Accés més ràpid que el navegador!
139 les relacions: Alexandre VI, Alfons d'Aragó i Roig d'Ivorra, Alger, Alta Navarra, Aragó, Artur de Gal·les, Índies, Écija, Àvila, Badalona, Bandoler, Beaumontesos, Bugia (Algèria), Butlla, Capitulacions de Santa Fe, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Carles VIII de França, Casa de la Contractació d'Índies, Caterina d'Aragó, Cerdanya, Concejo de la Mesta, Conquesta, Consell d'Índies, Corona d'Aragó, Corona de Castella i Lleó, Corregiment, Cristòfor Colom, Cuba, Descobriment d'Amèrica, Emirat de Granada, Enric VIII d'Anglaterra, Expansionisme, Fadrique Álvarez de Toledo y Enríquez de Quiñones, Falange Española, Felip I de Castella, Fernando Gallego, Ferran el Catòlic, Ferran I de Nàpols, França, Francisco Jiménez de Cisneros, Germana de Foix, Germans Pinzón, Gonzalo Fernández de Córdoba, Granada, Guerra de Successió de Castella, Hisenda, Hispaniola, Hispània, Illa de San Salvador, Illes Canàries, ..., Innocenci VIII, Inquisició, Isabel d'Aragó i de Castella, Isabel I de Castella, Joan d'Aragó (príncep d'Astúries), Joana I de Castella, Juan de la Cosa, Jueus, Juli II, La Goleta, Llana, Lliga de Cambrai, Llista de bisbes i arquebisbes de Saragossa, Llista de reis de Castella, Lluís XII de França, Magrib, Mals usos, Manuel I de Portugal, Margarida d'Àustria (duquessa de Savoia), Maria d'Aragó i de Castella, Múrcia, Melilla, Morabatí (moneda), Muhàmmad XII, Nus gordià, Orà, Palos de la Frontera, Pamplona, Papa, Península Ibèrica, Província de Huelva, Regne de Castella, Regne de Navarra, Regne de Nàpols, Remences, República de Venècia, Roma, Rosselló, Santa Fe (Granada), Sentència de Guadalupe, Sevilla, Sixt IV, Sultà, Tenerife, Terç, Tomás de Torquemada, Tractat d'Alcáçovas, Tractat de Barcelona (1493), Tractat de Tordesillas, Trípoli, Tunis, Vélez de la Gomera, 12 d'octubre, 1467, 1469, 1470, 1474, 1475, 1478, 1479, 1480, 1482, 1484, 1486, 1487, 1488, 1489, 1490, 1491, 1492, 1493, 1494, 1496, 1497, 1498, 1500, 1503, 1504, 1505, 1506, 1508, 1510, 1512, 1516, 1517, 1523, 17 d'abril, 2 d'agost, 2 de gener. Ampliar l'índex (89 més) »
Alexandre VI
Alexandre VI és el nom que va adoptar Roderic Llançol i de Borja, conegut com a Roderic de Borja, en ser nomenat papa.
Nou!!: Reis Catòlics і Alexandre VI · Veure més »
Alfons d'Aragó i Roig d'Ivorra
Alfons d'Aragó i Roig d'Ivorra (Cervera, 1470 - Lécera, 1520) va ser un noble i religiós català, fill natural de Ferran el Catòlic.
Nou!!: Reis Catòlics і Alfons d'Aragó i Roig d'Ivorra · Veure més »
Alger
Alger (literalment ‘les Illes’; en amazic Dzayer; antigament, Icosium) és la capital i la ciutat més gran d'Algèria.
Nou!!: Reis Catòlics і Alger · Veure més »
Alta Navarra
Les sis merindades de Navarra. LAlta Navarra (en basca Nafarroa Garaia) és el nom que es dona en la literatura basca almenys des del a la porció del regne de Navarra que va quedar sota sobirania castellana en 1515 (la part francesa correspon a la Baixa Navarra, en basc Nafarroa Beherea o Baxenabarre).
Nou!!: Reis Catòlics і Alta Navarra · Veure més »
Aragó
Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.
Nou!!: Reis Catòlics і Aragó · Veure més »
Artur de Gal·les
Arthur Tudor (20 de setembre de 1486 – 2 d'abril de 1502) fou Príncep de Gal·les, Comte de Chester i Duc de Cornualla.
Nou!!: Reis Catòlics і Artur de Gal·les · Veure més »
Índies
Papua Occidental Les Índies (pluralització Índia, ja que aquest era el territori de referència) foren diverses regions d'Àsia i Amèrica, denominades fins al s. XIX.
Nou!!: Reis Catòlics і Índies · Veure més »
Écija
Écija és un municipi de la província de Sevilla (Andalusia, Espanya) situat a la riba del riu Genil.
Nou!!: Reis Catòlics і Écija · Veure més »
Àvila
Àvila (oficialment i en castellà, Ávila) és capital de la seva província homònima, a la comunitat autònoma de Castella i Lleó.
Nou!!: Reis Catòlics і Àvila · Veure més »
Badalona
Badalona és una ciutat i municipi de la comarca del Barcelonès.
Nou!!: Reis Catòlics і Badalona · Veure més »
Bandoler
El bandoler, bandit o bandejat és la persona que viu fora de llei, armada, i que sol ajuntar-se amb altres, constituint colles, per dur a terme les seves accions ofensives o defensives, entre les quals destaquen els robatoris, sovint per assalt, que constitueixen freqüentment el mètode utilitzat per a subsistir.
Nou!!: Reis Catòlics і Bandoler · Veure més »
Beaumontesos
Els beaumontesos van ser els partidaris de l'antic bàndol nobiliari dels Beaumont.
Nou!!: Reis Catòlics і Beaumontesos · Veure més »
Bugia (Algèria)
Vista general Vista del front marítim Bugia (en català antic: Bogia;, pronunciat) és una ciutat de situada al golf de Bugia, i és la capital de la província de Bugia, al nord d'Algèria.
Nou!!: Reis Catòlics і Bugia (Algèria) · Veure més »
Butlla
Una butlla o butla és un document segellat sobre assumptes polítics o religiosos.
Nou!!: Reis Catòlics і Butlla · Veure més »
Capitulacions de Santa Fe
Les Capitulacions de Santa Fe és un document signat pels Reis Catòlics el 17 d'abril del 1492 a Santa Fe (Granada), sobre l'expedició marítima de Cristòfol Colom a les Índies per la ruta d'occident.
Nou!!: Reis Catòlics і Capitulacions de Santa Fe · Veure més »
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Nou!!: Reis Catòlics і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Carles VIII de França
Carles VIII de França dit «l'Afable» (Amboise, 30 de juny de 1470 - íd. 7 d'abril de 1498) fou rei de França (1483-1498).
Nou!!: Reis Catòlics і Carles VIII de França · Veure més »
Casa de la Contractació d'Índies
La Casa de la Contractació d'Índies va ser una institució de la Corona de Castella que es va establir el 1503.
Nou!!: Reis Catòlics і Casa de la Contractació d'Índies · Veure més »
Caterina d'Aragó
Caterina d'Aragó (Alcalá de Henares, 16 de desembre de 1485 - Kimbolton, Anglaterra, 7 de gener de 1536) fou infanta d'Aragó i de Castella, princesa de Gal·les i reina consort d'Anglaterra (1509-1533).
Nou!!: Reis Catòlics і Caterina d'Aragó · Veure més »
Cerdanya
Querol (a l'esquerra) i al fons el massís del Carlit. La Cerdanya (o Cerdanya, sense article) és una comarca natural de Catalunya situada als Pirineus Catalans, a la capçalera del riu Segre.
Nou!!: Reis Catòlics і Cerdanya · Veure més »
Concejo de la Mesta
La Mesta, formalment en castellà "Honrado Concejo de la Mesta de pastores" era una agrupació de ramaders castellans que regulaven la transhumància en l'edat mitjana i edat moderna als regnes de la Península Ibèrica.
Nou!!: Reis Catòlics і Concejo de la Mesta · Veure més »
Conquesta
Conquesta d'un territori i la seva població Una conquesta és el procés de fer propi quelcom (un poble, un país, un territori, etc.), per part d'una persona o institució, per la força de les armes.
Nou!!: Reis Catòlics і Conquesta · Veure més »
Consell d'Índies
Territoris adscrits al Consell de Flandes El Real i Suprem Consell d'Índies, conegut simplement com a Consell d'Índies, va ser l'òrgan més important de l'administració indiana (Amèrica i les Filipines), ja que assessorava al Rei en la funció executiva, legislativa i judicial.
Nou!!: Reis Catòlics і Consell d'Índies · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: Reis Catòlics і Corona d'Aragó · Veure més »
Corona de Castella i Lleó
La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.
Nou!!: Reis Catòlics і Corona de Castella i Lleó · Veure més »
Corregiment
Un corregiment era, primigèniament, una demarcació administrativa del regne de Castella, a càrrec d'un corregidor i d'un tinent de corregidor.
Nou!!: Reis Catòlics і Corregiment · Veure més »
Cristòfor Colom
Cristòfor Colom (també Cristòfol Colom en algunes variants de la llengua) (Gènova,Vegeu el capítol sobre els seus orígens per més detalls 1436/1451 — † Valladolid, 1506) fou un navegant, cartògraf, almirall, virrei i governador general de les Índies al servei dels reis Catòlics, conegut internacionalment amb el cognom llatinitzat de Columbus, o adaptat a les diferents llengües.
Nou!!: Reis Catòlics і Cristòfor Colom · Veure més »
Cuba
Cuba, oficialment la República de Cuba, és un Estat del mar Carib integrat per l'illa de Cuba —la més gran i la segona més poblada de les Antilles—, l'illa de la Juventud, i altres illes adjacents.
Nou!!: Reis Catòlics і Cuba · Veure més »
Descobriment d'Amèrica
Els 4 viatges de Cristòfor Colom El terme descobriment d'Amèrica (arribada a Amèrica) s'utilitza per a referir-se a la primera arribada documentada d'europeus a Amèrica amb grans conseqüències històriques Al, el terme descobriment era sinònim de cristianització.
Nou!!: Reis Catòlics і Descobriment d'Amèrica · Veure més »
Emirat de Granada
LEmirat, Taifa o Regne de Granada o Gharnata va ser un regne andalusí amb capital a Granada. El seu últim rei va ser Boabdil, que va perdre el tron davant els reis Catòlics el 2 de gener de 1492.
Nou!!: Reis Catòlics і Emirat de Granada · Veure més »
Enric VIII d'Anglaterra
va ser rei d'Anglaterra i senyor d'Irlanda des del 21 d'abril de 1509 fins a la seva mort.
Nou!!: Reis Catòlics і Enric VIII d'Anglaterra · Veure més »
Expansionisme
L'expansionisme és una política d'un estat que aspira i actua a eixamplar el territori, la influència política i la dominació econòmica en detriment d'altres estats i pobles.
Nou!!: Reis Catòlics і Expansionisme · Veure més »
Fadrique Álvarez de Toledo y Enríquez de Quiñones
Fadrique Álvarez de Toledo y Enríquez de Quiñones (1460-1531), II Duc d'Alba des del 1488 fou Marquès de Còria, Comte de Salvaterra i Piedrahíta i Senyor de Valdecorneja.
Nou!!: Reis Catòlics і Fadrique Álvarez de Toledo y Enríquez de Quiñones · Veure més »
Falange Española
Falange Española (FE) era un partit polític espanyol feixista, fundat el 29 d'octubre de 1933 per José Antonio Primo de Rivera, fill del dictador Miguel Primo de Rivera.
Nou!!: Reis Catòlics і Falange Española · Veure més »
Felip I de Castella
Felip el Bell en un retrat de 1500 Felip I de Castella, dit el Bell (el Hermoso en castellà; Bruges, Flandes, 22 de juny de 1478 - Burgos, 25 de setembre de 1506), fou un arxiduc d'Àustria i sobirà dels territoris pertanyents a la dinastia del ducat –nominal– de Borgonya des del 1482 al 1506.
Nou!!: Reis Catòlics і Felip I de Castella · Veure més »
Fernando Gallego
''Crist beneint'' de Fernando Gallego (Museu del Prado) Epifania'', al MNAC Fernando Gallego (ca. 1440 - 1507) va ser un pintor espanyol de l'escola hispano-flamenca.
Nou!!: Reis Catòlics і Fernando Gallego · Veure més »
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Nou!!: Reis Catòlics і Ferran el Catòlic · Veure més »
Ferran I de Nàpols
Ferran I de Nàpols (València, 1423 - Nàpols, 1494) fou rei de Nàpols (1458 - 1494).
Nou!!: Reis Catòlics і Ferran I de Nàpols · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Reis Catòlics і França · Veure més »
Francisco Jiménez de Cisneros
Francisco Jiménez de Cisneros, de naixement Gonzalo Jiménez de Cisneros, i més conegut com el cardenal Cisneros (Torrelaguna, Corona de Castella 1436 - Roa 1517) fou un religiós franciscà i assessor d'estat, tercer Inquisidor general de Castella i regent a la mort dels reis Felip I i Ferran el Catòlic.
Nou!!: Reis Catòlics і Francisco Jiménez de Cisneros · Veure més »
Germana de Foix
Germana de Foix (Foix, 1488 - Llíria, 15 d'octubre de 1536) fou virreina de València (1523-1536), reina consort d'Aragó (1505-1516) i vescomtessa de Castellbò (1513-1536).
Nou!!: Reis Catòlics і Germana de Foix · Veure més »
Germans Pinzón
Estàtua dels Germans Pinzón a Palos de la Frontera. Els germans Pinzón van ser els tres membres de la família Pinzón de Palos de la Frontera (Huelva),Existeix un document, a l'Arxiu de Simancas en el Registro general del Sello de març de 1505, on es recullen els termes de l'herència de la mare dels Pinzón.
Nou!!: Reis Catòlics і Germans Pinzón · Veure més »
Gonzalo Fernández de Córdoba
Gonzalo Fernández de Córdoba (Montilla, Còrdova, Corona de Castella, 1 de setembre de 1453 - Granada, Corona de Castella, 2 de desembre de 1515) fou un militar i noble andalús al servei dels Reis Catòlics, anomenat el Gran Capità per la seva excel·lència en l'art de la guerra.
Nou!!: Reis Catòlics і Gonzalo Fernández de Córdoba · Veure més »
Granada
Granada és un municipi i una ciutat espanyola, capital de la província homònima, a la comunitat autònoma d'Andalusia.
Nou!!: Reis Catòlics і Granada · Veure més »
Guerra de Successió de Castella
La segona Guerra de Successió de Castella, també coneguda per Guerra de Beltraneja, fou una guerra que va tenir lloc a la corona de Castella per determinar la successió d'aquesta.
Nou!!: Reis Catòlics і Guerra de Successió de Castella · Veure més »
Hisenda
Hom denomina hisenda una finca agrícola, heretat, de grans dimensions, generalment una explotació de caràcter latifundista, amb un nucli d'habitatges, normalment d'alt valor arquitectònic.
Nou!!: Reis Catòlics і Hisenda · Veure més »
Hispaniola
La Hispaniola (forma llatinitzada de l'espanyol La Española) és una illa del grup de les Grans Antilles, al mar Carib, situada al sud-est de Cuba i a l'oest de Puerto Rico.
Nou!!: Reis Catòlics і Hispaniola · Veure més »
Hispània
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.
Nou!!: Reis Catòlics і Hispània · Veure més »
Illa de San Salvador
* illa de San Salvador o Guanahani, illa a les Bahames.
Nou!!: Reis Catòlics і Illa de San Salvador · Veure més »
Illes Canàries
Les Illes Canàries (oficialment i en castellà las Islas Canarias) és un arxipèlag africà de vuit illes volcàniques de l'oceà Atlàntic, situades al nord-oest del continent africà, concretament davant les costes del Marroc i el Sàhara Occidental.
Nou!!: Reis Catòlics і Illes Canàries · Veure més »
Innocenci VIII
Innocenci VIII (Gènova, 1434 - Roma, 25 de juliol de 1492) va ser Papa de Roma entre el 1484 i el 1492.
Nou!!: Reis Catòlics і Innocenci VIII · Veure més »
Inquisició
Galileo Galilei jutjat per la Inquisició La inquisició va ser un seguit d'institucions judicials, majoritàriament a l'Església Catòlica Romana, d'origen medieval i que tenien com a missió vetllar per la integritat dels costums i per la puresa de la fe cristiana i de combatre i castigar les heretgies (les idees que l'Església considerava falses).
Nou!!: Reis Catòlics і Inquisició · Veure més »
Isabel d'Aragó i de Castella
Isabel d'Aragó i de Castella (Dueñas, Palència, 1 o 2 d'octubre de 1470 - Saragossa, 23 d'agost de 1498) va ser infanta de Castella i d'Aragó, la primogènita dels Reis Catòlics, Isabel i Ferran.
Nou!!: Reis Catòlics і Isabel d'Aragó i de Castella · Veure més »
Isabel I de Castella
Isabel I de Castella o Isabel la Catòlica (Madrigal de las Altas Torres, Regne de Castella, 22 d'abril de 1451 - Medina del Campo, 26 de novembre de 1504) fou reina de Castella (1474-1504), reina consort de Sicília (1469-1504) i d'Aragó (1479-1504).
