Accés més ràpid que el navegador!
127 les relacions: Acaia, Agripina la Menor, Agustí d'Hipona, Alexandria, Anatomia de la malenconia, Antiga Roma, Antropocentrisme, Apocolocyntosis divi Claudii, Armènia Interior, Asma, Assaigs, Atenes, Àtal (filòsof), Bètica, Calígula, Carles Cardó i Sanjoan, Cassi Dió, Cavaller romà, Còrdova, Còrsega, Charles Pierre Baudelaire, Cicuta, Claudi, Claudi Tiberi Germànic Britànic, Clemència, Cosmologia, Crònica de Nuremberg, Cursus honorum, Dante Alighieri, De la vida benaurada, Demetri de Súnion, Denis Diderot, Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology, Domicià, Dramatúrgia, Edat mitjana, Egipte (província romana), Epistulae morales ad Lucilium, Erasme de Rotterdam, Estoïcisme, Eurípides, Europa, Filòsof, Filosofia, Francesco Petrarca, Francisco de Quevedo, Fundació Bernat Metge, Gai Calpurni Pisó (conspirador), Geoffrey Chaucer, Gladiator, ..., Grani Silvà, Hades, Hèlvia (mare de Sèneca), Hispània, Honoré de Balzac, Humanisme, Humorista, Imperi Romà, Isis, Júlia Livil·la, Jean Cauvin, Jean-Jacques Rousseau, Jeroni d'Estridó, Joan Lluís Vives i March, Juvenal, Lactanci, Llatí, Llegenda àuria, Luci Juni Gal·lió, Marc Anneu Lucà, Marc Anneu Mela, Marc Anneu Sèneca, Marc Aureli, Meteorologia, Michel de Montaigne, Moral, Neró, Nil, Ovidi, Papiri Fabià, Pau de Tars, Petroni, Plini el Vell, Polític, Pompea Paulina, Prefecte del pretori, Procònsol, Projecte Gutenberg, Província romana de Sicília, Qüestor, Renaixement, René Descartes, Repetundae, Retòrica, Roma, Sàtira, Senat Romà, Serapis, Sext Afrani Burrus, Sofoni Tigel·lí, Sotió d'Alexandria (segle I), Suetoni, Tàcit, Tertul·lià, Thomas de Quincey, Thomas More, Tiberi, Tragèdia, Trajà, Tuberculosi, Universitat, Valèria Messalina, Virtut, Vitel·li, 1493, 1515, 1532, 37, 41, 49, 52, 54, 56, 62, 63, 64, 65. Ampliar l'índex (77 més) »
Acaia
(http://sharemap.org/public/Ancient_peloponnese versió interactiva) Acaia (Ἀχαΐα, Akhaía) fou un territori de l'antiga Grècia poblat pels aqueus i que es correspon, a grans trets, amb l'actual unitat perifèrica d'Acaia.
Nou!!: Sèneca і Acaia · Veure més »
Agripina la Menor
Agripina la Menor (Agrippina; Colònia, 6 de novembre de 15 dC - Misenum, 17 de març de 59 dC), va ser la filla d'Agripina la Major i de Germànic.
Nou!!: Sèneca і Agripina la Menor · Veure més »
Agustí d'Hipona
Aureli Agustí (Aurelius Augustinus), més conegut com a Agustí d'Hipona o sant Agustí (Tagaste, 13 de novembre del 354 - Hipona, 28 d'agost del 430) és una de les figures més importants en el desenvolupament del cristianisme, considerat de fet com un dels pares de l'Església.
Nou!!: Sèneca і Agustí d'Hipona · Veure més »
Alexandria
Alexandria (antic egipci: raqedum) és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria.
Nou!!: Sèneca і Alexandria · Veure més »
Anatomia de la malenconia
Portada de l'edició de 1638 L'Anatomia de la malenconia (Títol complet: L'Anatomia de la malenconia, que és: amb totes les classes, causes, simptomes, pronòstic, i unes quantes cures d'això. Amb tres particions de Maine amb les seves seccions, membres, i subseccions. Filosòficament, medicinalment, històricament, obert i tallat.) és un llibre de Robert Burton, primera publicació el 1621.
