Similituds entre Sacre Imperi Romanogermànic і Tercera Coalició
Sacre Imperi Romanogermànic і Tercera Coalició tenen 41 coses en comú (en Uniopèdia): Ansbach, Arxiducat d'Àustria, Batalla d'Austerlitz, Baviera, Bayreuth, Danubi, Electorat de Baviera, Espanya, Europa, Europa Central, França, Frankfurt del Main, Friburg de Brisgòvia, Guerra dels Set Anys, Guerres Napoleòniques, Hannover, Imperi Austríac, Imperi Rus, Inn (riu), Itàlia, Múnic, Napoleó Bonaparte, Orde Teutònic, Països Baixos, Prússia, Primera República Francesa, Rússia, Regne de Baviera, Regne de Nàpols, Regne de Württemberg, ..., Regne napoleònic d'Itàlia, Regne Unit, República Batava, Sacre Imperi Romanogermànic, Salzburg, Suècia, Suïssa, Tirol, Tractat de Pressburg, Viena, 20 d'octubre. Ampliar l'índex (11 més) »
Ansbach
Ansbach és una ciutat independent, la capital de la Regierungsbezirk de Mittelfranken o Francònia del Mig o Francònia Central, a l'estat federat de Baviera (Alemanya).
Ansbach і Sacre Imperi Romanogermànic · Ansbach і Tercera Coalició ·
Arxiducat d'Àustria
L'arxiducat d'Àustria fou un dels estats més importants del Sacre Imperi Romanogermànic, centre de la monarquia Habsburg i el precursor de l'Imperi Austríac amb capital a Viena i governat per l'Arxiduc d'Àustria.
Arxiducat d'Àustria і Sacre Imperi Romanogermànic · Arxiducat d'Àustria і Tercera Coalició ·
Batalla d'Austerlitz
La Batalla d'Austerlitz (en txec Bitva o Slavkov u Brna) també coneguda com la Batalla dels Tres Emperadors, va ser una de les majors victòries de Napoleó I de França, que de manera eficaç va destruir la Tercera Coalició contra el Primer Imperi francès. Va tenir lloc a la ciutat moraviana de Slavkov, més coneguda amb el seu nom alemany Austerlitz, que a l'època de la batalla era la cultura dominant.
Batalla d'Austerlitz і Sacre Imperi Romanogermànic · Batalla d'Austerlitz і Tercera Coalició ·
Baviera
LEstat Lliure de Baviera (en bavarès Boarn, en alemany Freistaat Bayern) és l'estat més meridional dels setze Länder o estats federats d'Alemanya.
Baviera і Sacre Imperi Romanogermànic · Baviera і Tercera Coalició ·
Bayreuth
Bayreuth [b̥aɪ̯ˈʁɔʏ̯tʰ] és una ciutat de Baviera a la vora del riu Main.
Bayreuth і Sacre Imperi Romanogermànic · Bayreuth і Tercera Coalició ·
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Danubi і Sacre Imperi Romanogermànic · Danubi і Tercera Coalició ·
Electorat de Baviera
L'Electorat de Baviera (Kurfürstentum Bayern) va ser un electorat independent hereditari del Sacre Imperi Romanogermànic de 1623 a 1806, quan va ser succeït pel Regne de Baviera.
Electorat de Baviera і Sacre Imperi Romanogermànic · Electorat de Baviera і Tercera Coalició ·
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Espanya і Sacre Imperi Romanogermànic · Espanya і Tercera Coalició ·
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Europa і Sacre Imperi Romanogermànic · Europa і Tercera Coalició ·
Europa Central
L'Europa central inclou els països de la regió central d'Europa, amb Alemanya com l'estat més potent.
Europa Central і Sacre Imperi Romanogermànic · Europa Central і Tercera Coalició ·
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
França і Sacre Imperi Romanogermànic · França і Tercera Coalició ·
Frankfurt del Main
Frankfurt del Main (en alemany), generalment anomenada Frankfurt tot i la possible confusió amb Frankfurt de l'Oder, és una ciutat alemanya situada a la vora del riu Main, la més gran del Land de Hessen, però no la capital, amb una població per sobre dels 750.000 (2019) habitants.
Frankfurt del Main і Sacre Imperi Romanogermànic · Frankfurt del Main і Tercera Coalició ·
Friburg de Brisgòvia
Friburg de Brisgòvia (Freiburg im Breisgau en alemany estàndard; Friburg im Brisgau en alamànic) és una ciutat al sud-oest de Baden-Württemberg (Alemanya).
