Accés més ràpid que el navegador!
85 les relacions: Alfons el Magnànim, Andrea Doria, Banco di San Giorgio, Batalla de la Foç Pisana, Batalla del Bòsfor, Batalla naval de Ponça (1435), Batalla naval de Port del Comte, Benet XII, Bernat I de Vilamarí, Cambridge University Press, Carles VII de França, Catolicisme, Congrés de Viena, Conquesta aragonesa de Sardenya, Corona d'Aragó, Cors, Dux de Venècia, Espionatge, Felip Maria Visconti, Francesco Spinola, Gàlata, Gènova, Grec, Guerra catalano-genovesa (1330-1336), Guerra de la Lliga de Cognac, Guerra de Successió Espanyola, Illa de Ponça, Imperi Otomà, Imperi Romà d'Orient, Italià, Jaume el Just, Joan II de Lorena, Joan Visconti, Lígur, Ligúria, Llatí, Llista de governants de Gènova, Mar Tirrena, Monarquia d'Espanya, Municipi, Napoleó Bonaparte, Oligarquia, Papa Climent VI, Pere el Cerimoniós, Perpinyà, Primer Imperi Francès, Principat de Catalunya, Quios, Regne d'Itàlia (1861-1946), Regne de Sardenya-Piemont, ..., República de Pisa, República de Venècia, República Lígur, Repúbliques marítimes, Revolta de Sardenya (1353-1355), Revolució Francesa, Sacre Imperi Romanogermànic, Sard, Sardenya, Sàpiens, Senyoriu de Milà, Setge de Gènova, Tractat de Gènova, Tractat de Perpinyà (1351), 1284, 1323, 1324, 1336, 1348, 1350, 1353, 1356, 1407, 1421, 1435, 1453, 1454, 1457, 1458, 1797, 1805, 1814, 19 de setembre, 22 de maig, 27 de juny. Ampliar l'índex (35 més) »
Alfons el Magnànim
Carlí d'Alfons el Magnànim Ral d'Alfons el Magnànim Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat ''alfonsí'' Alfons el Magnànim, anomenat també Alfons V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella, 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.
Nou!!: República de Gènova і Alfons el Magnànim · Veure més »
Andrea Doria
Andrea Doria com Neptú per Agnolo Bronzino. Andrea Doria (més correctament, en italià Andrea d'Oria; Oneglia, la Ligúria, 30 de novembre de 1466 - Gènova, 25 de novembre de 1560) va ser un almirall i home d'estat genovès.
Nou!!: República de Gènova і Andrea Doria · Veure més »
Banco di San Giorgio
Banco di San Giorgio o també Ufficio di San Giorgio és una institució financera de l'antiga República de Gènova.
Nou!!: República de Gènova і Banco di San Giorgio · Veure més »
Batalla de la Foç Pisana
La batalla de la Foç Pisana fou un combat naval que tingué lloc davant la desembocadura de l'Arno l'octubre de 1421, entre un estol de la Corona d'Aragó organitzat per Alfons IV el Magnànim i comandat per Romeu de Corbera i un estol de la República de Gènova, dirigit per Bautista di Campofregoso, que tenia la intenció d'atacar Nàpols.
Nou!!: República de Gènova і Batalla de la Foç Pisana · Veure més »
Batalla del Bòsfor
La batalla del Bòsfor o batalla dels Estrets, lliurada el 13 de febrer de 1352, fou una de les batalles de la guerra veneciano-genovesa.
Nou!!: República de Gènova і Batalla del Bòsfor · Veure més »
Batalla naval de Ponça (1435)
La batalla de Ponça s'esdevingué el 5 d'agost de 1435 entre una esquadra genovesa i l'estol catalanoaragonès del rei Alfons IV.
Nou!!: República de Gènova і Batalla naval de Ponça (1435) · Veure més »
Batalla naval de Port del Comte
La batalla naval de Port del Comte fou un dels enfrontaments de la Revolta de Sardenya, emmarcada en la Guerra veneciano-genovesa.
Nou!!: República de Gènova і Batalla naval de Port del Comte · Veure més »
Benet XII
Benet XII (Saverdun, 1280 - Avinyó, 25 d'abril de 1342) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1334 al 1342.
Nou!!: República de Gènova і Benet XII · Veure més »
Bernat I de Vilamarí
Bernat I de Vilamarí († 1463) fou un noble i militar català del llinatge de Vilamarí.
Nou!!: República de Gènova і Bernat I de Vilamarí · Veure més »
Cambridge University Press
Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.
Nou!!: República de Gènova і Cambridge University Press · Veure més »
Carles VII de França
Carles VII de França el Victoriòs o el Ben Servit (París, 1403 – 1461), rei de França (1422-1461).
Nou!!: República de Gènova і Carles VII de França · Veure més »
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Nou!!: República de Gènova і Catolicisme · Veure més »
Congrés de Viena
El congrés de Viena fou una conferència entre ambaixadors de les majors potències d'Europa que va ser presidit per l'estadista austríac Klemens Wenzel von Metternich.
Nou!!: República de Gènova і Congrés de Viena · Veure més »
Conquesta aragonesa de Sardenya
La Conquesta de Sardenya fou una campanya militar per part de la Corona d'Aragó encapçalada per Jaume el Just entre 1323 i 1329.
Nou!!: República de Gènova і Conquesta aragonesa de Sardenya · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: República de Gènova і Corona d'Aragó · Veure més »
Cors
Mapa de dialectes corsos El cors és una llengua romànica parlada a Còrsega.
Nou!!: República de Gènova і Cors · Veure més »
Dux de Venècia
Retrat del dux Leonardo Loredan usant el tradicional ''corno ducale'' (Giovanni Bellini, després de 1501, National Gallery de Londres). El dux (llatí dux, 'líder') o dogo (de l'italià doge, adaptació del venecià doxe, i aquest al seu torn del llatí dux) va ser el magistrat suprem i màxim dirigent de la República de Venècia durant més de mil anys, entre els segles i.
Nou!!: República de Gènova і Dux de Venècia · Veure més »
Espionatge
L'espionatge és la pràctica i el conjunt de tècniques associades a l'obtenció d'informació confidencial.
Nou!!: República de Gènova і Espionatge · Veure més »
Felip Maria Visconti
Filippo Maria Visconti en una medalla de Pisanello Felip Maria Visconti (en italià: Filippo Maria Visconti) (Milà, Senyoriu de Milà 1392 - íd. 1447) fou el comte de Pavia entre 1402 i 1412 i 3r Duc de Milà entre 1412 i 1447.
Nou!!: República de Gènova і Felip Maria Visconti · Veure més »
Francesco Spinola
Francesco Spinola fou un almirall genovès del.
Nou!!: República de Gènova і Francesco Spinola · Veure més »
Gàlata
XIX per activar el creixement urbà cap al nord. Gàlata era un barri enfront de Constantinoble (actual Istanbul, Turquia), situat a la riba nord del Corn d'Or, l'entrada del qual el separa del centre històric de la península de l'antiga Constantinoble.
Nou!!: República de Gènova і Gàlata · Veure més »
Gènova
Gènova (en italià, Genova; en lígur, Zena) és una ciutat d'Itàlia que té 600.000 habitants, anomenats genovesos.
Nou!!: República de Gènova і Gènova · Veure més »
Grec
La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.
Nou!!: República de Gènova і Grec · Veure més »
Guerra catalano-genovesa (1330-1336)
La Guerra catalano-genovesa de 1330 a 1336 fou un conflicte armat entre la Corona d'Aragó i la República de Gènova.
Nou!!: República de Gènova і Guerra catalano-genovesa (1330-1336) · Veure més »
Guerra de la Lliga de Cognac
''El saqueig de Roma'', de Martin van HeemskerckLa Guerra de la Lliga de Cognac, una de les guerres del Renaixement italià, fou disputada entre el 1526 i el 1530 entre Carles V i Francesc I.
Nou!!: República de Gènova і Guerra de la Lliga de Cognac · Veure més »
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Nou!!: República de Gènova і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »
Illa de Ponça
L'Illa de Ponça (en Pontia, en Ποντία) és una illa de la mar Tirrena, del grup de les illes Poncianes o de Ponça.
Nou!!: República de Gènova і Illa de Ponça · Veure més »
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Nou!!: República de Gènova і Imperi Otomà · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: República de Gènova і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Nou!!: República de Gènova і Italià · Veure més »
Jaume el Just
Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).
Nou!!: República de Gènova і Jaume el Just · Veure més »
Joan II de Lorena
Joan II de Lorena fou un noble francès (Toul 1427 - Barcelona 1470) duc de Lorena (1453-1470), príncep de Girona (1466-1470) i duc de Calàbria (1434-1470).
