Similituds entre Socialisme і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
Socialisme і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques tenen 54 coses en comú (en Uniopèdia): Alemanya, Anarquisme, Ateisme, Índia, Bolxevisme, Burgesia, Burocràcia, Cambridge University Press, Capitalisme, Centralisme democràtic, Comunisme, Corea del Nord, Cristianisme, Diner, Dret romà, Economia, Economia de la Unió Soviètica, Economia planificada, Educació, Encyclopædia Britannica, Estat sobirà, Estat socialista, Estatització, França, III Internacional, Indústria, John Dewey, Laos, Lenin, Lev Trotski, ..., Lliga Espartaquista, Mao Zedong, Marxisme, Mikhaïl Gorbatxov, Mitjans de producció, Mur de Berlín, Noruega, Organització de les Nacions Unides, Partit Comunista de la Unió Soviètica, Primera Guerra Mundial, Primeres matèries, Princeton University Press, Rússia, República Federal Socialista de Iugoslàvia, República Popular de la Xina, Revolució Russa, Rosa Luxemburg, Routledge, Segona Guerra Mundial, Sistema unipartidista, Sobirania, Socialisme, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, Vietnam. Ampliar l'índex (24 més) »
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Alemanya і Socialisme · Alemanya і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Anarquisme
El símbol tradicional de l'anarquisme, representat per una "A" circumscrita dins un cercle. L'anarquisme pot ser percebut de dues maneres: a) Com un impuls llibertari o una sensibilitat anarquista que ha existit al llarg de la història de la humanitat i s'ha manifestat de formes diverses, com ara els escrits de Lao Tsé i dels taoistes; el mutualisme de les societats fonamentades en el parentesc; lethos de diverses sectes religioses; moviments agraris com els diggers a Anglaterra o els zapatistes a Mèxic; les col·lectivitzacions de l'Espanya de la Guerra Civil; el pensament de la Grècia Clàssica, i molts altres moviments. b) Com un moviment històric i una teoria política que té els seus orígens a final del, amb William Godwin com a pioner amb el clàssic text anarquista An Enquiry Concerning Political Justice (1798), així com amb les accions dels sans-cullotes i els enragés durant la revolució francesa, i amb els radicals de Gran Bretanya Thomas Spence i William Blake. El terme anarquista fou utilitzat per primera vegada en la Revolució Francesa per a descriure els sans-cullotes (sense calçons), les treballadores franceses que durant la Revolució propugnaven l'abolició del govern. L'anarquisme com a moviment social es va donar al, amb una filosofia bàsica trenada per personatges com Bakunin, Proudhon, Kropotkin, Goldman, Reclus i Malatesta. En la seva forma clàssica, l'anarquisme era una part important del moviment socialista dels anys precedents a la Gran Guerra, però el seu socialisme era llibertari, no marxista. Morris apunta que "La tendència d'escriptores com David Pepper (1996) de crear una dicotomia entre socialisme i anarquisme és un error en termes històrics i conceptuals." Sovint s'identifica amb símbols que inclouen la "A" d'anarquia circumscrita en un cercle, normalment negre o vermell. Des del punt de vista anarquista l'estat i les multinacionals són unes de les múltiples estructures opressores utilitzades per a justificar l'autoritat d'una elit sobre les persones. Per aquest mateix motiu la tradició anarquista s'ha oposat radicalment a la imposició de poder d'uns sobre altres per mitjà dels exèrcits, monarquies, religions, mercats, així com per qualsevol de les estructures de poder del capitalisme; i advoca per societats sense estat sobre la base d'associacions lliures no jeràrquiques.
Anarquisme і Socialisme · Anarquisme і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Ateisme
Lateisme és, en un sentit ampli, el rebuig de la creença en l'existència de deïtats.
Ateisme і Socialisme · Ateisme і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Índia
LÍndia (Bhārat), oficialment la República de l'Índia (Bhārat Gaṇarājya), és un estat del sud de l'Àsia.
Índia і Socialisme · Índia і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Bolxevisme
Els bolxevics (del rus большевик, bolxevik, "membre de la majoria") eren un grup polític radicalitzat dins del Partit Obrer Socialdemòcrata Rus, dirigit per Vladímir Ílitx Uliànov «Lenin», contraposat als menxevics, dirigits per Julius Martov.
Bolxevisme і Socialisme · Bolxevisme і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Burgesia
Una burgesa catalana retratada al voltant de 1572 La burgesia (antigament també burguesia) és una classe social, tal com l'entenen l'economia política i el marxisme, que acostuma a estar caracteritzada per posseir els mitjans de producció, sobretot el capital, en les relacions econòmiques.