Friburg de Brisgòvia і Sacre Imperi Romanogermànic · Friburg de Brisgòvia і Tercera Coalició ·
Guerra dels Set Anys
La guerra dels Set Anys fou un conflicte armat ocorregut entre els anys 1756 a 1763 per determinar el control de Silèsia a Europa així com la supremacia colonial a l'Amèrica del Nord i a l'Índia.
Guerra dels Set Anys і Sacre Imperi Romanogermànic · Guerra dels Set Anys і Tercera Coalició ·
Guerres Napoleòniques
Les Guerres Napoleòniques són el conjunt de conflictes bèl·lics que es van produir durant el període que Napoleó Bonaparte va governar el Primer Imperi Francès.
Guerres Napoleòniques і Sacre Imperi Romanogermànic · Guerres Napoleòniques і Tercera Coalició ·
Hannover
Hannover és la capital del Bundesland de la Baixa Saxònia i una de les més importants ciutats del nord d'Alemanya.
Hannover і Sacre Imperi Romanogermànic · Hannover і Tercera Coalició ·
Imperi Austríac
LImperi Austríac fou un estat creat el 1804 i format per un conjunt de territoris sota dominació austríaca.
Imperi Austríac і Sacre Imperi Romanogermànic · Imperi Austríac і Tercera Coalició ·
Imperi Rus
LImperi Rus (Российская империя, transliteració: Rossískaia Impéria) fou un estat que va existir des del 1721 fins a la declaració de la república l'agost del 1917.
Imperi Rus і Sacre Imperi Romanogermànic · Imperi Rus і Tercera Coalició ·
Inn (riu)
L'Inn (en alemany, Inn; en llatí, Aenus; en romanx, En) és un riu amb una llargada de 517 km.
Inn (riu) і Sacre Imperi Romanogermànic · Inn (riu) і Tercera Coalició ·
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Itàlia і Sacre Imperi Romanogermànic · Itàlia і Tercera Coalició ·
Múnic
Múnic (en alemany estàndard München; Minga en alemany bavarès) és la capital del Bundesland de Baviera i la tercera ciutat més gran d'Alemanya, després de Berlín i Hamburg, amb una població d'uns 1.488.202 habitants (el 2021).
Múnic і Sacre Imperi Romanogermànic · Múnic і Tercera Coalició ·
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Napoleó Bonaparte і Sacre Imperi Romanogermànic · Napoleó Bonaparte і Tercera Coalició ·
Orde Teutònic
L'Orde Teutònic (també Orde dels Cavallers Teutons, Cavallers Teutònics de l'Hospital de Santa Maria de Jerusalem i Cavallers Hospitalers, en alemany Deutscher Ritterorden en llatí Ordo domus Sanctæ Mariæ Theutonicorum Ierosolimitanorum) fou un orde militar fundat a Palestina l'any 1190 (Tercera Croada) durant l'assetjament de la fortalesa de Sant Joan d'Acre.
Orde Teutònic і Sacre Imperi Romanogermànic · Orde Teutònic і Tercera Coalició ·
Països Baixos
Els Països Baixos són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.
Països Baixos і Sacre Imperi Romanogermànic · Països Baixos і Tercera Coalició ·
Prússia
Prússia - Preußen en alemany, Prūsa en prussià, Borussia, Prussia o Prutenia en llatí; Prusy en polonès, Prussija en rus, en lituà Prūsija fou un regne nascut al centre d'Europa durant l'edat moderna, que esdevingué l'eix sobre el que orbità la unificació alemanya i l'Imperi Alemany, fins que fou dissolta després de la victòria dels Aliats de la Segona Guerra Mundial.
Prússia і Sacre Imperi Romanogermànic · Prússia і Tercera Coalició ·
Primera República Francesa
* La Primera República Francesa, oficialment la República francesa (République française) fou proclamada el 21 de setembre de 1792, durant la Revolució Francesa, amb la qual cosa fou destronat Lluís XVI, a qui, després de la insurrecció del 10 d'agost de 1792, l'Assemblea Legislativa havia declarat suspès en les seves funcions i posat sota arrest.
Primera República Francesa і Sacre Imperi Romanogermànic · Primera República Francesa і Tercera Coalició ·
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Rússia і Sacre Imperi Romanogermànic · Rússia і Tercera Coalició ·
Regne de Baviera
El Regne de Baviera, en alemany, Königreich Bayern, va ser un estat que va existir des de 1806 fins a 1918.
Regne de Baviera і Sacre Imperi Romanogermànic · Regne de Baviera і Tercera Coalició ·
Regne de Nàpols
El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.
Regne de Nàpols і Sacre Imperi Romanogermànic · Regne de Nàpols і Tercera Coalició ·
Regne de Württemberg
El Regne de Wurtemberg (Königreich Württemberg) fou un estat del sud-oest de l'actual Alemanya vigent entre 1806 i 1918.
Regne de Württemberg і Sacre Imperi Romanogermànic · Regne de Württemberg і Tercera Coalició ·
Regne napoleònic d'Itàlia
El Regne napoleònic d'Itàlia, o simplement Regne d'Itàlia, (en italià: Regno d'Italia o Regno Italico) fou un regne situat al nord de la península Itàlica que existí entre 1805 i 1814 i que fou un estat satèl·lit del Primer Imperi Francès, sent Napoleó Bonaparte escollit el seu cap d'estat.
Regne napoleònic d'Itàlia і Sacre Imperi Romanogermànic · Regne napoleònic d'Itàlia і Tercera Coalició ·
Regne Unit
El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.
Regne Unit і Sacre Imperi Romanogermànic · Regne Unit і Tercera Coalició ·
República Batava
Rutger Jan Schimmelpennick, cap de la RepúblicaLa República Batava (neerlandès: Bataafse Republiek) fou una república amb aproximadament el mateix territori que els actuals Països Baixos, que va existir entre 1795 i 1806.
República Batava і Sacre Imperi Romanogermànic · República Batava і Tercera Coalició ·
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Sacre Imperi Romanogermànic і Sacre Imperi Romanogermànic · Sacre Imperi Romanogermànic і Tercera Coalició ·
Salzburg
és una ciutat estatutària, la quarta d'Àustria en població, i la capital de l'estat homònim, Salzburg.
Sacre Imperi Romanogermànic і Salzburg · Salzburg і Tercera Coalició ·
Suècia
Suècia (Sverige en suec), oficialment el Regne de Suècia (Konungariket Sverige en suec), és un país nòrdic de la península escandinava a l'Europa septentrional.
Sacre Imperi Romanogermànic і Suècia · Suècia і Tercera Coalició ·
Suïssa
Suïssa (romanx: Svizra), oficialment la Confederació Suïssa (alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; francès: Confédération Suisse; italià: Confederazione Svizzera; romanx: Confederaziun svizra; llatí: Confœderatio Helvetica), és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².
Sacre Imperi Romanogermànic і Suïssa · Suïssa і Tercera Coalició ·
Tirol
Antic escut d'armes del Tirol El Tirol és una regió d'Europa, havia estat un comtat (comtat del Tirol), actualment dividida entre Àustria (estat del Tirol) i Itàlia (Trentino-Tirol del Sud).
Sacre Imperi Romanogermànic і Tirol · Tercera Coalició і Tirol ·
Tractat de Pressburg
El tractat de Pressburg fou un tractat de pau entre França i l'Arxiducat d'Àustria signat el 26 de desembre de 1805 a Pressburg, actualment anomenada Bratislava, com a final de la guerra de la Tercera Coalició.
Sacre Imperi Romanogermànic і Tractat de Pressburg · Tercera Coalició і Tractat de Pressburg ·
Viena
Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).
Sacre Imperi Romanogermànic і Viena · Tercera Coalició і Viena ·
20 d'octubre
El 20 d'octubre és el dos-cents noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-quatrè en els anys de traspàs.
20 d'octubre і Sacre Imperi Romanogermànic · 20 d'octubre і Tercera Coalició ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Sacre Imperi Romanogermànic і Tercera Coalició
- Què tenen en comú Sacre Imperi Romanogermànic і Tercera Coalició
- Semblances entre Sacre Imperi Romanogermànic і Tercera Coalició
Comparació entre Sacre Imperi Romanogermànic і Tercera Coalició
Sacre Imperi Romanogermànic té 545 relacions, mentre que Tercera Coalició té 142. Com que tenen en comú 41, l'índex de Jaccard és 5.97% = 41 / (545 + 142).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Sacre Imperi Romanogermànic і Tercera Coalició. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: