Taula de continguts
247 les relacions: Abdera, Abidos de Mísia, Administració provincial romana, Alaric I, Alexandre el Gran, Almogàver, Alopeconès, Amadocos II de Tràcia, Amadocos III, Amfípolis, Ammià Marcel·lí, Anaxibi, Anòs, Antíoc III, Apol·lònia de Tràcia, Apros, Aristòtil, Armènia, Artabazos I, Atos, August, Èumenes II de Pèrgam, Àtila, Bastarnes, Batalla de Marató, Batalla de Mícale, Batalla de Pidna, Batalla de Salamina, Bèroe de Tràcia, Bístons, Bízie, Bòsfor, Beòcia, Berisades, Bessos, Bisaltes, Bisante, Bisàltia, Bistonis, Bitínia, Bitis (príncep), Bizanci, Botieus, Bràsides, Bulgària, Calígula, Calcedònia, Cassi Dió, Caucons, Càrdia, ... Ampliar l'índex (197 més) »
Abdera
Localització d'Abdera i les seves dues successives metròpolis, Clazòmenes i Teos. Abdera (en llatí Abdera, en grec antic Ἄβδηρα o Ἄβδηρον) era una ciutat de la costa sud de Tràcia a l'est del riu Nestos (Νέστος).
Veure Tràcia і Abdera
Abidos de Mísia
Abidos (Ăbȳdus i Ăbȳdos) fou una ciutat de l'antiga Grècia situada a la regió de Mísia, a l'Hel·lespont, oposada a la ciutat de Sestos.
Veure Tràcia і Abidos de Mísia
Administració provincial romana
L'administració provincial romana es va crear quan la Primera Guerra Púnica va portar a l'expansió del territori de Roma, bàsicament a les illes mediterrànies.
Veure Tràcia і Administració provincial romana
Alaric I
Alaric I (d'Athal-ric, «noble i poderós»; Tomis, Estíria ~370 - ?) fou rei dels visigots del 395 al 410.
Veure Tràcia і Alaric I
Alexandre el Gran
Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.
Veure Tràcia і Alexandre el Gran
Almogàver
Almogàvers era la denominació que reberen els soldats autònoms en forma de companyies d'infanteria lleugera alçades a la corona d'Aragó (on es podien dir miquelets) i a la corona de Castella (on també s'anomenaven peones) durant l'edat mitjana, entre els segles i.Diccionari d'Història de Catalunya; ed.
Veure Tràcia і Almogàver
Alopeconès
LAlopeconès o Alopeconnès (en Alopekónnesos) era una ciutat de l'antiga Grècia situada a la costa occidental del Quersonès Traci.
Veure Tràcia і Alopeconès
Amadocos II de Tràcia
Amadocos II (en llatí Amadocus, en grec antic Ἀμάδoκoς) fou rei dels Odrisis de Tràcia a Maroneia i el Quersonès del 359 aC al 351 aC.
Veure Tràcia і Amadocos II de Tràcia
Amadocos III
Amadocos III (en grec antic Αμάδοκος, Amàdokos) era un dels prínceps odrisis de Tràcia que es disputaven el país contra el Regne de Macedònia.
Veure Tràcia і Amadocos III
Amfípolis
Pla esquemàtic d'Amfípolis Fresc d'una mansió hel·lenística d'Amfípolis Amfípolis (Amphipolis, en Ἀμφίπολις) era una ciutat de Macedònia, fronterera amb Tràcia, a la riba oriental de l'Estrímon a uns 25 estadis o 5 km de la costa, segons Tucídides.
Veure Tràcia і Amfípolis
Ammià Marcel·lí
Ammià Marcel·lí o Amià Marcel·lí va ser un militar i historiador romà del, el darrer ciutadà que va escriure una història profana en llatí, Res Gestae.
Veure Tràcia і Ammià Marcel·lí
Anaxibi
Anaxibi (en llatí Anaxibius, en grec antic Ἀναξίβιος) fou un navarc i harmost espartà que estava estacionat a Bizanci quan l'Expedició dels deu mil va arribar a Trapezus l'any 400 aC, després de la retirada que van emprendre en ser vençuts a la Batalla de Cunaxa.
