Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Rússia і Rus de Kíev
Rússia і Rus de Kíev tenen 46 coses en comú (en Uniopèdia): Arquitectura de Rússia, Baptisme de Kíev, Catolicisme, Constantinoble, Crònica de Nèstor, Dinastia ruríkida, Dniéper, Església Ortodoxa, Església Ortodoxa Russa, Eslaus, Eslaus orientals, Europa Occidental, França, Galítsia, Gran Ducat de Moscou, Iaroslav I de Kíev, Imperi Romà d'Orient, Invasió mongola de la Rus de Kíev, Kíiv, Khàzars, Lituània, Llac Làdoga, Lliga Hanseàtica, Mar Bàltica, Mar Negra, Mongols, Musulmà, Nóvgorod, Noruega, Oleg de Kíev, ..., Patrimoni de la Humanitat, Pòlatsk, Polònia, Principat de Polotsk, Principat de Txernígov, Principat de Vladímir-Súzdal, Rúrik, República de Nóvgorod, Rostov, Russos, Súzdal, Sviatoslav I de Kíev, The World Factbook, Ucraïna, Varegs, Volga. Ampliar l'índex (16 més) »
Arquitectura de Rússia
Catedral de Sant Basili (1555-1561) és una mostra d'arquitectura medieval russa. L'arquitectura de Rússia segueix una tradició que es remunta a l'estat dels eslaus orientals de la Rússia de Kíev.
Arquitectura de Rússia і Rússia · Arquitectura de Rússia і Rus de Kíev ·
Baptisme de Kíev
''El baptisme dels kievans'', per Klavdi Lébedev La cristianització de la Rus de Kíev es va dur a terme en diverses etapes.
Baptisme de Kíev і Rússia · Baptisme de Kíev і Rus de Kíev ·
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Catolicisme і Rússia · Catolicisme і Rus de Kíev ·
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Constantinoble і Rússia · Constantinoble і Rus de Kíev ·
Crònica de Nèstor
La Primera Crònica o Crònica de Nèstor (en antic eslau eclesiàstic: Повѣсть времяньныхъ лѣтъ, transliterat Pověstĭ vremęnĭnyhŭ lětŭ; Апо́весць міну́лыхчасо́ў, en alfabet łacinka belarús Apovieść minulych časoŭ; По́весть временны́хлет, transcrit Póvest vremennikh let; По́вість мину́лихліт, transcrit Póvist minúlikh lit, literalment 'Relat dels anys passats') és una crònica i història del primer estat eslau oriental, la Rus de Kíev, entre els anys 850 i 1110, aproximadament, i originalment escrita a Kíev cap al 1113.
Crònica de Nèstor і Rússia · Crònica de Nèstor і Rus de Kíev ·
Dinastia ruríkida
La dinastia Rúrik, ruríkida o dels ruríkides (belarús: Ру́рыкавічы, romanitzat: Ryurykavichy; rus: Рю́риковичи, romanitzat: Ryúrikovichi, IPA:; ucraïnès: Рю́риковичі, romanitzat: Riurykovychi; literalment "fills/descendents de Rúrik") fou una dinastia fundada pel príncep dels varegs Rúrik, que es va establir a Nóvgorod cap a l'any 862 d.C. Els ruríkides van ser la dinastia governant de la Rus de Kíev (després de la conquesta de Kíev per Oleg de Nóvgorod el 882) abans que es desintegrés definitivament a mitjan, així com els successors dels principats de Rus i les repúbliques de Rus de Nóvgorod, Pskov, Vladímir-Súzdal, Riazan, Smolensk, Galítsia-Volínia (després del 1199), Txernígov i el Gran Ducat de Moscou (des del 1263).
Dinastia ruríkida і Rússia · Dinastia ruríkida і Rus de Kíev ·
Dniéper
El Dniéper, Dnepr, Dniapró, Dniprò o bé Özü és el quart riu més llarg d'Europa i el riu més important d'Ucraïna.
Dniéper і Rússia · Dniéper і Rus de Kíev ·
Església Ortodoxa
LEsglésia Ortodoxa o, oficialment, Església Catòlica Ortodoxa és la segona església cristiana en nombre de fidels.
Església Ortodoxa і Rússia · Església Ortodoxa і Rus de Kíev ·
Església Ortodoxa Russa
LEsglésia Ortodoxa Russa (Русская православная церковь Rússkaia pravoslàvnaia tsérkov) és una de les esglésies autocèfales integrades en la comunió ortodoxa, sota la jurisdicció del patriarcat de Moscou (Московский патриархат), i se li estimen uns 90 milions de membres.
