Tamerlà

Tamerlà o Timur o Temur Lenk (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 9 d'abril de 1336 - Otrar, 18 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.

Abas Bahadur

Abas Bahadur (apareix també com Abbas Bahadur i Abha Bahadur) (+1386) fou un amir (general) de Tamerlà considerat un dels seus fidels personals.

Nou!!: Tamerlà і Abas Bahadur · Veure més »

ABC-Clio, LLC o ABC-CLIO és una empresa editora d'obres de publicació acadèmica i publicacions periòdiques principalment sobre temes com la història i les ciències socials per a entorns educatius i de biblioteques públiques.

Nou!!: Tamerlà і ABC-Clio · Veure més »

Abd Allah ibn Qazaghan

Abd Allah ibn Qazaghan (+ vers 1359) fou cap dels karaunes (1358–1359), fill de l'amir Qazaghan.

Nou!!: Tamerlà і Abd Allah ibn Qazaghan · Veure més »

Abu Bakr ibn Mihran Xah

Abu Bakr ibn Miran Xah (1382-1408) fou un príncep timúrida de l'Iraq i del Takhi-i-Hulagu (Pèrsia occidental).

Nou!!: Tamerlà і Abu Bakr ibn Mihran Xah · Veure més »

Adil Shah Jalayir

Adil Shah Jalayir (+ 1377) fou un amir cap del tuman dels jalayirs a Transoxiana.

Nou!!: Tamerlà і Adil Shah Jalayir · Veure més »

Agha Beghi

* Agha Beghi, coneguda com a Beghisi Sultan, filla de Tamerlà.

Nou!!: Tamerlà і Agha Beghi · Veure més »

Ahmad ibn Uways

Shaykh Ahmad ibn Uways Jalayr (+ 1410) fou un emir jalayírida fill d'Uways ibn Hasan (Uways I).

Nou!!: Tamerlà і Ahmad ibn Uways · Veure més »

Ak Bugha Naiman

Ak Bugha Naiman (+ vers 1400) fou un amir mongol de Tamerlà, originari de la tribu naiman.

Nou!!: Tamerlà і Ak Bugha Naiman · Veure més »

Ak Timur Bahadur

Ak Timur Bahadur (Aktemur Bahadur) fou un amir (general) de Tamerlà, fidel personal seu.

Nou!!: Tamerlà і Ak Timur Bahadur · Veure més »

Akçay

Akçay és un mahalle del districte d'Edremit a la província de Balıkesir (Turquia) a 10 km d'Edremit.

Nou!!: Tamerlà і Akçay · Veure més »

Aksaray

Aksaray ('palau blanc') és una ciutat de Turquia a la regió d'Anatòlia Central, capital i districte de la província d'Aksaray.

Nou!!: Tamerlà і Aksaray · Veure més »

Alaşehir

Alaşehir o (grec: 'Φιλαδέλφεια, Filadelfia) és una ciutat de la província de Manisa, a Turquia, capital del districte d'Alaşehir a la regió de la mar Egea, situada a la vall del Kuzuçay (clàssic Cogamus), al peu de la muntanya Bozdağ (clàssica Tmolus o Tmolos).

Nou!!: Tamerlà і Alaşehir · Veure més »

Alatagh i Awnik (1394)

Alatagh i Awnik són dos manuscrits escrits en caràcters caldeus que es van crear a l'any 1394.

Nou!!: Tamerlà і Alatagh i Awnik (1394) · Veure més »

Alcorà

LAlcorà (‘lectura en veu alta’, ‘recitació’, ‘predicació’) és el llibre sagrat de l'islam.

Nou!!: Tamerlà і Alcorà · Veure més »

Ali Beg ibn Arghun Shah

Ali Beg ibn Arghun Shah (+ 1383) fou amir del grup turcomongol dels Ja'un-i Qurban del Khurasan, amb seu a Tus.

Nou!!: Tamerlà і Ali Beg ibn Arghun Shah · Veure més »

Alinjak

Alinjak, també Alanjik, Alangik, Alengik, Alinjakala, moderna fortalesa d'Alinja, el seu nom en armeni és Ernjak o Erenchak, és una antiga fortalesa propera a la moderna població d'Alinja a Nakhtxivan (Azerbaidjan).

Nou!!: Tamerlà і Alinjak · Veure més »

Aljai Khatun Agha

Aljai Khatun Agha, filla de Moslama ibn Qazaghan, fou la primera esposa del gran conqueridor Tamerlà i emperadriu de Txagatai.

Nou!!: Tamerlà і Aljai Khatun Agha · Veure més »

Aljaitu Apardi

Aljaitu, Oljai, Oljei o Oljeitu Apardi fou un amir dels apardis aliat d'Amir Husayn que es va posar al servei de Tamerlà el 1369.

Nou!!: Tamerlà і Aljaitu Apardi · Veure més »

Allahdad

Allahdad fou un amir de Tamerlà que va actuar al i primers anys del XV.

Nou!!: Tamerlà і Allahdad · Veure més »

Amasya

Amasya i el riu Yeşilırmak. Amasya és una ciutat de Turquia capital de l'il o província d'Amasya.

Nou!!: Tamerlà і Amasya · Veure més »

Amir Husayn

Amir Husayn fou amir dels karaunes i breument amir principal del kanat de Txagatai.

Nou!!: Tamerlà і Amir Husayn · Veure més »

Amir Wali ibn Ali Hindu

Amir Wali ibn Ali Hindu fou un general i emir de Gurgan 1353-1384, mort el 1386 a l'Azerbaidjan.

Nou!!: Tamerlà і Amir Wali ibn Ali Hindu · Veure més »

Amol

El Damavand, vist des d'Amol Amol o Amul, (en persa: آمل) és una ciutat de la plana de Mazanderan, a la província de Mazanderan a l'Iran, a la vora del riu Haraz o Harhaz, a 20 km de la costa de la mar Càspia i 10 al nord de les muntanyes Alburz.

Nou!!: Tamerlà і Amol · Veure més »

Amudarià

LAmudarià (Amudarià;, Omudarió o darioi Omu;;; en turcman: Amyderýa) és un riu de l'Àsia Central, conegut antigament com a Oxus.

Nou!!: Tamerlà і Amudarià · Veure més »

Andidjan

Andidjan (en uzbek Andijon; rus Andizan o Andizhan) és una ciutat de la vall de Fergana a la riba esquerra del Iaxartes o Sirdarià.

Nou!!: Tamerlà і Andidjan · Veure més »

Ani

Ani, a la Kars, Turquia, va ser la capital d'un regne armeni amb el nom de Regne d'Ani.

Nou!!: Tamerlà і Ani · Veure més »

Ankara

Ankara és la capital de Turquia i la segona ciutat més gran del país després d'Istanbul.

Nou!!: Tamerlà і Ankara · Veure més »

Ankhud

Andkhud (o Ankhud) fou una antiga ciutat del Guzgan al nord de Khurasan, que formava el seu districte mes al nord.

Nou!!: Tamerlà і Ankhud · Veure més »

Antalya

Kenan Evren Caddesi Antalya, en català també Adalia i Atalia, és una ciutat de la costa mediterrània al sud de Turquia, capital de la província d'Antalya.

Nou!!: Tamerlà і Antalya · Veure més »

Apardi

Els apardi (plural apardis) foren un tuman (deu mil guerrers) mongol turquitzat de Transoxiana, que apareix al.

Nou!!: Tamerlà і Apardi · Veure més »

Aq Qoyunlu

Els Aq Qoyunlu (xai blanc) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar Diyar Bakr i després la major part de Pèrsia, fins al 1502.

Nou!!: Tamerlà і Aq Qoyunlu · Veure més »

Aracòsia

Aracòsia fou una antiga regió de Pèrsia que tenia al nord les muntanyes Peyerti (Hazaradjat), a l'est, l'Indus; al sud la Gedròsia; i a l'oest la Drangiana.

Nou!!: Tamerlà і Aracòsia · Veure més »

Ardabil

Ardabil (persa i àzeri: اردبیل, Ardebil; turc, Erdebil; antic persa: Artavil que vol dir "Lloc Sagrat"; armeni Artavet i Artavel) és una ciutat de l'Iran, capital de la província d'Ardabil.

Nou!!: Tamerlà і Ardabil · Veure més »

Arzanene

Arzanene fou una província de l'antiga Armènia des del 298 sota jurisdicció de l'imperi romà; tenia el seu centre a la ciutat d'Arzn, al sud d'Armènia i sud-oest del llac Van, i s'estenia per l'esquerra i dreta de la primera part del Tigris, anant a l'est fins a la vall de Bitlis i a l'oest fins al riu Kadiri i el districte d'Ankl (Ingilene); s'esmenten dins el territori els cantons de Npret (Martiriòpolis) i Arzn (Arzanene).

Nou!!: Tamerlà і Arzanene · Veure més »

Índia

LÍndia (Bhārat), oficialment la República de l'Índia (Bhārat Gaṇarājya), és un estat del sud de l'Àsia.

Nou!!: Tamerlà і Índia · Veure més »

İzmit

İzmit (antigament Nicomèdia) és una ciutat de Turquia i centre-capital de Kocaeli.

Nou!!: Tamerlà і İzmit · Veure més »

Badakhxan

El Badakhxan fou un antic país muntanyós situat a la riba esquerra de l'Amudarià, on neix el riu Panj.

Nou!!: Tamerlà і Badakhxan · Veure més »

Bagdad

Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.

Nou!!: Tamerlà і Bagdad · Veure més »

Bagrat V de Geòrgia

Bagrat V conegut com el gran fou rei de Geòrgia del 1360 al 1393.

Nou!!: Tamerlà і Bagrat V de Geòrgia · Veure més »

Baiazet I

Baiazet I (1354 – 1403) va ser soldà de l'Imperi Otomà entre 1389 i 1402.

Nou!!: Tamerlà і Baiazet I · Veure més »

Balat

Balat és una petita vila de Turquia propera al lloc de l'antiga Milet, en l'actual Província d'Aydın, districte de Didim.

Nou!!: Tamerlà і Balat · Veure més »

Balkh

Balkh és una ciutat de l'Afganistan a la província de Balkh, a uns 20 km de la capital provincial Mazar-e Sharif (o Mazar-i Sharif) i 74 km al sud de l'Amudarià.

Nou!!: Tamerlà і Balkh · Veure més »

Barles

Els barles (llengua txagatai i farsi برلاس Barlās; també apareix com a Berlas o Birlas) foren una tribu mongolaB.F. Manz, The rise and rule of Tamerlan, Cambridge University Press, Cambridge 1989, p. 28: "...

Nou!!: Tamerlà і Barles · Veure més »

Barquq

Al-Màlik adh-Dhàhir Sayf-ad-Din Barquq ibn Ànas al-Yibughawí ——, més conegut simplement com a adh-Dhàhir Barquq o com Barquq (?, 1336 - ?, 20 de juny de 1399), fou soldà mameluc burjita o circassià del Caire (1382-1389 i 1390-1399).

Nou!!: Tamerlà і Barquq · Veure més »

Batalla d'Ankara

La batalla d'Ankara, d'Angora o Cubukovasi, va tenir lloc el 20 de juliol de 1402 entre Baiazet I, soldà de l'Imperi Otomà, i Tamerlà (Temür), a la plana de Çubuk, al nord/nord-est de la ciutat d'Ankara, a Anatòlia, Turquia.

Nou!!: Tamerlà і Batalla d'Ankara · Veure més »

Batalla de Nicòpolis (1396)

La Batalla de Nicòpolis fou un combat lliurat entre turcs i croats europeus prop de la ciutat de Nicòpolis el 25 de setembre de 1396.

Nou!!: Tamerlà і Batalla de Nicòpolis (1396) · Veure més »

Bayazid Jalayir

Bayazid Jalayir o Bayazid Beg (+1361) fou un amir o beg del tuman dels jalayirs a Transoxiana.

Nou!!: Tamerlà і Bayazid Jalayir · Veure més »

Bayram

Bayram és una paraula turca que prové del pahlavi que fa referència a aquelles festivitats religioses o laiques que se celebren en l'àmbit de tot el país, i per tant no són festes locals.

Nou!!: Tamerlà і Bayram · Veure més »

Baysunkur

* Ghiyath al-Din Baysonghor (1397 - 1433), príncep timúrida fill de Xahrukh.

Nou!!: Tamerlà і Baysunkur · Veure més »

Bazarji

Bazarji fou un suposat kan de l'Horda d'Or només esmentat per Hajji Abdul Ghassar- Hauria governat vers el 1361.

Nou!!: Tamerlà і Bazarji · Veure més »

Bòsfor

El Bòsfor (en turc Boğaziçi o İstanbul Boğazı, literalment 'l'Estret' o 'l'Estret d'Istanbul') és un estret que separa la part europea de Turquia (la Trakya) de la part asiàtica (l'Anatòlia), i connecta la mar de Màrmara amb la mar Negra.

Nou!!: Tamerlà і Bòsfor · Veure més »

Beilicat de Sinope

Mapa El beilicat de Sinope fou un estat turcman que va viure vers el 1247 i una data indeterminada del prop del 1335, quan fou conquerit pels amirs o beis de Kastamonu.

Nou!!: Tamerlà і Beilicat de Sinope · Veure més »

Beilicat de Tin

Mesquita d'Isa Beg a Selçuk. El beilicat de Tin o gavella de Tin (turc: Aydınoğulları Beyliği) fou un beilicat d'Anatòlia creat vers 1307 i annexionat a l'Imperi Otomà el 1425.

Nou!!: Tamerlà і Beilicat de Tin · Veure més »

Beilicat dels germiyànides

El beilicat dels germiyànides (també anomenat Kermiyān, Germiyan, Germiyanoğulları o beilicat de Cesa) va ser un dels beilicats d'Anatòlia i tenia per capital la ciutat de Kütahya, a l'actual Turquia.

Nou!!: Tamerlà і Beilicat dels germiyànides · Veure més »

Beilicat dels karamànides

El beilicat dels karamànides (també anomenat Karaman, Karamanoğulları) fou un dels més poderosos beilicats d'Anatòlia.

Nou!!: Tamerlà і Beilicat dels karamànides · Veure més »

Beilicat dels saruhànides

El beilicat dels saruhànides (també anomenat Saruhan o Saruhanoğulları, per la dinastia que el va governar) va ser un dels beilicats d'Anatòlia entre 1304 i 1410 i tenia per capital, des del 1313, la ciutat de Manisa, a l'actual Turquia.

Nou!!: Tamerlà і Beilicat dels saruhànides · Veure més »

Beirut

Beirut (en català, històricament Barut) és la capital del Líban, del qual és la ciutat més gran i port principal.

Nou!!: Tamerlà і Beirut · Veure més »

Besni

Besni és una ciutat de Turquia a la Província d'Adıyaman, a 44 km a l'oest de la ciutat d'Adıyaman.

