Taula de continguts
48 les relacions: Albalat de la Ribera, Aliat romà, Alzira, Apià, Aviè, Àfrica del Nord, Cassi Dió, Castell i muralles de Cullera, Castrum, Claudi Ptolemeu, Cosmografia de Ravenna, Cullera (Ribera Baixa), Dénia, Edetans, Esteve de Bizanci, Estrabó, Gai Sal·lusti Crisp, Guerra de Sertori, Hecateu, Ibèria, Ibers, Institut d'Educació Secundària, Itinerari d'Antoní, Itinerarium, Joan Zonaràs, Locres Epizefiris, Luci Anneu Flor, Mansio, Oppidum, Ora Maritima, Plini el Vell, Pomponi Mela, Quint Vari Sever Híbrida, Quintilià, Sèneca, Sètabis, Segona Guerra Púnica, Sucro (població), Sueca, Titus Livi, Tribú de la plebs, Universitat Complutense de Madrid, València, Valentia, Valeri Màxim, Vasos Apol·linars, Via Augusta, Xúquer.
Albalat de la Ribera
Albalat de la Ribera és un municipi del País Valencià a la província de València, a la comarca de la Ribera Baixa.
Veure Sucro (població) і Albalat de la Ribera
Aliat romà
Soci (plural llatí socii) o aliat romà va ser el nom que els romans donaven als seus aliats.
Veure Sucro (població) і Aliat romà
Alzira
Alzira és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Ribera Alta.
Veure Sucro (població) і Alzira
Apià
Apià, en grec antic Αππιανός Αλεξανδρεύς, en llatí Appianus Alexandrinus (vers 95- vers 165) fou un historiador grecoromà, nascut a Alexandria que va viure a Roma al temps de Trajà, Adrià, i Antoní Pius.
Veure Sucro (població) і Apià
Aviè
Postumi Rufi Fest Aviè (Postumius Rufius Festus Avienus), més conegut simplement com a Aviè, va ser un poeta, astrònom i geògraf romà de la segona meitat del.
Veure Sucro (població) і Aviè
Àfrica del Nord
miniatura L'Àfrica del Nord és una regió del continent africà que habitualment es considera que inclou els estats i territoris següents.
Veure Sucro (població) і Àfrica del Nord
Cassi Dió
Luci Cassi Dió (Lucius Cassius Dīo Coccēiānus; Nicea, vers 155 – després del 230), conegut també com a Dió Cassi, va ser un historiador i escriptor romà en llengua grega.
Veure Sucro (població) і Cassi Dió
Castell i muralles de Cullera
El castell i muralles de Cullera són un conjunt d'arquitectura militar musulmana que es troba a l'esmentada població valenciana.
Veure Sucro (població) і Castell i muralles de Cullera
Castrum
Beaune (França) El castrum - en plural castra - era el campament nocturn de l'exèrcit romà.
Veure Sucro (població) і Castrum
Claudi Ptolemeu
Claudi Ptolemeu (en grec antic:, Klaudios Ptolemaios); ca.
Veure Sucro (població) і Claudi Ptolemeu
Cosmografia de Ravenna
Mapa tret de l'Anònim de Ravenna LAnònim de Ravenna (Ravennatis Anonymi Cosmographia), conegut també popularment com Ravennate, és un text compilat per un cosmògraf cristià, fet al s. VII (sobre l'any 670), que maneja documentació de segles anteriors (s.
Veure Sucro (població) і Cosmografia de Ravenna
Cullera (Ribera Baixa)
Cullera és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Ribera Baixa.
Veure Sucro (població) і Cullera (Ribera Baixa)
Dénia
Dénia és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Marina Alta i també de la comarca històrica del Marquesat de Dénia.
Veure Sucro (població) і Dénia
Edetans
Els edetans (en llatí edetani, en grec antic Ἠδητανοί) eren un poble iber d'Hispània, a la Tarraconense.
Veure Sucro (població) і Edetans
Esteve de Bizanci
Esteve de Bizanci o Estèfan de Bizanci (Stephanus Byzantinus) va ser un geògraf i lexicògraf romà d'Orient del.
Veure Sucro (població) і Esteve de Bizanci
Estrabó
Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec nascut a Amàsia a mitjans del segle I aC vers 62 aC, mort cap a l'any 20 dC.
Veure Sucro (població) і Estrabó
Gai Sal·lusti Crisp
Gai Sal·lusti Crisp (en llatí: Gaius Sallustius Crispus) (Amitern, 86 aC — Roma, 35 aC) va ser un historiador romà que va escriure les obres conegudes per Historiae, de les quals només s'ha conservat algun fragment, la Coniuratio Catilinae, la seva primera obra, escrita després de la mort de Juli Cèsar (cap al 42 aC), i el Bellum Iugurthinum, escrita en època del Segon Triumvirat (cap al 40 aC).
Veure Sucro (població) і Gai Sal·lusti Crisp
Guerra de Sertori
La Guerra de Sertori fou un conflicte entre una coalició de Romans i Ibers contra els representants del règim del dictador romà Luci Corneli Sul·la.
Veure Sucro (població) і Guerra de Sertori
Hecateu
Hecateu de Milet (550 aC-476 aC) fou un historiador grec.
Veure Sucro (població) і Hecateu
Ibèria
Moneda ibèrica de Bora (Jaén). Ibèria és el nom amb què els grecs coneixien des de temps remots la costa mediterrània occidental, entre el Roine i l'estret de Gibraltar.
Veure Sucro (població) і Ibèria
Ibers
Els ibers són un conjunt de pobles que les fonts clàssiques (Hecateu de Milet, Aviè, Heròdot, Estrabó, etc.) identifiquen a la costa oriental de la península Ibèrica amb aquest nom, almenys del ençà.
Veure Sucro (població) і Ibers
Institut d'Educació Secundària
IES La Rábida, Institut més antic de Huelva. IES Madina Mayurqa,Institut d'educació secundària a Palma Un Institut d'Educació Secundària o IES és un tipus de centre educatiu públic espanyol, a Catalunya, se'n diu Institut, on s'imparteix ensenyament secundari tant obligatori (ESO) (12-16 anys) com no obligatori (batxillerat), així com ensenyaments de formació professional (cicles formatius de grau mitjà i superior) i altres programes.
Veure Sucro (població) і Institut d'Educació Secundària
Itinerari d'Antoní
vies romanes d'Hispània que recull l''''Itinerari d'Antoní''' LItinerari d'Antoní o Itinerari d'Antoní August Caracal·la, (en llatí Itinerarium Antonini) és un dels més famosos «itineraris» romans i, malgrat el seu nom, no sembla que tingui relació amb l'emperador Antoní Pius, sinó més aviat amb Marc Aureli Antoní, conegut com a Caracal·la, que va governar del 211 al 217, i en temps del qual es va començar a crear l'itinerari en qüestió, que patí nombroses modificacions al llarg dels segles i (per la qual cosa també és conegut com els Itineraris d'Antoní).
Veure Sucro (població) і Itinerari d'Antoní
Itinerarium
''Tabula Peutingeriana''.Itinerarium (plural: itineraria, que en llatí vol dir Itinerari) és una descripció dels camins de l'Antiga Roma que de vegades tenia forma de gràfic, com era el cas de tot el món conegut plasmat en el Mapa d'Agripa avui desaparegut però del que en queden àmples referències.
Veure Sucro (població) і Itinerarium
Joan Zonaràs
Joan Zonaràs o Zonares (c. 1074 - d. de 1159) fou un teòleg i historiador romà d'Orient del, sota els emperadors Aleix I Comnè i Calojoannes (Joan II Comnè).
Veure Sucro (població) і Joan Zonaràs
Locres Epizefiris
Locres Epizefiris (Locri) va ser una ciutat de la costa sud-est del Bruci, no lluny de l'extrem sud, a la Magna Grècia.
Veure Sucro (població) і Locres Epizefiris
Luci Anneu Flor
Luci Anneu Florus o Publi Aneu Florus (en llatí Lucius Annaeus Florus o Publius Annaeus Florus) (?, segle I — ?, segle II) va ser un historiador i poeta romà.
Veure Sucro (població) і Luci Anneu Flor
Mansio
Restes dels fonaments d'una '''''mansio''''' de la Germània Superior, a l'actual localitat d'Eining (Baviera) A la Roma antiga, una mansio (paraula llatina provinent de mansus, forma verbal derivada de manere, que significa «passar la nit», és a dir, «lloc on passar la nit durant un viatge») fou un lloc d'estada en una via de comunicació després d'un dia de camí.
Veure Sucro (població) і Mansio
Oppidum
'''''Oppidum''''' celta de l'Europa Central, segle I aC El terme oppidum (del llatí oppidum, pl. oppida: lloc elevat, fortificació) és un terme genèric que designa un lloc elevat, un turó o altiplà, les defenses naturals del qual s’han vist reforçades per la intervenció humana.
Veure Sucro (població) і Oppidum
Ora Maritima
Ōra marītĭma. (també coneguda com Les costes marítimes) és un text sobre geografia descriptiva de l'Hispània preromana. Va ser escrita en vers, al, pel poeta llatí Ruf Fest Aviè, i dedicada al seu amic Probe, basant-se en textos més antics, probablement del. Aquesta obra és de gran rellevància per oferir-nos la més antiga informació de la Península Ibèrica d'un mil·lenni enrere, moment sobre el qual hi ha una gran manca de fonts –informació possiblement obtinguda del viatge d'un marí de Marsella mil anys abans (530 aC).
Veure Sucro (població) і Ora Maritima
Plini el Vell
o Gai Plini Segon va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.
Veure Sucro (població) і Plini el Vell
Pomponi Mela
Pomponi Mela o Mel·la - Pomponius Mela - (mort el 45 dC), que va escriure al voltant del 43 dC, va ser el primer geògraf romà.
Veure Sucro (població) і Pomponi Mela
Quint Vari Sever Híbrida
Quint Vari Sever Híbrida (Quintus Varius Severus Hybrida) va ser un magistrat romà del, nadiu de Sucro al País Valencià.
Veure Sucro (població) і Quint Vari Sever Híbrida
Quintilià
Marc Fabi Quintilià (en llatí Marcus Fabius Quintilianus; Calahorra, ca. 30 — Calahorra, ca. 95) va ser un retòric romà nascut a Calagurris (es discuteix que fos romà d'origen).
Veure Sucro (població) і Quintilià
Sèneca
Bust representant Sèneca el jove, Museu del Prado Luci Anneu Sèneca (en llatí Lucius Anneus Seneca) usualment conegut com a Sèneca o Sèneca el Jove (Corduba, actual Còrdova, 4 aC - Roma, 65) va ser un escriptor romà, filòsof, polític, dramaturg i, en una obra, humorista, de l'edat d'argent de la literatura llatina.
Veure Sucro (població) і Sèneca
Sètabis
Sètabis (Saetabi, Σαιταβίς, en ibèric. Nom complet: Saetabi Augustanorum) fou el nom que rebé la ciutat de Xàtiva durant la seva etapa romana, en la qual pertangué a la província de la Tarraconense.
Veure Sucro (població) і Sètabis
Segona Guerra Púnica
La Segona Guerra Púnica fou la guerra més important de les tres Guerres Púniques; lliurades entre Roma i Cartago, van comportar la fi de l'imperi cartaginès en benefici de Roma, que va esdevenir la potència hegemònica indiscutible del Mediterrani occidental, malgrat que Cartago va sobreviure i va continuar, en teoria, essent sobirana del seu reduït territori nord-africà.
Veure Sucro (població) і Segona Guerra Púnica
Sucro (població)
Sucro fou una població dels edetans a la vora del riu Xúquer, llavors també anomenat Sucro.
Veure Sucro (població) і Sucro (població)
Sueca
Sueca és una ciutat i municipi del País Valencià, capital de la comarca de la Ribera Baixa.
Veure Sucro (població) і Sueca
Titus Livi
Tit Livi, Titus Livi (en llatí: Titus Livius) o simplement Livi (Pàdua, 59 aC – 17 dC) fou un historiador romà.
Veure Sucro (població) і Titus Livi
Tribú de la plebs
El tribú de la plebs (en llatí Tribunus plebis) de vegades traduït com a tribú del poble era un càrrec públic de la República Romana sorgit cap al.
Veure Sucro (població) і Tribú de la plebs
Universitat Complutense de Madrid
La Universitat Complutense de Madrid és una important universitat espanyola, localitzada en la Ciutat Universitària de Madrid.
Veure Sucro (població) і Universitat Complutense de Madrid
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Veure Sucro (població) і València
Valentia
Valentia fou una fundació romana a Hispània (138 aC) Valentia (Valentia Edetanorum, literalment 'València dels edetans') és el nom que va rebre la ciutat de València en l'època romana, fundada el 138 aC.
Veure Sucro (població) і Valentia
Valeri Màxim
Valeri Màxim (alguns manuscrits l'anomenen Marc Valeri Màxim i altres Publi Valeri Màxim) en llatí Valerius Maximus, va ser un compilador romà d'un llibre d'anècdotes històriques que tenia per finalitat posar en relleu les virtuts morals dels romans, titulat De Factis Dictisque Memorabilibus Libri IX (Fets i dites memorables), llibre dedicat a l'emperador Tiberi.
Veure Sucro (població) і Valeri Màxim
Vasos Apol·linars
La stipe tributata alle divinità delle Acque Apollinari de Vicarello'' it Els vasos Apol·linars o vasos de Vicarello són quatre copes de plata, tres d'elles trobades el 1852 i la quarta el 1863 a les aigües termals d'Aquae Apollinares, a Vicarello Bracciano al Llac de Bracciano.
Veure Sucro (població) і Vasos Apol·linars
Via Augusta
La Via Augusta fou una via romana que unia la península d'Hispània amb el centre del món romà.
Veure Sucro (població) і Via Augusta
Xúquer
El Xúquer (en castellà, Júcar; en aragonès, Xúcar) és un riu de la conca mediterrània de la península Ibèrica.
Veure Sucro (població) і Xúquer
També conegut com Portum Sucronem, Portus Sucronis, Sucro (ciutat ibera), Sucron.