Burgesia і Socialisme · Burgesia і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Burocràcia
La burocràcia (literalment el "poder de l'oficina") és el conjunt de tràmits i regles que regulen les societats complexes, provinents de l'administració i de les lleis que s'apliquin en cada cas.
Burocràcia і Socialisme · Burocràcia і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Cambridge University Press
Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.
Cambridge University Press і Socialisme · Cambridge University Press і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Capitalisme
IDH molt alts. El capitalisme es forma per mitjà de la propietat privada dels mitjans de producció i la llibertat de gestionar-los. En la imatge un exemple d'empresa privada a Oxford. El capitalisme és un sistema econòmic en què els mitjans de producció són, en la seva majoria, propietat privada, i en què el capital s'inverteix en la producció, distribució i el comerç dels béns i serveis per tal d'obtenir guanys o el benefici màxim en un mercat lliure i competitiu.
Capitalisme і Socialisme · Capitalisme і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Centralisme democràtic
El centralisme democràtic és el model d'organització i funcionament dels partits i organitzacions marxista-leninistes.
Centralisme democràtic і Socialisme · Centralisme democràtic і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Comunisme
El comunisme és una pràctica social i una teoria que s'ha manifestat al llarg de la història en diversos corrents, pràctiques i filosofies, les quals basen les seves propostes d'organització social en la igualtat absoluta d'oportunitats per a tothom, l'eliminació de les jerarquies i l'apropiació col·lectiva o la no-propietat dels mitjans de producció.
Comunisme і Socialisme · Comunisme і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Corea del Nord
Corea del Nord, oficialment la República Popular Democràtica de Corea (RPDC), és un estat de l'Àsia oriental que ocupa la meitat septentrional de la península de Corea.
Corea del Nord і Socialisme · Corea del Nord і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.
Cristianisme і Socialisme · Cristianisme і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Diner
Paper moneda amb valor de 5 euros El diner és qualsevol bé —metalls preciosos, pedres, la sal, closques de mol·luscs, llavors de cacau, pells d'animals, fulles de te, destrals metàl·liques, papers amb dibuixos— que compleixi les següents tres propietats en una societat determinada.
Diner і Socialisme · Diner і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Dret romà
El dret romà és el conjunt de normes jurídiques per les quals es va regir el poble de Roma al llarg de la seva història.
Dret romà і Socialisme · Dret romà і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Economia
L'economia és l'activitat humana que consisteix en la producció, distribució, intercanvi i consum de béns i serveis.
Economia і Socialisme · Economia і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Economia de la Unió Soviètica
El Sistema Econòmic de la Unió Soviètica es basava en la propietat estatal dels mitjans de producció, dins de la teoria general marxista-leninista.
Economia de la Unió Soviètica і Socialisme · Economia de la Unió Soviètica і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Economia planificada
Leconomia planificada o centralitzada és aquella en què les decisions de les autoritats (generalment les dels governs), determinen l'assignació dels recursos escassos i disponibles en tal economia.
Economia planificada і Socialisme · Economia planificada і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Educació
Xiquets en un parvulari de l'Afganistan. L’adoctrinament a l’aula, la incorporació de contingut polític al material d’estudi o els professors que abusen del seu paper per adoctrinar els estudiants van en contra dels objectius de l'educació que busca la llibertat de pensament i el pensament crític. Leducació és el procés pel qual la societat transmet coneixements, perícies, aptituds i valors als infants i adults i està concernida tant per un procés de donar coneixements (ensenyament) com el de rebre'ls (aprenentatge).
Educació і Socialisme · Educació і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Encyclopædia Britannica
Primera pàgina de la primera edició de l'''Encyclopædia Britannica'' L'Encyclopædia Britannica és l'enciclopèdia generalista més antiga en llengua anglesa, i la més reconeguda en aquesta llengua.
Encyclopædia Britannica і Socialisme · Encyclopædia Britannica і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Estat sobirà
Un Estat sobirà, en el dret internacional, és una entitat política representada per un govern centralitzat que té sobirania en una àrea geogràfica.
Estat sobirà і Socialisme · Estat sobirà і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Estat socialista
Un estat socialista es aquell estat que es proclama pertanyent al socialisme, com a sistema econòmic i social, incloent la propietat estatal o cooperativa dels mitjans de producció i del sòl, si bé van existir grans diferències de concepte entre estats caracteritzats per si mateixos com socialistes, els quals, per raons geopolítiques (o en el cas de la Unió Soviètica de lluites pel poder), van acabar per adoptar en la seua gran majoria el sistema conegut com a socialisme a un sol país, segons les idees i pràctiques polítiques defensades per Stalin i altres seguidors.
Estat socialista і Socialisme · Estat socialista і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Estatització
Un decret de la Revolució francesa assignat un convent a l'exèrcit Estatització, estatalització o nacionalització és el conjunt de disposicions i operacions mitjançant les quals l'Estat assumeix, en forma variada, l'administració d'empreses privades, de grups d'empreses o de la totalitat de certs sectors econòmics controlats amb anterioritat per particulars.
Estatització і Socialisme · Estatització і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
França і Socialisme · França і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
III Internacional
La Internacional Comunista, també coneguda com la Tercera Internacional, així com per la seva abreviatura en rus Komintern (Коминтерн, abreviatura de Коммунистический интернационал, "Internacional Comunista") o Comintern (abreviatura de l'anglès: Communist International) va ser una organització comunista internacional, fundada al març de 1919, per iniciativa de Lenin i el Partit Comunista de Rússia (Bolxevic), que agrupava els Partits Comunistes dels diferents països, i l'objectiu de la qual era lluitar per la superació del capitalisme, l'establiment de la Dictadura del Proletariat i de la República Internacional dels Soviets, la completa abolició de les classes i la realització del socialisme, com a primer pas a la societat comunista com fixava en els seus primers estatuts.
III Internacional і Socialisme · III Internacional і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Indústria
Burés al 1905, prop d'Anglès (la Selva). La indústria és el procés d'elaboració de productes a partir de primeres matèries com les instal·lacions i sistemes associats.
Indústria і Socialisme · Indústria і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
John Dewey
va ésser un filòsof, pedagog i psicòleg estatunidenc.
John Dewey і Socialisme · John Dewey і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Laos
La República Popular Democràtica de Laos, també anomenat el Lao, és un estat del sud-est de l'Àsia, a la península d'Indoxina.
Laos і Socialisme · Laos і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Lenin
Lenin, Ленин, AFI (Simbirsk, 10 (22) d'abril de 1870-Gorki Leninskie, 21 de gener de 1924), pseudònim de Vladímir Ilitx Uliànov, Владимир Ильич Ульянов, AFI,, fou un activista revolucionari i pensador rus.
Lenin і Socialisme · Lenin і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Lev Trotski
Lev Davídovitx Bronstein (Iànovka, Ucraïna, Imperi Rus, 26 d'octubre de 1879jul. - Coyoacán, Mèxic, 21 d'agost de 1940), més conegut com a Lev Trotski (transliterat també com a Lev Trockij, Trotskii, Trotsky, Trotskij o Trotzky) fou un revolucionari marxista soviètic.
Lev Trotski і Socialisme · Lev Trotski і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Lliga Espartaquista
La Lliga Espartaquista (Spartakusbund en alemany) va ser un moviment revolucionari marxista organitzat a Alemanya durant els últims anys de la Primera Guerra Mundial.
Lliga Espartaquista і Socialisme · Lliga Espartaquista і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Mao Zedong
() (Shaoshan, Hunan, 26 de desembre de 1893 – Pequín, 9 de setembre de 1976), va ser un polític, estadista i poeta xinès.
Mao Zedong і Socialisme · Mao Zedong і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Marxisme
200x200px 200x200px El marxisme és el conjunt de doctrines polítiques, econòmiques i filosòfiques encunyades pels pensadors alemanys Karl Marx i Friedrich Engels.
Marxisme і Socialisme · Marxisme і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Mikhaïl Gorbatxov
, nom complet amb patronímic Mikhaïl Serguéievitx Gorbatxov, AFI / mʲɪxɐˈil sʲɪrˈɡʲejɪvʲɪtɕ ɡərbɐˈtɕɵf /, fou un polític rus, destacat com a vuitè i darrer líder de la Unió Soviètica, va exercir com a secretari general del Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS) entre 1985 i 1991, president del Soviet Suprem del 1988 al 1989 i president de la Unió Soviètica entre 1990 i 1991.
Mikhaïl Gorbatxov і Socialisme · Mikhaïl Gorbatxov і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Mitjans de producció
Els mitjans de producció (Produktionsmittel) són, segons la teoria marxista, la conjunció dels mitjans de treball i el o els subjectes del treball.
Mitjans de producció і Socialisme · Mitjans de producció і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Mur de Berlín
(http://sharemap.org/public/West_and_East_Berlin al mapa interactiu) Foto satèl·lit de Berlín amb el traçat del mur. El mur de Berlín formava part de la frontera interalemanya i separava el Berlín Oest del Berlín Est.
Mur de Berlín і Socialisme · Mur de Berlín і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Noruega
Noruega (en noruec bokmål:; en nynorsk), oficialment el Regne de Noruega, és un estat sobirà situat a la meitat occidental de la península d'Escandinàvia, a l'Europa del Nord.