Nou!!: Reis Catòlics і Isabel I de Castella · Veure més »
Joan d'Aragó (príncep d'Astúries)
Joan d'Aragó (Sevilla, 30 de juny de 1478 - Salamanca, 4 d'octubre de 1497) va ser un infant d'Aragó i de Castella, únic fill mascle dels Reis Catòlics, esdevingut hereu dels seus regnes.
Nou!!: Reis Catòlics і Joan d'Aragó (príncep d'Astúries) · Veure més »
Joana I de Castella
Joana I de Castella (Toledo, 6 de novembre de 1479 - Castell de Tordesillas, Valladolid, 12 d'abril de 1555), coneguda també com a Joana la Boja (la Loca, en castellà), fou princesa d'Astúries i de Girona (1497-1504), reina de Castella, de Lleó, etc., senyora de Biscaia (1504-1555), duquessa de Montblanc (1497-1504) i comtessa de Flandes (1504-1555).
Nou!!: Reis Catòlics і Joana I de Castella · Veure més »
Juan de la Cosa
Juan de la Cosa (de vegades anomenat El Vizcaíno) (Santoña, Cantàbria, 1450 o 1460 – Turbaco, Colòmbia, desembre de 1509) va ser un navegant i cartògraf, conegut per haver dissenyat el primer mapa del món que mostrava els territoris descoberts a Amèrica durant el.
Nou!!: Reis Catòlics і Juan de la Cosa · Veure més »
Jueus
Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.
Nou!!: Reis Catòlics і Jueus · Veure més »
Juli II
Giuliano della Rovere (Albisola Superiore, 5 de desembre de 1443 – Roma, 21 de febrer de 1513) va ser cap de l'Església Catòlica i governant dels Estats Pontificis des de 1503 fins a la seva mort el 1513 sota el nom de Juli II - Papa Giulio II, Iulius II.
Nou!!: Reis Catòlics і Juli II · Veure més »
La Goleta
La Goleta La Goleta és una ciutat de Tunísia, a la governació de Tunis, situada uns 7 km a l'est de Tunis, a la costa, però a l'altre costat del llac de Tunis.
Nou!!: Reis Catòlics і La Goleta · Veure més »
Llana
Llana de pèl llarg i curt mostrada per un treballador del South Central Family Farm Research Center a Boonesville, Arkansas, als Estats Units d'Amèrica. La llana és una fibra natural obtinguda a partir del pèl d'alguns animals i utilitzada habitualment per a fer teixits, especialment per abrigar-se del fred.
Nou!!: Reis Catòlics і Llana · Veure més »
Lliga de Cambrai
La Lliga de Cambrai, una de les importants aliances associades a les Guerres d'Itàlia va ser una coalició contra la República de Venècia, organitzada en els dos tractats firmats a la ciutat francesa de Cambrai el 10 de desembre de 1508.
Nou!!: Reis Catòlics і Lliga de Cambrai · Veure més »
Llista de bisbes i arquebisbes de Saragossa
La llista de bisbes i arquebisbes del bisbat de Saragossa es compon per bisbes fins al, quan seran arquebisbes.
Nou!!: Reis Catòlics і Llista de bisbes i arquebisbes de Saragossa · Veure més »
Llista de reis de Castella
s El que segueix és una llista cronològica dels sobirans castellans, des de la formació vers l'any 930 del comtat de Castella fins a la posterior formació el 1029 com a regne de Castella; la formació de la corona de Castella el 1217, per la seva unió amb el regne de Lleó; i la unió dinàstica amb la Corona d'Aragó fins a Carles II.
Nou!!: Reis Catòlics і Llista de reis de Castella · Veure més »
Lluís XII de França
Lluís XII de França o Lluís II d'Orleans dit “el Pare del Poble” (Blois, 27 de juny de 1462 - París, 1 de gener de 1515) fou duc d'Orleans i Valois (1465-1515); rei de França (1498- 1515), duc de Milà (1498-1512) i rei de Nàpols (1501-1504).
Nou!!: Reis Catòlics і Lluís XII de França · Veure més »
Magrib
D'oest a est: Mauritània, Sàhara occidental, Marroc, Algèria, Líbia i Tunísia Mapa de la '''Tamazgha.''' El Magrib o Magreb (o, literalment ‘l'Oest (Àrab)’ o ‘l'Occident (Àrab)’), també anomenat Àfrica del Nord o Tamazgha, és la part de l'Àfrica del Nord que inclou el Marroc, Algèria, Tunísia, el Sàhara Occidental, Líbia i Mauritània (és a dir, en queda exclosa la vall del Nil).
