Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Senyera reial і Sibil·la de Fortià
Senyera reial і Sibil·la de Fortià tenen 16 coses en comú (en Uniopèdia): Alfons el Benigne, Anales de la Corona de Aragón, Corona d'Aragó, Crònica de Pere el Cerimoniós, Elisenda de Montcada, Jaume II d'Urgell, Joan el Caçador, Llista de comtes de Barcelona, Llista de reis d'Aragó, Margarida de Prades, Maria de Xipre, Martí l'Humà, Museu Nacional d'Art de Catalunya, Pere el Cerimoniós, Violant de Bar, 24 de novembre.
Alfons el Benigne
Alfons el Benigne, anomenat també Alfons IV d'Aragó i Alfons III de Catalunya-Aragó (Nàpols, Regne de Nàpols, 1299 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1336; en aragonès Alifonso, en occità Anfós, en llatí AlfonsusArxiu Jaume I: Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 25), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, de València i de Sardenya i Còrsega (1327-1336).
Alfons el Benigne і Senyera reial · Alfons el Benigne і Sibil·la de Fortià ·
Anales de la Corona de Aragón
Els ''Anales de la Corona de Aragón'' de Jerónimo Zurita, en una edició de 1610. ''"Armas Reales de Aragón, las del Conde de Barcelona, quatro bastones roxos en campo de oro"'' Els Anales de la Corona de Aragón, de l'escriptor aragonès Jerónimo Zurita, foren realitzats entre els anys 1562-1580.
Anales de la Corona de Aragón і Senyera reial · Anales de la Corona de Aragón і Sibil·la de Fortià ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Corona d'Aragó і Senyera reial · Corona d'Aragó і Sibil·la de Fortià ·
Crònica de Pere el Cerimoniós
enllaç.
Crònica de Pere el Cerimoniós і Senyera reial · Crònica de Pere el Cerimoniós і Sibil·la de Fortià ·
Elisenda de Montcada
Escut d'Elisenda de Montcada Elisenda de Montcada i de Pinós (Aitona, c. 1292 - Barcelona, 19 de juliol de 1364) fou reina consort de la Corona d'Aragó (1322-1327), ja que fou la quarta i darrera muller de Jaume II el Just.
Elisenda de Montcada і Senyera reial · Elisenda de Montcada і Sibil·la de Fortià ·
Jaume II d'Urgell
Jaume d'Aragó-Urgell i Montferrat, anomenat simplement Jaume II d'Urgell, dit el Dissortat (Balaguer, 1380 - Xàtiva, 1 de juny de 1433) fou comte d'Urgell, vescomte d'Àger, baró d'Entença i d'Antilló (1408-1413).
Jaume II d'Urgell і Senyera reial · Jaume II d'Urgell і Sibil·la de Fortià ·
Joan el Caçador
Joan el Caçador, el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, anomenat també Joan I d'Aragó (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396; en aragonès Juan i en llatí Johannes), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397).
Joan el Caçador і Senyera reial · Joan el Caçador і Sibil·la de Fortià ·
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Llista de comtes de Barcelona і Senyera reial · Llista de comtes de Barcelona і Sibil·la de Fortià ·
Llista de reis d'Aragó
Segueix la llista dels comtes d'Aragó que van regnar al Comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en Regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del Regne d'Espanya.
Llista de reis d'Aragó і Senyera reial · Llista de reis d'Aragó і Sibil·la de Fortià ·
Margarida de Prades
Armes de Margarida de Pradesen un taulell de ceràmica valenciana possiblement procedent de l'antic Palau Reial de València (segle XV) Margarida de Prades (Falset, 1387 - Riudoms, 23 de juliol de 1429) fou reina consort d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya, de Còrsega (nominal) i de Sicília, duquessa consort (nominal) d'Atenes i de Neopàtria, i comtessa consort de Barcelona, de Rosselló, de Cerdanya i d'Empúries (1409 - 1410), pel seu matrimoni amb el rei Martí l'Humà.
Margarida de Prades і Senyera reial · Margarida de Prades і Sibil·la de Fortià ·
Maria de Xipre
Maria de Xipre o Maria de Lusignan (Nicòsia, Xipre 1273 a 1279 - Tortosa 1322), princesa de Xipre i reina consort de la Corona d'Aragó (1315-1322).
Maria de Xipre і Senyera reial · Maria de Xipre і Sibil·la de Fortià ·
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Martí l'Humà і Senyera reial · Martí l'Humà і Sibil·la de Fortià ·
Museu Nacional d'Art de Catalunya
El Museu Nacional d'Art de Catalunya, també conegut per les seves sigles MNAC, és un museu d'art de la ciutat Barcelona que agrupa totes les arts amb la missió de conservar i exhibir la col·lecció d'art català més important del món, mostrant-lo tot des del romànic fins a l'actualitat.
Museu Nacional d'Art de Catalunya і Senyera reial · Museu Nacional d'Art de Catalunya і Sibil·la de Fortià ·
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Pere el Cerimoniós і Senyera reial · Pere el Cerimoniós і Sibil·la de Fortià ·
Violant de Bar
Joan I al panteó reial del monestir de Poblet (reconstrucció de Frederic Marès). Violant de Bar (nord de França, vers 1365 - Bellesguard, Barcelona, 3 de juliol de 1431) fou duquessa consort de Girona (1380 - 1387) i comtessa consort de Cervera (1380 - 1387) i després reina consort d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya i de Còrsega (nominal), duquessa consort d'Atenes i de Neopàtria i comtessa consort de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387 - 1396).
Senyera reial і Violant de Bar · Sibil·la de Fortià і Violant de Bar ·
24 de novembre
El 24 de novembre o 24 de santandria és el tres-cents vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-novè en els anys de traspàs.
24 de novembre і Senyera reial · 24 de novembre і Sibil·la de Fortià ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Senyera reial і Sibil·la de Fortià
- Què tenen en comú Senyera reial і Sibil·la de Fortià
- Semblances entre Senyera reial і Sibil·la de Fortià
Comparació entre Senyera reial і Sibil·la de Fortià
Senyera reial té 450 relacions, mentre que Sibil·la de Fortià té 94. Com que tenen en comú 16, l'índex de Jaccard és 2.94% = 16 / (450 + 94).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Senyera reial і Sibil·la de Fortià. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
