Similituds entre Terçó і Vall d'Aran
Terçó і Vall d'Aran tenen 29 coses en comú (en Uniopèdia): Aranès, Arres, Arties, Arties e Garòs, Bagergue, Bausen, Bossòst, Canejan, Castièro, Consell General d'Aran, Decrets de Nova Planta, Es Bòrdes, Es Tersús, Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979, Garòs, Irissa, Jaume el Just, Les, Marcatosa, Municipi, Naut Aran, Província de Lleida, Pujòlo, Quate Lòcs, Querimònia, Salardú, Tredòs, Viella, Vilamòs.
Aranès
L'aranès o aranés (en aranès: aranés) és la varietat de la llengua occitana parlada a la comarca de la Vall d'Aran, al nord-oest de Catalunya.
Aranès і Terçó · Aranès і Vall d'Aran ·
Arres
Arres és un municipi de la Vall d'Aran, situat al terçó d'Irissa, de 11,53 km² d'extensió, es troba al sector NW de la vall, en la gran major part estès a la dreta de la Garona, i comprèn el poble d'Arres, dividit en dos nuclis pròxims, Arres de Jos i Arres de Sus.
Arres і Terçó · Arres і Vall d'Aran ·
Arties
Vista de Santa Maria d'Arties Arties (en castellá Artiés) és una entitat de població del municipi de Naut Aran, del terçó d'Arties e Garòs, a la comarca de la Vall d'Aran.
Arties і Terçó · Arties і Vall d'Aran ·
Arties e Garòs
Arties e Garòs és una entitat municipal descentralitzada dependent de l'ajuntament de Naut Aran, a la part sud-occidental del terme.
Arties e Garòs і Terçó · Arties e Garòs і Vall d'Aran ·
Bagergue
Creu de Bagergue, conservada al MNAC. Bagergue és una entitat de població del municipi de Naut Aran, al terçó de Pujòlo de la Vall d'Aran, que forma una entitat municipal descentralitzada.
Bagergue і Terçó · Bagergue і Vall d'Aran ·
Bausen
Bausen (nom aranès) és un municipi de la Vall d'Aran, situat al terçó de Quate Lòcs.
Bausen і Terçó · Bausen і Vall d'Aran ·
Bossòst
Bossòst és una vila i municipi de la comarca de la Vall d'Aran, situat al terçó de Quate Lòcs, al costat del riu Garona.
Bossòst і Terçó · Bossòst і Vall d'Aran ·
Canejan
Canejan és una vila i municipi de la Vall d'Aran, situat al terçó de Quate Lòcs.
Canejan і Terçó · Canejan і Vall d'Aran ·
Castièro
Castièro, a la Vall d'Aran Castièro és un terçó tradicional de la Vall d'Aran, utilitzat com circumscripció territorial per a les eleccions al Conselh Generau d'Aran (Consell General d'Aran).
Castièro і Terçó · Castièro і Vall d'Aran ·
Consell General d'Aran
El Consell General d'Aran (en aranès i oficialment Conselh Generau d'Aran) és l'òrgan de govern autònom de la Vall d'Aran.
Consell General d'Aran і Terçó · Consell General d'Aran і Vall d'Aran ·
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.
Decrets de Nova Planta і Terçó · Decrets de Nova Planta і Vall d'Aran ·
Es Bòrdes
Es Bòrdes és un municipi de la comarca de la Vall d'Aran, situat al terçó d'Irissa.
Es Bòrdes і Terçó · Es Bòrdes і Vall d'Aran ·
Es Tersús
Es Tersús o Es Terçons fou una associació veïnal fundada en 1977 La seva filiació política era propera a la socialdemocràcia.
Es Tersús і Terçó · Es Tersús і Vall d'Aran ·
Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya fou una llei orgànica promulgada el 18 de desembre de 1979 que atorgava a Catalunya un règim d'autonomia.
Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і Terçó · Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і Vall d'Aran ·
Garòs
Garòs és una entitat de població del municipi de Naut Aran, al terçó d'Arties e Garòs de la Vall d'Aran.
Garòs і Terçó · Garòs і Vall d'Aran ·
Irissa
Irissa o Lairissa és un dels sis terçons de la Vall d'Aran, utilitzat com a divisió administrativa i com a circumscripció electoral del Consell General d'Aran.
Irissa і Terçó · Irissa і Vall d'Aran ·
Jaume el Just
Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).
Jaume el Just і Terçó · Jaume el Just і Vall d'Aran ·
Les
Les és una vila i municipi de la Vall d'Aran, situat al terçó de Quate Lòcs, al marge del riu Garona.
Les і Terçó · Les і Vall d'Aran ·
Marcatosa
Marcatosa, a la Vall d'Aran Marcatosa és un terçó tradicional de la Vall d'Aran, utilitzat com circumscripció territorial per a les eleccions al Conselh Generau d'Aran (Consell General d'Aran).
Marcatosa і Terçó · Marcatosa і Vall d'Aran ·
Municipi
territoris de parla catalana Un municipi és l'entitat local bàsica de l'organització territorial i element primari de participació ciutadana en els assumptes públics en molts països.
Municipi і Terçó · Municipi і Vall d'Aran ·
Naut Aran
Naut Aran (en aranès i oficialment; en català: Alt Aran) és un municipi de la comarca de la Vall d'Aran.
Naut Aran і Terçó · Naut Aran і Vall d'Aran ·
Província de Lleida
La província de Lleida (occità aranés: província de Lhèida) és una demarcació administrativa espanyola amb capital a Lleida que aglutina 229 municipis del nord-oest de Catalunya amb una població total de 446.793 habitants.
Província de Lleida і Terçó · Província de Lleida і Vall d'Aran ·
Pujòlo
Pujòlo, a la Vall d'Aran Pujòlo és un terçó tradicional de la Vall d'Aran, utilitzat com circumscripció territorial per a les eleccions al Conselh Generau d'Aran (Consell General d'Aran).
Pujòlo і Terçó · Pujòlo і Vall d'Aran ·
Quate Lòcs
Quate Lòcs és un dels sis terçons de la Vall d'Aran, actuant com a divisió administrativa i circumscripció electoral del Consell General d'Aran.
Quate Lòcs і Terçó · Quate Lòcs і Vall d'Aran ·
Querimònia
El document conegut com a Querimònia va ser atorgat pel rei des de Lleida, el 23 d'agost de 1313, i va ser confirmat al llarg des temps pels successius monarques, des d'Alfons IV (1328) fins a Ferran VII (1817). El rei reconeixent als habitants d'Aran com els seus fidels i en tot voler fer justícia va determinar confirmar-les i en algun d'ells fer provisions i ordenaments. Era Querimònia (en català, la Querimònia) és un privilegi concedit pel rei Jaume II d'Aragó el Just a la Vall d'Aran el 1313 i que constitueix el dret històric de l'Aran.
Querimònia і Terçó · Querimònia і Vall d'Aran ·
Salardú
Salardú (o Salardun en grafia panoccitana) és una vila, cap del municipi de Naut Aran, del terçó de Pujòlo, a la comarca de la Vall d'Aran.
Salardú і Terçó · Salardú і Vall d'Aran ·
Tredòs
Tredòs és una entitat de població del municipi del municipi de Naut Aran (Vall d'Aran) constituït en entitat municipal descentralitzada.
Terçó і Tredòs · Tredòs і Vall d'Aran ·
Viella
Viella (en occità i oficialment Vielha) és la capital de la Vall d'Aran i cap del municipi de Vielha e Mijaran i del terçó de Castièro.
Terçó і Viella · Vall d'Aran і Viella ·
Vilamòs
Vilamòs (nom català tradicional: Vilamós) és una vila i municipi de la comarca de la Vall d'Aran, situat al terçó d'Irissa, al marge del riu Garona.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Terçó і Vall d'Aran
- Què tenen en comú Terçó і Vall d'Aran
- Semblances entre Terçó і Vall d'Aran
Comparació entre Terçó і Vall d'Aran
Terçó té 54 relacions, mentre que Vall d'Aran té 202. Com que tenen en comú 29, l'índex de Jaccard és 11.33% = 29 / (54 + 202).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Terçó і Vall d'Aran. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: