Accés més ràpid que el navegador!
167 les relacions: Abakan, Abazins, Adiguèsia, Aguls, Alemanys del Volga, Alfabet ciríl·lic, Altai (tribu), António Guterres, Aslan Maskhàdov, Autoritarisme, Àvars de Pannònia, Àzeris, Baixkíria, Baixkirs, Balkars, Beslan, Borís Ieltsin, Buriats, Buriàtia, Calmúquia, Calmucs, Carelians, Carta de les Nacions Unides, Caucas del Nord, Centralisme, Circassians, Constitució Soviètica de 1936, Cop d'estat a la Unió Soviètica, Crisi constitucional russa de 1993, Daguestan, Darguins, Deportacions de pobles a la Unió Soviètica, Discurs Secret, Dissolució de la Unió Soviètica, Districte autònom de Txukotka, Districtes federals de Rússia, Djokhar Dudàiev, Dmitri Medvédev, Elistà, Estat nació, Fonamentalisme islàmic, G-7, Glàsnost, Gorno-Altaisk, Grozni, Guerra Civil russa, Iacuts, Iakutsk, Ióssif Stalin, Ijevsk, ..., Imperi Rus, Ingúixia, Ingúixos, Invasió del Daguestan (1999), Invasió russa d'Ucraïna del 2022, Ioixkar-Olà, Kabardino-Balkària, Kabardins, Kadírovtsi, Karatxai-Txerkèssia, Karatxais, Kazan, Khakàs, Khakàssia, Kizil, Komi, Korenització, Kumyks, Lacs, Lenin, Lesguians, Llengua oficial, Magàs, Maikop, Makhatxkalà, Mar de Barentsz, Marí El, Mari, Mikhaïl Gorbatxov, Mintimer Xaimíev, Mordòvia, Mordovià, Mortazà Hobaidul·la uli Rakhímov, Nàltxik, Nenètsia, Nikita Khrusxov, Nogais, Operació Barba-roja, Ossètia del Nord - Alània, Ossetes, Parlament Europeu, Petrozavodsk, Presa d'ostatges de Beslan, President d'Ucraïna, Primera guerra de Txetxènia, Província d'Arkhànguelsk, Província d'Irkutsk, Província d'Oriol, Província de Leningrad, Província de Novossibirsk, Província de Sverdlovsk, Província de Txeliàbinsk, Província de Vólogda, Províncies de Rússia, Ramzan Kadírov, Rússia, Referèndum de l'estatut de Crimea del 2014, Referèndums sobre l'annexió de la Ucraïna ocupada per Rússia de 2022, República Autònoma de Crimea, República de Carèlia, República de Crimea, República de Komi, República de l'Altai, República Popular de Donetsk, República Popular de Luhansk, República Socialista Federativa Soviètica de Rússia, República Socialista Soviètica Autònoma de Carèlia, República Socialista Soviètica Autònoma de Txetxènia-Ingúixia, República Socialista Soviètica Autònoma del Turquestan, República Socialista Soviètica Autònoma dels Alemanys del Volga, República Socialista Soviètica Autònoma Kazakh, República Socialista Soviètica Carelo-Finlandesa, República Socialista Soviètica d'Ucraïna, República Socialista Soviètica del Kazakhstan, República Txetxena d'Itxkèria, Repúbliques de la Unió Soviètica, Resolució 68/262 de l'Assemblea General de les Nacions Unides, Routledge, Rus, Russificació, Rutuls, Sakhà, Sant Petersburg, Saransk, Secretari General de les Nacions Unides, Secretari general del Partit Comunista de la Unió Soviètica, Segona guerra de Txetxènia, Segona Guerra Mundial, Siktivkar, Subjectes federals de Rússia, Tabassarans, Tannú Tuva, Tatarstan, Tats, Tàtars, Tàtars de Crimea, Territori de Primórie, Territoris de Rússia, Tsakhurs, Tuvà, Tuvinians, Txeboksari, Txerkessk, Txetxènia, Txetxens, Txuvaixos, Txuvàixia, Ucraïna, Udmúrtia, Udmurts, Ufà, Ulan-Udè, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, Unió Europea, Vladímir Putin, Vladikavkaz, Volodímir Zelenski. Ampliar l'índex (117 més) »
Abakan
Abakan (en khakàs: Ағбан; Абака́н) és una ciutat de Rússia, capital de la República de Khakàssia, al sud de Sibèria.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Abakan · Veure més »
Abazins
Els abazins o abaza (Абаза) són un poble caucasià, de llengua abazí que viu principalment a la República de Karatxai-Txerkèssia dins la Federació Russa.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Abazins · Veure més »
Adiguèsia
La República d'Adiguèsia, (també coneguda com a Adiguèsia, és una república de Rússia. Està situada al Caucas del Nord. La república forma part del Districte Federal Sud, i cobreix una àrea de 7,792 kilòmetres quadrats, amb una població d'aproximadament 496.934 habitants. És un enclavament dins del Territori de Krasnodar i és el cinquè subjecte federal rus més petit per àrea. Maikop és la capital i la ciutat més gran d'Adiguèsia, llar d'un terç de la població de la república. Adiguèsia és una de les repúbliques ètniques de Rússia, que representa principalment el poble indígena circassià que constitueix el 25% de la població de la República, mentre que els russos són majoria amb el 60% i conté també poblacions minoritàries d'armenis i ucraïnesos. Les llengües oficials d'Adiguèsia són l'adigué i el rus.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Adiguèsia · Veure més »
Aguls
Els aguls són un grup ètnic del Caucas, a la república de Daguestan de la Federació Russa.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Aguls · Veure més »
Alemanys del Volga
Monument als Alemanys del Volga a Kansas Els alemanys del Volga són emigrants alemanys que s'establiren a la regió del Volga durant el govern dels tsars, cridats per Caterina la Gran (1760-1761).
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Alemanys del Volga · Veure més »
Alfabet ciríl·lic
1025-1050) Lalfabet ciríl·lic és un alfabet utilitzat per a escriure sis llengües eslaves (rus, ucraïnès, belarús, serbi, macedònic i búlgar), així com altres llengües parlades a Rússia i en altres estats de l'antiga Unió Soviètica, com ara el tàtar (una llengua turquesa) i l'udmurt (una llengua finoúgrica), l'abkhaz, l'àzeri, el bosnià, el txetxè, el kazakh, el komi, el moldau, el mongol, el tadjik, l'uzbek i el iacut.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Alfabet ciríl·lic · Veure més »
Altai (tribu)
Els altais, també els altaians (Altay: Алтайлар, romanitzat: Altaylar), són un grup ètnic turc de pobles indígenes de Sibèria que viuen principalment a la República d'Altai, Rússia.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Altai (tribu) · Veure més »
António Guterres
, nom complet António Manuel de Oliveira Guterres, és un polític portuguès.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і António Guterres · Veure més »
Aslan Maskhàdov
Aslan Alíevitx Maskhàdov (en rus Аслан Алиевич Масхадов) (Xakai, Kazakhstan, 21 de setembre de 1951 – vora Grozni, Txetxènia, 8 de març de 2005) va ser un militar i líder independentista txetxè, President de la República Txetxena d'Itxkèria entre 1997 i 2005.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Aslan Maskhàdov · Veure més »
Autoritarisme
Lautoritarisme descriu una forma de govern caracteritzada per l'obediència estricta a l'autoritat de l'Estat el qual manté el control social per mitjà de polítiques opressives.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Autoritarisme · Veure més »
Àvars de Pannònia
En vermell, l'imperi àvar l'any 650 Els àvars de Pannònia (grec: Abares, Abaroi, llatí: Avari, Avares) eren un poble nòmada d'Euràsia que va aparèixer a Europa central i oriental en el.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Àvars de Pannònia · Veure més »
Àzeris
Els àzeris o azerbaidjanesos són un grup ètnic turc que habita principalment al nord-oest de l'Iran i a l'Azerbaidjan.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Àzeris · Veure més »
Baixkíria
Situació de la República de Baixkortostan Baixkortostan, oficialment la República de Baixkortostan, també coneguda com a Baixkíria, és una república de Rússia situada entre el Volga i els Urals a l'Europa de l'Est.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Baixkíria · Veure més »
Baixkirs
Els baixkirs són un poble turc que viu a Rússia, principalment a la república de Baixkortostan.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Baixkirs · Veure més »
Balkars
Els balkars són un grup ètnic de la república dels Kabardins i dels Balkars, a Rússia, de llengua turquesa però d'etnogènesi incerta, que formen el 10% de la població de la república (uns 80.000 balkars al voltant de 786.000 habitants, els kabardins són uns 400.000 i els russos la resta).
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Balkars · Veure més »
Beslan
Beslan (en rus: Бесла́н, en osset: Беслӕн) és una localitat d'Ossètia del Nord, a la Federació Russa, centre administratiu del Districte de Pravoberejni (Правобере́жный, "de la riba dreta").
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Beslan · Veure més »
Borís Ieltsin
, nom complet amb patronímic Borís Nikolàievitx Ieltsin, va ser un polític rus.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Borís Ieltsin · Veure més »
Buriats
Roba de dona Buriat tradicional Els buriats són un poble mongòlic format per vora mig milió d'individus, i juntament amb els Iacuts són la minoria ètnica més important de Sibèria, habitant els territoris autònoms de Buriàtia (uns 273.000), Aga Buriàtia (43.000) i Ust-Orda Buriàtia (54.000), a Rússia; al nord-est de Mongòlia i a la regió autònoma xinesa de Mongòlia interior.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Buriats · Veure més »
Buriàtia
Buriàtia, oficialment la República de Buriàtia, és una república de Rússia situada a l'Extrem Orient rus.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Buriàtia · Veure més »
Calmúquia
Mapa de Calmúquia Calmúquia, oficialment la República de Calmúquia, és una república de Rússia, situada a la regió del Caucas del Nord, al sud de Rússia.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Calmúquia · Veure més »
Calmucs
Els calmucs (alternativament, kalmucks, kalmuks, o kalmyki) són els descendents dels oirats, identitat històrica i col·lectiva dels pobles mongols occidentals.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Calmucs · Veure més »
Carelians
Els carelians o karjalaiset, karjalaižet, livviköid, lüüdiköid són una ètnia molt afina als finlandesos, i que parlen el carelià, una llengua ugrofinesa.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Carelians · Veure més »
Carta de les Nacions Unides
La Carta de les Nacions Unides és el tractat constitutiu de l'Organització de les Nacions Unides.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Carta de les Nacions Unides · Veure més »
Caucas del Nord
Regió del Caucas del Nord Situació dins de Rússia El Caucas del Nord, de vegades anomenat Ciscaucàsia, és la denominació de la zona nord de la regió del Caucas, entre Europa i l'Àsia.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Caucas del Nord · Veure més »
Centralisme
Els estats unitaris es mostren en blau Un Estat unitari o Estat centralitzat és un Estat o país governat constitucionalment com una sola unitat, sovint amb només una assemblea legislativa, només un sistema judicial que supervisa els sistemes judicials locals, i només una constitució.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Centralisme · Veure més »
Circassians
Els circassians són un poble originari de Circàssia, una regió del nord del Caucas.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Circassians · Veure més »
Constitució Soviètica de 1936
La Constitució Soviètica del 1936, coneguda informalment com la Constitució de Stalin, fou la segona llei fonamental que va posseir la Unió Soviètica al llarg de la seva història, establerta en 5 de desembre substituint a l'anterior text del 1924.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Constitució Soviètica de 1936 · Veure més »
Cop d'estat a la Unió Soviètica
El cop d'estat a la Unió Soviètica va ser realitzat, l'agost de 1991, pels mateixos militars soviètics que estaven especialment ressentits amb la perestroika.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Cop d'estat a la Unió Soviètica · Veure més »
Crisi constitucional russa de 1993
La Crisi constitucional russa de 1993 fou un enfrontament polític entre el President de Rússia i el Soviet Suprem que es resolgué amb l'ús de la força militar.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Crisi constitucional russa de 1993 · Veure més »
Daguestan
El canó de Sulak és un dels canons més profunds del món auls abandonats al Daguestan Poble abandonat dels Lesguians de Grar Daguestan, oficialment la República del Daguestan, és una república de Rússia situada al Caucas del Nord, a l'Europa del Est, al llarg de la mar Càspia.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Daguestan · Veure més »
