Taula de continguts
163 les relacions: Acreció, Adrastea (satèl·lit), Aedea (satèl·lit), Amaltea (satèl·lit), Anance (satèl·lit), Anells de Júpiter, Arc d'observació, Ars (satèl·lit), Asteroide, Asteroide capturat, Asteroide de tipus D, Asteroide perdut, Asteroide troià, Autònoe (satèl·lit), Cal·lícore (satèl·lit), Cal·lírroe (satèl·lit), Cal·listo (satèl·lit), Caldona (satèl·lit), Cale (satèl·lit), Cambridge University Press, Camille Flammarion, Camp gravitatori, Carme (satèl·lit), Carnegie Institution for Science, Carpo (satèl·lit), Cassini-Huygens, Càlice (satèl·lit), Cilene (satèl·lit), Cinturó d'asteroides, Cora (satèl·lit), Cronologia del descobriment dels planetes del sistema solar i dels seus satèl·lits naturals, David C. Jewitt, Dia, Dia (satèl·lit), Dia julià, Disc protoplanetari, Edward Barnard, Elara (satèl·lit), Elizabeth Roemer, Equilibri hidroestàtic, Erínome (satèl·lit), Ersa (satèl·lit), Esferoide, Etna (satèl·lit), Euante (satèl·lit), Eucèlade (satèl·lit), Eufema (satèl·lit), Eupòria (satèl·lit), Eurídome (satèl·lit), Europa (satèl·lit), ... Ampliar l'índex (113 més) »
Acreció
En astrofísica, el terme acreció és usat com a mínim per a dos processos diferents.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Acreció
Adrastea (satèl·lit)
Adrastea és el segon satèl·lit de Júpiter per ordre de distància al planeta.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Adrastea (satèl·lit)
Aedea (satèl·lit)
Aedea, també conegut com a Júpiter XLI (designació provisional S/2003 J 7), és un satèl·lit natural de Júpiter.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Aedea (satèl·lit)
Amaltea (satèl·lit)
Amaltea és el tercer satèl·lit de Júpiter per ordre de distància al planeta.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Amaltea (satèl·lit)
Anance (satèl·lit)
Anance és un petit satèl·lit irregular de Júpiter.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Anance (satèl·lit)
Anells de Júpiter
satèl·lits interiors El sistema d'anells planetaris de Júpiter és molt tènue i està compost per partícules de pols despreses de les seves llunes interiors a causa d'impactes de meteorits.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Anells de Júpiter
Arc d'observació
En astronomia observacional, un arc d'observació és el període entre la primera i la més recent (última) observació, seguint el camí del cos.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Arc d'observació
Ars (satèl·lit)
Ars, també conegut com a Júpiter XLIII (designació provisional S/2002 J 1), és un satèl·lit retrògrad de Júpiter.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Ars (satèl·lit)
Asteroide
Dàctil. Un asteroide és un objecte sòlid, compost majoritàriament per roca i metalls, més petit que un planeta i que orbita al voltant del Sol.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Asteroide
Asteroide capturat
La captura d'un asteroide és la transició d'un asteroide en òrbita al voltant d'un objecte com d'un planeta.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Asteroide capturat
Asteroide de tipus D
Els asteroides de tipus D són un tipus d'asteroides molt baixos albedo.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Asteroide de tipus D
Asteroide perdut
planetes menors, i molts d'ells s'han de considerar perduts per culpa de dades d'observació insuficients. Els asteroides perduts són aquells asteroides que després d'haver sigut enfrontats, catalogats i estudiats per un breu període, els observadors perden de vista i la pista a causa del curt espai de temps d'observació per a predir amb precisió la seua ubicació futura.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Asteroide perdut
Asteroide troià
Mart i Júpiter Els asteroides troians són un sub-grup dels objectes troians.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Asteroide troià
Autònoe (satèl·lit)
Autònoe (del grec Αυτονόη) o Júpiter XXVIII és un satèl·lit natural retrògrad irregular del planeta Júpiter.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Autònoe (satèl·lit)
Cal·lícore (satèl·lit)
