Similituds entre Rússia і Repúbliques de Rússia
Rússia і Repúbliques de Rússia tenen 47 coses en comú (en Uniopèdia): Borís Ieltsin, Buriàtia, Calmúquia, Calmucs, Caucas del Nord, Cop d'estat a la Unió Soviètica, Crisi constitucional russa de 1993, Deportacions de pobles a la Unió Soviètica, Discurs Secret, Dissolució de la Unió Soviètica, Districtes federals de Rússia, Dmitri Medvédev, Glàsnost, Guerra Civil russa, Ióssif Stalin, Imperi Rus, Lenin, Llengua oficial, Mar de Barentsz, Mikhaïl Gorbatxov, Nikita Khrusxov, Operació Barba-roja, Parlament Europeu, Presa d'ostatges de Beslan, President d'Ucraïna, Primera guerra de Txetxènia, Províncies de Rússia, Referèndum de l'estatut de Crimea del 2014, República de Komi, República Socialista Federativa Soviètica de Rússia, ..., República Socialista Soviètica d'Ucraïna, Repúbliques de la Unió Soviètica, Routledge, Rus, Sant Petersburg, Secretari general del Partit Comunista de la Unió Soviètica, Segona guerra de Txetxènia, Segona Guerra Mundial, Subjectes federals de Rússia, Tàtars, Territori de Primórie, Territoris de Rússia, Tuvà, Txetxènia, Ucraïna, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, Vladímir Putin. Ampliar l'índex (17 més) »
Borís Ieltsin
, nom complet amb patronímic Borís Nikolàievitx Ieltsin, va ser un polític rus.
Borís Ieltsin і Rússia · Borís Ieltsin і Repúbliques de Rússia ·
Buriàtia
Buriàtia, oficialment la República de Buriàtia, és una república de Rússia situada a l'Extrem Orient rus.
Buriàtia і Rússia · Buriàtia і Repúbliques de Rússia ·
Calmúquia
Mapa de Calmúquia Calmúquia, oficialment la República de Calmúquia, és una república de Rússia, situada a la regió del Caucas del Nord, al sud de Rússia.
Calmúquia і Rússia · Calmúquia і Repúbliques de Rússia ·
Calmucs
Els calmucs (alternativament, kalmucks, kalmuks, o kalmyki) són els descendents dels oirats, identitat històrica i col·lectiva dels pobles mongols occidentals.
Calmucs і Rússia · Calmucs і Repúbliques de Rússia ·
Caucas del Nord
Regió del Caucas del Nord Situació dins de Rússia El Caucas del Nord, de vegades anomenat Ciscaucàsia, és la denominació de la zona nord de la regió del Caucas, entre Europa i l'Àsia.
Caucas del Nord і Rússia · Caucas del Nord і Repúbliques de Rússia ·
Cop d'estat a la Unió Soviètica
El cop d'estat a la Unió Soviètica va ser realitzat, l'agost de 1991, pels mateixos militars soviètics que estaven especialment ressentits amb la perestroika.
Cop d'estat a la Unió Soviètica і Rússia · Cop d'estat a la Unió Soviètica і Repúbliques de Rússia ·
Crisi constitucional russa de 1993
La Crisi constitucional russa de 1993 fou un enfrontament polític entre el President de Rússia i el Soviet Suprem que es resolgué amb l'ús de la força militar.
Crisi constitucional russa de 1993 і Rússia · Crisi constitucional russa de 1993 і Repúbliques de Rússia ·
Deportacions de pobles a la Unió Soviètica
Les deportacions de pobles a la Unió Soviètica va ser una forma de repressió política.
Deportacions de pobles a la Unió Soviètica і Rússia · Deportacions de pobles a la Unió Soviètica і Repúbliques de Rússia ·
Discurs Secret
L'anomenat discurs secret, oficialment «Sobre el culte a la personalitat i les seves conseqüències» (en rus, О культе личности и его последствиях), va ser una famosa intervenció del polític soviètic Nikita Khrusxov durant el XX Congrés del Partit Comunista de la Unió Soviètica, el 25 de febrer de 1956.
