Taula de continguts
185 les relacions: Agost, Aleksandr Kérenski, Alemanya, Alexandre II de Rússia, Alexandre III de Rússia, Anarquisme, Anatoli Lunatxarski, Andrei Sàkharov, Autocràcia, Autodeterminació, Barcelona, Bolxevisme, Calendari gregorià, Calendari julià, Canadà, Capitalisme, Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica, Comunisme de guerra, Congrés, Consell de Comissaris del Poble, Cosacs, Crimea, Dictadura del proletariat, Dinastia Romànov, Diumenge Sagnant (1905), Duma, Emigració blanca, Estat sobirà, Estats Units d'Amèrica, Exèrcit, Exèrcit Blanc, Exèrcit Revolucionari d'Insurrecció d'Ucraïna, Exèrcit Roig, Exèrcit Verd, Exili, Febrer, Ferrocarril, Finlàndia, França, Golf de Finlàndia, Grigori Rasputin, Guàrdia Roja, Gueorgui Lvov, Guerra civil, Guerra Civil russa, Guerra Freda, Guerra russo-japonesa, Hèlsinki, Ióssif Stalin, Imperi Austrohongarès, ... Ampliar l'índex (135 més) »
- Revolucions del segle XX
Agost
L'agost és el vuitè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.
Veure Revolució Russa і Agost
Aleksandr Kérenski
Aleksandr Fiódorovitx Kérenski (en rus Алекса́ндр Фёдорович Ке́ренский) (Simbirsk, 1881 - Ciutat de Nova York, 1970), advocat de professió, fou un líder revolucionari rus que tingué un paper primordial en el derrocament del règim tsarista de Rússia.
Veure Revolució Russa і Aleksandr Kérenski
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Veure Revolució Russa і Alemanya
Alexandre II de Rússia
Alexandre II de Rússia (Moscou, 29 d'abril de 1818 - Sant Petersburg, 13 de març de 1881) fou un aristòcrata rus, tsar de l'Imperi Rus entre 1855 i 1881.
Veure Revolució Russa і Alexandre II de Rússia
Alexandre III de Rússia
Alexandre III de Rússia (Sant Petersburg, 10 de març de 1845 - Livàdia, Crimea, 1 de novembre de 1894) fou tsar de Rússia des de 1881 fins al 1894.
Veure Revolució Russa і Alexandre III de Rússia
Anarquisme
El símbol tradicional de l'anarquisme, representat per una "A" circumscrita dins un cercle. L'anarquisme pot ser percebut de dues maneres: a) Com un impuls llibertari o una sensibilitat anarquista que ha existit al llarg de la història de la humanitat i s'ha manifestat de formes diverses, com ara els escrits de Lao Tsé i dels taoistes; el mutualisme de les societats fonamentades en el parentesc; lethos de diverses sectes religioses; moviments agraris com els diggers a Anglaterra o els zapatistes a Mèxic; les col·lectivitzacions de l'Espanya de la Guerra Civil; el pensament de la Grècia Clàssica, i molts altres moviments.
Veure Revolució Russa і Anarquisme
Anatoli Lunatxarski
, nom complet amb patronímic Anatoli Vassílievitx Lunatxarski, fou un revolucionari rus, estadista soviètic, escriptor, traductor, publicista, crític i historiador de l'art.
Veure Revolució Russa і Anatoli Lunatxarski
Andrei Sàkharov
, nom complet amb patronímic Andrei Dmítrievitx Sàkharov,fou un eminent físic nuclear soviètic, dissident en determinats aspectes de la política soviètica, i activista pels drets humans i les llibertats guardonat amb el Premi Nobel de la Pau l'any 1975.
Veure Revolució Russa і Andrei Sàkharov
Autocràcia
Una autocràcia és una filosofia o forma de govern en què el poder polític és ostentat per una sola persona.
Veure Revolució Russa і Autocràcia
Autodeterminació
Manifestació a favor de l'autodeterminació de Catalunya a la Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona el 2019.El dret dautodeterminació és un principi fonamental dels drets humans; es tracta del dret dels pobles a "determinar lliurement el seu estatus polític".
Veure Revolució Russa і Autodeterminació
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Veure Revolució Russa і Barcelona
Bolxevisme
Els bolxevics (del rus большевик, bolxevik, "membre de la majoria") eren un grup polític radicalitzat dins del Partit Obrer Socialdemòcrata Rus, dirigit per Vladímir Ílitx Uliànov «Lenin», contraposat als menxevics, dirigits per Julius Martov.
Veure Revolució Russa і Bolxevisme
Calendari gregorià
Gregori XIII El calendari gregorià, també conegut com a calendari occidental o calendari cristià, és el calendari civil acceptat internacionalment com a referent.
Veure Revolució Russa і Calendari gregorià
Calendari julià
El calendari julià, proposat per Juli Cèsar a l'AUC 708 (46 aC), fou una reforma del calendari romà.
Veure Revolució Russa і Calendari julià
Canadà
El Canadà és un estat situat a l'extrem septentrional d'Amèrica del Nord.
Veure Revolució Russa і Canadà
Capitalisme
IDH molt alts. El capitalisme es forma per mitjà de la propietat privada dels mitjans de producció i la llibertat de gestionar-los. En la imatge un exemple d'empresa privada a Oxford. El capitalisme és un sistema econòmic en què els mitjans de producció són, en la seva majoria, propietat privada, i en què el capital s'inverteix en la producció, distribució i el comerç dels béns i serveis per tal d'obtenir guanys o el benefici màxim en un mercat lliure i competitiu.
Veure Revolució Russa і Capitalisme
Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica
El Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica (en rus: Центральный комитет Коммунистической партии Советского Союза; transliterat Tsentralniy Komitet Kommunistitcheskoi Partii Sovetskogo Soyuza; normalment citat per les seves inicials ЦК КПСС.