Nou!!: Reis Catòlics і Magrib · Veure més »
Mals usos
Un camperol en una Bíblia del segle XIII Els mals usos són un conjunt de determinats costums feudals, generalment gravàmens i maltractaments, a què estaven sotmesos els pagesos per part del seu senyor a l'edat mitjana a la corona d'Aragó i també en altres països feudals europeus.
Nou!!: Reis Catòlics і Mals usos · Veure més »
Manuel I de Portugal
Manuel I de Portugal, dit l'Afortunat (Alcochete, 1469 - Lisboa, 1521), fou infant de Portugal i rei de Portugal (1495-1521).
Nou!!: Reis Catòlics і Manuel I de Portugal · Veure més »
Margarida d'Àustria (duquessa de Savoia)
Imatge de Margarida d'Habsburg, pintada pel Mestre de Moulins vers el 1490. Margarida d'Àustria o Margarida d'Habsburg (Brussel·les, Països Baixos borgonyons 10 de gener de 1480 - Mechelen –o Malines–, 1 de desembre de 1530) fou una princesa borgonyona, filla de l'emperador Maximilià I d'Àustria, duquessa consort de Savoia, comtessa consort de Ginebra i titular de Charlorais.
Nou!!: Reis Catòlics і Margarida d'Àustria (duquessa de Savoia) · Veure més »
Maria d'Aragó i de Castella
Maria d'Aragó (Còrdova, 29 de juny de 1482 - Lisboa, 7 de març de 1517) va ser una infanta de Castella i princesa d'Aragó, filla dels Reis Catòlics, esdevinguda reina consort de Portugal (1500-1517) pel seu matrimoni amb Manuel I.
Nou!!: Reis Catòlics і Maria d'Aragó i de Castella · Veure més »
Múrcia
Múrcia (oficialment i en castellà Murcia) és una ciutat de 447 182 (2018) habitants, que forma una conurbació de més de 550 000 habitants amb els municipis de Molina de Segura i Alcantarilla, ambdós a 6 quilòmetres del seu centre urbà.
Nou!!: Reis Catòlics і Múrcia · Veure més »
Melilla
Melilla (o, en la pronunciació actual i local, Mlila; en amazic Tamlilt; Rusadir) és una ciutat autònoma d'Espanya situada al nord d'Àfrica.
Nou!!: Reis Catòlics і Melilla · Veure més »
Morabatí (moneda)
Moneda de 4 morabatins de coure dels Reis Catòlics El morabatí o maravedís (en castellà maravedí o maravedís) fou una antiga moneda de la península Ibèrica.
Nou!!: Reis Catòlics і Morabatí (moneda) · Veure més »
Muhàmmad XII
Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad o Muhàmmad XII de Granada (Granada, 1452 - Fes, 1528), conegut pels cristians com Boabdil, va ser el darrer rei musulmà de Granada pertanyent a la dinastia nassarita.
Nou!!: Reis Catòlics і Muhàmmad XII · Veure més »
Nus gordià
''Alexandre tallant el nus gordià'', de Jean-Simon Berthélemy (1743–1811). L'expressió nus gordià procedix d'una llegenda segons la qual un rei de Gòrdion a Frígia, (actual Anatòlia) anomenat Gordios portava els seus bous lligats al jou amb unes cordes nugades de manera tan complicada que era impossible deslligar-les.
Nou!!: Reis Catòlics і Nus gordià · Veure més »
Orà
Orà (‘dels dos lleons’) és una ciutat del nord-oest d'Algèria, situada a la costa de la mar Mediterrània.
Nou!!: Reis Catòlics і Orà · Veure més »
Palos de la Frontera
La ciutat de Palos de la Frontera és un municipi situat a la província de Huelva.
Nou!!: Reis Catòlics і Palos de la Frontera · Veure més »
Pamplona
Pamplona (cooficialment en basc: Iruña, segons l'Euskaltzaindia: Iruñea) és la ciutat capital de la comunitat foral de Navarra, el vell Reialme de Navarra.
Nou!!: Reis Catòlics і Pamplona · Veure més »
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Nou!!: Reis Catòlics і Papa · Veure més »
Península Ibèrica
La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.
Nou!!: Reis Catòlics і Península Ibèrica · Veure més »
Província de Huelva
La província de Huelva és una de les vuit províncies que componen la comunitat autònoma d'Andalusia.
Nou!!: Reis Catòlics і Província de Huelva · Veure més »
Regne de Castella
El Regne de Castella va sorgir al, a partir del comtat de Castella, després de l'entronització de Ferran I. Aquesta terra era habitada majoritàriament per habitants d'origen càntabre i basc amb un dialecte romanç propi, el castellà i unes lleis diferenciades.
Nou!!: Reis Catòlics і Regne de Castella · Veure més »
Regne de Navarra
El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.
Nou!!: Reis Catòlics і Regne de Navarra · Veure més »
Regne de Nàpols
El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.
Nou!!: Reis Catòlics і Regne de Nàpols · Veure més »
Remences
Els pagesos de remença estaven al límit de la resistència de les injustes servituds. A la Catalunya feudal, els remences o pagesos de remença eren pagesos sotmesos a la servitud de la gleva que no podien abandonar el mas sense haver-se redimit del seu senyor.
Nou!!: Reis Catòlics і Remences · Veure més »
República de Venècia
La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, amb la ciutat de Venècia com a centre.
Nou!!: Reis Catòlics і República de Venècia · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Reis Catòlics і Roma · Veure més »
Rosselló
Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Rosselló és una comarca històrica catalana administrativament a l'extrem sud-oriental de l'estat francès.
Nou!!: Reis Catòlics і Rosselló · Veure més »
Santa Fe (Granada)
Santa Fe és un municipi de la província de Granada, a la comunitat autònoma d'Andalusia.
Nou!!: Reis Catòlics і Santa Fe (Granada) · Veure més »
Sentència de Guadalupe
500 aniversari del compromís remença de l'arbitratge reial signat al monestir d'Amer La Sentència de Guadalupe o Sentència Arbitral de Guadalupe és una disposició adoptada per Ferran II al Monestir de Santa Maria de Guadalupe (Extremadura) el 21 d'abril de 1486.
Nou!!: Reis Catòlics і Sentència de Guadalupe · Veure més »
Sevilla
Sevilla (tradicionalment, Sibília o Xibília) és un municipi i ciutat andalusa, capital de la província homònima i d'Andalusia.
Nou!!: Reis Catòlics і Sevilla · Veure més »
Sixt IV
Sixt IV (Celle Ligure, República de Gènova, 21 de juliol de 1414 - Roma, 12 d'agost de 1484) fou un papa de Roma.
Nou!!: Reis Catòlics і Sixt IV · Veure més »
Sultà
Un soldà o sultà (de l'àrab, i aquest de, ‘poder’) és un monarca que governa un país islàmic.
Nou!!: Reis Catòlics і Sultà · Veure més »
Tenerife
Tenerife és l'illa més extensa de l'arxipèlag de les Canàries, on ocupa una posició central respecte de les illes de Gran Canària, La Gomera i La Palma.
Nou!!: Reis Catòlics і Tenerife · Veure més »
Terç
Un terç era una unitat militar d'infanteria de l'exèrcit de la monarquia hispànica durant l'època de la Casa d'Àustria comprès entre el 1534 i el 1704.
Nou!!: Reis Catòlics і Terç · Veure més »
Tomás de Torquemada
Tomás de Torquemada OP (Torquemada, 14 d'octubre de 1420 — Àvila, 16 de setembre de 1498), va ser un frare dominic castellà i primer gran inquisidor del moviment espanyol per homogeneïtzar les pràctiques religioses amb les de l'Església catòlica a la finals del, coneguda també com a Inquisició espanyola o Santa Inquisició.
Nou!!: Reis Catòlics і Tomás de Torquemada · Veure més »
Tractat d'Alcáçovas
El Tractat d'Alcáçovas fou un tractat de pau entre el Regne de Portugal i els sobirans dels regnes Castella, Aragó i Sicília, signat a la localitat portuguesa d'Alcáçovas el 4 de setembre de 1479 i que entrà en vigor posteriorment, quan fou ratificat a Toledo el 6 de març de 1480.
Nou!!: Reis Catòlics і Tractat d'Alcáçovas · Veure més »
Tractat de Barcelona (1493)
El Tractat de Barcelona va ser un acord de "pau per territoris" pactat a Barcelona el 19 de gener de 1493.
Nou!!: Reis Catòlics і Tractat de Barcelona (1493) · Veure més »
Tractat de Tordesillas
El Tractat de Tordesillas va ser un tractat internacional signat a la ciutat de Tordesillas el 7 de juny de 1494 entre el Regne de Portugal i els Regnes de Castella i Lleó(...)queden e finquen para los dichos sennores Rey e Reyna de Castilla e de Aragón, etc e para sus subçesores e sus reynos(...) (Ferran el Catòlic per Aragó i Isabel la Catòlica per Castella i Lleó), per tal de donar legalitat a l'ocupació dels territoris que anaven explorant i descobrint.