Cal·lícore, també conegut com a Júpiter XLIV (designació provisional S/2003 J 11), és un satèl·lit natural de Júpiter.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Cal·lícore (satèl·lit)
Cal·lírroe (satèl·lit)
Cal·lírroe, també conegut com (17), és un dels satèl·lits naturals de Júpiter anomenats.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Cal·lírroe (satèl·lit)
Cal·listo (satèl·lit)
Cal·listo (del grec Καλλιστώ) o Júpiter IV és un satèl·lit de Júpiter descobert el 1610 per Galileo Galilei.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Cal·listo (satèl·lit)
Caldona (satèl·lit)
Caldona (del grec Xαλδηνη) o Júpiter XXI és un satèl·lit natural irregular del planeta Júpiter.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Caldona (satèl·lit)
Cale (satèl·lit)
Cale (del grec Καλη) o Júpiter XXXVIII és un satèl·lit natural retrògrad irregular del planeta Júpiter.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Cale (satèl·lit)
Cambridge University Press
Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Cambridge University Press
Camille Flammarion
Nicolas Camille Flammarion (Montigny-le-Roi, 26 de febrer de 1842 - Juvisy-sur-Orge, 3 de juny de 1925) va ser un astrònom i escriptor francès.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Camille Flammarion
Camp gravitatori
Una de les aplicacions del càlcul del camp gravitatori és l'estimació de les trajectòries que mantenen els planetes quan orbiten al voltant d'una estrella En física, el camp gravitatori és un camp de força vectorial que descriu l'acceleració de la gravetat en una regió de l'espai.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Camp gravitatori
Carme (satèl·lit)
Carme és un petit satèl·lit irregular de Júpiter.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Carme (satèl·lit)
Carnegie Institution for Science
Segell de la institució La Carnegie Institution for Science (CIS), o Carnegie Institution of Washington (CIW), és una fundació estatunidenca amb seu a Washington DC, sense ànim de lucre, dedicada al foment de la ciència i l'aplicació d'aquests coneixements a la millora de la humanitat.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Carnegie Institution for Science
Carpo (satèl·lit)
Carpo, també conegut com a Júpiter XLVI (designació provisional S/2003 J 20), és un satèl·lit natural de Júpiter.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Carpo (satèl·lit)
Cassini-Huygens
Cassini-Huygens fou una sonda espacial, projecte conjunt de la NASA, l'ESA i la ASI.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Cassini-Huygens
Càlice (satèl·lit)
Càlice (del grec Καλύκη) o Júpiter XXIII és un satèl·lit natural retrògrad irregular del planeta Júpiter.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Càlice (satèl·lit)
Cilene (satèl·lit)
Cilene, també conegut com a Júpiter XLVIII (designació provisional S/2003 J 13), és un satèl·lit natural de Júpiter.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Cilene (satèl·lit)
Cinturó d'asteroides
Masses relatives dels dotze asteroides més grossos que es coneixen en comparació amb la massa total dels altres asteroides que formen el cinturó d'asteroides. El cinturó d'asteroides és la regió del sistema solar que es troba aproximadament entre les òrbites dels planetes Mart i Júpiter.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Cinturó d'asteroides
Cora (satèl·lit)
Cora, també conegut com a Júpiter XLIX (designació provisional S/2003 J 14), és un satèl·lit natural de Júpiter.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Cora (satèl·lit)
Cronologia del descobriment dels planetes del sistema solar i dels seus satèl·lits naturals
Comparació (a escala) dels principals satèl·lits del sistema solar, amb la Terra com a referència. Aquesta cronologia del descobriment dels planetes del sistema solar i els seus satèl·lits naturals registra el progrés en el descobriment de nous cossos celestes en el transcurs de la història.
David C. Jewitt
David C. Jewitt és un professor d'astronomia antigament de l'Institute for Astronomy de la Universitat de Hawaii, encara que actualment a l'UCLA.
Veure Satèl·lits de Júpiter і David C. Jewitt
Dia
asteca, de la Pedra del Sol. Un dia o jorn és el període que tarda el planeta Terra a girar 360° sobre el seu eix.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Dia
Dia (satèl·lit)
Dia, també conegut com a Júpiter LIII (designació provisional S/2000 J 11), és un satèl·lit natural de Júpiter.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Dia (satèl·lit)
Dia julià
El dia julià és el nombre de dies solars comptats correlativament des de l'1 de gener de l'any 4713 aC a les 12 del migdia.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Dia julià
Disc protoplanetari
Imatge artística d'un disc protoplanetari Un disc circumestel·lar és un disc de material al voltant d'una estrella jove, generalment del tipus T Tauri.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Disc protoplanetari
Edward Barnard
Edward Emerson Barnard (Nashville, Tennessee, 6 de desembre de 1857 – Wisconsin, 6 de febrer de 1923) fou un astrònom estatunidenc conegut per ésser un hàbil observador, entre els seus descobriments destaquen l'estel de Barnard (tercer estel més proper a la Terra), la lluna joviana Amaltea, a més de cometes i nebuloses.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Edward Barnard
Elara (satèl·lit)
Elara, també conegut com a Júpiter VII, és un satèl·lit natural irregular de Júpiter.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Elara (satèl·lit)
Elizabeth Roemer
Elizabeth Roemer (Oakland, Califòrnia, 4 de setembre de 1929 - Tucson, Arizona, 8 d'abril de 2016) és una astrònoma nord-americana especialitzada en l'estudi dels estels i asteroides.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Elizabeth Roemer
Equilibri hidroestàtic
Lequilibri hidroestàtic es produeix en un fluid en el qual les forces del gradient vertical de pressió i la gravetat estan en equilibri.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Equilibri hidroestàtic
Erínome (satèl·lit)
Erínome (del grec Ερινομη) o Júpiter XXV és un satèl·lit natural retrògrad irregular del planeta Júpiter.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Erínome (satèl·lit)
Ersa (satèl·lit)
Ersa, també conegut com a Júpiter LXXI (designació provisional S/2018 J 1), és un satèl·lit natural de Júpiter.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Ersa (satèl·lit)
Esferoide
miniatura esquerra Un esferoide o el·lipsoide de revolució és un cos obtingut per la revolució d'una el·lipse sobre un dels seus eixos principals.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Esferoide
Etna (satèl·lit)
Etna (del grec Αίτνη) o Júpiter XXXI és un satèl·lit natural retrògrad irregular del planeta Júpiter.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Etna (satèl·lit)
Euante (satèl·lit)
Euante (del grec antic Ευάνθη) també conegut com a Júpiter XXXIII, és un satèl·lit irregular retrògrad de Júpiter.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Euante (satèl·lit)
Eucèlade (satèl·lit)
Eucèlade, també conegut com a Júpiter XLVII (designació provisional S/2003 J 1), és un satèl·lit irregular retrògrad de Júpiter.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Eucèlade (satèl·lit)
Eufema (satèl·lit)
Eufema, també conegut com a Júpiter LX (designació provisional S/2003 J 3), és un petit satèl·lit irregular retrògrad de Júpiter.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Eufema (satèl·lit)
Eupòria (satèl·lit)
Eupòria (del grec antic Ευπορία) o Júpiter XXXIV és un satèl·lit irregular retrògrad de Júpiter.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Eupòria (satèl·lit)
Eurídome (satèl·lit)
Eurídome (del grec Ευριδομη) o Júpiter XXXII és un satèl·lit natural retrògrad irregular del planeta Júpiter.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Eurídome (satèl·lit)
Europa (satèl·lit)
Europa (Júpiter II) és un satèl·lit de Júpiter, el sisè més pròxim al planeta i el més petit dels quatre satèl·lits galileans, però tot i això el quart més gran de Júpiter i el sisè de tot el sistema solar.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Europa (satèl·lit)
Excentricitat orbital
Exemples de les trajectòries amb diferents excentricitats. En astrodinàmica, segons els axiomes habituals qualsevol òrbita ha de ser una figura en forma de secció cònica.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Excentricitat orbital
Família de col·lisió
Haumea i els seus satèl·lits formen part d'una família de col·lisió. En astronomia, una família de col·lisió és un grup d'objectes astronòmics que es pensa que tenen un origen comú fruit d'una col·lisió.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Família de col·lisió
Filmació a intervals
La flor d'un gerani obrint-se durant un període de dues hores. Entre cada imatge hi ha set minuts de diferència. La filmació a intervals (també coneguda per la seva denominació anglesa time-lapse) és una tècnica fotogràfica molt popular utilitzada en la cinematografia i la fotografia, per mostrar diferents esdeveniments que generalment transcorren a velocitats molt lentes i imperceptibles per l'ull humà.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Filmació a intervals
Filofròsine (satèl·lit)
Filofròsine, també conegut com a Júpiter LVIII (designació provisional S/2003 J 15), és un petit satèl·lit natural irregular retrògrad de Júpiter.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Filofròsine (satèl·lit)
Galileo (sonda)
