Obrir a Google MapsTaula de continguts
238 les relacions: Aci Castello, Acireale, Administració provincial romana, Agricultura, Agrigent, Al-Qàïm (fatimita), Albanesos, Alemany, Alfons el Magnànim, Aliats de la Segona Guerra Mundial, Amèrica del Nord, Antiga Grècia, Antiga Roma, Antonio Canepa, Apenins, Argentina, Aridesa, Arquimedes, Atenes, Austràlia, Àfrica, Àfrica del Nord, Àgates, Àrab, Bagheria, Belisari, Calàbria, Califat, Califat Fatimita, Caltagirone, Caltanissetta, Camorra, Carlemany, Carles I d'Anjou, Cartago, Casa d'Hauteville, Castellà, Català, Catània, Catedral de Monreale, Cefalù, Ciceró, Cinema, Ciutat metropolitana de Catània, Ciutat metropolitana de Messina, Ciutat metropolitana de Palerm, Ciutats metropolitanes d'Itàlia, Clima mediterrani, Comtat de Sicília, Constança de Sicília, ... Ampliar l'índex (188 més) »
- Illes d'Itàlia
- Regions d'Itàlia
Aci Castello
Localització d'Aci Castello Aci Castello (sicilià Jaci Casteddu) és un municipi italià, dins de la ciutat metropolitana de Catània.
Veure Sicília і Aci Castello
Acireale
Acireale dins la província de Catània Acireale (sicilià Jaciriali) és un municipi italià, situat a la regió de Sicília i a la ciutat metropolitana de Catània.
Veure Sicília і Acireale
Administració provincial romana
L'administració provincial romana es va crear quan la Primera Guerra Púnica va portar a l'expansió del territori de Roma, bàsicament a les illes mediterrànies.
Veure Sicília і Administració provincial romana
Agricultura
Camps de conreu: ja s'ha acabat de segar, al centre unes bales de palla, al fons, el que pareixen edificis blancs són hivernacles miniatura Lagricultura, en un sentit ampli, és el conjunt de coneixements i d'activitats que tenen per objecte l'explotació del medi natural, per mitjà del conreu de certes plantes.
Veure Sicília і Agricultura
Agrigent
Chiesa San Lorenzo Agrigent (en italià Agrigento, en sicilià Girgenti) és una ciutat de Sicília situada a la costa sud-oest entre Selinunt i Gela, a la vora del riu San Biagio.
Veure Sicília і Agrigent
Al-Qàïm (fatimita)
Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn al-Mahdí al-Qàïm bi-amr-Al·lah, més conegut pel seu làqab al-Qàïm (Salamiyya, Síria, 893 - 17 o 23 de maig de 946) fou el segon califa fatimita a Mahdia (934-946).
Veure Sicília і Al-Qàïm (fatimita)
Albanesos
Els albanesos (en albanès: Shqiptarët) són un grup ètnic que té en comú la cultura albanesa, l'albanès i els avantpassats albanesos.
Veure Sicília і Albanesos
Alemany
L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.
Veure Sicília і Alemany
Alfons el Magnànim
Carlí d'Alfons el Magnànim Ral d'Alfons el Magnànim Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat ''alfonsí'' Alfons el Magnànim, anomenat també Alfons V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella, 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.
Veure Sicília і Alfons el Magnànim
Aliats de la Segona Guerra Mundial
Països neutrals Els Aliats, més tard coneguts formalment com les Nacions Unides, van ser una coalició militar internacional formada durant la Segona Guerra Mundial (1939-1945) per oposar-se a les potències de l'Eix, dirigides per l'Alemanya nazi, l'Imperi del Japó i la Itàlia feixista.
Veure Sicília і Aliats de la Segona Guerra Mundial
Amèrica del Nord
L'Amèrica del Nord és un subcontinent d'Amèrica, que s'estén, geopolíticament, des d'Alaska i Groenlàndia al nord, fins a la frontera de Mèxic amb Guatemala i Belize al sud.
Veure Sicília і Amèrica del Nord
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Veure Sicília і Antiga Grècia
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Veure Sicília і Antiga Roma
Antonio Canepa
Antonio Canepa (Palerm, 25 d'octubre de 1908 - Randazzo, 17 de juny de 1945) fou un professor universitari, partisà i comandant de l'Exèrcit Voluntari per la Independència de Sicília (EVIS), també conegut com a Mario Turri.
Veure Sicília і Antonio Canepa
Apenins
Subdivisions segons la latitud. Els Apenins o Apennins (en italià: Appennini) és una serralada de plegament alpí (Orogènesi alpina) que recorre Itàlia de nord-oest a sud-est; i en forma la columna vertebral.
Veure Sicília і Apenins
Argentina
LArgentina, oficialment la República Argentina, és un Estat sobirà de l'Amèrica del Sud organitzat com a república representativa i federal, integrat per vint-i-tres províncies i una ciutat autònoma, Buenos Aires, la qual és la capital.
Veure Sicília і Argentina
Aridesa
Mapa de climes del món:██ Climes hiperàrids i àrids L'ariditat o aridesa és la característica que presenta, respecte a la humitat, una zona terrestre afectada per un clima amb precipitacions escasses o gairebé nul·les.
Veure Sicília і Aridesa
Arquimedes
Arquimedes (Archimedes; Siracusa, -) va ser un matemàtic, astrònom, filòsof, físic i enginyer de l'antiga Grècia.
Veure Sicília і Arquimedes
Atenes
Atenes (Αθήνα, Athina; Ἀθῆναι; en català medieval Cetines) és la capital de Grècia, la capital de la regió grega de l'Àtica i la ciutat més gran del país.
Veure Sicília і Atenes
Austràlia
Austràlia, oficialment la Mancomunitat d'Austràlia (en anglès: Commonwealth of Australia), és un estat de l'hemisferi sud que conforma un continent; i que inclou, a més, diverses illes petites dels oceans Pacífic i Índic.
Veure Sicília і Austràlia
Àfrica
LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.
Veure Sicília і Àfrica
Àfrica del Nord
miniatura L'Àfrica del Nord és una regió del continent africà que habitualment es considera que inclou els estats i territoris següents.
Veure Sicília і Àfrica del Nord
Àgates
Mapa amb les illes Egates Vista de Favignana Les Egates (Aegates Insulae), Eguses (Aegusse) o Àgates són un petit arxipèlag format per les illes de Favignana (Aegusa), Marettimo (Hiera) i Levanzo (Phorbantia) a la costa occidental de Sicília, al nord-oest del cap de Lilibèon, prop de les ciutats de Trapani i Marsala, amb una superfície total de 37,45 quilòmetres quadrats.
Veure Sicília і Àgates
Àrab
Banderes dels estats de llengua àrab La llengua àrab (en àrab) és la llengua parlada en origen pel poble àrab.
Veure Sicília і Àrab
Bagheria
Bagaria Baarìa Bagheria és un municipi italià, situat a la regió de Sicília i a la ciutat metropolitana de Palerm.
Veure Sicília і Bagheria
Belisari
Flavi Belisari (llatí: Flavius Belisarius; grec: Φλάβιος Βελισάριος, Flàvios Velissàrios; nascut cap al 500 i mort el 13 de març del 565), sovint conegut simplement com a Belisari, fou el general més destacat de l'Imperi Romà d'Orient en l'antiguitat tardana.
Veure Sicília і Belisari
Calàbria
Calàbria (en calabrès: Calàbbria, en italià: Calabria, en grecano o griko: Calavría, en grec: Καλαβρíα, en albanès Kalabria) és una regió d'Itàlia meridional.
Veure Sicília і Calàbria
Califat
200x200px El terme califat fa referència al primer sistema de govern establert en l'islam i va representar la unitat entorn del líder de l'''umma'' (comunitat musulmana).
Veure Sicília і Califat
Califat Fatimita
El Califat Fatimita o Estat Fatimita fou un califat musulmà de l'edat mitjana, l'únic que tenia el xiisme ismaïlita com a religió oficial.
Veure Sicília і Califat Fatimita
Caltagirone
Caltagirone (en sicilià Caltaggiruni, en català Calatagiró) és un comune italià de la ciutat metropolitana de Catània, Sicília.
Veure Sicília і Caltagirone
Caltanissetta
Localització de Caltanissetta Caltanissetta (sicilià Nissa o Cartanissetta i en català Catalaniseta) és un municipi italià, situat a la regió de Sicília i a la província de Caltanissetta.
Veure Sicília і Caltanissetta
Camorra
La Camorra és una organització criminal mafiosa de la regió de la Campània i la ciutat italiana de Nàpols.
Veure Sicília і Camorra
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Veure Sicília і Carlemany
Carles I d'Anjou
Carles I d'Anjou (- Foggia, Regne d'Itàlia, 1285) fou comte d'Anjou, Provença i Maine (1246 - 1285); rei de Sicília (1266 - 1282); rei de Nàpols (1266 -1285); rei titular d'Albània (1267-85); rei titular de Jerusalem (1278 - 85).
Veure Sicília і Carles I d'Anjou
Cartago
Cartago va ser una antiga ciutat del nord d'Àfrica, a l'actual Tunísia (a uns disset quilòmetres al nord-est de la capital d'aquest país), fundada per emigrants fenicis de Tir a finals del, segons la datació moderna més acceptada, i segons la llegenda, per la princesa fenícia Dido.
Veure Sicília і Cartago
Casa d'Hauteville
La Casa d'Hauteville (o Casa d'Altavilla) és una dinastia normanda que governà Sicília entre els anys 1073 (o 1085) i 1194.
Veure Sicília і Casa d'Hauteville
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Veure Sicília і Castellà
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Veure Sicília і Català
Catània
Localització de Catània Catània (en sicilià Catania) és una ciutat de l'est de Sicília, capital de la ciutat metropolitana de Catània, als contraforts de l'Etna i a la vora del golf de Catània.
Veure Sicília і Catània
Catedral de Monreale
La catedral de Monreale (Ciutat metropolitana de Palerm, Sicília) és un dels més grans assoliments de l'art normand en el món.
Veure Sicília і Catedral de Monreale
Cefalù
Cefalù (en sicilià Cifalù, en català medieval Xifal·ló) és una antiga ciutat i actual municipi de la ciutat metropolitana de Palerm, a la regió de Sicília, Itàlia.
Veure Sicília і Cefalù
Ciceró
Marc Tul·li Ciceró, en llatí Marcus Tullius Cicero (Arpinum, 3 de gener de 106 aC - Formia, 7 de desembre de 43 aC), fou polític, filòsof i orador de l'antiga Roma.
Veure Sicília і Ciceró
Cinema
Projector antic El cinema (del grec kíνημα, moviment), cínema, cine o cinematografia (de kíνημα, moviment, i γράφειν, gravar) és l'art de fer films cinematogràfics.
Veure Sicília і Cinema
Ciutat metropolitana de Catània
La Ciutat metropolitana de Catània (en italià Città metropolitana di Catania) és una ciutat metropolitana que forma part de la regió de Sicília a Itàlia.
Veure Sicília і Ciutat metropolitana de Catània
Ciutat metropolitana de Messina
La Ciutat metropolitana de Messina (en italià Città metropolitana di Messina) és una ciutat metropolitana que forma part de la regió de Sicília a Itàlia.
Veure Sicília і Ciutat metropolitana de Messina
Ciutat metropolitana de Palerm
La Ciutat metropolitana de Palerm (en italià Città metropolitana di Palermo) és una ciutat metropolitana que forma part de la regió de Sicília a Itàlia.
Veure Sicília і Ciutat metropolitana de Palerm
Ciutats metropolitanes d'Itàlia
La ciutat metropolitana (en italià: città metropolitana) a Itàlia és un ens administratiu, previst per l'article 114 de la Constitució de la República Italiana.
Veure Sicília і Ciutats metropolitanes d'Itàlia
Clima mediterrani
Clima supra-mediterrani d'estiu càlid (Csb) Climograma de València, típicament mediterrani El clima mediterrani és un clima de transició entre el clima temperat i el clima subtropical i tropical.
Veure Sicília і Clima mediterrani
Comtat de Sicília
El Comtat de Sicília fou un estat normand que existí entre el 1071 i el 1130, després d'un llarg procés de conquesta i consolidació encetat a mitjans del.
Veure Sicília і Comtat de Sicília
Constança de Sicília
Constança de Sicília (Catània, Sicília 1249-Barcelona, 8 d'abril de 1302) fou reina consort d'Aragó i de València, comtessa de Barcelona (1276-1285) i reina de Sicília (1282-1302), casada amb el rei Pere el Gran.
Veure Sicília і Constança de Sicília
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Veure Sicília і Constantinoble
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Veure Sicília і Corona d'Aragó
Diodor de Sicília
Diodor de Sicília o Diodor Sícul (en llatí Diodorus Siculus, en grec antic Διόδωρος) va ser un historiador grec nascut a Sicília que va viure al contemporani de Juli Cèsar i d'August.
Veure Sicília і Diodor de Sicília
Dionisi el Jove
Dionisi el Jove (Dionysius; vers 396 aC- 342 aC) fou un tirà de Siracusa (367-356 aC i 347-344 aC), fill de Dionisi el Vell.
Veure Sicília і Dionisi el Jove
Dionisi el Vell
Dionisi el Vell (Dyonisius; vers 431 aC-367 aC) fou tirà de Siracusa (405-367 aC).
Veure Sicília і Dionisi el Vell
Doris (grup humà)
Soldat «molt armat». Els doris (Δωριεῖς) eren un poble indoeuropeu que va envair Grècia el segle XII aC i s'imposà als aqueus.
Veure Sicília і Doris (grup humà)
Emigració
Pòster de govern japonès promocionant Sud-amèrica Lemigració humana és marxar del lloc d'origen a un altre (pot ser a escala nacional o internacional).
Veure Sicília і Emigració
Emirat de Sicília
LEmirat de Sicília fou un estat musulmà a la Mediterrània, format per l'illa de Sicília dominada pels musulmans des de principis del fins a finals del.
Veure Sicília і Emirat de Sicília
Enna
Ubicació de Enna dins la província ''Castello di Lombardia'' a Enna, Sicília Enna (sicilià Castrugiuvanni, en català medieval Castrejoan) és una ciutat de Sicília, vers el centre de l'illa a la cimera d'un gran turó rodejat de precipicis el que la feia gairebé impossible de conquerir doncs els pocs accessos eren fàcils de defendre i tenia subministrament propi d'aigua de fonts.
Veure Sicília і Enna
Enric VI del Sacre Imperi Romanogermànic
va ser Rei d'Alemanya (1190-1197), Sacre Emperador Romà (1191-1197) i rei consort de Sicília (1194-1197).
Veure Sicília і Enric VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Erice
Erice (sicilià Èrici) és una ciutat històrica al mont Éryx (Erice en italià), a la vora de Trapani a Sicília, Itàlia.
Veure Sicília і Erice
Escriptura
Il·lustració d'un escriba fent ús de l'escriptura Lescriptura és un mètode de comunicació humana que es realitza mitjançant signes visuals que constitueixen un sistema, que pot o no expressar sense ambigüitat tot el que pot dir una llengua determinada.
Veure Sicília і Escriptura
Esparta
Esparta (grec dòric: Σπάρτα, Sparta; grec modern: Σπάρτη, Sparti) o Lacedemònia (grec dòric: Λακεδαίμων, Lakedàimon) fou una destacada polis grega del Peloponès, precursora de la ciutat moderna del mateix nom.
Veure Sicília і Esparta
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Veure Sicília і Estats Units d'Amèrica
Estret de Messina
L'estret de Messina (en italià Stretto di Messina, en sicilià Strittu di Missina) és un estret que separa l'illa de Sicília de la península Itàlica (a la part de Calàbria) i comunica la mar Tirrena amb la mar Jònica.
Veure Sicília і Estret de Messina
Etna
LEtna, també conegut localment com a Mungibeddu (el Montgibell en català medieval), és un volcà de la costa est de Sicília, entre les províncies de Messina i Catània.
Veure Sicília і Etna
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Veure Sicília і Europa
Europa de l'Est
En blau, els estats que formaven part del tradicional concepte d'Europa de l'Est segons la classificació estadística de l'ONU Europa durant la Guerra Freda - blocs La divisió d'Europa en dues meitats, una de l'Est i una altra d'Occidental, es deu a raons històriques i no geogràfiques.
Veure Sicília і Europa de l'Est
EVIS
EVIS són les sigles de lEsercito Volontario per l'Indipendenza della Sicilia, partit en pro de l'independentisme sicilià fundat a Catània el febrer de 1944 per Antonio Canepa.
Veure Sicília і EVIS
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Veure Sicília і Felip V d'Espanya
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Veure Sicília і França
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»).
Veure Sicília і Francès
Frederic II de Sicília
Frederic II de Sicília (Barcelona, Principat de Catalunya, 1272 - Paternò, Regne de Sicília, 25 de juny de 1337) fou rei de Sicília (1295-1337).
Veure Sicília і Frederic II de Sicília
Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic
Frederic II (Jesi, 26 de desembre del 1194 - Fiorentino di Puglia, 13 de desembre de 1250), de la casa de Hohenstaufen, va ser un pretendent al títol de Rei dels Romans des de 1212 i monarca indiscutit a partir de 1215.
Veure Sicília і Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic
Front Nacional Sicilià
El Front Nacional Sicilià (Frunti Nazziunali Sicilianu en sicilià, Fronte Nazionale Siciliano en italià) és un partit polític de Sicília (Itàlia), que propugna la independència de l'illa.
Veure Sicília і Front Nacional Sicilià
Fruita seca
Pinyons La fruita seca són els fruits comestibles de certes plantes i arbres que en la seva composició natural (sense activitat humana manipulant) tenen menys d'un 50% d'aigua i solen estar envoltats d'una closca dura.
Veure Sicília і Fruita seca
Gambeta
La gambeta (Palaemon serratus) és una espècie de crustaci decàpode de l'infraordre Caridea, que es troba l'oceà Atlàntic Atlàntic, des de Dinamarca fins a Mauritània, al Mar Mediterrani i al mar Negre.
Veure Sicília і Gambeta
Gènova
Gènova (en italià, Genova; en lígur, Zena) és una ciutat d'Itàlia que té 600.000 habitants, anomenats genovesos.
Veure Sicília і Gènova
Gela
Ubicació de Gela dins la província Gela (sicilià Gela) és un municipi de la província de Caltanissetta, a Sicília.
Veure Sicília і Gela
Giuseppe Garibaldi
Giuseppe Garibaldi (Niça, llavors part del Regne de Sardenya, 4 de juliol de 1807 - Caprera, 2 de juny de 1882) fou un militar i polític italià.
Veure Sicília і Giuseppe Garibaldi
Gozo
Gozo, antigament Gozzo i, en català medieval, el Goi, és una illa de la mar Mediterrània entre Sicília i la costa d'Àfrica, separada per un estret de l'illa de Malta, amb la qual forma la República de Malta.
Veure Sicília і Gozo
Grand Tour
''Goethe als camps romans'', per Tischbein Grand Tour va ser el nom donat a un viatge de diversió/instrucció per Europa, que realitzaven principalment els joves de classe mitjana alta per acabar la seva formació.
Veure Sicília і Grand Tour
Grec
La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.
Veure Sicília і Grec
Guerra del Peloponnès
La Guerra del Peloponnès va ser un conflicte bèl·lic que va afectar a Grècia en els anys des del 431 aC fins al 404 aC i va enfrontar la Lliga de Delos (conduïda per Atenes) i els seus aliats, de tendència democràtica, contra Esparta i els seus, de tendència oligàrquica.
Veure Sicília і Guerra del Peloponnès
Guillem I de Sicília
Tomba de Guillem I de Sicília. Guillem I de Sicília (1131 - 7 de maig de 1166), rei de Sicília, fill del rei Roger II de Sicília i d'Elvira de Castella, net d'Alfons VI de Lleó.
Veure Sicília і Guillem I de Sicília
Guillem II de Sicília
Guillem II de Sicília (en francès: Guillaume II) (1155 - 11 de novembre de 1189), dit el Bo, va ser rei del Regne de Sicília de 1166 fins a la seva mort.
Veure Sicília і Guillem II de Sicília
Hauteville-la-Guichard
Hauteville-la-Guichard és un municipi francès situat al departament de la Manche i a la regió de Normandia.
Veure Sicília і Hauteville-la-Guichard
Hohenstaufen
Armes de la Casa de Hohenstaufen Els Hohenstaufen o els Staufer van ser una dinastia de reis germànics (1138-1254), i molts d'ells també van ser coronats Sacres Emperadors Romans i Ducs de Suàbia.
Veure Sicília і Hohenstaufen
Hortalissa
Hortalisses variades Conreu d'hortalisses Les hortalisses són plantes herbàcies, o llegums verds, que es conreen amb fins alimentaris per als humans o animals, i que es poden consumir en estat fresc o cuinats.
Veure Sicília і Hortalissa
Idioma
família a la qual pertanyen. Una llengua o idioma és un sistema de comunicació (verbal o per senyals) propi d'una comunitat humana.
Veure Sicília і Idioma
Illa
Vista de satèl·lit de l''''illa''' de Formentera, situada a la mar Mediterrània Relleu de Tenerife vist des de satèl·lit. Una illa o ísola és un territori terrestre envoltat d'aigua, sigui de mar, de riu o de llacs.
Veure Sicília і Illa
Illa de Malta
L'illa de Malta és la més gran de les tres illes que constitueixen l'arxipèlag i la República de Malta.
Veure Sicília і Illa de Malta
Illes Eòlies
Les illes Eòlies o illes Lipari (en italià Isole Eolie o Isole Lipari) són un arxipèlag de set illes al nord de Sicília, d'origen volcànic, situat a la mar Tirrena, pertanyents a la província de Messina.
Veure Sicília і Illes Eòlies
Illes Pelàgiques
Mapa de situació Les illes Pelàgiques són un grup de tres illes al sud d'Itàlia, entre la costa de Tunísia i Sicília, format per les illes de Lampedusa (la més gran), la de Lampione, i la de Linosa.
Veure Sicília і Illes Pelàgiques
Immigració
Taxa neta de migració al 2011: positiva (blau), negativa (taronja), estable (verd), sense dades (gris). Immigrants europeus arribant a l'Argentina. La immigració és l'entrada a un país per part de persones que van néixer o són procedents d'un altre Estat.
Veure Sicília і Immigració
Imperi Austríac
LImperi Austríac fou un estat creat el 1804 i format per un conjunt de territoris sota dominació austríaca.
Veure Sicília і Imperi Austríac
Imperi Espanyol
mite romà de les Columnes d'Hèrcules (Estret de Gibraltar), que es creia que eren els límits del món, i l'advertència ''Non Terrae Plus ultra'' (No existeix terra mes allà). L'Imperi Espanyol fou el conjunt de territoris a Europa, Amèrica, Àsia, Àfrica i Oceania que estigueren sota el domini de la Monarquia Hispànica al llarg de la història.
Veure Sicília і Imperi Espanyol
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Veure Sicília і Imperi Otomà
Imperi Persa
Imperi Persa és la denominació convencional per anomenar diversos imperis de l'antiguitat en general i més pròpiament pels regits per dinasties perses originades a Pèrsia (aquemènida i sassànida).
Veure Sicília і Imperi Persa
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Veure Sicília і Imperi Romà
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Veure Sicília і Imperi Romà d'Orient
Innocenci II
Innocenci II, de nom seglar Gregorio Papareschi, (Roma, ? - 24 de setembre de 1143) va ser Papa de Roma del 1130 al 1143.
Veure Sicília і Innocenci II
Institut Nacional d'Estadística (Itàlia)
LInstitut Nacional d'Estadística (ISTAT) (en italià: Istituto Nazionale di Statistica) és l'òrgan estadístic del govern d'Itàlia.
Veure Sicília і Institut Nacional d'Estadística (Itàlia)
Invasió aliada de Sicília
La Invasió Aliada de Sicília, amb nom clau Operació Husky va ser una campanya de la Segona Guerra Mundial, en la qual els Aliats van conquerir l'illa de Sicília a l'Eix.
Veure Sicília і Invasió aliada de Sicília
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Veure Sicília і Italià
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Veure Sicília і Itàlia
Itàlia meridional
La Itàlia Meridional és la part sud de la península Itàlica i comprèn les regions d'Abruços, Molise, Campània, Pulla, Basilicata i Calàbria.
Veure Sicília і Itàlia meridional
Lampedusa
Lampedusa és una illa italiana situada davant de la costa de Tunísia.
Veure Sicília і Lampedusa
Latifundi
Un latifundi (del llatí latifundĭum) és una explotació agrària de grans dimensions.
Veure Sicília і Latifundi
Licata
Licata (sicilià Licata) és un municipi italià, situat a la regió de Sicília i a la província d'Agrigent.
Veure Sicília і Licata
Lipari
Ubicació del municipi de Lipari dins de la província de Messina Lipari (pronunciat, l'antiga Lipara en llatí i Λιπάρα en grec, en català medieval Líper) és l'illa principal de l'arxipèlag italià de les illes Eòlies (també conegudes com a illes Lipari), situades entre Sicília i la península.
Veure Sicília і Lipari
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Sicília і Llatí
Llatí vulgar
El llatí vulgar (llatí clàssic: sermō vulgāris) és la varietat del llatí parlada per la gent de l'Imperi Romà, incloent-hi els seus legionaris.
Veure Sicília і Llatí vulgar
Llegum
Llegums Llegum que mostra les llavors a l'interior Un llegum és un tipus de fruit que s'obre quan és madur (dehiscent).
Veure Sicília і Llegum
Llengües romàniques
Les llengües romàniques o neollatines són llengües que històricament deriven del llatí vulgar (entès en el sentit etimològic de «popular», «parlat pel poble», com a oposat al llatí clàssic i literari).
Veure Sicília і Llengües romàniques
Llimoner
El llimoner o la llimera (Citrus limonum) és un arbre fruiter perenne de la família de les rutàcies i del gènere cítric molt conegut pel seu fruit, la llimona, una fruita comestible de sabor àcid i extremadament fragant que s'usa principalment en l'alimentació.
Veure Sicília і Llimoner
Llista de peixos de Sicília
Jònica Tallahams (''Pomatomus saltatrix'') Músic (''Serranus hepatus'') Peix guilla (''Alopias vulpinus'') Anfós jueu (''Mycteroperca rubra'') Llenguado nassut (''Pegusa lascaris'') Pagell (''Pagellus erythrinus'') Bavosa de plomall (''Parablennius pilicornis'') Círvia (''Seriola dumerili'') Sardina (''Sardina pilchardus'') Gallineta (''Trigloporus lastoviza'') Dot (''Polyprion americanus'') Tauró blanc (''Carcharodon carcharias'') Ratolí italià (''Nezumia sclerorhynchus'') Aranya blanca (''Trachinus draco'') Ase mossegaire (''Blennius ocellaris'') Palaí xic (''Buglossidium luteum'') ''Siganus luridus'' Morena (''Muraena helena'') Fadrí (''Thalassoma pavo'') ''Fistularia commersonii'' Mòllera fosca (''Trisopterus luscus'') ''Lampris guttatus'' Palomida (''Lichia amia'') Gall de Sant Pere (''Zeus faber'') Banyut (''Parablennius tentacularis'') Rei dels peixos (''Regalecus glesne'') ''Stromateus fiatola'' Serpentí (''Syngnathus typhle'') Tintorera (''Prionace glauca'') Serranet (''Serranus cabrilla'') Bavosa de banda negra (''Parablennius rouxi'') Xanguet (''Aphia minuta'') ''Scorpaena elongata'' Milana (''Myliobatis aquila'') Llavió (''Symphodus tinca'') Luvar (''Luvarus imperialis'') Llambrega (''Symphodus melanocercus'') Llobarro (''Dicentrarchus labrax'') Clavellada (''Raja clavata'') Lluerna verda (''Eutrigla gurnardus'') Raor (''Xyrichtys novacula'') ''Salaria basilisca'' Dragó lira (''Callionymus lyra'') Moll de roca (''Mullus surmuletus'') Rap (''Lophius piscatorius'') Tonyina blanca (''Thunnus alalunga'') ''Schedophilus medusophagus'' (il·lustració del 1885) Llissa vera (''Chelon labrosus'') Aquesta llista de peixos de Sicília inclou 426 espècies de peixos que es poden trobar actualment a l'illa de Sicília ordenades per l'ordre alfabètic de llur nom científic.
Veure Sicília і Llista de peixos de Sicília
Llobarro
Exemplar capturat a Turquia. Vista lateral Llobarros en una peixateria Un llobarro en un aquari El llobarro, la llobina, el llop, llop de mar, llobató, mollet, (Dicentrarchus labrax) és una espècie de peix blanc osteïcti de la família dels morònids i molt corrent a les costes dels Països Catalans.
Veure Sicília і Llobarro
Magna Grècia
Magna GrèciaMagna Grècia (Magna Graecia; Megálē Hellás) és el nom donat en l'antiguitat al territori ocupat pels colons grecs del sud de la península italiana i Sicília, on van fundar nombroses polis que van comerciar amb la seva metròpoli.
Veure Sicília і Magna Grècia
Malta
Malta, oficialment República de Malta, és un estat insular del Mediterrani.
Veure Sicília і Malta
Maltès
El maltès o maltés és la llengua oficial de Malta, i una de les llengües oficials a la Unió Europea.
Veure Sicília і Maltès
Mandariner
Mandariner Llavors de mandariner El mandariner (Citrus reticulata o Citrus nobilis) és un arbre conreat pel seu fruit, la mandarina.
Veure Sicília і Mandariner
Mar Jònica
La mar Jònica, Jònia o simplement Jònic (Ἰόνιος; antigament Mar del Grec) és una zona de la mar Mediterrània situada entre la península Itàlica meridional (la Calàbria, la Basilicata i la Pulla) i Sicília, a l'oest, i Albània i Grècia a l'est, al sud del canal d'Òtranto, que la uneix amb la mar Adriàtica.
Veure Sicília і Mar Jònica
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Veure Sicília і Mar Mediterrània
Mar Tirrena
La mar Tirrena (o el mar Tirrè) (en napolità i italià Mar Tirreno, en cors i sard Mare Tirrenu, en sicilià Mari Tirrenu, en francès Mer Tyrrhénienne), forma part de la mar Mediterrània.
Veure Sicília і Mar Tirrena
Maria de Sicília
Maria de Sicília (Catània, 1363 – Lentini, 1401) fou reina de Sicília (1377-1401), filla i hereva de Frederic el Senzill.
Veure Sicília і Maria de Sicília
Marroquins
Els marroquins (en àrab المغاربة, al-Maḡāriba, en amazic ⵉⵎⵖⵕⴰⴱⵉⵢⵏ, Imɣṛabiyen) és un grup humà que comparteix una cultura i ascendència comunes del Marroc.
Veure Sicília і Marroquins
Marsala
Marsala (sicilià Marsala, tot i que en palermità Maissàla i en marsalès Massàla, en català medieval Marsara) és un municipi italià, situat a la regió de Sicília i a la província de Trapani.
Veure Sicília і Marsala
Martí el Jove
Martí I de Sicília o Martí d'Aragó i de Luna, conegut com a Martí el Jove (Perpinyà, Principat de Catalunya, 1376 - Càller, Regne de Sardenya 1409), fou infant d'Aragó (1374-1409) i rei de Sicília (1390-1409).
Veure Sicília і Martí el Jove
Maurici (emperador)
Flavi Maurici Tiberi August (Flavius Mauricius Tiberius Augustus;; 539 – 27 de novembre del 602) fou emperador romà d'Orient des del 582 fins al 602.
Veure Sicília і Maurici (emperador)
Mazara
Mazara (en llatí Mazara, en grec antic Μάζαρα) moderna Mazzara, va ser una ciutat situada al sud-oest de Sicília a la desembocadura del riu del mateix nom entre Selinunt i Lilibèon.
Veure Sicília і Mazara
Mazara del Vallo
Mazara del Vallo (sicilià Mazzara) és un municipi italià, situat a la regió de Sicília i a la província de Trapani.
Veure Sicília і Mazara del Vallo
Màfia
La Màfia, com hom denomina habitualment en català la Cosa Nostra, és una societat secreta creada a Sicília dedicada al crim organitzat.
Veure Sicília і Màfia
Messina
Messina (en sicilià Missina) és una ciutat d'Itàlia situada al nord-est de Sicília.
Veure Sicília і Messina
Mezzogiorno
El Mezzogiorno (a italià normatiu, literalment Migdia, amb el significat de-zona-sud o meridional) és la macroregió meridional de l'estat italià.
Veure Sicília і Mezzogiorno
Milo (Sicília)
Ubicació de Milo dins de la província Milo (sicilià Milu) és un municipi italià, dins de la ciutat metropolitana de Catània.
Veure Sicília і Milo (Sicília)
Modica
Mòdica o Modica localment també Muòrica és un municipi italià, situat a la regió de Sicília i a la província de Ragusa.
Veure Sicília і Modica
Monreale
Monreale (sicilià Murriali) és un municipi italià, situat a la regió de Sicília i a la ciutat metropolitana de Palerm.
Veure Sicília і Monreale
Moviment Independentista Sicilià
El Moviment per la Independència de Sicília (MIS), dit també Moviment Independentista Sicilià (Movimento per l'Indipendenza della Sicilia en italià), és un moviment polític independentista actiu a Sicília de 1943 a 1947, i des de 2004, que propugna el secessionisme de l'illa de Sicília respecte de l'Estat d'Itàlia.
Veure Sicília і Moviment Independentista Sicilià
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Veure Sicília і Napoleó Bonaparte
Nàpols
Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.
Veure Sicília і Nàpols
Nicolosi
Ubicació de Nicolosi dins la província Nicolosi (sicilià Niculusi) és un municipi italià, dins de la ciutat metropolitana de Catània.
Veure Sicília і Nicolosi
Normandia
Normandia (en normand, Normaundie; en francès, Normandie) és una antiga regió de França.
Veure Sicília і Normandia
Occità
L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.
Veure Sicília і Occità
Opera dei pupi
Lopera dei pupi és un teatre de titelles originari de Sicília que el 2011 va ser declarat Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.
Veure Sicília і Opera dei pupi
Ostra
L'ostra és el nom comú donat a una sèrie de mol·luscs bivalves d'aigua salada que pertanyen principalment a les famílies Ostreidae (ostra veritable) de l'ordre dels Ostreoida i la familia Pteriidae (ostra de perla) de l'ordre dels Pterioida.
Veure Sicília і Ostra
Palerm
Palerm (en sicilià, Palermu; en italià i oficialment, Palermo) és la capital de Sicília i la cinquena ciutat d'Itàlia (675.801 habitants).
Veure Sicília і Palerm
Pantel·leria
Pantel·leria (en italià Pantelleria, sicilià Pantiddirìa, en àrab Kawsara o Kusira deformació de Cossyra) és una illa italiana situada entre l'oest de Sicília (a uns 100 km) i la costa de Tunísia (a uns 70 km).
Veure Sicília і Pantel·leria
Parlament
Vista del Parlament de Catalunya Un parlament, o assemblea legislativa, és una assemblea de persones que exerceixen el poder legislatiu i que controlen els actes del govern sota el model de Westminster o parlamentari.
Veure Sicília і Parlament
Paternò
Ubicació de Paternò dins de la província Paternò (sicilià Patennò) és un municipi italià, situat a la regió de Sicília i a la ciutat metropolitana de Catània.
Veure Sicília і Paternò
Púnics
Necròpoli del Puig dels Molins, a Eivissa. Els púnics o cartaginesos foren un poble de la Mediterrània Occidental que té els orígens en l'expansió colonial fenícia cap a occident.
Veure Sicília і Púnics
Peix blau
TonyinaEl peix blau és un grup de peixos que conté d'un 5% a un 11% de greix.
Veure Sicília і Peix blau
Peix espasa
Esquelet de peix espasa. Peix espasa pescat a Essaouira (Marroc). Peix espasa a la brasa adobat amb llimona i llorer. El peix espasa (i peix d'espasa) o emperador (Xiphias gladius) i esparró (rossellonès) és un peix teleosti de l'ordre dels perciformes i de la família dels xífids, amb el maxil·lar prolongat en forma d'espasa, fort i ràpid i de costums pelàgics.
Veure Sicília і Peix espasa
Península Itàlica
La península Itàlica, o península Apenina és una de les penínsules més grans d'Europa.
Veure Sicília і Península Itàlica
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285).
Veure Sicília і Pere el Gran
Piazza Armerina
Piazza Armerina dins d'Enna Piazza Armerina (sicilià Chiazza, en gallo-italic de Sicilia Ciazza, en català medieval Plaça) és un municipi italià, situat a la regió de Sicília i a la província d'Enna.
Veure Sicília і Piazza Armerina
Pintura
Kunsthistorisches Museum de Viena La pintura és l'art de pintar, d'expressar-se sobre una superfície mitjançant formes i colors.
Veure Sicília і Pintura
Placa africana
Mapa de la placa africana La placa africana (designada de vegades com la placa de Núbia) és una placa tectònica continental que cobreix el continent de l'Àfrica i que s'estén cap a l'oest fins a la dorsal mesoatlàntica.
Veure Sicília і Placa africana
Placa eurasiàtica
La placa eurasiàtica és una placa tectònica continental que inclou tota Euràsia, amb l'excepció del subcontinent indi, la península Aràbiga, i la part de Sibèria a l'est de la serralada Verkhoiansk.
Veure Sicília і Placa eurasiàtica
Placa tectònica
Les plaques tectòniques que configuren l'escorça terrestre. Plaques tectòniques (superfícies conservades) Una placa tectònica (del grec τέκτων, 'constructor') és un fragment de la litosfera que té certa activitat constructiva, destructiva, mobilitat, tensions i deformacions.
Veure Sicília і Placa tectònica
Platani
Desembocadura del Platani Platani (Hàlic o Halicos (grec Halykos, llatí Halycus)) fou un riu de Sicília que naixia al centre de l'illa i corria al sud-oest desaiguant prop d'Heraclea Minoa.
Veure Sicília і Platani
Primera Guerra Púnica
La Primera Guerra Púnica fou la primera de les tres guerres entre la República Romana i Cartago, les dues potències dominants de la Mediterrània occidental a l'albada del, que des del 264 fins al 241 aC es disputaren l'hegemonia en allò que acabaria sent el conflicte ininterromput més llarg i la major guerra naval de l'edat antiga.
Veure Sicília і Primera Guerra Púnica
Província d'Agrigent
La Província d'Agrigent (sicilià Pruvincia di Girgenti) és una província forma part de la regió de Sicília dins Itàlia.
Veure Sicília і Província d'Agrigent
Província d'Enna
La Província d'Enna és una província que forma part de la regió de Sicília dins Itàlia.
Veure Sicília і Província d'Enna
Província de Caltanissetta
La província de Caltanissetta (sicilià Pruvincia di Caltanissetta) és una província forma part de la regió de Sicília dins Itàlia.
Veure Sicília і Província de Caltanissetta
Província de Catània
La província de Catània (sicília Pruvincia di Catania) és una antiga província de la regió de Sicília dins Itàlia.
Veure Sicília і Província de Catània
Província de Messina
La Província de Messina és una antiga província de la regió de Sicília dins Itàlia.
Veure Sicília і Província de Messina
Província de Palerm
La província de Palerm (sicilià Pruvincia di Palermu) és una antiga província de la regió de Sicília dins Itàlia.
Veure Sicília і Província de Palerm
Província de Ragusa
La província de Ragusa és una província que forma part de la regió de Sicília dins Itàlia.
Veure Sicília і Província de Ragusa
Província de Siracusa
Ubicació de la província dins de Sicília La província de Siracusa (sicilià Pruvincia di Sarausa) és una província que forma part de la regió de Sicília dins Itàlia.
Veure Sicília і Província de Siracusa
Província de Trapani
La província de Trapani (sicilià Pruvincia di Tràpani) és una província que forma part de la regió de Sicília dins d'Itàlia.
Veure Sicília і Província de Trapani
Províncies d'Itàlia
Corona pel títol de província A Itàlia, la província és una divisió administrativa de nivell intermedi entre el municipi (comune) i la regió (regione).
Veure Sicília і Províncies d'Itàlia
Pulla
La Pulla (en italià Puglia, en tarentí Pugghie, en llatí Apulia) és una regió d'Itàlia meridional a la costa Adriàtica.
Veure Sicília і Pulla
Quilòmetre quadrat
Un quilòmetre quadrat o km² és la superfície que ocupa un quadrat d'un quilòmetre de costat.
Veure Sicília і Quilòmetre quadrat
Ragusa (Sicília)
Ubicació de Ragusa (Sicília) dins de la província Ragusa (sicilià Rausa) és un municipi italià, situat a la regió de Sicília i a la província de Ragusa.
Veure Sicília і Ragusa (Sicília)
Randazzo
Ubicació de Randazzo dins de la província Randazzo (sicilià Rannazzu, en català medieval Randàs) és un municipi italià, dins de la ciutat metropolitana de Catània.
Veure Sicília і Randazzo
Regió amb Estatut Especial
Regions amb estatut especial Regió amb Estatut Especial, a Itàlia, és una regió que gaudeix d'una forma particular d'autonomia amb estatut, segons preveu l'article 116 de la Constitució italiana.
Veure Sicília і Regió amb Estatut Especial
Regne de les Dues Sicílies
El Regne de les Dues Sicílies -Regno delle Due Sicilie - fou un regne situat als territoris de la Itàlia meridional ocupats pel Regne de Nàpols i el Regne de Sicília, així com diverses illes menors.
Veure Sicília і Regne de les Dues Sicílies
Regne de Sicília
El Regne de Sicília (sicilià: Regnu di Sicilia) fou un estat que existí al sud de la península Itàlica i, durant un temps, la regió d'Ifríqiya des de la seva fundació per Roger II de Sicília el 1130 fins al 1816.
Veure Sicília і Regne de Sicília
República Romana
La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.
Veure Sicília і República Romana
Riu Alcantara
Vista de les goles del riu, amb afloraments basàltics. Imatge del riu Alcantara al desembre de 2003. El riu Alcantara és un important riu de la part oriental de Sicília (Itàlia) que recorre 52 quilòmetres abans de desembocar al mar Jònic.
Veure Sicília і Riu Alcantara
Riu Salso
Localització El riu Salso (en sicilià: Salsu), també conegut com lImera Meridionale (en grec: Ἱμέρας, en llatí Himera), és un riu de la Sicília central i sud-oest.
Veure Sicília і Riu Salso
Roger I de Sicília
Roger I de Sicília (1031? - 22 de juny de 1101), anomenat Bosso o el Gran Comte, va ser el darrer gran líder de la Conquesta normanda del Mezzogiorno, esdevenint el comte de Sicília des del 1071 fins a la seva mort.
Veure Sicília і Roger I de Sicília
Romanesos
Els romanesos (români; antigament i dialectalment, rumâni; exònim arcaic: valacs) són un grup ètnic valac majoritari a Romania, que parla romanès.
Veure Sicília і Romanesos
Sal marina
Salines d'Eivissa La sal marina és la sal procedent de l'evaporació de l'aigua de mar, davant la sal gemma o sal de roca extreta de mines terrestres.
Veure Sicília і Sal marina
Salento
Salento (Salentino: Salentu, Salentino Griko: Σαλέντο) és l'extremitat sud-est de la regió italiana de la Pulla.
Veure Sicília і Salento
Salina
Salines d'Eivissa Salines a la badia de San FranciscoUna salina és un establiment que disposa de les instal·lacions adequades per a obtenir sal a partir de l'evaporació de l'aigua de mar o d'altres indrets amb aigües salines, o a partir de l'extracció de la sal gemma d'una mina o un jaciment.
Veure Sicília і Salina
Salvatore Giuliano
Turi Giulianu i Pisciotta Salvatore Giuliano (Montelepre, 16 de novembre de 1922 – Castelvetrano, 5 de juliol de 1950) va ser un camperol sicilià esdevingut bandit i independentista però condicionat per la màfia.
Veure Sicília і Salvatore Giuliano
Santa Flavia
Santa Flàvia (sicilià i italià: Santa Flavia) és un municipi italià, dins de la ciutat metropolitana de Palerm.
Veure Sicília і Santa Flavia
Sardenya
Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.
Veure Sicília і Sardenya
Sardina
Una llauna de sardines oberta. Un plat de sardines. Sardines a la brasa. La sardina o sarda (Sardina pilchardus) és un peix de l'ordre dels clupeïformes, de la família dels clupeids, de color blavós, amb els flancs i el ventre de color argentat brillant, que habita les zones costaneres i que es captura i consumeix en grans quantitats pel seu gran valor nutritiu.
Veure Sicília і Sardina
Sàtir dansant de Mazzara
El ''Sàtir Dansant'' de Mazzara El Sàtir Dansant (en sicilià, sàtiru danzanti) és una escultura en bronze de l'antiga Grècia trobada a la costa de Sicília.
Veure Sicília і Sàtir dansant de Mazzara
Sículs
Els sículs o síquels o sicels (en llatí siculi, siceli, en grec antic Σικελοί) eren els primers habitants de Sicília.
Veure Sicília і Sículs
Segesta (Sicília)
El temple Segesta (Segesta) fou una ciutat de Sicília a uns 10 km de la costa i uns 50 km a l'oest de Panormos.
Veure Sicília і Segesta (Sicília)
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Veure Sicília і Segona Guerra Mundial
Segona Guerra Púnica
La Segona Guerra Púnica fou la guerra més important de les tres Guerres Púniques; lliurades entre Roma i Cartago, van comportar la fi de l'imperi cartaginès en benefici de Roma, que va esdevenir la potència hegemònica indiscutible del Mediterrani occidental, malgrat que Cartago va sobreviure i va continuar, en teoria, essent sobirana del seu reduït territori nord-africà.
Veure Sicília і Segona Guerra Púnica
Selinunt
Mapa de la Sicília arcaica amb la localització de Selinunt, a l'oest de l'illa Selinunt (Σελινοῦς, Selinus, italià Selinunte, també Torre dei Pulci) fou una de les principals ciutats gregues de Sicília a la costa sud-oest, a la desembocadura del riu Selinunt, a uns 6 km a l'oest d'Hipses (Belici).
Veure Sicília і Selinunt
Sicilià
El sicilià és una llengua romànica que es parla a l'illa mediterrània de Sicília, a la part centre i sud de Calàbria i a la part sud de la Pulla (Itàlia).
Veure Sicília і Sicilià
Siracusa
Siracusa (en català medieval Saragossa o Saragossa de Sicília, en sicilià Sarausa) és una ciutat de l'illa de Sicília, a l'est de l'illa.
Veure Sicília і Siracusa
Sri Lanka
Sri Lanka (en singalès:ශ්රී ලංකා, Śrī Laṃkā i en tàmil: இலங்கை, Ilaṅkai) és un estat asiàtic de tradició mil·lenària famós per ser un puntal de saviesa en l'antiguitat i per ser avui un dels països més densament poblats.
Veure Sicília і Sri Lanka
Stromboli
Stromboli és una petita illa volcànica italiana que forma part de l'arxipèlag de les Eòlies, al mar Tirrè, al nord de la costa de Sicília.
Veure Sicília і Stromboli
Tancred de Sicília
Escut de la Casa d'Hauteville a Sicília. Tancred de Sicília o Tancred de Lecce (c. 1138, Lecce - † 20 de febrer de 1194, Palerm) fou comte de Lecce del 1149 al 1154 i del 1169 al 1194 i després rei de Sicília des del 1189 fins al 1194.
Veure Sicília і Tancred de Sicília
Taormina
Ubicació de Taormina dins la província Taormina (sicilià: Taurmina) és una ciutat de la costa oriental de Sicília, a la ciutat metropolitana de Messina, entre Messina i Catània.
Veure Sicília і Taormina
Taronja
Taronja Taronja La taronja és el fruit del taronger, arbre que pertany al gènere Citrus, de la família de les rutàcies.
Veure Sicília і Taronja
Tàmils
Els tàmils (தமிழர்,, en singular i தமிழர்கள் en plural, en idioma tàmil o tamilians) són un grup ètnic dravidià.
Veure Sicília і Tàmils
Terra Santa
Terra santa és un terme que, en contexts estrictament religiosos, designa un territori poc definit de l'Orient Mitjà, entre el riu Jordà i la mar Mediterrània.
Veure Sicília і Terra Santa
Terratrèmol
dorsals oceàniques. Un terratrèmol, sisme (del grec σεισμός, sismós, 'tremolor') o, simplement, tremolor de terra (en algunes zones es considera que un sisme és un terratrèmol de menor magnitud), és el resultat de l'alliberament brusc d'energia acumulada pels desplaçaments i les friccions de les diferents plaques de l'escorça terrestre (fenòmens reagrupats sota el nom de plaques tectòniques).
Veure Sicília і Terratrèmol
Timoleont
Timoleont (en llatí Timoleon, en grec antic Τιμολέων) fill de Timodem i Demarista, va pertànyer a una de les més nobles famílies de Corint i de jove ja va obtenir gran reputació entre els seus conciutadans per la seva habilitat i coratge.
Veure Sicília і Timoleont
Titelles
Teatre de Bèrgam (Itàlia): en escena Gioppino i Brighella, màscares tradicionals de la commedia dell'arte. Els titelles són una forma de teatre o representació que implica la manipulació de titelles.
Veure Sicília і Titelles
Tonyina
Tonyina La tonyina o tonyina rosa o tonyina vermella (Thunnus thynnus) és una espècie de peix teleosti de la família dels escòmbrids i de l'ordre dels perciformes.
Veure Sicília і Tonyina
Tractat d'Utrecht
El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713 que donaren lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.
Veure Sicília і Tractat d'Utrecht
Trapani
Trapani (català antic Tràpena, sicilià Tràpani) és una ciutat de l'oest de Sicília, capital de la província de Trapani amb 70.638 habitants (2008).
Veure Sicília і Trapani
Tunísia
Tunísia o República de Tunísia és un estat musulmà del nord d'Àfrica que fa frontera amb Algèria a l'oest i amb Líbia al sud-est, mentre que el mar Mediterrani banya les seves costes, al nord i a l'est del país.
Veure Sicília і Tunísia
Turó
Turó del Carmel (Barcelona)Un turó, pujol o tossal és una elevació del terreny que, en general, no supera 100 metres des de la base fins al cim.
Veure Sicília і Turó
Turisme
Autocars turístics El turisme és el terme que defineix totes les activitats i conjunt de relacions i fenòmens que realitzen les persones, ja sigui de forma individual o bé en grup, a nivell de desplaçaments i permanència (sense tenir en compte aquells deguts a estudi o finalitats lucratives) fora de la seva residència i entorn habitual; segons l'Organització Mundial del Turisme (OMT), la duració és per un període inferior a un any i superior a les 24 hores, i amb una finalitat de lleure, etc.
Veure Sicília і Turisme
Ubayd-Al·lah al-Mahdí
Abu-Muhàmmad Ubayd-Al·lah ibn al-Hussayn al-Mahdí, més conegut simplement com a Ubayd-Al·lah al-Mahdí o al-Mahdí Ubayd-Al·lah (Askar Mukram, 873 - Mahdia, 3 de març de 934) fou el primer imam manifestat (dhàhir) i després califa fatimita, amb seu inicial a Kairuan i després a Mahdia (909 - 934).
Veure Sicília і Ubayd-Al·lah al-Mahdí
Ustica
Ustica és una illa al nord-oest de Sicília amb una superfície de 8 km² i 1.324 habitants tots ells poblant l'únic municipi de l'illa anomenat també Ustica.
Veure Sicília і Ustica
Vall dels Temples
La Vall dels Temples (Valle dei Templi) és un conjunt arqueològic a prop d'Agrigent (Acragant), al sud de Sicília.
Veure Sicília і Vall dels Temples
Vàndals
Invasions bàrbares de l'Imperi Romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).
Veure Sicília і Vàndals
Veneçuela
Veneçuela, oficialment la República Bolivariana de Veneçuela, és un estat situat a la costa nord de Sud-amèrica.
Veure Sicília і Veneçuela
Venjança
La venjança és l'acte de tornar un dany rebut amb un mal igual o major més endavant, sigui de la mateixa forma per exemple, un assassinat d'un familiar del culpable per una mort a la família pròpia) o similar. L'acte pretén reparar el sentiment d'injustícia de la víctima i del seu entorn i com a tal està lligada a l'honor.
Veure Sicília і Venjança
Verres
Gai Verres (Gaius Verres; ca. –) va ser un magistrat romà famós el seu processament per corrupció i abús de poder.
Veure Sicília і Verres
Vespres Sicilianes
Les Vespres Sicilianes foren un aixecament popular de l'illa de Sicília, amb l'ajut militar de Pere II el Gran de Catalunya-Aragó, contra la tutela del rei de França Carles I d'Anjou, que tenia el control de l'illa amb el suport papal des de 1266 i que va durar de 1282 a 1287.
Veure Sicília і Vespres Sicilianes
Vi
El vi (vinum en llatí, οινος en grec) és una beguda obtinguda del raïm (varietat Vitis vinifera) mitjançant la fermentació alcohòlica del most o suc.
Veure Sicília і Vi
Vil·la romana del Casale
La vil·la romana del Casale és una vil·la situada dins el territori municipal de Piazza Armerina, a la província d'Enna, al sud de Sicília.
Veure Sicília і Vil·la romana del Casale
Vinya
La vinya és una planta del gènere Vitis originària d'Àsia.
Veure Sicília і Vinya
Vittoria
Ubicació de Vittoria dins la província Vittoria (sicilià Vittoria) és un municipi italià, situat a la regió de Sicília i a la província de Ragusa.
Veure Sicília і Vittoria
Vulcano
Vulcano és una illa de 21 quilòmetres quadrats, la més meridional de l'arxipèlag de les Eòlies i la tercera en extensió.
Veure Sicília і Vulcano
Xaloc
El xaloc és el vent calent que ve del sud-est.
Veure Sicília і Xaloc
Zafferana Etnea
Ubicació de Zafferana Etnea dins de la província Zafferana Etnea (sicilià Zafarana) és un municipi italià, dins de la ciutat metropolitana de Catània.
Veure Sicília і Zafferana Etnea
1072
El 1072 (MLXXII) fou un any de traspàs iniciat en diumenge pertanyent a l'edat mitjana.
Veure Sicília і 1072
1139
El 1139 (MCXXXIX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Sicília і 1139
1620
;Països Catalans:;Món.
Veure Sicília і 1620
1798
;Països Catalans.
Veure Sicília і 1798
1815
Mapa polític d'Europa després del Congrés de Viena el 1815.
Veure Sicília і 1815
1908
;Països Catalans.
Veure Sicília і 1908
1943
;Països Catalans.
Veure Sicília і 1943
1946
;Països Catalans.
Veure Sicília і 1946
Vegeu també
Illes d'Itàlia
Regions d'Itàlia
- Úmbria
- Abruços
- Basilicata
- Calàbria
- Campània
- Emília-Romanya
- Friül - Venècia Júlia
- Laci
- Ligúria
- Llombardia
- Lucània
- Marques
- Mezzogiorno
- Molise
- Piemont
- Pulla
- Regions d'Itàlia
- Sàmnium
- Sicília
- Toscana
- Vèneto
- Vall d'Aosta
També conegut com Siciliana, Sicilians.
, Constantinoble, Corona d'Aragó, Diodor de Sicília, Dionisi el Jove, Dionisi el Vell, Doris (grup humà), Emigració, Emirat de Sicília, Enna, Enric VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Erice, Escriptura, Esparta, Estats Units d'Amèrica, Estret de Messina, Etna, Europa, Europa de l'Est, EVIS, Felip V d'Espanya, França, Francès, Frederic II de Sicília, Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic, Front Nacional Sicilià, Fruita seca, Gambeta, Gènova, Gela, Giuseppe Garibaldi, Gozo, Grand Tour, Grec, Guerra del Peloponnès, Guillem I de Sicília, Guillem II de Sicília, Hauteville-la-Guichard, Hohenstaufen, Hortalissa, Idioma, Illa, Illa de Malta, Illes Eòlies, Illes Pelàgiques, Immigració, Imperi Austríac, Imperi Espanyol, Imperi Otomà, Imperi Persa, Imperi Romà, Imperi Romà d'Orient, Innocenci II, Institut Nacional d'Estadística (Itàlia), Invasió aliada de Sicília, Italià, Itàlia, Itàlia meridional, Lampedusa, Latifundi, Licata, Lipari, Llatí, Llatí vulgar, Llegum, Llengües romàniques, Llimoner, Llista de peixos de Sicília, Llobarro, Magna Grècia, Malta, Maltès, Mandariner, Mar Jònica, Mar Mediterrània, Mar Tirrena, Maria de Sicília, Marroquins, Marsala, Martí el Jove, Maurici (emperador), Mazara, Mazara del Vallo, Màfia, Messina, Mezzogiorno, Milo (Sicília), Modica, Monreale, Moviment Independentista Sicilià, Napoleó Bonaparte, Nàpols, Nicolosi, Normandia, Occità, Opera dei pupi, Ostra, Palerm, Pantel·leria, Parlament, Paternò, Púnics, Peix blau, Peix espasa, Península Itàlica, Pere el Gran, Piazza Armerina, Pintura, Placa africana, Placa eurasiàtica, Placa tectònica, Platani, Primera Guerra Púnica, Província d'Agrigent, Província d'Enna, Província de Caltanissetta, Província de Catània, Província de Messina, Província de Palerm, Província de Ragusa, Província de Siracusa, Província de Trapani, Províncies d'Itàlia, Pulla, Quilòmetre quadrat, Ragusa (Sicília), Randazzo, Regió amb Estatut Especial, Regne de les Dues Sicílies, Regne de Sicília, República Romana, Riu Alcantara, Riu Salso, Roger I de Sicília, Romanesos, Sal marina, Salento, Salina, Salvatore Giuliano, Santa Flavia, Sardenya, Sardina, Sàtir dansant de Mazzara, Sículs, Segesta (Sicília), Segona Guerra Mundial, Segona Guerra Púnica, Selinunt, Sicilià, Siracusa, Sri Lanka, Stromboli, Tancred de Sicília, Taormina, Taronja, Tàmils, Terra Santa, Terratrèmol, Timoleont, Titelles, Tonyina, Tractat d'Utrecht, Trapani, Tunísia, Turó, Turisme, Ubayd-Al·lah al-Mahdí, Ustica, Vall dels Temples, Vàndals, Veneçuela, Venjança, Verres, Vespres Sicilianes, Vi, Vil·la romana del Casale, Vinya, Vittoria, Vulcano, Xaloc, Zafferana Etnea, 1072, 1139, 1620, 1798, 1815, 1908, 1943, 1946.