Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Irlanda і Republicanisme irlandès
Irlanda і Republicanisme irlandès tenen 34 coses en comú (en Uniopèdia): Acord de Divendres Sant, Alçament de Pasqua, Anglès, Éamonn de Valera, Catolicisme, Centralisme, Commonwealth, Comunitat Econòmica Europea, Conflicte nord-irlandès, Dáil Éireann, Democratic Left, Dublín, Estat Lliure d'Irlanda, Exèrcit Ciutadà Irlandès, Fianna Fáil, Fine Gael, Gaèlic irlandès, Gran Bretanya, Guerra angloirlandesa, Guerra Civil irlandesa, Imperi Britànic, Irlanda, Irlanda del Nord, James Connolly, Mícheál Ó Coileáin, Organització de les Nacions Unides, Partit Laborista (Irlanda), Patrick Pearse, Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda, República Irlandesa, ..., Sinn Féin, Tractat Angloirlandès, Unionisme (Irlanda), Voluntaris Irlandesos. Ampliar l'índex (4 més) »
Acord de Divendres Sant
L'Acord de Divendres Sant (en anglès, Good Friday Agreement) o Acord de Belfast va ser signat a Belfast, Irlanda del Nord, el 10 d'abril de 1998 pels governs irlandès i britànic, i diferents partits polítics (entre ells la majoria dels nord-irlandesos, inclòs el Sinn Féin), amb la intenció de posar fi al Conflicte d'Irlanda del Nord.
Acord de Divendres Sant і Irlanda · Acord de Divendres Sant і Republicanisme irlandès ·
Alçament de Pasqua
L'Alçament de Pasqua (en gaèlic Éirí Amach na Cásca i en anglès Easter Rising), també conegut com a Revolta de Pasqua, fou una rebel·lió que tingué lloc a Irlanda en el transcurs de la setmana de Pasqua del 1916.
Alçament de Pasqua і Irlanda · Alçament de Pasqua і Republicanisme irlandès ·
Anglès
L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.
Anglès і Irlanda · Anglès і Republicanisme irlandès ·
Éamonn de Valera
Éamonn de Valera (en irlandès Éamonn de Bhailéara), nascut Edward George de Valera (Ciutat de Nova York, 1882 - Dublín, 1975) fou un polític irlandès, fill de Juan Vivion de Valera (espanyol resident a Cuba) i Katherine Coll (irlandesa del comtat de Limerick).
Éamonn de Valera і Irlanda · Éamonn de Valera і Republicanisme irlandès ·
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Catolicisme і Irlanda · Catolicisme і Republicanisme irlandès ·
Centralisme
Els estats unitaris es mostren en blau Un Estat unitari o Estat centralitzat és un Estat o país governat constitucionalment com una sola unitat, sovint amb només una assemblea legislativa, només un sistema judicial que supervisa els sistemes judicials locals, i només una constitució.
Centralisme і Irlanda · Centralisme і Republicanisme irlandès ·
Commonwealth
La Commonwealth of Nations (denominació anglesa equivalent a "Mancomunitat de Nacions"), més coneguda simplement com a Commonwealth o The Commonwealth i, abans, com a British Commonwealth of Nations, és una organització composta per l'associació de 53 estats independents que, excepte Moçambic i Ruanda, comparteixen lligams històrics amb el Regne Unit.
Commonwealth і Irlanda · Commonwealth і Republicanisme irlandès ·
Comunitat Econòmica Europea
La Comunitat Econòmica Europea (CEE) fou una organització internacional creada pel tractat de Roma del 1957 (en vigor des de l'1 de gener del 1958) amb la finalitat de crear unes tarifes i mercats comuns, elaborar una política conjunta per a l'agricultura, per al moviment de mà d'obra, els transports i fundar institucions comunes per al desenvolupament econòmic.
Comunitat Econòmica Europea і Irlanda · Comunitat Econòmica Europea і Republicanisme irlandès ·
Conflicte nord-irlandès
El conflicte nord-irlandès, anomenat també The Troubles ("els trastorns" o "els problemes") o Na Trioblóidi en gaèlic irlandèsLa denominació anglesa «Troubles» té, en tant que terme polític, una llarga història, tant a Irlanda com a Anglaterra. En el context dels anys 1960, feia habitualment referència, o bé a la Guerra Angloirlandesa, que va tenir lloc després de la Primera Guerra Mundial, o bé a la Guerra Civil Irlandesa. Per bé que el terme existeix des de 1378, segons l'Oxford English Dictionary, aquest terme ha estat utilitzat diverses vegades en el passat per designar períodes de conflicte o de desordre. Caldrà esperar bastant de temps després del començament del conflicte perquè aquest terme sigui empleat de manera habitual per designar-lo. Vegeu és un període de violència i d'agitació política a Irlanda del Nord en la segona meitat del. Comença a finals dels anys 60 S'han proposat diverses dates com a principi del conflicte nord-irlandès: l'any 1966, el 12 d'agost de 1968, el 12 d'agost o el 14 d'agost de 1969. Vegeu i es considera que acaba entre 1997 i 2007, segons les interpretacions. S'han assenyalat diverses dates com a fi del conflicte: el 20 de juliol de 1997, el 10 d'abril de 1998, el 15 d'agost de 1998, el 2 de desembre de 1999, el 28 de juliol de 2005, el 26 de setembre de 2005 i el 8 de maig de 2007. Vegeu Ulster Volunteer Force La violència continua tanmateix després d'aquesta data, però de manera ocasional i a petita escala, mentre que la majoria dels grups bel·ligerants deposen les armes. El conflicte comença en la segona meitat dels anys 60 com un moviment per als drets civils contra la segregació confessional que experimenta la minoria catòlica. L'oposició entre republicans i nacionalistes (principalment catòlics), d'una part, i lleialistes i unionistes (principalment protestants), d'altra banda, sobre el futur d'Irlanda del Nord arrossega un augment de la violència que perdura durant trenta anys. És el fet de grups paramilitars republicans, com l'IRA Provisional, l'objectiu del qual és de posar fi a l'autoritat britànica a Irlanda del Nord i crear una República irlandesa sobre el conjunt de l'illa, i lleialistes, com l'Ulster Volunteer Force, formada el 1966 per aturar el que percep com el deteriorament del caràcter britànic del país, però també d'aixecaments populars i de les forces de seguretat de l'Estat, l'Exèrcit britànic i la policia. El conflicte nord-irlandès és diversament definit per alguns dels seus actors, sigui com una guerra,.Faligot p.140, (Reginald Maudling)Faligot p.171 un conflicte ètnic, una guerrilla o una guerra civil. L'acció dels grups paramilitars republicans (principalment l'IRA Provisional) és considerada com terrorisme per les forces de seguretat britàniques, però també com una revolució, una insurrecció o una resistència militar a l'ocupació i a l'imperialisme britànic pels seus partidaris.Faligot p.119-153-156 Els historiadors estan dividits sobre aquestes qualificacions Faligot p.165 i alguns refusen l'ús del terme «terrorisme». Aquest conflicte afecta la vida quotidiana de la majoria dels nord-irlandesos, així com incidentalment la dels anglesos i dels irlandesos al sud de l'illa. En diverses ocasions entre 1969 i 1998, aquest conflicte va córrer el risc de transformar-se en una verdadera guerra civil, com, per exemple, el 1972 després del Diumenge Sagnant o durant la vaga de fam del 1981, quan es produeixen les mobilitzacions massives i hostils per ambdues parts. En 1998, un procés de pau posa fi al conflicte, prenent com a base l'Acord de Divendres Sant. Per primer cop, el govern britànic reconeix la «dimensió irlandesa» del conflicte, el principi que el poble de l'illa d'Irlanda en el seu conjunt pugui resoldre els problemes entre el Nord i el Sud per consentiment mutu, sense intervenció exterior, permet obtenir l'acord dels nacionalistes i dels republicans. Estableix també a Irlanda del Nord un govern consociatiu, compost obligatòriament d'unionistes i de nacionalistes.
Conflicte nord-irlandès і Irlanda · Conflicte nord-irlandès і Republicanisme irlandès ·
Dáil Éireann
La Dáil Éireann és la cambra baixa de lOireachtas (parlament) de la República d'Irlanda.
Dáil Éireann і Irlanda · Dáil Éireann і Republicanisme irlandès ·
Democratic Left
Democratic Left (DL) (en irlandès: Daonlathas Clé) fou un partit polític irlandès, escindit el 1992 del Partit dels Treballadors d'Irlanda, fins que el 1999 es va integrar en el Partit Laborista.
Democratic Left і Irlanda · Democratic Left і Republicanisme irlandès ·
Dublín
Dublín (en irlandès Baile Átha Cliath; en anglès Dublin) és la ciutat més gran i la capital de la República d'Irlanda.
Dublín і Irlanda · Dublín і Republicanisme irlandès ·
Estat Lliure d'Irlanda
L'Estat Lliure d'Irlanda (en gaèlic irlandès: Saorstát Éireann; en anglès: Irish Free State) fou l'estat establert el 1922 d'acord amb el Tractat Angloirlandès de 1921 que comprenia 26 dels 32 comtats d'Irlanda, el qual formava un dels estats integrants de la Commonwealth.
Estat Lliure d'Irlanda і Irlanda · Estat Lliure d'Irlanda і Republicanisme irlandès ·
Exèrcit Ciutadà Irlandès
Bandera original de 1914, onejada durant l'Alçament de Pasqua. Starry Plough, bandera del grup a partir del 1930. LExèrcit Ciutadà Irlandès (anglès Irish Citizen Army, (ICA), gaèlic irlandès: Arm Saoránach na hÉireann), fou un petit grup de voluntaris entrenats establert a Dublín per a defensar de la policia les manifestacions dels treballadors.
Exèrcit Ciutadà Irlandès і Irlanda · Exèrcit Ciutadà Irlandès і Republicanisme irlandès ·
Fianna Fáil
Fianna Fáil (en irlandès, soldats del destí), o també anomenat Partit Republicà, és el partit polític més important de la República d'Irlanda.
Fianna Fáil і Irlanda · Fianna Fáil і Republicanisme irlandès ·
Fine Gael
Fine Gael (en irlandès, família o tribu dels irlandesos) és un partit polític irlandès d'ideologia demòcrata-cristiana.
Fine Gael і Irlanda · Fine Gael і Republicanisme irlandès ·
Gaèlic irlandès
El gaèlic irlandès o gaèlic irlandés, o simplement irlandès o irlandés (Gaeilge, pronunciat), és una llengua parlada com a llengua nadiua a l'illa d'Irlanda per prop d’unes 70.000 persones com a primera llengua, predominantment a les zones occidentals rurals de l'illa.
Gaèlic irlandès і Irlanda · Gaèlic irlandès і Republicanisme irlandès ·
Gran Bretanya
Mapa de Gran Bretanya de Mattew Paris, de mitjans s. XIII. Gran Bretanya, és l'illa més gran de les Illes Britàniques.
Gran Bretanya і Irlanda · Gran Bretanya і Republicanisme irlandès ·
Guerra angloirlandesa
Monument als combatents per la independència d'Irlanda La Guerra angloirlandesa o Guerra d'Independència Irlandesa (gaèlic irlandès Cogadh an Neamhspleachais) fou una campanya guerrillera organitzada per l'Exèrcit Republicà Irlandès contra la RIC i els voluntaris de la Gran Bretanya, anomenats despectivament black and tans, legitimada pel Dáil Éireann escollit el 1918.
Guerra angloirlandesa і Irlanda · Guerra angloirlandesa і Republicanisme irlandès ·
Guerra Civil irlandesa
La Guerra Civil irlandesa (en irlandès Cogadh Saoraíocht, Juny de 1922 - Abril de 1923) va ser un conflicte entre partidaris i detractors del Tractat Angloirlandès del 6 de desembre de 1921, que establia l'Estat Lliure d'Irlanda, predecessor de l'actual República d'Irlanda.
Guerra Civil irlandesa і Irlanda · Guerra Civil irlandesa і Republicanisme irlandès ·
Imperi Britànic
Les àrees en color rosa indiquen els territoris que en un moment o altre han format part de l'Imperi Britànic a través de la història. 200x200px L'Imperi Britànic eren els territoris les terres que depenien políticament i econòmica del Regne de Gran Bretanya i posteriorment del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda.
Imperi Britànic і Irlanda · Imperi Britànic і Republicanisme irlandès ·
Irlanda
Irlanda (en irlandès, Éire, pronunciat; en anglès, Ireland, pronunciat o), també anomenada República d'Irlanda (en irlandès, Poblacht na hÉireann, en anglès, Republic of Ireland), és un estat sobirà situat al nord-oest d'Europa que inclou 26 dels 32 comtats de l'illa d'Irlanda.
Irlanda і Irlanda · Irlanda і Republicanisme irlandès ·
Irlanda del Nord
Irlanda del Nord és una regió administrativa del Regne Unit situada al nord-est de l'illa d'Irlanda.
Irlanda і Irlanda del Nord · Irlanda del Nord і Republicanisme irlandès ·
James Connolly
James Connolly (Edimburg, 5 de juny de 1868 - Dublín, 12 de maig de 1916) fou un líder nacionalista i socialista irlandès.
Irlanda і James Connolly · James Connolly і Republicanisme irlandès ·
Mícheál Ó Coileáin
Mícheál Ó Coileáin o Michael Collins (Clonakilty, Comtat de Cork, 16 d'octubre de 1890 -Béal na Bláth, vora Cork, 22 d'agost de 1922) fou un líder revolucionari irlandès.
