Taula de continguts
246 les relacions: Alacant, Albaida, Albergínia, Albocàsser, Alcoi, Algemesí, All, Allioli, Aragó, Arnadí, Arròs, Arròs amb crosta, Arrop i talladetes, Ausiàs March, Bacallà salat i assecat, Ball, Banda de música, Barraca, Batalla d'Almansa, Bíblia Valenciana, Bellea del Foc, Benidorm, Bitlles, Bou, Bou embolat, Bou en corda, Bous a la mar, Bous al carrer, Bunyol (gastronomia), Cabàs, Cabuts, Café-licor, Callosa d'en Sarrià, Cant d'albades, Canyes i fang, Caragolada, Carles el Calb, Cassalla, Catalunya, Catedral, Catedral de València, Centenar de la Ploma, Ciutat de les Arts i les Ciències, Club Bàsquet Lucentum Alacant, Club Esportiu Alcoià, Club Esportiu Castelló, Coca (pastís), Coca de dacsa, Coca de llanda, Coca de recapte, ... Ampliar l'índex (196 més) »
Alacant
Alacant (IPA), en castellà Alicante i oficialment, Alicante/Alacant és una ciutat del sud del País Valencià; la segona en població, capital de la comarca de l'Alacantí i de la demarcació provincial homònima.
Veure Símbols valencians і Alacant
Albaida
Albaida és una ciutat del País Valencià, capital històrica de la comarca de la Vall d'Albaida.
Veure Símbols valencians і Albaida
Albergínia
Unes varietatsL'albergínia, albergina, albargina, (esberzínia, etc.) és el fruit de l'alberginiera (Solanum melongena).
Veure Símbols valencians і Albergínia
Albocàsser
Albocàsser és un municipi del País Valencià, capital de la comarca de l'Alt Maestrat.
Veure Símbols valencians і Albocàsser
Alcoi
Alcoi (oficialment Alcoi/Alcoy) és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de l'Alcoià i cap de partit judicial.
Veure Símbols valencians і Alcoi
Algemesí
Algemesí és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Alta, de la qual és la segona ciutat més poblada.
Veure Símbols valencians і Algemesí
All
Lall (Allium sativum) és una hortalissa de la família de les amaril·lidàcies.
Veure Símbols valencians і All
Allioli
Choví Allioli fet a casa Arròs negre amb allioli Cargols amb allioli L'allioli és una salsa espessa i de color groguenc (o verdenc, depèn de l'oli d'oliva utilitzat) que es fa picant i emulsionant alls amb oli d'oliva, una miqueta de sal i eventualment suc de llimona en un morter.
Veure Símbols valencians і Allioli
Aragó
Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.
Veure Símbols valencians і Aragó
Arnadí
Larnadí o carabassa santa és un dolç valencià d'origen àrab que es fa de carabassa i/o moniato cuits al forn, escorreguts després i pastats amb sucre, canella, ametles i pinyons i tornat a rossejar al forn tradicionalment en cassoles de fang.
Veure Símbols valencians і Arnadí
Arròs
Larròs és una planta herbàcia i semiaquàtica del gènere Oryza, de la família de les poàcies.
Veure Símbols valencians і Arròs
Arròs amb crosta
La crosta (als restaurants exportat com a arròs en crosta o costra) és un plat d'arròs típic del País Valencià, més concretament a la zona de la Marina (Callosa d'en Sarrià i Pego), la Safor, el Baix Segura i el Camp d'Elx (el Baix Vinalopó), ací conegut amb la variant fonètica costra.
Veure Símbols valencians і Arròs amb crosta
Arrop i talladetes
Mostillo Larrop i talladetes és un dolç típic valencià, habitual a les Comarques Centrals, com ara la Vall d'Albaida, i present a l'Alcalatén.
Veure Símbols valencians і Arrop i talladetes
Ausiàs March
Col·legiata de Xàtiva, on abans es pensava que era retratat Ausiàs March Ausiàs March, també escrit Ausiàs Marc (Regne de València, ca. 1397 - València, 3 de març del 1459), va ser un poeta i cavaller valencià medieval, originari d'una família de la petita noblesa amb aficions poètiques.
Veure Símbols valencians і Ausiàs March
Bacallà salat i assecat
Bacallà salat i assecat fet a Noruega El Bacallà salat i assecat, bacallà salat o abadejo salat és el bacallà o abadejo que ha estat conservat assecat després de salar.
Veure Símbols valencians і Bacallà salat i assecat
Ball
Un ball és una ordenació de moviments (coreografia) formant un tot determinat per a ésser ballat.
Veure Símbols valencians і Ball
Banda de música
Banda de Música de Campanar al Palau de la Música de València Les bandes de música és un grup de música format per músics de vent i percussió amb la possibilitat d'incorporar instruments de corda (pinçada, percudida i fregada) en l'anomenada banda simfònica.
Veure Símbols valencians і Banda de música
Barraca
Una barraca és una edificació rural d'arquitectura popular, generalment petita, baixa i simple, de caràcter primari i pròpia de les zones europees i nord-africanes, feta amb fusta, pedra, de tàpia, o d’un altre material, per a desar eines i estris, i d'aixoplug.
Veure Símbols valencians і Barraca
Batalla d'Almansa
La batalla d'Almansa tingué lloc el 25 d'abril del 1707 en el context de la Guerra de Successió Espanyola.
Veure Símbols valencians і Batalla d'Almansa
Bíblia Valenciana
La Bíblia Valenciana és la primera Bíblia impresa en català —segons el mateix traductor, en nostra llengua valenciana— (entre 1477 i 1478), la primera de tota la península Ibèrica i és la quarta que es va imprimir al món, després de la Bíblia Vulgata en llatí (impresa per Gutenberg el 1448), i les traduccions alemanya (1466) i italiana (1471).
Veure Símbols valencians і Bíblia Valenciana
Bellea del Foc
La Bellea del Foc, oficialment Bellesa del Foc, és la reina de les Fogueres de Sant Joan de la ciutat d'Alacant.
Veure Símbols valencians і Bellea del Foc
Benidorm
Benidorm (IPA) és una ciutat del País Valencià situada a la comarca de la Marina Baixa, a la província d'Alacant.
Veure Símbols valencians і Benidorm
Bitlles
Bitlles americanes o bowling Les bitlles o birles són un joc que consisteix a tombar un nombre determinat de peces de fusta (les bitlles pròpiament dites) mitjançant el llançament d'una bola des d'una determinada distància.
Veure Símbols valencians і Bitlles
Bou
Els bous o toros (Bos primigenius taurus) són mamífers quadrúpedes remugants criats com a bestiar.
Veure Símbols valencians і Bou
Bou embolat
Bou embolat a Almassora, Plana Alta (2006). Grup d'emboladores a Ulldecona.El bou embolat és un festeig tradicional al País Valencià i Catalunya (sobretot a Amposta) i també a la província de Terol en el qual, de nit, es provoca un bou col·locant dues boles de quitrà encès a les banyes d'un bou.
Veure Símbols valencians і Bou embolat
Bou en corda
Bou en corda o ''torico'', a Torís El bou en corda, o Torico de la Cuerda en castellà, és una festa de Torís (Ribera Alta), Xiva, Godelleta (Foia de Bunyol), Borriana (Plana Baixa), Ontinyent (Vall d'Albaida), Vallada (La Costera) i altres pobles de la zona.
Veure Símbols valencians і Bou en corda
Bous a la mar
Els bous a la mar són una festa taurina que se celebra en el port o a la platja de diverses poblacions, entre elles, Xàbia, Dénia i Benicarló al País Valencià i L'Ampolla i Les Cases d'Alcanar (Alcanar) a Catalunya.
Veure Símbols valencians і Bous a la mar
Bous al carrer
Bou al carrer a Alfara de Carles Bous a Albocàsser Verger Les regles dels bous al carrer prohibeixen el maltractament físic del bou Els bous al carrer, correbou o correbous és un tipus de festa taurina popular que es practica a molts pobles del País Valencià i de les Terres de l'Ebre en Catalunya, sobretot a les comarques de la Marina Alta, l'Alt Millars, l'Alt Palància, el Baix i Alt Maestrat, el nord de la Plana Alta, la Plana Baixa, l'Horta Nord, el Baix Ebre, el Montsià i la Terra Alta.
Veure Símbols valencians і Bous al carrer
Bunyol (gastronomia)
Un bunyol o brunyol és una massa de pasta (generalment feta d'aigua, rent i farina de forment amb, possiblement, algun altre ingredient), fregida en oli.
Veure Símbols valencians і Bunyol (gastronomia)
Cabàs
El cabàs és un tipus de bossa de mà, generalment fet d'espart entreteixit o de fulles de plantes seques (fulles de palma), amb dues nanses (de vegades de cuiro), més ample de boca que de baix, quasi tan alt com ample de boca, que servia antigament per portar-hi tota mena de coses, per anar al mercat i carregar-lo amb productes alimentàris, fruita, hortalisses (verdures, tomàquets, etc.), productes del camp i queviures en general.
Veure Símbols valencians і Cabàs
Cabuts
'''Capgrossos''' a Bellpuig Els cabuts, capgrossos, cabeçuts, caparrots, cabets, nanos o nanets són figures antropomorfes típiques de les festes populars dels Països Catalans i el País Basc (on s'anomenen Buruhandiak o Kilikiliak).
Veure Símbols valencians і Cabuts
Café-licor
El café-licor o cafè-licor,Café-licor en pronúncia occidental i cafè-licor en pronúncia oriental.
Veure Símbols valencians і Café-licor
Callosa d'en Sarrià
Callosa d'en Sarrià és una població del País Valencià situada a la comarca històrica de la Marina situada a la vall de l'Algar.
Veure Símbols valencians і Callosa d'en Sarrià
Cant d'albades
''Les albaes'', quadre d'Antoni Fillol Granell El cant d'albades (col·loquialment, albaes) és una variant del cant valencià d'estil, habitual a les festes de les poblacions rurals valencianes.
Veure Símbols valencians і Cant d'albades
Canyes i fang
Canyes i fang (Cañas y barro) és una novel·la de l'escriptor valencià Vicent Blasco Ibáñez, escrita el 1902, enquadrada en el moviment conegut com a naturalisme i que pertany al cicle valencià de l'autor.
Veure Símbols valencians і Canyes i fang
Caragolada
La caragolada (pronunciat caragolà) és un plat ben senzill a base de caragols cuits i adobats amb una salsa picant o allioli.
Veure Símbols valencians і Caragolada
Carles el Calb
Carles el Calb (Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 13 de juny de 823 - Avrieux, Regne de França, 6 d'octubre de 877) va ser el fill petit de l'emperador carolingi Lluís el Pietós.
Veure Símbols valencians і Carles el Calb
Cassalla
La cassalla és una beguda típica valenciana derivada de la destil·lació de l'anís.
Veure Símbols valencians і Cassalla
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Veure Símbols valencians і Catalunya
Catedral
Catedral de Tarragona Una catedral o una seu episcopal és una església cristiana que fa la funció de ser l'església principal d'una diòcesi.
Veure Símbols valencians і Catedral
Catedral de València
La catedral de València (basílica metropolitana) és seu de l'arquebisbat de València i està dedicada a Santa Maria per desig de Jaume I, fidel a la tradicional devoció mariana del.
Veure Símbols valencians і Catedral de València
Centenar de la Ploma
retaule del centenar de la Ploma'', representant la Batalla del Puig. Va ser atribuït a Marçal de Sas i posteriorment a Miquel Alcanyís El Centenar de la Ploma va ser una companyia de cent ballesters encarregada d'escortar i protegir la senyera de la ciutat de València.
Veure Símbols valencians і Centenar de la Ploma
Ciutat de les Arts i les Ciències
La Ciutat de les Arts i les Ciències (CAC), Ciutat de les Ciències en el projecte inicial, és un complex arquitectònic, cultural i d'entreteniment de la ciutat de València.
Veure Símbols valencians і Ciutat de les Arts i les Ciències
Club Bàsquet Lucentum Alacant
El Club Bàsquet Lucentum va ser un club de bàsquet de la ciutat d'Alacant.
Veure Símbols valencians і Club Bàsquet Lucentum Alacant
Club Esportiu Alcoià
El Club Esportiu Alcoià SAD (oficialment Club Deportivo Alcoyano SAD) és un club de futbol valencià de la població d'Alcoi, fundat per fusió del Ràcing i el Llevant, dos clubs de la ciutat d'Alcoi que decidiren unir els seus destins l'any 1928.
Veure Símbols valencians і Club Esportiu Alcoià
Club Esportiu Castelló
El Club Esportiu Castelló (el nom oficial és Club Deportivo Castellón SAD des de 1991) és un club de futbol de la ciutat de Castelló de la Plana (la Plana Alta, País Valencià) fundat el 1922.
Veure Símbols valencians і Club Esportiu Castelló
Coca (pastís)
reis, un exemple de la coca dolça Coca de mullador, un exemple de la coca salada Coca de xulla, una coca habitual a indrets de muntanya. Aquesta s'anomena ''bollo'' i es fa a la Plana d'Utiel Coca de garlanda, una coca foradada típica del Penedès Coca d'anís, una coca plana típica d'Osona.
Veure Símbols valencians і Coca (pastís)
Coca de dacsa
Ròtova. Les coques escaldades són un plat tipic al poble. Les coques de dacsa o coques de ploure, són unes coques redones i planes que es fan de farina de dacsa, sovint mesclada amb farina de forment, aigua, oli i sal.
Veure Símbols valencians і Coca de dacsa
Coca de llanda
La coca de llanda, també coneguda com a coca de mida, o coca malfeta a les comarques del nord, és una coca dolça de bescuit feta dins d'una llanda, per la qual agafa una forma rectangular.
Veure Símbols valencians і Coca de llanda
Coca de recapte
La coca de recapte és una coca salada que porta el recapte, el que hi ha com a provisions per menjar, la qual cosa n'explica la gran varietat.
Veure Símbols valencians і Coca de recapte
Columbicultura
La columbicultura (del llatí columba -colom- i cultura, derivat del llatí colere, -cultivar o conrear-) és un esport o afició que consisteix en la cria i l'ensinistrament de coloms.
Veure Símbols valencians і Columbicultura
Comarques Centrals del País Valencià
Localització Les Comarques Centrals del País Valencià, són una regió del País Valencià que coincideix en gran part amb el territori de la històrica província de Xàtiva i la Governació de Xàtiva (segles XIII-XVIII), i que en l'època contemporània és repartida, inicialment, entre les comarques de la Costera, la Vall d'Albaida, la Safor, la Marina Alta, el Comtat i l'Alcoià.
Veure Símbols valencians і Comarques Centrals del País Valencià
Comarques del Sud del País Valencià
Localització de les Comarques del Sud respecte al País Valencià La Regió del Vinalopó o Governació del Vinalopó és una regió del País Valencià que comprèn les comarques que es troben a la part sud del País Valencià, constituint la major part de l'actual província d'Alacant.
Veure Símbols valencians і Comarques del Sud del País Valencià
Conquesta de la ciutat de Balansiya
La conquesta de la ciutat de València, anomenada Balansiya fins a la conquesta, es produí oficialment el 9 d'octubre de 1238 per part de les tropes catalano-aragoneses de Jaume I.
Veure Símbols valencians і Conquesta de la ciutat de Balansiya
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Veure Símbols valencians і Corona d'Aragó
Correfoc
Correfoc a Terrateig en les VII Jornades Diableres del País Valencià el 2007 El correfoc és un joc o espectacle que es fa als carrers de les ciutats i pobles, on l'objectiu és evitar la pirotècnia usada pels diables i pels éssers imaginaris i mitològics que es representen.
Veure Símbols valencians і Correfoc
Corts Valencianes
Les Corts o Corts Valencianes (oficialment amb les dues denominacions) és l'òrgan legislatiu de la Generalitat Valenciana i, per tant, del País Valencià.
Veure Símbols valencians і Corts Valencianes
Cucanya
La cucanya de la plaça Nova, conservada a la Casa dels Entremesos de Barcelona La cucanya, també conegut com a pal enseuat, és un joc consistent a escalar, grimpar, només amb l'ajuda de braços i cames, per un pal vertical o horitzontal, que sol estar allisat o empastifat amb alguna substància relliscosa, fins a atrapar el premi situat a l'altra punta des d'on s'ha sortit, que és la diversió del joc.
Veure Símbols valencians і Cucanya
Cultura popular
Tions de Nadal, tradició molt arrelada a Catalunya. Aquests, a la fira de Santa Llúcia de Barcelona. La cultura popular és el conjunt de manifestacions culturals produïdes o consumides per les classes populars, en contraposició a l'alta cultura o cultura acadèmica, centrada en mitjans d'expressió socialment excloents considerats superiors i elitistes, i inclou tradicions, cançons, llegendes, supersticions… Tradicionalment es transmet de manera oral, tot i que modernament l'extensió dels mitjans de comunicació i l'aparició d'Internet han fet que esdevinguin un transmissor molt important de cultura popular.
Veure Símbols valencians і Cultura popular
Dacsa
La dacsa, blat de moro, blat d'Índies, moresc o panís (Zea mays) és una planta de la família de les poàcies originària de Centreamèrica on havia estat conreada pels pobles indígenes des de temps prehistòrics, els registres arqueològics i l'anàlisi filogenètica suggereixen que la domesticació del blat de moro va començar pel cap baix fa 6.000 anys.
Veure Símbols valencians і Dacsa
Dansa
Dos ballarins fent dansa contemporània La dansa és un art consistent a expressar-se mitjançant desplaçaments i moviments del cos.
Veure Símbols valencians і Dansa
Dénia
Dénia és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Marina Alta i també de la comarca històrica del Marquesat de Dénia.
Veure Símbols valencians і Dénia
Diada del 25 d'abril
La Diada del 25 d'abril, originàriament celebrada com Vetlada Patriòtica del 1918 al 1921 i com Diada de Dol Nacional del 1934 al 1936, commemora al País Valencià, des de 1978, la derrota de la Batalla d'Almansa el 25 d'abril de 1707, i es considera un dia de commemoració de les llibertats perdudes del poble valencià i de mobilització del nacionalisme valencià.
Veure Símbols valencians і Diada del 25 d'abril
Diada Nacional del País Valencià
La Diada del 9 d'octubre és la Diada Nacional del País Valencià, i commemora l'entrada a la ciutat de València de les tropes catalanoaragoneses comandades pel rei Jaume I l'any 1238.
Veure Símbols valencians і Diada Nacional del País Valencià
Dolçaina
Dolçainers d'Algemesí acompanyant la muixeranga durant les Festes de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí tocant la tradicional dolçaina valenciana La dolçaina (també anomenada donçaina, xaramita, xirimita o gaita) és un instrument musical de vent, de llengüeta doble i tub cònic, generalment de fusta, amb una sèrie de forats que es tapen amb els dits.
Veure Símbols valencians і Dolçaina
Drac
El drac o dragó (del, ‘serpent fabulosa’, i aquest del, ‘monstre fabulós') és un animal mitològic que apareix en diverses formes en bastants cultures de tot el món, amb diferents simbolismes associats.
Veure Símbols valencians і Drac
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Veure Símbols valencians і Edat mitjana
Edifici dels Dracs
L'edifici dels Dracs o edifici Nord ocupa un significatiu cantó del carrer de Sorní amb el de Jorge Juan, a prop del carrer de Colom, al centre comercial de la ciutat de València.
Veure Símbols valencians і Edifici dels Dracs
El Verger
El Verger és un municipi del País Valencià, situat en la comarca de la Marina Alta, al nord-est de la província d'Alacant.
Veure Símbols valencians і El Verger
Els Pelegrins de les Useres
Els Pelegrins de les Useres és una tradició religiosa que té lloc cada any a la població valenciana de Les Useres (l'Alcalatén).
Veure Símbols valencians і Els Pelegrins de les Useres
Elx
Elx (IPA), en i oficialment, Elche/Elx és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca del Baix Vinalopó, a la vora del riu Vinalopó.
Veure Símbols valencians і Elx
Elx Club de Futbol
LElx Club de Futbol (Elche Club de Fútbol, oficialment) és el principal equip de futbol de la ciutat d'Elx (Baix Vinalopó, País Valencià).
Veure Símbols valencians і Elx Club de Futbol
Embotit
Un embotit o farcit és la peça de carn, generalment de porc, picada, condimentada i introduïda (embotida) dins les tripes de l'animal.
Veure Símbols valencians і Embotit
Enric Valor i Vives
Enric Valor i Vives (Castalla, 22 d'agost de 1911 - València, 13 de gener de 2000) fou un narrador i gramàtic valencià.
Veure Símbols valencians і Enric Valor i Vives
Escalivada
L'escalivada és un plat tradicional de la cuina catalana i valenciana amb pebrots, albergínies, cebes i de vegades patates escalivades i pelades o bacallà salat.
Veure Símbols valencians і Escalivada
Escut de Catalunya
L'escut de Catalunya té el següent blasonament, que és conegut heràldicament com els Quatre pals i popularment, tot i que tècnicament incorrecte, com les Quatre barres: A finals del s'establí la jerarquia i la codificació de les corones i llur forma.
Veure Símbols valencians і Escut de Catalunya
Esgarrat
L'esgarrat o esgarra(d)et, esgarra(d)eta, espencat, o encara torrat, mullador torrat, mullado, tabollat, pebrera i tomaca rostida és un entremès fred típic de València i la seua rodalia fet a base de pebreres escalivades i esqueixades, és a dir, esgarrades; també pot dur olives i bacallà salat.
Veure Símbols valencians і Esgarrat
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Veure Símbols valencians і Espanya
Espardenya
upright.
Veure Símbols valencians і Espardenya
Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana
Rajoleta amb el gat Pumbi commemorant l'Estatut d'Autonomia, al Parc Temàtic d'Història Valenciana de Manises. Manifestació pro-Estatut a Alzira, 1932.L'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana (EACV) és la norma bàsica que regula la Generalitat, l'òrgan d'autogovern de la Comunitat Valenciana.
Veure Símbols valencians і Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana
Expulsió dels jueus d'Espanya
Interior de la sinagoga del Tránsito a Toledo. Lexpulsió dels jueus de les corones de Castella i d'Aragó va ser ordenada el 1492 pels Reis Catòlics mitjançant el Decret de l'Alhambra de Granada amb la finalitat, segons el decret, d'impedir que continuessin influint en els cristians nous perquè aquests judaïtzessin.
Veure Símbols valencians і Expulsió dels jueus d'Espanya
Expulsió dels moriscos
Embarcament de moriscos en el Grau de València, per Pere Oromig, uns anys després dels fets Els decrets d'expulsió dels moriscos (1609-1614), foren promulgats per Felip III, i ordenaven als moriscos dels diferents regnes o territoris de la Monarquia Catòlica el seu exili perpetu.
Veure Símbols valencians і Expulsió dels moriscos
Falla
Falla a Bedarius, Occitània. desert de Taklamakan. Les dues crestes de colors (a la part inferior esquerra i superior dreta) solen formar una única línia contínua, però han estat separades pel moviment al llarg de la falla. Una falla, en geologia, és una fractura o discontinuïtat d'un pla en un volum de roca a través del qual hi ha hagut un desplaçament important com a resultat dels moviments de massa de roca.
Veure Símbols valencians і Falla
Faller
Una jove fallera Un faller és un membre d'una comissió fallera o d'una falla.
Veure Símbols valencians і Faller
Falles
Monyo de valenciana. Il·lustració del Museu Valencià d'Etnologia. Les falles o falles de Sant Josep són la setmana de festa de la ciutat de València, durant les quals es planten i es cremen les falles (vegeu ''Falla'').
Veure Símbols valencians і Falles
Fartó
Els fartons són una especialitat de pastisseria d'Alboraia (País Valencià).
Veure Símbols valencians і Fartó
Fava
La favera (Vicia faba) o fava (del grec fáva, φάβα) és una planta lleguminosa conreada per emprar com a aliment el seu fruit i les seves llavors.
Veure Símbols valencians і Fava
Federació de Pilota Valenciana
La Federació de Pilota Valenciana és l'associació que regeix l'esport de la pilota valenciana.
Veure Símbols valencians і Federació de Pilota Valenciana
Festes de la Magdalena
Cinta típica utilitzada com a símbol de les Festes Les Festes de la Magdalena són les festes majors de Castelló de la Plana.