Nou!!: Sèneca і Anatomia de la malenconia · Veure més »
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Nou!!: Sèneca і Antiga Roma · Veure més »
Antropocentrisme
Haeckel, amb el propòsit de desenvolupament de l'ésser humà L'antropocentrisme és una concepció que considera l'ésser humà i les seves necessitats com el centre de l'univers.
Nou!!: Sèneca і Antropocentrisme · Veure més »
Apocolocyntosis divi Claudii
LApocolocyntosis divi Claudii («La transformació en carabassa del diví Claudi») és una obra satírica escrita per Luci Anneu Sèneca (4 aC - 65) a manera d'invectiva contra el difunt emperador Claudi, que l'havia condemnat a un exili a l'illa de Còrsega.
Nou!!: Sèneca і Apocolocyntosis divi Claudii · Veure més »
Armènia Interior
Armènia Interior va ser una província romana de l'Imperi Romà d'Orient que es va formar l'any 387 amb la part de l'Armènia que va quedar pels romans en la partició del regne que es va fer aquell any, en un tractat entre perses i romans, conegut com el Tractat de pau d'Acilisene, signat potser el 387.
Nou!!: Sèneca і Armènia Interior · Veure més »
Asma
L'asma és una malaltia inflamatòria de l'aparell respiratori que provoca dificultat en la respiració (dispnea).
Nou!!: Sèneca і Asma · Veure més »
Assaigs
Portada de l'edició parisenca dels ''Assaigs'' Assaigs (en francès: Essais) és el títol d'una col·lecció de 107 assaigs escrits per Michel de Montaigne entre el 1572 fins a la seva mort, el 1592.
Nou!!: Sèneca і Assaigs · Veure més »
Atenes
Atenes (Αθήνα, Athina; Ἀθῆναι; en català medieval Cetines) és la capital de Grècia, la capital de la regió grega de l'Àtica i la ciutat més gran del país.
Nou!!: Sèneca і Atenes · Veure més »
Àtal (filòsof)
Àtal o Àttal (en llatí Attalus) va ser un filòsof estoic que va viure en el regnat de Tiberi i que va veure la seva propietat confiscada per Sejà (Sejanus) i va haver de treballar de pagès.
Nou!!: Sèneca і Àtal (filòsof) · Veure més »
Bètica
La Bètica (en llatí Baetica) era una província de l'Imperi Romà i visigoda d'Hispània.
Nou!!: Sèneca і Bètica · Veure més »
Calígula
Gai Juli Cèsar August Germànic (llatí: Gaius Iulius Caesar Augustus Germanicus; nascut el 31 d'agost del 12 i mort el 24 de gener del 41), més conegut com a Calígula (Caligula), fou el tercer emperador de l'Imperi Romà entre el 37 i el 41.
Nou!!: Sèneca і Calígula · Veure més »
Carles Cardó i Sanjoan
Carles Cardó i Sanjoan (Valls, 5 de maig del 1884 – Barcelona, 24 de març del 1958) fou eclesiàstic i escriptor, canonge de la seu de Barcelona i influent pensador humanista.
Nou!!: Sèneca і Carles Cardó i Sanjoan · Veure més »
Cassi Dió
Luci Cassi Dió (Lucius Cassius Dīo Coccēiānus; Nicea, vers 155 – després del 230), conegut també com a Dió Cassi, va ser un historiador i escriptor romà en llengua grega.
Nou!!: Sèneca і Cassi Dió · Veure més »
Cavaller romà
Els cavallers romans, també anomenats equites o classe eqüestre, foren una classe social dominant de l'antiga Roma, per darrere dels senadors.
Nou!!: Sèneca і Cavaller romà · Veure més »
Còrdova
Còrdova (oficialment Córdoba, en castellà) és una ciutat d'Andalusia, capital de la província de Còrdova, al curs mitjà del riu Guadalquivir, a 110 metres d'altura.
Nou!!: Sèneca і Còrdova · Veure més »
Còrsega
Còrsega (en cors, Corsica; en francès, Corse) és una illa mediterrània de 8.748 km², situada en latituds —entre 41º i 43º de latitud nord— sensiblement idèntiques a les dels Pirineus i de la part mitjana dels Apenins.
Nou!!: Sèneca і Còrsega · Veure més »
Charles Pierre Baudelaire
Charles-Pierre Baudelaire (París, 9 d'abril del 1821 - 31 d'agost del 1867) va ser un poeta, crític i traductor francès.
Nou!!: Sèneca і Charles Pierre Baudelaire · Veure més »
Cicuta
La cicuta, julivertassa o julivert de galàpet (Conium maculatum L.) és una herba biennal del gènere Conium, assignada a la família de les apiàcies.
Nou!!: Sèneca і Cicuta · Veure més »
Claudi
nascut Tiberi Claudi Drus i més tard conegut com a Tiberi Claudi Neró Germànic, va ser el quart emperador romà.
Nou!!: Sèneca і Claudi · Veure més »
Claudi Tiberi Germànic Britànic
Claudi Tiberi Germànic (en llatí Tiberius Claudius Caesar Germanicus), conegut amb el nom de Britànic (Britannicus) va ser fill de l'emperador Claudi i la seva dona Valèria Messalina.
Nou!!: Sèneca і Claudi Tiberi Germànic Britànic · Veure més »
Clemència
Clemència (en llatí Clementia) va ser una deïtat que representava a la clemència.
Nou!!: Sèneca і Clemència · Veure més »
Cosmologia
La cosmologia és l'estudi de l'estructura i la història de l'Univers a gran escala.
Nou!!: Sèneca і Cosmologia · Veure més »
Crònica de Nuremberg
Portada de les ''Cròniques de Nuremberg'' La Crònica de Nuremberg és una història universal il·lustrada.
Nou!!: Sèneca і Crònica de Nuremberg · Veure més »
Cursus honorum
Cursus honorum en llatí, que significa la 'carrara política de magistrat', era la successió de càrrecs públics que podia assolir una persona a l'antiga Roma, tant en l'època republicana com durant l'Imperi.
Nou!!: Sèneca і Cursus honorum · Veure més »
Dante Alighieri
Casa de Dante a Florència '''"Dante i Beatriu al jardí"''''', 1903, obra d'estil prerafaelita del pintor italià Cesare Saccaggi. Dante Alighieri, batejat Durante di Alighiero degli Alighieri i conegut tradicionalment en català com el Dant (Florència, República de Florència, maig/juny del 1265 - Ravenna, Estats Pontificis, 14 de setembre de 1321), fou poeta italià, un dels autors més reconeguts de la literatura universal, conegut per haver escrit La Divina Comèdia, una de les obres fonamentals de la transició del pensament medieval al renaixentista i obra cabdal de la literatura universal.
Nou!!: Sèneca і Dante Alighieri · Veure més »
De la vida benaurada
De la vida benaurada (en llatí: De vita beata), també traduïda amb el títol La vida feliç, és un diàleg moral escrit pel filòsof estoic romà Sèneca el Jove.
Nou!!: Sèneca і De la vida benaurada · Veure més »
Demetri de Súnion
Demetri de Súnion (Demetrius) fou un filòsof cínic grec nascut a Súnion, educat a l'escola de sofistes de Rodi i amic íntim del metge Antífil.
Nou!!: Sèneca і Demetri de Súnion · Veure més »
Denis Diderot
Denis Diderot (Langres, Haute-Marne, 5 d'octubre de 1713 — París, 31 de juliol de 1784) fou un escriptor i filòsof francès, així com també crític d'art.
Nou!!: Sèneca і Denis Diderot · Veure més »
Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology
El Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology (Diccionari de biografia i mitologia grega i romana) és una enciclopèdia o diccionari biogràfic del 1849, tot i que fou publicat originalment el 1844 sota un títol lleugerament diferent.
Nou!!: Sèneca і Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology · Veure més »
Domicià
Domicià - Titus Flavius Domicianus - (Roma, 24 d'octubre del 51 - 18 de setembre del 96) fou Emperador romà (81-96).
Nou!!: Sèneca і Domicià · Veure més »
Dramatúrgia
La dramatúrgia a les arts escèniques és la teoria general de les ciències de l'espectacle i alhora la creació d'un espectacle dramàtic.
Nou!!: Sèneca і Dramatúrgia · Veure més »
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Nou!!: Sèneca і Edat mitjana · Veure més »
Egipte (província romana)
La província romana d'Egipte (Aegyptus) va ser el nom amb què van denominar la regió d'Egipte durant l'Imperi Romà.
Nou!!: Sèneca і Egipte (província romana) · Veure més »
Epistulae morales ad Lucilium
''Epistolae ad Lucilium'', 1494 Epistulae morales ad Lucilium és una col·lecció de cent vint-i-quatre cartes morals coneguda com a Cartes a Lucili, és una de les obres cabdals de Sèneca.
Nou!!: Sèneca і Epistulae morales ad Lucilium · Veure més »
Erasme de Rotterdam
va ser un filòsof, filòleg i teòleg neerlandès.
Nou!!: Sèneca і Erasme de Rotterdam · Veure més »
Estoïcisme
Zenó de Cítion. Foto Paolo Monti, 1969. L'estoïcisme és un sistema filosòfic fundat per Zenó de Cítion (336 aC-264 aC).
Nou!!: Sèneca і Estoïcisme · Veure més »
Eurípides
'''Eurípides''' amb els títols de les seves obres, al Museu del Louvre va ser un dels tres grans poetes tràgics grecs antics, juntament amb Èsquil i Sòfocles.
Nou!!: Sèneca і Eurípides · Veure més »
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Nou!!: Sèneca і Europa · Veure més »
Filòsof
Un filòsof és una persona que practica o investiga la filosofia.
Nou!!: Sèneca і Filòsof · Veure més »
Filosofia
La filosofia (del grec Φιλοσοφία filossofia, 'amor per la saviesa') és un camp d'estudi que cerca, per mitjà d'arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona a la naturalesa.
Nou!!: Sèneca і Filosofia · Veure més »
Francesco Petrarca
fou un important escriptor, poeta i humanista italià del o Trecento.
Nou!!: Sèneca і Francesco Petrarca · Veure més »
Francisco de Quevedo
Francisco Gómez de Quevedo y Santibáñez Villegas (Madrid, 14 de setembre de 1580 - Villanueva de los Infantes, 8 de setembre de 1645) fou un poeta i prosista del barroc espanyol, i membre de la noblesa, de l'època del Siglo de Oro.
Nou!!: Sèneca і Francisco de Quevedo · Veure més »
Fundació Bernat Metge
La Fundació Bernat Metge és una institució fundada el 1922 sota el patrocini de l'editorial Alpha de Francesc Cambó, que avui forma part de l'Institut Cambó, i que té com a finalitats principals el foment de l'estudi dels clàssics grecs i llatins als Països Catalans i la de crear generacions d'humanistes.
Nou!!: Sèneca і Fundació Bernat Metge · Veure més »
Gai Calpurni Pisó (conspirador)
Gai Calpurni Pisó (en llatí Caius Calpurnius Piso) va ser un magistrat romà, acusat de ser el cap de la conspiració contra Neró de l'any 65.
Nou!!: Sèneca і Gai Calpurni Pisó (conspirador) · Veure més »
Geoffrey Chaucer
Geoffrey Chaucer (Londres, c. 1343 - † 25 d'octubre del 1400) fou un escriptor, filòsof, diplomàtic i poeta anglès.
Nou!!: Sèneca і Geoffrey Chaucer · Veure més »
Gladiator
Gladiator és una pel·lícula èpica del 2000 dirigida per Ridley Scott i protagonitzada per Russell Crowe i Joaquin Phoenix.
Nou!!: Sèneca і Gladiator · Veure més »
Grani Silvà
Grani Silvà (en llatí Granius Silvanus) va ser un militar romà del.
Nou!!: Sèneca і Grani Silvà · Veure més »
Hades
En la mitologia grega, Hades (grec Αδης o Αἵδης) (invisible) era el nom del món dels morts i alhora el del déu d'aquest món subterrani (corresponent al déu romà Dis Pater o Orc, i al déu etrusc Aita).
Nou!!: Sèneca і Hades · Veure més »
Hèlvia (mare de Sèneca)
Hèlvia (en llatí Helvia) va ser una dama romana.
Nou!!: Sèneca і Hèlvia (mare de Sèneca) · Veure més »
Hispània
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.
Nou!!: Sèneca і Hispània · Veure més »
Honoré de Balzac
Honoré de Balzac (Tours, 20 de maig de 1799 - París, 18 d'agost de 1850) va ser el novel·lista francès més important de la primera meitat del i el principal representant de l'anomenada "novel·la realista".
Nou!!: Sèneca і Honoré de Balzac · Veure més »
Humanisme
Quatre filòsofs humanistes pensionats pels Médici: Marsilio Ficino, Cristoforo Landino, Angelo Poliziano i Demetrio Calcocondilas (fresc de Domenico Ghirlandaio). Lhumanisme és un moviment de renovació cultural que va sorgir a Itàlia, al, i que va ser expandit per Europa durant els segles i. Una de les concrecions de l'humanisme va ser el moviment europeu de retorn a l'estudi i valoració dels clàssics grecollatins, que es va desenvolupar a partir del, el vessant cultural del qual va ser el Renaixement.
Nou!!: Sèneca і Humanisme · Veure més »
Humorista
Samuel Clemens, humorista estatunidenc que escrigué sota el pseudònim de Mark Twain. Un humorista és un intel·lectual que utilitza l'humor per escrit o per parlar en públic, pot ser autor d'obres, dibuixos, espectacles, etc., humorístics.
Nou!!: Sèneca і Humorista · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Sèneca і Imperi Romà · Veure més »
Isis
Estàtua d'Isis Isis (versió grega; en egipci, Aset) és la deessa de la maternitat i la fertilitat a l'antic Egipte.
Nou!!: Sèneca і Isis · Veure més »
Júlia Livil·la
Júlia Livil·la o Júlia Lívia (en llatí Julia Livia o Julia Livilla) va ser filla de Germànic Cèsar i Agripina Major, nascuda l'any 18.
Nou!!: Sèneca і Júlia Livil·la · Veure més »
Jean Cauvin
Joan Calví (en francès, Jean Cauvin) (Noyon, 10 de juliol de 1509 - Ginebra, 27 de maig de 1564) fou un teòleg francès, impulsor de la Reforma Protestant que posteriorment va ser anomenada calvinisme.
Nou!!: Sèneca і Jean Cauvin · Veure més »
Jean-Jacques Rousseau
fou un dels principals filòsofs del segle de les llums en llengua francesa, tanmateix les seves idees i el seu caràcter l'oposaren sovint a altres il·lustrats i als ideals del moviment.
Nou!!: Sèneca і Jean-Jacques Rousseau · Veure més »
Jeroni d'Estridó
Eusebi Jeroni Sofroni (Eusébios Sofrónios Ierónimos; Estridó vers 331/345 - Betlem, 30 de setembre del 420) fou un sacerdot cristià, confessor, teòleg i historiador.
Nou!!: Sèneca і Jeroni d'Estridó · Veure més »
Joan Lluís Vives i March
Joan Lluís Vives i March (València, 6 de març de 1492 – Bruges, 6 de maig de 1540), també conegut com a Lluís Vives o bé Ioannes Lodovicus Vives (en llatí), fou un dels màxims representants de l'humanisme europeu, destacant en diversos àmbits del pensament i de la cultura.
Nou!!: Sèneca і Joan Lluís Vives i March · Veure més »
Juvenal
miniatura Juvenal (Decimus Iunius Iuvenalis) (Aquino, 55 – 60? – 127 o després) fou un poeta satíric.
Nou!!: Sèneca і Juvenal · Veure més »
Lactanci
Luci Cecili (o Celi) Firmià Lactanci (Firmium c.245- Trèveris c.325) fou un escriptor llatí i apologeta cristià nascut al nord d'Àfrica, deixeble del mestre africà de retòrica Arnobi de Sicca.
Nou!!: Sèneca і Lactanci · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Sèneca і Llatí · Veure més »
Llegenda àuria
La Llegenda àuria (llatí: Legenda aurea) de Iacopo da Varazze és una popular col·lecció d'hagiografies o Flos Sanctorum, això és, vides de sants, que van ser de gran difusió al final de l'edat mitjana.
Nou!!: Sèneca і Llegenda àuria · Veure més »
Luci Juni Gal·lió
Luci Juni Gal·lió (en llatí Lucius Junius Gallio) era fill de Marc Anneu Sèneca i va ser adoptat per Juni Gal·lió.
Nou!!: Sèneca і Luci Juni Gal·lió · Veure més »
Marc Anneu Lucà
Marc Anneu Lucà, en llatí Marcus Annaeus Lucanus, (Còrdova, 3 de novembre del 39 - Roma, 30 d'abril del 65) va ser un poeta hispanoromà.
Nou!!: Sèneca і Marc Anneu Lucà · Veure més »
Marc Anneu Mela
Marc Anneu Mela (en llatí Marcus Anneus Mela, el seu prenom ha estat citat també com Luci, i el seu cognom també pot escriure's Mel·la) va ser el fill més jove de Marc Anneu Sèneca el retòric i d'Hèlvia, i germà de Luci Sèneca i de Gal·lió.
Nou!!: Sèneca і Marc Anneu Mela · Veure més »
Marc Anneu Sèneca
Marc Anneu Sèneca (en llatí Marcus Anneus Seneca) va ser un retòric romà nadiu de Còrdova (en llatí Corduba) on va néixer en data incerta però en el i probablement una mica abans de l'any 60 aC.
Nou!!: Sèneca і Marc Anneu Sèneca · Veure més »
Marc Aureli
Marc Aureli, per casament Marcus Annius Verus (26 d'abril del 121 - 17 de març del 180) fou emperador romà del 161 al 180, que succeí a Antoní Pius, juntament amb son germà, i fill adoptiu d'Antoní Pius, Luci Aureli Ver.
Nou!!: Sèneca і Marc Aureli · Veure més »
Meteorologia
Mapa de temperatures a les 08:16 UTC del 15 de febrer del 2005 La meteorologia és la ciència que tracta l'estat del temps i dels meteors en l'atmosfera de la Terra.
Nou!!: Sèneca і Meteorologia · Veure més »
Michel de Montaigne
Michel Eyquem de Montaigne (castell de Montaigne, Perigord, 28 de febrer del 1533 - 13 de setembre del 1592) va ser un pensador i magistrat francès del Renaixement.
Nou!!: Sèneca і Michel de Montaigne · Veure més »
Moral
''Moral compass'', 2015 La moral és una disciplina que determina la rectitud del comportament humà segons unes normes que expressen l'existència d'uns deures i obligacions.
Nou!!: Sèneca і Moral · Veure més »
Neró
Neró Claudi Cèsar August Germànic (Nero Claudius Caesar Augustus Germanicus; Antium, 15 de desembre del 37 - 9 de juny del 68), nascut Luci Domici Ahenobarb (Lucius Domitius Ahenobarbus), fou el darrer emperador romà de la dinastia julioclàudia.
Nou!!: Sèneca і Neró · Veure més »
Nil
Mapa de la conca del Nil El riu Nil (del grec antic, literalment ‘vall de riu’) és el riu més gran d'Àfrica.
Nou!!: Sèneca і Nil · Veure més »
Ovidi
Publi Ovidi Nasó (Publius Ovidius Naso; Sulmona, al país dels pelignes, el 20 de març del 43 aC - Tomis, actual Constanța, l'any 17 o 18), conegut simplement com a Ovidi, fou un poeta romà que va escriure sobre temes d'amor, dones abandonades i transformacions mitològiques.
Nou!!: Sèneca і Ovidi · Veure més »
Papiri Fabià
Papiri Fabià (en llatí Papirius Fabianus) va ser un retòric i filòsof romà de la primera meitat del, en temps dels emperadors Tiberi i Calígula.
Nou!!: Sèneca і Papiri Fabià · Veure més »
Pau de Tars
Pau de Tars conegut també com l'Apòstol dels Gentils i com Pau apòstol (originalment Saül de Tars o Saule, i després Pau), (Tars entre l'any 7 i l'any 10 - Roma 64 o 67), es considera una figura important en el desenvolupament, l'evangelisme i la predicació del cristianisme al món conegut de l'Imperi Romà, important intèrpret dels ensenyaments de Jesús de Natzaret.
Nou!!: Sèneca і Pau de Tars · Veure més »
Petroni
Petroni (20-66), probablement Gai Petroni Àrbitre (en Gaius Petronius Arbiter), va ser un escriptor romà del que formava part de la gens Petrònia, una antiga família romana d'origen plebeu.
Nou!!: Sèneca і Petroni · Veure més »
Plini el Vell
o Gai Plini Segon va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.
Nou!!: Sèneca і Plini el Vell · Veure més »
Polític
El G20, reunió periòdica d'alts càrrecs polítics per tractar sobre temes econòmics d'abast mundial. Un polític és una persona que es dedica a activitats polítiques, és a dir, tot el que representa l'adquisició, el manteniment i la gestió del poder en institucions o àmbits públics.
Nou!!: Sèneca і Polític · Veure més »
Pompea Paulina
Pompea Paulina (en llatí Pompeia Paulina) va ser una dama romana.
Nou!!: Sèneca і Pompea Paulina · Veure més »
Prefecte del pretori
El prefecte del pretori (en llatí Praefectus Praetorio, en grec antic ἔπαρχος/ὕπαρχος τῶν πραιτωρίων) era el nom del càrrec que ostentava el comandant de les tropes encarregades de la custòdia personal dels emperadors (guàrdies pretorians).
Nou!!: Sèneca і Prefecte del pretori · Veure més »
Procònsol
Procònsol (en llatí proconsul) era un magistrat romà que actuava al lloc del cònsol, sense exercir l'ofici mateix de cònsol.
Nou!!: Sèneca і Procònsol · Veure més »
Projecte Gutenberg
El Projecte Gutenberg (PG) és una base de dades de llibres electrònics en domini públic, i per això poden ser reutilitzats sense restriccions.
Nou!!: Sèneca і Projecte Gutenberg · Veure més »
Província romana de Sicília
Sicília va ser una província romana que coincideix en territori amb l'illa de Sicília actual.
Nou!!: Sèneca і Província romana de Sicília · Veure més »
Qüestor
El qüestor (en llatí quaestor) era un oficial a l'antiga Roma que formava part d'una magistratura electa de la República.
Nou!!: Sèneca і Qüestor · Veure més »
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Nou!!: Sèneca і Renaixement · Veure més »
René Descartes
René Descartes (Renatus Cartesius en llatí) (Le Haye, França, 31 de març de 1596 - Estocolm, Suècia, 11 de febrer de 1650), va ser un important filòsof racionalista francès del, també conegut per les seves obres de matemàtiques i de diferents branques de la ciència.
Nou!!: Sèneca і René Descartes · Veure més »
Repetundae
Repetundae (restitució, o res repetundae, restitució de la propietat) va ser en sentit estricte una pena imposada als culpables d'extorsió.
Nou!!: Sèneca і Repetundae · Veure més »
Retòrica
La retòrica o eloqüència és «l'art de parlar bé» o «l'art de l'eloqüència», en altres paraules, és l'art o la tècnica de la persuasió, normalment mitjançant l'ús de la paraula.
Nou!!: Sèneca і Retòrica · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Sèneca і Roma · Veure més »
Sàtira
La sàtira és definida, amb freqüència de manera estricta, com un gènere o forma literària, encara que en la pràctica sigui també trobada en les arts gràfiques i les arts escèniques.
Nou!!: Sèneca і Sàtira · Veure més »
Senat Romà
El Senat Romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.
Nou!!: Sèneca і Senat Romà · Veure més »
Serapis
Estàtua de Serapis (Museus Vaticans) Serapis o Sarapis fou una divinitat grecoegípcia.
Nou!!: Sèneca і Serapis · Veure més »
Sext Afrani Burrus
Sext Afrani Burrus (Sextus Afranius Burrus) va ser un general romà del, sota els emperadors Claudi i Neró.
Nou!!: Sèneca і Sext Afrani Burrus · Veure més »
Sofoni Tigel·lí
Sofoni Tigel·lí va ser un ministre de Neró.
Nou!!: Sèneca і Sofoni Tigel·lí · Veure més »
Sotió d'Alexandria (segle I)
Sotió d'Alexandria (en llatí Sotion, en grec antic Σωτίων) fou un filòsof grec nadiu d'Alexandria que va florir al començament del en el regnat de Tiberi.
Nou!!: Sèneca і Sotió d'Alexandria (segle I) · Veure més »
Suetoni
Gai Suetoni Tranquil, en llatí Gaius Suetonius Tranquillus (70 - 126), fou un escriptor llatí de l'època imperial, exponent fonamental del gènere biogràfic.
Nou!!: Sèneca і Suetoni · Veure més »
Tàcit
Publi o Gaius Corneli Tàcit (en llatí Publius o Caius Cornelius Tacitus) (56 - 120), historiador romá que va ser un senador, cònsol i governador romà.
Nou!!: Sèneca і Tàcit · Veure més »
Tertul·lià
Tertul·lià, de nom complet Quint Septimi Florent Tertul·lià (Quintus Septimus Florens Tertullianus, vers 150 a 160? - 220 a 240?) fou un dels pares de l'Església cristiana, apologeta, escriptor, filòsof i jurista.
Nou!!: Sèneca і Tertul·lià · Veure més »
Thomas de Quincey
Thomas de Quincey (Manchester, 15 d'agost del 1785 – Edimburg, 8 de desembre del 1859) fou un escriptor anglès.
Nou!!: Sèneca і Thomas de Quincey · Veure més »
Thomas More
Thomas More (Londres, 7 de febrer de 1478 - 6 de juliol de 1535) fou un jurista, escriptor i home d'Estat anglès.
Nou!!: Sèneca і Thomas More · Veure més »
Tiberi
Tiberi (Tiberius; nascut el 16 de novembre del 42 aC i mort el 16 de març del 37), nascut Tiberi Claudi Neró (Tiberius Claudius Nero), fou un líder militar romà i segon emperador de l'Imperi Romà entre el 14 i la seva mort el 37.
Nou!!: Sèneca і Tiberi · Veure més »
Tragèdia
Tragèdia en termes generals es refereix a una obra literària usualment teatral que té un final desesperat o trist que el diferència així del drama en el qual el desenllaç pot ser feliç.
Nou!!: Sèneca і Tragèdia · Veure més »
Trajà
Marc Ulpi Trajà (Marcus Ulpius Traianus; Itàlica, 18 de setembre del 53 - Selinunt, 9/11 d'agost del 117) fou emperador romà entre el 98 i el 117.
Nou!!: Sèneca і Trajà · Veure més »
Tuberculosi
La tuberculosi (TBC) és una malaltia infecciosa causada generalment pel bacteri Mycobacterium tuberculosis (MTB).
Nou!!: Sèneca і Tuberculosi · Veure més »
Universitat
THE World University Rankings Una universitat (del llatí universitas, -atis) és una institució dedicada a l'ensenyament integrada per diferents centres, anomenats facultats o col·legis, on s'imparteixen estudis superiors de diferents sabers i s'hi atorguen els títols corresponents.
Nou!!: Sèneca і Universitat · Veure més »
Valèria Messalina
Valèria Messalina (en Valeria Messallina) va ser la filla de Marc Valeri Messal·la Barbat Apià i Domícia Lèpida.
Nou!!: Sèneca і Valèria Messalina · Veure més »
Virtut
Una virtut és una qualitat moral positiva, oposada al defecte (ètica) o vici (religió).
Nou!!: Sèneca і Virtut · Veure més »
Vitel·li
Aulus o Aule Vitel·li Germànic (Aulus Vitellius Germanicus Imperator Augustus, Roma, 24 de setembre del 15- 22 de desembre del 69) fou emperador romà, aclamat per les legions de Germània l'any 68.
Nou!!: Sèneca і Vitel·li · Veure més »
1493
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Sèneca і 1493 · Veure més »
1515
Sense descripció.
Nou!!: Sèneca і 1515 · Veure més »
1532
Sense descripció.
Nou!!: Sèneca і 1532 · Veure més »
37
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Sèneca і 37 · Veure més »
41
Sense descripció.
Nou!!: Sèneca і 41 · Veure més »
49
Sense descripció.
Nou!!: Sèneca і 49 · Veure més »
52
Sense descripció.
Nou!!: Sèneca і 52 · Veure més »
54
Sense descripció.
Nou!!: Sèneca і 54 · Veure més »
56
Sense descripció.
Nou!!: Sèneca і 56 · Veure més »
62
El 62 fou un any de l'edat antiga conegut com a 815 Ab urbe condita al calendari oficial romà de l'època.
Nou!!: Sèneca і 62 · Veure més »
63
El 63 (LXIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Sèneca і 63 · Veure més »
64
Sense descripció.
Nou!!: Sèneca і 64 · Veure més »
65
Sense descripció.
Nou!!: Sèneca і 65 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Anneu Sèneca, Luci Anneu Sèneca, Sèneca el Jove, Sèneca el jove, Séneca.
