Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre República Romana і Segona Guerra Púnica
República Romana і Segona Guerra Púnica tenen 50 coses en comú (en Uniopèdia): Alps, Batalla de Cannes, Batalla de Zama, Batalla del llac Trasimè, Batalla del Trèbia (218 aC), Cartagena, Cartago, Càpua, Cònsol romà, Dictador, Ebre, Empúries, Etruscs, Exèrcit romà, Filip V de Macedònia, Gals, Gàl·lia, Gàl·lia Narbonesa, Guerres Púniques, Hamílcar Barca, Hanníbal Barca (247 aC), Hàsdrubal Barca, Hispània, Illes Balears, Imperi Cartaginès, Imperi Romà, Itàlia, Llatins, Mar Mediterrània, Marina romana, ..., Massinissa de Numídia, Numídia, Pèrgam, Península Ibèrica, Península Ibèrica cartaginesa, Pirineus, Publi Corneli Escipió Africà Major, Publi Corneli Escipió Emilià Africà Menor, Regne de Macedònia, Riu Po, Roma, Sardenya, Senat Romà, Setge de Sagunt, Sicília, Titus Livi, Tunis, 202 aC, 206 aC, 218 aC. Ampliar l'índex (20 més) »
Alps
Els Alps (Alpen en alemany, Alpes en francès i Ârpes en francoprovençal, Alpi en italià, Alpe en eslovè, Alps en furlà, occità i romanx, Alp en llombard i piemontès) són una cadena de muntanyes situada a l'Europa central.
Alps і República Romana · Alps і Segona Guerra Púnica ·
Batalla de Cannes
La batalla de Cannes o CannasEn fonts antigues.
Batalla de Cannes і República Romana · Batalla de Cannes і Segona Guerra Púnica ·
Batalla de Zama
La batalla de Zama es va lliurar el 19 d'octubre de l'any 202 aC i va ser la batalla decisiva de la Segona Guerra Púnica.
Batalla de Zama і República Romana · Batalla de Zama і Segona Guerra Púnica ·
Batalla del llac Trasimè
La batalla del llac Trasimè es lliurà el 24 de juny de l'any 217 aC i va ser una de les batalles de la Segona Guerra Púnica, on el cònsol romà Gai Flamini va ser derrotat pel cartaginès Anníbal Barca.
Batalla del llac Trasimè і República Romana · Batalla del llac Trasimè і Segona Guerra Púnica ·
Batalla del Trèbia (218 aC)
La batalla del Trèbia va ser una batalla de la Segona Guerra Púnica entre els exèrcits romans i cartaginesos que va tenir lloc el 18 de desembre de l'any 218 aC a la vora del riu Trèbia, entre les ciutats de Placència (actual Piacenza) i Arimínium (actual Rímini).
Batalla del Trèbia (218 aC) і República Romana · Batalla del Trèbia (218 aC) і Segona Guerra Púnica ·
Cartagena
Cartagena o Cartagènia és una ciutat a la Regió de Múrcia, capital legislativa d'aquesta comunitat i capital comarcal del Camp de Cartagena.
Cartagena і República Romana · Cartagena і Segona Guerra Púnica ·
Cartago
Cartago va ser una antiga ciutat del nord d'Àfrica, a l'actual Tunísia (a uns disset quilòmetres al nord-est de la capital d'aquest país), fundada per emigrants fenicis de Tir a finals del, segons la datació moderna més acceptada, i segons la llegenda, per la princesa fenícia Dido.
Cartago і República Romana · Cartago і Segona Guerra Púnica ·
Càpua
Amfiteatre Càpua és una ciutat italiana de la Campània a la província de Caserta, a la riba del riu Volturno.
Càpua і República Romana · Càpua і Segona Guerra Púnica ·
Cònsol romà
Els cònsols (llatí: consules) eren magistrats romans que, amb noms i atribucions diferents segons el període, desenvoluparen les seves funcions des dels primers anys de la República Romana, cap al principi del, fins que l'emperador romà d'Orient Lleó VI el Filòsof abolí el càrrec a la darreria del.
Cònsol romà і República Romana · Cònsol romà і Segona Guerra Púnica ·
Dictador
duc'' d'Itàlia; i Kim Il-sung, l'etern president de Corea del Nord. Un dictador és un líder polític que té el poder absolut.
Dictador і República Romana · Dictador і Segona Guerra Púnica ·
Ebre
Desembocadura de l'Ebre Fotografia aèria del riu Ebre al seu tram final desembocant a la mar Mediterrània pel delta de l'Ebre Riu Ebre des d'un vaixell LEbre (castellà, basc i aragonès: Ebro) és el segon riu més cabalós de la península Ibèrica després del Duero, i l'únic gran riu peninsular que desguassa a la Mediterrània.