Nou!!: República de Gènova і Joan II de Lorena · Veure més »
Joan Visconti
Joan Visconti (en italià: Giovanni Visconti) (vers el 1290 - Milà, Senyoriu de Milà 1354) fou un arquebisbe que va esdevenir senyor de Milà entre 1349 i 1354.
Nou!!: República de Gènova і Joan Visconti · Veure més »
Lígur
El lígur és una llengua romànica, consistent en un grup de dialectes parlats a Ligúria, regió situada administrativament al nord de la República Italiana, al sud del Piemont, a Carloforte i a Calasetta (Sardenya), i en algunes zones de costa mediterrània francesa i Mònaco.
Nou!!: República de Gènova і Lígur · Veure més »
Ligúria
Mapa administratiu de la regió de la Ligúria amb les seves províncies La Ligúria (en lígur: Ligûria) és una regió de la costa del nord-oest de la península Itàlica.
Nou!!: República de Gènova і Ligúria · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: República de Gènova і Llatí · Veure més »
Llista de governants de Gènova
Bandera de la República de Gènova Llista dels governants de la república de Gènova.
Nou!!: República de Gènova і Llista de governants de Gènova · Veure més »
Mar Tirrena
La mar Tirrena (o el mar Tirrè) (en napolità i italià Mar Tirreno, en cors i sard Mare Tirrenu, en sicilià Mari Tirrenu, en francès Mer Tyrrhénienne), forma part de la mar Mediterrània.
Nou!!: República de Gènova і Mar Tirrena · Veure més »
Monarquia d'Espanya
El 1469 es va produir Valladolid la unió dinàstica entre les cases reials d'Aragó i Castella pel matrimoni entre Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella.
Nou!!: República de Gènova і Monarquia d'Espanya · Veure més »
Municipi
territoris de parla catalana Un municipi és l'entitat local bàsica de l'organització territorial i element primari de participació ciutadana en els assumptes públics en molts països.
Nou!!: República de Gènova і Municipi · Veure més »
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Nou!!: República de Gènova і Napoleó Bonaparte · Veure més »
Oligarquia
Loligarquia (del grec Ὀλιγαρχία, oligarkhía) és una forma de govern o d'organització social en què la majoria o tot el poder polític recau de manera efectiva sobre un segment petit de la societat (sovint els més poderosos en virtut de llur riquesa, llur posició familiar, llur poder militar o llur influència política).
Nou!!: República de Gènova і Oligarquia · Veure més »
Papa Climent VI
Climent VI (Maumont, Rosier daus Gletons, Llemosí, 1291 - Avinyó, 6 de desembre de 1352) va ser papa de l'Església Catòlica del 1342 al 1352 i quart papa del pontificat d'Avinyó.
Nou!!: República de Gènova і Papa Climent VI · Veure més »
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Nou!!: República de Gènova і Pere el Cerimoniós · Veure més »
Perpinyà
Perpinyà (en francès, Perpignan) és la ciutat capital del Rosselló i de la Catalunya del Nord.
Nou!!: República de Gènova і Perpinyà · Veure més »
Primer Imperi Francès
El Primer Imperi Francès, conegut comunament com a Imperi Francès, Imperi Napoleònic o simplement l'Imperi, cobreix el període de la dominació de França sobre l'Europa Continental, sota el govern de Napoleó I de França.
Nou!!: República de Gènova і Primer Imperi Francès · Veure més »
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Nou!!: República de Gènova і Principat de Catalunya · Veure més »
Quios
Quios (en grec antic Χίος, en català medieval illa del Xiu, en turc Sakız Adassi) és una illa grega de la mar Egea propera a la costa asiàtica; està separada de la costa per un estret d'uns 8 km d'ample.
Nou!!: República de Gènova і Quios · Veure més »
Regne d'Itàlia (1861-1946)
El Regne d'Itàlia (italià: Regno d'Italia) fou un estat fundat el 1861 durant la Unificació d'Itàlia sota la direcció de Piemont-Sardenya; i existí fins al 1946, quan els italians optaren per la república.
Nou!!: República de Gènova і Regne d'Itàlia (1861-1946) · Veure més »
Regne de Sardenya-Piemont
Piemont-Sardenya és el nom amb què sovint la historiografia designa sintèticament els Estats de Savoia (el conjunt d'estats governats per la dinastia dels Savoia) a partir del moment que s'hi inclogué el Regne de Sardenya (1720) i fins a la transformació en Regne d'Itàlia (1861).