Nou!!: Tamerlà і Besni · Veure més »

Beyşehir

Beyşehir (grafia oficial en turc; de vegades apareix com a Beyshehir, Beyshehri o Beyşehri) és una ciutat de Turquia a la província de Konya a la regió d'Anatòlia Central.

Nou!!: Tamerlà і Beyşehir · Veure més »

Bhatnair

Bhatnair (o Bhatner) és una fortalesa de Rajasthan, al nord de Bikaner a la riba esquerra del riu Ghagar.

Nou!!: Tamerlà і Bhatnair · Veure més »

Bikijuk

Bikijuk (Beg Chuk) (segle XIV) fou el principal amir del kan Tughluq Timur de Mogolistan i Txagatai.

Nou!!: Tamerlà і Bikijuk · Veure més »

Bitlis

Bidlis o Bitlis és una ciutat de Turquia, capital de la província de Bitlis i del districte del mateix nom, situada al riu Bitlis a 25 km al sud-oest de la punta occidental del llac Van a entre 1400 i 1585 metres d'altura.

Nou!!: Tamerlà і Bitlis · Veure més »

Bogeria i deposició de Miran Xah

La bogeria i deposició de Miran Xah van ser esdeveniments relacionats amb la vida i la carrera política de l'historiador, escriptor i polític croat Miran Xah.

Nou!!: Tamerlà і Bogeria i deposició de Miran Xah · Veure més »

Brusa

Dona amb conjunt de '''brusa''' i faldilla a la moda de 1953 Brusa és el nom donat a dos grans tipus de peça superior de roba, l'un per a home i l'altre per a dona, emparentats entre si i amb la camisa.

Nou!!: Tamerlà і Brusa · Veure més »

Bukharà

Bukharà és una de les ciutats principals de l'Uzbekistan.

Nou!!: Tamerlà і Bukharà · Veure més »

Bulgària

Bulgària (búlgar: България, Balgària), oficialment la República de Bulgària,búlgar: Република България, Repúblika Balgària és un estat del sud-est d'Europa situat a la part oriental dels Balcans.

Nou!!: Tamerlà і Bulgària · Veure més »

Burhan al-Din

Ahmad Burhan al-Din (Kayseri, 8 de gener de 1345 - 1391) fou un poeta, cadi, visir, atabeg i emir o sultà de Sivas.

Nou!!: Tamerlà і Burhan al-Din · Veure més »

Buyan Suldus

Buyan Suldus (+ 1362) fou cap de la tribu turcomongola dels suldus a la meitat del i va dominar el kanat de Txagatai per un temps vers 1358-1359.

Nou!!: Tamerlà і Buyan Suldus · Veure més »

Campanya contra els kara koyunlu (1395)

La campanya contra els kara koyunlu de 1395 va ser encarregada per Tamerlà al seu fill Miran Xah i als seus amirs, amb el suport de Pir Muhammad.

Nou!!: Tamerlà і Campanya contra els kara koyunlu (1395) · Veure més »

Campanya contra els turcmans (1393)

La campanya contra els turcmans de 1393 foren unes operacions militars fetes per Tamerlà contra el cap turcman Sariq Muhammad i contra la comarca de Derbent al Kurdistan.

Nou!!: Tamerlà і Campanya contra els turcmans (1393) · Veure més »

Campanya d'Anatòlia oriental (1400)

La campanya d'Anatòlia oriental de 1400, liderada per Tamerlà, va ser una represàlia per l'actuació de Baiazet I amb Tahartan d'Erzincan.

Nou!!: Tamerlà і Campanya d'Anatòlia oriental (1400) · Veure més »

Campanya de Bagdad (1401)

La campanya de Bagdad fou una campanya militar de Tamerlà sobre Bagdad i l'Iraq Arabí, que va portar a la recuperació del territori que s'havia perdut el 1394.

Nou!!: Tamerlà і Campanya de Bagdad (1401) · Veure més »

Campanya de Bagdad (1403-1404)

La campanya de Bagdad de 1403-1404 fou un conjunt d'operacions militars que van comportar la recuperació de l'Iraq i Bagdad pels timúrides.

Nou!!: Tamerlà і Campanya de Bagdad (1403-1404) · Veure més »

Campanya de Bagdad de Tamerlà

La campanya de Bagdad fou una campanya militar de Tamerlà que va portar a la conquesta de Bagdad el 1393, que no onstant es va perdre el 1394.

Nou!!: Tamerlà і Campanya de Bagdad de Tamerlà · Veure més »

Campanya de Fars (1393)

La campanya de Fars són les operacions militars realitzades per Tamerlà i el seu exèrcit per la conquesta de Fars el 1393 que van suposar el final del muzaffàrides.

Nou!!: Tamerlà і Campanya de Fars (1393) · Veure més »

Campanya de Kirkuk i Mossul

La campanya de Kirkuk i Mossul foren les operacions militars de Tamerlà en aquestes zones el 1393, on totes les ciutats i regions es van sotmetre sense lluita.

Nou!!: Tamerlà і Campanya de Kirkuk i Mossul · Veure més »

Campanya de l'Iraq Arabí, el Khuzestan i Bagdad (1399-1400)

El 1399 i 1440 es van produir campanyes militars paral·leles no dirigides personalment per Tamerlà.

Nou!!: Tamerlà і Campanya de l'Iraq Arabí, el Khuzestan i Bagdad (1399-1400) · Veure més »

Campanya de Lur-i Kučik (1393)

La campanya de Lur-i Kučik (1393) foren les operacions militars realitzades per Tamerlà al Petit Lur el 1393.

Nou!!: Tamerlà і Campanya de Lur-i Kučik (1393) · Veure més »

Campanya de Muhammad Sultan al Golf Pèrsic

La campanya de Muhammad Sultan al Golf Pèrsic (1396 - 1397) foren una sèrie d'operacions militars encarregades per Tamerlà al seu net Muhàmmad Sultan ibn Jahangir per sotmetre la regió costera de Fars fins al Regne d'Ormuz.

Nou!!: Tamerlà і Campanya de Muhammad Sultan al Golf Pèrsic · Veure més »

Campanya de Síria

La campanya de Síria fou un conjunt d'operacions militars de l'exèrcit de Tamerlà que va entrar a Síria (1400) i va ocupar Alep, Hama, Homs, Baalbek i altres ciutats i va culminar amb la conquesta de Damasc (1401), evacuant després els territoris conquerits.

Nou!!: Tamerlà і Campanya de Síria · Veure més »

Campanya de Tamerlà a l'Azerbaidjan (1386)

La campanya de Tamerlà a l'Azerbaidjan del 1386 foren una sèrie d'operacions militars fetes per Tamerlà i el seu exèrcit al Azerbaidjan, Nakhitxevan, Karabagh i Armènia per imposar el seu domini a la regió Arribat a Nihawand procedent del Lur-i Kučik, Tamerla va tenir notícies de que Ahmad ibn Uways, el sultà jalayírida, havia sortit de Bagdad i anava cap a Tabriz per defensar aquesta ciutat de nous atacs.

Nou!!: Tamerlà і Campanya de Tamerlà a l'Azerbaidjan (1386) · Veure més »

Campanya del Caucas (1395)

La campanya del Caucas fou una continuació de la campanya de Tamerlà contra Toktamix, que es va desenvolupar sobretot al Caucas i al riu Volga el 1395 i 1396.

Nou!!: Tamerlà і Campanya del Caucas (1395) · Veure més »

Campanya del Diyar Bakr

La campanya del Diyar Bakr foren les operacions militars de Tamerlà i el seu exèrcit a aquesta regió, principalment la conquesta d'Amida (Armènia) el 1394.

Nou!!: Tamerlà і Campanya del Diyar Bakr · Veure més »

Campanya del Diyar Bakr (1401)

La campanya del Diyar Bakr fou una campanya militar feta per l'exèrcit de Tamerlà a aquesta regió el 1401.

Nou!!: Tamerlà і Campanya del Diyar Bakr (1401) · Veure més »

Campanya del Khuzestan (1393)

La campanya de Khuzestan fou una sèrie d'operacions militars dutes a terme per les forces de Tamerlà al Khuzestan el 1393.

Nou!!: Tamerlà і Campanya del Khuzestan (1393) · Veure més »

Campanya del Kurdistan i l'Iraq Arabí (1393)

La campanya del Kurdistan de 1393 foren les operacions militars realitzades per Tamerlà o pels seus nets i amirs a la regió del Kurdistan i centre i sud de l'Iraq Arabí durant el 1393.

Nou!!: Tamerlà і Campanya del Kurdistan i l'Iraq Arabí (1393) · Veure més »

Campanya dels Set Anys (1399-1404)

La Campanya dels Set Anys fou la darrera campanya de Tamerlà (va morir quan iniciava la següent) i estava prevista per durar set anys, però no va arribar a cinc anys (si bé se cert que es va desenvolupar en sis anys diferents) iniciant-se el setembre de 1399 i acabant a l'agost del 1404.

Nou!!: Tamerlà і Campanya dels Set Anys (1399-1404) · Veure més »

Campanya dita dels Cinc Anys (1392-1396)

La campanya dels Cinc Anys de Tamerlà fou una campanya militar de Tamerlà prevista per cinc anys i que després es va completar en quatre (1392-1396) Timur estava a punt per l'inici de la campanya dita del Cinc Anys.

Nou!!: Tamerlà і Campanya dita dels Cinc Anys (1392-1396) · Veure més »

Campanyes de Tamerlà contra els turcmans, Van, Erzincan i el Kurdistan (1387)

Les campanyes de Tamerlà contra els turcmans, Van, Erzincan i el Kurdistan (1387) són les operacions militars realitzades pel conqueridor l'any 1387 a la zona de Diyar Bakr, el Llac Van i Jazira.

Nou!!: Tamerlà і Campanyes de Tamerlà contra els turcmans, Van, Erzincan i el Kurdistan (1387) · Veure més »

Canighul

Canighul (Kanighul) o Canghul es una plana propera a Samarcanda on Tamerlà va edificar una importants Jardins.

Nou!!: Tamerlà і Canighul · Veure més »

Carles VI de França

Carles VI de FrançaCarles VI de França el Ben Estimat o el Boig (París 1368 - íd. 1422), rei de França (1380-1422).

Nou!!: Tamerlà і Carles VI de França · Veure més »

Cinquena campanya de Geòrgia (1400)

La cinquena campanya de Geòrgia de Tamerlà fou una campanya militar de Tamerlà a aquest regne que es va produir el hivern del 1399 al 1400.

Nou!!: Tamerlà і Cinquena campanya de Geòrgia (1400) · Veure més »

Cinquena expedició de Tamerlà al Mogolistan (1377)

La cinquena expedició de Tamerlà al Mogolistan (1377) fou una campanya militar dirigida personalment per Tamerlà contra el kanat de Mogolistan i el seu kan Kamar al-Din.

Nou!!: Tamerlà і Cinquena expedició de Tamerlà al Mogolistan (1377) · Veure més »

Cinquena expedicio de Tamerlà a Khwarizm (1388)

La cinquena expedició de Tamerlà a Khwarizm fou conseqüència dels atacs dels sufis a Transoxiana el 1387 i 1388.

Nou!!: Tamerlà і Cinquena expedicio de Tamerlà a Khwarizm (1388) · Veure més »

Conflicte amb els mamelucs (1400)

El conflicte de Tamerlà amb els mamelucs fou un enfrontament no armat que es va desenvolupar el 1400 i va culminar el 1403 quan els mamelucs van reconèixer formalment la sobirania de Tamerlà En temps del sultà Barquq, un doctor religiós de Sawa a l'Iraq Ajamita fou enviat per Timur a Egipte com ambaixador.

Nou!!: Tamerlà і Conflicte amb els mamelucs (1400) · Veure més »

Conflicte de Khwarizm (1378)

El conflicte a Khwarizm de 1378 fou un enfrontament entre la kanat Txagatai de Tamerlà i l'estat aliat de Khwarizm.

Nou!!: Tamerlà і Conflicte de Khwarizm (1378) · Veure més »

Conquesta de Gurgan i Astarabad (1384)

La conquesta de Gurgan i Astarabad fou una campanya militar de Tamerlà del 1384 que va comportar la conquesta d'aquesta regió i ciutat, la fugida de l'amir Wali i el restabliment al poder efectiu del kan.

Nou!!: Tamerlà і Conquesta de Gurgan i Astarabad (1384) · Veure més »

Conquesta de Rayy i Sultaniya (1384)

La conquesta de Rayy i Sultaniya foren unes operacions militar de Tamerlà i els seus generals que van portar a la conquesta d'aquestes ciutats de l'Iraq Ajamita el 1384 (i territoris de l'entorn a l'inici del 1385) Després d'ocupar Astarabad, Tamerlà hi va deixar a Utx Kara Bahadur i Ak Bugha per passar allí el hivern amb el gruix de l'exèrcit, i ell mateix, amb 3 de cada dotze soldats, va sortir cap a l'Iraq Ajamita en direcció a Rayy.

Nou!!: Tamerlà і Conquesta de Rayy i Sultaniya (1384) · Veure més »

Conquesta de Sirjan (1396)

La conquesta de Sirjan fou el desenllaç d'un llarg setge que va començar el 1393 i que amb diferent intensitat es va perllongar fins al 1396.

Nou!!: Tamerlà і Conquesta de Sirjan (1396) · Veure més »

Conquesta de Sivas (1400)

Sivas fou conquerida per Tamerlà el 1400.

Nou!!: Tamerlà і Conquesta de Sivas (1400) · Veure més »

Conquesta del Zamindawar i guerra amb els Nekudaris (desembre 1383-gener 1384)

La conquesta del Zamindawar i la guerra amb els Nekudaris fou un conflicte militar que es va desenvolupar a la regió de Bust i Kandahar el desembre de 1383 i gener de 1384 Procedent de Zaranj, Timur va avançar a l'est cap a Bust.

Nou!!: Tamerlà і Conquesta del Zamindawar i guerra amb els Nekudaris (desembre 1383-gener 1384) · Veure més »

Constantinoble

Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.

Nou!!: Tamerlà і Constantinoble · Veure més »

Danubi

El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Nou!!: Tamerlà і Danubi · Veure més »

Dardanels

Els Dardanels (en Çanakkale Boğazı), a l'antiguitat anomenat Hel·lespont (Hel·lèspontos), és un estret del nord-oest de Turquia que connecta la mar Egea amb la mar de Màrmara.

Nou!!: Tamerlà і Dardanels · Veure més »

Dascilèon

Dascilèon o Dascílion (en Dascylium) era una ciutat de la Propòntida i capital de la satrapia de la Frígia Hel·lespòntica, una satrapia menor dins de la satrapia de Lídia.