Nou!!: Reis Catòlics і Tractat de Tordesillas · Veure més »
Trípoli
Trípoli és la capital del país, de la ''xabiyya'' de Trípoli i la ciutat més gran de Líbia.
Nou!!: Reis Catòlics і Trípoli · Veure més »
Tunis
Tunis és la capital i la ciutat principal de Tunísia.
Nou!!: Reis Catòlics і Tunis · Veure més »
Vélez de la Gomera
El penyal de Vélez de la Gomera, també anomenat San Antonio, és una petita península rocosa —abans una illa— situada a la costa nord del Marroc i inclosa en les anomenades places de sobirania, és a dir, territoris on Espanya exerceix sobirania a la costa africana.
Nou!!: Reis Catòlics і Vélez de la Gomera · Veure més »
12 d'octubre
El 12 d'octubre és el dos-cents vuitanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Reis Catòlics і 12 d'octubre · Veure més »
1467
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Reis Catòlics і 1467 · Veure més »
1469
(Brescia.
Nou!!: Reis Catòlics і 1469 · Veure més »
1470
Mapa d'Europa a l'any 1470.
Nou!!: Reis Catòlics і 1470 · Veure més »
1474
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Reis Catòlics і 1474 · Veure més »
1475
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Reis Catòlics і 1475 · Veure més »
1478
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Reis Catòlics і 1478 · Veure més »
1479
; Països Catalans.
Nou!!: Reis Catòlics і 1479 · Veure més »
1480
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Reis Catòlics і 1480 · Veure més »
1482
Països Catalans.
Nou!!: Reis Catòlics і 1482 · Veure més »
1484
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Reis Catòlics і 1484 · Veure més »
1486
Països Catalans.
Nou!!: Reis Catòlics і 1486 · Veure més »
1487
Països Catalans.
Nou!!: Reis Catòlics і 1487 · Veure més »
1488
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Reis Catòlics і 1488 · Veure més »
1489
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Reis Catòlics і 1489 · Veure més »
1490
Països Catalans.
Nou!!: Reis Catòlics і 1490 · Veure més »
1491
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Reis Catòlics і 1491 · Veure més »
1492
;Països Catalans.
Nou!!: Reis Catòlics і 1492 · Veure més »
1493
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Reis Catòlics і 1493 · Veure més »
1494
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Reis Catòlics і 1494 · Veure més »
1496
''Retrat de l'artista i la seva dona'' (1496), del mestre de Frankfurt.
Nou!!: Reis Catòlics і 1496 · Veure més »
1497
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Reis Catòlics і 1497 · Veure més »
1498
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Reis Catòlics і 1498 · Veure més »
1500
Sense descripció.
Nou!!: Reis Catòlics і 1500 · Veure més »
1503
;Països Catalans.
Nou!!: Reis Catòlics і 1503 · Veure més »
1504
Sense descripció.
Nou!!: Reis Catòlics і 1504 · Veure més »
1505
Sense descripció.
Nou!!: Reis Catòlics і 1505 · Veure més »
1506
;Països Catalans.
Nou!!: Reis Catòlics і 1506 · Veure més »
1508
Sense descripció.
Nou!!: Reis Catòlics і 1508 · Veure més »
1510
Primera pàgina del llibre sacramental de baptismes de la parròquia de Sant Just Desvern (Baix Llobregat).
Nou!!: Reis Catòlics і 1510 · Veure més »
1512
El 1512 (MDXII) fou un any de traspàs començat en dijous que pertany a l'edat moderna.
Nou!!: Reis Catòlics і 1512 · Veure més »
1516
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Reis Catòlics і 1516 · Veure més »
1517
Sense descripció.
Nou!!: Reis Catòlics і 1517 · Veure més »
1523
El 1523 (MDXXIII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Reis Catòlics і 1523 · Veure més »
17 d'abril
El 17 d'abril és el cent setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Reis Catòlics і 17 d'abril · Veure més »
2 d'agost
El 2 d'agost és el dos-cents catorzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quinzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Reis Catòlics і 2 d'agost · Veure més »
2 de gener
El 2 de gener és el segon dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Reis Catòlics і 2 de gener · Veure més »
Redirigeix aquí:
Els Reis Catòlics, Els reis catolics, Reis catòlics.