Veure Símbols valencians і Festes de la Magdalena
Figatell
Els figatells o frigatells són embotits frescos elaborats amb magre i fetge de porc.
Veure Símbols valencians і Figatell
Fira
Fira de Cocentaina realitzada per Tots Sants Una fira és una congregació en un lloc determinat de mercaders que exposen béns i mercaderies durant un període delimitat.
Veure Símbols valencians і Fira
Focs artificials
Focs artificials a París el 14 de juliol de 2005. Focs artificials a Nova York amb motiu de la celebració del cap d'any lunar el 2003 Els focs d'artifici o focs artificials és una composició rítmica i molt acolorida de coets, enlairats mitjançant canons, que es dispara amb motius festius, en places i carrers, generalment de nit.
Veure Símbols valencians і Focs artificials
Foguera
jueva de Lag Ba'omer Una foguera, fogueró, foc o pira és un foc mantingut voluntàriament per escalfar-se, cuinar, dur a terme execucions o celebrar ritus i determinades festes.
Veure Símbols valencians і Foguera
Fogueres de Sant Antoni
Construcció de la Foguera de Canals. Les Fogueres de Sant Antoni són construccions realitzades en molts indrets dels Països Catalans de llenya tallada expressament per al foc.
Veure Símbols valencians і Fogueres de Sant Antoni
Fogueres de Sant Joan
Les Fogueres de Sant Joan són la festa major d'Alacant, declarades oficialment d'Interés Turístic Internacional des de 1984.
Veure Símbols valencians і Fogueres de Sant Joan
Folklore
Catifa màgica. Les catifes màgiques eren uns objectes llegendaris que podien transportar persones de forma instantània o molt ràpidament. El folklore (de l'anglès folk, 'poble' i lore, 'saber' o 'coneixement') és l'expressió de la cultura d'un poble: artesania, balls, festes, costums, contes, història oral, llegendes, música, proverbis, supersticions, etc., comú a una població concreta, incloent les tradicions de la mencionada cultura, subcultura o grup social.
Veure Símbols valencians і Folklore
França Occidental
França Occidental o amb el seu nom llatí Francia Occidentalis va ser el territori sota control de Carles II el Calb (840-877) després del Tractat de Verdun de 843, que va dividir l'Imperi Carolingi dels francs en Oriental, Occidental i Mig.
Veure Símbols valencians і França Occidental
Franquisme
El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà.
Veure Símbols valencians і Franquisme
Furs de València
Els Furs de València i, per extensió, Furs de la Ciutat i Regne de València o, simplement, els Furs valencians, foren una de les fonts de dret pròpies del Regne de València.
Veure Símbols valencians і Furs de València
Gaiata (monument)
Una gaiata a Castelló La gaiata és un monument il·luminat que es planta als carrers de Castelló de la Plana durant les festes de la Magdalena.
Veure Símbols valencians і Gaiata (monument)
Gandia
Gandia és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Safor.
Veure Símbols valencians і Gandia
Gaspatxo
El gaspatxo (gazpacho en castellà, gaspacho en portuguès) és una sopa freda elaborada amb ingredients crus, tradicional del sud d'Espanya i Portugal.
Veure Símbols valencians і Gaspatxo
Gastronomia del País Valencià
La gastronomia del País Valencià fa referència a les preparacions gastronòmiques fetes i consumides arreu del País Valencià.
Veure Símbols valencians і Gastronomia del País Valencià
Gegant (folklore)
Una parella de gegants a Barcelona durant les Festes de la Mercè del 2003 Els gegants són unes figures d'imatgeria festiva de grans dimensions que representen majoritàriament reis, nobles o personatges amb indumentària tradicional.
Veure Símbols valencians і Gegant (folklore)
Gelat
El gelat són unes postres gelades elaborades industrialment o artesanament amb sucre i productes lactis (llet i nata, principalment) combinats amb extractes, essències, colorants i sabors; són ideals contra la calor.
Veure Símbols valencians і Gelat
Generalitat Valenciana
La Generalitat Valenciana és el conjunt d'institucions d'autogovern del País Valencià.
Veure Símbols valencians і Generalitat Valenciana
Guardamar del Segura
Guardamar del Segura és un municipi del País Valencià que forma part de la comarca del Baix Segura.
Veure Símbols valencians і Guardamar del Segura
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Veure Símbols valencians і Guerra de Successió Espanyola
Guifré el Pilós
Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.
Veure Símbols valencians і Guifré el Pilós
Hèrcules Club de Futbol
LHèrcules Club de Futbol és un equip de futbol de la ciutat d'Alacant (l'Alacantí, País Valencià).
Veure Símbols valencians і Hèrcules Club de Futbol
Herbero de la Serra de Mariola
L'herber o herberet, conegut popularment com a herbero, és una beguda alcohòlica típica de les comarques del Comtat, l'Alcoià i la Vall d'Albaida, al País Valencià, així com als voltants de la serra de Mariola en general.
Veure Símbols valencians і Herbero de la Serra de Mariola
Himne de l'Exposició
LHimne de l'Exposició és l'himne oficial del País Valencià.
Veure Símbols valencians і Himne de l'Exposició
Història de la llengua catalana
Territoris de llengua catalana. A grans trets, es poden distingir tres grans períodes en la història de la llengua catalana.
Veure Símbols valencians і Història de la llengua catalana
Illes Balears
Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.
Veure Símbols valencians і Illes Balears
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Veure Símbols valencians і Imperi Romà
Indumentària tradicional
Grup amb indumentària tradicional catalana La colla dels trabucaires de Rubí vestits amb Indumentària tradicional La indumentària tradicional, indumentària típica o vestits tradicionals són els vestits que es feien servir antigament per ballar o fer algun tipus de dansa.
Veure Símbols valencians і Indumentària tradicional
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Veure Símbols valencians і Jaume el Conqueridor
Joan Fuster i Ortells
Joan Fuster i Ortells (Sueca, 23 de novembre de 1922 - Sueca, 21 de juny de 1992) fou un escriptor valencià en llengua catalana.
Veure Símbols valencians і Joan Fuster i Ortells
Joanot Martorell
Titella de Joanot Martorell produït per a una versió televisiva del ''Tirant lo Blanc''. Joanot Martorell (originalment Johanot Martorell) (Gandia, aprox. 1410 - 1465) fou un escriptor medieval valencià, conegut per haver escrit el Tirant lo Blanc, la seua obra més coneguda i considerada la primera novel·la moderna d'Europa.
Veure Símbols valencians і Joanot Martorell
Joc del truc
Espasa, Basto i les dues manilles. El joc del truc és un joc de cartes, possiblement d'origen àrab, que es juga a Mallorca i en moltes parts del País Valencià i del Berguedà (Catalunya) així com en zones limítrofes (com ara, Albacete, tot i que amb regles lleugerament diferents, encara que amb les mateixes senyes i vocables clarament adaptats del valencià).
Veure Símbols valencians і Joc del truc
Josep de Natzaret
Segons els evangelis, Josep (en arameu Yosef bar Yaqob i en hebreu יוֹסֵף בן-יַעֲקֹב Yôsēp ben Yahăqōb) conegut en català com Sant Josep -o també com Josep de Natzaret, Sant Josep Obrer o Josep, pare de Jesús- (? - Natzaret?, entre 12 i 29 dC) fou el marit de la Verge Maria.
Veure Símbols valencians і Josep de Natzaret
L'Horta de València
La comarca natural de l'Horta amb les diferents parts que la formaven (abans de la reforma de l'1 de gener de 2023) destacades i els termes municipals que s'hi troben. Vista de l'Horta Nord, al terme d'Almàssera, amb les alqueries i masies típiques d'aquesta comarca LHorta de València és una comarca natural i històrica del País Valencià, amb capital a València.
Veure Símbols valencians і L'Horta de València
La Marina
La Marina és una comarca natural i històrica del País Valencià que administrativament està dividida entre les comarques de la Marina Alta i la Marina Baixa.
Veure Símbols valencians і La Marina
La Sénia
La Sénia és una vila i municipi de la comarca del Montsià situat al límit amb el País Valencià.
Veure Símbols valencians і La Sénia
La Vila Joiosa
La Vila Joiosa, anomenada normalment la Vila, és un municipi del País Valencià situat en la costa de la Marina Baixa, 32 quilòmetres al nord-est de la ciutat d'Alacant.