Discurs Secret і Rússia · Discurs Secret і Repúbliques de Rússia ·
Dissolució de la Unió Soviètica
Bandera oficial de la Unió Soviètica (1922-1991), també coneguda com '''URSS'''. La dissolució de la Unió Soviètica o la dissolució de l'URSS (en rus: распа́д Сове́тского Сою́за, romanitzat: raspád Sovétskogo Soyúza) va ser la desintegració de les estructures polítiques federals i del govern central de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS), que va culminar amb la independència de les quinze Repúbliques de la Unió Soviètica entre l'11 de març de 1990 i el 25 de desembre de 1991.
Dissolució de la Unió Soviètica і Rússia · Dissolució de la Unió Soviètica і Repúbliques de Rússia ·
Districtes federals de Rússia
Un districte federal (en rus федеральный округ, federalni ókrug; en plural федеральные округа, federàlnie ókruga) és una agrupació de les divisions administratives de la Federació Russa.
Districtes federals de Rússia і Rússia · Districtes federals de Rússia і Repúbliques de Rússia ·
Dmitri Medvédev
Dmitri Anatólievitx Medvédev (en rus) (Leningrad, 14 de setembre de 1965) és un polític rus.
Dmitri Medvédev і Rússia · Dmitri Medvédev і Repúbliques de Rússia ·
Glàsnost
Glàsnost (en rus: гла́сность, que vol dir "transparència" i té diversos significats generals i específics: una política de màxima obertura en les activitats de les institucions estatals i la llibertat d'informació, la inadmissibilitat dels problemes d'alienació, etc.). S'ha utilitzat en rus per a significar "obertura i transparència" des d'almenys finals del.) va ser la política portada a terme juntament amb la perestroika per Mikhaïl Gorbatxov, dirigent de la Unió Soviètica entre 1985 i 1991. Mentre que la perestroika s'ocupava de la reestructuració econòmica de l'URSS, la glàsnost pretenia liberalitzar el sistema polític, fortament controlat pel PCUS. Segell soviètic del 1988, dedicat a les reformes que en eixes dates es portaven a terme al país. La finalitat principal era fer el govern de la Unió Soviètica transparent i obert per a discutir i sortir del cercle estret dels aparells del partit o apparàttxiki que anteriorment exercien el control complet de l'economia. També va comportar un alt grau de llibertat d'expressió en els mitjans de comunicació i l'alliberament de presoners polítics. En l'Imperi rus del, el terme va estar especialment associat amb les reformes del sistema judicial. Entre elles es trobaven les reformes que permetien l'assistència de la premsa i del públic en els judicis els veredictes dels quals havien de llegir-se en veu alta. Vladimir Lenin va insistir repetidament en la importància de la característica més important de la democràcia. A mitjan 1980, Mikhaïl Gorbatxov ho va popularitzar com un eslògan polític per a augmentar la transparència del govern en la Unió Soviètica.
Glàsnost і Rússia · Glàsnost і Repúbliques de Rússia ·
Guerra Civil russa
Front de la Guerra Civil russa al front occidental, 1918-1920 La Guerra Civil russa va ser un conflicte armat múltiple que va tenir lloc entre 1917 i 1923 en el territori del dissolt Imperi Rus, entre el nou govern bolxevic i el seu Exèrcit Roig, en el poder des de la Revolució d'octubre de 1917, i de l'altra banda els militars de l'exèrcit tsarista i opositors al bolxevisme, agrupats en el denominat Moviment Blanc, d'ideologia tsarista i ortodoxa.
Guerra Civil russa і Rússia · Guerra Civil russa і Repúbliques de Rússia ·
Ióssif Stalin
(en georgià იოსებ ბესარიონის ძე ჯუღაშვილი, Iòsseb Bessarionis Dze Djugaixvili; en rus Ио́сиф Виссарио́нович Джугашвили), més conegut pel nom que va adoptar, Ióssif Stalin (Иосиф Сталин) (1878-1953), va ser el primer Secretari General del Partit Comunista de la Unió Soviètica entre els anys 1922 i 1953, any de la seva mort.
Ióssif Stalin і Rússia · Ióssif Stalin і Repúbliques de Rússia ·
Imperi Rus
LImperi Rus (Российская империя, transliteració: Rossískaia Impéria) fou un estat que va existir des del 1721 fins a la declaració de la república l'agost del 1917.
Imperi Rus і Rússia · Imperi Rus і Repúbliques de Rússia ·
Lenin
Lenin, Ленин, AFI (Simbirsk, 10 (22) d'abril de 1870-Gorki Leninskie, 21 de gener de 1924), pseudònim de Vladímir Ilitx Uliànov, Владимир Ильич Ульянов, AFI,, fou un activista revolucionari i pensador rus.
Lenin і Rússia · Lenin і Repúbliques de Rússia ·
Llengua oficial
La llengua oficial o idioma oficial d'un país és l'idioma que s'adopta com a propi i preferent en les negociacions entre el govern i el poble o entre aquell país i d'altres.
Llengua oficial і Rússia · Llengua oficial і Repúbliques de Rússia ·
Mar de Barentsz
Localització de la mar de Barents. La mar de Barents, ressaltada en blau. Mapa de la part oriental de la mar de Barents, del Tabula Russiae", de Joan Blaeu, Amsterdam, 1614. La mar de Barentsz, Urban East Norwegian:; (en noruec Barentshavet, en rus Баренцево море, Bàrentsevo more) és una mar de l'oceà Àrtic situada al nord de Noruega i Rússia,World Wildlife Fund, 2008.
Mar de Barentsz і Rússia · Mar de Barentsz і Repúbliques de Rússia ·
Mikhaïl Gorbatxov
, nom complet amb patronímic Mikhaïl Serguéievitx Gorbatxov, AFI / mʲɪxɐˈil sʲɪrˈɡʲejɪvʲɪtɕ ɡərbɐˈtɕɵf /, fou un polític rus, destacat com a vuitè i darrer líder de la Unió Soviètica, va exercir com a secretari general del Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS) entre 1985 i 1991, president del Soviet Suprem del 1988 al 1989 i president de la Unió Soviètica entre 1990 i 1991.
Mikhaïl Gorbatxov і Rússia · Mikhaïl Gorbatxov і Repúbliques de Rússia ·
Nikita Khrusxov
Nikita Serguéievitx Khrusxov, Ники́та Серге́евич Хрущёв (Kursk, Rússia, 17 d'abril de 1894 - 11 de setembre de 1971), va ser el líder de la Unió Soviètica després de la mort de Ióssif Stalin.
Nikita Khrusxov і Rússia · Nikita Khrusxov і Repúbliques de Rússia ·
Operació Barba-roja
La matinada del 22 de juny de 1941 començà l'Operació Barba-roja (en alemany: Unternehmen Barbarossa; en rus: Операция Барбаросса, Operatsiya Barbarossa), la invasió alemanya de la Unió Soviètica en el marc de la Segona Guerra Mundial.
Operació Barba-roja і Rússia · Operació Barba-roja і Repúbliques de Rússia ·
Parlament Europeu
El Parlament Europeu (Europarlament, Eurocambra o PE) és la institució parlamentària de la Unió Europea (UE), elegida per sufragi directe.
Parlament Europeu і Rússia · Parlament Europeu і Repúbliques de Rússia ·
Presa d'ostatges de Beslan
La crisi de la presa d'ostatges de Beslan, fa referència als fets ocorreguts a partir de l'1 de setembre de 2004 a l'Escola número 1 de Beslan, una localitat d'Ossètia del Nord, a la Federació Russa, quan un grup armat dirigit per l'ingúix Magomet Ievloiev i inspirat pel txetxè Xamil Bassàiev va segrestar més de mil escolars i mestres.
Presa d'ostatges de Beslan і Rússia · Presa d'ostatges de Beslan і Repúbliques de Rússia ·
President d'Ucraïna
Estendard del president d'Ucraïna El President d'Ucraïna és el Cap d'Estat d'Ucraïna.
President d'Ucraïna і Rússia · President d'Ucraïna і Repúbliques de Rússia ·
Primera guerra de Txetxènia
La Primera Guerra de Txetxènia fou un conflicte que esclatà quan l'exèrcit rus envaí Txetxènia el 1994, amb la finalitat de controlar un territori que des del 1991, amb el govern de Djokhar Dudàiev i l'autoproclamada República Txetxena d'Itxkèria, gaudia d'una independència de facto.
Primera guerra de Txetxènia і Rússia · Primera guerra de Txetxènia і Repúbliques de Rússia ·
Províncies de Rússia
Rússia està dividida en 89 subjectes federals dels quals 48 són províncies o óblasts (en rus: область óblast, plural: Области óblasti) que al seu torn estan dividits en raions.
Províncies de Rússia і Rússia · Províncies de Rússia і Repúbliques de Rússia ·
Referèndum de l'estatut de Crimea del 2014
El referèndum sobre l'estatus polític de Crimea de 2014 (Референдум про статус Криму Referéndum pro status Krimu, Рефере́ндум о ста́тусе Кры́ма Referéndum o státuse Krima, tàtar de Crimea Qırım statusı turında referendum), nom oficial общекры́мский рефере́ндум obsxekrimski referéndum (rus), загальнокримський референдум zahalnokrimski referéndum (ucraïnès), умумкъырым референдумы / Umumqırım referendumı (tàtar de Crimea), traduïble per Referèndum general de Crimea, es va celebrar a la península de Crimea el dia 16 de març de 2014 -originalment va ser fixat per al 25 de maig de 2014 i posteriorment per al 30 de març, però es va avançar-i va consultar sobre l'ingrés del territori en la Federació de Rússia o el retorn a la Constitució de Crimea de 1992.
Rússia і Referèndum de l'estatut de Crimea del 2014 · Referèndum de l'estatut de Crimea del 2014 і Repúbliques de Rússia ·
República de Komi
La República de Komi (Respúblika Komi; komi: Коми Республика, Komi Respúblika) és una república (subjecte federal) de la Federació Russa, a l'oest dels Urals.
Rússia і República de Komi · República de Komi і Repúbliques de Rússia ·
República Socialista Federativa Soviètica de Rússia
La República Socialista Federativa Soviètica de Rússia (RSFSR) (en rus: Российская Советская Федеративная Социалистическая Республика, РСФСР, transcrit: Rossískaia Soviétskaia Federatívnaia Sotsialistítxeskaia Respúblika, RSFSR) era la república més gran i més poblada de les quinze que formaven la Unió Soviètica.
Rússia і República Socialista Federativa Soviètica de Rússia · República Socialista Federativa Soviètica de Rússia і Repúbliques de Rússia ·
República Socialista Soviètica d'Ucraïna
La República Socialista Soviètica d'Ucraïna, RSS d'Ucraïna o també RSSU (en ucraïnès: Украї́нська Радя́нська Соціалісти́чна Респу́бліка, УРСР, transcrit: Ukraïnska Radianska Sotsialistitxna Respúblika, URSR; en rus: Украи́нская Сове́тская Социалисти́ческая Респу́блика, УССР, transcrit: Ukraínskaia Sovétskaia Sotsialistítxeskaia Respúblika, USSR) va ser un dels quatre membres fundadors de l'URSS el 1922 juntament amb la RSS de Belarús, la RSS de Transcaucàsia i la RSFS de Rússia.
Rússia і República Socialista Soviètica d'Ucraïna · República Socialista Soviètica d'Ucraïna і Repúbliques de Rússia ·
Repúbliques de la Unió Soviètica
Divisions administratives de la Unió Soviètica l'any 1989 Es va anomenar Repúbliques de la Unió Soviètica (en rus: сою́зные респу́блики, transcripció: soiúznie respúbliki) a les repúbliques socialistes soviètiques que conformaven constitucionalment la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS).
Rússia і Repúbliques de la Unió Soviètica · Repúbliques de Rússia і Repúbliques de la Unió Soviètica ·
Routledge
Routledge (AFI) és una empresa editorial britànica que ha operat al llarg de la seva història sota una llarga successió de noms empresarials i que últimament actua fonamentalment en el camp de l'edició acadèmica.
Rússia і Routledge · Repúbliques de Rússia і Routledge ·
Rus
El rus és la llengua eslava més parlada.
Rússia і Rus · Repúbliques de Rússia і Rus ·
Sant Petersburg
Sant Petersburg (en rus Санкт-Петербу́рг, transcrit Sankt-Peterburg, 'ciutat de sant Pere' en català), coneguda col·loquialment com a Питер (transcrit "Píter") i abans com a Leningrad (Ленингра́д, 1924-1991) i Petrograd (Петрогра́д, 1914-1924), és una ciutat de la Rússia nord-occidental, situada al delta del riu Neva, a l'extrem oriental del golf de Finlàndia, al mar Bàltic.
Rússia і Sant Petersburg · Repúbliques de Rússia і Sant Petersburg ·
Secretari general del Partit Comunista de la Unió Soviètica
El secretari general del Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica (Генеральный секретарь Центрального Комитета Коммунистической партии Советского Союза, abreujadament Генеральный секретарь ЦК КПСС - o primer secretari entre 1953 i 1965) era la denominació sinònima al de líder de la Unió Soviètica (URSS) després de la consolidació del poder per part de Ióssif Stalin durant la dècada de 1920.
Rússia і Secretari general del Partit Comunista de la Unió Soviètica · Repúbliques de Rússia і Secretari general del Partit Comunista de la Unió Soviètica ·
Segona guerra de Txetxènia
La Segona Guerra de Txetxènia (Вторая чеченская война, transcrit Vtoraia txetxenskaia voina, anomenada oficialment Operació antiterrorista al Caucas Nord, en контртеррористической операцией на Северном Кавказе, transcrit kontrterroristitxeskoi operatsiei na Severnom Kavkaze) va començar el 1999 després que guerrillers txetxens ataquessin el veí Daguestan i després que una sèrie d'atemptats a Rússia causessin centenars de morts i els txetxens fossin acusats d'aquests actes.
Rússia і Segona guerra de Txetxènia · Repúbliques de Rússia і Segona guerra de Txetxènia ·
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Rússia і Segona Guerra Mundial · Repúbliques de Rússia і Segona Guerra Mundial ·
Subjectes federals de Rússia
Rússia és una federació que consta de 85 subjectes (en субъе́кты, singular субъе́кт, transliterat subiekti, subiekt) repartits en nou districtes federals.
Rússia і Subjectes federals de Rússia · Repúbliques de Rússia і Subjectes federals de Rússia ·
Tàtars
Els tàtars són pobles de parla turquesa d'Europa Oriental i Sibèria.
Rússia і Tàtars · Repúbliques de Rússia і Tàtars ·
Territori de Primórie
El territori de Primórie - Приморский край o Приморье - és un subjecte federal del sud-est de Rússia.
Rússia і Territori de Primórie · Repúbliques de Rússia і Territori de Primórie ·
Territoris de Rússia
La Federació Russa es divideix en 83 subjectes federals, nou dels quals s'anomenen territoris o krais (en rus: кра́й, plural края́, kraià).
Rússia і Territoris de Rússia · Repúbliques de Rússia і Territoris de Rússia ·
Tuvà
Tuvà, oficialment la República de Tuvà, és una república de Rússia.
Rússia і Tuvà · Repúbliques de Rússia і Tuvà ·
Txetxènia
Mapa de Txetxènia La República de Txetxènia (en rus: Чеченская Республика, Chechénskaya Respúblika; en txetxè: Нохчийн Республика, Noxçiyn Respublika), o simplement Txetxènia (en rus, Чечня́, Txetxnià; en txetxè: Нохчичьо (Nokhtxitxo)/Noxçiyçö/Nokhchiycho) és una república (subjecte federal) de la Federació russa.
Rússia і Txetxènia · Repúbliques de Rússia і Txetxènia ·
Ucraïna
Ucraïna (en ucraïnès: Україна; TR: Ukraïna) és un estat de l'Europa de l'Est.
Rússia і Ucraïna · Repúbliques de Rússia і Ucraïna ·
Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.
Rússia і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Repúbliques de Rússia і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Vladímir Putin
, nom complet amb patronímic Vladímir Vladímirovitx Putin, és l'actual president de la Federació Russa.
Rússia і Vladímir Putin · Repúbliques de Rússia і Vladímir Putin ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Rússia і Repúbliques de Rússia
- Què tenen en comú Rússia і Repúbliques de Rússia
- Semblances entre Rússia і Repúbliques de Rússia
Comparació entre Rússia і Repúbliques de Rússia
Rússia té 1238 relacions, mentre que Repúbliques de Rússia té 167. Com que tenen en comú 47, l'índex de Jaccard és 3.35% = 47 / (1238 + 167).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Rússia і Repúbliques de Rússia. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: