Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Regne de Castella і Senyera reial
Regne de Castella і Senyera reial tenen 17 coses en comú (en Uniopèdia): Alfons el Bataller, Alfons IX de Lleó, Alfons VIII de Castella, Alfons X de Castella, Berenguera de Castella, Castellà, Comtat de Barcelona, Escut d'armes, Ferran I de Lleó, Ferran III de Castella, Peronella d'Aragó, Ramon Berenguer IV, Regne d'Aragó, Sanç III de Castella, Sanç III de Pamplona, Sança I de Lleó, Urraca I de Lleó.
Alfons el Bataller
Alfons el Bataller o Alfons I d'Aragó, nascut Alfons Sanxes (Jaca, 1073 - Poleñino, 1134)Diccionari d'Història de Catalunya; p. 27; ed.
Alfons el Bataller і Regne de Castella · Alfons el Bataller і Senyera reial ·
Alfons IX de Lleó
Alfons IX de Lleó (Zamora, 1171-Vilanova de Sarria, 1230) fou rei de Lleó (1188-1230).
Alfons IX de Lleó і Regne de Castella · Alfons IX de Lleó і Senyera reial ·
Alfons VIII de Castella
Alfons VIII de Castella, anomenat el Noble (Sòria, 1155 - Gutierre-Muñoz, 1214) fou rei de Castella (1158-1214).
Alfons VIII de Castella і Regne de Castella · Alfons VIII de Castella і Senyera reial ·
Alfons X de Castella
Alfons X el Savi i la seva cort. Alfons X de Castella, dit el Savi (Toledo, 23 de novembre de 1221 - Sevilla, 4 d'abril de 1284), fou rei de Castella (1252-1284).
Alfons X de Castella і Regne de Castella · Alfons X de Castella і Senyera reial ·
Berenguera de Castella
Berenguera de Castella (Segòvia 1180 - Monestir de Santa Maria la Real de Las Huelgas, Burgos 1246) fou reina de Castella (1217) i reina consort de Lleó (1197-1204).
Berenguera de Castella і Regne de Castella · Berenguera de Castella і Senyera reial ·
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Castellà і Regne de Castella · Castellà і Senyera reial ·
Comtat de Barcelona
El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.
Comtat de Barcelona і Regne de Castella · Comtat de Barcelona і Senyera reial ·
Escut d'armes
Escut d'armes de Portugal. Un escut d'armes, escut heràldic, armories o, simplement, escut, és una representació simbòlica de persones o entitats que es deriva de la pràctica medieval de pintar dissenys sobre l'escut i sobre les robes dels cavallers per permetre la identificació en la batalla i més tard en les justes i els tornejos.
Escut d'armes і Regne de Castella · Escut d'armes і Senyera reial ·
Ferran I de Lleó
Ferran I de Lleó i Castella, dit el Magne (Navarra, 1016 - Lleó, 27 de desembre de 1065), fou rei de Lleó (1037- 1065).
Ferran I de Lleó і Regne de Castella · Ferran I de Lleó і Senyera reial ·
Ferran III de Castella
Ferran III de Castella, dit el Sant (Zamora, 1199 - Sevilla, 1252), fou rei de Castella (1217-1252) i de Lleó (1230-1252).
Ferran III de Castella і Regne de Castella · Ferran III de Castella і Senyera reial ·
Peronella d'Aragó
Peronella I d'Aragó (en aragonès: Peyronela/Peronella; Osca, 29 de juny?/ agost?Ubieto Arteta, Literatura medieval, pàg. 302; de 1136 – Santes Creus, 15 d'octubre de 1174) fou reina d'Aragó, comtessa de Ribagorça i Sobrarb i comtessa consort de Barcelona (1137-1162).
Peronella d'Aragó і Regne de Castella · Peronella d'Aragó і Senyera reial ·
Ramon Berenguer IV
Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.
Ramon Berenguer IV і Regne de Castella · Ramon Berenguer IV і Senyera reial ·
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Regne d'Aragó і Regne de Castella · Regne d'Aragó і Senyera reial ·
Sanç III de Castella
Sanç III, anomenat el Desitjat (1134 - Toledo, 1158), fou rei de Castella (1157-1158).
Regne de Castella і Sanç III de Castella · Sanç III de Castella і Senyera reial ·
Sanç III de Pamplona
Sanç III de Pamplona i Navarra, II d'Aragó i Castella i I de Ribagorça, anomenat comunament Sanç Garcés III i dit el Gran (ca. 992 - La Bureba, 22 d'octubre de 1035), fou rei de Navarra i comte d'Aragó (1004 - 1035), de Castella (1029 - 1035) i de Ribagorça (1018 - 1035).
Regne de Castella і Sanç III de Pamplona · Sanç III de Pamplona і Senyera reial ·
Sança I de Lleó
Sança Alfons de Lleó, sovint anomenada beata Sancha (1013 - 1067), fou reina de Lleó (1037-1065) i reina consort de Castella (1035-1065).
Regne de Castella і Sança I de Lleó · Sança I de Lleó і Senyera reial ·
Urraca I de Lleó
Urraca I de Lleó (Lleó, 24 de juny de 1081 - Saldaña, Palència, 8 de març de 1126) fou reina de Lleó i de Castella (1109-1126).
Regne de Castella і Urraca I de Lleó · Senyera reial і Urraca I de Lleó ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Regne de Castella і Senyera reial
- Què tenen en comú Regne de Castella і Senyera reial
- Semblances entre Regne de Castella і Senyera reial
Comparació entre Regne de Castella і Senyera reial
Regne de Castella té 78 relacions, mentre que Senyera reial té 450. Com que tenen en comú 17, l'índex de Jaccard és 3.22% = 17 / (78 + 450).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Regne de Castella і Senyera reial. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