Nou!!: República de Gènova і Regne de Sardenya-Piemont · Veure més »
República de Pisa
La República de Pisa va ser un estat independent de facto centrat en la ciutat toscana de Pisa des del.
Nou!!: República de Gènova і República de Pisa · Veure més »
República de Venècia
La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, amb la ciutat de Venècia com a centre.
Nou!!: República de Gènova і República de Venècia · Veure més »
República Lígur
La República Lígur va ser proclamada sota la influència francesa el 14 de juny de 1797 i va persistir fins a juny de 1805, que fou annexada al Primer Imperi Francès com a tres departaments, excepte un breu període des de maig al 24 de juny de 1800.
Nou!!: República de Gènova і República Lígur · Veure més »
Repúbliques marítimes
Amalfi (creu de Malta) i Pisa (creu trilobulada) XII). Venezia.
Nou!!: República de Gènova і Repúbliques marítimes · Veure més »
Revolta de Sardenya (1353-1355)
La Revolta de Sardenya fou un dels episodis de la Guerra veneciano-genovesa.
Nou!!: República de Gènova і Revolta de Sardenya (1353-1355) · Veure més »
Revolució Francesa
La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.
Nou!!: República de Gènova і Revolució Francesa · Veure més »
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Nou!!: República de Gènova і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Sard
El sard (sardu en sard) és una llengua romànica parlada a l'illa de Sardenya.
Nou!!: República de Gènova і Sard · Veure més »
Sardenya
Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.
Nou!!: República de Gènova і Sardenya · Veure més »
Sàpiens
Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.
Nou!!: República de Gènova і Sàpiens · Veure més »
Senyoriu de Milà
El Senyoriu de Milà fou un estat creat el 1197 per l'emperador Enric VI del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: República de Gènova і Senyoriu de Milà · Veure més »
Setge de Gènova
El Setge de Gènova de 1331 fou un dels episodis de la Guerra catalanogenovesa.
Nou!!: República de Gènova і Setge de Gènova · Veure més »
Tractat de Gènova
El Tractat de Gènova va ser un acord de col·laboració que van signar representants del Principat de Catalunya i del Regne d'Anglaterra, països majoritàriament partidaris de Carles III d'Àustria el 20 de juny de 1705 a la capital de la República de Gènova, en el marc de la Guerra de Successió pel tron espanyol.
Nou!!: República de Gènova і Tractat de Gènova · Veure més »
Tractat de Perpinyà (1351)
El Tractat de Perpinyà del 1351 fou un acord entre la República de Venècia i la Corona d'Aragó per lluitar contra la República de Gènova en la Guerra veneciano-genovesa.
Nou!!: República de Gènova і Tractat de Perpinyà (1351) · Veure més »
1284
Sense descripció.
Nou!!: República de Gènova і 1284 · Veure més »
1323
;Països Catalans.
Nou!!: República de Gènova і 1323 · Veure més »
1324
Sense descripció.
Nou!!: República de Gènova і 1324 · Veure més »
1336
Sense descripció.
Nou!!: República de Gènova і 1336 · Veure més »
1348
s.
Nou!!: República de Gènova і 1348 · Veure més »
1350
Sense descripció.
Nou!!: República de Gènova і 1350 · Veure més »
1353
Sense descripció.
Nou!!: República de Gènova і 1353 · Veure més »
1356
El 1356 (MCCCLVI) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: República de Gènova і 1356 · Veure més »
1407
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: República de Gènova і 1407 · Veure més »
1421
;Països Catalans.
Nou!!: República de Gènova і 1421 · Veure més »
1435
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: República de Gènova і 1435 · Veure més »
1453
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: República de Gènova і 1453 · Veure més »
1454
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: República de Gènova і 1454 · Veure més »
1457
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: República de Gènova і 1457 · Veure més »
1458
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: República de Gènova і 1458 · Veure més »
1797
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: República de Gènova і 1797 · Veure més »
1805
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: República de Gènova і 1805 · Veure més »
1814
Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.
Nou!!: República de Gènova і 1814 · Veure més »
19 de setembre
El 19 de setembre és el dos-cents seixanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: República de Gènova і 19 de setembre · Veure més »
22 de maig
El 22 de maig és el cent quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: República de Gènova і 22 de maig · Veure més »
27 de juny
El 27 de juny és el cent setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: República de Gènova і 27 de juny · Veure més »