Darguins
Els darguins (també anomenats darguans) són una ètnia del Caucas que parla el darguà i són de religió musulmana sunnita xafïta, llevat a Kerush i Minskindji, on són xiites duodecimans.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Darguins · Veure més »
Deportacions de pobles a la Unió Soviètica
Les deportacions de pobles a la Unió Soviètica va ser una forma de repressió política.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Deportacions de pobles a la Unió Soviètica · Veure més »
Discurs Secret
L'anomenat discurs secret, oficialment «Sobre el culte a la personalitat i les seves conseqüències» (en rus, О культе личности и его последствиях), va ser una famosa intervenció del polític soviètic Nikita Khrusxov durant el XX Congrés del Partit Comunista de la Unió Soviètica, el 25 de febrer de 1956.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Discurs Secret · Veure més »
Dissolució de la Unió Soviètica
Bandera oficial de la Unió Soviètica (1922-1991), també coneguda com '''URSS'''. La dissolució de la Unió Soviètica o la dissolució de l'URSS (en rus: распа́д Сове́тского Сою́за, romanitzat: raspád Sovétskogo Soyúza) va ser la desintegració de les estructures polítiques federals i del govern central de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS), que va culminar amb la independència de les quinze Repúbliques de la Unió Soviètica entre l'11 de març de 1990 i el 25 de desembre de 1991.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Dissolució de la Unió Soviètica · Veure més »
Districte autònom de Txukotka
El districte autònom de Txukotka (en rus: Чуко́тский автоно́мный о́круг, Txukotski avtonomni ókrug; en txuktxi: Чукоткакэн автономныкэн округ, Txukotkaken avtonomniken ókrug) és un districte autònom (i per tant un subjecte federal) de Rússia a l'extrem oriental de Sibèria.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Districte autònom de Txukotka · Veure més »
Districtes federals de Rússia
Un districte federal (en rus федеральный округ, federalni ókrug; en plural федеральные округа, federàlnie ókruga) és una agrupació de les divisions administratives de la Federació Russa.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Districtes federals de Rússia · Veure més »
Djokhar Dudàiev
Placa commemorativa situada a Tartu (Estònia). Djokhar Musaièvitx Dudàiev (Джоха́р Муса́евич Дуда́ев), (Ialkhori, 15 d'abril de 1944 - Gekhi Cu, 21 d'abril de 1996), fou el primer president de la República Txetxena d'Itxkèria, el govern independentista que s'establí el novembre de 1991 a Txetxènia, a la Federació Russa.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Djokhar Dudàiev · Veure més »
Dmitri Medvédev
Dmitri Anatólievitx Medvédev (en rus) (Leningrad, 14 de setembre de 1965) és un polític rus.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Dmitri Medvédev · Veure més »
Elistà
Elistà (en calmuc: Элст, Elst; Элиста́, Elistà) és la capital de la República de Calmúquia, un subjecte federal de la Federació Russa.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Elistà · Veure més »
Estat nació
Tractat de Münster", un dels tractats que durien a la Pau de Westfàlia, on va néixer el concepte de l'"estat nació". L'estat nació és una entitat política formada per un estat amb qui la majoria dels seus ciutadans s'identifica a partir d'una identitat comuna basada en el concepte de nació.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Estat nació · Veure més »
Fonamentalisme islàmic
El fonamentalisme islàmic és una expressió que s'utilitza a Occident per descriure a les diferents corrents polítiques i religioses, lligades a la religió de l'islam, a les quals es designa també amb altres termes com ara; integrisme islàmic o islamisme, la branca més violenta s'anomena gihadisme (cal no confondre amb el sagrat deure de la gihad) i que particularment s'associa, als països occidentals, amb moviments com els talibans afganesos, que es basen en interpretacions rigoristes com el salafisme, i fins i tot en els règims polítics com el de la República islàmica de l'Iran o el Sudan) o (d'una manera sovint menys recalcada donada la seva estreta aliança amb els Estats Units, encara que no menys notòria), la monarquia absoluta saudita i les altres monarquies àrabs del Golf Pèrsic. Es tracta de moviments amb característiques diferents i sovint oposats, però els termes amb què s'anomena a occident als uns o als altres, tendeixen a confondre i a intercanviar-se, això ajuda a la visualització d'elements com l'aplicació de la llei islàmica (la Xaria), la no distinció dels àmbits civil i religiós, o l'àmbit del clergat i del laïcisme, la imposició general de les prescripcions religioses (com ara la prohibició de l'alcohol), la vestimenta de la dona (hijab, burca, nicab, xador) la situació de les dones a l'Iran, el feminisme islàmic), el tractament dels homosexuals, els escàndols puntuals que afecten la relació entre l'Islam i l'occident, com la condemna a mort del escriptor Salman Rushdie, l'assassinat de Theo van Gogh, les revoltes per les caricatures del profeta Mahoma, els atemptats que han tingut com a objectiu diverses ciutats occidentals (l'onze de setembre de 2001 a Nova York, l'11-M de 2004 a Madrid, el juliol de 2005 a Londres, la capital del Regne Unit, i l'atemptat a París contra la redacció del Charlie Hebdo, en 2015, així com les guerres imperialistes a l'Afganistan i a l'Iraq.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Fonamentalisme islàmic · Veure més »
G-7
Es denomina Grup dels Set (abreujat com G7 o G-7) a un grup de països del món amb un pes polític, econòmic i militar considerat rellevant a escala global.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і G-7 · Veure més »
Glàsnost
Glàsnost (en rus: гла́сность, que vol dir "transparència" i té diversos significats generals i específics: una política de màxima obertura en les activitats de les institucions estatals i la llibertat d'informació, la inadmissibilitat dels problemes d'alienació, etc.). S'ha utilitzat en rus per a significar "obertura i transparència" des d'almenys finals del.) va ser la política portada a terme juntament amb la perestroika per Mikhaïl Gorbatxov, dirigent de la Unió Soviètica entre 1985 i 1991. Mentre que la perestroika s'ocupava de la reestructuració econòmica de l'URSS, la glàsnost pretenia liberalitzar el sistema polític, fortament controlat pel PCUS. Segell soviètic del 1988, dedicat a les reformes que en eixes dates es portaven a terme al país. La finalitat principal era fer el govern de la Unió Soviètica transparent i obert per a discutir i sortir del cercle estret dels aparells del partit o apparàttxiki que anteriorment exercien el control complet de l'economia. També va comportar un alt grau de llibertat d'expressió en els mitjans de comunicació i l'alliberament de presoners polítics. En l'Imperi rus del, el terme va estar especialment associat amb les reformes del sistema judicial. Entre elles es trobaven les reformes que permetien l'assistència de la premsa i del públic en els judicis els veredictes dels quals havien de llegir-se en veu alta. Vladimir Lenin va insistir repetidament en la importància de la característica més important de la democràcia. A mitjan 1980, Mikhaïl Gorbatxov ho va popularitzar com un eslògan polític per a augmentar la transparència del govern en la Unió Soviètica.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Glàsnost · Veure més »