Nou!!: Tamerlà і Dascilèon · Veure més »

Delhi

Delhi (hindi: दिल्ली, urdú: دیلی, panjabi: ਦਿੱਲੀ, IPA:; en hindi Dil·li i a l'Atles Català de 1385, Delli, és a dir, Del·li) és la metròpoli més poblada de l'Índia i la segona més poblada del món amb una població de 22,7 milions d'habitants.

Nou!!: Tamerlà і Delhi · Veure més »

Deportació dels tàtars negres (1403)

El tàtars negres, un dia deportat a l'Àsia Menor, foren deportats per Tamerlà a Transoxiana després de la seva victòria a Anatòlia.

Nou!!: Tamerlà і Deportació dels tàtars negres (1403) · Veure més »

Dervix

1860. Dervix (derivat de l'àrab i del persa) són membres de confraries sufís.

Nou!!: Tamerlà і Dervix · Veure més »

Devastació i conquesta del Sistan (1383)

La devastació i conquesta del Sistan foren les activitats militars de Tamerlà a la regió del Sistan el 1383.

Nou!!: Tamerlà і Devastació i conquesta del Sistan (1383) · Veure més »

Dhu l-Kadr

Dhu l-Kadr o Dhu-l-Qadr fou una dinastia turcmana que va governar entre el 1337 i el 1522 a Elbistan, a la regió entre Maraix i Malatya, primer com a vassalla dels mamelucs i després dels otomans.

Nou!!: Tamerlà і Dhu l-Kadr · Veure més »

Dilxad Agha

Dilxad Agha, Dilshad Agha o Delshad Agha (+1383) fou una princesa del Mogolistan, del clan dughlat, filla del Khan i amir Kamar al-Din.

Nou!!: Tamerlà і Dilxad Agha · Veure més »

Dinastia Candar

La dinastia Candar o la Casa de Candar (en turc modern: Candaroğulları), Beilicat de Candar, Principat de Candar (Candaroğulları Beyliği, Candar Beyliği), també coneguda com la dinastia d'Isfendiyar (İsfendiyaroğulları), Beilicat d'Isfendiyar (İsfendiyaroğulları Beyliği, İsfendiyar Beyliği) o Beilicat de Sinope, és una dinastia príncep d'Anatolia turca oghuz que va regnar als territoris corresponents a les províncies d'Eflani, Kastamonu, Sinope, Zonguldak, Bartın, Karabük, Samsun, Bolu, Ankara i Çankırı a l'actual República de Turquia de l'any 1291 a 1461.

Nou!!: Tamerlà і Dinastia Candar · Veure més »

Dinastia jalayírida

La dinastia jalayírida o jalaírida fou una nissaga mongola que pren nom de la tribu mongola dels Jalàyir o Jalàïr i que va governar Pèrsia i Iraq en el període d'ensorrament de la dinastia il-kànida i fins al 1412 (al Baix Iraq fins al 1432).

Nou!!: Tamerlà і Dinastia jalayírida · Veure més »

Dinastia Kart

La dinastia Kart o Kurt també kàrtida o kúrtida (persa Al-e Kart o Al-e Kort) fou una dinastia que va governar a Pèrsia oriental i Afganistan del 1245 al 1389 amb capital a Herat.

Nou!!: Tamerlà і Dinastia Kart · Veure més »

Dinastia Ming

La dinastia Ming (en xinès tradicional i simplificat: 明朝; en pinyin: Míng Cháo) o Imperi de la Gran Ming (xinès tradicional: 大明國; xinès simplificat: 大明国; pinyin: Dàmíng Guó), va ser la dinastia governant de la Xina des de 1368 fins a 1644, i aparegué després del col·lapse provocat pels mongols al final de la dinastia Yuan.

Nou!!: Tamerlà і Dinastia Ming · Veure més »

Divriği

Gran Mesquita i Hospital de Divriği Divriği és una ciutat de Turquia, capital d'un districte del mateix nom al sud-est de la província de Sivas, a la vora del riu Çaltı Çayı (afluent del Kara Su (afluent de l'Eufrates). No hi ha dades sobre la seva població actual (2009), però era de només 4.500 habitants el 1930, de 10.389 el 1970, de 15.974 el 1985 i 17.664 el 1990.

Nou!!: Tamerlà і Divriği · Veure més »

Dughlat

Dughlat o Duklat foren una tribu mongola, que va emigrar de Mongòlia en temps de Genguis Khan i es van establir al que fou el Kanat de Txagatai.

Nou!!: Tamerlà і Dughlat · Veure més »

Duwa

Duwa, Tuwa, Du'a o Doa Ledjan (mort el 1307) fou kan de Txagatai (1282 –1307).

Nou!!: Tamerlà і Duwa · Veure més »

Eltxi Bugha

Eltxi Bugha Selduz o Oljai Bugha Selduz o fou un amir dels suldus (Sulduz) que dirigia una secció del tuman localitzada al Bakelan, separada de la principal dirigida per Buyan Sulduz (localitzada a Shadman i el Caghaniyan).

Nou!!: Tamerlà і Eltxi Bugha · Veure més »

Esfarayen

Esfarayen és un comtat de la província iraniana del Khorasan Nord, que porta el nom d'una antiga ciutat dels primers temps de l'islam.

Nou!!: Tamerlà і Esfarayen · Veure més »

Esmirna

Esmirna (en turc i oficialment: İzmir) és una ciutat de l'oest de Turquia, situada a la regió de l'Egeu (turc: Ege Bölgesi), capital de l'àrea metropolitana (turc: büyükşehir belediyesi) i de la província d'Esmirna.

Nou!!: Tamerlà і Esmirna · Veure més »

Eubea

Eubea (Εύβοια, pronunciat; Εὔβοια, pronunciat; Euboea), a l'edat mitjana coneguda com Negrepont (Negroponte), és una illa de Grècia, la més gran després de Creta, situada al nord de l'Àtica i a l'est de Beòcia, de la qual és per l'estret d'Eurip, que és superat per un pont que l'uneix al continent.

Nou!!: Tamerlà і Eubea · Veure més »

Eufrates

LEufrates (en turc i en;, Furât; en arameu, en l'Antic Testament, Prath; en assiri Pu-rat-tu; en persa antic Ufratu;, Frot o) és un riu que en gran part discorre per l'Iraq.

Nou!!: Tamerlà і Eufrates · Veure més »

Expedició a Dhu l-Kadr i a l'Eufrates (1400)

Lexpedició a l'emirat de Dhu l-Kadr o Abulistan/Elbistan i a la zona del Eufrates (1400) fou una campanya militar de les forces de Tamerlà que havien conquerit Sivas i avançaven cap al sud.

Nou!!: Tamerlà і Expedició a Dhu l-Kadr i a l'Eufrates (1400) · Veure més »

Expedició a la Xina (1404-1405)

L'expedició a la Xina de Tamerlà fou la darrera expedició del conqueridor iniciada el 1404, que no va ser culminada, ja que va morir de camí (1405).

Nou!!: Tamerlà і Expedició a la Xina (1404-1405) · Veure més »

Expedició al Lur-i Kučik (1386)

L'expedició al Lur-i Kučik o Petit Lur el 1386 va ser una campanya militar liderada per Tamerlà, que es va justificar amb motius religiosos.

Nou!!: Tamerlà і Expedició al Lur-i Kučik (1386) · Veure més »

Expedició al Mogolistan d'Umar Xaikh (1377)

L'expedició al Mogolistan d'Umar Xaikh (1377) fou una breu campanya militar desenvolupada pel príncep Umar Xaikh, governador d'Andijan (Vall de Fergana) i fill de Tamerlà, contra el kan Kamar al-Din.

Nou!!: Tamerlà і Expedició al Mogolistan d'Umar Xaikh (1377) · Veure més »

Expedició i conquesta d'Herat (1380-1381)

L' expedicio i conquesta d'Herat, capital de la dinastia Kart, per part de Tamerlà, fou un proces iniciat el 1380 i desenvolupat el 1381, culminat incidentalment el 1383.

Nou!!: Tamerlà і Expedició i conquesta d'Herat (1380-1381) · Veure més »

Extermini dels Muzaffàrides (1393)

L'extermini dels muzaffàrides fou un ordre conscient dictada per Tamerlà que va comportar la mort de tots els prínceps d'aquesta dinastia, vell i joves, fins i tot infants, exceptuant els que havien estat cegats.

Nou!!: Tamerlà і Extermini dels Muzaffàrides (1393) · Veure més »

Farah

Farāh (persa فراه) és una ciutat de l'Afganistan, a l'oest del país a la vora del riu Farah i capital de la província de Farah.

Nou!!: Tamerlà і Farah · Veure més »

Firuzkuh

* Firuzkuh (gúrides), capital de la dinastia gúrida a l'Afganistan.

Nou!!: Tamerlà і Firuzkuh · Veure més »

Gazni

Gazni (també Ğaznī, Ghazni, Gazna, Ghazna) és una ciutat de l'Afganistan capital de la província de Ghazni amb una població de 141.000 habitants (2006).

Nou!!: Tamerlà і Gazni · Veure més »

Genguis Khan

Genguis Khan, de nom Temujin (c. 1162-1227), fou el primer emperador mongol.

Nou!!: Tamerlà і Genguis Khan · Veure més »

Genguiskhànides

Genguiskhànides són els descendents de Genguis Khan i de la seva esposa Börte.

Nou!!: Tamerlà і Genguiskhànides · Veure més »

Ghiyath al-Din Khwandamir

Ghiyath al-Din Khwandamir (vers 1475 - 1535/1536) fou un historiador persa, probablement nascut a Herat, fou enterrat a Delhi, a petició pròpia.

Nou!!: Tamerlà і Ghiyath al-Din Khwandamir · Veure més »

Ghiyath al-Din Terkhan

Ghiyath al-Din Terkhan (segle XIV) fou un amir de Tamerlà.

Nou!!: Tamerlà і Ghiyath al-Din Terkhan · Veure més »

Golf Pèrsic

Mapa El golf Pèrsic (literalment ‘golf Aràbic’, i, menys usual,, ‘golf Pèrsic’, tot i que històricament també, ‘mar de Pèrsia’, entre altres noms) és un gran golf format per una part del mar de Pèrsia, entre Aràbia i l'Iran.

Nou!!: Tamerlà і Golf Pèrsic · Veure més »

Gorgan

* Gorgan, nom persa de la Gorduene (Korduq).

Nou!!: Tamerlà і Gorgan · Veure més »

Gorgan (ciutat)

Gorgan (mazanderani: Vergen) és una ciutat de l'Iran, capital de la Província de Golestan i del comtat de Gorgan.

Nou!!: Tamerlà і Gorgan (ciutat) · Veure més »

Guerra a Transoxiana

La guerra a Transoxiana de 1387-1388 foren unes incursions principalment dels sufis de Khwarizm i de guerrers de Toktamix i la seva Horda (als que es van afegir els jats de Mogulistan només per saquejar).

Nou!!: Tamerlà і Guerra a Transoxiana · Veure més »

Guerra contra els sayyids de Mazanderan

La guerra contra els sayyids de Mazanderan fou un conflicte militar que va enfrontar a Tamerlà i el seu kanat Txagatai amb els sayyids maraixis de Mazanderan (Amol i Sari principalment); es va desenvolupar el 1392 i va suposar la submissió completa d'aquests sayyids.

Nou!!: Tamerlà і Guerra contra els sayyids de Mazanderan · Veure més »

Guerra del Mogolistan (1389-1390)

La guerra de Mogolistan del 1389-1390 fou un conflicte armat entre el kanat de Txagatai líderat pel gran amir Tamerlà i el kanat de Mogolistan liderat per Khizr Khan que s'havia apoderat de part del Mogolistan Timur pensava seguir la guerra contra Toktamish però els notables li van suplicar que primer anés a combatre a Khizr Khan, kan de Mogulistan i a l'amir Ankatura el nebot d' Hajji Beg Irkanut.

Nou!!: Tamerlà і Guerra del Mogolistan (1389-1390) · Veure més »

Guerra del Mogolistan (1399-1400)

La guerra del Mogolistan del 1399 al 1400 fou un conflicte militar desenvolupat al kanat de Mogolistan.

Nou!!: Tamerlà і Guerra del Mogolistan (1399-1400) · Veure més »

Gur-e Amir

El Gur-e Amir (persa: گور امیر) és el mausoleu del conqueridor asiàtic Tamerlà (conegut com a Timur) a Samarcanda, actual Uzbekistan.

Nou!!: Tamerlà і Gur-e Amir · Veure més »

Hajji Barles

Hajji Barles - de nom complet Hajji Saif al-Din Barles, sent hajji una mena de títol indicatiu de que havia fet el pelegrinatge a la Meca - (segle XIV) fou amir o beg de la tribu Barles de Transoxiana al kanat de Txagatai.

Nou!!: Tamerlà і Hajji Barles · Veure més »

Hakkâri (ciutat)

Hakkâri (en el passat Çölemerik o Čölemerik, en kurd Colemêrg; en àrab Djulamerg o Djulamerik; altres variants: Julamerk, Julamerik, Djulamerl, Djulamerik, Colemerq, i Colemerik) és una ciutat de la Província de Hakkâri, a Turquia.

Nou!!: Tamerlà і Hakkâri (ciutat) · Veure més »

Herat

Herat (en farsi: هرات, clàssica Aria) és una ciutat del nord-oest de l'Afganistan, capital de la província d'Herat, situada a la vall del riu Hari (que passa a 5 km al sud de la ciutat).

Nou!!: Tamerlà і Herat · Veure més »

Hijaz

El regne del Hijaz i el Hijaz actual El Hijaz (‘la Barrera’) és una regió històrica del nord-oest de la Península d'Aràbia, pertanyent a l'Aràbia Saudita des de 1932.

Nou!!: Tamerlà і Hijaz · Veure més »

Hindu Kush

L'Hindu Kush (en persa: هندوکش, en hindi: हिन्दु कुश) és una serralada alpina situada a cavall entre l'Afganistan -principalment- i el Pakistan.

Nou!!: Tamerlà і Hindu Kush · Veure més »

Hivern al Karabag (1401-1402)

El hivern del 1401 al 1402 Tamerlà va passar el hivern al Karabagh i es va desenvolupar diversos fets.

Nou!!: Tamerlà і Hivern al Karabag (1401-1402) · Veure més »

Hivern al Karabagh (1403-1404)

Timur va passar el hivern del 1403 al 1404 al Karabagh.

Nou!!: Tamerlà і Hivern al Karabagh (1403-1404) · Veure més »

Hivern del 1399 a 1400 a l'Àsia Central

L'hivern del 1399 a 1400 a l'Àsia Central va ser una època d'esdeveniments clau.

Nou!!: Tamerlà і Hivern del 1399 a 1400 a l'Àsia Central · Veure més »

Homenatge de Tahartan d'Erzincan i rendició de Baiazet d'Aydin (1394)

Tahartan d'Erzincan va oferir la submissió personal a Tamerlà el 1394; Aydin s'havia sotmès pero en canvi no va complir el pacte de capituació i Tamerlà va enviar tropes i després d'alguns assalts, el príncep local Baiazet es va rendir.

Nou!!: Tamerlà і Homenatge de Tahartan d'Erzincan i rendició de Baiazet d'Aydin (1394) · Veure més »

Horda Blanca

LHorda Blanca fou una de les gran subdivisions dels mongols després de Genguis Khan.

Nou!!: Tamerlà і Horda Blanca · Veure més »

Husayn Sufi

Husayn Sufi ibn Yanghadai (+ 1371) fou amir (a vegades esmentat com a xah) de Khwarizm vers 1360 a 1371.

Nou!!: Tamerlà і Husayn Sufi · Veure més »

Illa de Rodes

Topografia de Rodes. Rodes (en grec Ρόδος, Rodos) és l'illa més gran del Dodecanès i la més oriental de les illes principals de Grècia, a la mar Egea.

Nou!!: Tamerlà і Illa de Rodes · Veure més »

Ilyas Khoja

Ilyas Khoja (+ 1368) fou kan de Transoxiana o Txagatai occidental (1363) i kan de Mogolistan del 1363 al 1368.

Nou!!: Tamerlà і Ilyas Khoja · Veure més »

Incursió a l'Iraq Ajamita i el Kurdistan (1393)

La incursió a l'Iraq Ajamita i el Kurdistan fou una campanya militar feta per Tamerlà en aquestes zones el 1393.

Nou!!: Tamerlà і Incursió a l'Iraq Ajamita i el Kurdistan (1393) · Veure més »

Indus

El riu Indus i els seus afluents L'Indus (en hindi सिन्‍धु नदी, Sindhu nadi, conegut com a Sindhu en sànscrit; grec, Sinthos, llatí Sintus) és el principal riu del Pakistan, encara que neix a la Xina i travessa una part de territori de l'Índia.

Nou!!: Tamerlà і Indus · Veure més »

Inici de la campanya dels Set Anys

La campanya dels Set Anys de Tamerlà es va iniciar el 8 de setembre de 1399, només quatre mesos després de tornar de l'Índia.

Nou!!: Tamerlà і Inici de la campanya dels Set Anys · Veure més »

Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà

La guerra contra el mamelucs per part de Tamerlà fou un conflicte bèl·lic que es va desenvolupar el 1402 i 1403 i va suposar un triomf complet sobre Baiazet (que va morir) i la destrucció temporal de l'incipient Imperi Otomà.

Nou!!: Tamerlà і Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà · Veure més »

Iraq

LIraq o Irac, o el seu nom oficial República de l'Iraq, és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.

Nou!!: Tamerlà і Iraq · Veure més »

Iraq ajamita

mapa del Jibal LIraq ajamita (literalment ‘Iraq dels perses’) fou una regió de Pèrsia.

Nou!!: Tamerlà і Iraq ajamita · Veure més »

Isfahan

Plaça Naqsh-e Jahan Isfahan o Ispahan, localitzada a 340 kilòmetres al sud de Teheran, és la capital de la província d'Isfahan i la tercera ciutat més gran de l'Iran (després de la mateixa Teheran i Mashad).

Nou!!: Tamerlà і Isfahan · Veure més »

Isfizar

Isfezar (farsi اسفزار, també Esfezār, Esfazār i Asafzar) és una població del districte de Mud, conmtat de Sarbisheh, a la província iraniana de Khorasan del Sud.

Nou!!: Tamerlà і Isfizar · Veure més »

Iskandar ibn Úmar Xaykh

Iskandar ibn Úmar Xaykh (Uzgand, 25 d'abril de 1384 - Isfahan, 1415) fou un príncep timúrida, fill d'Umar Xaikh i net de Tamerlà.

Nou!!: Tamerlà і Iskandar ibn Úmar Xaykh · Veure més »

Ja'un-i-Qurban

Ja'un-i-Qurban fou el nom que es va donar a un poder político-militar establert al Khurasan (província mongola) (Pèrsia, avui Iran) que va subsistir amb autonomia entre 1335 i 1381 quan fou eliminat per Tamerlà.

Nou!!: Tamerlà і Ja'un-i-Qurban · Veure més »

Jahan Xah Bahadur

Jahan Xah, Jahan Shah, Jahan Shah Bahadur, Jahan Shah Jaku o Jahan Xah Barles- (+ 1405) fou un amir mongol de Transoxiana, que va servir primer sota Amir Husayn i després sota Tamerlà.

Nou!!: Tamerlà і Jahan Xah Bahadur · Veure més »

Jahangir ibn Timur

Jahangir (vers 1355 -1376) fou un príncep timúrida, fill gran de Tamerlà.

Nou!!: Tamerlà і Jahangir ibn Timur · Veure més »

Jaku Barles

Jaku Barles - a vegades escrit també com Cheku Barles - (+ hivern del 1383 al 1384) fou un amir dels Barles, lleial personal de Tamerlà.

Nou!!: Tamerlà і Jaku Barles · Veure més »

Jalàyir

Jalàyir o jalàïr fou una tribu que existia al, classificada entre els mongols.

Nou!!: Tamerlà і Jalàyir · Veure més »

Joan VII Paleòleg

Joan VII Paleòleg fou emperador romà d'Orient durant cinc mesos de l'any 1390.

Nou!!: Tamerlà і Joan VII Paleòleg · Veure més »

Juvain

Juvain fou un districte del Khurasan.

Nou!!: Tamerlà і Juvain · Veure més »

Kabul

Vista de la ciutat Museu de Kabul Kabul (en persa: کابل, Kābul) és la capital i la ciutat més gran de l'Afganistan, i també la capital de la província homònima.

Nou!!: Tamerlà і Kabul · Veure més »

Kabulistan

Kabulistan o Zabulistan eren els territoris orientals del Gran Khorasan centrats a la ciutat de Kabul.

Nou!!: Tamerlà і Kabulistan · Veure més »

Kai Khusraw Khuttalani

Kay Khusraw Khuttalani o Kai Khusrau Khuttalani o Ky Khuseru (+ 1372 o 1373), fou un emir del tuman dels Khuttalani, que es deia (i era) gendre del Khan del Desht Kiptxaq i governador de Khuttalan.

Nou!!: Tamerlà і Kai Khusraw Khuttalani · Veure més »

Kaixgar

Kaixgar (sent altres transcripcions Kaixcar o Khaixgar, en uigur: قەشقەر K̡ǝxk̡ǝr; en xinès: 喀什 Kāshí o 喀什噶尔 Kāshígéěr) és una ciutat oasi a la regió autònoma del Xinjiang, a la República Popular de la Xina.

Nou!!: Tamerlà і Kaixgar · Veure més »

Kalat (ciutat)

Kalat o Qalat també Kelat i Khelat (urdú: قلات) és una ciutat del Pakistan capital del districte de Kalat, província del Balutxistan.

Nou!!: Tamerlà і Kalat (ciutat) · Veure més »

Kamar al-Din

Kamar al-Din Khan Dughlat (Kummar al-Din, Qamar-ud-din Khan Dughlat (àrab: قمر الدین خان دغلت) fou un governant mongol que va arribar a kan del Kanat de Mogolistan (1368 a 1392), pertanyent al clan Dughlat de Kaixgar de guerrers mongols.

Nou!!: Tamerlà і Kamar al-Din · Veure més »

Kanat de Txagatai

El Kanat de Txagatai fou un estat mongol de l'Àsia Central, sorgit de l'ulus o terra hereditària assignada a Txagatai Khan, segon fill de Genguis Khan.

Nou!!: Tamerlà і Kanat de Txagatai · Veure més »

Kandahar

Kandahar o Qandahar és una ciutat de l'Afganistan, capital de la província homònima, situada a 500 km al sud-oest de Kabul.

Nou!!: Tamerlà і Kandahar · Veure més »

Kara Yülük Osman Bey

Kara Yülük Osman Bey (Azerí: Qara Yuluq Osman Bəy, àrab: Kara Yuluk Uthman Beg) (governa del 1378 al 1435) fou un cap tribal turcman de finals del i principis del que va liderar la federació tribal turcman dels Aq Qoyunlu en el que avui dia és la part oriental de Turquia i zones de l'Iran, Azerbaidjan i l'Iraq.

Nou!!: Tamerlà і Kara Yülük Osman Bey · Veure més »

Karaman (ciutat)

Districtes Karaman (antiga Laranda, inicialment Laranda de Licaònia) és una ciutat de Turquia a les muntanyes del Taure, a uns 100 km al sud de Konya.

Nou!!: Tamerlà і Karaman (ciutat) · Veure més »

Karaunes

Karaunes o Qaraunes (negres o barrejats) a vegades també anomenats Neguderis o Nikudaris (que realment formen un grup similar però separat) foren un grup mongol que es va establir a l'Afganistan i est de Pèrsia.

Nou!!: Tamerlà і Karaunes · Veure més »

Kath

Kath fou una ciutat de la riba oriental de l'Amudarià (Oxus) i antiga capital de Khwarizm, propera a la moderna ciutat de Khivà, avui a l'Uzbekistan.

Nou!!: Tamerlà і Kath · Veure més »

Kayseri

Kayseri (en turc i oficialment; en grec, Καισάρεια, Kesària), antigament anomenada Cesarea de Capadòcia, és una ciutat de Turquia, capital de la província de Kayseri, que forma una municipalitat metropolitana amb cinc districtes metropolitans (Kocasinan, Melikgazi, Hacılar, İncesu i Talaa).

Nou!!: Tamerlà і Kayseri · Veure més »

Kütahya

Kütahya és una ciutat de la part occidental de Turquia.

Nou!!: Tamerlà і Kütahya · Veure més »

Kebeg Khan

Kebeg Khan o Kebek Khan (Qebeg o Quebeq Khan) fou una subsecció dels karaunes fundada pel kan de Txagatai Kebek abans de ser kan, amb el seu propi tumen, quan va tenir interès especial en la regió de Balkh i va reconstruir la ciutat que estava en ruïnes després d'haver estat destruïda pels mongols al primer terç del.

Nou!!: Tamerlà і Kebeg Khan · Veure més »

Kemah (Erzincan)

Kemah és una ciutat de Turquia, i forma un districte amb el mateix nom a la província d'Erzincan, a Anatòlia oriental.

Nou!!: Tamerlà і Kemah (Erzincan) · Veure més »

Khabul Xah

Khabul Shah (+ 1370) fou kan del Kanat de Txagatai del 1364 al 1370.

Nou!!: Tamerlà і Khabul Xah · Veure més »

Khalil Sultan

Khalil Sultan ibn Miran Shah ibn Timur (Herat, 14 de juliol de 1384 - Rayy, 2 o 3 de novembre de 1411) fou un príncep timúrida net de Tamerlà i fill de Miran Shah i de la princesa genguiskhànida (per via materna) Sevin Beg Khanzada, coneguda com a Khan Zade, que va estar casada en primeres noces amb Jahangir fill de Tamerlà i fou la mare de Muhammad Sultan ibn Jahangir, el primer successor designat per Tamerlà que va morir el 1403.

Nou!!: Tamerlà і Khalil Sultan · Veure més »

Khan Zade

Khan Zade (Sevin Beg Khanzada) (+1411), fou princesa de la dinastia Sufi, filla de Husayn Sufi, casada successivament amb dos fills de Tamerlà.

Nou!!: Tamerlà і Khan Zade · Veure més »

Khatai Bahadur

Khatai Bahadur (Khetai Bahadur, Khitai Bahadur, Khatay Bahadur) (+1377) fou un amir mongol al servei de Tamerlà des de abans del 1370, originalment al servei del kan de Mogolistan.

Nou!!: Tamerlà і Khatai Bahadur · Veure més »

Khidr Khoja

Khidr Khoja, Khizr Khoja o Khidr Khwaja Khan (1368-1399) fou un kan de Mogolistan, el fill mes jove de Tughluq Timur.

Nou!!: Tamerlà і Khidr Khoja · Veure més »

Khidr Yasauri

Khidr Yasauri o Khidr Yusuri (+1366) fou un amir turcomongol del tuman dels yasauris, que pasturava als territoris al nord de Samarcanda incloent probablement Bukharà.

Nou!!: Tamerlà і Khidr Yasauri · Veure més »

Khivà

Khivà (uzbek: Хива, Хivа; rus: Хива, Khivà; persa: خیوه, Khiveh, àrab: Khiwa), antigament anomenada Coràsmia (Khorezm, Khwārezm) és una ciutat de l'Uzbekistan que fou capital i centre d'un kanat i després d'una república que va passar a formar part de l'Uzbekistan el 1924.

Nou!!: Tamerlà і Khivà · Veure més »

Khorasan

* Gran Khorasan, regió que comprèn territoris avui dia de l'Iran, l'Afganistan i el Turkmenistan.

Nou!!: Tamerlà і Khorasan · Veure més »

Khujand

Khujand (nom tadjik: Хуҷанд, خجند, en grec Alexandria Escate Ἀλεξάνδρεια Ἐσχάτη, en rus Худжанд Khujand; anomenat Khojent fins al 1936, després anomenada Leninabad en rus –Ленинабад– o Leninobod en tadjik –Ленинобод, لنین‌آباد– fins al 1991) és la segona ciutat del Tadjikistan.

Nou!!: Tamerlà і Khujand · Veure més »

Khuttal

Khuttal o Khuttalan una forma de plural, de vegades apareix com Khutal, Khutlan, Khatlan o Khatulan, en xinès K'o-tut-lo, fou una regió de la riba dreta de l'Oxus (Amudarià) entre els rius Wakhsh i Pandj (antic Djaryab) que són les fonts de l'Oxus, situada avui dia al Tadjikistan encara que el nom ja no s'utilitza.

Nou!!: Tamerlà і Khuttal · Veure més »

Khuzdar

Khuzdar o Khozdar (urdu: خضدار) és una ciutat de la província pakistanesa de Balutxistan.

Nou!!: Tamerlà і Khuzdar · Veure més »

Khwarizm

Khwarizm, Khwarazm, Khorazm, Khwarezm o Khorezm anomenada Khivà al període post mongol, és una regió de la part inferior de l'Amudarià (Oxus).

Nou!!: Tamerlà і Khwarizm · Veure més »

Kiptxak

Els kiptxaks foren una de les set tribus dels turcs kamik i després una confederació de tribus.

Nou!!: Tamerlà і Kiptxak · Veure més »

Kish

* Kish o Kix, ciutat sumèria.

Nou!!: Tamerlà і Kish · Veure més »

Kitxik Khanum

Kitxik Khanum (Reina Menor, de nom real Tukal Khanum, Tukhal Khanum, Tuvakal Khanum) (segles XIV i XV) fou emperadriu de Txagatai i esposa de Tamerlà, probablement filla (algunes vegades s'ha dit que era germana) de Khidr Khoja, kan de Mogolistan i per tant una genguiskhànida.

Nou!!: Tamerlà і Kitxik Khanum · Veure més »

Kodadad Husayni

Kodadad Husayni - nom transcrit amb diverses variants com ara Kudadad Husayni o Khudaidad Husayni, (segles XIV-XV, + 1411) fou un amir de Tamerlà.

Nou!!: Tamerlà і Kodadad Husayni · Veure més »

Konya

Konya, històricament coneguda com Iconi, és una ciutat de Turquia, a l'altiplà central d'Anatòlia.

Nou!!: Tamerlà і Konya · Veure més »

Kuhistan

Kuhistan és una regió del Khorasan al sud de Nishapur fins al Sistan, rodejada per totes parts pel gran desert salat de l'altiplà central iranià, amb diversos grups d'oasis dispersos.

Nou!!: Tamerlà і Kuhistan · Veure més »

Kuldjha

Khuldjha és una ciutat al sud de llac Sayram i del coll de Talki, al nord del riu Ili i una mica al nord-oest de la moderna Yining.

Nou!!: Tamerlà і Kuldjha · Veure més »

Kunduz

Kunduz, també esmentada com a Kundûz, Qonduz, Qondûz, Konduz, Kondûz, Kondoz o Qhunduz, és una ciutat del nord de l'Afganistan, capital de la província de Kunduz i del districte de Kunduz.

Nou!!: Tamerlà і Kunduz · Veure més »

Kutlugh Turkhan Agha

Kutlugh Turkhan Agha (o Kutluq Turkan Agha (nascuda vers 1330, +1383) fou la germana gran de Tamerlà. Es va casar amb l'amir Daud que després fou un fidel personal de Tamerlà i governador de Samarcanda (1370) i foren pares de l'amir Sulayman Xah. A la mort de la seva mare el, Kutlugh Turkhan Agha es va fer càrrec de la casa de Taragai. Quan Tamerlà anava com a guerrer errant amagat dels mongols, es va acostar a Samarcanda a recollir suports i va estar a la casa de la seva germana Kutlugh Turkhan. El 1374, després de l'expedició de Tamerlà a Mogolistan, aquest va anar a acampar a Uzkunt on el va anar a rebre la seva germana gran Kutgluq Turkhan Agha. Es va anunciar una festa en la qual Timur es va casar amb la princesa Dilshad Agha. El 1382, quan Tamerlà estava afectat per una depressió causada per la mort de la seva filla Beghisi Sultan, Kutlugh Turkhan Agha el va anar a veure i va aconseguir recuperar-lo. Va morir el 1383 poc després de la mort de l'esposa de Tamerlà, Dilshad Agha.

Nou!!: Tamerlà і Kutlugh Turkhan Agha · Veure més »

La Meca

La Meca (‘Meca la Venerada’) és una ciutat de l'oest de la península Aràbiga.

Nou!!: Tamerlà і La Meca · Veure més »

La Xina dels Ming a la mort de Tai Tsu (1399-1400)

La China dels Ming va patir el 1399 la mort de l'emperador Tai Tsu.

Nou!!: Tamerlà і La Xina dels Ming a la mort de Tai Tsu (1399-1400) · Veure més »

Lesbos

L'illa de Lesbos Lesbos (Λέσβος, AFI, sovint transliterat Lesvos; Midilli Adası; en català, antigament Metolí o Metel·lí) és una illa grega de la mar Egea.

Nou!!: Tamerlà і Lesbos · Veure més »

Lituània

Lituània és un estat d'Europa, i el més al sud dels estats bàltics.

Nou!!: Tamerlà і Lituània · Veure més »

Llengua txagatai

La llengua txagatai (جغتای Jağatāy; uzbek: چەغەتاي Chag'atoy; uigur: چاغاتاي Chāghātāy； turc: Çağatayca) és una llengua turquesa extingida, que un cop es va parlar àmpliament a l'Àsia Central, i continuà sent la llengua literària comuna fins al.

Nou!!: Tamerlà і Llengua txagatai · Veure més »

Lluita per Bagdad (1402)

La lluita per Bagdad i l'Iraq Arabí va tornar a esclatar el 1402 entre els timúrides i els jalayírides.

Nou!!: Tamerlà і Lluita per Bagdad (1402) · Veure més »

Lukman Padshah

Lukman Padshah (+ vers 1390) fou emir de Gurgan vassall de Tamerlà.

Nou!!: Tamerlà і Lukman Padshah · Veure més »

Lur-i Kučik

Els atabegs del Petit Luristan (Lur-i Kučik) foren una dinastia de sobiras amb títol d'atabegs que va governar part del territori de Lurstan entre 1184 i 1597 amb capital a Khurramabad que en el i fins al XIV portava el nom de Diz-i Siyah.

Nou!!: Tamerlà і Lur-i Kučik · Veure més »

Mahmud Ghazan

Ghazan als braços del seu pare Arghun i el seu avi Abaqa Ghazan i esposa la cort date.

Nou!!: Tamerlà і Mahmud Ghazan · Veure més »

Majd al-Din Isa al-Zahir

Majd al-Din Isa al-Zahir (+1407), fou un emir ortúkida de Mardin, fill i successor de Fakhr al-Din Dawud II al-Muzaffar el 1376.

Nou!!: Tamerlà і Majd al-Din Isa al-Zahir · Veure més »

Malatya

Malatya — Melid en llengua hitita, Μαλάτεια, Malateia en grec, Մալաթիա, en armeni Malat'ya, antigament Melitealkhé, Melitene en llatí — és una ciutat al centre de la Turquia oriental, capital de la província del mateix nom.

Nou!!: Tamerlà і Malatya · Veure més »

Malik Ghiyath al-Din

Malik Ghiyath al-Din fou malik de la dinastia Kart d'Herat.

Nou!!: Tamerlà і Malik Ghiyath al-Din · Veure més »

Mallu Ikbal

Mallu Ikbal Khan fou un cap militar i polític del sultanat de Delhi al final del període tughlúquida.

Nou!!: Tamerlà і Mallu Ikbal · Veure més »

Manuel II Paleòleg

Manuel II Paleòleg (en llatí:, en grec) (1348-1425) fou emperador romà d'Orient del 1391 al 1425, recordat també pels seus escrits teològics.

Nou!!: Tamerlà і Manuel II Paleòleg · Veure més »

Mar de Màrmara

La mar de Màrmara (en Marmara Denizi; en Θάλασσα τουΜαρμαρά, Thàlassa tu Marmarà), a l'antiguitat anomenada Propòntida (Propontis) és una mar continental molt tancada que connecta la mar Negra amb la mar Egea i que alhora separa la part asiàtica de Turquia de la part europea.

Nou!!: Tamerlà і Mar de Màrmara · Veure més »

Mar Egea

La mar Egea, o el mar Egeu p. 22 (en grec Αιγαίο Πέλαγος, Egeo Pèlagos; en turc Ege Denizi), és un braç de mar de la Mediterrània, situat entre la península grega i Anatòlia (o Àsia Menor, actualment part de Turquia).

Nou!!: Tamerlà і Mar Egea · Veure més »

Maraixi

Guerres dels maraixis La dinastia Maraixi o dinastia dels Sayyid Maraixis de Mazanderan, fou una nissaga local que va governar el Mazanderan del 1358/1359 a la segona meitat del lluitant fins vers el 1596.

Nou!!: Tamerlà і Maraixi · Veure més »

Mardin

Rellotge de l'elefant en l'antiga Madrassa Kasımiye. Mardin (Mardin (Mêrdîn; tr; tr) és una ciutat de Turquia a la part sud-est del país, capital de l''İl'' (província) homònim. Es troba 90 km al sud de Diyarbakir i 45 km a l'oest de Nisibin. Té al voltant de vuitanta mil habitants (2005). La ciutat conserva diverses mesquites (entre elles la Gran Mesquita), la ciutadella d'època hamdànida, la antiga Madrassa Kasimiye i la Zinciriye, la madrassa del Sultan Isa (del 1385 on hi enterrats 52 patriarques), la madrassa de Kasim Pasha. Als afores hi ha el monestir siríac de Dayrul-Zeferan (del) i la madrassa Harizm; els ortúkides van construir la mesquita Ulu a Kiziltepe (21 km al sud); les ruïnes de la vella Mardin es troben a Hasankeyf, a la vora de la província de Batman amb el pont sobre el riu Tigris, el palau i altres edificis i que serà aviat cobert per les aigües d'un embassament (el Projecte GAP). També a la rodalia de la ciutat es pot veure la tomba de Zeynel Bey i el monestir de Mar Yakup (abans Marevgan i Marhonesya). El museu de la ciutat es troba a la seu de l'antic patriarcat construït el 1895 pel patriarca d'Antioquia Ignatios Benham Banni, avui restaurat, que alberga col·leccions d'objectes assiris, urartians, hel·lens, perses, romans, romans d'Orient, seljúcides, ortúkides i otomans. Característica de Mardin són les cases excavades a la roca calcaria. Els joiers d'or i plata de la ciutat també tenen un gran prestigi. El il o província de Mardin té 12.760 km² i una població de més de set-cents mil habitants. Té 9 districtes: Dargeçit, Derik, Kızıltepe, Mazıdağı, Midyat, Nusaybin, Ömerli, Savur i Yeşilli. Els projecte principal és l'embassament anomenat Projecte GAP que posarà cent mil hectàrees en producció, sobretot de cotó. S'ha creat també una zona industrial per a productes locals i entre els destacadament els fertilitzants. I ha també una zona de lliure comerç (Free Trade Zone).

Nou!!: Tamerlà і Mardin · Veure més »

Mazandaran

Damavand, Mazandaran Mazandaran (en mazanderani: مازرون Māzerūn; en persa: مازندران; en rus: Мазендеран; antigament Tabaristan o Tapúria, del persa: Taparistan; en grec antic: Hyrcania, catalanitzat Hircània, derivat del nom local Vergana o Vehrkana ('país dels Llops'), en persa: Gorgan) és una província de l'Iran situada al nord del país i al sud de la mar Càspia, i limita a l'est amb la província de Golestan (creada per segregació el 1998, antiga província d'Astarabad i històrica Gurgan), al sud-est amb la província de Semnan, al sud amb la província de Teheran, al sud-oest amb la província de Qazvín, i a l'oest amb la província de Gilan.

Nou!!: Tamerlà і Mazandaran · Veure més »

Mendeixia

Mendeixia (Menteşe) va ser un dels beilicats d'Anatòlia entre 1261 i 1414 i tenia per capital la ciutat de Milas, a l'actual Turquia, corresponent a grans trets a la Cària clàssica.

Nou!!: Tamerlà і Mendeixia · Veure més »

Miran Xah

Muizz al-Din Miran Xah (?, 1366 o 1367 - Tabriz, 16 d'abril de 1408) —en persa میران شاہ— fou un príncep timúrida, fill de Tamerlà i de la concubina Mengliçek.

Nou!!: Tamerlà і Miran Xah · Veure més »

Mogolistan

Àsia Central a començaments de 1450. Els mogols controlaven Mogolistan, Alti Shahr, i Uiguristan. Mogolistan o Mogholistan fou el nom donat a partir del a l'estepa, la plana i les muntanyes de l'Àsia Central al nord de Transoxiana i del Sirdarià, abraçant la regió de Semirečye (en turc Yeti-su.

Nou!!: Tamerlà і Mogolistan · Veure més »

Moldàvia

Mapa on es representa Romania sense Moldàvia (en blau) i el territori de l'antic principat de Moldàvia (en groc), que sobrepassava les fronteres de l'actual estat romanès Moldàvia (en moldau: Moldova) és una regió geogràfica i històrica que correspon aproximadament al territori del principat històric del mateix nom.

Nou!!: Tamerlà і Moldàvia · Veure més »

Mort d'Umar Xaikh

La mort del príncep Umar Xaikh, segon fill de Tamerlà, es va produir el gener de 1394 mentre el seu pare ana a començar la campanya de Diyar Bakr, però no pas com a conseqüència directa d'aquesta.

Nou!!: Tamerlà і Mort d'Umar Xaikh · Veure més »

Mort de Baiazet I (1403)

Baiazet I va morir presoner de Tamerlà el 18 de març de 1403.

Nou!!: Tamerlà і Mort de Baiazet I (1403) · Veure més »

Mort de Muhammad Sultan (1403)

Muhammad Sultan, net i hereu de Tamerlà, va morir de malaltia el 22 de març de 1403.

Nou!!: Tamerlà і Mort de Muhammad Sultan (1403) · Veure més »

Mort de Tamerlà

La mort de Tamerlà es va produir a Otrar el 18 de febrer de 1405 (calendari julià, aleshores vigent) o 27 de febrer de 1405 (calendari gregorià).

Nou!!: Tamerlà і Mort de Tamerlà · Veure més »

Muín-ad-Din

Muín-ad-Din Alí ibn Jalal-ad-Din Muhàmmad Yazdí o, simplement, Muín-ad-Din (? - 1387) fou un historiador persa de la segona meitat del.

Nou!!: Tamerlà і Muín-ad-Din · Veure més »

Mubàixir Bahadur

Mubàixir Bahadur (Mubashir Bahadur) fou un emir turcomongol de Tamerlà a cavall entre els segles i, mort el 1410.

Nou!!: Tamerlà і Mubàixir Bahadur · Veure més »

Muhammad Mireke

Muhammad Mireke (Muhammad Mirak, Muhammad Mirka) (+1388) fou un amir turcomongol dels Khuttalanis de Transoxiana, fill de Shir Bahram Khuttalani i gendre de Tamerlà (la seva filla Sultan Baot o Bakt Begum s'havia casat amb Mireke estant embarassada) contra el que es va revoltar.

Nou!!: Tamerlà і Muhammad Mireke · Veure més »

Muhàmmad Sultan ibn Jahangir

Muhàmmad Sultan ibn Jahangir (1375 - 13 de març de 1403) fou un príncep timúrida fill de Jahangir ibn Timur i net de Tamerlà.

Nou!!: Tamerlà і Muhàmmad Sultan ibn Jahangir · Veure més »

Mujahid al-Din Zayn al-Abidin Ali

Mujahid al-Din Zayn al-Abidin Ali ibn Jalal al-Din Shah Shuja ibn Mubariz al-Din Muhammad ibn Sharaf al-Din Muzaffar ibn Shuja al-Din Mansur ibn Ghiyath al-Din Hajji, conegut com a Zain al-Abidin, fou un príncep i emir muzaffàrida que va governar a Xiraz (Fars) del 1384 al 1387 i a Isfahan del 1376 a vers el 1380 i del 1389 al 1391.

Nou!!: Tamerlà і Mujahid al-Din Zayn al-Abidin Ali · Veure més »

Multan

Multan (urdú ملتان) és una ciutat del Panjab (Pakistan) capital del districte de Multan i del tehsil de Multan i fins al 2000 de la divisió de Multan.

