Taula de continguts
42 les relacions: Alfons V de Lleó, Almansor, Astorga, Batalla d'Atapuerca, Cea, Comtat de Castella, Comtat de Ribagorça, Comtat de Sobrarb, Comte, Dadilda de Pallars, Ducat de Gascunya, Ferran I de Lleó, Garcia II de Castella, Garcia Sanxes II de Pamplona, Garcia Sanxes III de Pamplona, Gonçal I de Ribagorça, Guillem de Ribagorça, La Bureba, Lleó (Castella i Lleó), Llista de reis d'Aragó, Llista de reis de Castella, Llista de reis de Navarra, Múnia de Castella, Nájera, Península Ibèrica, Pirineus, Pisuerga, Ramir I d'Aragó, Ramon III de Ribagorça, Regne de Navarra, Riu, Sanç I Garcia de Castella, Sanç III de Pamplona, Sança I de Lleó, Taifa, Ximena Fernández, 1010, 1029, 1045, 1063, 15 de setembre, 22 d'octubre.
- Dinastia Ximena
Alfons V de Lleó
Alfons V de Lleó, dit el Noble o el dels Bons Furs (996 - Viseu, Portugal, 1028), fou rei de Lleó (999-1028).
Veure Sanç III de Pamplona і Alfons V de Lleó
Almansor
Abu-Àmir Muhàmmad ibn Abi-Àmir al-Maafirí, més conegut com a Almansor (ca. 938 - Madina Salim?, 11 d'agost de 1002), fou un militar i polític andalusí, cabdill del califat de Còrdova i hàjib d'Hixam II.
Veure Sanç III de Pamplona і Almansor
Astorga
Astorga és un municipi i ciutat espanyola de la província de Lleó (Castella i Lleó), situada al sud-est de la capital, a una altitud de 868m sobre el nivell del mar.
Veure Sanç III de Pamplona і Astorga
Batalla d'Atapuerca
La batalla d'Atapuerca va ocórrer l'1 de setembre de 1054 en la plana enfront de la serra d'Atapuerca (Burgos) entre Ferran I, rei de Lleó i comte de Castella, i el seu germà García Sánchez III «el de Nájera», rei de Pamplona, fills tots dos de Sanç III el Major.
Veure Sanç III de Pamplona і Batalla d'Atapuerca
Cea
Cea és un municipi de la província de Lleó a la comunitat autònoma de Castella i Lleó.
Veure Sanç III de Pamplona і Cea
Comtat de Castella
El comtat de Castella fou una àrea geogràfica que formava part del Regne de Lleó fins que se'n va independitzar per passar a formar el Regne de Castella.
Veure Sanç III de Pamplona і Comtat de Castella
Comtat de Ribagorça
El Comtat de Ribagorça fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Veure Sanç III de Pamplona і Comtat de Ribagorça
Comtat de Sobrarb
Escut de l'Arbre de Sobrarbedel llegendari Regne de Sobrarbe El Comtat de Sobrarb va ser creat pels francs al final del s. VIII.
Veure Sanç III de Pamplona і Comtat de Sobrarb
Comte
Corona comtalComte (antigament cómite o en llatí comes) és un títol nobiliari inferior al de marquès i superior al de vescomte o, on no n'hi ha, al de baró.
Veure Sanç III de Pamplona і Comte
Dadilda de Pallars
Dadilda de Pallars o Dadildis de Pallars (després de 860-s. X).
Veure Sanç III de Pamplona і Dadilda de Pallars
Ducat de Gascunya
El ducat de Gascunya fou una jurisdicció feudal del sud-oest de França, que ocupava la part sud d'Aquitània (vegeu Gascunya).
Veure Sanç III de Pamplona і Ducat de Gascunya
Ferran I de Lleó
Ferran I de Lleó i Castella, dit el Magne (Navarra, 1016 - Lleó, 27 de desembre de 1065), fou rei de Lleó (1037- 1065).
Veure Sanç III de Pamplona і Ferran I de Lleó
Garcia II de Castella
Garcia II de Castella, dit l'Infant (1010 - Lleó, 1029) fou l'últim comte-sobirà de Castella (1017-1029).
Veure Sanç III de Pamplona і Garcia II de Castella
Garcia Sanxes II de Pamplona
Garcia Sanxes II de Pamplona, també anomenat Garcia IV de Pamplona i III d'Aragó, dit el Tremolós (ca. 964 - ca. 1004), fou rei de Pamplona i comte d'Aragó (994-1004).
Veure Sanç III de Pamplona і Garcia Sanxes II de Pamplona
Garcia Sanxes III de Pamplona
Garcia Sanxes III de Pamplona, també anomenat Garcia V de Pamplona i dit el de Nájera (d. 1020 - Atapuerca, 1054), fou rei de Pamplona (1035-1054).
Veure Sanç III de Pamplona і Garcia Sanxes III de Pamplona
Gonçal I de Ribagorça
Gonçal I de Ribagorça (? - 1045) fou infant de Navarra i Castella i comte de Ribagorça i Sobrarb (1035-1045).
Veure Sanç III de Pamplona і Gonçal I de Ribagorça
Guillem de Ribagorça
Guillem de Ribagorça (? - ca. 1017) fou comte de Ribagorça (1011-1017).
Veure Sanç III de Pamplona і Guillem de Ribagorça
La Bureba
La Bureba és una comarca de la província de Burgos, a la comunitat autònoma de Castella i Lleó.
Veure Sanç III de Pamplona і La Bureba
Lleó (Castella i Lleó)
Catedral de Lleó Lleó (en castellà i oficialment León, en lleonès Llión) és la capital de la província de Lleó i capital històrica de l'antic Regne de Lleó.
Veure Sanç III de Pamplona і Lleó (Castella i Lleó)
Llista de reis d'Aragó
Segueix la llista dels comtes d'Aragó que van regnar al Comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en Regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del Regne d'Espanya.
Veure Sanç III de Pamplona і Llista de reis d'Aragó
Llista de reis de Castella
s El que segueix és una llista cronològica dels sobirans castellans, des de la formació vers l'any 930 del comtat de Castella fins a la posterior formació el 1029 com a regne de Castella; la formació de la corona de Castella el 1217, per la seva unió amb el regne de Lleó; i la unió dinàstica amb la Corona d'Aragó fins a Carles II.
Veure Sanç III de Pamplona і Llista de reis de Castella
Llista de reis de Navarra
La llista de reis de Navarra inclou els monarques del regne de Pamplona, predecessor del navarrès, des del primer monarca Ènnec Aritza fins a Sanç VI, primer monarca a prendre el títol de rei de Navarra; la llista de reis de Navarra fins a la seva divisió entre l'alta i la baixa navarra, la primera annexionada a la Corona de Castella i, després integrada a la Monarquia Hispànica, la segona es mantindrà independent fins a la seva integració a la Corona de França amb l'adveniment d'Enric III de Navarra com a rei de França.
Veure Sanç III de Pamplona і Llista de reis de Navarra
Múnia de Castella
Múnia de Castella, Muniadona o Mumadonna (995-1066) fou reina consort del regne de Pamplona pel seu matrimoni amb el rei Sanç III de Pamplona (1011-1035), al qual s'afegiren els territoris del comtat de Ribagorça (1017-1035) i de Castella (1028-1035) pels seus drets dinàstics.
Veure Sanç III de Pamplona і Múnia de Castella
Nájera
Nájera és un municipi de la Rioja, a la regió de la Rioja Alta.
Veure Sanç III de Pamplona і Nájera
Península Ibèrica
La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.
Veure Sanç III de Pamplona і Península Ibèrica
Pirineus
Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.
Veure Sanç III de Pamplona і Pirineus
Pisuerga
El riu Pisuerga és un afluent del riu Duero.
Veure Sanç III de Pamplona і Pisuerga
Ramir I d'Aragó
Ramir I d'Aragó (Aibar, Navarra, 1000 - Batalla de Graus, Ribagorça, 8 de maig de 1063) és considerat historiogràficament com a primer rei d'Aragó (1035-1063), i comte de Ribagorça i Sobrarb (1043-1063).
Veure Sanç III de Pamplona і Ramir I d'Aragó
Ramon III de Ribagorça
Ramon III de Ribagorça (? - 970) fou comte de Ribagorça (955-970).
Veure Sanç III de Pamplona і Ramon III de Ribagorça
Regne de Navarra
El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.
Veure Sanç III de Pamplona і Regne de Navarra
Riu
La Muga a l'Empordà. Un riu és un corrent natural d'aigua que flueix amb continuïtat.
Veure Sanç III de Pamplona і Riu
Sanç I Garcia de Castella
Sanç I Garcia de Castella, dit el dels Bons furs (ca. 965 - 1017), fou comte de Castella (995-1017).
Veure Sanç III de Pamplona і Sanç I Garcia de Castella
Sanç III de Pamplona
Sanç III de Pamplona i Navarra, II d'Aragó i Castella i I de Ribagorça, anomenat comunament Sanç Garcés III i dit el Gran (ca. 992 - La Bureba, 22 d'octubre de 1035), fou rei de Navarra i comte d'Aragó (1004 - 1035), de Castella (1029 - 1035) i de Ribagorça (1018 - 1035).
Veure Sanç III de Pamplona і Sanç III de Pamplona
Sança I de Lleó
Sança Alfons de Lleó, sovint anomenada beata Sancha (1013 - 1067), fou reina de Lleó (1037-1065) i reina consort de Castella (1035-1065).
Veure Sanç III de Pamplona і Sança I de Lleó
Taifa
S'anomenen taifes (de l'àrab, ‘part’, ‘secció’, ‘grup’, ‘facció’) al seguit de Principats musulmans independents en què es va desintegrar el califat de Còrdova després que durant l'anomenada Fitna de l'Àndalus, fos destronat el califa Hixam II, de la dinastia dels omeies, l'any 1009.
Veure Sanç III de Pamplona і Taifa
Ximena Fernández
Ximena Fernández (? - ca. 1035) fou reina consort de Navarra (994-1004).
Veure Sanç III de Pamplona і Ximena Fernández
1010
El 1010 (o MX) va ser un any comú del calendari julià.
Veure Sanç III de Pamplona і 1010
1029
El 1029 (MXXIX) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Sanç III de Pamplona і 1029
1045
El 1045 (MXLV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Sanç III de Pamplona і 1045
1063
El 1063 (MLXIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Sanç III de Pamplona і 1063
15 de setembre
El 15 de setembre és el dos-cents cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-novè en els anys de traspàs.
Veure Sanç III de Pamplona і 15 de setembre
22 d'octubre
El 22 d'octubre és el dos-cents noranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Sanç III de Pamplona і 22 d'octubre
Vegeu també
Dinastia Ximena
- Alfons VI de Lleó
- Andregot Galindes
- Berenguera de Navarra
- Blanca de Navarra i de Castella
- Dinastia Ximena
- Elvira de Lleó (reina de Sicília)
- Ferran I de Lleó
- Garcia Ramires
- Garcia Sanxes I de Pamplona
- Garcia Sanxes II de Pamplona
- Garcia Sanxes III de Pamplona
- Garcia Ximenes (regent de Pamplona)
- Margarida de l'Aigle
- Peronella d'Aragó
- Sanç I de Pamplona
- Sanç II de Pamplona
- Sanç III de Pamplona
- Sanç VI de Navarra
- Sança I de Lleó
- Teresa de Lleó i Núñez
- Toda de Pamplona
- Urraca I de Lleó
- Ximeno Garcés
També conegut com Sanç Garcés III de Pamplona, Sanç II d'Aragó, Sanç III, Sanç III de Navarra.