La sonda és extreta del Transbordador espacial Atlantis en la missió STS-34 La Galileo fou una sonda espacial de l'agència espacial nord-americana, NASA, amb l'objectiu d'estudiar el planeta Júpiter i el seu sistema de satèl·lits.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Galileo (sonda)
Galileo Galilei
Galileo Galilei, AFI, conegut als països de parla catalana com a Galileu (Pisa, 15 de febrer de 1564Drake (1978, p.1). La data del naixement de Galileu es dona segons el calendari julià. El 1582 es va substituir a Itàlia i a altres països catòlics pel calendari gregorià.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Galileo Galilei
Gan De
Gan De (en xinès: 甘德, en Wade-Giles: Kan Te) va ser un astrònom xinès del IV aC.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Gan De
Ganimedes (satèl·lit)
Ganimedes (Júpiter III) és el més gros dels satèl·lits de Júpiter i de tot el sistema solar i l'únic satèl·lit conegut amb magnetosfera.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Ganimedes (satèl·lit)
Glaç
Glaçons dins d'un got de vidre. El glaç, o gel, és l'estat sòlid de l'aigua (H₂O), el qual es forma quan aquest es troba en una temperatura inferior a 0 °C (273,15 K), que és el seu punt de congelació.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Glaç
Grau sexagesimal
Un grau sexagesimal (símbol °) és una unitat de mesura dels angles del pla definit com a la sexagèsima part de qualsevol dels angles (iguals) d'un triangle equilàter.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Grau sexagesimal
Harpàlice (satèl·lit)
Harpàlice (del grec Αρπαλύκη) també conegut com a Júpiter XXII és un satèl·lit natural de Júpiter.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Harpàlice (satèl·lit)
Hèlice (satèl·lit)
Hèlice, també conegut com a Júpiter XLV (designació provisional S/2003 J 6), és un satèl·lit de Júpiter.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Hèlice (satèl·lit)
Hegèmone (satèl·lit)
Hegèmone, també conegut com a Júpiter XXXIX (designació provisional S/2003 J 8), és un satèl·lit natural de Júpiter.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Hegèmone (satèl·lit)
Hermipe (satèl·lit)
Hermipe (del grec antic Ερμίππη), o Júpiter XXX, és un satèl·lit irregular retrògrad de Júpiter.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Hermipe (satèl·lit)
Herse (satèl·lit)
Herse, també conegut com a Júpiter L (designació provisional S/2003 J 17), és un satèl·lit irregular de Júpiter.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Herse (satèl·lit)
Himalia (satèl·lit)
Himalia és el més gran dels satèl·lits irregulars de Júpiter.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Himalia (satèl·lit)
Inclinació
En general, la inclinació és l'angle entre un eix de direcció o un pla, i un pla de referència.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Inclinació
Io (satèl·lit)
Io (Júpiter I) és el més interior dels quatre satèl·lits galileans del planeta Júpiter.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Io (satèl·lit)
Iocasta (satèl·lit)
Iocasta és un satèl·lit natural de Jupiter.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Iocasta (satèl·lit)
Irene (satèl·lit)
Irene, també conegut com Júpiter LVII (designació provisional S/2003 J 5) és un satèl·lit natural retrògrad irregular del planeta Júpiter.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Irene (satèl·lit)
Isònoe (satèl·lit)
Isònoe (del grec Ισονοη), o Júpiter XXVI, és un satèl·lit natural irregular del planeta Júpiter.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Isònoe (satèl·lit)
Júpiter (mitologia)
Estàtua de Júpiter. En la mitologia romana Júpiter (Iuppiter en llatí, genitiu Iovis) és el déu suprem del cel, cap del panteó i déu del llamp.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Júpiter (mitologia)
Júpiter (planeta)
Júpiter és el cinquè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el més gros de tots.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Júpiter (planeta)
Júpiter LI
Júpiter LI (designació provisional S/2010 J 1) és un satèl·lit natural de Júpiter.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Júpiter LI
Júpiter LII
Júpiter LII (designació provisional S/2010 J 2) és un satèl·lit natural de Júpiter.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Júpiter LII
Júpiter LIV
Júpiter LIV (designació provisional S/2016 J 1) és un satèl·lit natural exterior de Júpiter.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Júpiter LIV
Júpiter LIX
Júpiter LIX (designació provisional S/2017 J 1) és un satèl·lit natural exterior de Júpiter.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Júpiter LIX
Júpiter LV
Júpiter LV (designació provisional S/2003 J 18) és un petit satèl·lit irregular retrògrad de Júpiter.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Júpiter LV
Júpiter LVI
Júpiter LVI (designació provisional S/2011 J 2) és el 66è satèl·lit natural confirmat de Júpiter.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Júpiter LVI
Júpiter LXI
Júpiter LXI (designació provisional S/2003 J 19) és un satèl·lit natural retrògrad irregular del planeta Júpiter.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Júpiter LXI
Júpiter LXIII
Júpiter LXIII (designació provisional S/2017 J 2) és un satèl·lit natural de Júpiter.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Júpiter LXIII
Júpiter LXIV
Júpiter LXIV (designació provisional S/2017 J 3) és un satèl·lit natural de Júpiter.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Júpiter LXIV
Júpiter LXIX
Júpiter LXIX (designació provisional S/2017 J 8) és un satèl·lit natural de Júpiter.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Júpiter LXIX
Júpiter LXVI
Júpiter LXVI (designació provisional S/2017 J 5) és un satèl·lit natural de Júpiter.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Júpiter LXVI
Júpiter LXVII
Júpiter LXVII (designació provisional S/2017 J 6) és un satèl·lit natural de Júpiter.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Júpiter LXVII
Júpiter LXVIII
Júpiter LXVIII (designació provisional S/2017 J 7) és un satèl·lit natural de Júpiter.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Júpiter LXVIII
Júpiter LXX
Júpiter LXX (designació provisional S/2017 J 9) és un satèl·lit natural de Júpiter.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Júpiter LXX
Júpiter LXXII
Júpiter LXXII (designació provisional S/2011 J 1) és un satèl·lit natural de Júpiter.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Júpiter LXXII
Juno (sonda)
Atles V 551. La sonda ''Juno'' durant la fase d'assemblatge. L'antena parabòlica d'alt guany durant la fase d'assemblatge. Esquema de l'emplaçament de les 5 antenes de la sonda ''Juno''. panells solars que proveeixen alimentació elèctrica a la sonda, durant la fase de proves.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Juno (sonda)
JunoCam
Io i Europa amb Júpiter JunoCam (o JCM) és la càmera/telescopi de llum visible de la sonda ''Juno'' a Júpiter, una sonda espacial de la NASA llançat al planeta Júpiter el 5 d'agost de 2011.
Veure Satèl·lits de Júpiter і JunoCam
Leda (satèl·lit)
Leda és un petit satèl·lit irregular de Júpiter.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Leda (satèl·lit)
Lisitea (satèl·lit)
Lisitea és un satèl·lit irregular de Júpiter.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Lisitea (satèl·lit)
Lluna
La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra, juntament amb la qual forma el sistema satel·litari Terra-Lluna.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Lluna
Magnitud absoluta
La magnitud absoluta, de símbol M, és una mesura de la brillantor intrínseca d'un astre, correspon a la magnitud aparent que tindria si estigués situat a una distància de 10 parsecs de la Terra, equivalent aproximadament a 32,6 anys llum.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Magnitud absoluta
Matthew J. Holman
Matthew J. Holman (1967) és un astrofísic de l'Observatori d'Astrofísica Smithsonian i conferenciant a la Universitat Harvard.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Matthew J. Holman
Megaclite (satèl·lit)
Megaclite (Júpiter XIX) és el nom d'un satèl·lit natural menor de Júpiter.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Megaclite (satèl·lit)
Mercuri (planeta)
Mercuri és el primer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el més petit de tots.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Mercuri (planeta)
Metis (satèl·lit)
Metis és el satèl·lit més intern de Júpiter.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Metis (satèl·lit)
Metre
El metre (m) és la unitat fonamental de longitud del Sistema Internacional de pesos i mesures.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Metre
Mitologia grega
La mitologia grega (Ελληνική μυθολογία en grec; Mythologia Graeca en llatí) és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Mitologia grega
Mitologia romana
Júpiter(Museo del Prado, Madrid) Júpiter'' (Rubens) La mitologia romana representa el conjunt de déus i creences de procedència diversa que integraven el pensament religiós a l'antiga Roma.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Mitologia romana
Mnemea (satèl·lit)
Mnemea, també conegut com a Júpiter XL (designació provisional S/2003 J 21), és un satèl·lit irregular prògrad de Júpiter.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Mnemea (satèl·lit)
Monthly Notices of the Royal Astronomical Society
Monthly Notices of the Royal Astronomical Society (Avisos Mensuals de la Societat Real d'Astronomia) (MNRAS), és una de les més importants revistes científiques del món en astronomia i astrofísica.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Monthly Notices of the Royal Astronomical Society
Moviment directe
sentit antihorari. En Astronomia el moviment directe pot ser definit de diferents maneres: Aquest és el moviment mensual de la Lluna, des de l'hemisferi Nord.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Moviment directe
Moviment retrògrad i prògrad
Òrbita retrògrada: el satèl·lit (vermell) orbita en sentit oposat a la rotació del seu primari (blau/negre). En astronomia, el moviment retrògrad indica, en general, el moviment orbital o rotacional d'un cos en sentit oposat a la rotació del seu primari.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Moviment retrògrad i prògrad
Nebulosa solar
Un disc planetari en formació a la nebulosa d'Orió La nebulosa solar és un núvol gasós del qual es formen els sistemes planetaris.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Nebulosa solar
New Horizons
La New Horizons (en anglès, la traducció al català és 'Nous Horitzons') és una missió espacial no tripulada de l'Agència Espacial Nord-americana (NASA) destinada a explorar el planeta nan Plutó, els seus satèl·lits Caront, Nix i Hidra, i un o dos objectes més del cinturó de Kuiper depenent de quins estiguin en posició per a ser explorats.
Veure Satèl·lits de Júpiter і New Horizons
New Scientist
New Scientist (Científic Nou, en català) és una publicació setmanal internacional i una pàgina web que cobreix els recents desenvolupaments científics en ciència i tecnologia per a una audiència general de parlants en anglès.
Veure Satèl·lits de Júpiter і New Scientist
Numeració romana
La numeració romana és un sistema de numeració que es va desenvolupar a l'antiga Roma i es va utilitzar en tot l'Imperi Romà, mantenint-se amb posterioritat a la seva desaparició.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Numeració romana
Ortòsia (satèl·lit)
Ortòsia (del grec Ορθωσία) o Júpiter XXXV és un satèl·lit natural retrògrad de Júpiter.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Ortòsia (satèl·lit)
Pandia (satèl·lit)
Pandia, també conegut com a Júpiter LXV (designació provisional S/2017 J 4), és un satèl·lit natural de Júpiter.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Pandia (satèl·lit)
Pasífae (satèl·lit)
Pasífae (en grec: Πασιφάη) és un satèl·lit retrògrad i irregular de Júpiter.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Pasífae (satèl·lit)
Pasítea (satèl·lit)
Pasítea (del grec Πασιθέη), també conegut com a Júpiter XXXVIII, és un satèl·lit retrògrad irregular de Júpiter.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Pasítea (satèl·lit)
Període orbital
El període orbital,conegut també com a període revolució, és el temps que triga un planeta o un satèl·lit (o un altre objecte celeste) a completar la seva òrbita al voltant d'un altre objecte.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Període orbital
Philibert Jacques Melotte
va ser un astrònom britànic els pares del qual eren immigrants belgues.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Philibert Jacques Melotte
Pla de Laplace
El Pla de Laplace o Pla Laplacià d'un satèl·lit planetari, el qual rep el nom del seu descobridor Pierre-Simon Laplace (1749–1827), és un pla mitjà o pla de referència sobre l'eix del qual el pla orbital d'un satèl·lit precessiona.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Pla de Laplace
Planeta nan
Un planeta nan és un objecte de massa planetària que gira directament al voltant del Sol i té prou massa perquè les forces gravitatòries li facin adoptar una forma en equilibri hidroestàtic, generalment un esferoide, però que no ha estat capaç d'escombrar altres objectes comparables de l'entorn de la seva òrbita.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Planeta nan
Praxídice (satèl·lit)
Praxídice (en grec antic Πραξιδίκη) o Júpiter XXVII, és un satèl·lit irregular i retrògrad de Júpiter.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Praxídice (satèl·lit)
Programa Voyager
Situació de les dues sondes ''Voyager'' respecte al Sol al maig de 2005 Model 3D interactiu de la ''Voyager'' El Programa Voyager fou una sèrie de dues sondes interplanetàries no tripulades de la NASA amb l'objectiu d'investigar Júpiter i Saturn.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Programa Voyager
Quilogram
El quilogram, kilogram o abreviat quilo (símbol: kg) és la unitat base de massa del Sistema Internacional d'Unitats (SI).
Veure Satèl·lits de Júpiter і Quilogram
Ressonància orbital
En mecànica celeste, es diu que hi ha ressonància orbital quan l'òrbita de dos cossos celestes tenen períodes de translació que, en ser dividits entre ells, el resultat és una fracció de nombres enters simples.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Ressonància orbital
S/2003 J 10
S/2003 J 10 és un satèl·lit natural retrògrad irregular del planeta Júpiter.