Irlanda і Mícheál Ó Coileáin · Mícheál Ó Coileáin і Republicanisme irlandès ·
Organització de les Nacions Unides
LOrganització de les Nacions Unides (ONU) és una organització intergovernamental mundial, creada per la Carta de San Francisco el 1945, amb la finalitat de mantenir la pau, promoure la cooperació econòmica, cultural, social i humanitària, garantir la seguretat dels estats basant-se en els principis d'igualtat i autodeterminació i vetllar pel respecte dels drets humans.
Irlanda і Organització de les Nacions Unides · Organització de les Nacions Unides і Republicanisme irlandès ·
Partit Laborista (Irlanda)
Partit Laborista (anglès Labour Party, irlandès Pairtí an Lucht Oibre) és un partit polític irlandès d'ideologia socialista democràtica i socialdemòcrata, fundat el 1912 per James Connolly com a ala política del Congrés de Sindicats Irlandesos, el més antic d'Irlanda juntament amb el Sinn Féin.
Irlanda і Partit Laborista (Irlanda) · Partit Laborista (Irlanda) і Republicanisme irlandès ·
Patrick Pearse
Padraig Henry Pearse (conegut també com a Pádraig Pearse; irlandès: Pádraig Anraí Mac Piarais; 10 de novembre de 1879 – 3 de maig de 1916) fou mestre, poeta en gaèlic irlandès, escriptor, republicà i activista polític, un dels caps de l'Aixecament de Pasqua de 1916.
Irlanda і Patrick Pearse · Patrick Pearse і Republicanisme irlandès ·
Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda
Jordi III, el primer rei del nou país. El Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda fou un estat que existí entre l'1 de gener de 1801 i el 12 d'abril de 1927 a les Illes Britàniques format per la fusió del Regne de la Gran Bretanya i el Regne d'Irlanda en la signatura de l'Acta d'Unió de 1800.
Irlanda і Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda · Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda і Republicanisme irlandès ·
República Irlandesa
La República Irlandesa (en gaèlic irlandès: Poblacht na hÉireann o Saorstát Éireann; en anglès: Irish Republic) fou l'estat independent d'Irlanda declarat unilateralment en l'Aixecament de Pasqua de 1916 i establert el 21 de gener de 1919 pel Dáil Éireann.
Irlanda і República Irlandesa · República Irlandesa і Republicanisme irlandès ·
Sinn Féin
Sinn Féin (de l'irlandès 'nosaltres' o 'nosaltres mateixos') és un partit polític irlandès.
Irlanda і Sinn Féin · Republicanisme irlandès і Sinn Féin ·
Tractat Angloirlandès
El Tractat Angloirlandès del 1921 va suposar, per una banda, la fi de la guerra d'independència irlandesa, i per una altra la divisió de l'illa d'Irlanda entre la Irlanda del Nord i l'Estat Lliure d'Irlanda.
Irlanda і Tractat Angloirlandès · Republicanisme irlandès і Tractat Angloirlandès ·
Unionisme (Irlanda)
Isabel II, Belfast. En la part inferior es pot llegir:''Nosaltres els súbdits britànics de l'Ulsterprometem la nostra aliançaa sa Majestat Sobiranala Reina Elisabet IIara i per sempre.'' L'Unionisme és la ideologia que promou el manteniment o l'enfortiment dels vincles polítics i culturals entre Irlanda (sovint i, especialment Irlanda del Nord) i Gran Bretanya, i que originalment defensava que les relacions institucionals entre ambdós països es desenvolupessin en el marc de l'Acta d'Unió de 1800, que els va unir en una sola entitat política.
Irlanda і Unionisme (Irlanda) · Republicanisme irlandès і Unionisme (Irlanda) ·
Voluntaris Irlandesos
Els Voluntaris Irlandesos (Óglaigh na hÉireann) eren una organització paramilitar creada pels nacionalistes irlandesos el 1913 "per a assegurar i mantenir els drets i llibertats comunes de tot el poble d'Irlanda", i ajudar a reforçar la imminent llei d'autogovern.
Irlanda і Voluntaris Irlandesos · Republicanisme irlandès і Voluntaris Irlandesos ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Irlanda і Republicanisme irlandès
- Què tenen en comú Irlanda і Republicanisme irlandès
- Semblances entre Irlanda і Republicanisme irlandès
Comparació entre Irlanda і Republicanisme irlandès
Irlanda té 339 relacions, mentre que Republicanisme irlandès té 111. Com que tenen en comú 34, l'índex de Jaccard és 7.56% = 34 / (339 + 111).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Irlanda і Republicanisme irlandès. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