Ebre і República Romana · Ebre і Segona Guerra Púnica ·
Empúries
Empúries (en Ἐμπόριον, Empórion 'mercat'; en llatí: Emporiae) fou una antiga colònia grega fundada pels foceus i posteriorment romana ubicada a l'extrem sud del golf de Roses, al nord-est de l'actual municipi de l'Escala, al sud de Sant Martí d'Empúries, que en conserva el nom.
Empúries і República Romana · Empúries і Segona Guerra Púnica ·
Etruscs
Els etruscs eren una civilització que va habitar la Itàlia central tirrena des del al al país conegut amb el nom d'Etrúria.
Etruscs і República Romana · Etruscs і Segona Guerra Púnica ·
Exèrcit romà
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd). Lexèrcit romà era l'exèrcit de l'antiga Roma.
Exèrcit romà і República Romana · Exèrcit romà і Segona Guerra Púnica ·
Filip V de Macedònia
Filip V de Macedònia (Φίλιππος, Philippus — 237 aC-179 aC) fou rei de Macedònia, fill de Demetri II de Macedònia, que va morir el 229 aC.
Filip V de Macedònia і República Romana · Filip V de Macedònia і Segona Guerra Púnica ·
Gals
L'expressió pobles gals designa als pobles protohistòrics de celtes que residien a la Gàl·lia, (Gallia en llatí), és a dir, aproximadament en els territoris de les actuals França, Bèlgica, Suïssa, Itàlia del nord i Països Baixos, probablement a partir de la primera edat del bronze (segon mil·lenni aC).
Gals і República Romana · Gals і Segona Guerra Púnica ·
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Gàl·lia і República Romana · Gàl·lia і Segona Guerra Púnica ·
Gàl·lia Narbonesa
La Gàl·lia Narbonesa (Gallia Narbonensis) va ser una província romana creada l'any 121 aC coneguda inicialment com a Gàl·lia Transalpina, en oposició a la Gàl·lia Cisalpina.
Gàl·lia Narbonesa і República Romana · Gàl·lia Narbonesa і Segona Guerra Púnica ·
Guerres Púniques
cartagineses en el transcurs de les Guerres Púniques. Les Guerres Púniques van ser una sèrie de tres guerres que van enfrontar, entre els anys 264 aC i 146 aC, les dues principals potències del Mediterrani de l'època, Roma i Cartago, anomenades així pel fet de ser la denominació que els romans donaven als púnics o cartaginesos, poble d'origen fenici.
Guerres Púniques і República Romana · Guerres Púniques і Segona Guerra Púnica ·
Hamílcar Barca
Ruïnes de Cartago Hamílcar Barca (270 aC - Ilici, 228 aC) va ser un general i un home d'estat cartaginès, líder de la família Barca, pare d'Hanníbal i Àsdrubal Barca i sogre d'Hàsdrubal.
Hamílcar Barca і República Romana · Hamílcar Barca і Segona Guerra Púnica ·
Hanníbal Barca (247 aC)
Hanníbal Barca (247 aC – 182 aC) fou un polític i capitost militar de l'antic Imperi Cartaginès.
Hanníbal Barca (247 aC) і República Romana · Hanníbal Barca (247 aC) і Segona Guerra Púnica ·
Hàsdrubal Barca
Hàsdrubal Barca (245-207 aC) fou un general cartaginès fill d'Hamílcar Barca i germà d'Hanníbal, el gran general.
Hàsdrubal Barca і República Romana · Hàsdrubal Barca і Segona Guerra Púnica ·
Hispània
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.
Hispània і República Romana · Hispània і Segona Guerra Púnica ·
Illes Balears
Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.
Illes Balears і República Romana · Illes Balears і Segona Guerra Púnica ·
Imperi Cartaginès
L'Imperi Cartaginès o, simplement, Cartago fou un estat púnic del nord d'Àfrica i la península Ibèrica que va durar del 650 aC, amb la independència de la metròpoli de Tir, fins al 146 aC, amb la derrota a la Tercera Guerra Púnica.
Imperi Cartaginès і República Romana · Imperi Cartaginès і Segona Guerra Púnica ·
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Imperi Romà і República Romana · Imperi Romà і Segona Guerra Púnica ·
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Itàlia і República Romana · Itàlia і Segona Guerra Púnica ·
Llatins
Els llatins eren els habitants del Latium, regió del centre de la península Itàlica.
Llatins і República Romana · Llatins і Segona Guerra Púnica ·
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Mar Mediterrània і República Romana · Mar Mediterrània і Segona Guerra Púnica ·
Marina romana
Trirrem romà representat en un mosaic. La marina romana (en llatí classis, literalment flota) era la força naval de la Roma Antiga.
Marina romana і República Romana · Marina romana і Segona Guerra Púnica ·
Massinissa de Numídia
Massinissa I va ser rei dels massils de l'any 206 aC al 202 aC i del Regne de Numídia del 202 aC al 148 aC.
Massinissa de Numídia і República Romana · Massinissa de Numídia і Segona Guerra Púnica ·
Numídia
Numídia (Numidia) va ser una regió històrica del nord d'Àfrica situada al llarg de la costa entre Mauretània i la zona d'influència de Cartago, convertida en temps dels romans en la província romana d'Àfrica.
Numídia і República Romana · Numídia і Segona Guerra Púnica ·
Pèrgam
Trajà a Pèrgam Pèrgam (Pergamum o Pergamus; en Πέργαμον) fou una antiga ciutat de Mísia al districte de Teuthrània, al nord del riu Caic (Caicus), prop del lloc on rebia els rius Selí (Selinus, que passava per la ciutat) i Celti (Celtius).
Pèrgam і República Romana · Pèrgam і Segona Guerra Púnica ·
Península Ibèrica
La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.
Península Ibèrica і República Romana · Península Ibèrica і Segona Guerra Púnica ·
Península Ibèrica cartaginesa
Mapa dels dominis cartaginesos a la Mediterrània occidental el 218 aC superposats a les fronteres actuals. La història de la península Ibèrica cartaginesa cobreix el període durant el qual la península Ibèrica estigué sota el domini de l'Imperi Cartaginès, des de la conquesta per Amílcar Barca el 237 aC fins a la retirada de les últimes forces cartagineses d'Ibèria el 206 aC, en el transcurs de la Segona Guerra Púnica contra la República Romana.
Península Ibèrica cartaginesa і República Romana · Península Ibèrica cartaginesa і Segona Guerra Púnica ·
Pirineus
Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.
Pirineus і República Romana · Pirineus і Segona Guerra Púnica ·
Publi Corneli Escipió Africà Major
Publi Corneli Escipió Africà Major (llatí: Publius Cornelius Scipio Africanus Maior; nascut el 236 aC/235 aC i mort el 183 aC) fou un general i polític de l'antiga Roma que fou cònsol el 205 aC i el 194 aC.
Publi Corneli Escipió Africà Major і República Romana · Publi Corneli Escipió Africà Major і Segona Guerra Púnica ·
Publi Corneli Escipió Emilià Africà Menor
Publi Corneli Escipió Emilià Africà Menor o el Jove (Publius Cornelius Scipio Aemilianus Africanus Minor), nascut l'any 185 aC i mort el 129 aC, va ser un militar i magistrat romà.
Publi Corneli Escipió Emilià Africà Menor і República Romana · Publi Corneli Escipió Emilià Africà Menor і Segona Guerra Púnica ·
Regne de Macedònia
El Regne de Macedònia (grec: Μακεδονία) fou un regne hel·lènic que va existir des d'una època desconeguda fins a la conquesta romana del 168 aC.
Regne de Macedònia і República Romana · Regne de Macedònia і Segona Guerra Púnica ·
Riu Po
El riu Po (en llatí: Padus, en grec: Ηριδανός /Eridanós/ i, posteriorment Πάδος /Pados/) és el riu italià més important, tant per la seva longitud, 652 km, com pel seu cabal màxim, 10.300 m³/s a Pontelagoscuro, una frazione del municipi de Ferrara.
República Romana і Riu Po · Riu Po і Segona Guerra Púnica ·
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
República Romana і Roma · Roma і Segona Guerra Púnica ·
Sardenya
Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.
República Romana і Sardenya · Sardenya і Segona Guerra Púnica ·
Senat Romà
El Senat Romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.
República Romana і Senat Romà · Segona Guerra Púnica і Senat Romà ·
Setge de Sagunt
El Setge de Sagunt, conegut també com a presa de Sagunt, foren un conjunt d'operacions militars dutes a terme entre el 219 aC i el 218 aC entre els cartaginesos, dirigits per Hanníbal Barca, i els edetans o saguntins.
República Romana і Setge de Sagunt · Segona Guerra Púnica і Setge de Sagunt ·
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
República Romana і Sicília · Segona Guerra Púnica і Sicília ·
Titus Livi
Tit Livi, Titus Livi (en llatí: Titus Livius) o simplement Livi (Pàdua, 59 aC – 17 dC) fou un historiador romà.
República Romana і Titus Livi · Segona Guerra Púnica і Titus Livi ·
Tunis
Tunis és la capital i la ciutat principal de Tunísia.
República Romana і Tunis · Segona Guerra Púnica і Tunis ·
202 aC
El 202 aC és un any comú denominat així des de la introducció del calendari gregorià.
202 aC і República Romana · 202 aC і Segona Guerra Púnica ·
206 aC
Sense descripció.
206 aC і República Romana · 206 aC і Segona Guerra Púnica ·
218 aC
El 218 aC fou un any del calendari romà prejulià.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen República Romana і Segona Guerra Púnica
- Què tenen en comú República Romana і Segona Guerra Púnica
- Semblances entre República Romana і Segona Guerra Púnica
Comparació entre República Romana і Segona Guerra Púnica
República Romana té 206 relacions, mentre que Segona Guerra Púnica té 179. Com que tenen en comú 50, l'índex de Jaccard és 12.99% = 50 / (206 + 179).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre República Romana і Segona Guerra Púnica. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