Veure Símbols valencians і La Vila Joiosa
Les Useres
Les Useres és un municipi valencià de la comarca de l'Alcalatén, a la província de Castelló.
Veure Símbols valencians і Les Useres
Llevant Unió Esportiva
El Llevant Unió Esportiva (Levante Unión Deportiva, SAD segons la denominació oficial) és un club de futbol de la ciutat de València, que té un especial arrelament en els seus barris marítims i també en el centre històric de la ciutat.
Veure Símbols valencians і Llevant Unió Esportiva
Llista de pilotaires valencians
Trofeu Juliet d'Alginet, 2009 Açò és una llista de pilotaris valencians (principalment masculins, tot i que inclou algunes pilotaries també - exactament 5 a 2021) de totes les èpoques ordenable per any de naixement, especialitat (escala i corda, frontó, galotxa, llargues o raspall), nom esportiu, llinatge, procedència, posició en el joc i palmarés aproximat, això últim amb caràcter orientatiu, ja que la proliferació de trofeus comença en la dècada de 2000, la informació sobre pilotaris anteriors a la creació de ValNet (2005) és escassa i el nombre augmenta durant l'any.
Veure Símbols valencians і Llista de pilotaires valencians
Llista de societats musicals del País Valencià
Relació de societats musicals valencianes, per comarques segons el cens de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana.
Veure Símbols valencians і Llista de societats musicals del País Valencià
Mallorca
Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.
Veure Símbols valencians і Mallorca
Manises
Manises és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Sud.
Veure Símbols valencians і Manises
Mare de Déu dels Desemparats
Imatge de la Mare de Déu dels Desemparats durant l'ofrena durant les Falles a la ciutat de València (2008). La Mare de Déu dels Desemparats és la patrona de la ciutat de València.
Veure Símbols valencians і Mare de Déu dels Desemparats
Maria, mare de Jesús
va ser una jueva galilea del segle I de Natzaret, l'esposa de Josep i la mare verge de Jesús, segons els evangelis canònics i l'Alcorà.
Veure Símbols valencians і Maria, mare de Jesús
Marjada
Marjades o feixes a Mallorca, en molt bon estat Bancals a Peníscola (Baix Maestrat) Castelltallat (Bages) Una marjada, una feixa o un bancal és una terrassa creada per la construcció d'un mur (marge o espona) fet usant la tècnica de la pedra seca en un coster d'una muntanya o un altre terreny rost.
Veure Símbols valencians і Marjada
Marjal de Pego-Oliva
La marjal de Pego-Oliva és una zona humida que s'estén entre el riu Racons i el riu Bullent i pels termes d'Oliva (La Safor) i Pego (Marina Alta).
Veure Símbols valencians і Marjal de Pego-Oliva
Marxador
El marxador, en pilota valenciana, és la persona encarregada de dur la puntuació de la partida, és a dir, el marcador de la partida, mentre esta es disputa.
Veure Símbols valencians і Marxador
Masclet (petard)
Masclets a punt d'esclatar Un masclet o petard és un element pirotècnic que, quan s'encenen, produeixen una detonació sonora i lumínica.
Veure Símbols valencians і Masclet (petard)
Mascletada
Una mascletada (col·loquialment al País Valencià, mascletà) és una composició molt sorollosa i rítmica de masclets, a terra (penjats de cordells) o enlairats mitjançant canons, que es dispara amb motius festius, en places i carrers, generalment durant el dia.
Veure Símbols valencians і Mascletada
Massapà
Massapà de Nadal El massapà és una pasta en parts iguals d'ametlla i sucre rebaixat amb ous, que es fa generalment cuita al forn.
Veure Símbols valencians і Massapà
Massís de Penyagolosa
El massís o serra de Penyagolosa és una alineació muntanyosa situada entre les comarques valencianes de l'Alt Maestrat, l'Alcalatén i l'Alt Millars.
Veure Símbols valencians і Massís de Penyagolosa
Massís del Montgó
Vista del Montgó des de Xàbia El massís del Montgó o simplement el Montgó és una muntanya de 753 m d'altitud que discorre paral·lela al litoral sobre els termes municipals de Dénia, Gata de Gorgos i Xàbia, a la comarca de la Marina Alta.
Veure Símbols valencians і Massís del Montgó
Música
La música és l'art que mitjançant l'ordenació dels sons en el temps, produeix un efecte estètic i/o emotiu en l'oient.
Veure Símbols valencians і Música
Mesquita
Solimà I a Istanbul, en 1890. Històricament i tradicional, el minaret no és un element essencial de l'edifici. Mesquita a l'antiga Batavia, barri de Pekodjan, 1910-1921 Una mesquita o mosquea (de l', ‘oratori’, possiblement a través de l'armeni mzkiṭ, en el primer cas, i de l'italià moschea, en el segon) és el temple de la religió islàmica.
Veure Símbols valencians і Mesquita
Mistela
La mistela és un vi de licor tradicional.
Veure Símbols valencians і Mistela
Misteri d'Elx
El Misteri d'Elx (també anomenat localment la Festa d'Elx) és una obra teatral que representa la Mort, Assumpció i Coronació de la Mare de Déu i que se celebra a Elx des de finals de l'edat mitjana.
Veure Símbols valencians і Misteri d'Elx
Mitologia catalana
s. XV) Mitologia catalana és el llegendari que s'ha explicat durant generacions als Països Catalans.
Veure Símbols valencians і Mitologia catalana
Mocador
Mocador per treure's els mocs Un mocador és una peça de roba que tant serveix per mocar-se o per complementar el vestuari habitual.
Veure Símbols valencians і Mocador
Mocadorada
Ninots de massapà, part d'un aparador d'una pastisseria. És tradicional la creació de decoracions a base de massapà per al dia de Sant Dionís La Mocadorada o Mocadorà (pronunciat en valencià central /mokaoˈɾaː/) és una celebració popular valenciana, generalment vinculada a la data del 9 d'octubre, dia de Sant Donís, coincidint amb la Diada Nacional del País Valencià.
Veure Símbols valencians і Mocadorada
Mona de Pasqua
Mona de Pasqua tradicional La mona de Pasqua és un dolç esponjós que sol menjar-se acompanyat de xocolata, ou dur i llonganissa seca.
Veure Símbols valencians і Mona de Pasqua
Monestir de la Murta
El Monestir de Santa Maria de la Murta és un antic monestir de l'orde jerònim, situat a la vall de la Murta, Alzira, Ribera Alta, País Valencià.
Veure Símbols valencians і Monestir de la Murta
Monestir de Santa Maria de la Valldigna
El Reial monestir de Santa Maria de Valldigna és a Simat de la Valldigna, a la comarca de la Valldigna, del País Valencià.
Veure Símbols valencians і Monestir de Santa Maria de la Valldigna
Monestir de Santa Maria del Puig
Monestir de Santa Maria del Puig o Reial Monestir dels Pares Mercedaris del Puig de Santa Maria és un convent mercedari al municipi del Puig, comarca de l'Horta Nord, País Valencià.
Veure Símbols valencians і Monestir de Santa Maria del Puig
Morella
Morella és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Ports, de la qual és la capital, i hi té altres poblacions dins el seu gran terme municipal.
Veure Símbols valencians і Morella
Moros i Cristians
Esquadra cristiana en les festes de Callosa d'en Sarrià. Els Moros i Cristians són una rememoració festiva de les batalles i lluites entre musulmans i cristians durant la reconquesta, així com les tres revoltes mudèjars que tingueren lloc en els anys posteriors, com la famosa liderada per Al-Àzraq (vegeu edat mitjana al País Valencià) i, en el cas de Mallorca, dels pirates sarraïns a l'Edat Moderna.
Veure Símbols valencians і Moros i Cristians
Muixeranga
La Nova Muixeranga d'Algemesí. La muixeranga és un element festiu tradicional d'alguns pobles valencians que combina components acrobàtics, coreogràfics, religiosos i burlescos.
Veure Símbols valencians і Muixeranga
Nadal
L'arbre de Nadal és un dels elements típics de la festa arreu del món. Nadal és la festivitat cristiana del naixement de Jesús que correspon al 25 de desembre, i el cicle de temps entre l'advent i l'epifania.