Nou!!: Tamerlà і Multan · Veure més »

Murghab

El riu Murghab, també apareix com Murghob, Murgob o Murgab (del), és un riu de Tadjikistan, conegut en la seva part inicial com Aksu o Oksu i en la part final com a riu Bartang.

Nou!!: Tamerlà і Murghab · Veure més »

Musa Taychi'ut

Arbre genealògic de la família de l'amir Musa Taychiut Musa Taychi'ut (mort primers anys del segle XV) fou un amir de família genguiskhànida txagataïda, cap del clan Taychi'ut, que va servir a Amir Husayn (del que va ser el principal suport i el principal cap militar) i a Tamerlà, sent parent d'ambdos per matrimonis.

Nou!!: Tamerlà і Musa Taychi'ut · Veure més »

Muzaffàrida

Mapa de Pèrsia a la meitat del segle XIV La dinastia muzaffàrida o dels muzaffàrides fou una nissaga que va governar Pèrsia central i occidental quan es va desfer l'imperi mongol il-kànida.

Nou!!: Tamerlà і Muzaffàrida · Veure més »

Nasir al-Din Muhammad

Nasir al-Din Muhammad fou emir d'Elbistan de la dinastia Dhul-Kadr, fill de Ghars al-Din Khalil, proclamat per un exèrcit otomà que va deposar al seu cosí germà Sadaka (fill de Shaban Suli) el 1399.

Nou!!: Tamerlà і Nasir al-Din Muhammad · Veure més »

Naupacte

Naupacte (Ναύπακτος, Nàfpaktos), coneguda també pel seu nom històric de Lepant (del venecià Lepanto) és una ciutat de Grècia situada a la unitat perifèrica d'Etòlia-Acarnània, a la costa nord de l'estret que separa el golf de Patres del golf de Corint.

Nou!!: Tamerlà і Naupacte · Veure més »

Nàssir-ad-Din Mahmud Xah Tughluq

Nàssir-ad-Din Mahmud Xah Tughluq (Nasir al-Din Mahmud Shah Tughluk) fou sultà de Delhi del 1393 al 1398/1399.

Nou!!: Tamerlà і Nàssir-ad-Din Mahmud Xah Tughluq · Veure més »

Niğde

miniatura Niğde (en llengua hitita nahita; en grec: nigdi, abans nīgde) és una ciutat de Turquia, capital de la província de Niğde a la regió d'Anatòlia Central.

Nou!!: Tamerlà і Niğde · Veure més »

Nicomèdia

Nicomèdia (llatí Nicomedeia; grec: Νικομήδεια, Nikomèdia) va ser la capital de Bitínia.

Nou!!: Tamerlà і Nicomèdia · Veure més »

Orde de Sant Joan de Jerusalem

Lorde de Sant Joan de Jerusalem (conegut també com lorde dels Germans Hospitalers, orde dels Cavallers Hospitalers, orde Hospitaler o orde de Malta) va ser un orde militar i religiós fundat per ajudar pelegrins que viatjaven a Terra Santa al.

Nou!!: Tamerlà і Orde de Sant Joan de Jerusalem · Veure més »

Otrar

Otrar és una antiga ciutat de l'Àsia Central a la que fou la ruta de la seda, propera a la moderna ciutat de Karatau al Kazakhstan.

Nou!!: Tamerlà і Otrar · Veure més »

Pèrdua de Bagdad i reforçament otomà (1394)

El 1394 els timúrides van perdre Bagdad i l'Iraq Àrab.

Nou!!: Tamerlà і Pèrdua de Bagdad i reforçament otomà (1394) · Veure més »

Pèrsia

Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).

Nou!!: Tamerlà і Pèrsia · Veure més »

Pequín

Pequín o Beijing (en xinès: 北京, pinyin: Běijīng, 'capital del nord') és la capital de la República Popular de la Xina, situada al nord-est del país, davant la serralada Ian-Xan (燕山) i a l'est de la serralada Tai-Hang-Xan (太行山).

Nou!!: Tamerlà і Pequín · Veure més »

Pera (Constantinoble)

Mapa de les ciutats de Pera i de Constantinoble el 1422 Pera va ser una ciutat fundada com a colònia comercial per la República de Gènova després de la Conquesta de Constantinoble (1204) a mans dels croats occidentals durant la Quarta Croada.

Nou!!: Tamerlà і Pera (Constantinoble) · Veure més »

Pir Muhàmmad ibn Úmar Xaykh

Pir Muhammad Sultan o Pir Muhàmmad ibn Úmar Xaykh (1378-1410) fou un príncep timúrida fill d'Umar Xaikh i net de Tamerlà.

Nou!!: Tamerlà і Pir Muhàmmad ibn Úmar Xaykh · Veure més »

Pir Muhàmmad ibn Jahangir

Pir Muhammad ibn Jahangir (1376 - 1407) fou un príncep timúrida, fill de Jahangir i net de Tamerlà.

Nou!!: Tamerlà і Pir Muhàmmad ibn Jahangir · Veure més »

Primera expedició de Tamerlà a Khwarizm

El primer conflicte de Tamerlà amb Khwarizm fou el primer enfrontament militar entre Tamerlà, senyor de Transoxiana o Txagatai, i la dinastia sufita de Khwarizm encapçalada per Husayn Sufi ibn Yanghadai, el governant de Khwarizm.

Nou!!: Tamerlà і Primera expedició de Tamerlà a Khwarizm · Veure més »

Primera expedició de Tamerlà al Mogolistan el 1371

La primera expedició de Tamerlà al Mogolistan el 1371 fou una campanya militar feta per Tamerlà contra els jats (mogols) per prevenir nous atacs dels tumans de Mogolistan cap a Transoxiana.

Nou!!: Tamerlà і Primera expedició de Tamerlà al Mogolistan el 1371 · Veure més »

Primera gran expedició contra Toktamix (1391)

La primera gran expedició contra Toktamish que va fer Tamerlà amb tot el seu exèrcit i la finalitat de liquidar el problema, fou l'expedició del 1391.

Nou!!: Tamerlà і Primera gran expedició contra Toktamix (1391) · Veure més »

Primera i segona expedició de Tamerlà a Geòrgia (1386-1387)

La primera i segona expedició de Tamerlà a Geòrgia (1386-1387) foren dues campanyes militars dels timúrides cap al regne de Geòrgia, la primera i segona de les vuit expedicions que s'hi van fer durant el regnat de Tamerlà.

Nou!!: Tamerlà і Primera i segona expedició de Tamerlà a Geòrgia (1386-1387) · Veure més »

Província de Fars

Ruïnes de Persèpolis Fars (Fârs) és una de les trenta-un províncies de l'Iran al sud del país, coneguda en època clàssica com Pèrsida (Perside) o Persis.

Nou!!: Tamerlà і Província de Fars · Veure més »

Qara Qoyunlu

Els Kara Koyunlu o Qara Qoyunlu (‘els Xais Negres’) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar a part de les actuals Iran, Turquia, l'Iraq, Armènia i l'Azerbaidjan del 1375 al 1468.

Nou!!: Tamerlà і Qara Qoyunlu · Veure més »

Qarshi

Mesquita de Odiná (cisterna en primer pla) Base aèria Qarshi (uzbek: Qarshi / Қарши; persa: نخشب Nasaf; mongol: Харш; rus: Карши; sogdià Nakhshab) és una ciutat del sud de l'Uzbekistan, capital de la província de Qashqadaryo.

Nou!!: Tamerlà і Qarshi · Veure més »

Qashqa Darya

Qashqa Darya (modernament escrit Kashkadarya) és un riu de l'Uzbekistan, que neix a les muntanyes del nord-est de Shar-i Sabz (Xahrisabz) i discurreix cap a l'oest formant una vall fèrtil; perd caudal progressivament i s'asseca al desert al sud de Bukharà, però en cas de pluja intensa el seu final es produeix en un petit llac situat a uns 50 km al sud de la ciutat de Bukharà.

Nou!!: Tamerlà і Qashqa Darya · Veure més »

Qazaghan

Qazaghan (+ 1358) fou amir dels karaunes (vers 1345 – 1358) i governant efectiu del kanat de Txagatai (1346–1358).

Nou!!: Tamerlà і Qazaghan · Veure més »

Quarta campanya de Tamerlà a Geòrgia (1394)

La quarta campanya de Geòrgia fou una expedició militar que va fer Tamerlà a Geòrgia a finals del 1394 Timur va desacampar (octubre de 1394) i es va dirigir a Geòrgia (sud-occidental).

Nou!!: Tamerlà і Quarta campanya de Tamerlà a Geòrgia (1394) · Veure més »

Quarta expedició de Tamerlà al Mogolistan (1376)

La quarta expedició de Tamerlà al Mogolistan (1376) fou una campanya militar de Timur contra el kanat de Mogolistan, que es va iniciar el 1375 quan Timur va enviar una part de l'exèrcit en expedició contra el kanat mentre ell mateix es dirigia a Khwarizm.

Nou!!: Tamerlà і Quarta expedició de Tamerlà al Mogolistan (1376) · Veure més »

Quarta expedició de Timur a Khwarizm (1379)

La quarta expedició de Timur a Khwarizm (1379) fou un atac militar (de fet el tercer efectiu) en resposta al conflicte iniciat el 1378 (vegeu Conflicte de Khwarizm (1378)).

Nou!!: Tamerlà і Quarta expedició de Timur a Khwarizm (1379) · Veure més »

Quios

Quios (en grec antic Χίος, en català medieval illa del Xiu, en turc Sakız Adassi) és una illa grega de la mar Egea propera a la costa asiàtica; està separada de la costa per un estret d'uns 8 km d'ample.

Nou!!: Tamerlà і Quios · Veure més »

Ramadà

El Ramadà és la pràctica musulmana de celebrar el novè mes del calendari islàmic amb dejuni (sawm), oració, reflexió i en comunitat.

Nou!!: Tamerlà і Ramadà · Veure més »

Rayy

Rayy, Ray o Rey (Rayy) és una antiga ciutat iraniana de lostan o província de Teheran.

Nou!!: Tamerlà і Rayy · Veure més »

Relacions de Tamerlà amb la Xina Ming

Tamerlà va mantenir relacions comercials amb la dinastia Ming de la Xina.

Nou!!: Tamerlà і Relacions de Tamerlà amb la Xina Ming · Veure més »

Reorganització dels governs de Fars, Isfahan, Azerbaidjan i l'Iraq Arabí (1403)

La regorganització dels governs de Fars, Isfahan, Azerbaidjan i l'Iraq Arabí es va produir el 1403 després de la mort de Muhammad Sultan.

Nou!!: Tamerlà і Reorganització dels governs de Fars, Isfahan, Azerbaidjan i l'Iraq Arabí (1403) · Veure més »

República de Venècia

La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, amb la ciutat de Venècia com a centre.

Nou!!: Tamerlà і República de Venècia · Veure més »

Restauració de Baylakan (1404)

Tamerlà va restaurar Baylakan a finals del 1403 fins probablement a principis del 1404.

Nou!!: Tamerlà і Restauració de Baylakan (1404) · Veure més »

Retorn a Samarcanda (1404)

Tamerlà va retornar a Samarcanda de la campanya dels Set Anys l'estiu del 1404.

Nou!!: Tamerlà і Retorn a Samarcanda (1404) · Veure més »

Retorn de Tamerlà a l'Iraq Ajamita

El retorn de Tamerlà a l'Iraq Ajamita es va produir després de la conquesta de Pèrsia (Fars) sota els muzaffàrides i va consolidar el domini timúrida a la regió (1393).

Nou!!: Tamerlà і Retorn de Tamerlà a l'Iraq Ajamita · Veure més »

Retorn de Tamerlà a Samarcanda

Després de la campanya del Cinc Anys, completada de fet en quatre anys, Tamerlà va retornar a Samarcanda (1396) on va passar el hivern (1396-1397) El 17 de juliol de 1396 Timur va sortir d'Hamadan en direcció a Samarcanda.

Nou!!: Tamerlà і Retorn de Tamerlà a Samarcanda · Veure més »

Revolta d'Iskandar-i Shaykhi

La revolta d'Iskandar-i Shaykhi fou una rebel·lió del príncep Iskandar, restaurat per Tamerlà, que va afectar els territoris del Mazanderan occidental.

Nou!!: Tamerlà і Revolta d'Iskandar-i Shaykhi · Veure més »

Revolta de Kepek Timur

La Revolta de Kepek Timur fou un rebel·lió del beg de l'anomenada Horda de Timur, de nom Kepek Timur, contra Tamerlà, que probablement va tenir lloc l'estiu del 1371.

Nou!!: Tamerlà і Revolta de Kepek Timur · Veure més »

Revolta dels Ja'un-i Qurban i mort del darrer Kart (1389)

Els Ja'un-i Qurban van intentar una nova revolta el 1389 que no va reeixir.

Nou!!: Tamerlà і Revolta dels Ja'un-i Qurban i mort del darrer Kart (1389) · Veure més »

Revolta i submissió dels Ja'un-i Qurban

La revolta i sumbissió dels Ja'un-i Qurban es va produir el 1381 i es va repetir el 1382.

Nou!!: Tamerlà і Revolta i submissió dels Ja'un-i Qurban · Veure més »

Revoltes d'Herat i d'Isfizar (1383)

A Herat i a Isfizar (Sabzawar d'Herat) es van produir el 1383 dues revoltes quasi simultànies però sense relació una amb l'altra.

Nou!!: Tamerlà і Revoltes d'Herat i d'Isfizar (1383) · Veure més »

Revoltes de Mireke i dels Boroldai (1388)

Les revoltes de Mireke i dels Boroldai foren aixecaments contra l'autoritat de Tamerlà produits el 1388.

Nou!!: Tamerlà і Revoltes de Mireke i dels Boroldai (1388) · Veure més »

Revoltes de Musa Taychi'ut i Zinda Hasham Aparti

Les revoltes de Musa Taychi'ut i Zinda Hasham Aparti foren unes rebel·lions iniciades formalment per l'amir Musa Taychi'ut i per Zinda Hasham Apardi (Zinde Khusham Aparti) i continuades només per aquest, en contra de Tamerlà, que acabava de accedir al poder absolut a Transoxiana (kanat de Txagatai) i que es van produir el 1370 i 1371.

Nou!!: Tamerlà і Revoltes de Musa Taychi'ut i Zinda Hasham Aparti · Veure més »

Revoltes de Yadz i Nihawand (1396)

Les revoltes de Yadz i Nihawand foren unes rebel·lions que es van produir a aquestes ciutats el 1396 i que foren reprimides per les forces de Tamerlà.

Nou!!: Tamerlà і Revoltes de Yadz i Nihawand (1396) · Veure més »

Rustem ibn Úmar Xaykh

Rustem ibn Umar Shaykh o Rustam ibn Umar Shaykh (vers 1388 - 1424 o 1425) fou un príncep timúrida, net de Tamerlà i fill d'Umar Shaykh, mort el 7 de gener de 1394 i de Malikat Aga (morta el 1440) filla del kan de Mogulistan Khidr Khwadja Oghlan.

