Accés més ràpid que el navegador!
51 les relacions: Úmbria, Carbonaris, Carlo Tessarini, Colònia industrial, Colònia romana, Emília-Romanya, Emilià-romanyol, Estats Pontificis, Etrúria, Exarcat de Ravenna, Federico Fellini, Fiora, Gai Mari, Gals, Gàl·lia Cisalpina, Gneu Pompeu Magne, Gonfanoner, Guerra civil romana, Hanníbal Barca (247 aC), Imperi Austríac, Imperi Romà, Italià, Itàlia, Legacions papals, Longobards, Luci Corneli Sul·la, Mar Adriàtica, Pentàpolis Annonària, Piacenza, Picè, Província de Rímini, Regne d'Itàlia (1861-1946), República Cisalpina, República de Venècia, Romanya, Rubicó, Segona Guerra Mundial, Segona Guerra Púnica, Umbres, Valentino, Via Emília, Via Flamínia, 1216, 1503, 1509, 1543, 1797, 1815, 1831, 1860, ..., 25 de març. Ampliar l'índex (1 més) »
Úmbria
L'Úmbria (Umbria en italià) és una regió centre-meridional d'Itàlia situada entre les Marques, a l'est; el Laci, al sud; i la Toscana, a l'oest.
Nou!!: Rímini і Úmbria · Veure més »
Carbonaris
Bandera dels carbonaris italians Placa commemorativa de l'execució dels carbonaris Angelo Targhini i Leonida Montanari (1825, Piazza del Popolo, Roma). Els carbonaris foren els membres d'una societat secreta italiana fundada a Nàpols durant els primers anys del sobre valors patriòtics i liberals.
Nou!!: Rímini і Carbonaris · Veure més »
Carlo Tessarini
Carlo Tessarini (Rímini, 1690 - Amsterdam, 15 de desembre de 1766) fou un compositor i violinista italià del període barroc.
Nou!!: Rímini і Carlo Tessarini · Veure més »
Colònia industrial
colònia Pons vista des de la C-16 New Lanark, a Escòcia, una de les més conegudes i pionera al Regne Unit. Una colònia industrial és un nucli de poblament situat habitualment apartat de nuclis urbans, format al voltant d'una empresa, que és la propietària del conjunt urbanístic, el qual és constituït pels edificis i equipaments propis de l'activitat productiva, els habitatges dels treballadors i habitualment altres edificis de serveis (escola, església, botigues...), i que ha estat creat amb l'objectiu de proporcionar mà d'obra i suport logístic a una activitat industrial.
Nou!!: Rímini і Colònia industrial · Veure més »
Colònia romana
Colònia romana era una ciutat romana fundada per ciutadans romans en territori de ciutats conquerides.
Nou!!: Rímini і Colònia romana · Veure més »
Emília-Romanya
Mapa de la regió d'Emília-Romanya amb les províncies L'Emília-Romanya és una regió d'Itàlia formada per la fusió de les antigues regions de l'Emília i la Romanya.
Nou!!: Rímini і Emília-Romanya · Veure més »
Emilià-romanyol
Lemilià-romanyol, emilianoromanyès o, menys correctament, emilianoromà, és una llengua romànica del grup gal·loitàlic parlada a la part nord-occidental d'Itàlia, incloent-hi l'Emília-Romanya, el sud de Llombardia i Vèneto i el nord de la Toscana i les Marques.
Nou!!: Rímini і Emilià-romanyol · Veure més »
Estats Pontificis
Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870 Els Estats Pontificis, també coneguts com a Estats de l'Església, van ser uns territoris de la Itàlia central, que es van mantenir independents i sota govern dels Papes de Roma entre el 752 i el 1870, hereus de l'antic Exarcat de Ravenna.
Nou!!: Rímini і Estats Pontificis · Veure més »
Etrúria
Etrúria era el nom del país dels etruscs.
Nou!!: Rímini і Etrúria · Veure més »
Exarcat de Ravenna
L'exarcat de Ravenna fou un territori situat al centre de la península Itàlica que formava part de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Rímini і Exarcat de Ravenna · Veure més »
Federico Fellini
Federico Fellini (Rímini, 20 de gener del 1920 - Roma, 31 d'octubre del 1993) fou un director de cinema i guionista italià.
Nou!!: Rímini і Federico Fellini · Veure més »
Fiora
El Fiora és un riu d'Itàlia que travessa la Toscana i el Laci.
Nou!!: Rímini і Fiora · Veure més »
Gai Mari
Gai Mari (llatí: Gaius Marius) o simplement Mari o Màrius (Marius) (157 aC, Cereatae, prop d'Arpinium - 86 aC, Roma) fou el cap del partit popular a Roma al final del i començament del.
Nou!!: Rímini і Gai Mari · Veure més »
Gals
L'expressió pobles gals designa als pobles protohistòrics de celtes que residien a la Gàl·lia, (Gallia en llatí), és a dir, aproximadament en els territoris de les actuals França, Bèlgica, Suïssa, Itàlia del nord i Països Baixos, probablement a partir de la primera edat del bronze (segon mil·lenni aC).
Nou!!: Rímini і Gals · Veure més »
Gàl·lia Cisalpina
Situació de la Gàl·lia Cisalpina Gàl·lia Cisalpina o Gàl·lia Citerior (en llatí Gallia Cisalpina), va ser el nom que els romans van donar a la regió del nord d'Itàlia.
Nou!!: Rímini і Gàl·lia Cisalpina · Veure més »
Gneu Pompeu Magne
Gneu Pompeu Magne — Gnaeus Pompeius Magnus —, sovint citat només com a Pompeu (Roma, 30 de setembre del 106 aC - Egipte Ptolemaic, 20 de setembre del 48 aC), fou un famós general i estadista al final de la República Romana fill del també reputat general Gneu Pompeu Estrabó.
Nou!!: Rímini і Gneu Pompeu Magne · Veure més »
Gonfanoner
Gonfanoner. El gonfanoner o gamfaroner o gamfanoner és un alferes o portaestendard i, en certes ciutats italianes (especialment a Florència), va donar nom, durant l'edat mitjana i el Renaixement, a un càrrec municipal.
Nou!!: Rímini і Gonfanoner · Veure més »
Guerra civil romana
* Primera Guerra Civil romana (88 - 81 aC) enfrontà Gneu Papiri Carbó i Luci Corneli Sul·la i acabà amb la victòria del darrer.
Nou!!: Rímini і Guerra civil romana · Veure més »
Hanníbal Barca (247 aC)
Hanníbal Barca (247 aC – 182 aC) fou un polític i capitost militar de l'antic Imperi Cartaginès.
Nou!!: Rímini і Hanníbal Barca (247 aC) · Veure més »
Imperi Austríac
LImperi Austríac fou un estat creat el 1804 i format per un conjunt de territoris sota dominació austríaca.
Nou!!: Rímini і Imperi Austríac · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Rímini і Imperi Romà · Veure més »
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Nou!!: Rímini і Italià · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Rímini і Itàlia · Veure més »
Legacions papals
Escut d'armes dels Estats Pontificis. Les Legacions papals, en un sentit territorial, es refereix a certes regions administratives situades nord dels antics Estats Pontificis, i concretament a les ciutats de Bolonya, Ferrara i a la regió històrica de la Romanya.
Nou!!: Rímini і Legacions papals · Veure més »
Longobards
Els longobards (llatí: Langobardi; grec: Λαγγοβάρδοι, Λογγοβάρδοι, Λαγγοβάρδαι o Λογγοβάρδαι) van ser un poble germànic originat en el poble dels sueus, dels quals constituïen probablement una de les tribus, i que va habitar diverses zones de la península Itàlica com la Llombardia (regió entre els Alps i el riu Po), o el Benevent al sud.
Nou!!: Rímini і Longobards · Veure més »
Luci Corneli Sul·la
Luci Corneli Sul·la Fèlix (en Lucius Cornelius Sulla, 138 aC - 78 aC) va ser un polític i general romà, cònsol l'any 88 aC i 80 aC i cap del partit dels optimats.
Nou!!: Rímini і Luci Corneli Sul·la · Veure més »
Mar Adriàtica
La mar Adriàtica o Hadriàtica, o el mar Adriàtic o Hadriàtic, és una part de la mar Mediterrània entre les costes de la península Itàlica, al sud i a l'oest, i de la península Balcànica, al nord i a l'est, des del golf de Venècia fins al canal d'Òtranto, que la uneix amb la resta de la Mediterrània, a l'àrea anomenada mar Jònica.
Nou!!: Rímini і Mar Adriàtica · Veure més »
Pentàpolis Annonària
La Pentàpolis Annonària o Pentàpolis Montana va ser una divisió administrativa de l'Imperi Romà d'Orient a la península Itàlica, així esmentada perquè estava formada pel territori de cinc ciutats (penta.
Nou!!: Rímini і Pentàpolis Annonària · Veure més »
Piacenza
Piacenza, o bé Plasència (d'Itàlia) (en Placentia; en emilià: Piasëinsa), és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, província de Piacenza, amb una mica més de 102.404 habitants en el 2013.
Nou!!: Rímini і Piacenza · Veure més »
Picè
Mapa del Picé El Picè (en llatí Picenum, en grec antic Πικηνοί) va ser una regió d'Itàlia a l'època de l'antiga Roma.
Nou!!: Rímini і Picè · Veure més »
Província de Rímini
La Província de Rímini (en italià Provincia di Rimini i en romanyol Pruvenza ad Rémin o Remne) és una província que forma part de la regió d'Emília-Romanya dins Itàlia.
Nou!!: Rímini і Província de Rímini · Veure més »
Regne d'Itàlia (1861-1946)
El Regne d'Itàlia (italià: Regno d'Italia) fou un estat fundat el 1861 durant la Unificació d'Itàlia sota la direcció de Piemont-Sardenya; i existí fins al 1946, quan els italians optaren per la república.
Nou!!: Rímini і Regne d'Itàlia (1861-1946) · Veure més »
República Cisalpina
La República Cisalpina (en italià: Repubblica Cisalpina) va ser una república germana de la Primera República Francesa al nord de la península Itàlica creat pel general Bonaparte el 29 de juny de 1797.
Nou!!: Rímini і República Cisalpina · Veure més »
República de Venècia
La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, amb la ciutat de Venècia com a centre.
Nou!!: Rímini і República de Venècia · Veure més »
Romanya
Mapa de la Romanya amb els municipis que la componen La Romanya (Romagna en italià, Rumâgna en idioma romanyol) és una regió històrica de la Itàlia central que actualment forma part de la regió d'Emília-Romanya.
Nou!!: Rímini і Romanya · Veure més »
Rubicó
Localització del Rubicó El Rubicó (Rubicon, Ῥουβικων) és el nom d'un riu del nord-est d'Itàlia.
Nou!!: Rímini і Rubicó · Veure més »
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Nou!!: Rímini і Segona Guerra Mundial · Veure més »
Segona Guerra Púnica
La Segona Guerra Púnica fou la guerra més important de les tres Guerres Púniques; lliurades entre Roma i Cartago, van comportar la fi de l'imperi cartaginès en benefici de Roma, que va esdevenir la potència hegemònica indiscutible del Mediterrani occidental, malgrat que Cartago va sobreviure i va continuar, en teoria, essent sobirana del seu reduït territori nord-africà.
Nou!!: Rímini і Segona Guerra Púnica · Veure més »
Umbres
sículs Els umbres —en llatí — eren un poble antic d'Itàlia que, des del segon mil·lenni, poblaven una extensa regió part de la qual (a l'occident) els hi fou arrabassada vers el 1200-1000 aC pels etruscs (unes 300 ciutats dels umbres van passar als etruscs segons la llegenda) i una altra part (l'orient) pels gals (segle VI o V aC).
Nou!!: Rímini і Umbres · Veure més »
Valentino
Valentino és una pel·lícula britànica dirigida per Ken Russell, estrenada el 1977.
Nou!!: Rímini і Valentino · Veure més »
Via Emília
Traçat de la '''Via Emília''' en blau fosc Via Emília (en llatí Via Aemilia) va ser un camí empedrat romà, un dels principals de l'imperi, i la primera que es va construir al nord d'Itàlia.
Nou!!: Rímini і Via Emília · Veure més »
Via Flamínia
La '''via Flamínia''', de color violeta Via Flamínia (en llatí Via Flaminia, en grec ἡ Φλαμινία ὁδός) va ser una via romana que portava de Roma a Ariminium i era la via principal que es dirigia al nord d'Itàlia.
Nou!!: Rímini і Via Flamínia · Veure més »
1216
Sense descripció.
Nou!!: Rímini і 1216 · Veure més »
1503
;Països Catalans.
Nou!!: Rímini і 1503 · Veure més »
1509
Sense descripció.
Nou!!: Rímini і 1509 · Veure més »
1543
Nicolaus Copernicus de Toruń, Sisena part'' (Portada de la segona edició, Basilea, 1566).
Nou!!: Rímini і 1543 · Veure més »
1797
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Rímini і 1797 · Veure més »
1815
Mapa polític d'Europa després del Congrés de Viena el 1815.
Nou!!: Rímini і 1815 · Veure més »
1831
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Rímini і 1831 · Veure més »
1860
;Països Catalans.
Nou!!: Rímini і 1860 · Veure més »
25 de març
El 25 de març és el vuitanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Rímini і 25 de març · Veure més »
Redirigeix aquí:
Ariminium, Ariminum, Arimínium.