Gorno-Altaisk
Gorno-Altaisk (rus Го́рно-Алта́йск) és la capital de la República de l'Altai, Rússia.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Gorno-Altaisk · Veure més »
Grozni
Grozni (en txetxè: Соьлжа-ГӀала Sölža-Ġala; en rus: Гро́зный), és la capital de la república caucàsica de Txetxènia, a la Federació Russa, així com de l'autoproclamada República Txetxena d'Itxkèria.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Grozni · Veure més »
Guerra Civil russa
Front de la Guerra Civil russa al front occidental, 1918-1920 La Guerra Civil russa va ser un conflicte armat múltiple que va tenir lloc entre 1917 i 1923 en el territori del dissolt Imperi Rus, entre el nou govern bolxevic i el seu Exèrcit Roig, en el poder des de la Revolució d'octubre de 1917, i de l'altra banda els militars de l'exèrcit tsarista i opositors al bolxevisme, agrupats en el denominat Moviment Blanc, d'ideologia tsarista i ortodoxa.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Guerra Civil russa · Veure més »
Iacuts
Iacuts o sakha són un poble turquès que viu a la república russa de Sakhà o Iacútia.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Iacuts · Veure més »
Iakutsk
La torre d'''Ostrog'', construïda el 1683. Carrer Kulakovsky. Iakutsk (Дьокуускай, Dokuuskay,; Якутск, Iakutsk) és una ciutat de Rússia, capital de la República de Sakhà, també coneguda com a Iacútia.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Iakutsk · Veure més »
Ióssif Stalin
(en georgià იოსებ ბესარიონის ძე ჯუღაშვილი, Iòsseb Bessarionis Dze Djugaixvili; en rus Ио́сиф Виссарио́нович Джугашвили), més conegut pel nom que va adoptar, Ióssif Stalin (Иосиф Сталин) (1878-1953), va ser el primer Secretari General del Partit Comunista de la Unió Soviètica entre els anys 1922 i 1953, any de la seva mort.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Ióssif Stalin · Veure més »
Ijevsk
Ijevsk (en rus Иже́вск, en udmurt Иж, Ij) és la capital de la república russa d'Udmúrtia.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Ijevsk · Veure més »
Imperi Rus
LImperi Rus (Российская империя, transliteració: Rossískaia Impéria) fou un estat que va existir des del 1721 fins a la declaració de la república l'agost del 1917.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Imperi Rus · Veure més »
Ingúixia
Mapa d'Ingúixia Ingúixia, oficialment la República d'Ingúixia, és una república de Rússia situada al Caucas del Nord, a Euràsia.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Ingúixia · Veure més »
Ingúixos
Els ingúixos són un poble del nord del Caucas, que viu principalment a la república d'Ingúixia.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Ingúixos · Veure més »
Invasió del Daguestan (1999)
Mapa del Daguestan i del Caucas La invasió del Daguestan, també coneguda com a Guerra del Daguestan, és un conflicte armat que comença quan un grup basat a Txetxènia, la Brigada Islàmica Internacional (IIPB), una milícia islàmica liderada pels caps militar Shamil Basayev i Ibn al-Khattab, envaeixen la república russa veïna, és a dir, el Daguestan, el 7 d'agost del 1999.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Invasió del Daguestan (1999) · Veure més »
Invasió russa d'Ucraïna del 2022
La invasió russa d'Ucraïna del 2022 és un enfrontament armat en curs que va començar el 24 de febrer del 2022, quan Rússia inicià accions militars contra Ucraïna.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Invasió russa d'Ucraïna del 2022 · Veure més »
Ioixkar-Olà
Ioixkar Olà (rus i mari Йошка́р-Ола́) és una ciutat de Rússia, capital de la república de Marí El.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Ioixkar-Olà · Veure més »
Kabardino-Balkària
Kabardino-Balkària, oficialment la República de Kabardino-Balkària, és una república de Rússia situada al nord del Caucas.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Kabardino-Balkària · Veure més »
Kabardins
Els kabardins (ells s'anomenen kebertei, rus Kabardintsi, turc Kabartaylar, també Käsäg) són un poble del nord del Caucas.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Kabardins · Veure més »
Kadírovtsi
Kadírovtsi (кадыровцы, kadýrovtsy, literalment "seguidors de Kadýrov") o kadyrovites és un terme usat per la població de República de Txetxènia, així com pels membres dels propis grups, per a referir-se als exmembres de les unitats paramilitars de l'expresident de la República Txetxena pro-Moscou Ajmat Kadýrov, les quals van ser liderades pel seu fill i actual president txetxè Ramzán Kadírov.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Kadírovtsi · Veure més »
Karatxai-Txerkèssia
Karatxai-Txerkèssia, oficialment la República de Karatxai-Txerkèssia, és una república de Rússia situada al Caucas del Nord.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Karatxai-Txerkèssia · Veure més »
Karatxais
Els karatxais (Къарачайлыла, qaraçaylıla) són un poble turquès del Caucas, la majoria situats a la República russa de Karatxai-Txerkèssia.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Karatxais · Veure més »
Kazan
Kazan (Казань; Казан) és la capital del Tatarstan, i una de les ciutats més importants de Rússia.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Kazan · Veure més »
Khakàs
El khakàs és una llengua turquesa parlada principalment a la República de Khakàssia (Federació Russa) pels khakassos, de 60.000 a 80.000 persones.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Khakàs · Veure més »
Khakàssia
Khakàssia, oficialment la República de Khakàssia, és una república de Rússia situada al sud de Sibèria.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Khakàssia · Veure més »
Kizil
Kizil (tuvinià i rus Кызы́л) és una ciutat de Rússia, capital de la República de Tuvà.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Kizil · Veure més »
Komi
El komi és una llengua pèrmica del grup de les llengües ugrofineses, molt relacionada amb el komi-permià i l'udmurt.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Komi · Veure més »
Korenització
El terme korenització (коренизация transliterat korenizàtsia) deriva de la paraula russa «arrel», i significa «nativització» o «indigenització», si bé literalment és «tornant a les arrels».
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Korenització · Veure més »
Kumyks
Els kumyks són un poble turc que ocupen la plana de Kumyk al nord del Daguestan i al sud del riu Terek, així com les terres que voregen la mar Càspia.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Kumyks · Veure més »
Lacs
Lacs és un municipi francès, situat al departament de l'Indre i a la regió de 36091.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Lacs · Veure més »
Lenin
Lenin, Ленин, AFI (Simbirsk, 10 (22) d'abril de 1870-Gorki Leninskie, 21 de gener de 1924), pseudònim de Vladímir Ilitx Uliànov, Владимир Ильич Ульянов, AFI,, fou un activista revolucionari i pensador rus.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Lenin · Veure més »
Lesguians
Els lesguians (també anomenats lesgins, lèsgics, lèzgics, lezgs, o lezgians (la paraula kurin per a designar un lesguià o la llengua dels lesguians fou usada pels turcs i russos; el poble en turc s'anomena lezghi en singular i lezghiar en plural; en rus Lezgintsi o Kyurintsi; altres noms: Lezgh o Lezğ i Lezgin) és un grup ètnic que viu a Akhti, Dokuzpara, Kamzukent, Kurekh, Rutul i Magaramkent, sud del Daguestan, i a Kuba, Nukha i Semakha, al nord de l'Azerbaidjan, i que parla el lesguià, una llengua caucàsica. Els lesguians formen part del grup samurià, integrat pels lesguians, aguls, tsakhurs, rutuls, tabarsarans, tots a Daguestan, i els cinc pobles del Shah Dagh (djek o dzhek, kriz, khaputz, budukh, i kinalug) més l'udi a l'Azerbaidjan.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Lesguians · Veure més »
Llengua oficial
La llengua oficial o idioma oficial d'un país és l'idioma que s'adopta com a propi i preferent en les negociacions entre el govern i el poble o entre aquell país i d'altres.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Llengua oficial · Veure més »
Magàs
Palau presidencial Magàs (en ingúix i rus: Мага́с) és la capital d'Ingúixia, una república de la Federació Russa.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Magàs · Veure més »
Maikop
Maikop (Мыекъуапэ, Miekuape; Майко́п) és una ciutat de Rússia, capital de la República d'Adiguèsia, situada al marge dret del riu Bélaia (un afluent del riu Kuban), a 1.600 km al sud de Moscou.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Maikop · Veure més »
Makhatxkalà
Makhatxkalà (Махачкала, Makhatxkalà; Махачхъала, Makhatxkhalà; Анжи-кала, Anji-Kalà; Гьанжи., G'anji; Магьачкъала; en rútul: МахаӀчкала) és la capital de la república caucàsica del Daguestan, a la Federació Russa, localitzada a l'oest de la mar Càspia.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Makhatxkalà · Veure més »
Mar de Barentsz
Localització de la mar de Barents. La mar de Barents, ressaltada en blau. Mapa de la part oriental de la mar de Barents, del Tabula Russiae", de Joan Blaeu, Amsterdam, 1614. La mar de Barentsz, Urban East Norwegian:; (en noruec Barentshavet, en rus Баренцево море, Bàrentsevo more) és una mar de l'oceà Àrtic situada al nord de Noruega i Rússia,World Wildlife Fund, 2008.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Mar de Barentsz · Veure més »
Marí El
Marí El, oficialment la República de Marí El, és una república de Rússia.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Marí El · Veure més »
Mari
* Mari (poble), poble ugrofinès que viu als marges del Volga.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Mari · Veure més »
Mikhaïl Gorbatxov
, nom complet amb patronímic Mikhaïl Serguéievitx Gorbatxov, AFI / mʲɪxɐˈil sʲɪrˈɡʲejɪvʲɪtɕ ɡərbɐˈtɕɵf /, fou un polític rus, destacat com a vuitè i darrer líder de la Unió Soviètica, va exercir com a secretari general del Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS) entre 1985 i 1991, president del Soviet Suprem del 1988 al 1989 i president de la Unió Soviètica entre 1990 i 1991.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Mikhaïl Gorbatxov · Veure més »
Mintimer Xaimíev
Mintimer Xaimíev - en tàtar ciríl·lic: Минтимер Шәрип улы Шәймиев, en tàtar llatí: Mintimer Şärip ulı Şäymiev, en rus: Минтимер Шарипович Шаймиев- (Aniakovo, districte d'Aktanix, Tatarstan, 1937) és el primer president de Tatarstan, escollit el 1991.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Mintimer Xaimíev · Veure més »
Mordòvia
Mordòvia, oficialment la República de Mordòvia, és una república de la Federació Russa, com a subjecte federal.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Mordòvia · Veure més »
Mordovià
Els mordovians són un poble que parla llengües ugrofineses i que viu principalment a la república de Mordòvia, però també a Tatarstan, Província d'Uliànovsk, Província de Samara, Província d'Orenburg, Província de Penza, així coma Àsia Central, Armènia i Sibèria.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Mordovià · Veure més »
Mortazà Hobaidul·la uli Rakhímov
Mortazà Hobaidul·la uli Rakhímov (en baixkir Мортаҙа Ғөбәйҙулла улы Рәхимов; en rus Муртаза́ Губайду́ллович Рахи́мов, Murtazà Gubaidúl·lovitx Rakhímov) (Tavakanovo, districtre de Kugartxinski, 7 de febrer de 1934 - Ufà, 11 de gener de 2023) va ser un polític i estadista baixkir.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Mortazà Hobaidul·la uli Rakhímov · Veure més »
Nàltxik
Nàltxik (karatxai-balkar i rus На́льчик; kabardí: Налшык) és una ciutat de la regió del Caucas al sud de Rússia i capital de la república de Kabardino-Balkària.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Nàltxik · Veure més »
Nenètsia
Nenètsia (en nenets: Ненёцие’’ автономной ӈокрук, transcrit: Neniotsie avtonomnoi niókruk; Не́нецкий автоно́мный о́круг, Nénetski avtonomni ókrug) és un districte autònom de la Federació Russa, i per tant, un dels seus subjectes federals.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Nenètsia · Veure més »
Nikita Khrusxov
Nikita Serguéievitx Khrusxov, Ники́та Серге́евич Хрущёв (Kursk, Rússia, 17 d'abril de 1894 - 11 de setembre de 1971), va ser el líder de la Unió Soviètica després de la mort de Ióssif Stalin.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Nikita Khrusxov · Veure més »
Nogais
Els nogais, també dits nogay, noghai, i sovint anomenats mongols del Caucas, parlen una llengua turca del grup kiptxak (amb els kazakhs i karakalpaks) i són de religió musulmana sunnita.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Nogais · Veure més »
Operació Barba-roja
La matinada del 22 de juny de 1941 començà l'Operació Barba-roja (en alemany: Unternehmen Barbarossa; en rus: Операция Барбаросса, Operatsiya Barbarossa), la invasió alemanya de la Unió Soviètica en el marc de la Segona Guerra Mundial.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Operació Barba-roja · Veure més »
Ossètia del Nord - Alània
Ossètia del Nord, oficialment la República d'Ossètia del Nord-Alania, és una república de Rússia situada al nord del Caucas, a l'Europa oriental.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Ossètia del Nord - Alània · Veure més »
Ossetes
miniatura Els ossetesEntrada al diccionari de l'Enciclopèdia Catalana o ossetsEntrada al diccionari de l'Enciclopèdia Catalana (tots dos, mots epicens) són un poble del Caucas, descendents dels alans i al seu torn aquestos descendents d'escites i sàrmates.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Ossetes · Veure més »
Parlament Europeu
El Parlament Europeu (Europarlament, Eurocambra o PE) és la institució parlamentària de la Unió Europea (UE), elegida per sufragi directe.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Parlament Europeu · Veure més »
Petrozavodsk
Petrozavodsk (rus Петрозаво́дск; carelià/finès: Petroskoi) és la capital de la República de Carèlia, Rússia, amb una població de 266,160 (Cens rus (2002)).