Veure Satèl·lits de Júpiter і S/2003 J 10
S/2003 J 12
S/2003 J 12 és el més petit dels satèl·lits irregulars retrògrad de Júpiter.
Veure Satèl·lits de Júpiter і S/2003 J 12
S/2003 J 16
S/2003 J 16 és un petit satèl·lit irregular retrògrad de Júpiter.
Veure Satèl·lits de Júpiter і S/2003 J 16
S/2003 J 2
S/2003 J 42 és un satèl·lit natural retrògrad irregular del planeta Júpiter.
Veure Satèl·lits de Júpiter і S/2003 J 2
S/2003 J 23
S/2003 J 23 és un satèl·lit natural retrògrad irregular del planeta Júpiter.
Veure Satèl·lits de Júpiter і S/2003 J 23
S/2003 J 4
S/2003 J 4 és un satèl·lit natural retrògrad irregular del planeta Júpiter.
Veure Satèl·lits de Júpiter і S/2003 J 4
S/2003 J 9
S/2003 J 9 és un satèl·lit irregular retrògrad de Júpiter.
Veure Satèl·lits de Júpiter і S/2003 J 9
Satèl·lit irregular
Febe, el satèl·lit irregular més gran de Saturn En astronomia, un satèl·lit irregular és un satèl·lit natural que segueix una òrbita distant, inclinada i sovint excèntrica i retrògrada.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Satèl·lit irregular
Satèl·lit menor
Earhart a l'anell A de Saturn, just fora de la bretxa d'Encke Earhart Bleriot Santos-Dumont Un satèl·lit menor a l'anell A de Saturn Un satèl·lit menor, satèl·lit natural menor o lluna menor és un satèl·lit natural particularment petit que orbita un planeta, un planeta nan o un altre planeta menor.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Satèl·lit menor
Satèl·lit natural
Principals satèl·lits naturals del sistema solar. Cliqueu la imatge per ampliar-la Un satèl·lit natural és un objecte astronòmic que orbita al voltant d'un objecte més gran, generalment un planeta.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Satèl·lit natural
Satèl·lit regular
En astronomia, un satèl·lit regular és un satèl·lit natural que segueix una òrbita prògrada i amb baixa inclinació i excentricitat orbital.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Satèl·lit regular
Satèl·lits de Júpiter
Júpiter i els seus quatre satèl·lits més grans (les distàncies i mides no estan a escala). Es coneixen 79 satèl·lits de Júpiter.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Satèl·lits de Júpiter
Satèl·lits galileans
Cal·listo Comparació dels satèl·lits del sistema solar. Els satèl·lits galileans són els de la quarta columna Els satèl·lits galileans són els quatre satèl·lits de Júpiter descoberts per Galileo Galilei.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Satèl·lits galileans
Scott S. Sheppard
Scott S. Sheppard és un astrònom del departament de Magnetisme Terrestre de la Carnegie Institution for Science.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Scott S. Sheppard
Semieix major
El semieix major, simbolitzat per a, és la meitat de l'eix més llarg d'una el·lipse o d'un el·lipsoide de revolució.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Semieix major
Simon Marius
Simon Marius (en llatí; en alemany Mair, Mayr o Mayer) (1573 – Ansbach, Baviera, 26 de desembre de 1624), va ser un astrònom alemany que va reclamar a Galileu el descobriment dels quatre grans satèl·lits de Júpiter.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Simon Marius
Sinope (satèl·lit)
Sinope, (en greg Σινώπη) és un satèl·lit natural irregular i retrògrad de Júpiter, descobert per Seth Barnes Nicholson a l'observatori Lick, el 21 de juliol de 1914.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Sinope (satèl·lit)
Sistema solar
El sistema solar és el sistema estel·lar que es compon del Sol i els objectes que orbiten al seu voltant de manera directa o indirecta.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Sistema solar
Sol
El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Sol
Sponde (satèl·lit)
Sponde (del grec Σπονδή) o Júpiter XXXVI és un satèl·lit natural retrògrad irregular del planeta Júpiter.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Sponde (satèl·lit)
Taígete (satèl·lit)
Taígete (del grec Ταϋγέτη) o Júpiter XX és un satèl·lit natural retrògrad irregular del planeta Júpiter.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Taígete (satèl·lit)
Tíone (satèl·lit)