Església Ortodoxa Russa і Rússia · Església Ortodoxa Russa і Rus de Kíev ·
Eslaus
Els pobles eslaus són una branca ètnica i lingüística dels pobles indoeuropeus, establerta principalment a Europa, continent on formen el grup etnolingüístic més gran.
Eslaus і Rússia · Eslaus і Rus de Kíev ·
Eslaus orientals
Països habitats per eslaus (eslaus orientals en verd mitjà) IX. Els eslaus orientals són pobles eslaus que parlen llengües eslaves orientals.
Eslaus orientals і Rússia · Eslaus orientals і Rus de Kíev ·
Europa Occidental
Els estats de l'Europa occidental Europa durant la Guerra Freda - blocs La divisió d'Europa en dues meitats, una d'occidental i una altra d'oriental, és causada per raons històriques i no pas geogràfiques.
Europa Occidental і Rússia · Europa Occidental і Rus de Kíev ·
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
França і Rússia · França і Rus de Kíev ·
Galítsia
200x200px 241x241px 200x200px Galítsia o Halitxinà / Halytxynà és una regió històrica de l'Europa Central, avui dividida entre Polònia i Ucraïna.
Galítsia і Rússia · Galítsia і Rus de Kíev ·
Gran Ducat de Moscou
Moscòvia, Principat de Moscou (en rus: Княжество Московское, Kniàjestvo Moskóvskoie) o el gran ducat de Moscou (en rus: Великое Княжество Московское: Velíkoie Kniàjestvo Moskóvskoie) és el nom de l'estat rus que va existir des del fins al XVI.
Gran Ducat de Moscou і Rússia · Gran Ducat de Moscou і Rus de Kíev ·
Iaroslav I de Kíev
Iaroslav I el Savi (Yaroslav Mudryi) (Kíev, vers 978 - 20 de febrer de 1054) (també escrit Iaroslau, en eslau oriental: Ярослав Мудрый, en nòrdic antic: Jarizleifr, i de nom cristià: Jordi) va ser Gran Príncep de Nóvgorod i Gran Príncep de Kíev.
Iaroslav I de Kíev і Rússia · Iaroslav I de Kíev і Rus de Kíev ·
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Imperi Romà d'Orient і Rússia · Imperi Romà d'Orient і Rus de Kíev ·
Invasió mongola de la Rus de Kíev
La invasió mongola de la Rus de Kíev va començar a l'estat medieval de la Rus de Kíev per un exèrcit de 20.000 mongols nòmades sota el comandament de Subotai i Djebé, que a la Batalla del riu Kalka a 1223 va derrotar les forces de diversos prínceps de Kíev.
Invasió mongola de la Rus de Kíev і Rússia · Invasió mongola de la Rus de Kíev і Rus de Kíev ·
Kíiv
Kíiv (en ucraïnès Київ) o Kíev (per la seva denominació històrica en rus, Ки́ев) és la capital i la ciutat més poblada d'Ucraïna.
Kíiv і Rússia · Kíiv і Rus de Kíev ·
Khàzars
Els khàzars (en göktürk KhAZAG, hɑ'zɑɾ) foren un poble turquès sorgit al com a confederació tribal i que al començament del es van establir al sud-est de l'estepa russa i el Daguestan.
Khàzars і Rússia · Khàzars і Rus de Kíev ·
Lituània
Lituània és un estat d'Europa, i el més al sud dels estats bàltics.
Lituània і Rússia · Lituània і Rus de Kíev ·
Llac Làdoga
El llac Làdoga (en rus Ла́дожское о́зеро, Làdojskoie ózero, en finès, Laatokka) és un llac d'aigua dolça de Rússia, situat a la República de Carèlia i l'óblast de Leningrad, prop de la frontera amb Finlàndia.
Llac Làdoga і Rússia · Llac Làdoga і Rus de Kíev ·
Lliga Hanseàtica
La Lliga Hanseàtica, Hansa alemanya o en llatí Hansa Teutonica era un gremi més o menys solt de comerciants de ciutats de la costa del mar del Nord i Bàltic des de Bruges al oest i Königsberg a l'est alemanys al mar Bàltic, amb dependències fins als països escandinaus i Anglaterra.
Lliga Hanseàtica і Rússia · Lliga Hanseàtica і Rus de Kíev ·
Mar Bàltica
La mar Bàltica, o el mar Bàltic, és una mar del nord d'Europa, oberta a la mar del Nord i, finalment, a l'oceà Atlàntic a través dels estrets de Kattegat i Skagerrak.
Mar Bàltica і Rússia · Mar Bàltica і Rus de Kíev ·
Mar Negra
La mar Negra (o mar Negre; vegeu la secció sobre el nom), a l'antiguitat anomenada Pont Euxí (Euxinus Pontus), és una mar continental situada entre Europa i Àsia que comunica amb la mar Mediterrània (a través de la mar de Màrmara) pel Bòsfor, i amb la mar d'Azov per l'estret de Kertx.
Mar Negra і Rússia · Mar Negra і Rus de Kíev ·
Mongols
Distribució actual de les ètnies mongols i màxima expansió del seu Imperi Els mongols (en mongol: Mongol en mongol Mongγol; mongol cirílic: Монгол Mongol) són un grup ètnic originari de la Mongòlia actual, Rússia i la República Popular de la Xina, principalment en el que avui dia és la regió autònoma de Mongòlia interior i les repúbliques Buriàtia, Kalmukia, Tuvà i Yakutia de la Federació Russa.
Mongols і Rússia · Mongols і Rus de Kíev ·
Musulmà
260x260px Població musulmana mundial per percentatge (Pew Research Center, 2009). Un musulmà és qui professa l'islam, una religió abrahàmica monoteista basada en l'Alcorà, que els musulmans consideren la paraula literal de Déu revelada al profeta Mahoma, i, amb menor autoritat que l'Alcorà, els ensenyaments i pràctiques atribuïts tradicionalment a Mahoma.
Musulmà і Rússia · Musulmà і Rus de Kíev ·
Nóvgorod
Nóvgorod (en rus Новгород, o, més exactament Veliki Nóvgorod, Великий Новгород,, literalment Gran Nóvgorod), és el lloc històric més important del nord-oest de Rússia i la capital de la província de Nóvgorod.
Nóvgorod і Rússia · Nóvgorod і Rus de Kíev ·
Noruega
Noruega (en noruec bokmål:; en nynorsk), oficialment el Regne de Noruega, és un estat sobirà situat a la meitat occidental de la península d'Escandinàvia, a l'Europa del Nord.
Noruega і Rússia · Noruega і Rus de Kíev ·
Oleg de Kíev
El príncep Oleg de Nóvgorod i Kíev Oleg de Nóvgorod o de Kíev, també conegut com a Oleh (eslau antic: Олег; en nòrdic antic: Helgi), fou un príncep vareg, fundador del poderós estat de la Rus de Kíev en unir aquests dominis als seus anteriors de Nóvgorod i traslladar la capital a la ciutat de Kíev.
Oleg de Kíev і Rússia · Oleg de Kíev і Rus de Kíev ·
Patrimoni de la Humanitat
La Casa Milà, a Barcelona. La Llotja de la Seda, a València. El Patrimoni de la Humanitat (en anglès World Heritage) és un pla de protecció dels béns culturals i naturals del món, proposat per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), a través de la "Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural", aprovat el 1972.
Patrimoni de la Humanitat і Rússia · Patrimoni de la Humanitat і Rus de Kíev ·
Pòlatsk
Plaça de la Llibertat Plànol Pòlatsk (По́лацк, По́лоцк Pólotsk, Połock) és una històrica ciutat de Belarús situada a la vora del riu Dvina occidental.
Pòlatsk і Rússia · Pòlatsk і Rus de Kíev ·
Polònia
Polònia, oficialment República de Polònia, és un estat de l'Europa central.
Polònia і Rússia · Polònia і Rus de Kíev ·
Principat de Polotsk
El Principat de Polotsk, també conegut com a Regne de Polotsk o Ducat de Polotsk, (en belarús: Полацкае княства; en rus: Полоцкое княжество) va ser un principat medieval dels antics eslaus orientals, un dels principats constituents de la Rus de Kiev.
Principat de Polotsk і Rússia · Principat de Polotsk і Rus de Kíev ·
Principat de Txernígov
Sello de Oleg I de Txernígov. 1094 El Principat de Txernígov (Черниговское княжествоTxernigovskoe kniajestvo) o Principat de Txerníhiv (Чернігівське князівствоTxernihivske kniazivstvo) és un dels principats que formaven la Rus de Kíev, entre el i el i que va subsistir fins al.
Principat de Txernígov і Rússia · Principat de Txernígov і Rus de Kíev ·
Principat de Vladímir-Súzdal
El Principat de Vladímir-Suzdal, Gran Ducat de Vladímir-Suzdal (en rus: Владимиро-Суздальское княжество) o Rus de Vladimir-Suzdal (Владимирско-Суздальская Русь) va ser un els grans principats que van succeir a la Rus de Kíev com a principal potència eslava des de finals del fins a les acaballes del.
Principat de Vladímir-Súzdal і Rússia · Principat de Vladímir-Súzdal і Rus de Kíev ·
Rúrik
Els varegs a la Rus de Kíev, per Nicholas Roerich (1899) Rúrik o Riúrik (en rus, Рюрик; en nòrdic de l'est Rørik, que significa "famós líder") (h. 830-h. 879) va ser un cap vareg que va guanyar el control del llac Làdoga a 862, va construir l'assentament de Holmgard (Rúrikovo Gorodischer) prop de Nóvgorod, i va fundar la dinastia ruríkida que va governar la Rus de Kíev i després Moscòvia fins al.
Rúrik і Rússia · Rúrik і Rus de Kíev ·
República de Nóvgorod
La República de Nóvgorod (en rus: Новгородская республика; tr.: Novgoródskaia Respublika) fou un extens estat medieval que ocupava territoris de l'actual Rússia, des del mar Bàltic fins als Urals, entre els segles i. La seva capital era la ciutat epònima de Nóvgorod.
Rússia і República de Nóvgorod · República de Nóvgorod і Rus de Kíev ·
Rostov
Rostov -Ростов - és una de les ciutats més antigues de Rússia i un dels centres turístics de l'Anell d'Or.
Rússia і Rostov · Rostov і Rus de Kíev ·
Russos
Els russos (русские, rússkie en rus) són un grup ètnic eslau de l'est natiu de Rússia, que parlen l'idioma rus i que viuen majoritàriament a Rússia i els països adjacents.
Rússia і Russos · Rus de Kíev і Russos ·
Súzdal
Súzdal -Суздаль - és una ciutat de la província de Vladímir, a Rússia, i el centre administratiu del raion de Súzdal.
Rússia і Súzdal · Rus de Kíev і Súzdal ·
Sviatoslav I de Kíev
Sviatoslav I de Kíev, en antic eslau oriental, Святослав (942 - 972) va ser Gran Príncep de la Rus de Kíev, i de vegades es va aliar amb els petxenegs i magiars (hongaresos).
Rússia і Sviatoslav I de Kíev · Rus de Kíev і Sviatoslav I de Kíev ·
The World Factbook
The World Factbook, també conegut com el CIA World Factbook, és una font de referència elaborada per l'Agència Central d'Intel·ligència (CIA) dels Estats Units d'Amèrica amb informació de tipus almanac sobre els països del món.
Rússia і The World Factbook · Rus de Kíev і The World Factbook ·
Ucraïna
Ucraïna (en ucraïnès: Україна; TR: Ukraïna) és un estat de l'Europa de l'Est.
Rússia і Ucraïna · Rus de Kíev і Ucraïna ·
Varegs
Els varegs (del nòrdic antic væringjar; en grec, βάραγγοι, βαριάγοι, varangoi, variagoi; en rus i ucraïnès, варяги, varyagi/varyahy) eren vikings de l'actual Suècia, que van anar cap a l'est i el sud a través del que avui és Rússia, Belarús i Ucraïna, principalment en els segles i. No obstant això, segons alguns estudiosos (inclosos alguns tan famosos com Mikhaïl Lomonóssov) el terme varegs s'utilitzava per a referir-se a tots els viatgers de la mar, els comerciants i pirates, independentment del seu origen.
Rússia і Varegs · Rus de Kíev і Varegs ·
Volga
El Volga és el riu més llarg d'Europa, és un riu de la Rússia occidental amb una longitud de 3.700 km, un cabal mitjà de 8.000 m³/s (en això també és el primer d'Europa), i una conca d'uns 1.400.000 km² que amb els seus afluents rega més d'un terç del territori de la Rússia europea.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Rússia і Rus de Kíev
- Què tenen en comú Rússia і Rus de Kíev
- Semblances entre Rússia і Rus de Kíev
Comparació entre Rússia і Rus de Kíev
Rússia té 1238 relacions, mentre que Rus de Kíev té 150. Com que tenen en comú 46, l'índex de Jaccard és 3.31% = 46 / (1238 + 150).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Rússia і Rus de Kíev. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