Veure Revolució Russa і Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica
Comunisme de guerra
Comunisme de guerra o comunisme militar (rus: Военный коммунизм, 1918 - 1921) va ser el sistema econòmic i polític que existí a la Rússia soviètica durant la Guerra Civil Russa, entre 1918 i 1921.
Veure Revolució Russa і Comunisme de guerra
Congrés
El Congrés dels Estats Units, reunit en sessió conjunta del Senat i la Cambra de Representants. En la política, un congrés (literalment "una reunió o assemblea de persones") és el nom del cos legislatiu d'un Estat que opera sota un sistema congressual (també anomenat sistema presidencialista) de govern.
Veure Revolució Russa і Congrés
Consell de Comissaris del Poble
El Consell de Comissaris del Poble, Совет народныхкомиссаров, abreujadament Sovnakrom, SNK.
Veure Revolució Russa і Consell de Comissaris del Poble
Cosacs
Els cosacs (козаки transcrit kozaky, казаки transcrit kazaki, en polonès kozacy) són un grup ètnic originàriament nòmada i d'origen tàtar que viuen a parts d'Ucraïna, Rússia i Polònia.
Veure Revolució Russa і Cosacs
Crimea
La península de Crimea (Avtonomna Respúblika Krim; en Avtonómnaia Respúblika Krim; en Qırım Muhtar Cumhuriyeti), a l'antiguitat anomenada Tàurida (Tauriké Khersónēsos, 'Península Tàurica'), és una península situada a la costa septentrional de la mar Negra de 27.000 km² i que està envoltada gairebé completament d'aigua.
Veure Revolució Russa і Crimea
Dictadura del proletariat
La Dictadura del proletariat (alemany Diktatur des Proletariats) és una forma de govern postulada pel marxisme com a instància de transició revolucionària entre el capitalisme i la societat comunista.
Veure Revolució Russa і Dictadura del proletariat
Dinastia Romànov
Escut de l'imperi Rus i dels Romànov. La dinastia Romànov (Рома́нов), fou una dinastia russa establerta a Moscou des del, que va accedir al tron del Tsarat Rus l'any 1613 amb la coronació de Miquel I, fill del patriarca Fiódor Nikítitx Romànov (cosí de Teodor I de Rússia).
Veure Revolució Russa і Dinastia Romànov
Diumenge Sagnant (1905)
Es coneix com a Diumenge Sagnant el conjunt de fets succeïts el 22 de gener de 1905 (9 de gener segons el calendari julià), quan hi va haver una marxa pacífica de protesta a Sant Petersburg.
Veure Revolució Russa і Diumenge Sagnant (1905)
Duma
El Tsar Mikhaïl Fiódorovitx en una sessió de la ''Duma Boiara'' (Andrei Riàbuixkin, 1893). La Duma (en rus: Ду́ма) és qualsevol de les diferents assemblees representatives de la Rússia moderna i al llarg de la història russa.
Veure Revolució Russa і Duma
Emigració blanca
L'emigració blanca, utilitzada sobretot a França, el Regne Unit i els EUA, és l'emigració de russos que van abandonar el seu país entre el 1917 i el 1922 arran de la revolució del 1917 i de la subsegüent guerra civil; sovint aquests emigrants eren opositors al nou règim rus.
Veure Revolució Russa і Emigració blanca
Estat sobirà
Un Estat sobirà, en el dret internacional, és una entitat política representada per un govern centralitzat que té sobirania en una àrea geogràfica.
Veure Revolució Russa і Estat sobirà
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Veure Revolució Russa і Estats Units d'Amèrica
Exèrcit
Països per nombre de soldats actius (2009) L'exèrcit (llatí exercitus, 'exercici', i després 'exercici militar') és un grup d'individus armats i organitzats destinats a fer la guerra o altres tasques de caràcter bèl·lic, generalment al servei d'un estat.
Veure Revolució Russa і Exèrcit
Exèrcit Blanc
Portada de la revista de l'exili antisoviètic ''Tschasowoj'' (El Guàrdia), París, ca. 1932. L'Exèrcit Blanc (Белая армия) o Guàrdia Blanca (Белая гвардия, белогвардейцы) fou el braç militar del Moviment Blanc durant la Revolució Russa.
Veure Revolució Russa і Exèrcit Blanc
Exèrcit Revolucionari d'Insurrecció d'Ucraïna
L'Exèrcit Revolucionari d'Insurrecció d'Ucraïna (en ucraïnès: Revolyutiyna Povstans'ka Armiya Ukrayiny), també anomenat Exèrcit Negre, fou un grup armat d'anarquistes amb base majoritàriament ucraïnesa; formava part dels quatre exèrcits que participaren en la Guerra Civil russa: l'Exèrcit Roig (format pels bolxevics), l'Exèrcit Blanc (format pels prooccidentals, els conservadors i certs sectors dels menxevics) i l'Exèrcit Verd.
Veure Revolució Russa і Exèrcit Revolucionari d'Insurrecció d'Ucraïna
Exèrcit Roig
Exèrcit Roig i RKKA són les formes breus amb què hom designa l'Exèrcit Roig Obrer i Camperol, l'exèrcit organitzat pels bolxevics durant la Guerra Civil Russa el 1918.
Veure Revolució Russa і Exèrcit Roig
Exèrcit Verd
Bandera utilitzada pels pagesos de l'Exèrcit Verd. Usualment feien servir negre, verd o una combinació de tots dos. El terme Exèrcits Verds (rus: Зелёная Армия) o, simplement, Verds (rus: Зелёные) és la denominació genèrica donada a grups de pagesos armats que es van enfrontar a tots els bàndols governamentals involucrats en la Guerra Civil Russa.
Veure Revolució Russa і Exèrcit Verd
Exili
Bernardino Machado marxant a l'exili l'any 1917. Lexili és el fet d'abandonar, voluntàriament o per la força, el territori que hom identifica com a pàtria.
Veure Revolució Russa і Exili
Febrer
El febrer és el segon mes de l'any en el calendari Gregorià i té 28 dies els anys comuns i 29 els anys de traspàs.
Veure Revolució Russa і Febrer
Ferrocarril
Ferrocarril de vapor alemany Ferrocarril modern a Birmingham Tren creuant un viaducte a l'Argentina El ferrocarril és un mitjà de transport que circula entre carrils, normalment d'acer, compost per un o més vagons o cotxes arrossegats per una locomotora.
Veure Revolució Russa і Ferrocarril
Finlàndia
La República de Finlàndia (en finès: Suomen Tasavalta o Suomi; en suec: Republiken Finland o Finland) és un estat del nord-est d'Europa, a Escandinàvia, voltat per la mar Bàltica al sud-oest, pel golf de Finlàndia al sud-est (que la separa d'Estònia) i pel golf de Bòtnia a l'oest.
Veure Revolució Russa і Finlàndia
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Veure Revolució Russa і França
Golf de Finlàndia
Situació del Golf de Finlàndia El Golf de Finlàndia (finès: Suomenlahti, suec: Finska vikenestonià: Soome laht, rus: Фи́нский зали́в, Finski zaliv) és un braç oriental del mar Bàltic situat entre Finlàndia (al nord) i Estònia (al sud) que s'acaba a l'estuari del Nevà, a Rússia.
Veure Revolució Russa і Golf de Finlàndia
Grigori Rasputin
Grigori Iefímovitx Rasputin (Григорий Ефимович Распутин AFI /ɡrʲɪˈɡorʲɪj (j)ɪˈfʲiməvʲɪtɕ rɐˈsputʲɪn/) (Pokrovskoye, 21 de gener de 1869 – Sant Petersburg, 30 de desembre de 1916) fou un místic rus, autoproclamat home sant, que es va fer amic de la família de Nicolau II, l'últim emperador de Rússia, i va tenir una gran influència sobre els Romànov en els darrers dies de la Rússia dels tsars.
Veure Revolució Russa і Grigori Rasputin
Guàrdia Roja
* Guàrdia Roja (Baviera), en la República Soviètica de Baviera.
Veure Revolució Russa і Guàrdia Roja
Gueorgui Lvov
Gueorgui Ievguènievitx Lvov (Príncep Lvov) (Георгий Евгеньевич Львов, en rus) (2 de novembre de 1861 – 7 de març, 1925) fou un estadista rus que presidí el Govern Provisional de Rússia des del 23 de març al 21 de juliol de 1917.
Veure Revolució Russa і Gueorgui Lvov
Guerra civil
Es denomina guerra civil qualsevol confrontació bèl·lica, la majoria dels participants de la qual no són forces militars regulars, sinó que estan formades per la població civil.
Veure Revolució Russa і Guerra civil
Guerra Civil russa
Front de la Guerra Civil russa al front occidental, 1918-1920 La Guerra Civil russa va ser un conflicte armat múltiple que va tenir lloc entre 1917 i 1923 en el territori del dissolt Imperi Rus, entre el nou govern bolxevic i el seu Exèrcit Roig, en el poder des de la Revolució d'octubre de 1917, i de l'altra banda els militars de l'exèrcit tsarista i opositors al bolxevisme, agrupats en el denominat Moviment Blanc, d'ideologia tsarista i ortodoxa.
Veure Revolució Russa і Guerra Civil russa
Guerra Freda
El terme Guerra Freda va ser un model de relacions internacionals que va desenvolupar-se després de la Segona Guerra Mundial, fonamentat entre els blocs antagònics liderats pels Estats Units i la Unió Soviètica amb els seus respectius aliats.
Veure Revolució Russa і Guerra Freda
Guerra russo-japonesa
La guerra russo-japonesa (rus: Ру́сско-япóнская войнá, romanitzat: Russko-iapónskaya voinà; japonès:日 露 戦 争, romanitzat: Nichiro sensō, lit. Guerra russo-japonesa) es va combatre entre l'Imperi del Japó i l'imperi rus durant 1904 i 1905 sobre les ambicions imperials rivals a Manxúria i Corea.
Veure Revolució Russa і Guerra russo-japonesa
Hèlsinki
Hèlsinki (Helsinki en finès; en suec) és la capital de Finlàndia.
Veure Revolució Russa і Hèlsinki
Ióssif Stalin
(en georgià იოსებ ბესარიონის ძე ჯუღაშვილი, Iòsseb Bessarionis Dze Djugaixvili; en rus Ио́сиф Виссарио́нович Джугашвили), més conegut pel nom que va adoptar, Ióssif Stalin (Иосиф Сталин) (1878-1953), va ser el primer Secretari General del Partit Comunista de la Unió Soviètica entre els anys 1922 i 1953, any de la seva mort.
Veure Revolució Russa і Ióssif Stalin
Imperi Austrohongarès
LImperi Austrohongarès o simplement Àustria-Hongria (en alemany: Österreich-Ungarn, en hongarès: Osztrák-Magyar Monarchia) fou un estat dual existent a Europa entre els anys 1867 i 1918, fruit de la unió del Regne d'Hongria i l'Imperi d'Àustria amb l'Ausgleich o Compromís austrohongarès.
Veure Revolució Russa і Imperi Austrohongarès
Imperi Rus
LImperi Rus (Российская империя, transliteració: Rossískaia Impéria) fou un estat que va existir des del 1721 fins a la declaració de la república l'agost del 1917.
Veure Revolució Russa і Imperi Rus
Isaac Deutscher
Isaac Deutscher (Chrzanów, Polònia, 3 d'abril de 1907 - Roma, 19 d'agost de 1967) va ser un escriptor, periodista i activista polític marxista polonès que es va traslladar al Regne Unit en esclatar la Segona Guerra Mundial.
Veure Revolució Russa і Isaac Deutscher
Jean-Jacques Marie
és un historiador francès.
Veure Revolució Russa і Jean-Jacques Marie
John Kenneth Galbraith
fou un important economista canadenc-estatunidenc del.
Veure Revolució Russa і John Kenneth Galbraith
John Reed
John Silas Reed (Portland, Oregon, Estats Units, 22 d'octubre del 1887 - Moscou, 19 d'octubre del 1920) fou un periodista i dirigent obrer nord-americà.
Veure Revolució Russa і John Reed
Karl Kautsky
Karl Johann Kautsky (Praga, 16 d'octubre de 1854 - Amsterdam, 17 d'octubre de 1938) fou un teòric i dirigent socialista marxista alemany, forjador de les teories socialdemòcrates de la II Internacional i del Partit Socialdemòcrata d'Alemanya (SPD).
Veure Revolució Russa і Karl Kautsky
Kronstadt
Escut Kronstadt (en rus Кроншта́дт, Kronxtadt, nom que deriva de l'alemany Krone (corona) i Stadt (ciutat); en finès s'anomena Retusaari) és una ciutat del districte de Kronstadtski de Sant Petersburg, a Rússia.
Veure Revolució Russa і Kronstadt
Kulak
Kulak (rus кула́к, p), "puny", per extensió "garrepa", eren els agricultors propis de Rússia que posseïen propietats i contractaven treballadors.
Veure Revolució Russa і Kulak
Lavr Kornílov
Lavr Gueòrguievitx Kornílov (Лавр Георгиевич Корнилов) (18 de juliol de 1870 - Krasnodar, 13 d'abril de 1918) fou un general de l'exèrcit rus, més conegut per l'intent de cop d'estat al govern provisional d'Aleksandr Kérenski, durant la Revolució Russa de 1917.
Veure Revolució Russa і Lavr Kornílov
Lenin
Lenin, Ленин, AFI (Simbirsk, 10 (22) d'abril de 1870-Gorki Leninskie, 21 de gener de 1924), pseudònim de Vladímir Ilitx Uliànov, Владимир Ильич Ульянов, AFI,, fou un activista revolucionari i pensador rus.
Veure Revolució Russa і Lenin
Lev Trotski
Lev Davídovitx Bronstein (Iànovka, Ucraïna, Imperi Rus, 26 d'octubre de 1879jul. - Coyoacán, Mèxic, 21 d'agost de 1940), més conegut com a Lev Trotski (transliterat també com a Lev Trockij, Trotskii, Trotsky, Trotskij o Trotzky) fou un revolucionari marxista soviètic.
Veure Revolució Russa і Lev Trotski
Liberalisme
El liberalisme és un grup d'ideologies polítiques, socials i religioses, que s'oposen a l'absolutisme i que afirma la llibertat de la persona i la supremacia de la iniciativa individual per sobre de la col·lectiva.
Veure Revolució Russa і Liberalisme
Llei marcial
Llei marcial a Egipte. Tancs egipcis utilitzats en un punt de control prop de la plaça Tahrir durant la revolució egípcia de 2011. La llei marcial (del llatí martiālis, de Mart) és una situació d'excepció en l'aplicació de les normes legals ordinàries d'un estat, normalment regulat a la seva constitució, en la qual s'atorguen facultats extraordinàries a les forces armades o a la policia pel que fa a l'administració de justícia i el manteniment de l'ordre públic.
Veure Revolució Russa і Llei marcial
Llista de persones relacionades amb la Revolució Russa
En aquesta llista, s'hi inclouen persones relacionades amb la Revolució Russa de 1917 tant si van simpatitzar-hi com si hi van estar en contra; també s'hi inclouen els que participaren en la Guerra Civil Russa (1918-1921) amb independència del bàndol en què combateren.
Veure Revolució Russa і Llista de persones relacionades amb la Revolució Russa
Lluita de classes
La lluita de classes és un concepte que fa referència a la contraposició i diferències d'interessos polítics i socials entre les diferents classes socials, en especial entre la classe obrera i la classe pertanyent al poder (burgesia, aristocràcia, grans empresaris, terratinents i banquers) o capitalista.
Veure Revolució Russa і Lluita de classes
Mar Negra
La mar Negra (o mar Negre; vegeu la secció sobre el nom), a l'antiguitat anomenada Pont Euxí (Euxinus Pontus), és una mar continental situada entre Europa i Àsia que comunica amb la mar Mediterrània (a través de la mar de Màrmara) pel Bòsfor, i amb la mar d'Azov per l'estret de Kertx.
Veure Revolució Russa і Mar Negra
Març
Març és el tercer mes de l'any al Calendari Gregorià i té 31 dies.
Veure Revolució Russa і Març
Marxisme
200x200px 200x200px El marxisme és el conjunt de doctrines polítiques, econòmiques i filosòfiques encunyades pels pensadors alemanys Karl Marx i Friedrich Engels.
Veure Revolució Russa і Marxisme
Menxevic
Els menxevics (en rus: меньшевики, menxeviki, "minoritaris") eren la facció moderada del Partit Socialdemòcrata Obrer Rus (PSDOR), que va emergir del seu segon congrés a l'estiu de 1903després de la disputa entre Vladímir Lenin i Iuli Màrtov.
Veure Revolució Russa і Menxevic
Mikhaïl Tukhatxevski
, nom complet amb patronímic Mikhaïl Nikolàievitx Tukhatxevski, fou un militar soviètic, cap de l'Exèrcit Roig (1925-1928), i una de les víctimes més prominents de la Gran Purga de Stalin de finals de la dècada dels 1930.
Veure Revolució Russa і Mikhaïl Tukhatxevski
Moscou
Moscou (en rus Москва́, transcrit Moskvà Pronúncia mɐˈskva) és la capital de Rússia.
Veure Revolució Russa і Moscou
Nicolau II de Rússia
El tsar Nicolau II al 1898., nom amb patronímic Nikolai II Aleksàndrovitx, fou l'últim tsar de Rússia.
Veure Revolució Russa і Nicolau II de Rússia
Nikolai Bukharin
Nikolai Ivànovitx Bukharin, Николай Иванович Бухарин, (Moscou, 27 de setembre de 1888 - Moscou, 15 de març de 1938) fou un polític revolucionari, economista i filòsof marxista rus.
Veure Revolució Russa і Nikolai Bukharin
Nord
El nord o septentrió és un punt cardinal on la meridiana talla a l'horitzó, però en sentit cap al Pol Nord geogràfic.
Veure Revolució Russa і Nord
Nova Política Econòmica
La nova política econòmica, NEP, Новая экономическая политика, Nóvaia Ekonomitxéskaia Polítika o НЭП) fou una política econòmica que va proposar Vladímir Lenin el 1921 per evitar l'esfondrament de l'economia russa.
Veure Revolució Russa і Nova Política Econòmica
Odessa
Odessa és una ciutat d'Ucraïna, la capital de l'óblast d'Odessa i port del Mar Negre.
Veure Revolució Russa і Odessa
Ofensiva Kérenski
LOfensiva Kérenski va ser l'última ofensiva russa duta a terme durant la Primera Guerra Mundial, i que va tenir lloc el juliol de 1917.
Veure Revolució Russa і Ofensiva Kérenski
Orlando Figes
Orlando Guy Figes (pronunciat Faidges) és un historiador i escriptor britànic conegut pels seus treballs sobre la història russa i europea.
Veure Revolució Russa і Orlando Figes
Palau d'Hivern
El Palau d'Hivern, Зимний дворец Zimni dvórets, és un palau imperial a Sant Petersburg (Rússia) construït per ordre d'Elisabet I de Rússia (filla de Pere el Gran) de 1754 a 1762.
Veure Revolució Russa і Palau d'Hivern
Parlament
Vista del Parlament de Catalunya Un parlament, o assemblea legislativa, és una assemblea de persones que exerceixen el poder legislatiu i que controlen els actes del govern sota el model de Westminster o parlamentari.
Veure Revolució Russa і Parlament
Partit Comunista de la Unió Soviètica
El Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS; en rus Коммунистическая партия Советского Союза, КПСС) va ser el nom utilitzat pels successors de la facció bolxevic del Partit Obrer Socialdemòcrata Rus des de 1952 fins a 1991, encara que les paraules Partit Comunista estaven presents en el nom des de 1918, data en la qual va passar a anomenar-se Partit Comunista Rus (bolxevic).
Veure Revolució Russa і Partit Comunista de la Unió Soviètica
Partit Obrer Socialdemòcrata Rus
El Partit Obrer Socialdemòcrata Rus, Росси́йская социа́л-демократи́ческая рабо́чая па́ртия Rossískaia sotsial-demokratítxeskaia rabótxaia pàrtia abreujadament РСДРП / RSDRP, va ser el primer partit que s'oposà al tsar, a Rússia.
Veure Revolució Russa і Partit Obrer Socialdemòcrata Rus
Partit Socialrevolucionari
Propaganda del Partit Socialrevolucionari. El Partit Socialrevolucionari (els membres del qual eren denominats SRs o esseristes; Партия социалистов-революционеров (ПСР), эсеры en rus) era un partit polític actiu a començament del.
Veure Revolució Russa і Partit Socialrevolucionari
Pàvel Miliukov
Pàvel Nikolàievitx Miliukov (en rus Павел Николаевич Милюков, nascut el 15 de gener de 1859 (27 de gener de 1859 segons el calendari gregorià) a Moscou i mort el 31 de març de 1943 a Èx-los-Bens va ser un historiador rus. Polític fundador del Partit Constitucional Democràtic Rus, després de la revolució de febrer de 1917 i la formació del govern provisional va exercir breument com a ministre dels Afers estrangers.
Veure Revolució Russa і Pàvel Miliukov
Piotr Stolipin
Piotr Arkàdievitx Stolipin (Dresden, 14 d'abril de 1862 - Kíev, 14 de setembre de 1911) fou un polític rus, primer ministre del tsar Nicolau II de Rússia i ministre de l'Interior com a successor de Piotr Durnovó, des de 1906 fins a 1911.
Veure Revolució Russa і Piotr Stolipin
Piotr Wrangel
Piotr Nikolàievitx Vrànguel, Пётр Николаевич Врангель Peter von Wrangel; Novo-Aleksandrovsk, 27 d'agost de 1878 - Brussel·les, 25 d'abril de 1928) fou un noble i militar rus, baró de Wrangel, comandant de l'Exèrcit del Caucas el 1919, cap del Moviment Blanc a Ucraïna durant el període final de la Guerra Civil Russa, com a Governador i Comandant en cap de les forces armades del sud de Rússia (11 d'abril de 1920) i Governador del Sud de Rússia i Comandant en cap de l'Exèrcit rus el 19 d'agost de 1920.
Veure Revolució Russa і Piotr Wrangel
Poder dual
La proclamació del Dia internacional de la dona treballadora a Petrograd el 1917 va ser el començament de la Revolució de Febrer El poder dual és un concepte articulat per Lenin com a dvoevlastie («doble poder») que descriu una situació durant la Revolució de Febrer de 1917 en la qual dos poders polítics, els consells obrers, o soviets, i l'aparell oficial de l'estat del Govern Provisional Rus, van coexistir l'un amb l'altre disputant-se la legitimitat.
Veure Revolució Russa і Poder dual
Pravda
Pravda («La veritat») és un diari de gran format rus, i va ser el diari oficial del Partit Comunista de la Unió Soviètica, quan va ser un dels diaris més influents del país amb un tiratge d'11 milions.
Veure Revolució Russa і Pravda
Primer ministre
El primer ministre (en femení, la primera ministra) és el ministre de més alt rang del gabinet o Consell de ministres de la branca executiva del govern d'un sistema parlamentari.
Veure Revolució Russa і Primer ministre
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Veure Revolució Russa і Primera Guerra Mundial
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Veure Revolució Russa і Rússia
Rebel·lió de Kronstadt
La Rebel·lió de Kronstadt va ser un alçament fracassat dels mariners soviètics contra el govern de la primitiva República Socialista Federada Russa.
Veure Revolució Russa і Rebel·lió de Kronstadt
Rebel·lió de Tambov
La Rebel·lió de Tambov de 1919-1921 va ser un dels majors aixecaments de la pagesia contra els bolxevics durant la Guerra Civil Russa.
Veure Revolució Russa і Rebel·lió de Tambov
Reforma emancipadora del 1861 a Rússia
Els mugics escolten la proclamació del Manifest de l'Emancipació el 1861 La Reforma Emancipadora de 1861 a Rússia va ser la primera i més important de les reformes liberals dutes a terme durant el govern del tsar Alexandre II de Rússia.
Veure Revolució Russa і Reforma emancipadora del 1861 a Rússia
Regne Unit
El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.
Veure Revolució Russa і Regne Unit
República
Una república és un estat o un país dirigit per persones que basen el seu poder polític en la voluntat democràtica del poble en què els ciutadans tenen el dret al vot, la qual cosa dona al govern el fonament de legitimitat i sobirania.
Veure Revolució Russa і República
Revolució
rus. Una revolució és una transformació profunda i ràpida de l'estructura social, econòmica i política d'una societat, que alguns cops comporta l'ús de la violència, però no necessàriament.
Veure Revolució Russa і Revolució
Revolució d'Octubre de 1917
La Revolució d'octubre de 1917, va ser un episodi de la història de Rússia on es va portar a terme una revolució liderada per Lenin i el partit bolxevic, que estava basada en les idees de Karl Marx i que marcà el començament d'una onada de revolucions comunistes al llarg del.
Veure Revolució Russa і Revolució d'Octubre de 1917
Revolució de Febrer de 1917
Nicolau II en març de 1917, poc després d'haver abdicat. La Revolució de Febrer de 1917 que va tenir lloc a Rússia, va marcar la primera etapa de la Revolució russa de 1917.
Veure Revolució Russa і Revolució de Febrer de 1917
Revolució Francesa
La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.
Veure Revolució Russa і Revolució Francesa
Revolució Russa
La Revolució Russa de 1917 fou un procés polític que culminà el mateix any amb l'establiment d'una república que substituí el sistema tsarista anterior i que portà a l'establiment de la Unió Soviètica.
Veure Revolució Russa і Revolució Russa
Revolució russa de 1905
La Revolució russa del 1905 va ser una revolta, antigovernamental i espontània, generalitzada arreu de l'Imperi Rus.
Veure Revolució Russa і Revolució russa de 1905
Rosa Luxemburg
fou una militant i teòrica marxista, socialista, comunista i revolucionària alemanya.
Veure Revolució Russa і Rosa Luxemburg
Rostov del Don
Rostov del Don (en rus, Pосто́в-на-Дону́, Rostov-na-Donú) és una ciutat russa, capital de l'óblast de Rostov i del Districte Federal Meridional.
Veure Revolució Russa і Rostov del Don
Sant Petersburg
Sant Petersburg (en rus Санкт-Петербу́рг, transcrit Sankt-Peterburg, 'ciutat de sant Pere' en català), coneguda col·loquialment com a Питер (transcrit "Píter") i abans com a Leningrad (Ленингра́д, 1924-1991) i Petrograd (Петрогра́д, 1914-1924), és una ciutat de la Rússia nord-occidental, situada al delta del riu Neva, a l'extrem oriental del golf de Finlàndia, al mar Bàltic.
Veure Revolució Russa і Sant Petersburg
Sàpiens
Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.
Veure Revolució Russa і Sàpiens
Servitud
La servitud és el dret real que grava parcialment una finca, que és la servent, en benefici d'una altra, que és la dominant, i pot consistir en l'atorgament a aquesta d'un determinat ús de la finca servent o en una reducció de les facultats del titular o la titular de la finca servent.
Veure Revolució Russa і Servitud
Servitud a Rússia
Serguei Ivanov. El sistema de servitud establert a Rússia (Крепостное право, Krepostnóie Pravo) — que va començar a existir ja al amb la Rus de Kíev — és un sistema que sorgeix per la dependència del pagès o granger del terratinent o senyor de la terra.
Veure Revolució Russa і Servitud a Rússia
Sibèria
Sibèria és una regió septentrional d'Euràsia, els límits de la qual són, aproximadament, els Urals a l'oest, l'oceà Àrtic al nord, l'oceà Pacífic a l'est i les terres temperades de clima continental de Gobi i de l'Altai (Àsia Central) al sud.
Veure Revolució Russa і Sibèria
Socialisme
El socialisme és un conjunt de doctrines en oposició a l'individualisme, que propugnen una reforma radical de l'organització de la societat per la supressió de les classes socials mitjançant la col·lectivització dels mitjans de producció i de canvi de la de distribució de la riquesa, així com les teories i moviments polítics associats amb ells.
Veure Revolució Russa і Socialisme
Socialisme en un país
El socialisme en un país va ser una teoria proposada per Stalin el 1924, elaborada per Nikolai Bukharin el 1925 i finalment adoptada com a política d'estat per Stalin.
Veure Revolució Russa і Socialisme en un país
Soviet
Un soviet o sòviet (en rus, сове́т, pronunciat; en català significa 'consell') és una assemblea.
Veure Revolució Russa і Soviet
Soviet de Petrograd
Una assemblea del Soviet de Petrograd, 1917 El Soviet d'Obrers i Soldats de Petrograd, dit habitualment Soviet de Petrograd, s'establí el març de 1917 després del triomf de la Revolució de Febrer com a organisme representatiu dels obrers de Petrograd.
Veure Revolució Russa і Soviet de Petrograd
Suècia
Suècia (Sverige en suec), oficialment el Regne de Suècia (Konungariket Sverige en suec), és un país nòrdic de la península escandinava a l'Europa septentrional.
Veure Revolució Russa і Suècia
Suïssa
Suïssa (romanx: Svizra), oficialment la Confederació Suïssa (alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; francès: Confédération Suisse; italià: Confederazione Svizzera; romanx: Confederaziun svizra; llatí: Confœderatio Helvetica), és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².
Veure Revolució Russa і Suïssa
Taganrog
Taganrog (en rus:Таганро́г) és una ciutat de Rússia a la província de Rostov.
Veure Revolució Russa і Taganrog
Tercer Reich
El Tercer Reich, conegut oficialment com el Reich Alemany (Deutsches Reich) entre el 1933 i el 1943 i com el Gran Reich Alemany (Großdeutsches Reich) entre el 1943 i el 1945, fou la forma que prengué l'Estat alemany entre el 1933 i el 1945, sota la dictadura d'Adolf Hitler i el Partit Nazi.
Veure Revolució Russa і Tercer Reich
Ternòpil
Ternòpil o Ternópil (Тернопіль, transliterat Ternopil’ transcrit Ternòpil, polonès i alemany: Tarnopol, Тернополь, transliterat Ternopol’, transcrit Ternópol), és una ciutat, a l'oest d'Ucraïna, situada a la vora del riu Seret.
Veure Revolució Russa і Ternòpil
Tesis d'abril
Discurs de Lenin al Palau Táuride. (4 d'abril de 1917) Les Tesis d'abril són una sèrie de punts exposats pel líder dels bolxevics russos, Vladímir Ilitx Uliànov o també anomenat Lenin.
Veure Revolució Russa і Tesis d'abril
Tractat de Brest-Litovsk
El tractat de Brest-Litovsk va ser un tractat de pau que es va signar el 3 de març de 1918 a Brest-Litovsk, (ara Brest) entre les Potències Centrals i Rússia, que va suposar la retirada de Rússia de la Primera Guerra Mundial.
Veure Revolució Russa і Tractat de Brest-Litovsk
Trotskisme
Lev Trotski exiliat a Sibèria en 1900 El trotskisme és la versió del marxisme desenvolupada per Lev Trotski, qui, considerant-se un marxista ortodox i un bolxevic, defensava la creació d'una avantguarda del partit.
Veure Revolució Russa і Trotskisme
Tsar
Per la regió armènia i melikat del Karabakh (Artsakh) vegeu Tsar (Vaikunik) La paraula tsar és un mot rus que deriva de la paraula llatina Caesar (cèsar) i prové de l'Antic eslau "ц︢рь" (normalment escrita amb circumflex, o "цар", "царь"), i que també es translitera com a Czar o Tzar en altres llengües d'alfabet llatí.
Veure Revolució Russa і Tsar
Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.
Veure Revolució Russa і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
Vaga
Una vaga és una acció empresa de forma individual o per un col·lectiu social que consisteix a deixar de fer una cosa o coses, dintre de les funcions del col·lectiu o individu, per a exercir una pressió social, amb vista a l'obtenció d'un objectiu concret.
Veure Revolució Russa і Vaga
Vaga general
Minneapolis, juny de 1934. Una vaga general és una vaga com acció de protesta duta a terme per tota la força de treball d'una ciutat, regió o país, que és transversal en tots els sectors econòmics d'una ciutat o regió.
Veure Revolució Russa і Vaga general
Varsòvia
Varsòvia és la ciutat més gran de Polònia i la seva capital des de l'any 1596, quan el rei Segimon III Vasa va traslladar-hi la capitalitat des de Cracòvia.
Veure Revolució Russa і Varsòvia
Victor Serge
Víktor Lvóvitx Kibàltxitx, més conegut com a Victor Serge, (en francès, Brussel·les, 30 de desembre de 1890 - Ciutat de Mèxic, 17 de novembre de 1947) fou un intel·lectual comunista.
Veure Revolució Russa і Victor Serge
Vladivostok
Vladivostok (en rus: Владивосток) és una ciutat russa de l'extrem orient, capital del territori de Primórie (o el Litoral), prop de les fronteres de la Xina i Corea del Nord, situada en un port natural vora el golf de Pere el Gran.
Veure Revolució Russa і Vladivostok
1 de març
El primer de març és el seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-unè en els anys de traspàs.
Veure Revolució Russa і 1 de març
1 de setembre
El primer de setembre és el dos-cents quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Revolució Russa і 1 de setembre
10 d'octubre
El 10 d'octubre és el dos-cents vuitanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Revolució Russa і 10 d'octubre
11 d'octubre
L'11 d'octubre és el dos-cents vuitanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Revolució Russa і 11 d'octubre
13 d'octubre
El 13 d'octubre és el dos-cents vuitanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-setè en els anys de traspàs.
Veure Revolució Russa і 13 d'octubre
16 de juny
El 16 de juny és el cent seixanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Revolució Russa і 16 de juny
17 de març
El 17 de març és el setanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-setè en els anys de traspàs.
Veure Revolució Russa і 17 de març
1855
;Països Catalans.
Veure Revolució Russa і 1855
1861
Europa l'any 1861. Grans potències en lletra majúscula.
Veure Revolució Russa і 1861
1881
;Països Catalans.
Veure Revolució Russa і 1881
1883
;Països Catalans.
Veure Revolució Russa і 1883
1894
St. Charles Avenue, Nova Orleans.
Veure Revolució Russa і 1894
1898
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Revolució Russa і 1898
1900
;Països Catalans.
Veure Revolució Russa і 1900
1903
;Països Catalans.
Veure Revolució Russa і 1903
1904
;Països Catalans.
Veure Revolució Russa і 1904
1905
Cartell de l'Exposició Universal de Lieja el 1905.
Veure Revolució Russa і 1905
1906
;Països Catalans.
Veure Revolució Russa і 1906
1907
;Països Catalans.
Veure Revolució Russa і 1907
1911
;Països Catalans.
Veure Revolució Russa і 1911
1912
;Països Catalans.
Veure Revolució Russa і 1912
1914
Europa l'any 1914. Les potències en lletra majúscula.
Veure Revolució Russa і 1914
1915
;Països Catalans.
Veure Revolució Russa і 1915
1916
;Països Catalans.
Veure Revolució Russa і 1916
1917
;Països Catalans.
Veure Revolució Russa і 1917
1918
1918 (MCMXVIII) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimarts i marcat per la fi de la Primera Guerra Mundial.
Veure Revolució Russa і 1918
1920
Estació del Nord de Terrassa el '''1920'''.
Veure Revolució Russa і 1920
1921
Països Catalans.
Veure Revolució Russa і 1921
1922
;Països Catalans.
Veure Revolució Russa і 1922
1923
;Països Catalans.
Veure Revolució Russa і 1923
1924
;Països Catalans.
Veure Revolució Russa і 1924
2 de juliol
El 2 de juliol és el cent vuitanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Revolució Russa і 2 de juliol
2 de març
El 2 de març és el seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Revolució Russa і 2 de març
20 d'abril
El 20 d'abril és el cent desè dia de l'any del calendari gregorià i el cent onzè en els anys de traspàs.
Veure Revolució Russa і 20 d'abril
20 d'octubre
El 20 d'octubre és el dos-cents noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Revolució Russa і 20 d'octubre
22 de juliol
El 22 de juliol és el dos-cents tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quatrè en els anys de traspàs.
Veure Revolució Russa і 22 de juliol
23 de febrer
El 23 de febrer és el cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Revolució Russa і 23 de febrer
24 de febrer
El 24 de febrer és el cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Revolució Russa і 24 de febrer
24 de juny
El 24 de juny és el cent setanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Revolució Russa і 24 de juny
25 d'octubre
El 25 d'octubre és el dos-cents noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-novè en els anys de traspàs.
Veure Revolució Russa і 25 d'octubre
25 de setembre
El 25 de setembre és el dos-cents seixanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-novè en els anys de traspàs.
Veure Revolució Russa і 25 de setembre
26 d'agost
El 26 d'agost és el dos-cents trenta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-novè en els anys de traspàs.
Veure Revolució Russa і 26 d'agost
26 d'octubre
El 26 d'octubre és el dos-cents noranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-centè en els anys de traspàs.
Veure Revolució Russa і 26 d'octubre
26 de febrer
El 26 de febrer és el cinquanta setè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Revolució Russa і 26 de febrer
27 d'agost
El 27 d'agost és el dos-cents trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quarantè en els anys de traspàs.
Veure Revolució Russa і 27 d'agost
27 de febrer
El 27 de febrer és el cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Revolució Russa і 27 de febrer
3 d'abril
El 3 d'abril és el noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-quartè en els anys de traspàs.
Veure Revolució Russa і 3 d'abril
3 de juny
El 3 de juny és el cent cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Revolució Russa і 3 de juny
3 de març
El 3 de març és el seixanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-tretzè en els anys de traspàs.
Veure Revolució Russa і 3 de març
30 d'agost
El 30 d'agost és el dos-cents quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Revolució Russa і 30 d'agost
4 de juliol
El 4 de juliol és el cent vuitanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Revolució Russa і 4 de juliol
4 de setembre
El 4 de setembre és el dos-cents quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Revolució Russa і 4 de setembre
5 de maig
El 5 de maig és el cent vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-sisè en els anys de traspàs.
Veure Revolució Russa і 5 de maig
6 de juliol
El 6 de juliol és el cent vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Revolució Russa і 6 de juliol
7 de juliol
El 7 de juliol és el cent vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-novè en els anys de traspàs.
Veure Revolució Russa і 7 de juliol
7 de març
El 7 de març és el seixanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià, el seixanta-setè els anys de traspàs.
Veure Revolució Russa і 7 de març
9 d'octubre
El 9 d'octubre és el dos-cents vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Revolució Russa і 9 d'octubre
Vegeu també
Revolucions del segle XX
- Akhund Mulla Muhammad Kazim Khurasani
- Anarcosindicalisme a Catalunya durant la Guerra Civil espanyola
- Augusto Martínez Sánchez
- Consell Regional de Defensa d'Aragó
- Die Wende
- Gran Revolta àrab de 1936-1939 al mandat de Palestina
- Guerra d'Algèria
- Insurrecció anarquista de gener de 1933
- Jacques Sauvageot
- Maig francès
- Rebel·lió de Tambov
- Rebel·lió del Mau-Mau
- República Soviètica d'Alsàcia
- Revolta de Brunei
- Revolució Alemanya
- Revolució Cantant
- Revolució Constitucionalista de 1932
- Revolució Cubana
- Revolució Cultural
- Revolució Mexicana
- Revolució Nacional Indonèsia
- Revolució Russa
- Revolució Sandinista
- Revolució Xinhai
- Revolució comunista xinesa
- Revolució de 1930
- Revolució de Saur
- Revolució de Zanzíbar
- Revolució del 14 de juliol
- Revolució del 1933 (Andorra)
- Revolució del 5 d'octubre
- Revolució del Poder Popular
- Revolució dels Clavells
- Revolució democràtica de Mongòlia
- Revolució egípcia de 1919
- Revolució hongaresa de 1956
- Revolució islàmica
- Revolució romanesa de 1989
- Revolució ruandesa
- Revolució russa de 1905
- Revolució social espanyola de 1936
- Txeca (Espanya)
També conegut com Gran Revolució d'Octubre, Revolució Bolxevic, Revolució Russa de 1917, Revolució Soviètica, Revolució de 1917, Revolució d’Octubre, Revolució russa d'octubre de 1917, Segona Revolució Russa de 1917.