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Petrozavodsk · Veure més »
Presa d'ostatges de Beslan
La crisi de la presa d'ostatges de Beslan, fa referència als fets ocorreguts a partir de l'1 de setembre de 2004 a l'Escola número 1 de Beslan, una localitat d'Ossètia del Nord, a la Federació Russa, quan un grup armat dirigit per l'ingúix Magomet Ievloiev i inspirat pel txetxè Xamil Bassàiev va segrestar més de mil escolars i mestres.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Presa d'ostatges de Beslan · Veure més »
President d'Ucraïna
Estendard del president d'Ucraïna El President d'Ucraïna és el Cap d'Estat d'Ucraïna.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і President d'Ucraïna · Veure més »
Primera guerra de Txetxènia
La Primera Guerra de Txetxènia fou un conflicte que esclatà quan l'exèrcit rus envaí Txetxènia el 1994, amb la finalitat de controlar un territori que des del 1991, amb el govern de Djokhar Dudàiev i l'autoproclamada República Txetxena d'Itxkèria, gaudia d'una independència de facto.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Primera guerra de Txetxènia · Veure més »
Província d'Arkhànguelsk
La província d'Arkhànguelsk (en rus, Арха́нгельская о́бласть, tr. Arkhànguelskaia óblast) és una província de Rússia i, per tant, un subjecte federal de la Federació Russa.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Província d'Arkhànguelsk · Veure més »
Província d'Irkutsk
La província d'Irkutsk —Иркутская область, tr. Irkútskaia óblast— és un subjecte federal de Rússia.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Província d'Irkutsk · Veure més »
Província d'Oriol
La província d'Oriol (en rus Орло́вская о́бласть, transliterat Orlóvskaia óblast) és un subjecte federal de Rússia.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Província d'Oriol · Veure més »
Província de Leningrad
La província de Leningrad (en rus Ленинградская область) és un subjecte federal de Rússia (óblast) situat al districte federal Nord-occidental.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Província de Leningrad · Veure més »
Província de Novossibirsk
La província de Novossibirsk (en rus Новосибирская область, transliterat Novossibírskaia óblast) és un subjecte federal de Rússia.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Província de Novossibirsk · Veure més »
Província de Sverdlovsk
La província de Sverdlovsk - Свердловская область - és un subjecte federal de Rússia.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Província de Sverdlovsk · Veure més »
Província de Txeliàbinsk
La província de Txeliàbinsk (en rus Челя́бинская о́бласть, tr. Txeliàbinskaia óblast) és un subjecte federal de Rússia.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Província de Txeliàbinsk · Veure més »
Província de Vólogda
La província de Vólogda (en rus Волого́дская о́бласть, transliterat Vologódskaia óblast) és un subjecte federal de Rússia.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Província de Vólogda · Veure més »
Províncies de Rússia
Rússia està dividida en 89 subjectes federals dels quals 48 són províncies o óblasts (en rus: область óblast, plural: Области óblasti) que al seu torn estan dividits en raions.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Províncies de Rússia · Veure més »
Ramzan Kadírov
'''Ramzan Kadírov''' (a la dreta) reunit amb Vladímir Putin el 2008. Ramzan Akhmàdovitx Kadírov (en rus: Рамзан Ахмадович Кадыров), (Tsenteroi, 5 d'octubre de 1976), és l'actual President de la República de Txetxènia, a la Federació Russa.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Ramzan Kadírov · Veure més »
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Rússia · Veure més »
Referèndum de l'estatut de Crimea del 2014
El referèndum sobre l'estatus polític de Crimea de 2014 (Референдум про статус Криму Referéndum pro status Krimu, Рефере́ндум о ста́тусе Кры́ма Referéndum o státuse Krima, tàtar de Crimea Qırım statusı turında referendum), nom oficial общекры́мский рефере́ндум obsxekrimski referéndum (rus), загальнокримський референдум zahalnokrimski referéndum (ucraïnès), умумкъырым референдумы / Umumqırım referendumı (tàtar de Crimea), traduïble per Referèndum general de Crimea, es va celebrar a la península de Crimea el dia 16 de març de 2014 -originalment va ser fixat per al 25 de maig de 2014 i posteriorment per al 30 de març, però es va avançar-i va consultar sobre l'ingrés del territori en la Federació de Rússia o el retorn a la Constitució de Crimea de 1992.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Referèndum de l'estatut de Crimea del 2014 · Veure més »
Referèndums sobre l'annexió de la Ucraïna ocupada per Rússia de 2022
Atès que les forces russes han ocupat part del territori d'Ucraïna arran de la invasió russa del 2022, les autoritats designades per Rússia han proposat referèndums per a l'annexió a la Federació russa.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Referèndums sobre l'annexió de la Ucraïna ocupada per Rússia de 2022 · Veure més »
República Autònoma de Crimea
La República Autònoma de Crimea, RAC (Автоно́мна Республі́ка Крим, АРК, Автоно́мная Респу́блика Крым, АРК, Qırım Muhtar Cumhuriyeti, Къырым Мухтар Джумхуриети, QMC, КъМДж) és una república autònoma d'Ucraïna.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і República Autònoma de Crimea · Veure més »
República de Carèlia
La República de Carèlia, Karjala o Carèlia, és una de les repúbliques de la Federació Russa situada al nord-oest del país.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і República de Carèlia · Veure més »
República de Crimea
La República de Crimea - Республика Крым - és una república de la Federació de Rússia que comprèn gairebé tota la península de Crimea, entre la mar Negra i la d'Azov.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і República de Crimea · Veure més »
República de Komi
La República de Komi (Respúblika Komi; komi: Коми Республика, Komi Respúblika) és una república (subjecte federal) de la Federació Russa, a l'oest dels Urals.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і República de Komi · Veure més »
República de l'Altai
La República de l'Altai (Altay; Алтай Республика,;, IPA: ), també coneguda com a República de Gorno-Altai, és una república de Rússia situada al sud de Sibèria.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і República de l'Altai · Veure més »
República Popular de Donetsk
La República Popular de Donetsk (abreujat RPD; Донецкая Народная Республика, Донецька Народна Республіка) és un subjecte federal (república) de facto de la Federació Russa que existeix en territori reconegut com a ucraïnès per la comunitat internacional.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і República Popular de Donetsk · Veure més »
República Popular de Luhansk
La República Popular de Luhansk (abr. RPL; Луга́нская Наро́дная Респу́блика, Луга́нська Наро́дна Респу́бліка) és un subjecte federal (república) de facto de la Federació Russa que existeix en territori reconegut com a ucraïnès per la comunitat internacional.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і República Popular de Luhansk · Veure més »
República Socialista Federativa Soviètica de Rússia
La República Socialista Federativa Soviètica de Rússia (RSFSR) (en rus: Российская Советская Федеративная Социалистическая Республика, РСФСР, transcrit: Rossískaia Soviétskaia Federatívnaia Sotsialistítxeskaia Respúblika, RSFSR) era la república més gran i més poblada de les quinze que formaven la Unió Soviètica.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і República Socialista Federativa Soviètica de Rússia · Veure més »
República Socialista Soviètica Autònoma de Carèlia
La República Socialista Soviètica Autònoma de Carèlia (en rus: Каре́льская Автоно́мная Сове́тская Социалисти́ческая Респу́блика (Karélskaia Avtonómnaia Sovétskaia Soitsialistítxeskaia Respúblika) o КАССР (KASSR); en finès: Karjalan autonominen sosialistinen neuvostotasavalta o KASNT) fou una república autònoma de la Unió Soviètica.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і República Socialista Soviètica Autònoma de Carèlia · Veure més »
República Socialista Soviètica Autònoma de Txetxènia-Ingúixia
La República Socialista Soviètica Autònoma de Txetxènia-Ingúixia, també coneguda com a ASSR de Txetxènia-Ingúixia (en rus:Чечено-Ингушская АССР), fou una república soviètica depenent de la República Socialista Federada Soviètica de Rússia.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і República Socialista Soviètica Autònoma de Txetxènia-Ingúixia · Veure més »
República Socialista Soviètica Autònoma del Turquestan
Diverses variants de bandera La República Socialista Soviètica Autònoma del Turquestan (Туркестанская Автономная Советская Социалистическая Республика, translietat Turkestanskaya Avtonomnaya Sovetskaya Sotsialisticheskaya Respublika) fou un territori que va existir dins la Rússia soviètica del 30 d'abril de 1918 al 27 d'octubre de 1924.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і República Socialista Soviètica Autònoma del Turquestan · Veure més »
República Socialista Soviètica Autònoma dels Alemanys del Volga
Mapa de la República Socialista Soviètica Autònoma dels Alemanys del Volga La República Socialista Soviètica Alemanya del Volga —Autonome Sozialistische Sowjet-Republik der Wolga-Deutschen, Автономная Советская Социалистическая Республика Немцев Поволжья — era una de les antigues repúbliques de l'URSS.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і República Socialista Soviètica Autònoma dels Alemanys del Volga · Veure més »
República Socialista Soviètica Autònoma Kazakh
República Socialista Soviètica Autònoma Kazakh (o dels Kazakhs -Казакская АССР) és el nom que va portar una república autònoma dins de la República Federativa Socialista Soviètica Russa des del 15 de juny de 1925 fins que fou convertida en la República Socialista Soviètica del Kazakhstan ((també RSS Kazakh o RSS dels Kazakhs) el 5 de desembre de 1936. Anteriorment al 1925 fou la República Socialista Soviètica Autònoma Kirguís (o dels Kirguís).
Nou!!: Repúbliques de Rússia і República Socialista Soviètica Autònoma Kazakh · Veure més »
República Socialista Soviètica Carelo-Finlandesa
La República Socialista Soviètica Carelo-Finlandesa (finès Karjalais-suomalainen sosialistinen neuvostotasavalta, rus Карело-Финская Советская Социалистическая Республика o Karelo-Finskaja Sovietskaja Sotsialisticheskaja Respublika) fou una república de la Unió Soviètica que va existir entre 1940 i 1956 quan s'integrà en la República Socialista Federada Soviètica de Rússia com a República Socialista Soviètica Autònoma de Carèlia.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і República Socialista Soviètica Carelo-Finlandesa · Veure més »
República Socialista Soviètica d'Ucraïna
La República Socialista Soviètica d'Ucraïna, RSS d'Ucraïna o també RSSU (en ucraïnès: Украї́нська Радя́нська Соціалісти́чна Респу́бліка, УРСР, transcrit: Ukraïnska Radianska Sotsialistitxna Respúblika, URSR; en rus: Украи́нская Сове́тская Социалисти́ческая Респу́блика, УССР, transcrit: Ukraínskaia Sovétskaia Sotsialistítxeskaia Respúblika, USSR) va ser un dels quatre membres fundadors de l'URSS el 1922 juntament amb la RSS de Belarús, la RSS de Transcaucàsia i la RSFS de Rússia.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і República Socialista Soviètica d'Ucraïna · Veure més »
República Socialista Soviètica del Kazakhstan
La República Socialista Soviètica del Kazakhstan (RSS del Kazakhstan), avui en dia anomenada Kazakhstan i situada a l'Àsia Central, era la segona república constitutiva més gran de la Unió Soviètica.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і República Socialista Soviètica del Kazakhstan · Veure més »
República Txetxena d'Itxkèria
La República Txetxena d'Itxkèria (en txetxè: Нохчийн Республика Ичкери, transcrit: Nokhtxíin Respúblika Itxkeri, versions escurçades: Нохчийн Республика, Nokhtxíin Respúblika - República Txetxena, i Нохчийчоь, transcrit Nokhtxiitxó - Txetxènia) és el nom del govern rebel txetxè, contraposat a la república autònoma de Txetxènia, subjecte federal de Rússia.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і República Txetxena d'Itxkèria · Veure més »
Repúbliques de la Unió Soviètica
Divisions administratives de la Unió Soviètica l'any 1989 Es va anomenar Repúbliques de la Unió Soviètica (en rus: сою́зные респу́блики, transcripció: soiúznie respúbliki) a les repúbliques socialistes soviètiques que conformaven constitucionalment la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS).
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Repúbliques de la Unió Soviètica · Veure més »
Resolució 68/262 de l'Assemblea General de les Nacions Unides
La resolució 68/262 de l'Assemblea General de les Nacions Unides, anomenada també Integritat Territorial d'Ucraïna fou aprovada el 27 de març del 2014 en resposta de la crisi de Crimea.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Resolució 68/262 de l'Assemblea General de les Nacions Unides · Veure més »
Routledge
Routledge (AFI) és una empresa editorial britànica que ha operat al llarg de la seva història sota una llarga successió de noms empresarials i que últimament actua fonamentalment en el camp de l'edició acadèmica.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Routledge · Veure més »
Rus
El rus és la llengua eslava més parlada.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Rus · Veure més »
Russificació
Països del món on es parla rus La russificació és l'adopció de l'idioma rus o aspectes de la cultura russa, voluntàriament o no, per comunitats no russes.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Russificació · Veure més »
Rutuls
Els rutuls (en rútul, мыхIадабыр; en rus, рутульцы) són un poble del Daguestan, al Caucas.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Rutuls · Veure més »
Sakhà
Sakhà, oficialment la República de Sakhà (Iacútia), és la república més gran de Rússia, situada a l'Extrem Orient rus, al llarg de l'oceà Àrtic, amb una població d'un milió d'habitants.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Sakhà · Veure més »
Sant Petersburg
Sant Petersburg (en rus Санкт-Петербу́рг, transcrit Sankt-Peterburg, 'ciutat de sant Pere' en català), coneguda col·loquialment com a Питер (transcrit "Píter") i abans com a Leningrad (Ленингра́д, 1924-1991) i Petrograd (Петрогра́д, 1914-1924), és una ciutat de la Rússia nord-occidental, situada al delta del riu Neva, a l'extrem oriental del golf de Finlàndia, al mar Bàltic.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Sant Petersburg · Veure més »
Saransk
Saransk (tr; tr; Саранск) és una ciutat russa capital de la República de Mordòvia.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Saransk · Veure més »
Secretari General de les Nacions Unides
El Secretari general de les Nacions Unides (abreviatura anglesa UNSG) és el president del Secretariat de l'ONU, un dels organismes primaris de les Nacions Unides.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Secretari General de les Nacions Unides · Veure més »
Secretari general del Partit Comunista de la Unió Soviètica
El secretari general del Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica (Генеральный секретарь Центрального Комитета Коммунистической партии Советского Союза, abreujadament Генеральный секретарь ЦК КПСС - o primer secretari entre 1953 i 1965) era la denominació sinònima al de líder de la Unió Soviètica (URSS) després de la consolidació del poder per part de Ióssif Stalin durant la dècada de 1920.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Secretari general del Partit Comunista de la Unió Soviètica · Veure més »
Segona guerra de Txetxènia
La Segona Guerra de Txetxènia (Вторая чеченская война, transcrit Vtoraia txetxenskaia voina, anomenada oficialment Operació antiterrorista al Caucas Nord, en контртеррористической операцией на Северном Кавказе, transcrit kontrterroristitxeskoi operatsiei na Severnom Kavkaze) va començar el 1999 després que guerrillers txetxens ataquessin el veí Daguestan i després que una sèrie d'atemptats a Rússia causessin centenars de morts i els txetxens fossin acusats d'aquests actes.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Segona guerra de Txetxènia · Veure més »
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Segona Guerra Mundial · Veure més »
Siktivkar
Siktivkar (en komi i rus Сыктывка́р) és una ciutat de Rússia, capital de la República de Komi.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Siktivkar · Veure més »
Subjectes federals de Rússia
Rússia és una federació que consta de 85 subjectes (en субъе́кты, singular субъе́кт, transliterat subiekti, subiekt) repartits en nou districtes federals.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Subjectes federals de Rússia · Veure més »
Tabassarans
Els tabassarans són un poble caucàsic de religió musulmana sunnita que viuen al sud-est del Daguestan, als marges dels rius Darvag, Rubas, Chirah-nir i Karchag-nir, als districtes Tabassaran (centre, Khuchni) i Khiv (centre, Khiv), en uns 25 assentaments, els principals dels quals són Khiv, Khuchni, Kandik, Kushtil, Lyakhle, Djuli, Tchere, Mejgyul, Kurag, Tinit, Arkit, Dyubek i Shirtich.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Tabassarans · Veure més »
Tannú Tuva
Tannú Tuva va ser el nom de la República de Tuva de 1921 a 1930.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Tannú Tuva · Veure més »
Tatarstan
Tatarstan, oficialment la República del Tatarstan, de vegades també anomenada Tatària, és una república de la Federació Russa, situada a l'Europa de l'Est.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Tatarstan · Veure més »
Tats
Tats és un poble de parla irànica que viu al Daguestan i Azerbaidjan, descendents de perses.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Tats · Veure més »
Tàtars
Els tàtars són pobles de parla turquesa d'Europa Oriental i Sibèria.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Tàtars · Veure més »
Tàtars de Crimea
Els tàtars de Crimea són una ètnia de parla turquesa (tàtar de Crimea) i de religió musulmana sunnita; eren uns 269.000 segons el darrer cens soviètic del 1989, primer en el que apareixien separats de la resta de tàtars, però segons altres fonts sobrepassen els 500.000 individus.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Tàtars de Crimea · Veure més »
Territori de Primórie
El territori de Primórie - Приморский край o Приморье - és un subjecte federal del sud-est de Rússia.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Territori de Primórie · Veure més »
Territoris de Rússia
La Federació Russa es divideix en 83 subjectes federals, nou dels quals s'anomenen territoris o krais (en rus: кра́й, plural края́, kraià).
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Territoris de Rússia · Veure més »
Tsakhurs
Els tsakhurs (o Caxur, llatinitzant el seu nom àzeri) són una ètnia del Caucas, del grup lesguià, que viuen al sud del Daguestan (Rússia) i al nord de l'Azerbaidjan.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Tsakhurs · Veure més »
Tuvà
Tuvà, oficialment la República de Tuvà, és una república de Rússia.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Tuvà · Veure més »
Tuvinians
Tuvans o Tuvinians (en tuvà: Тывалар, Tyvalar; en mongol: Tuva Uriankhai) són pobles túrquics que viuen al sud de Sibèria.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Tuvinians · Veure més »
Txeboksari
Txeboksari o Xupaixkar (Шупашкар, Xupaixkar; Чебокса́ры, Txeboksari) és una ciutat txuvaixa de Rússia, capital de Txuvàixia, i un important port al riu Volga.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Txeboksari · Veure més »
Txerkessk
Txerkessk (en rus Черке́сск) és una ciutat de Rússia, capital de la república de Karatxai-Txerkèssia.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Txerkessk · Veure més »
Txetxènia
Mapa de Txetxènia La República de Txetxènia (en rus: Чеченская Республика, Chechénskaya Respúblika; en txetxè: Нохчийн Республика, Noxçiyn Respublika), o simplement Txetxènia (en rus, Чечня́, Txetxnià; en txetxè: Нохчичьо (Nokhtxitxo)/Noxçiyçö/Nokhchiycho) és una república (subjecte federal) de la Federació russa.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Txetxènia · Veure més »
Txetxens
Els txetxens (txetxè:, singular) són el grup ètnic nadiu més gran originari del Caucas del Nord.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Txetxens · Veure més »
Txuvaixos
Els txuvaixos (txuvaix чǎвашсем, rus чуваши, tàtar: Çuaşlar\Чуашлар) són un poble turquès majoritari a Txuvàixia.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Txuvaixos · Veure més »
Txuvàixia
La República de Txuvàixia (Txuvàixkaia Respúblika;, Çovaş Respupliki), o Txuvàixia (Txuvàixia;, Çovaş Yen), és un subjecte federal de Rússia (una república) situat a l'Europa de l'Est.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Txuvàixia · Veure més »
Ucraïna
Ucraïna (en ucraïnès: Україна; TR: Ukraïna) és un estat de l'Europa de l'Est.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Ucraïna · Veure més »
Udmúrtia
Udmúrtia, oficialment la República Udmurta, (Удмуртская Республика) és una república de Rússia situada a l'Europa de l'Est.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Udmúrtia · Veure més »
Udmurts
Els Udmurts són un poble que parla udmurt.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Udmurts · Veure més »
Ufà
Ufà (en baixkir: Өфө,; Уфа) és una ciutat de Rússia, capital de la República de Baixkíria.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Ufà · Veure més »
Ulan-Udè
Ulan-Udè és la capital de la República de Buriàtia, a Rússia.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Ulan-Udè · Veure més »
Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »
Unió Europea
La Unió Europea (UE) és una unió econòmica i política sui generis de 27 estats, situats en la seva major part a Europa.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Unió Europea · Veure més »
Vladímir Putin
, nom complet amb patronímic Vladímir Vladímirovitx Putin, és l'actual president de la Federació Russa.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Vladímir Putin · Veure més »
Vladikavkaz
Vladikavkaz o Dzaudjikau (Владикавка́з, Vladikavkaz; Дзæуджыхъæу, Dzæudžyqæu) és la capital de la república caucàsica d'Ossètia del Nord, a la Federació Russa.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Vladikavkaz · Veure més »
Volodímir Zelenski
, de nom complet Volodímir Oleksàndrovitx Zelenski, és un polític, exactor i comediant ucraïnès que exerceix com a president d'Ucraïna des del 2019.
Nou!!: Repúbliques de Rússia і Volodímir Zelenski · Veure més »
Redirigeix aquí:
República (Rússia), República de Rússia, Repúbliques (Rússia), Repúbliques de la Federació Russa.