Noruega і Socialisme · Noruega і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Organització de les Nacions Unides
LOrganització de les Nacions Unides (ONU) és una organització intergovernamental mundial, creada per la Carta de San Francisco el 1945, amb la finalitat de mantenir la pau, promoure la cooperació econòmica, cultural, social i humanitària, garantir la seguretat dels estats basant-se en els principis d'igualtat i autodeterminació i vetllar pel respecte dels drets humans.
Organització de les Nacions Unides і Socialisme · Organització de les Nacions Unides і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Partit Comunista de la Unió Soviètica
El Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS; en rus Коммунистическая партия Советского Союза, КПСС) va ser el nom utilitzat pels successors de la facció bolxevic del Partit Obrer Socialdemòcrata Rus des de 1952 fins a 1991, encara que les paraules Partit Comunista estaven presents en el nom des de 1918, data en la qual va passar a anomenar-se Partit Comunista Rus (bolxevic).
Partit Comunista de la Unió Soviètica і Socialisme · Partit Comunista de la Unió Soviètica і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Primera Guerra Mundial і Socialisme · Primera Guerra Mundial і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Primeres matèries
Les primeres matèries o les matèries primeres són els recursos d'origen mineral o agrícola que les persones extreuen de la natura que, per una sèrie de transformacions industrials o artesanals es transformen en productes intermedis o productes de consum final.
Primeres matèries і Socialisme · Primeres matèries і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Princeton University Press
Princeton University Press és una editorial acadèmica independent, estretament lligada a la Universitat de Princeton.
Princeton University Press і Socialisme · Princeton University Press і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Rússia і Socialisme · Rússia і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
República Federal Socialista de Iugoslàvia
La República Federal Socialista de Iugoslàvia (RFSI) va ser un Estat socialista europeu que va existir entre els anys 1943 i 1992, substituint en la seva creació a la República Federal Popular de Iugoslàvia.
República Federal Socialista de Iugoslàvia і Socialisme · República Federal Socialista de Iugoslàvia і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
República Popular de la Xina
La República Popular de la Xina (en xinès simplificat: 中华人民共和国, en xinès tradicional: 中華人民共和國, en pinyin: Zhōnghuá Rénmín Gònghéguó), o simplement la Xina, és l'estat més extens de l'Àsia Oriental i el tercer més extens del món.
República Popular de la Xina і Socialisme · República Popular de la Xina і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Revolució Russa
La Revolució Russa de 1917 fou un procés polític que culminà el mateix any amb l'establiment d'una república que substituí el sistema tsarista anterior i que portà a l'establiment de la Unió Soviètica.
Revolució Russa і Socialisme · Revolució Russa і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Rosa Luxemburg
fou una militant i teòrica marxista, socialista, comunista i revolucionària alemanya.
Rosa Luxemburg і Socialisme · Rosa Luxemburg і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Routledge
Routledge (AFI) és una empresa editorial britànica que ha operat al llarg de la seva història sota una llarga successió de noms empresarials i que últimament actua fonamentalment en el camp de l'edició acadèmica.
Routledge і Socialisme · Routledge і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Segona Guerra Mundial і Socialisme · Segona Guerra Mundial і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Sistema unipartidista
Els estats unipartidistes es mostren en marróUn estat unipartidista, sistema unipartidista o unipartidisme és una forma de govern en què només un partit polític té el dret de conformar el govern, generalment basat en una constitució existent.
Sistema unipartidista і Socialisme · Sistema unipartidista і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Sobirania
La sobirania (també anomenada sobiranitat o sobiranesa) és la «suma de potestats d'un Estat», és a dir, el conjunt de poders polítics imprescindibles i inalienables que requereix una societat humana per a constituir-se en Estat.
Sobirania і Socialisme · Sobirania і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Socialisme
El socialisme és un conjunt de doctrines en oposició a l'individualisme, que propugnen una reforma radical de l'organització de la societat per la supressió de les classes socials mitjançant la col·lectivització dels mitjans de producció i de canvi de la de distribució de la riquesa, així com les teories i moviments polítics associats amb ells.
Socialisme і Socialisme · Socialisme і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.
Socialisme і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Vietnam
El Vietnam (nom complet República Socialista del Vietnam), és un país del sud-est asiàtic, a Indoxina.
Socialisme і Vietnam · Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques і Vietnam ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Socialisme і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
- Què tenen en comú Socialisme і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
- Semblances entre Socialisme і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
Comparació entre Socialisme і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
Socialisme té 454 relacions, mentre que Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques té 480. Com que tenen en comú 54, l'índex de Jaccard és 5.78% = 54 / (454 + 480).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Socialisme і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: