Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Sol і Urà (planeta)
Sol і Urà (planeta) tenen 50 coses en comú (en Uniopèdia): Albedo, Anglaterra, Atmosfera, Aurora polar, Camp magnètic, Cinturó de Van Allen, Cometa, Convecció, Corona solar, Densitat, Deuteri, Diòxid de carboni, Eclíptica, Electró, Electró-volt, Equinocci, Estel, Gauss (unitat), Gegant gasós, Heli, Hidrogen, Ió (àtom), Infraroig, Ionosfera, Júpiter (planeta), Kelvin, Latitud, Línia equatorial, Lluna, Mart (planeta), ..., Metà, Moviment retrògrad i prògrad, NASA, Neptú (planeta), Periheli, Planeta, Pressió, Protó, Saturn (planeta), Segon, Simbologia astronòmica, Sistema solar, Solstici, Telescopi, Terra, Ultraviolat, Unió Astronòmica Internacional, Unitat astronòmica, Vent solar, William Herschel. Ampliar l'índex (20 més) »
Albedo
La neu fresca té una albedo d'entre el 75 i el 90% Canvis estacionals a l'albedo terrestre 2003-2004 L'albedo és la quantitat, expressada en percentatge, de radiació que incideix sobre una superfície i que és retornada a l'espai.
Albedo і Sol · Albedo і Urà (planeta) ·
Anglaterra
Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.
Anglaterra і Sol · Anglaterra і Urà (planeta) ·
Atmosfera
Gran taca roja. Latmosfera és la capa de gasos que envolta el món (oxigen, nitrogen, diòxid de carboni...) o, en general, un altre planeta o cos celeste.
Atmosfera і Sol · Atmosfera і Urà (planeta) ·
Aurora polar
Aurora boreal a Alaska Laurora polar consisteix en una llum natural que apareix al cel nocturn de les regions properes a les zones polars a causa de l'impacte de les partícules de vent solar amb el camp magnètic de la Terra.
Aurora polar і Sol · Aurora polar і Urà (planeta) ·
Camp magnètic
Llimadures de ferro alineades entorn d'un imant, seguint el seu camp magnètic En física, el camp magnètic és una entitat física generada per la presència de càrregues elèctriques en moviment (com ara els corrents elèctrics), o bé per la presència de partícules quàntiques amb espín, i que exerceix una força sobre les altres càrregues que es mouen sota la seva influència.
Camp magnètic і Sol · Camp magnètic і Urà (planeta) ·
Cinturó de Van Allen
'''Cinturó de van Allen''' El cinturó (o cinyell) de Van Allen (o també cinturons de radiació de Van Allen) és una zona de partícules d'alta energia que envolta la Terra a una gran altitud i forma un gran cinturó, en el que és la magnetosfera terrestre; les partícules que constitueixen el cinturó de Van Allen són electrons i protons de gran energia.
Cinturó de Van Allen і Sol · Cinturó de Van Allen і Urà (planeta) ·
Cometa
Cometa C/2020 F3 (NEOWISE) el 14 de Juliol de 2020 Un cometa (dit també estel amb cua) és un cos celeste sòlid semblant als asteroides però amb diferent composició.
Cometa і Sol · Cometa і Urà (planeta) ·
Convecció
Cel·les de convecció durant l'escalfament d'un fluid La convecció és una de les tres formes de transferència de calor i es caracteritza pel fet que aquesta es produeix a través del desplaçament de matèria entre regions amb diferents temperatures.
Convecció і Sol · Convecció і Urà (planeta) ·
Corona solar
eclipsi solar total l'11 d'agost del 1999, a França La corona solar és la part exterior de l'atmosfera del Sol.
Corona solar і Sol · Corona solar і Urà (planeta) ·
Densitat
En física i química, la densitat (símbol d, la lletra grega ro) és una magnitud escalar que indica la massa per unitat de volum d'una substància.
Densitat і Sol · Densitat і Urà (planeta) ·
Deuteri
Tub de descàrrega de deuteriEl deuteri, D o ²H és un dels isòtops estables de l'hidrogen.
Deuteri і Sol · Deuteri і Urà (planeta) ·
Diòxid de carboni
El diòxid de carboni (antigament anomenat biòxid de carboni i anhídrid carbònic) és una substància molecular constituïda per carboni i oxigen de fórmula química CO2.
Diòxid de carboni і Sol · Diòxid de carboni і Urà (planeta) ·
Eclíptica
Mercuri. L'eclíptica és la línia corba creada per la posició on es «veu» el Sol, al llarg de l'any, en el seu «moviment aparent», vist des de la Terra imaginada «fixa».
Eclíptica і Sol · Eclíptica і Urà (planeta) ·
Electró
L'electró (e− o β−) és una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica elemental negativa.
Electró і Sol · Electró і Urà (planeta) ·
Electró-volt
Un electró-volt (símbol: eV) —de vegades electronvolt, que també és correcte— és la quantitat d'energia adquirida per un electró lliure en travessar un camp elèctric amb una diferència de potencial d'un volt.
Electró-volt і Sol · Electró-volt і Urà (planeta) ·
Equinocci
Lequinocci és cadascun dels dos moments de l'any en què el Sol, en el seu camí per l'eclíptica, travessa l'equador celeste.
Equinocci і Sol · Equinocci і Urà (planeta) ·
Estel
Una regió on es formen els estels en el Gran Núvol de Magalhães (Imatge de la NASA/ESA) Un estel, estrella, o estrela, antigament i dialectal estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic.
Estel і Sol · Estel і Urà (planeta) ·
Gauss (unitat)
El gauss, abreviat G, és la unitat de mesura del sistema CGS d'un camp magnètic B (també conegut com a densitat del flux magnètic i inducció magnètica), deu el seu nom al matemàtic i físic alemany Carl Friedrich Gauss.
Gauss (unitat) і Sol · Gauss (unitat) і Urà (planeta) ·
Gegant gasós
Un gegant gasós és un planeta de grans dimensions que no està compost en gran part per roca o alguna altra matèria sòlida.
Gegant gasós і Sol · Gegant gasós і Urà (planeta) ·
Heli
Lheli és l'element químic de nombre atòmic 2 i representat pel símbol He.
Heli і Sol · Heli і Urà (planeta) ·
Hidrogen
Lhidrogen és l'element químic de símbol H i nombre atòmic 1.
Hidrogen і Sol · Hidrogen і Urà (planeta) ·
Ió (àtom)
304x304pxUn ió (del grec ἰών, 'ió') és una partícula carregada elèctricament constituïda per un àtom o molècula que no és elèctricament neutre.
Ió (àtom) і Sol · Ió (àtom) і Urà (planeta) ·
Infraroig
Esquema de l'espectre electromagnètic L'infraroig, radiació infraroja o llum infraroja (IR) és la part de l'espectre electromagnètic amb una longitud d'ona més llarga que la llum visible però més curta que la radiació de microones.
Infraroig і Sol · Infraroig і Urà (planeta) ·
Ionosfera
ones curtes es reflecteixen en la ionosfera i poden arribar molt lluny de l'emissor, salvant la curvatura de la terra i les muntanyes. La ionosfera és una regió de la part superior de l'atmosfera terrestre, es caracteritza per contenir un nombre molt gran de partícules carregades elèctricament, electrons i ions, que modifiquen la propagació de les ones de ràdio.
Ionosfera і Sol · Ionosfera і Urà (planeta) ·
Júpiter (planeta)
Júpiter és el cinquè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el més gros de tots.
Júpiter (planeta) і Sol · Júpiter (planeta) і Urà (planeta) ·
Kelvin
El kelvin (símbol: K) és la unitat de temperatura del sistema internacional i n'és una de les seves set unitats bàsiques.
Kelvin і Sol · Kelvin і Urà (planeta) ·
Latitud
Els paral·lels i els meridians es tallen en angle recte La latitud és la distància angular, mesurada sobre un meridià, entre una localització terrestre (o de qualsevol altre planeta) i l'Equador.
Latitud і Sol · Latitud і Urà (planeta) ·
Línia equatorial
Mapamundi amb la línia de l'equador La línia equatorial, línia equinoccial o equador (del llatí aequātōris: 'igualador') és una línia imaginària que fa la volta a un planeta (o a qualsevol altre cos celeste) equidistant dels dos pols.
Línia equatorial і Sol · Línia equatorial і Urà (planeta) ·
Lluna
La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra, juntament amb la qual forma el sistema satel·litari Terra-Lluna.
Lluna і Sol · Lluna і Urà (planeta) ·
Mart (planeta)
Mart és el quart planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el segon més petit, després de Mercuri.
Mart (planeta) і Sol · Mart (planeta) і Urà (planeta) ·
Metà
El metà és un hidrocarbur saturat, el més senzill de la sèrie dels alcans.
Metà і Sol · Metà і Urà (planeta) ·
Moviment retrògrad i prògrad
Òrbita retrògrada: el satèl·lit (vermell) orbita en sentit oposat a la rotació del seu primari (blau/negre). En astronomia, el moviment retrògrad indica, en general, el moviment orbital o rotacional d'un cos en sentit oposat a la rotació del seu primari.
Moviment retrògrad i prògrad і Sol · Moviment retrògrad i prògrad і Urà (planeta) ·
NASA
La National Aeronautics and Space Administration (NASA; en català: 'Administració Nacional d'Aeronàutica i l'Espai') és l'agència governamental dels Estats Units fundada el 1958 responsable del programa espacial, investigació i exploració espacial.
NASA і Sol · NASA і Urà (planeta) ·
Neptú (planeta)
Neptú és el vuitè i últim planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.
Neptú (planeta) і Sol · Neptú (planeta) і Urà (planeta) ·
Periheli
Al present esquema el '''perigeu''' és designat per la lletra '''F ''' El periheli (del grec peri.
Periheli і Sol · Periheli і Urà (planeta) ·
Planeta
Un planeta és un objecte astronòmic que orbita al voltant d'un estel o romanent estel·lar, té prou massa perquè la seva gravetat li doni una forma esfèrica, no té prou massa per iniciar una reacció de fusió termonuclear i, segons la definició aprovada per la Unió Astronòmica Internacional (UAI), que no ha estat acceptada per tots els científics planetaris, ha netejat el seu veïnatge immediat de planetesimals.
Planeta і Sol · Planeta і Urà (planeta) ·
Pressió
La pressió (símbol P) és la magnitud física que mesura la força instantània en una unitat de superfície, aplicada en direcció perpendicular a aquesta.
Pressió і Sol · Pressió і Urà (planeta) ·
Protó
En física, el protó és una partícula subatòmica amb càrrega elèctrica positiva d'1 e (1,6 × 10-19 C).
Protó і Sol · Protó і Urà (planeta) ·
Saturn (planeta)
Saturn és el sisè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el segon més gros, després de Júpiter.
Saturn (planeta) і Sol · Saturn (planeta) і Urà (planeta) ·
Segon
Un rellotge atòmic del 1997 a Alemanya. El segon (s) és una unitat de temps i una de les set unitats base del Sistema Internacional.
Segon і Sol · Segon і Urà (planeta) ·
Simbologia astronòmica
La simbologia astronòmica usa símbols per a representar diversos objectes celestes, construccions teòriques i esdeveniments observats en astronomia.
Simbologia astronòmica і Sol · Simbologia astronòmica і Urà (planeta) ·
Sistema solar
El sistema solar és el sistema estel·lar que es compon del Sol i els objectes que orbiten al seu voltant de manera directa o indirecta.
Sistema solar і Sol · Sistema solar і Urà (planeta) ·
Solstici
El solstici és cadascun dels dos moments de l'any en què el Sol té la màxima declinació (distància angular) respecte a l'equador celeste.
Sol і Solstici · Solstici і Urà (planeta) ·
Telescopi
Telescopi refractor de 68 cm en l'observatori de la universitat de Viena. Telescopi refractor. Un telescopi és un sistema òptic que permet veure objectes llunyans, tot ampliant-ne la seva mida angular i la seva lluminositat aparents.
Sol і Telescopi · Telescopi і Urà (planeta) ·
Terra
La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.
Sol і Terra · Terra і Urà (planeta) ·
Ultraviolat
L'ultraviolat, radiació ultraviolada o llum ultraviolada (UV) és la radiació electromagnètica amb una longitud d'ona menor que la de la llum visible i major que la dels raigs X. La seva longitud d'ona fa aproximadament de 400 a 15 nanòmetres i presenta energies d'entre 3 i 124 eV.
Sol і Ultraviolat · Ultraviolat і Urà (planeta) ·
Unió Astronòmica Internacional
En verd, els països membres. La Unió Astronòmica Internacional (International Astronomical Union, en anglès, o Union Astronomique Internationale en francès) està formada per 9.040 membres individuals i 63 membres nacionals en tot el món.
Sol і Unió Astronòmica Internacional · Unió Astronòmica Internacional і Urà (planeta) ·
Unitat astronòmica
La unitat astronòmica (símbol ua o, en anglès, au; de vegades també UA o AU) és una unitat de longitud del sistema astronòmic que correspon aproximadament a la distància que separa la Terra del Sol.
Sol і Unitat astronòmica · Unitat astronòmica і Urà (planeta) ·
Vent solar
plasma del vent solar arribant a l'heliopausa El vent solar és un flux de partícules carregades (en la seva majoria protons d'alta energia, 500 keV) que sorgeixen de l'atmosfera exterior del Sol, la corona solar.
Sol і Vent solar · Urà (planeta) і Vent solar ·
William Herschel
William Herschel (Hannover, Ducat de Brunsvic-Lüneburg, Sacre Imperi romanogermànic, 15 de novembre de 1738 - Slough, Anglaterra, Regne Unit, 25 d'agost de 1822), va ser músic i l'astrònom més famós de la seva època.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Sol і Urà (planeta)
- Què tenen en comú Sol і Urà (planeta)
- Semblances entre Sol і Urà (planeta)
Comparació entre Sol і Urà (planeta)
Sol té 537 relacions, mentre que Urà (planeta) té 163. Com que tenen en comú 50, l'índex de Jaccard és 7.14% = 50 / (537 + 163).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Sol і Urà (planeta). Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