Tíone (grec antic Θυώνη), o Júpiter XXIX, és un satèl·lit irregular retrògrad de Júpiter.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Tíone (satèl·lit)
Tebe (satèl·lit)
Tebe (Júpiter XIV) és una lluna de Júpiter, el quart més pròxim del planeta i el més excèntric del grup d'Amaltea.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Tebe (satèl·lit)
Telescopi
Telescopi refractor de 68 cm en l'observatori de la universitat de Viena. Telescopi refractor. Un telescopi és un sistema òptic que permet veure objectes llunyans, tot ampliant-ne la seva mida angular i la seva lluminositat aparents.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Telescopi
Telxínoe (satèl·lit)
Telxínoe, també conegut com a Júpiter XLII (designació provisional S/2003 J 22), és un satèl·lit natural de Júpiter.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Telxínoe (satèl·lit)
Temisto (satèl·lit)
Temisto (J XVIII Temisto) és un dels satèl·lits irregulars de Júpiter.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Temisto (satèl·lit)
Terra
La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Terra
Unió Astronòmica Internacional
En verd, els països membres. La Unió Astronòmica Internacional (International Astronomical Union, en anglès, o Union Astronomique Internationale en francès) està formada per 9.040 membres individuals i 63 membres nacionals en tot el món.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Unió Astronòmica Internacional
Valetudo (satèl·lit)
Valetudo, també conegut com a Júpiter LXII (designació provisional S/2016 J 2), és un satèl·lit natural de Júpiter.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Valetudo (satèl·lit)
Vox (lloc web)
Vox (del llatí «vox» "veu") és un lloc web estatunidenc de notícies i opinió, propietat de Vox Media.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Vox (lloc web)
Voyager 1
Model 3D interactiu de la ''Voyager'' La Voyager 1 és una sonda espacial no tripulada de la NASA, llançada el 5 de setembre de 1977 a fi d'explorar el sistema solar exterior, especialment els planetes Júpiter i Saturn i els seus respectius sistemes de satèl·lits.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Voyager 1
Vulcanisme a Io
Io El vulcanisme a Io, un satèl·lit de Júpiter, crea fluxos de lava, pous volcànics i plomalls de sofre i diòxid de sofre que fan centenars de quilòmetres d'alçada.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Vulcanisme a Io
Zeus
En la mitologia grega, Zeus (en Ζεύς) és el déu suprem de l'Olimp.
Veure Satèl·lits de Júpiter і Zeus
(1036) Ganímedes
(1036) Ganymed és un asteroide que forma part dels asteroides Amor i va ser descobert el 23 d'octubre de 1924 per Wilhelm Heinrich Walter Baade des de l'observatori d'Hamburg-Bergedorf, Alemanya.
Veure Satèl·lits de Júpiter і (1036) Ganímedes
(113) Amaltea
(113) Amalthea és un asteroide que pertany al cinturó d'asteroides descobert el 12 de març de 1871 per Karl Theodor Robert Luther des de l'observatori de Düsseldorf-Bilk, Alemanya.
Veure Satèl·lits de Júpiter і (113) Amaltea
(204) Cal·listo
(204) Kallisto és un asteroide pertanyent al cinturó d'asteroides descobert el 8 d'octubre de 1879 per Johann Palisa des de l'observatori de Pula (Croàcia).
Veure Satèl·lits de Júpiter і (204) Cal·listo
(239) Adrastea
(239) Adrastea és un asteroide pertanyent al cinturó d'asteroides descobert el 18 d'agost de 1884 per Johann Palisa des de l'observatori de Viena, Àustria.
Veure Satèl·lits de Júpiter і (239) Adrastea
(38) Leda
(38) Leda és un asteroide gran i fosc del cinturó d'asteroides.
Veure Satèl·lits de Júpiter і (38) Leda
(52) Europa
Europa és l'asteroide núm.
Veure Satèl·lits de Júpiter і (52) Europa
(85) Io
Io (eye'-oh) és l'asteroide núm.
Veure Satèl·lits de Júpiter і (85) Io
(9) Metis
(9) Metis és un dels majors asteroides del cinturó d'asteroides.
Veure Satèl·lits de Júpiter і (9) Metis
1610
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Satèl·lits de Júpiter і 1610
També conegut com Grup d'Anance, Grup d'Ananké, Grup d'Himalia, Grup de Carme, Grup de Pasífae, Llunes de Júpiter, Satèl.lits de Júpiter, Satèl·lits interiors de Júpiter, Satèl·lits naturals de Júpiter, Satèl•lits de Júpiter, Satèŀlits de Júpiter, Sistema jovià.