Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Simfonia núm. 5 (Beethoven) і Trio per a piano núm. 3 (Beethoven)
Simfonia núm. 5 (Beethoven) і Trio per a piano núm. 3 (Beethoven) tenen 13 coses en comú (en Uniopèdia): Coda, Do major, Do menor, Forma sonata, Joseph Haydn, Ludwig van Beethoven, Mi bemoll major, Minuet, Pizzicato, Scherzo, Violí, Violoncel, Wolfgang Amadeus Mozart.
Coda
La coda és un passatge final d'un moviment o temps d'una composició musical que té com a funció principal dotar aquest moviment d'un final escaient.
Coda і Simfonia núm. 5 (Beethoven) · Coda і Trio per a piano núm. 3 (Beethoven) ·
Do major
Do major (també DoM en la notació europea i C en la notació americana) és la tonalitat que té l'escala major a partir de la nota do; així està constituïda per les notes do, re, mi, fa, sol, la i si.
Do major і Simfonia núm. 5 (Beethoven) · Do major і Trio per a piano núm. 3 (Beethoven) ·
Do menor
Do menor (també dom en la notació europea i Cm en la notació americana) és la tonalitat que té l'escala menor natural a partir de la nota do; així està constituïda per les notes do, re, mi♭, fa, sol, la♭ i si♭.
Do menor і Simfonia núm. 5 (Beethoven) · Do menor і Trio per a piano núm. 3 (Beethoven) ·
Forma sonata
La forma sonata, o forma de primer moviment, és una estructura musical, una forma musical o un patró de composició musical basada en l'harmonia i textures contrastants.
Forma sonata і Simfonia núm. 5 (Beethoven) · Forma sonata і Trio per a piano núm. 3 (Beethoven) ·
Joseph Haydn
, nascut Franz Joseph Haydn, fou un compositor austríac del Classicisme. És exponent del Classicisme vienès o Escola de Viena en la mateixa mesura que ho són Mozart i Beethoven, tres compositors que la posteritat, sobretot en el Romanticisme, van ser agrupats amb el nom de trinitat. La seva carrera musical cobreix tot el període que va des del final del Barroc fins al principi del Romanticisme. Fou a la vegada el pont i el motor que permeté que es portés a terme aquesta evolució.Dictionnaire de la musique, Marc Vignal - Larousse 2005 Article Haydn La imatge i el sobrenom de Papa Haydn no li ve pas dels títols de pare de la simfonia o de pare del quartet de corda que generosament se li va atorgar des del i fins als nostres dies. La creació d'aquests gèneres revela una gènesi una mica més complexa, però veritablement Haydn va contribuir de manera decisiva com pocs a fer que emergissin, es difonguessin i es consolidessin. Dos dels seus germans també van ser músics.
Joseph Haydn і Simfonia núm. 5 (Beethoven) · Joseph Haydn і Trio per a piano núm. 3 (Beethoven) ·
Ludwig van Beethoven
Ludwig van Beethoven (pronunciació d'alemanya en transcripció AFI:, pronunciació catalana habitual) (Bonn, Alemanya, 16 de desembre de 1770 - Viena, Àustria, 26 de març de 1827) fou un compositor, director d'orquestra i pianista alemany. El seu llegat musical es va estendre, cronològicament, des del classicisme fins a començaments del romanticisme. Considerat l'últim gran representant del classicisme vienès o escola de Viena (després de Christoph Willibald Gluck, Joseph Haydn i Wolfgang Amadeus Mozart), Beethoven va aconseguir fer transcendir la música del romanticisme, motivant-ne la influència en una diversitat d'obres musicals al llarg del. El seu art es va expressar en nombrosos gèneres i, tot i que les simfonies van ser la font principal de la seva popularitat internacional, el seu impacte va resultar ser sobretot significatiu en les obres per a piano i música de cambra. La seva producció inclou els gèneres pianístics (32 sonates per a piano), de cambra (16 quartets de corda, 7 trios per a piano, 5 trios de corda, 10 sonates per a violí i piano, 5 sonates per a violoncel i piano), sacra (dues misses, un oratori: Crist en el Mont de les Oliveres), vocal (una òpera: Fidelio, música incidental i lieder), concertant (5 concerts per a piano i orquestra, un concert per a violí i orquestra, un triple per a violí, violoncel, piano i orquestra) i orquestral (9 simfonies, obertures, un ballet: Les criatures de Prometeu, etc.). La música del quart moviment de la novena simfonia està basada en el Cant de joia de Friedrich von Schiller i va ser escollit com a himne de la Unió Europea.
Ludwig van Beethoven і Simfonia núm. 5 (Beethoven) · Ludwig van Beethoven і Trio per a piano núm. 3 (Beethoven) ·
Mi bemoll major
Mi bemoll major (també Mi♭M en la notació europea, i E♭ en la notació americana) és la tonalitat que té l'escala major a partir de la nota mi♭; està constituïda per les notes mi♭, fa, sol, la♭, si♭, do i re.
Mi bemoll major і Simfonia núm. 5 (Beethoven) · Mi bemoll major і Trio per a piano núm. 3 (Beethoven) ·
Minuet
Un minuet és una dansa francesa en un tempo moderat o lent i en mètrica ternària.
Minuet і Simfonia núm. 5 (Beethoven) · Minuet і Trio per a piano núm. 3 (Beethoven) ·
Pizzicato
Músic realitzant un pizzicato amb un contrabaix. El pizzicato és una tècnica d'execució amb els instruments musicals de corda fregada, consisteix a fer sonar, pinçant-les amb els dits, les cordes d'uns instruments que habitualment es toquen fregant-les amb un arc.
Pizzicato і Simfonia núm. 5 (Beethoven) · Pizzicato і Trio per a piano núm. 3 (Beethoven) ·
Scherzo
L'scherzo (de l'italià: 'joc') és una forma musical, derivada del minuet però una mica més ràpida, creada per Ludwig van Beethoven.
Scherzo і Simfonia núm. 5 (Beethoven) · Scherzo і Trio per a piano núm. 3 (Beethoven) ·
Violí
El violí (etimologia: de l'italià Violino, diminutiu de viola) és un instrument de corda fregada que té quatre cordes i és el més agut de la seva família.
Simfonia núm. 5 (Beethoven) і Violí · Trio per a piano núm. 3 (Beethoven) і Violí ·
Violoncel
El violoncel (de vegades abreujat cello) és un instrument de corda.
Simfonia núm. 5 (Beethoven) і Violoncel · Trio per a piano núm. 3 (Beethoven) і Violoncel ·
Wolfgang Amadeus Mozart
,, fou un compositor austríac, àmpliament considerat un dels més destacats de la història de la música occidental.
Simfonia núm. 5 (Beethoven) і Wolfgang Amadeus Mozart · Trio per a piano núm. 3 (Beethoven) і Wolfgang Amadeus Mozart ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Simfonia núm. 5 (Beethoven) і Trio per a piano núm. 3 (Beethoven)
- Què tenen en comú Simfonia núm. 5 (Beethoven) і Trio per a piano núm. 3 (Beethoven)
- Semblances entre Simfonia núm. 5 (Beethoven) і Trio per a piano núm. 3 (Beethoven)
Comparació entre Simfonia núm. 5 (Beethoven) і Trio per a piano núm. 3 (Beethoven)
Simfonia núm. 5 (Beethoven) té 107 relacions, mentre que Trio per a piano núm. 3 (Beethoven) té 23. Com que tenen en comú 13, l'índex de Jaccard és 10.00% = 13 / (107 + 23).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Simfonia núm. 5 (Beethoven) і Trio per a piano núm. 3 (Beethoven). Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
