Similituds entre Romà I Lecapè і Simeó I el Gran
Romà I Lecapè і Simeó I el Gran tenen 16 coses en comú (en Uniopèdia): Cambridge University Press, Constantinoble, Corn d'Or, Danubi, Escilitzes de Madrid, Grec medieval, Helena Lecapè, Imperi Romà d'Orient, Khàzars, Lleó de Trípoli, Lleó Focas el Vell, Lleó VI el Filòsof, Llista d'emperadors romans d'Orient, Papa Joan X, Patriarca de Constantinoble, Tessalònica.
Cambridge University Press
Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.
Cambridge University Press і Romà I Lecapè · Cambridge University Press і Simeó I el Gran ·
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Constantinoble і Romà I Lecapè · Constantinoble і Simeó I el Gran ·
Corn d'Or
El Corn d'Or (en turc: Haliç; en grec antic: Χρυσοκέρας, Khrisokeras) és un estuari i port natural que ha tingut molta influència sobre el desenvolupament de la ciutat d'Istanbul al llarg de tota la seva història.
Corn d'Or і Romà I Lecapè · Corn d'Or і Simeó I el Gran ·
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Danubi і Romà I Lecapè · Danubi і Simeó I el Gran ·
Escilitzes de Madrid
LEscilitzes de Madrid (Skylitzes Matritensis) és un manuscrit ricament il·lustrat de la Sinòpsis d'històries (Σύνοψις Ἱστοριῶν, Synopsis Historiarum) de Joan Escilitzes, que abasta els regnats dels emperadors romans d'Orient des de la mort de Nicèfor I el 811 fins a la deposició de Miquel IV el 1041.
Escilitzes de Madrid і Romà I Lecapè · Escilitzes de Madrid і Simeó I el Gran ·
Grec medieval
El grec medieval, també conegut com a grec bizantí, és un terme per a cobrir totes les formes de la llengua grega que es van parlar o escriure durant l'Imperi Romà d'Orient.
Grec medieval і Romà I Lecapè · Grec medieval і Simeó I el Gran ·
Helena Lecapè
Helena Lecapè, en grec antic Ἑλένη Λεκαπηνή, (Constantinoble 911 - 961) va ser una emperadriu consort de l'emperador romà d'Orient Constantí VII.
Helena Lecapè і Romà I Lecapè · Helena Lecapè і Simeó I el Gran ·
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Imperi Romà d'Orient і Romà I Lecapè · Imperi Romà d'Orient і Simeó I el Gran ·
Khàzars
Els khàzars (en göktürk KhAZAG, hɑ'zɑɾ) foren un poble turquès sorgit al com a confederació tribal i que al començament del es van establir al sud-est de l'estepa russa i el Daguestan.
Khàzars і Romà I Lecapè · Khàzars і Simeó I el Gran ·
Lleó de Trípoli
Lleó de Trípoli (grec: Λέων ὸ Τριπολίτης, Léon ho Tripolitis), conegut com a Raixiq al-Wardamí (الوردامي رشيق.) i Ghulam Zurafa (زرافة غلام.) en àrab, fou un renegat grec que serví el Califat Abbàssida com a comandant d'una flota a principis del.
Lleó de Trípoli і Romà I Lecapè · Lleó de Trípoli і Simeó I el Gran ·
Lleó Focas el Vell
Lleó Focas en grec medieval Λέων Φωκᾶς, va ser un general de l'Imperi Romà d'Orient i Domèstic de les escoles a l'inici del.
Lleó Focas el Vell і Romà I Lecapè · Lleó Focas el Vell і Simeó I el Gran ·
Lleó VI el Filòsof
Lleó VI el Filòsof o el Savi (grec: Λέων ο Σοφός, Léon o Sofós; 865-911) fou emperador romà d'Orient del 886 al 911.
Lleó VI el Filòsof і Romà I Lecapè · Lleó VI el Filòsof і Simeó I el Gran ·
Llista d'emperadors romans d'Orient
Llista d'emperadors de l'Imperi Romà d'Orient.
Llista d'emperadors romans d'Orient і Romà I Lecapè · Llista d'emperadors romans d'Orient і Simeó I el Gran ·
Papa Joan X
Joan X (Borgo Tossignano, ? – Roma, maig del 928) va ser papa de l'Església Catòlica del 914 al 928.
Papa Joan X і Romà I Lecapè · Papa Joan X і Simeó I el Gran ·
Patriarca de Constantinoble
El Patriarca Ecumènic (Η Αυτού Θειοτάτη Παναγιότης, ο Αρχιεπίσκοπος Κωνσταντινουπόλεως, Νέας Ρώμης και Οικουμενικός Πατριάρχης, I Aftoú Theiotáti Panagiótis, o Archiepískopos Konstantinoupóleos, Néas Rómis kai Oikoumenikós Patriárchis, "Sa Santedat, l'Arquebisbe de Constantinoble, Nova Roma i Patriarca Ecumènic") és l'Arquebisbe de Constantinoble - Nova Roma i se situa com a primus inter pares (primer entre iguals) a l'Església Ortodoxa de Constantinoble, i és considerat com el líder espiritual dels 300 milions de cristians ortodoxos a tot el món.
Patriarca de Constantinoble і Romà I Lecapè · Patriarca de Constantinoble і Simeó I el Gran ·
Tessalònica
Tessalònica o Tessalonica (Θεσσαλονίκη), dita també Salònica o, en català medieval, Salonic, és una ciutat de Grècia, capital de la regió de Macedònia central i cap del nomós de Tessalònica.
Romà I Lecapè і Tessalònica · Simeó I el Gran і Tessalònica ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Romà I Lecapè і Simeó I el Gran
- Què tenen en comú Romà I Lecapè і Simeó I el Gran
- Semblances entre Romà I Lecapè і Simeó I el Gran
Comparació entre Romà I Lecapè і Simeó I el Gran
Romà I Lecapè té 59 relacions, mentre que Simeó I el Gran té 126. Com que tenen en comú 16, l'índex de Jaccard és 8.65% = 16 / (59 + 126).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Romà I Lecapè і Simeó I el Gran. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: