Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Sinagoga і Torà (llei jueva)
Sinagoga і Torà (llei jueva) tenen 27 coses en comú (en Uniopèdia): Arameu, Arca de l'Aliança, Asquenazites, Ídix, Èxode, Bar mitsvà, Deu manaments, Dura Europos, Esdres, Grec antic, Hebreu, Judaisme, Judaisme caraïta, Jueus, Llibre d'Ezequiel, Menorà, Mixnà, Moisès, Mur de les Lamentacions, Pentateuc, Rabí, Sàbat, Sefardites, Tabernacle, Talmud, Tàrgum, Torà.
Arameu
Larameu és una llengua semítica parlada al Pròxim Orient actualment per unes 500.000 persones en els seus diferents dialectes, sobretot entre els assiris i els caldeus, i en greu perill d'extinció. És important perquè va arribar a ser la llengua de comunicació més important de la regió i l'idioma de Jesús (i d'alguns escrits de la Bíblia). Originàriament contenia un alfabet particular, després es va escriure usant el sistema fenici i l'hebreu (tots aquests, fonètics). Un dels documents més importants per a estudiar-lo són els controvertits Manuscrits de la mar Morta o Rotlles de Qumran.
Arameu і Sinagoga · Arameu і Torà (llei jueva) ·
Arca de l'Aliança
L'Arca introduint-se al Temple LArca de l'Aliança (en hebreu modern: ארון הברית; en hebreu antic: אֲרוֹן הַבְּרִית; transliterat: Aron HaBrit) era un objecte sagrat de la tradició jueva, que apareix a la Bíblia; i és present igualment com objecte sagrat a l'Església Ortodoxa Etíop.
Arca de l'Aliança і Sinagoga · Arca de l'Aliança і Torà (llei jueva) ·
Asquenazites
Els asquenazites (hebreu: אַשְׁכֲּנָזִים, en alfabet fonètic internacional: plural-, singular-; transcrit al català: plural- aixkenazim, singular- aixkenazí; anglès: Ashkenazim; alemany: Aschkenasim; ucraïnès: Ашкена́зі, transcrit: Aixkenazi; rus: Ашкена́зы, transcrit: Aixkenazy; etc. També es diuen יְהוּדֵי אַשְׁכֲּנָז, Yehudé Aixkenaz, "els jueus d'Aixkenaz") són els jueus descendents de les comunitats de la Renània a l'oest d'Alemanya.
Asquenazites і Sinagoga · Asquenazites і Torà (llei jueva) ·
Ídix
L'ídix o jiddisch (nativament ייִדיש, יידיש o אידיש, yidish o idish, pronunciat, lit. 'jueu'; ייִדיש-טײַטש, Yidish-Taytsh, lit. 'judeoalemany') és una llengua germànica occidental parlada històricament pels jueus askenazi.
Ídix і Sinagoga · Ídix і Torà (llei jueva) ·
Èxode
L'Èxode, o Segon de Moisès és el segon llibre de la Torà, i per tant de la Bíblia.
Èxode і Sinagoga · Èxode і Torà (llei jueva) ·
Bar mitsvà
El Bar Mitsvà (en hebreu: בר מצווה) és un ritual iniciàtic pel qual l'infant jueu arriba a la seva majoria d'edat religiosa, en principi als tretze anys.
Bar mitsvà і Sinagoga · Bar mitsvà і Torà (llei jueva) ·
Deu manaments
editorial.
Deu manaments і Sinagoga · Deu manaments і Torà (llei jueva) ·
Dura Europos
Dura Europos (en grec antic Δοῦρα Εὐρωπός) era una ciutat al nord de Mesopotàmia, no lluny de l'Eufrates i al costat de Circesium, on segons Zòsim es va erigir un monument militar en honor de l'emperador Gordià III.
Dura Europos і Sinagoga · Dura Europos і Torà (llei jueva) ·
Esdres
Esdres o Eszra (עֶזְרָא,;fl. 480–440 aC), també anomenat Esdres l'Escriba (עֶזְרָא הַסּוֹפֵר, transliterat "Ezrāʾ hasSōfēr"), i Esdres el Sacerdot al Llibre d'Esdres, va ser un escriba (sofer) i sacerdot (kohen) jueu. En grec-llatí Esdres es diu "Esdras" (grec: Ἔσδρας). Segons la Bíblia hebrea, era descendent de Sraya, l'últim Summe sacerdot que va servir al temple de Salomó, i un parent proper de Josuè, el primer gran sacerdot del Segon Temple. Va tornar de l'exili babilònic i va reintroduir la Torà a Jerusalem. Segons el Primer llibre d'Esdres, una traducció grega del llibre d'Esdres encara en ús a l'Església ortodoxa oriental, també era un gran sacerdot. La tradició rabínica sosté que era un membre ordinari del sacerdoci. Sobre el seu lloc d'enterrament s'han desenvolupat diverses tradicions. Una tradició diu que és enterrat a al-Uzayr prop de Bàssora (Iraq), mentre que una altra tradició al·lega que és enterrat a Tadif prop d'Alep, al nord de Síria. Segons Flavi Josep, Esdres va morir i va ser enterrat « d'una manera magnífica a Jerusalem ». El seu nom pot ser una abreviatura de עזריהו Azaryahu, "Jah ajuda". A la Septuaginta grega el nom es tradueix Ésdrās (Ἔσδρας), d'on prové el nom llatí Esdras. El Llibre d'Esdres descriu com va dirigir un grup d'exiliats de Judea que vivien a Babilònia a la seva ciutat natal de Jerusalem on es diu que va obligar a respectar la Torà. Es va descriure com exhortant el poble israelita a assegurar-se de seguir la Llei de la Torà per no casar-se amb persones de religions diferents, un conjunt de manaments descrits al Pentateuc.Liwak, Rüdiger; Schwemer, Anna Maria. "Ezra". Brill's New Pauly."Ezra". Encyclopædia Britannica. 2007. Encyclopædia Britannica Online Esdres, conegut com "Esdra l'escriba" en la literatura chazàlica, és una figura molt respectada en el judaisme. Se li atribueixen els llibres anomenats Llibre d'Esdres (comprenent el Llibre de Nehemies) i els llibres Primer de les Cròniques i Segon de les Cròniques, i els apòcrifs Apocalipsi d'Esdres.
Esdres і Sinagoga · Esdres і Torà (llei jueva) ·
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Grec antic і Sinagoga · Grec antic і Torà (llei jueva) ·
Hebreu
Lhebreu és una llengua semítica occidental de la família lingüística afroasiàtica.
Hebreu і Sinagoga · Hebreu і Torà (llei jueva) ·
Judaisme
El judaisme és la religió del poble jueu.
Judaisme і Sinagoga · Judaisme і Torà (llei jueva) ·
Judaisme caraïta
200x200px El caraisme o judaisme caraïta (en hebreu: יהדות קראית, transliterat: Yahadut Karait) és una branca del judaisme que tan sols reconeix l'autoritat del Tanakh (l'Antic Testament) i rebutja les creences del judaisme ortodox, així com la llei jueva (la halacà) i les altres escriptures rabíniques com la Mixnà, la Guemarà i el Talmud.
Judaisme caraïta і Sinagoga · Judaisme caraïta і Torà (llei jueva) ·
Jueus
Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.
Jueus і Sinagoga · Jueus і Torà (llei jueva) ·
Llibre d'Ezequiel
El llibre d'Ezequiel és un llibre bíblic de l'Antic Testament que forma part dels llibres profètics.
Llibre d'Ezequiel і Sinagoga · Llibre d'Ezequiel і Torà (llei jueva) ·
Menorà
Quipà i ''' menorà ''' de la col·lecció de Harry S. Truman. Imatge de la Menorà a l'Arc de Titus. Menorá de la Plaça dels Orfes de Jaén, en homenatge a les famílies de la diàspora sefardita. Menorà a la sinagoga Shlomo Ben Adret del call de Barcelona. La Menorà (en hebreu: מנורה) és un canelobre o llum d'oli de set braços, un dels elements rituals del judaisme i així mateix un dels seus símbols més antics; representaria els arbustos en flames que va "veure" Moisès al Mont Sinaí (llibre de l'Èxode, 25).
Menorà і Sinagoga · Menorà і Torà (llei jueva) ·
Mixnà
La Misnà o Mixnà (en hebreu:, "repetició") és la primera compilació integral de les lleis orals jueves i el document religiós més important després de la Bíblia.
Mixnà і Sinagoga · Mixnà і Torà (llei jueva) ·
Moisès
Moisès o Moisés és un personatge bíblic que, segons el relat de l'Èxode, va alliberar el poble jueu de l'opressió a què es veia sotmès per Egipte.
Moisès і Sinagoga · Moisès і Torà (llei jueva) ·
Mur de les Lamentacions
El Mur de les Lamentacions és un mur de contenció, l'últim vestigi del Segon Temple de Jerusalem, l'edifici més sagrat del judaisme.
Mur de les Lamentacions і Sinagoga · Mur de les Lamentacions і Torà (llei jueva) ·
Pentateuc
El Pentateuc, també conegut com la Torà, són els cinc primers llibres de la Bíblia o de la Tanakh תָּנָ"ךְ (la Bíblia Hebrea).
Pentateuc і Sinagoga · Pentateuc і Torà (llei jueva) ·
Rabí
Un rabí El rabí (en hebreu modern: rav, en hebreu asquenazita: rov o rouv; pronunciat ribbí per alguns sefardites; de l'hebreu, «gran») és un mestre o doctor de la llei jueva.
Rabí і Sinagoga · Rabí і Torà (llei jueva) ·
Sàbat
El sàbat (en hebreu:, xabat o xabbat. En ídix:, xàbes) és el setè i últim dia de la setmana jueva en què els jueus practiquen el descans segons les lleis de Moisès.
Sàbat і Sinagoga · Sàbat і Torà (llei jueva) ·
Sefardites
Sefarad en hebreu modern es fa servir per a referir-se a Espanya, i sefardites (en hebreu: יהודים ספרדים) (transliterat: Yehudim Sefaradim) és el terme genèric per denominar els descendents dels jueus que van viure en la península Ibèrica fins a 1492, any en què foren expulsats.
Sefardites і Sinagoga · Sefardites і Torà (llei jueva) ·
Tabernacle
Model del tabernacle a Israel, Timna Park El tabernacle és un terme d'origen llatí que significa "tenda de campanya".
Sinagoga і Tabernacle · Tabernacle і Torà (llei jueva) ·
Talmud
El Talmud és un cos literari d'importància i autoritat màxima pel judaisme rabínic que conté diverses discussions rabíniques de la llei jueva, de l'ètica jueva, tradicions, llegendes i històries.
Sinagoga і Talmud · Talmud і Torà (llei jueva) ·
Tàrgum
s amb targum, potser provinent de Tunis, trobada al Kurdistan, actualment forma part de la Col·lecció Schøyen. Un targum (en hebreu תרגום, amb vocalització תַּרְגּוּם) en plural original targumim o en català targums, era originàriament una traducció a l'arameu de la Tanakh produïda o compilada a l'antic Israel i Babilònia des del període del Segon Temple fins a començaments de l'edat mitjana (finals del primer mil·lenni).
Sinagoga і Tàrgum · Tàrgum і Torà (llei jueva) ·
Torà
Torà és una vila i municipi situat al centre sud de la comarca administrativa del Solsonès; limitant al nord amb Llobera, a l'est amb Pinós i La Molsosa, i a l'oest amb Biosca.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Sinagoga і Torà (llei jueva)
- Què tenen en comú Sinagoga і Torà (llei jueva)
- Semblances entre Sinagoga і Torà (llei jueva)
Comparació entre Sinagoga і Torà (llei jueva)
Sinagoga té 75 relacions, mentre que Torà (llei jueva) té 156. Com que tenen en comú 27, l'índex de Jaccard és 11.69% = 27 / (75 + 156).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Sinagoga і Torà (llei jueva). Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
