Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Revolució Russa і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
Revolució Russa і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques tenen 62 coses en comú (en Uniopèdia): Aleksandr Kérenski, Alemanya, Anarquisme, Anatoli Lunatxarski, Autodeterminació, Bolxevisme, Capitalisme, Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica, Comunisme de guerra, Consell de Comissaris del Poble, Cosacs, Dictadura del proletariat, Dinastia Romànov, Duma, Estat sobirà, Estats Units d'Amèrica, Exèrcit Blanc, Exèrcit Roig, Exili, Finlàndia, França, Grigori Rasputin, Gueorgui Lvov, Guerra Civil russa, Guerra Freda, Ióssif Stalin, Imperi Rus, Kronstadt, Lavr Kornílov, Lenin, ..., Lev Trotski, Marxisme, Menxevic, Moscou, Nicolau II de Rússia, Nikolai Bukharin, Nova Política Econòmica, Palau d'Hivern, Parlament, Partit Comunista de la Unió Soviètica, Partit Socialrevolucionari, Pravda, Primera Guerra Mundial, Rússia, Rebel·lió de Kronstadt, Revolució de Febrer de 1917, Revolució Russa, Rosa Luxemburg, Sant Petersburg, Sibèria, Socialisme, Soviet, Soviet de Petrograd, Suïssa, Tercer Reich, Tesis d'abril, Tsar, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, Vaga, 2 de març, 23 de febrer, 27 de febrer. Ampliar l'índex (32 més) »
Aleksandr Kérenski
Aleksandr Fiódorovitx Kérenski (en rus Алекса́ндр Фёдорович Ке́ренский) (Simbirsk, 1881 - Ciutat de Nova York, 1970), advocat de professió, fou un líder revolucionari rus que tingué un paper primordial en el derrocament del règim tsarista de Rússia.
Aleksandr Kérenski і Revolució Russa · Aleksandr Kérenski і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Alemanya і Revolució Russa · Alemanya і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Anarquisme
El símbol tradicional de l'anarquisme, representat per una "A" circumscrita dins un cercle. L'anarquisme pot ser percebut de dues maneres: a) Com un impuls llibertari o una sensibilitat anarquista que ha existit al llarg de la història de la humanitat i s'ha manifestat de formes diverses, com ara els escrits de Lao Tsé i dels taoistes; el mutualisme de les societats fonamentades en el parentesc; lethos de diverses sectes religioses; moviments agraris com els diggers a Anglaterra o els zapatistes a Mèxic; les col·lectivitzacions de l'Espanya de la Guerra Civil; el pensament de la Grècia Clàssica, i molts altres moviments. b) Com un moviment històric i una teoria política que té els seus orígens a final del, amb William Godwin com a pioner amb el clàssic text anarquista An Enquiry Concerning Political Justice (1798), així com amb les accions dels sans-cullotes i els enragés durant la revolució francesa, i amb els radicals de Gran Bretanya Thomas Spence i William Blake. El terme anarquista fou utilitzat per primera vegada en la Revolució Francesa per a descriure els sans-cullotes (sense calçons), les treballadores franceses que durant la Revolució propugnaven l'abolició del govern. L'anarquisme com a moviment social es va donar al, amb una filosofia bàsica trenada per personatges com Bakunin, Proudhon, Kropotkin, Goldman, Reclus i Malatesta. En la seva forma clàssica, l'anarquisme era una part important del moviment socialista dels anys precedents a la Gran Guerra, però el seu socialisme era llibertari, no marxista. Morris apunta que "La tendència d'escriptores com David Pepper (1996) de crear una dicotomia entre socialisme i anarquisme és un error en termes històrics i conceptuals." Sovint s'identifica amb símbols que inclouen la "A" d'anarquia circumscrita en un cercle, normalment negre o vermell. Des del punt de vista anarquista l'estat i les multinacionals són unes de les múltiples estructures opressores utilitzades per a justificar l'autoritat d'una elit sobre les persones. Per aquest mateix motiu la tradició anarquista s'ha oposat radicalment a la imposició de poder d'uns sobre altres per mitjà dels exèrcits, monarquies, religions, mercats, així com per qualsevol de les estructures de poder del capitalisme; i advoca per societats sense estat sobre la base d'associacions lliures no jeràrquiques.
Anarquisme і Revolució Russa · Anarquisme і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Anatoli Lunatxarski
, nom complet amb patronímic Anatoli Vassílievitx Lunatxarski, fou un revolucionari rus, estadista soviètic, escriptor, traductor, publicista, crític i historiador de l'art.
Anatoli Lunatxarski і Revolució Russa · Anatoli Lunatxarski і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Autodeterminació
Manifestació a favor de l'autodeterminació de Catalunya a la Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona el 2019.El dret dautodeterminació és un principi fonamental dels drets humans; es tracta del dret dels pobles a "determinar lliurement el seu estatus polític".
Autodeterminació і Revolució Russa · Autodeterminació і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Bolxevisme
Els bolxevics (del rus большевик, bolxevik, "membre de la majoria") eren un grup polític radicalitzat dins del Partit Obrer Socialdemòcrata Rus, dirigit per Vladímir Ílitx Uliànov «Lenin», contraposat als menxevics, dirigits per Julius Martov.
Bolxevisme і Revolució Russa · Bolxevisme і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Capitalisme
IDH molt alts. El capitalisme es forma per mitjà de la propietat privada dels mitjans de producció i la llibertat de gestionar-los. En la imatge un exemple d'empresa privada a Oxford. El capitalisme és un sistema econòmic en què els mitjans de producció són, en la seva majoria, propietat privada, i en què el capital s'inverteix en la producció, distribució i el comerç dels béns i serveis per tal d'obtenir guanys o el benefici màxim en un mercat lliure i competitiu.
Capitalisme і Revolució Russa · Capitalisme і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica
El Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica (en rus: Центральный комитет Коммунистической партии Советского Союза; transliterat Tsentralniy Komitet Kommunistitcheskoi Partii Sovetskogo Soyuza; normalment citat per les seves inicials ЦК КПСС.
Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica і Revolució Russa · Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Comunisme de guerra
Comunisme de guerra o comunisme militar (rus: Военный коммунизм, 1918 - 1921) va ser el sistema econòmic i polític que existí a la Rússia soviètica durant la Guerra Civil Russa, entre 1918 i 1921.
Comunisme de guerra і Revolució Russa · Comunisme de guerra і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Consell de Comissaris del Poble
El Consell de Comissaris del Poble, Совет народныхкомиссаров, abreujadament Sovnakrom, SNK.
Consell de Comissaris del Poble і Revolució Russa · Consell de Comissaris del Poble і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Cosacs
Els cosacs (козаки transcrit kozaky, казаки transcrit kazaki, en polonès kozacy) són un grup ètnic originàriament nòmada i d'origen tàtar que viuen a parts d'Ucraïna, Rússia i Polònia.
Cosacs і Revolució Russa · Cosacs і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Dictadura del proletariat
La Dictadura del proletariat (alemany Diktatur des Proletariats) és una forma de govern postulada pel marxisme com a instància de transició revolucionària entre el capitalisme i la societat comunista.
Dictadura del proletariat і Revolució Russa · Dictadura del proletariat і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Dinastia Romànov
Escut de l'imperi Rus i dels Romànov. La dinastia Romànov (Рома́нов), fou una dinastia russa establerta a Moscou des del, que va accedir al tron del Tsarat Rus l'any 1613 amb la coronació de Miquel I, fill del patriarca Fiódor Nikítitx Romànov (cosí de Teodor I de Rússia).
Dinastia Romànov і Revolució Russa · Dinastia Romànov і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Duma
El Tsar Mikhaïl Fiódorovitx en una sessió de la ''Duma Boiara'' (Andrei Riàbuixkin, 1893). La Duma (en rus: Ду́ма) és qualsevol de les diferents assemblees representatives de la Rússia moderna i al llarg de la història russa.
Duma і Revolució Russa · Duma і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Estat sobirà
Un Estat sobirà, en el dret internacional, és una entitat política representada per un govern centralitzat que té sobirania en una àrea geogràfica.
Estat sobirà і Revolució Russa · Estat sobirà і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Estats Units d'Amèrica і Revolució Russa · Estats Units d'Amèrica і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Exèrcit Blanc
Portada de la revista de l'exili antisoviètic ''Tschasowoj'' (El Guàrdia), París, ca. 1932. L'Exèrcit Blanc (Белая армия) o Guàrdia Blanca (Белая гвардия, белогвардейцы) fou el braç militar del Moviment Blanc durant la Revolució Russa.
Exèrcit Blanc і Revolució Russa · Exèrcit Blanc і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Exèrcit Roig
Exèrcit Roig i RKKA són les formes breus amb què hom designa l'Exèrcit Roig Obrer i Camperol, l'exèrcit organitzat pels bolxevics durant la Guerra Civil Russa el 1918.
Exèrcit Roig і Revolució Russa · Exèrcit Roig і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Exili
Bernardino Machado marxant a l'exili l'any 1917. Lexili és el fet d'abandonar, voluntàriament o per la força, el territori que hom identifica com a pàtria.
Exili і Revolució Russa · Exili і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Finlàndia
La República de Finlàndia (en finès: Suomen Tasavalta o Suomi; en suec: Republiken Finland o Finland) és un estat del nord-est d'Europa, a Escandinàvia, voltat per la mar Bàltica al sud-oest, pel golf de Finlàndia al sud-est (que la separa d'Estònia) i pel golf de Bòtnia a l'oest.
Finlàndia і Revolució Russa · Finlàndia і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
França і Revolució Russa · França і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Grigori Rasputin
Grigori Iefímovitx Rasputin (Григорий Ефимович Распутин AFI /ɡrʲɪˈɡorʲɪj (j)ɪˈfʲiməvʲɪtɕ rɐˈsputʲɪn/) (Pokrovskoye, 21 de gener de 1869 – Sant Petersburg, 30 de desembre de 1916) fou un místic rus, autoproclamat home sant, que es va fer amic de la família de Nicolau II, l'últim emperador de Rússia, i va tenir una gran influència sobre els Romànov en els darrers dies de la Rússia dels tsars.
Grigori Rasputin і Revolució Russa · Grigori Rasputin і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Gueorgui Lvov
Gueorgui Ievguènievitx Lvov (Príncep Lvov) (Георгий Евгеньевич Львов, en rus) (2 de novembre de 1861 – 7 de març, 1925) fou un estadista rus que presidí el Govern Provisional de Rússia des del 23 de març al 21 de juliol de 1917.
Gueorgui Lvov і Revolució Russa · Gueorgui Lvov і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Guerra Civil russa
Front de la Guerra Civil russa al front occidental, 1918-1920 La Guerra Civil russa va ser un conflicte armat múltiple que va tenir lloc entre 1917 i 1923 en el territori del dissolt Imperi Rus, entre el nou govern bolxevic i el seu Exèrcit Roig, en el poder des de la Revolució d'octubre de 1917, i de l'altra banda els militars de l'exèrcit tsarista i opositors al bolxevisme, agrupats en el denominat Moviment Blanc, d'ideologia tsarista i ortodoxa.
Guerra Civil russa і Revolució Russa · Guerra Civil russa і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Guerra Freda
El terme Guerra Freda va ser un model de relacions internacionals que va desenvolupar-se després de la Segona Guerra Mundial, fonamentat entre els blocs antagònics liderats pels Estats Units i la Unió Soviètica amb els seus respectius aliats.
Guerra Freda і Revolució Russa · Guerra Freda і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Ióssif Stalin
(en georgià იოსებ ბესარიონის ძე ჯუღაშვილი, Iòsseb Bessarionis Dze Djugaixvili; en rus Ио́сиф Виссарио́нович Джугашвили), més conegut pel nom que va adoptar, Ióssif Stalin (Иосиф Сталин) (1878-1953), va ser el primer Secretari General del Partit Comunista de la Unió Soviètica entre els anys 1922 i 1953, any de la seva mort.
Ióssif Stalin і Revolució Russa · Ióssif Stalin і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Imperi Rus
LImperi Rus (Российская империя, transliteració: Rossískaia Impéria) fou un estat que va existir des del 1721 fins a la declaració de la república l'agost del 1917.
Imperi Rus і Revolució Russa · Imperi Rus і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Kronstadt
Escut Kronstadt (en rus Кроншта́дт, Kronxtadt, nom que deriva de l'alemany Krone (corona) i Stadt (ciutat); en finès s'anomena Retusaari) és una ciutat del districte de Kronstadtski de Sant Petersburg, a Rússia.
Kronstadt і Revolució Russa · Kronstadt і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Lavr Kornílov
Lavr Gueòrguievitx Kornílov (Лавр Георгиевич Корнилов) (18 de juliol de 1870 - Krasnodar, 13 d'abril de 1918) fou un general de l'exèrcit rus, més conegut per l'intent de cop d'estat al govern provisional d'Aleksandr Kérenski, durant la Revolució Russa de 1917.
Lavr Kornílov і Revolució Russa · Lavr Kornílov і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Lenin
Lenin, Ленин, AFI (Simbirsk, 10 (22) d'abril de 1870-Gorki Leninskie, 21 de gener de 1924), pseudònim de Vladímir Ilitx Uliànov, Владимир Ильич Ульянов, AFI,, fou un activista revolucionari i pensador rus.
Lenin і Revolució Russa · Lenin і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Lev Trotski
Lev Davídovitx Bronstein (Iànovka, Ucraïna, Imperi Rus, 26 d'octubre de 1879jul. - Coyoacán, Mèxic, 21 d'agost de 1940), més conegut com a Lev Trotski (transliterat també com a Lev Trockij, Trotskii, Trotsky, Trotskij o Trotzky) fou un revolucionari marxista soviètic.
Lev Trotski і Revolució Russa · Lev Trotski і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Marxisme
200x200px 200x200px El marxisme és el conjunt de doctrines polítiques, econòmiques i filosòfiques encunyades pels pensadors alemanys Karl Marx i Friedrich Engels.
Marxisme і Revolució Russa · Marxisme і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Menxevic
Els menxevics (en rus: меньшевики, menxeviki, "minoritaris") eren la facció moderada del Partit Socialdemòcrata Obrer Rus (PSDOR), que va emergir del seu segon congrés a l'estiu de 1903després de la disputa entre Vladímir Lenin i Iuli Màrtov.
Menxevic і Revolució Russa · Menxevic і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Moscou
Moscou (en rus Москва́, transcrit Moskvà Pronúncia mɐˈskva) és la capital de Rússia.
Moscou і Revolució Russa · Moscou і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Nicolau II de Rússia
El tsar Nicolau II al 1898., nom amb patronímic Nikolai II Aleksàndrovitx, fou l'últim tsar de Rússia.
Nicolau II de Rússia і Revolució Russa · Nicolau II de Rússia і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Nikolai Bukharin
Nikolai Ivànovitx Bukharin, Николай Иванович Бухарин, (Moscou, 27 de setembre de 1888 - Moscou, 15 de març de 1938) fou un polític revolucionari, economista i filòsof marxista rus.
Nikolai Bukharin і Revolució Russa · Nikolai Bukharin і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Nova Política Econòmica
La nova política econòmica, NEP, Новая экономическая политика, Nóvaia Ekonomitxéskaia Polítika o НЭП) fou una política econòmica que va proposar Vladímir Lenin el 1921 per evitar l'esfondrament de l'economia russa. Va ser decidida al Desè Congrés del Partit Comunista el març de 1921. Va ser etapa d'economia mixta que permetia algunes pràctiques d'economia de mercat com l'obertura de petits negocis mentre que l'estat retenia el control dels bancs, el comerç exterior i la indústria pesant. Va restablir la moneda el 1922. Va ser la política oficial fins a l'any 1928 i va contribuir a un millor proveïment de la població i una certa llibertat social. Es va reconèixer el dret de vaga, el treball es va desmilitaritzar i es van establir estímuls salarials a la producció. Els pagesos podien vendre al mercat el romanent, després d'haver cedit la part obligatòria a l'estat. La NEP va donar lloc a l'aparició d'una pagesia pròspera, els kulaks, i a l'enriquiment de comerciants i empresaris, mentre que s'empobrien els pagesos pobres o assalariats. Molts bolxevics consideraven la NEP com un estadi transitori per ser contradictòria amb la ideologia comunista. Ióssif Stalin la va clausurar el 1928 i reemplaçar pel primer pla quinquennal.
Nova Política Econòmica і Revolució Russa · Nova Política Econòmica і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Palau d'Hivern
El Palau d'Hivern, Зимний дворец Zimni dvórets, és un palau imperial a Sant Petersburg (Rússia) construït per ordre d'Elisabet I de Rússia (filla de Pere el Gran) de 1754 a 1762.
Palau d'Hivern і Revolució Russa · Palau d'Hivern і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Parlament
Vista del Parlament de Catalunya Un parlament, o assemblea legislativa, és una assemblea de persones que exerceixen el poder legislatiu i que controlen els actes del govern sota el model de Westminster o parlamentari.
Parlament і Revolució Russa · Parlament і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Partit Comunista de la Unió Soviètica
El Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS; en rus Коммунистическая партия Советского Союза, КПСС) va ser el nom utilitzat pels successors de la facció bolxevic del Partit Obrer Socialdemòcrata Rus des de 1952 fins a 1991, encara que les paraules Partit Comunista estaven presents en el nom des de 1918, data en la qual va passar a anomenar-se Partit Comunista Rus (bolxevic).
Partit Comunista de la Unió Soviètica і Revolució Russa · Partit Comunista de la Unió Soviètica і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Partit Socialrevolucionari
Propaganda del Partit Socialrevolucionari. El Partit Socialrevolucionari (els membres del qual eren denominats SRs o esseristes; Партия социалистов-революционеров (ПСР), эсеры en rus) era un partit polític actiu a començament del.
Partit Socialrevolucionari і Revolució Russa · Partit Socialrevolucionari і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Pravda
Pravda («La veritat») és un diari de gran format rus, i va ser el diari oficial del Partit Comunista de la Unió Soviètica, quan va ser un dels diaris més influents del país amb un tiratge d'11 milions.
Pravda і Revolució Russa · Pravda і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Primera Guerra Mundial і Revolució Russa · Primera Guerra Mundial і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Rússia і Revolució Russa · Rússia і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Rebel·lió de Kronstadt
La Rebel·lió de Kronstadt va ser un alçament fracassat dels mariners soviètics contra el govern de la primitiva República Socialista Federada Russa.
Rebel·lió de Kronstadt і Revolució Russa · Rebel·lió de Kronstadt і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Revolució de Febrer de 1917
Nicolau II en març de 1917, poc després d'haver abdicat. La Revolució de Febrer de 1917 que va tenir lloc a Rússia, va marcar la primera etapa de la Revolució russa de 1917.
Revolució Russa і Revolució de Febrer de 1917 · Revolució de Febrer de 1917 і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Revolució Russa
La Revolució Russa de 1917 fou un procés polític que culminà el mateix any amb l'establiment d'una república que substituí el sistema tsarista anterior i que portà a l'establiment de la Unió Soviètica.
Revolució Russa і Revolució Russa · Revolució Russa і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Rosa Luxemburg
fou una militant i teòrica marxista, socialista, comunista i revolucionària alemanya.
Revolució Russa і Rosa Luxemburg · Rosa Luxemburg і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Sant Petersburg
Sant Petersburg (en rus Санкт-Петербу́рг, transcrit Sankt-Peterburg, 'ciutat de sant Pere' en català), coneguda col·loquialment com a Питер (transcrit "Píter") i abans com a Leningrad (Ленингра́д, 1924-1991) i Petrograd (Петрогра́д, 1914-1924), és una ciutat de la Rússia nord-occidental, situada al delta del riu Neva, a l'extrem oriental del golf de Finlàndia, al mar Bàltic.
Revolució Russa і Sant Petersburg · Sant Petersburg і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Sibèria
Sibèria és una regió septentrional d'Euràsia, els límits de la qual són, aproximadament, els Urals a l'oest, l'oceà Àrtic al nord, l'oceà Pacífic a l'est i les terres temperades de clima continental de Gobi i de l'Altai (Àsia Central) al sud.
Revolució Russa і Sibèria · Sibèria і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Socialisme
El socialisme és un conjunt de doctrines en oposició a l'individualisme, que propugnen una reforma radical de l'organització de la societat per la supressió de les classes socials mitjançant la col·lectivització dels mitjans de producció i de canvi de la de distribució de la riquesa, així com les teories i moviments polítics associats amb ells.
Revolució Russa і Socialisme · Socialisme і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Soviet
Un soviet o sòviet (en rus, сове́т, pronunciat; en català significa 'consell') és una assemblea.
Revolució Russa і Soviet · Soviet і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Soviet de Petrograd
Una assemblea del Soviet de Petrograd, 1917 El Soviet d'Obrers i Soldats de Petrograd, dit habitualment Soviet de Petrograd, s'establí el març de 1917 després del triomf de la Revolució de Febrer com a organisme representatiu dels obrers de Petrograd.
Revolució Russa і Soviet de Petrograd · Soviet de Petrograd і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Suïssa
Suïssa (romanx: Svizra), oficialment la Confederació Suïssa (alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; francès: Confédération Suisse; italià: Confederazione Svizzera; romanx: Confederaziun svizra; llatí: Confœderatio Helvetica), és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².
Revolució Russa і Suïssa · Suïssa і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Tercer Reich
El Tercer Reich, conegut oficialment com el Reich Alemany (Deutsches Reich) entre el 1933 i el 1943 i com el Gran Reich Alemany (Großdeutsches Reich) entre el 1943 i el 1945, fou la forma que prengué l'Estat alemany entre el 1933 i el 1945, sota la dictadura d'Adolf Hitler i el Partit Nazi.
Revolució Russa і Tercer Reich · Tercer Reich і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Tesis d'abril
Discurs de Lenin al Palau Táuride. (4 d'abril de 1917) Les Tesis d'abril són una sèrie de punts exposats pel líder dels bolxevics russos, Vladímir Ilitx Uliànov o també anomenat Lenin.
Revolució Russa і Tesis d'abril · Tesis d'abril і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Tsar
Per la regió armènia i melikat del Karabakh (Artsakh) vegeu Tsar (Vaikunik) La paraula tsar és un mot rus que deriva de la paraula llatina Caesar (cèsar) i prové de l'Antic eslau "ц︢рь" (normalment escrita amb circumflex, o "цар", "царь"), i que també es translitera com a Czar o Tzar en altres llengües d'alfabet llatí.
Revolució Russa і Tsar · Tsar і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.
Revolució Russa і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Vaga
Una vaga és una acció empresa de forma individual o per un col·lectiu social que consisteix a deixar de fer una cosa o coses, dintre de les funcions del col·lectiu o individu, per a exercir una pressió social, amb vista a l'obtenció d'un objectiu concret.
Revolució Russa і Vaga · Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques і Vaga ·
2 de març
El 2 de març és el seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-dosè en els anys de traspàs.
2 de març і Revolució Russa · 2 de març і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
23 de febrer
El 23 de febrer és el cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià.
23 de febrer і Revolució Russa · 23 de febrer і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
27 de febrer
El 27 de febrer és el cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià.
27 de febrer і Revolució Russa · 27 de febrer і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Revolució Russa і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
- Què tenen en comú Revolució Russa і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
- Semblances entre Revolució Russa і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
Comparació entre Revolució Russa і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
Revolució Russa té 185 relacions, mentre que Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques té 480. Com que tenen en comú 62, l'índex de Jaccard és 9.32% = 62 / (185 + 480).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Revolució Russa і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