Nou!!: Tamerlà і Rustem ibn Úmar Xaykh · Veure més »

Ruta de l'exèrcit del Khurasan

La Ruta de l'exèrcit del Khurasan va ser la ruta que va seguir l'exèrcit del Khurasan durant la Campanya dels Set Anys.

Nou!!: Tamerlà і Ruta de l'exèrcit del Khurasan · Veure més »

Ruta de Tamerlà (1399)

Per la campanya dels Set Anys, Tamerlà va seguir una ruta fins a hivernar al Karabagh.

Nou!!: Tamerlà і Ruta de Tamerlà (1399) · Veure més »

Ruyan

El Ruyan (en mazandarani رویان) fou un districte del nord de Pèrsia, a la costa de la mar Càspia, format per la part occidental del Mazanderan o Tabaristan.

Nou!!: Tamerlà і Ruyan · Veure més »

Sabzevar

Sabzevar és una ciutat a la província Razavi Khorasan al nord-est de l'Iran, a la vora del Gran desert, amb una població aproximada de 214.165 habitants (2005).

Nou!!: Tamerlà і Sabzevar · Veure més »

Saif al-Din Barles

Saif al-Din Barles (després Hajji Saif al-Din Barles) fou un amir mongol turquitzat de la tribu Barles, que va servir a Tamerlà.

Nou!!: Tamerlà і Saif al-Din Barles · Veure més »

Sali Sarai

Sali Sarai fou una població a la vora del riu Oxus o Jihun, uns 70 km al sud-est de Termez (Tirmidh), probablement propera a la desembocadura teòrica del riu Kafirnigan (que en el que seria la seva desembocadura generalment està sec) en la frontera entre Uzbekistan i Tadjikistan.

Nou!!: Tamerlà і Sali Sarai · Veure més »

Samarcanda

Samarcanda és la segona ciutat més gran de l'Uzbekistan, a la província de Samarcanda, amb una població 412.300 (2005).

Nou!!: Tamerlà і Samarcanda · Veure més »

Samsun

Samsun (Σαμψούντα, Sampsunda; en italià medieval, Simisso; en Ἀμισός, Àmisos) és una ciutat de Turquia i el centre-vila de la província del mateix nom Samsun és la major ciutat i la capital econòmica de la Regió de la Mar Negra i està situada a Anatòlia a la vora d'aquest mar.

Nou!!: Tamerlà і Samsun · Veure més »

Sar Bugha

Sar Bugha, Sarbugha, citat com a Sar Bugha Kiptxak o Sar Bugha Jalayir (+ vers 1394) fou un amir probablement d'origen turc kiptxak integrat en la tribu mongol turquitzada dels jalayir, que va servir a Tamerlà, contra el qual es va revoltar temporalment.

Nou!!: Tamerlà і Sar Bugha · Veure més »

Sarai Mulk Khanum

Vista del portal de la mesquita Bibi Khanum a Samarcanda Sarai Mulk Khanum fou una princesa mongola, filla del kan de Txagatai Qazan ("calder" en turc), que es va convertir en l'esposa de Tamerlà.

Nou!!: Tamerlà і Sarai Mulk Khanum · Veure més »

Sarbadàrida

Els sarbadars o sarbadàrides (de sarbadar, "cap en galons"; també Sarbedaran) foren una barreja de dervixos religiosos i governants seculars que van arribar al poder a la part occidental del Khorasan quan es va desintegrar l'imperi il-kànida de Pèrsia després del 1335.

Nou!!: Tamerlà і Sarbadàrida · Veure més »

Sari (Iran)

Sari (Sārī, mazanderani ساری, farsi ساری) és la capital de la província iraniana de Mazanderan, situada entre les muntanyes Alborz i la costa sud de la mar Càspia.

Nou!!: Tamerlà і Sari (Iran) · Veure més »

Segona expedició de Tamerlà al Mogolistan el 1371

La segona expedició de Tamerlà al Mogolistan el 1371, fou una expedició militar dirigida per Tamerlà cap al Mogolistan com a part de la guerra contra Kebek, beg o amir de l'anomenada Horda de Timur.

Nou!!: Tamerlà і Segona expedició de Tamerlà al Mogolistan el 1371 · Veure més »

Segona gran expedició de Tamerlà contra Toktamix

La segona gran expedició de Tamerlà contra Toktamix va ser motivada per l'ultimàtum enviat per Tamerlà exigint a Toktamix que triés entre la pau i la guerra.

Nou!!: Tamerlà і Segona gran expedició de Tamerlà contra Toktamix · Veure més »

Segona guerra de Transoxiana (1388-1389)

La segona guerra de Transoxiana fou la que es va lliurar el 1388-1389 quan les tropes de l'Horda d'Or liderada per Toktamix van tornar a envair Transoxiana com ja havien fet el 1387-1388 i es van enfrontar a les forces de Tamerlà.

Nou!!: Tamerlà і Segona guerra de Transoxiana (1388-1389) · Veure més »

Selçuk

Selçuk és una ciutat de Turquia, capital del districte de Selçuk a la província d'Izmir, situada a la desembocadura del Küçük Menderes i al peu del Bülbül Dağı (clàssic Koressos).

Nou!!: Tamerlà і Selçuk · Veure més »

Setena campanya de Geòrgia (1401)

La setena campanya de Geòrgia fou una expedició militar de les forces de Tamerlà a aquest regne feta el 1401.

Nou!!: Tamerlà і Setena campanya de Geòrgia (1401) · Veure més »

Sevinj Qutlugh Agha

* Per la neboda de Tamerlà, vegeu Sevinj Kutluq Agha Sevinj Qutlugh Agha o Sevinj Kutlugh Agha fou una princesa del kanat de Txagatai filla del kan Duwa (1282 - 1306 o 1307) i germana o germanastre de diversos kans, el darrer regnant dels quals el kan Tarmaixirin (1332-1334).

Nou!!: Tamerlà і Sevinj Qutlugh Agha · Veure més »

Sevinjik Bahadur

Sevinjik Bahadur (segles XIV-XV) fou un amir mongol al servei de Tamerlà A finals de 1383 fou designat per Tamerlà per acompanyar al seu fill Miran Shah durant la campanya de Zamindawar.

Nou!!: Tamerlà і Sevinjik Bahadur · Veure més »

Shadman

Shadman (moderna vila d'Hisor diferent de la ciutat d'Hissor) fou una fortalesa al Caghaniyan (modern Tadjikistan), situada a la riba del riu Hanaka i a pocs quilòmetres al nord de la vora del riu Kafirnigan (a la dreta seguint el curs del riu, al nord-oest del riu en posició general), a uns 18 km al sud-oest de la moderna Dushambe, la capital del Tadjikistan.

Nou!!: Tamerlà і Shadman · Veure més »

Shaki (Azerbaidjan)

miniatura Escut complert (1843) Ciutat i districte de Shaki Shaki (Shäki, Sheki o Shakki, àzeri Şəki,; fins al 1968 Nukha, àzeri Nuxa, Nucha, Noukha) és una ciutat del nord-oest de l'Azerbaidjan, districte de Shaki a 325 km de Bakú.

Nou!!: Tamerlà і Shaki (Azerbaidjan) · Veure més »

Shams al-Din Abas

Shams al-Din Abas (segles XIV i XV) fou un amir mongol al servei de Tamerlà.

Nou!!: Tamerlà і Shams al-Din Abas · Veure més »

Sighnak

Sighnak fou una antiga ciutat de l'Àsia Central (avui dia al Kazakhstan, óblast de Khizilordà) que fou capital de l'Horda Blava (Horda Blanca a les fonts perses) tot i que és gairebé desconeguda.

Nou!!: Tamerlà і Sighnak · Veure més »

Sinope

Sinope és un port de la costa de la Mar Negra, capital de la província turca homònima.

Nou!!: Tamerlà і Sinope · Veure més »

Sirdarià

El Sirdarià (del rus Сырдария, Sirdarià; en kazakh: Сырдария, Sirdarià; en tadjik: Сирдарë, Sirdarió; en uzbek: Sirdaryo; en persa: سيردريا, Sirdarià) és un riu de l'Àsia Central antigament anomenat en grec Ιαξάρτης, Iaxartes.

Nou!!: Tamerlà і Sirdarià · Veure més »

Sisena campanya de Geòrgia (1400)

La sisena campanya de Geòrgia de Tamerlà fou una campanya militar de Tamerlà a aquest regne que es va produir el 1400.

Nou!!: Tamerlà і Sisena campanya de Geòrgia (1400) · Veure més »

Sisena expedició de Tamerlà al Mogolistan (1383)

La sisena expedició de Tamerlà al Mogolistan de 1383 fou una expedició militar enviada pel gran conqueridor (que no hi va participar personalment) contra el kan Kamar al-Din.

Nou!!: Tamerlà і Sisena expedició de Tamerlà al Mogolistan (1383) · Veure més »

Sistan

Sistan fou una regió de Pèrsia.

Nou!!: Tamerlà і Sistan · Veure més »

Situació de l'Imperi Otomà el 1400

La situació a Constantinoble el 1440, amenazada pels otomans era crítica.

Nou!!: Tamerlà і Situació de l'Imperi Otomà el 1400 · Veure més »

Sivas

Vista de Sivas Sivas (en grec: Σεβάστεια, en armeni: Սեբաստիա, en persa Sebhasd, en temps clàssics i medievals Sebaste, en àrab Siwas) és la capital de la província de Sivas a Turquia.

Nou!!: Tamerlà і Sivas · Veure més »

Submissió de Xirvan i Gilan (1387)

La submissió de Xirvan i Gilan el 1387 va ser un esdeveniment que va incloure la presentació de l'emir de Shirwan, Xaikh Ibrahim, que es va oferir com a esclau de Tamerlà en senyal de submissió.

Nou!!: Tamerlà і Submissió de Xirvan i Gilan (1387) · Veure més »

Submissió dels mamelucs d'Egipte (1403)

La submissió dels mamelucs d'Egipte el 1403 va ser un esdeveniment en el qual el sultà mameluc Fàraj va acceptar pagar tribut i llegir la khutba en nom de Tamerlà.

Nou!!: Tamerlà і Submissió dels mamelucs d'Egipte (1403) · Veure més »

Submissió dels muzaffàrides a Tamerlà (1387)

El 1387 els muzaffàrides d'Isfahan, Fars, Yadz i Kirman es van haver de sotmetre a Tamerlà, sobretot després d'una horrible matança a Isfahan.

Nou!!: Tamerlà і Submissió dels muzaffàrides a Tamerlà (1387) · Veure més »

Submissió dels uganis (1384)

La submissió dels uganis el 1384 va ser un esdeveniment en el qual els uganis van enviar un ambaixador a Tamerlà per oferir la seva submissió i demanar el nomenament d'un daruga (governador).

Nou!!: Tamerlà і Submissió dels uganis (1384) · Veure més »

Successió de Tamerlà

La successió de Tamerlà a la seva mort el 1405 no va seguir el que el gran amir havia previst.

Nou!!: Tamerlà і Successió de Tamerlà · Veure més »

Sufisme

Ritual sufí a Khartum El sufisme o tassàwwuf (sufigari; en turc:; en urdú) és una tradició mística islàmica de caràcter esotèric, practicada per musulmans però també per no musulmans, que abasta una gran amplitud de pràctiques dedicades a l'amor diví i al cultiu del cor.

Nou!!: Tamerlà і Sufisme · Veure més »

Sulayman Xah

Sulayman Xah fou un amir al servei de Tamerlà, fill de l'amir Daud Dughlat, un dels amirs de confiança de Tamerlà amb una filla del qual estava casat.

Nou!!: Tamerlà і Sulayman Xah · Veure més »

Sulduz

Sulduz (Süldüz, també Suldus, Selduz i Seldus) fou una tribu mongola establerta a Transoxiana i turquitzada.

Nou!!: Tamerlà і Sulduz · Veure més »

Suleyman I

Süleyman Çelebi o Suleyman I (Bursa 1375-17 de febrer de 1411), fou un príncep otomà, fill de Baiazet I.

Nou!!: Tamerlà і Suleyman I · Veure més »

Sultan Husayn

* Sultan Husayn I (1668 -1726), xa safàvida de Pèrsia.

Nou!!: Tamerlà і Sultan Husayn · Veure més »

Sultan Husayn Mirza

Sultan Husayn Mirza fou un príncep timúrida per via femenina.

Nou!!: Tamerlà і Sultan Husayn Mirza · Veure més »

Sultan Mahmud

Sultan Mahmud (+ 1402) fou Khan del Kanat de Txagatai (1388–1402).

Nou!!: Tamerlà і Sultan Mahmud · Veure més »

Sultanat de Delhi

El sultanat de Delhi fou un antic estat musulmà de l'Índia que tenia la ciutat de Delhi per capital.

Nou!!: Tamerlà і Sultanat de Delhi · Veure més »

Sultaniyya

Sultaniyya o Soltaniyeh (persa: سلطانيه, romanitzat com Solţānīyeh, Solţāneyyeh, Sultaniye, Sultaniya, Sultānīyeh i altres variacions; coneguda també com a Saīdīyeh) és una ciutat de l'Iran capital del districte de Soltaniyeh del comtat d'Abhar a la província de Zanjan.

Nou!!: Tamerlà і Sultaniyya · Veure més »

Suyurgatmix

* Suyurgatmix (kan) (? - 1384), kan de Txagatai (1370–1384), fill del kan Danishmendji de la casa dels ogodeïdes.

Nou!!: Tamerlà і Suyurgatmix · Veure més »

Tabriz

Tabriz (antigament en català Toris o Tauris) és una ciutat del nord-oest de l'Iran, capital de l'Azerbaidjan Meridional.

Nou!!: Tamerlà і Tabriz · Veure més »

Tadjik

El tadjik (Тоҷикӣ) és una forma estandarditzada del persa que és llengua oficial al Tadjikistan.

Nou!!: Tamerlà і Tadjik · Veure més »

Taixkent

Taixkent (Toshkent; Ташкент, Taixkent) és la capital de l'Uzbekistan.

Nou!!: Tamerlà і Taixkent · Veure més »

Tamerlà a Xirvan i a l'Azerbaidjan (1396)

Tamerlà va estar a Xirvan i l'Azerbaidjan al final de la campanya del Caucas.

Nou!!: Tamerlà і Tamerlà a Xirvan i a l'Azerbaidjan (1396) · Veure més »

Tamerlà com a guerrer errant

Tamerlà, també anomenat Timur, que acabaria fundant l'Imperi Timúrida, va passar un període exiliat com a «guerrer errant».

Nou!!: Tamerlà і Tamerlà com a guerrer errant · Veure més »

Taragai

Taragai (1360/1361) fou amir (general) a Kish i cap d'un dels cinc clans principals de la tribu Barles.

Nou!!: Tamerlà і Taragai · Veure més »

Tbilissi

Tbilissi (თბილისი,; Тбилиси, Tbilissi) també anomenada amb l'antic nom rus de Tiflis, és la capital de Geòrgia, situada a banda i banda del riu Mtkvari.

Nou!!: Tamerlà і Tbilissi · Veure més »

Tekeoğulları

El beilicat de Teke o dels Tekeoğulları fou un dels principats turcmans que es van crear a Anatòlia després de la caiguda del Soldanat de Rum a l'època anomenada dels beilicats.

Nou!!: Tamerlà і Tekeoğulları · Veure més »

Tercera expedició de Tamerlà a Geòrgia

Lexpedició de Tamerlà a Geòrgia del 1394 (la tercera que feia al país) no fou una acció personal sinó que ho va encarregar a quatre amirs, per això s'anomena a vegades expedició dels quatre amirs i fou una campanya previa a la tercera expedició de Tamerlà al regne, aquell mateix any.

Nou!!: Tamerlà і Tercera expedició de Tamerlà a Geòrgia · Veure més »

Tercera expedició de Tamerlà a Khwarizm

La tercera expedició de Tamerlà a Khwarizm (1375) fou la tercera campanya militar del gran conqueridor Timur a Khwarizm, governada per la dinastia sufita de la tribu dels kungrats.

Nou!!: Tamerlà і Tercera expedició de Tamerlà a Khwarizm · Veure més »

Tercera expedició de Tamerlà al Mogolistan

La tercera expedició de Tamerlà al Mogolistan fou la tercera campanya militar dirigida per Tamerlà contra el kanat de Mogolistan.

Nou!!: Tamerlà і Tercera expedició de Tamerlà al Mogolistan · Veure més »

Termez

Termez (en uzbek: Termiz, històricament Tirmidh) és una ciutat al sud de l'Uzbekistan, prop de la frontera amb l'Afganistan.

Nou!!: Tamerlà і Termez · Veure més »

Timúrides

Els timúrides foren un imperi musulmà d'origen turcomongol governat per la dinastia timúrida.

Nou!!: Tamerlà і Timúrides · Veure més »

Timur Kutlugh

Timur Kutlugh (Temür Qutlugh, Temür Kutlugh) fou kan de l'Horda d'Or.

Nou!!: Tamerlà і Timur Kutlugh · Veure més »

Tokat

Monument Tokat és una ciutat de Turquia, capital de la província de Tokat, a la regió de la Mar Negra.

Nou!!: Tamerlà і Tokat · Veure més »

Toktamix

Toktamix (mitjans del - vers 1406) fou un guerrer mongol del llinatge de Genguis Khan per via de Jotxi.

Nou!!: Tamerlà і Toktamix · Veure més »

Transoxiana

La Transoxiana (literalment ‘més enllà de l'Oxus’) és una denominació històrica per a l'àrea geogràfica delimitada pels rius Amudarià (antigament Oxus) i Sirdarià, que incloïa la Sogdiana i part de la Bactriana, i que correspon bàsicament a l'Uzbekistan actual.

Nou!!: Tamerlà і Transoxiana · Veure més »

Trebisonda

Situació de Trebisonda en un mapa de 1770 Trebisonda (en turc: Trabzon) és una ciutat de Turquia, situada a la costa del mar Negre, i capital de la província de Trebisonda.

Nou!!: Tamerlà і Trebisonda · Veure més »

Tughluq Timur

* Pel gendre de Qazaghan i fill de l'amir Boroldai, vegeu Tegluq Temur Tughlugh Timur (Tughluq Timur, Tughlugh Temür, Tughluq Temür, 1329/30-1363) fou kan de Mogolistan de vers 1347/1348 a la seva mort el 1363 i kan del Kanat de Txagatai del 1358/1360 al 1363.

Nou!!: Tamerlà і Tughluq Timur · Veure més »

Tuman Agha

Tuman Agha (nascuda 1366, morta ?) fou una princesa de Transoxiana, esposa de Tamerlà i filla de l'amir Musa Taychi'ut i la seva esposa Arzu Mulk Agha (filla de Bayazid Jalayir).

Nou!!: Tamerlà і Tuman Agha · Veure més »

Txagatai

* Txagatai Khan, kan mongol, primer kan del territori al que va donar el nom (el kanat de Txagatai).

Nou!!: Tamerlà і Txagatai · Veure més »

Txagatai Khan

Kanat de Txagatai, segle XIII Txagatai Khan —també escrit Chagatay, Djagatai, Chaghadai o Tschagatai— (? - 1241) fou el segon fill de Genguis Khan i de la princesa Borte.

Nou!!: Tamerlà і Txagatai Khan · Veure més »

Txulpan Mulk

Txulpan Mulk (Txelpan Mulk) fou una princesa i emperadriu de Transoxiana, esposa de Tamerlà i filla de l'amir jat (mogol) Hajji Beg Irkanut (oncle de l'amir Ankatura).

Nou!!: Tamerlà і Txulpan Mulk · Veure més »

Ulus

La columna de Julien a Ulus Ulus és un semt (barri) d'Ankara, la capital de Turquia.

Nou!!: Tamerlà і Ulus · Veure més »

Umar Xaikh

Umar Xaikh - عمر شیخ میرزا - (1394-1356) fou un príncep timúrida fill de Tamerlà.

Nou!!: Tamerlà і Umar Xaikh · Veure més »

Urus Khan

Urus Khan fou kan de l'Horda Oriental (Horda Blava a les fonts turcomongoles i russes i Horda Blanca a les fonts perses) coneguda com a ulus d'Orda.

Nou!!: Tamerlà і Urus Khan · Veure més »

Uzbekistan

Zones de parla persa a l'Uzbekistan. La República de l'Uzbekistan o simplement l’Uzbekistan és un estat de l'Àsia Central.

Nou!!: Tamerlà і Uzbekistan · Veure més »

Valàquia

Valàquia (en romanès Țara Românească, literalment 'país romanès'; i també Vlahia o Valahia; en turc Iflak) fou un principat romanès de l'Europa oriental des de la baixa edat mitjana fins a mitjan.

Nou!!: Tamerlà і Valàquia · Veure més »

Vall de Ferganà

La vall de Ferganà (Vodiysi Farg'ona; Фергана өрөөнү, Fergana öröönu; водии Фaрғонa, Vodin Farg'ona; Ферга́нская доли́на, Fergànskaia dolina; دشت فرغانه, Dasht e-Ferganah) és una depressió entre les serralades de Hissar i Alai (part del Pamir) al sud i la serralada de Tian Shan al nord.

Nou!!: Tamerlà і Vall de Ferganà · Veure més »

Van

Llac Van Van és una ciutat de Turquia a la costa est del llac Van, capital de la Província de Van.

Nou!!: Tamerlà і Van · Veure més »

Virregnat de Takhi-i-Hulagu (1393)

El virregnat de Takhi-i-Hulagu fou un govern timúrida conferit per Tamerlà al seu fill Miran Xah el 1393.

Nou!!: Tamerlà і Virregnat de Takhi-i-Hulagu (1393) · Veure més »

Vuitena campanya de Geòrgia (1403)

La vuitena campanya de Geòrgia de Tamerlà de 1403 fou una expedició militar que el conqueridor va fer a aquest regne, la vuitena i darrera vegada que hi anava.

Nou!!: Tamerlà і Vuitena campanya de Geòrgia (1403) · Veure més »

Xah Rukh (timúrida)

Xah Rukh, Xahrukh o Xah-Rukh (28 d'agost de 1377 - 13 de març de 1447) fou un sobirà timúrida, quart fill de Tamerlà del que es pot considerar successor a la seva mort el 18 de febrer de 1405.

Nou!!: Tamerlà і Xah Rukh (timúrida) · Veure més »

Xah Rukh governador de Samarcanda (1394)

Xah Rukh, governador de Samarcanda en 1394, va ser designat pel seu pare, Tamerlà, per dirigir tota Transoxiana, el centre de l'imperi de Tamerlà.

Nou!!: Tamerlà і Xah Rukh governador de Samarcanda (1394) · Veure més »

Xah Xuia

Abu l-Fawaris Jamal (o Jalal) al-Din Shah Shuja ibn Muhammad ibn Muzaffar ibn al-Mansnr ibn Hajji Khusrawi al-Khurasaní (10 de març de 1333 -9 d'octubre de 1384) fou emir muzaffàrida de Pèrsia fill i successor del fundador Mubariz al-Din Muhàmmad.

Nou!!: Tamerlà і Xah Xuia · Veure més »

Xahr-i Sabz

* Xahrisabz, ciutat de l'Uzbekistan.

Nou!!: Tamerlà і Xahr-i Sabz · Veure més »

Xahrisabz

Xahrisabz o Shakhrisabz (persa: Shahr-e Sabz o 'Ciutat Verda', شهر سبز, uzbek: Shahrisabz / Шахрисабз, àrab: Shahr-i Sabz, antigament Kish o Kesh o Kash, xinès: K'ia-sha per a la regió i Ki-she per a la ciutat) és una ciutat de l'Uzbekistan a uns 80 km al sud de Samarcanda.

Nou!!: Tamerlà і Xahrisabz · Veure més »

Xaikh Muhammad Sulduz

Xaikh Muhammad Selduz fou amir del tuman dels sulduz, fill i successor del seu pare Buyan Sulduz quan aquest fou executat per ordre del kan mogol Tughluq Timur el 1362.

Nou!!: Tamerlà і Xaikh Muhammad Sulduz · Veure més »

Xaikh Nur al-Din

Xaikh Nur al-Din fou un amir de Tamerlà (segles XIV-XV, + 1411), que a la mort de l'emperador fou cap del partit legitimista.

Nou!!: Tamerlà і Xaikh Nur al-Din · Veure més »

Xibarghan

Xibarghan (altres variacions Shaburghān, Shebirghan o Shibarghan, Sheberghān, Shaburghān i Sheberghan, persa: شبرغان; a l'autobiografia de Timur apareix com a Shemerghan, Shumerghan o Shamergan i s'esmenta la comarca com Shamerghanat) és una ciutat de l'Afganistan capital de la província de Jowzjan, al nord del país a la riba del Sari Rud a uns 130 km a l'oest de Mazar-i Sharif.

Nou!!: Tamerlà і Xibarghan · Veure més »

Xina

La Xina (en xinès simplificat 中国, en xinès tradicional 中國, en pinyin Zhōngguó, literalment 'el País del Mig') és un territori històric asiàtic d'orígens mil·lenaris que va ser un puntal de saviesa en l'antiguitat.

Nou!!: Tamerlà і Xina · Veure més »

Xiraz

Xiraz és una ciutat al sud-oest de l'Iran i és capital de la província de Fars.

Nou!!: Tamerlà і Xiraz · Veure més »

Yeşilhisar

Yeşilhisar és un disticte de la província de Kayseri, Turquia, situada a 45 km al sud-est de Kayseri; és també la capital del districte homònim.

Nou!!: Tamerlà і Yeşilhisar · Veure més »

Zamindawar

Zamindàwar és el nom que a l'època preislàmica es donava al modern Afganistan oriental, equivalent a l'àrab Bilad al-Dawar emprat a vegades a l'edat mitjana.

Nou!!: Tamerlà і Zamindawar · Veure més »

Zinda Haixam Apardi

Zinda Haixam Apardi (el nom apareix com a Zinda Hasham Apardi o Zinde Khusham Apardi; en català Zinda Haixam Apardi o Zinde Khuixam Apardi) (+ vers 1371) fou un amir principal del tumen dels Apardi.

Nou!!: Tamerlà і Zinda Haixam Apardi · Veure més »

1 de juny

El primer de juny és el cent cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Tamerlà і 1 de juny · Veure més »

12 d'agost

El 12 d'agost és el dos-cents vint-i-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Tamerlà і 12 d'agost · Veure més »

1336

Sense descripció.

Nou!!: Tamerlà і 1336 · Veure més »

1365

Sense descripció.

Nou!!: Tamerlà і 1365 · Veure més »

1369

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Tamerlà і 1369 · Veure més »

1372

Sense descripció.

Nou!!: Tamerlà і 1372 · Veure més »

1377

Sense descripció.

Nou!!: Tamerlà і 1377 · Veure més »

1386

Sense descripció.

Nou!!: Tamerlà і 1386 · Veure més »

1388

Sense descripció.

Nou!!: Tamerlà і 1388 · Veure més »

1397

Sense descripció.

Nou!!: Tamerlà і 1397 · Veure més »

1398

Sense descripció.

Nou!!: Tamerlà і 1398 · Veure més »

1399

Sense descripció.

Nou!!: Tamerlà і 1399 · Veure més »

14 de febrer

El 14 de febrer és el quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Tamerlà і 14 de febrer · Veure més »

1402

El 1402 (MCDII) fou un any comú del que pertany a l'edat mitjana segons els criteris historiogràfics occidentals.

Nou!!: Tamerlà і 1402 · Veure més »

1405

El 1405 (MCDV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Tamerlà і 1405 · Veure més »

15 de juny

El 15 de juny és el cent seixanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Tamerlà і 15 de juny · Veure més »

18 de febrer

El 18 de febrer és el quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Tamerlà і 18 de febrer · Veure més »

2 de desembre

El 2 de desembre és el tres-cents trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Tamerlà і 2 de desembre · Veure més »

21 de maig

El 21 de maig és el cent quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Tamerlà і 21 de maig · Veure més »

21 de novembre

El 21 de novembre o 21 de santandria és el tres-cents vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Tamerlà і 21 de novembre · Veure més »

23 de novembre

El 23 de novembre o 23 de santandria és el tres-cents vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Tamerlà і 23 de novembre · Veure més »

28 d'agost

El 28 d'agost és el dos-cents quarantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Tamerlà і 28 d'agost · Veure més »

30 de maig

El 30 de maig és el cent cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Tamerlà і 30 de maig · Veure més »

4 de juliol

El 4 de juliol és el cent vuitanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Tamerlà і 4 de juliol · Veure més »

5 de juliol

El 5 de juliol és el cent vuitanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Tamerlà і 5 de juliol · Veure més »

6 de juny

El 6 de juny és el cent cinquanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Tamerlà і 6 de juny · Veure més »

7 de gener

El 7 de gener és el setè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Tamerlà і 7 de gener · Veure més »

8 d'abril

El 8 d'abril és el noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Tamerlà і 8 d'abril · Veure més »

9 d'abril

El 9 d'abril és el noranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el centè en els anys de traspàs.

Nou!!: Tamerlà і 9 d'abril · Veure més »

Redirigeix aquí:

Segona expedició de Tamerlà a Khwarizm, Segona expedició de Tamerlà a Khwarizm (1372), Tamerlan, Timur, Timur Lang.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat