Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Supergegant blau

Índex Supergegant blau

Mides relatives d'estrelles, des de les nanes vermelles, passant per les nanes grogues com el Sol, les gegants blaves, fins a un supergegant blau Els supergegants blaus són estels de gran grandària en els quals els processos de fusió nuclear es desenvolupen a tal ritme que l'hidrogen es consumeix en quantitats ingents, cosa que els converteix en els estels més actius de tots els que es coneixen.

31 les relacions: Alnilam, Alnitak, Aludra, Any llum, Constel·lació, Estel, Estrella de neutrons, Estrella supergegant, Evolució estel·lar, Forat negre, Fusió nuclear, Gegant blau, Gran Núvol de Magalhães, Hidrogen, Kelvin, Lluminositat, Magnitud aparent, Magnitud bolomètrica, Massa solar, Menkib, Murzim, Naos (estrella), Orió (constel·lació), Rigel, Saiph, SN 1987A, Sol, Supernova, Temperatura, Tipus espectral, Variable lluminosa blava.

Alnilam

Alnilam a la seva constel·lació Alnilam (Èpsilon d'Orió / ε Orionis / 46 Orionis) és, amb magnitud aparent +1,70, la quarta estrella més brillant de la constel·lació d'Orió.

Nou!!: Supergegant blau і Alnilam · Veure més »

Alnitak

Constel·lació d'Orió Alnitak (Zeta d'Orió / ζ Orionis / 50 Orionis) és un sistema estel·lar situat a la constel·lació d'Orió.

Nou!!: Supergegant blau і Alnitak · Veure més »

Aludra

Aludra a la seva constel·lació Aludra (η Canis Majoris / η CMa / 31 Canis Majoris) és la cinquena estrella més brillant de la constel·lació Ca Major.

Nou!!: Supergegant blau і Aludra · Veure més »

Any llum

La capa externa és a un any llum del Sol i la línia groga de l'esquerra és l'òrbita del cometa 1910 A1. La capa interna és d'un mes llum. Un any llum o any de llum és una unitat de longitud que es fa servir en la divulgació per indicar distàncies astronòmiques, com la distància entre estels i galàxies.

Nou!!: Supergegant blau і Any llum · Veure més »

Constel·lació

Orió en el llibre ''Uranometria'' de Johann Bayer. Una constel·lació és un conjunt d'estels fixos o estrelles sense relació entre ells i que formen un dibuix imaginari i arbitrari al cel.

Nou!!: Supergegant blau і Constel·lació · Veure més »

Estel

Una regió on es formen els estels en el Gran Núvol de Magalhães (Imatge de la NASA/ESA) Un estel, estrella, o estrela, antigament i dialectal estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic.

Nou!!: Supergegant blau і Estel · Veure més »

Estrella de neutrons

Diagrama explicatiu d'una '''estrella de neutrons'''. Es pot apreciar clarament com, a mesura que hom s'hi endinsa, la densitat augmenta Una estrella de neutrons és un tipus d'estrella degenerada, composta bàsicament per neutrons a densitats altíssimes: acostumen a tenir uns 20-30 km de diàmetre i una massa igual a la d'una estrella mitjana.

Nou!!: Supergegant blau і Estrella de neutrons · Veure més »

Estrella supergegant

En astronomia, una estrella supergegant és un tipus d'estrella molt voluminosa, devers 10 a 50 masses solars.

Nou!!: Supergegant blau і Estrella supergegant · Veure més »

Evolució estel·lar

En astronomia, es denomina evolució estel·lar la seqüència de canvis que una estrella experimenta al llarg de la seva existència.

Nou!!: Supergegant blau і Evolució estel·lar · Veure més »

Forat negre

El forat negre supermassiu situat al nucli de la galàxia Verge A. Es tracta de la primera imatge obtinguda d'un forat negre, l'abril de 2019 en el marc del projecte Event Horizon Telescope. En astronomia, un forat negre és una concentració de matèria d'altíssima densitat, tal que la seva força gravitatòria és tan elevada que la velocitat d'alliberament és superior a la velocitat de la llum.

Nou!!: Supergegant blau і Forat negre · Veure més »

Fusió nuclear

Diagrama de fusió del deuteri i el triti per formar Heli 4. La fusió nuclear consisteix en una reacció en la qual dos nuclis atòmics (per exemple de deuteri) es converteixen en un nucli més pesant (en l'exemple heli), aquesta reacció va acompanyada de l'emissió de partícules (en l'exemple del deuteri un neutró).

Nou!!: Supergegant blau і Fusió nuclear · Veure més »

Gegant blau

Comparació de Bellatrix (un gegant blau, dalt a l'esquerra), Algol (β Per) (gegant carabassa), el Sol (al centre) i altres objectes. En astronomia, es denomina gegant blau un estel de tipus espectral O o B i de classe de lluminositat III (gegants).

Nou!!: Supergegant blau і Gegant blau · Veure més »

Gran Núvol de Magalhães

El Gran Núvol de Magalhães (LMC, de l'anglès Large Magellanic Cloud) és una galàxia irregular que orbita al voltant de la Via Làctia i, per tant, forma part del Grup Local de galàxies.

Nou!!: Supergegant blau і Gran Núvol de Magalhães · Veure més »

Hidrogen

Lhidrogen és l'element químic de símbol H i nombre atòmic 1.

Nou!!: Supergegant blau і Hidrogen · Veure més »

Kelvin

El kelvin (símbol: K) és la unitat de temperatura del sistema internacional i n'és una de les seves set unitats bàsiques.

Nou!!: Supergegant blau і Kelvin · Veure més »

Lluminositat

La lluminositat o brillantor és la quantitat de flux lluminós que emet una font de llum en una direcció, en una unitat d'angle sòlid.

Nou!!: Supergegant blau і Lluminositat · Veure més »

Magnitud aparent

La magnitud aparent d'un astre és una mesura de la seva lluminositat aparent vista per un observador a la Terra, això és, la quantitat de llum rebuda de l'objecte.

Nou!!: Supergegant blau і Magnitud aparent · Veure més »

Magnitud bolomètrica

En astronomia, la magnitud bolomètrica designa la magnitud d'un objecte celeste tenint en compte la totalitat de l'espectre electromagnètic, del domini ràdio als raigs gamma.

Nou!!: Supergegant blau і Magnitud bolomètrica · Veure més »

Massa solar

La massa solar és una unitat de mesura de massa que equival a la massa del Sol, i que val 1,9885·10³⁰ kg.

Nou!!: Supergegant blau і Massa solar · Veure més »

Menkib

Menkib (Ksi de Perseu / ξ Persei) és un estel de la constel·lació de Perseu.

Nou!!: Supergegant blau і Menkib · Veure més »

Murzim

Murzim (β CMa / β Canis Majoris / 2 Canis Majoris), també anomenada Mirzam o Murzam, és la quarta estrella més brillant de la constel·lació del Ca Major, darrere de Sírius (α Canis Majoris), Adhara (ε Canis Majoris) i Wezen (δ Canis Majoris).

Nou!!: Supergegant blau і Murzim · Veure més »

Naos (estrella)

Naos (Zeta de la Popa / ζ Puppis) és un estel de magnitud aparent +2,21, el més brillant de la constel·lació de la Popa, i el 66è del cel nocturn.

Nou!!: Supergegant blau і Naos (estrella) · Veure més »

Orió (constel·lació)

Orió o El Caçador (Orion) és una constel·lació prominent situada a l'equador celeste i, per tant, és visible des de qualsevol lloc del món.

Nou!!: Supergegant blau і Orió (constel·lació) · Veure més »

Rigel

Rigel (Beta d'Orió / ß Orionis) és un estel de la constel·lació d'Orió, i el setè més brillant del cel nocturn, amb magnitud 0,18.

Nou!!: Supergegant blau і Rigel · Veure més »

Saiph

Saiph a la seva constel·lació Saiph (Kappa d'Orió / κ Orionis) és la sisena estrella més brillant de la constel·lació d'Orió amb magnitud aparent +2,06.

Nou!!: Supergegant blau і Saiph · Veure més »

SN 1987A

Remanent del ''SN 1987A'' visualitzat en capes de llum de diferents espectres SN 1987A fou una supernova tipus IILyman, J. D.; Bersier, D.; James, P. A. (2013).

Nou!!: Supergegant blau і SN 1987A · Veure més »

Sol

El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.

Nou!!: Supergegant blau і Sol · Veure més »

Supernova

Una supernova és una explosió estel·lar tremendament energètica i lluminosa.

Nou!!: Supergegant blau і Supernova · Veure més »

Temperatura

Simulació de la vibració tèrmica d'un segment d'una proteïna, l'amplitud de la vibració s'incrementa amb la temperatura. La temperatura és una magnitud física variable de la matèria que expressa quantitativament les nocions comunes de calor i fred.

Nou!!: Supergegant blau і Temperatura · Veure més »

Tipus espectral

El tipus espectral és la manera de classificació dels estels usant la llei de desplaçament de Wien però això posa dificultats pels estels distants.

Nou!!: Supergegant blau і Tipus espectral · Veure més »

Variable lluminosa blava

Evolució d'estrelles de diferents masses representades en el diagrama de Hertzsprung-Russell. La fase de variable lluminosa blava apareix marcada com a VLB per al cas de la traça evolutiva de l'estrella de 60 masses solars Les variables lluminoses blaves (VLB, en anglès ''luminous blue variables''), també conegudes com a variables S Doradus, són les estrelles més lluminoses que es coneixen i entre els seus exemples es troben algunes de les estrelles més massives de l'univers.

Nou!!: Supergegant blau і Variable lluminosa blava · Veure més »

Redirigeix aquí:

Supergegant blava.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »