55 les relacions: Abu-Bakr ibn Abd-al-Aziz, Al-Múndir Imad-ad-Dawla, Al-Mutawàkkil ibn al-Aftas, Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir, Balànsiya, Batalla de Sagrajas, Còrdova, Ciudad Real, Conca (Castella - la Manxa), Conquesta feudal hispànica, Dinastia almoràvit, Emir, Emirat d'Ixbíliya, Emirat de Balànsiya, Emirat de Batalyaws, Emirat de Granada, Emirat de Múrsiya, Emirat de Saraqusta, Emirat de Tulàytula, Ferran I de Lleó, Islam, Jueus, Madina Salim, Madrid, Mesquita, Mossàrab, Muhàmmad ibn Abbad al-Mútamid, Musulmà, Península Ibèrica, Regne de Castella, Regne de Lleó, Regne de Toledo, República de Qurtuba, Rodrigo Díaz de Vivar, Sanç II de Castella, Setge de Balànsiya (1087), Setge de Xàtiva (1086), Sevilla, Taifa, Tajo, Tarifa, Toledo, Xàtiva, Yahya al-Qàdir, Yahya ibn Ismaïl al-Mamun, 1064, 1070, 1075, 1077, 1080, ..., 1081, 1082, 1085, 25 de maig, 6 de maig. Ampliar l'índex (5 més) »
Abu-Bakr ibn Abd-al-Aziz
Abu-Bakr Muhàmmad ibn Àhmad ibn Abd-al-Aziz al-Amirí, més conegut simplement com a Abu-Bakr ibn Abd-al-Aziz, rei de Balànsiya (1075-1085).
Nou!!: Setge de Tulaytula і Abu-Bakr ibn Abd-al-Aziz · Veure més »
Al-Múndir Imad-ad-Dawla
Al-Múndhir ibn Àhmad ibn Hud al-Hàjib Imad-ad-Dawla (?-1090), de la dinastia dels Banu Hud, fou emir de Lleida, Tortosa i Dénia entre 1081-1090,Mestre, 1998: p. 722, entrada: "Mundir al-Hagib 'Imad al-Dawlà" després de succeir el seu pare al-Múqtadir.
Nou!!: Setge de Tulaytula і Al-Múndir Imad-ad-Dawla · Veure més »
Al-Mutawàkkil ibn al-Aftas
Al-Mutawàkkil ala-L·lah Úmar ibn Muhàmmad ibn al-Aftas, més conegut pel seu làqab i el seu darrer nàssab com a al-Muttawàkkil ibn al-Aftas (v. 1045-1094), fou sobirà d'una part de l'emirat de Batalyaws (Badajoz) (1067-1072), més tard de la totalitat (1072-1094) i breument del de Tulàytula (Toledo) (1080-1081).
Nou!!: Setge de Tulaytula і Al-Mutawàkkil ibn al-Aftas · Veure més »
Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir
Abu-Jàfar Àhmad ibn Sulayman ibn Hud al-Múqtadir fou emir de Saraqusta de la dinastia dels Banū Hūd.
Nou!!: Setge de Tulaytula і Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir · Veure més »
Balànsiya
Ciutat Vella). És una de les poques restes del període musulmà de València Seu) Balànsiya —— fou el nom amb què fou coneguda l'actual ciutat de València en l'època àrab.
Nou!!: Setge de Tulaytula і Balànsiya · Veure més »
Batalla de Sagrajas
La batalla de Sagrajas o batalla d'az-Zal·laqa o az-Zallaqah o Zalaca és una batalla que es va entaular a Sagrajas, a les proximitats de Badajoz (Extremadura), el 23 d'octubre de 1086, entre les tropes cristianes d'Alfons VI de Castella i les almoràvits de Yússuf ibn Taixfín, amb la derrota de les primeres.
Nou!!: Setge de Tulaytula і Batalla de Sagrajas · Veure més »
Còrdova
Còrdova (oficialment Córdoba, en castellà) és una ciutat d'Andalusia, capital de la província de Còrdova, al curs mitjà del riu Guadalquivir, a 110 metres d'altura.
Nou!!: Setge de Tulaytula і Còrdova · Veure més »
Ciudad Real
Ciudad Real és una ciutat espanyola, capital de la província homònima, que es troba a Castella-la Manxa.
Nou!!: Setge de Tulaytula і Ciudad Real · Veure més »
Conca (Castella - la Manxa)
Conca (en castellà i oficialment, Cuenca) és una ciutat espanyola, capital de la província homònima, que es troba a la comunitat autònoma de Castella - la Manxa.
Nou!!: Setge de Tulaytula і Conca (Castella - la Manxa) · Veure més »
Conquesta feudal hispànica
La conquesta feudal hispànica és un relat historiogràfic que il·lustra les etapes en què els pobles cristians i catòlics del nord de la península Ibèrica van conquerir de forma intermitent, al llarg d'una època de set segles, tota la resta dels territoris hispànics cap al sud sota sobirania de l'Àndalus.
Nou!!: Setge de Tulaytula і Conquesta feudal hispànica · Veure més »
Dinastia almoràvit
Els almoràvits (en singular) foren un moviment religiós del nord d'Àfrica, format per nòmades amazics del Sàhara, que al fundaren la quarta dinastia del Marroc.
Nou!!: Setge de Tulaytula і Dinastia almoràvit · Veure més »
Emir
Un emir és un cap militar, governador o príncep d'un país islàmic.
Nou!!: Setge de Tulaytula і Emir · Veure més »
Emirat d'Ixbíliya
L'emirat o taifa d'Ixbíliya fou un regne andalusí centrat en la ciutat d'Ixbíliya (Sevilla), governat per la dinastia abbadita entre 1023 i 1091.
Nou!!: Setge de Tulaytula і Emirat d'Ixbíliya · Veure més »
Emirat de Balànsiya
L'emirat de Balànsiya o taifa de València fou un dels regnes musulmans creats arran de la fi del califat de Còrdova el 1010.
Nou!!: Setge de Tulaytula і Emirat de Balànsiya · Veure més »
Emirat de Batalyaws
L'emirat de Batalyaws, conegut com a taifa de Badajoz o emirat de Badajoz fou un important emirat musulmà que va existir a la península Ibèrica.
Nou!!: Setge de Tulaytula і Emirat de Batalyaws · Veure més »
Emirat de Granada
LEmirat, Taifa o Regne de Granada o Gharnata va ser un regne andalusí amb capital a Granada. El seu últim rei va ser Boabdil, que va perdre el tron davant els reis Catòlics el 2 de gener de 1492.
Nou!!: Setge de Tulaytula і Emirat de Granada · Veure més »
Emirat de Múrsiya
L'emirat de Múrsiya o taifa de Múrcia, fou un estat andalusí format a la vora del Segura arran la descomposició del califat de Còrdova, el 1013.
Nou!!: Setge de Tulaytula і Emirat de Múrsiya · Veure més »
Emirat de Saraqusta
L'emirat de Saraqusta, taifa de Saragossa o regne de Saragossa fou un regne musulmà que al llarg del tingué com a capital Saraqusta, l'actual Saragossa.
Nou!!: Setge de Tulaytula і Emirat de Saraqusta · Veure més »
Emirat de Tulàytula
L'emirat de Tulàytula, conegut com a taifa de Toledo o regne islàmic de Toledo, va ser una de les taifes de l'Àndalus, que posteriorment passaria a ser part del regne de Castella.
Nou!!: Setge de Tulaytula і Emirat de Tulàytula · Veure més »
Ferran I de Lleó
Ferran I de Lleó i Castella, dit el Magne (Navarra, 1016 - Lleó, 27 de desembre de 1065), fou rei de Lleó (1037- 1065).
Nou!!: Setge de Tulaytula і Ferran I de Lleó · Veure més »
Islam
La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.
Nou!!: Setge de Tulaytula і Islam · Veure més »
Jueus
Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.
Nou!!: Setge de Tulaytula і Jueus · Veure més »
Madina Salim
Madínat Sàlim —en àrab مدينة سالم, Madīnat Sālim— era la capital musulmana d'ath-Thaghr al-Àwsat (marca mitja), construïda sobre la Ocilis romana i que es correspon amb l'actual Medinaceli.
Nou!!: Setge de Tulaytula і Madina Salim · Veure més »
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Nou!!: Setge de Tulaytula і Madrid · Veure més »
Mesquita
Solimà I a Istanbul, en 1890. Històricament i tradicional, el minaret no és un element essencial de l'edifici. Mesquita a l'antiga Batavia, barri de Pekodjan, 1910-1921 Una mesquita o mosquea (de l', ‘oratori’, possiblement a través de l'armeni mzkiṭ, en el primer cas, i de l'italià moschea, en el segon) és el temple de la religió islàmica.
Nou!!: Setge de Tulaytula і Mesquita · Veure més »
Mossàrab
El mossàrab fou el conjunt de varietats lingüístiques romàniques parlades a al-Àndalus durant l'alta edat mitjana com a evolució del llatí vulgar parlat a la major part de la península Ibèrica.
Nou!!: Setge de Tulaytula і Mossàrab · Veure més »
Muhàmmad ibn Abbad al-Mútamid
Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn Abbad ibn Muhàmmad ibn Ismaïl ibn Abbad al-Mútamid, més conegut com a Muhàmmad ibn Abbad al-Mútamid o com a al-Mútamid ibn Abbad fou emir de Sevilla de la dinastia abbadita, fill i successor el 1068/1069 del seu pare Abbad ibn Muhàmmad al-Mútadid.
Nou!!: Setge de Tulaytula і Muhàmmad ibn Abbad al-Mútamid · Veure més »
Musulmà
260x260px Població musulmana mundial per percentatge (Pew Research Center, 2009). Un musulmà és qui professa l'islam, una religió abrahàmica monoteista basada en l'Alcorà, que els musulmans consideren la paraula literal de Déu revelada al profeta Mahoma, i, amb menor autoritat que l'Alcorà, els ensenyaments i pràctiques atribuïts tradicionalment a Mahoma.
Nou!!: Setge de Tulaytula і Musulmà · Veure més »
Península Ibèrica
La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.
Nou!!: Setge de Tulaytula і Península Ibèrica · Veure més »
Regne de Castella
El Regne de Castella va sorgir al, a partir del comtat de Castella, després de l'entronització de Ferran I. Aquesta terra era habitada majoritàriament per habitants d'origen càntabre i basc amb un dialecte romanç propi, el castellà i unes lleis diferenciades.
Nou!!: Setge de Tulaytula і Regne de Castella · Veure més »
Regne de Lleó
El Regne de Lleó va ser un dels regnes medievals de la península Ibèrica, successor de l'antic Regne d'Astúries, que va tenir un paper protagonista en la Reconquesta i formació dels successius regnes cristians de l'occident peninsular.
Nou!!: Setge de Tulaytula і Regne de Lleó · Veure més »
Regne de Toledo
El Regne de Toledo fou el regne dels visigots a Hispània successor del Regne de Tolosa.
Nou!!: Setge de Tulaytula і Regne de Toledo · Veure més »
República de Qurtuba
La república de Qúrtuba / Qurṭuba o República de Còrdova va ser l'Estat que va sorgir en la ciutat de Còrdova i els seus voltants arran la desintegració del Califat de Còrdova, en 1031.
Nou!!: Setge de Tulaytula і República de Qurtuba · Veure més »
Rodrigo Díaz de Vivar
Rodrigo Díaz de Vivar (Vivar del Cid, avui a la província de Burgos, ca. 1045 - València, 1099) conegut com a Cid Campeador, El Cid o Mio Cid (de l'àrab vulgar, ‘el meu senyor’) va ser un noble castellà, guerrer i figura mitificada de l'anomenada Reconquesta de la península Ibèrica.
Nou!!: Setge de Tulaytula і Rodrigo Díaz de Vivar · Veure més »
Sanç II de Castella
Sanç II de Castella, anomenat el Fort (ca. 1038 - Zamora, 1072), fou rei de Castella (1065-1072), rei de Galícia (1071-1072) i rei de Lleó (1072).
Nou!!: Setge de Tulaytula і Sanç II de Castella · Veure més »
Setge de Balànsiya (1087)
El Setge de Balànsiya fou una de les batalles de la dominació de l'emirat de Balànsiya per Yahya al-Qàdir l'any 1087.
Nou!!: Setge de Tulaytula і Setge de Balànsiya (1087) · Veure més »
Setge de Xàtiva (1086)
El Setge de Xàtiva de 1086 fou una de les batalles dutes a terme per Yahya al-Qàdir per a dominar de l'emirat de Balànsiya.
Nou!!: Setge de Tulaytula і Setge de Xàtiva (1086) · Veure més »
Sevilla
Sevilla (tradicionalment, Sibília o Xibília) és un municipi i ciutat andalusa, capital de la província homònima i d'Andalusia.
Nou!!: Setge de Tulaytula і Sevilla · Veure més »
Taifa
S'anomenen taifes (de l'àrab, ‘part’, ‘secció’, ‘grup’, ‘facció’) al seguit de Principats musulmans independents en què es va desintegrar el califat de Còrdova després que durant l'anomenada Fitna de l'Àndalus, fos destronat el califa Hixam II, de la dinastia dels omeies, l'any 1009.
Nou!!: Setge de Tulaytula і Taifa · Veure més »
Tajo
El Tajo (Tacho en aragonès, Tajo en castellà, Tejo en portuguès) és el riu més llarg de la península Ibèrica.
Nou!!: Setge de Tulaytula і Tajo · Veure més »
Tarifa
Tarifa és una localitat de la província de Cadis, Andalusia, Espanya, a la punta meridional d'Europa a la costa europea de l'Estret de Gibraltar a poc més de 13 km d'Àfrica.
Nou!!: Setge de Tulaytula і Tarifa · Veure més »
Toledo
Toledo (en català antic Tolèdol) és la capital de la província de Toledo i al mateix temps de la comunitat autònoma de Castella-La Manxa.
Nou!!: Setge de Tulaytula і Toledo · Veure més »
Xàtiva
Xàtiva és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Costera.
Nou!!: Setge de Tulaytula і Xàtiva · Veure més »
Yahya al-Qàdir
Yahya ibn Hixam ibn Dhi-n-Nun al-Qàdir bi-L·lah, més conegut simplement com Yahya al-Qàdir o al-Qàdir, va ser l'últim rei de l'emirat de Tulàytula.
Nou!!: Setge de Tulaytula і Yahya al-Qàdir · Veure més »
Yahya ibn Ismaïl al-Mamun
Yahya ibn Ismaïl al-Mamun (mort a Còrdova, 1075) fou un membre de la dinastia Banu Dhi-n-Nun i sobirà de l'emirat de Tulàytula (Toledo) entre els anys 1043 i 1075.
Nou!!: Setge de Tulaytula і Yahya ibn Ismaïl al-Mamun · Veure més »
1064
El 1064 (MLXIV) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Setge de Tulaytula і 1064 · Veure més »
1070
El 1070 (MLXX) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Setge de Tulaytula і 1070 · Veure més »
1075
Sense descripció.
Nou!!: Setge de Tulaytula і 1075 · Veure més »
1077
El 1077 (MLXXVII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Setge de Tulaytula і 1077 · Veure més »
1080
Sense descripció.
Nou!!: Setge de Tulaytula і 1080 · Veure més »
1081
Sense descripció.
Nou!!: Setge de Tulaytula і 1081 · Veure més »
1082
;Països Catalans.
Nou!!: Setge de Tulaytula і 1082 · Veure més »
1085
Sense descripció.
Nou!!: Setge de Tulaytula і 1085 · Veure més »
25 de maig
El 25 de maig és el cent quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Setge de Tulaytula і 25 de maig · Veure més »
6 de maig
El 6 de maig és el cent vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Setge de Tulaytula і 6 de maig · Veure més »
Redirigeix aquí:
Conquesta de Toledo, Conquesta de Tulaytula, Setge de Toledo.