Veure Símbols valencians і Nadal
Nap
El nap (Brassica rapa var. rapa) és una planta amb flor de la família de les brassicàcies.
Veure Símbols valencians і Nap
Nit de Reis
La Nit de(ls) Reis se celebra arreu dels Països Catalans i també a Espanya, part de l'Amèrica del Sud i a altres llocs, sobretot aquells indrets on hi ha immigració hispana, durant la nit del 5 de gener, vigília del Dia de Reis o Epifania.
Veure Símbols valencians і Nit de Reis
Nit de Sant Joan
La nit de Sant Joan, també anomenada popularment la revetlla de Sant Joan, la nit del foc, la nit de les bruixes o la nit del ros, se celebra arreu dels Països Catalans, i en altres indrets del món, durant la nit entre el 23 i 24 de juny.
Veure Símbols valencians і Nit de Sant Joan
Ofrena
Corona votiva del rei visigot Recesvint († 672), part de tresor de Guarrazar. Feta d'or i pedres precioses en la segona meitat del segle VII. Museu Arqueològic Nacional d'Espanya (Madrid) Una ofrena és un objecte deixat en un lloc sagrat per motius rituals o un do ofert a la divinitat per aplacar-la.
Veure Símbols valencians і Ofrena
Oliva
Fruit de l'olivera, Oliva verda Olivera Loliva és el fruit de l’olivera (Olea europaea L., família Oleaceae).
Veure Símbols valencians і Oliva
Olla
Olla d'acer inoxidable Una olla és un estri de cuina rodó, de metall, terrissa o altre material, ventrut, generalment amb dues nanses, amb tapa opcional, que serveix per a cuinar, fer bullir líquids...
Veure Símbols valencians і Olla
Oriola
Oriola (oficialment i en castellà Orihuela) és un municipi situat al sud del País Valencià, capital de la comarca del Baix Segura i que limita amb la Regió de Múrcia.
Veure Símbols valencians і Oriola
Orpesa
Orpesa (oficialment Orpesa/Oropesa del Mar) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana Alta.
Veure Símbols valencians і Orpesa
Orxata
Lorxata és el nom que s'empra per a diferents tipus de begudes vegetals.
Veure Símbols valencians і Orxata
Pa amb tomàquet
El pa amb tomàquet, pa amb tomaca, pa amb tomata (Gironès) o pa amb tomata (Lleida) és una típica recepta de la cuina catalana i balear.
Veure Símbols valencians і Pa amb tomàquet
País Valencià
El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.
Veure Símbols valencians і País Valencià
Països Catalans
Els Països Catalans són els territoris de cultura catalana on la llengua autòctona és el català, o bé els territoris que formen part d'una unitat geogràfica, històrica, cultural i lingüística de predomini català.
Veure Símbols valencians і Països Catalans
Paella d'arròs
La paella és un guisat d'arròs, carn i verdures preparat en una paella sobre un foc, siga paeller o fogó.
Veure Símbols valencians і Paella d'arròs
Panada
La panada és una pasta cuita normalment de farina, en forma d'una capsa rodona o triangular, farcida de carn, de peix o de verdura.
Veure Símbols valencians і Panada
Pansa
Panses de raïm. Una pansa és un aliment obtingut per l'assecament del raïm.
Veure Símbols valencians і Pansa
Paquito el Chocolatero
Paquito el Chocolatero és un pasdoble compost per l'autor contestà Gustau Pascual Falcó, dedicat al seu cunyat i pensat per ser interpretat en les festes de Moros i Cristians.
Veure Símbols valencians і Paquito el Chocolatero
Parc Natural de l'Albufera de València
El Parc Natural de l'Albufera de València (Albufera, de l'àrab, ‘llac’, ‘albufera’, etimològicament diminutiu de ‘mar’) és una llacuna litoral situada 12 quilòmetres al sud de la Ciutat de València, entre l'Horta de València i al nord de les dues Riberes (Alta i Baixa).
Veure Símbols valencians і Parc Natural de l'Albufera de València
Parc Natural del Carrascar de la Font Roja
Santuari de la Font Roja Nevera del Menejador El Carrascar de la Font Roja és un Parc Natural del País Valencià.
Veure Símbols valencians і Parc Natural del Carrascar de la Font Roja
Pasqua de Resurrecció
Icona russa de la resurrecció La Pasqua de Resurrecció, Pasqua Florida, primera Pasqua, diumenge de Pasqua, diumenge de Glòria i antigament Pasqua de flors (nom que es conserva encara a l'Alguer però passant a designar la pasqua de Pentecosta), o simplement Pasqua, en el calendari cristià, és la commemoració de la resurrecció de Jesucrist tres dies després de morir a la creu.
Veure Símbols valencians і Pasqua de Resurrecció
Passió de Torreblanca
La Passió de Torreblanca és una representació teatral de La Passió que es realitza a Torreblanca des de 1979 i on s'escenifiquen els darrers moments de la vida i la Resurrecció de Jesús.
Veure Símbols valencians і Passió de Torreblanca
Pebrotera
Les pebroteres o pebreres (Capsicum) són un gènere de plantes de la família Solanaceae. El nom del seu fruit pot ser pebre, pebrera, pebrina, pebró o pebrot, i al País Valencià i en català occidental pimentó o xili. Es destria del pebre gris dient-ne pebre vermell o pebró vermell (català oriental), pebre roig o pebró roig (català occidental) o pebre bord (Balears).
Veure Símbols valencians і Pebrotera
Penó de la Conquesta
L'anomenat Penó de la Conquesta és el senyal hissat pels andalusins valencians per indicar la seua rendició a Jaume I durant la conquesta feudal de la ciutat de València.
Veure Símbols valencians і Penó de la Conquesta
Penyal d'Ifac
El penyal d'Ifac (Ifach en ortografia antiga, pronunciat sempre) és una penya aïllada, localitzada a la població de Calp (Marina Alta, País Valencià), de 332 m d'altura, que s'endinsa en la mar Mediterrània, formant una petita península.
Veure Símbols valencians і Penyal d'Ifac
Pericana
L'amanida pericana o senzillament pericana és un plat típic de les muntanyes d'Alcoi i la seua rodalia.
Veure Símbols valencians і Pericana
Pessebre
Pessebre tradicional (Portugal) El pessebre o betlem o presepi (a l'Alguer) és la representació a la llar del naixement del nen Jesús construïda amb figures de fang de personatges de la vida rural, així com amb molsa, troncs o suro, que es construeix per les festes de Nadal.
Veure Símbols valencians і Pessebre
Pilota valenciana
Sella (Marina Baixa) La pilota valenciana és l'esport de pilota autòcton del País Valencià.
Veure Símbols valencians і Pilota valenciana
Plana
pàgina.
Veure Símbols valencians і Plana
Platja de la Malva-rosa
La platja de la Malva-rosa és una platja urbana de València.
Veure Símbols valencians і Platja de la Malva-rosa
Platja del Postiguet
La platja del Postiguet, o simplement el Postiguet, és una platja de la ciutat d'Alacant.
Veure Símbols valencians і Platja del Postiguet
Porcellana
Porcellana brasilera s) La porcellana (de l'italià porcellana, una espècie de mol·lusc amb closca) és un producte ceràmic caracteritzat pel color blanc, la seva transparència, impermeabilitat, vitrificació, resistència (no la ratlla l'acer), absència completa de porositat i sonoritat.
Veure Símbols valencians і Porcellana
Porró
Porró al Vinseum. Un porró és un recipient de vidre destinat a contenir i servir líquid, normalment vi.
Veure Símbols valencians і Porró
Ports de Tortosa-Beseit
Els Ports nevats a l'hivern Els ports de Tortosa-Beseit (també dits Ports de Beseit, Ports de Tortosa, els Ports o lo Port) és un massís muntanyenc situat a l'extrem oriental del sistema Ibèric i que constitueix una zona de transició a la Serralada Prelitoral Catalana.
Veure Símbols valencians і Ports de Tortosa-Beseit
Pubilla (folklore)
Pubilles a Ulldecona. Proclamació d'una pubilla a Solsona Representants del pubillatge El pubillatge, o la Pubilla i l'Hereu, és una tradició folklòrica que es practica des de mitjans del segle XX en municipis de Catalunya i que consisteix en nomenar durant un any un/a o més joves representants de la vila a nivell cultural, normalment en el marc de les festes majors.
Veure Símbols valencians і Pubilla (folklore)
Radiotelevisió Valenciana
tancament de transmissions el dia 29 de novembre de 2013. Radiotelevisió Valenciana (RTVV) fou l'ens de la Generalitat Valenciana encarregat de l'emissió de la televisió i ràdio públiques del País Valencià.
Veure Símbols valencians і Radiotelevisió Valenciana
Rajola de València
Taulells del palau de Sintra Un taulell, rajola de València, manisa o rajola vidriada és una peça de ceràmica de poc gruix, generalment quadrada, en la qual una de les dues cares és vidriada, resultat de la cocció d'una substància a base d'esmalt, que esdevé impermeable i lluenta.
Veure Símbols valencians і Rajola de València
Ratpenat (heràldica)
Rat penat Escut de Barcelona al 1882. Com a símbol cultural i heràldic el ratpenat, ratapenada, ratapenera o ratapinyada té una important presència als territoris de l'antiga Corona d'Aragó.
Veure Símbols valencians і Ratpenat (heràldica)
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Veure Símbols valencians і Regne de València
Reial Monestir de Santa Maria de Poblet
Vídeo aeri del monestir El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet és un monestir de l'orde del Cister fundat l'any 1150.
Veure Símbols valencians і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet
Sagunt
Sagunt (oficialment Sagunt/Sagunto; de l'edat mitjana al anomenada Morvedre) és una ciutat i un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Morvedre.
Veure Símbols valencians і Sagunt
Samfaina
Mullador, pebrereta o xamfaina acabada de cuinar Samfaina La samfaina o pebrereta és un menjar fet amb una barreja de trossos de verdures amb tomàquet, que poden ser, depenent de la zona, pebrot, ceba i albergínia, i després ensaonat amb julivert i pebre.
Veure Símbols valencians і Samfaina
Sant
corona. Noteu que Judes Iscariot es representat sense l'halo Un sant (del llatí sanctus; hagios en grec i qâdosh "elegit per Déu" en hebreu) és una persona distingida en certes tradicions religioses per les seves relacions particulars amb les divinitats i la seva superioritat espiritual o moral respecte a la resta d'humans.
Veure Símbols valencians і Sant
Sant Joan d'Alacant
Sant Joan d'Alacant és una vila i municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Alacantí.
Veure Símbols valencians і Sant Joan d'Alacant
Sant Jordi
va ser un militar romà d'origen grec convertit al cristianisme i mort com a màrtir per no voler abjurar de la seva fe.
Veure Símbols valencians і Sant Jordi
Sant Mateu (Baix Maestrat)
Sant Mateu, també conegut com a Sant Mateu del Maestrat, és una vila i municipi del País Valencià de la comarca del Baix Maestrat.
Veure Símbols valencians і Sant Mateu (Baix Maestrat)
Sant Vicent del Raspeig
Sant Vicent del Raspeig és una vila i municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Alacantí, dins de l'Àrea metropolitana d'Alacant-Elx.
Veure Símbols valencians і Sant Vicent del Raspeig
Sant Vicent Ferrer
Vicent Ferrer (València, 23 de gener de 1350 - Gwened, Bretanya, 5 d'abril de 1419) va ser un dominic valencià que recorregué mig Europa predicant la seua moral i visió del cristianisme.
Veure Símbols valencians і Sant Vicent Ferrer
Santa Pola
Santa Pola és una població del sud del País Valencià situada a la comarca del Baix Vinalopó.
Veure Símbols valencians і Santa Pola
Santuari
En un sentit ampli, un santuari és un lloc respectat o sagrat que correspon a una determinada cultura.
Veure Símbols valencians і Santuari
Santuari de Sant Joan de Penyagolosa
El Santuari de Sant Joan de Penyagolosa és un centre religiós de la província de Castelló, situat als peus del pic Penyagolosa, a vuit quilòmetres del poble de Vistabella del Maestrat.
Veure Símbols valencians і Santuari de Sant Joan de Penyagolosa
Saragüells
Vestimenta tradicional valenciana amb els saragüells Els saragüells o camalets són uns calçons amples, de lli o de cotó, que cobrixen des de la cintura fins a la part superior dels genolls són de camals molt amples cenyits a la cintura per una cinta; duen unit un quadrat de tela a l'alçada de l'entrecuixa per a donar-li folgança i tenen plecs.
Veure Símbols valencians і Saragüells
Sarraïns
Els sarraïns o saraquens (saraceni, Σαρακηνοί) foren una tribu d'àrabs de la part occidental d'Aràbia o del Sinaí, veïns dels nabateus.
Veure Símbols valencians і Sarraïns
Séquia
Cano i séquia Major de Sueca Séquia Una séquia o síquia és un conducte llarg i estret que té la funció de recollir l'aigua dels llocs de captació (rius, torrents, pous, basses o assuts) i distribuir-la fins a les poblacions o camps de conreu.
Veure Símbols valencians і Séquia
Símbols del cristianisme
Aquest article recull alguns dels principals símbols del cristianisme, tant els lligats a la mateixa religió com els consagrats per l'art i altres manifestacions culturals.
Veure Símbols valencians і Símbols del cristianisme
Símbols nacionals de Catalunya
Portada de ''Lo verdader catalá''. Un home amb barretina a la vora de l'escut. Els símbols nacionals de Catalunya són aquells elements i icones que són representatius o característics de Catalunya, de la seva població i de la seva cultura i història.
Veure Símbols valencians і Símbols nacionals de Catalunya
Segle d'or valencià
El segle d'or valencià o segle d'or de les lletres valencianes correspon a un període històric que abasta quasi tot el i que aporta les millors obres literàries en llengua valenciana de l'època.
Veure Símbols valencians і Segle d'or valencià
Senyera del País Valencià
La senyera del País Valencià és actualment la tradicional senyera de la ciutat de València, la Reial Senyera, com assenyala l'article 4 de l'Estatut valencià.
Veure Símbols valencians і Senyera del País Valencià
Senyera reial
Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg.
Veure Símbols valencians і Senyera reial
Serra Calderona
La serra Calderona o serra de la Calderona és una serralada del País Valencià.
Veure Símbols valencians і Serra Calderona
Serra d'Aitana
Vista cap al nord-est La Serra d'Aitana s'estén sobre una superfície pròxima a les deu mil hectàrees, a només uns pocs quilòmetres de la costa de la Marina.
Veure Símbols valencians і Serra d'Aitana
Serra d'Espadà
La serra d'Espadà és un massís muntanyós situat als últims estreps orientals del Sistema Ibèric, al nord-oest del País Valencià.
Veure Símbols valencians і Serra d'Espadà
Serra d'Irta
La serra d'Irta és un massís muntanyós que forma la punta més meridional de la serralada Litoral valenciana i és, des del 2002, parc natural.
Veure Símbols valencians і Serra d'Irta
Serra Mariola
La serra de Mariola és una serralada d'orientació bètica, situada entre les comarques de l'Alcoià, el Comtat i la Vall d'Albaida.
Veure Símbols valencians і Serra Mariola
Sobrassada
La sobrassada és un embotit cru fet amb carn i xulla (cansalada) de porc, que es trempa amb sal i pebre bord dolç i coent.
Veure Símbols valencians і Sobrassada
Taronja
Taronja Taronja La taronja és el fruit del taronger, arbre que pertany al gènere Citrus, de la família de les rutàcies.
Veure Símbols valencians і Taronja
Túria
El Túria és un riu mediterrani de 241 km que naix a la província de Terol, passa per les localitats aragoneses d'Albarrasí i Terol, volta cap al sud-est fins a Ademús i Santa Creu de Moia, volta cap al sud-oest passant per Xulella i Riba-roja de Túria i desemboca a la ciutat de València.
Veure Símbols valencians і Túria
Tir i arrossegament
Tir i arrossegament a Benicarló El tir i arrossegament (o també tir i arrastre) és un esport que consisteix en la cursa d'un cavall carregat amb un carro ple de sacs.
Veure Símbols valencians і Tir i arrossegament
Tirant lo Blanc
''Tirant lo Blanc'' en una edició publicada a Barcelona l'any 1926 Tirant lo Blanc (Tirant lo blanch en l'original) és l'obra més important de l'escriptor i cavaller valencià Joanot Martorell, acabada pel cavaller també valencià Martí Joan de Galba.
Veure Símbols valencians і Tirant lo Blanc
Tomàquet
El tomàquet (Solanum lycopersicum) és el fruit de la tomaquera.
Veure Símbols valencians і Tomàquet
Torró
El torró o terró és un dolç que es fa generalment d'ametlla, mel i ou, generalment cuit.
Veure Símbols valencians і Torró
Torrevella
Torrevella (en castellà i oficialment Torrevieja) és un municipi del País Valencià situat a la zona costanera del Baix Segura (província d'Alacant), a l'extrem sud del País Valencià.
Veure Símbols valencians і Torrevella
Trinquet (esport)
El trinquet és el recinte en què es juga a la pilota valenciana.
Veure Símbols valencians і Trinquet (esport)
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Veure Símbols valencians і València
València Basket Club
El València Basket Club S.A.D. és un club de bàsquet de la ciutat de València.
Veure Símbols valencians і València Basket Club
Valencians
Els valencians constitueixen una nacionalitat històrica que viu predominantment al País Valencià.
Veure Símbols valencians і Valencians
Valencià
El valencià és una llengua romànica parlada al País Valencià i la comarca del Carxe en la Regió de Múrcia, la qual rep el nom de català a Catalunya, les Illes Balears, la Franja de Ponent, la Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer. Constituïx, per altra banda, una de les principals variants dialectals de l'idioma (formant part del bloc occidental, igual que la variant nord-occidental i el de transició), juntament amb el català central i el català balear.
Veure Símbols valencians і Valencià
Vicent Andrés Estellés
va ser un periodista, escriptor i un dels més importants poetes valencians del i dels més reconeguts en valencià.
Veure Símbols valencians і Vicent Andrés Estellés
Vicent Blasco Ibáñez
Vicent Blasco Ibáñez (València, 29 de gener del 1867- Menton, 28 de gener del 1928) va ser un polític, periodista i escriptor en llengua castellana valencià.
Veure Símbols valencians і Vicent Blasco Ibáñez
Vila-real Club de Futbol
El Vila-real Club de Futbol (la seua denominació oficial és Villarreal Club de Fútbol, en castellà), és un club de futbol radicat a la ciutat castellonenca de Vila-real, a la Plana Baixa.
Veure Símbols valencians і Vila-real Club de Futbol
Villena
Villena és un municipi del sud-oest del País Valencià situat a la comarca de l'Alt Vinalopó.
Veure Símbols valencians і Villena
Xàtiva
Xàtiva és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Costera.
Veure Símbols valencians і Xàtiva
Xúquer
El Xúquer (en castellà, Júcar; en aragonès, Xúcar) és un riu de la conca mediterrània de la península Ibèrica.
Veure Símbols valencians і Xúquer
Xixona
Xixona és un municipi de País Valencià, pertanyent a la comarca de l'Alacantí i també capital de la històrica comarca de la Foia de Xixona.
Veure Símbols valencians і Xixona
Xocolata
La xocolata o el xocolate és un producte alimentari que s'obté a partir d'una barreja elaborada per pasta de cacau o cacau refinat en pols i sucre polvoritzat.
Veure Símbols valencians і Xocolata
1238
1238 (MCCXXXVIII) fon un any normal del calendari julià començat en divendres; correspon a l'any 600 del calendari birmà.
Veure Símbols valencians і 1238
1707
1707 (MDCCVII) fon un any normal, començat un dimecres al calendari julià i un dissabte al gregorià.
Veure Símbols valencians і 1707
1909
;Països Catalans.
Veure Símbols valencians і 1909
1935
Casa del carrer Nou de la Pobla de Lillet.
Veure Símbols valencians і 1935
1977
1977 (MCMLXXVII) fon un any normal començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Veure Símbols valencians і 1977
25 d'abril
El 25 d'abril és el cent quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setzè en els anys de traspàs.
Veure Símbols valencians і 25 d'abril
9 d'octubre
El 9 d'octubre és el dos-cents vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Símbols valencians і 9 d'octubre
També conegut com Símbols del País Valencià.
, Columbicultura, Comarques Centrals del País Valencià, Comarques del Sud del País Valencià, Conquesta de la ciutat de Balansiya, Corona d'Aragó, Correfoc, Corts Valencianes, Cucanya, Cultura popular, Dacsa, Dansa, Dénia, Diada del 25 d'abril, Diada Nacional del País Valencià, Dolçaina, Drac, Edat mitjana, Edifici dels Dracs, El Verger, Els Pelegrins de les Useres, Elx, Elx Club de Futbol, Embotit, Enric Valor i Vives, Escalivada, Escut de Catalunya, Esgarrat, Espanya, Espardenya, Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, Expulsió dels jueus d'Espanya, Expulsió dels moriscos, Falla, Faller, Falles, Fartó, Fava, Federació de Pilota Valenciana, Festes de la Magdalena, Figatell, Fira, Focs artificials, Foguera, Fogueres de Sant Antoni, Fogueres de Sant Joan, Folklore, França Occidental, Franquisme, Furs de València, Gaiata (monument), Gandia, Gaspatxo, Gastronomia del País Valencià, Gegant (folklore), Gelat, Generalitat Valenciana, Guardamar del Segura, Guerra de Successió Espanyola, Guifré el Pilós, Hèrcules Club de Futbol, Herbero de la Serra de Mariola, Himne de l'Exposició, Història de la llengua catalana, Illes Balears, Imperi Romà, Indumentària tradicional, Jaume el Conqueridor, Joan Fuster i Ortells, Joanot Martorell, Joc del truc, Josep de Natzaret, L'Horta de València, La Marina, La Sénia, La Vila Joiosa, Les Useres, Llevant Unió Esportiva, Llista de pilotaires valencians, Llista de societats musicals del País Valencià, Mallorca, Manises, Mare de Déu dels Desemparats, Maria, mare de Jesús, Marjada, Marjal de Pego-Oliva, Marxador, Masclet (petard), Mascletada, Massapà, Massís de Penyagolosa, Massís del Montgó, Música, Mesquita, Mistela, Misteri d'Elx, Mitologia catalana, Mocador, Mocadorada, Mona de Pasqua, Monestir de la Murta, Monestir de Santa Maria de la Valldigna, Monestir de Santa Maria del Puig, Morella, Moros i Cristians, Muixeranga, Nadal, Nap, Nit de Reis, Nit de Sant Joan, Ofrena, Oliva, Olla, Oriola, Orpesa, Orxata, Pa amb tomàquet, País Valencià, Països Catalans, Paella d'arròs, Panada, Pansa, Paquito el Chocolatero, Parc Natural de l'Albufera de València, Parc Natural del Carrascar de la Font Roja, Pasqua de Resurrecció, Passió de Torreblanca, Pebrotera, Penó de la Conquesta, Penyal d'Ifac, Pericana, Pessebre, Pilota valenciana, Plana, Platja de la Malva-rosa, Platja del Postiguet, Porcellana, Porró, Ports de Tortosa-Beseit, Pubilla (folklore), Radiotelevisió Valenciana, Rajola de València, Ratpenat (heràldica), Regne de València, Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, Sagunt, Samfaina, Sant, Sant Joan d'Alacant, Sant Jordi, Sant Mateu (Baix Maestrat), Sant Vicent del Raspeig, Sant Vicent Ferrer, Santa Pola, Santuari, Santuari de Sant Joan de Penyagolosa, Saragüells, Sarraïns, Séquia, Símbols del cristianisme, Símbols nacionals de Catalunya, Segle d'or valencià, Senyera del País Valencià, Senyera reial, Serra Calderona, Serra d'Aitana, Serra d'Espadà, Serra d'Irta, Serra Mariola, Sobrassada, Taronja, Túria, Tir i arrossegament, Tirant lo Blanc, Tomàquet, Torró, Torrevella, Trinquet (esport), València, València Basket Club, Valencians, Valencià, Vicent Andrés Estellés, Vicent Blasco Ibáñez, Vila-real Club de Futbol, Villena, Xàtiva, Xúquer, Xixona, Xocolata, 1238, 1707, 1909, 1935, 1977, 25 d'abril, 9 d'octubre.