Veure Tràcia і Anaxibi
Anòs
Anòs (en francès Anos) és un municipi francès, situat al departament dels Pirineus Atlàntics i a la regió de la Nova Aquitània.
Veure Tràcia і Anòs
Antíoc III
Moneda amb la imatge d'Antíoc. Antíoc III dit «el gran» (vers 241 aC-187 aC) fou rei selèucida del 223 aC al 187 aC.
Veure Tràcia і Antíoc III
Apol·lònia de Tràcia
Apol·lònia (Apollōnía) fou una ciutat de Tràcia a la regió de l'Edònida de localització insegura, però situada, en qualsevol cas, a la costa de la Perea Tàsica, enfront de l'illa de Tasos, de la qual sembla haver estat una colònia.
Veure Tràcia і Apol·lònia de Tràcia
Apros
Apros (Ἄπρος) fou una antiga ciutat grega a la Regió de Tràcia, actualment en la moderna Turquia.
Veure Tràcia і Apros
Aristòtil
Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.
Veure Tràcia і Aristòtil
Armènia
La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.
Veure Tràcia і Armènia
Artabazos I
Artabazos I (persa Artavazdâ, elamita Irdumasda, grec antic Ἀρτάβαζος) era un noble persa del que va exercir diversos càrrecs entre ells el de sàtrapa de Dascilios o Frígia Helespòntica.
Veure Tràcia і Artabazos I
Atos
El mont Atos (grec: Όρος Άθως, Oros Athos) és una muntanya a la península del mateix nom, situada a Macedònia, al nord de Grècia.
Veure Tràcia і Atos
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
Veure Tràcia і August
Èumenes II de Pèrgam
Èumenes II de Pèrgam (Eumenes) (–) fou fill d'Àtal I de Pèrgam al que va succeir a la seva mort el 197 aC.
Veure Tràcia і Èumenes II de Pèrgam
Àtila
Àtila (Attila; 406-453) fou el rei dels huns occidentals durant la primera meitat del.
Veure Tràcia і Àtila
Bastarnes
Els bastarnes (en llatí Bastarnae o Basternae, en grec antic Βαστάρναι o Βαστέρναι) eren un poble germànic -amb probable component cèltic- de la Sarmàcia europea, un dels més poderosos de la regió.
Veure Tràcia і Bastarnes
Batalla de Marató
La batalla de Marató (grec antic: Μάχη τοῦ Μαραθῶνος, Makhe tu Marathonos) fou un enfrontament entre els ciutadans d'Atenes, amb l'ajuda de Platea, i un exèrcit persa comandat per Datis i Artafernes.
Veure Tràcia і Batalla de Marató
Batalla de Mícale
La batalla de Mícale fou una de les dues principals batalles de la Segona guerra mèdica que acabaren amb la invasió de persa de Grècia.
Veure Tràcia і Batalla de Mícale
Batalla de Pidna
La Batalla de Pidna fou un enfrontament armat entre Roma i Macedònia que tingué lloc el 168 aC.
Veure Tràcia і Batalla de Pidna
Batalla de Salamina
La Batalla de Salamina Ναυμαχία τῆς Σαλαμῖνος, Naumakhia tes Salaminos) va ser una batalla naval entre les polis gregues i l'Imperi Persa que va tenir lloc el 480 aC als estrets entre el Pireu i l'Illa de Salamina, a prop d'Atenes.
Veure Tràcia і Batalla de Salamina
Bèroe de Tràcia
Bèroe (Βερόη) o Berea (Βέροια), anomenada a partir del Augusta Trajana (Augusta Traiana) i, a partir del, Irenòpolis (Εἰρηνόπoλις, en honor de l'emperadriu Irene), fou una ciutat de Tràcia situada a uns 130 km d'Adrianòpolis, i entre Filipòpolis (Plòvdiv) i Nicòpolis.
Veure Tràcia і Bèroe de Tràcia
Bístons
Els bístons (en llatí bistones, en grec antic Βίστονες) eren un poble traci que ocupava el territori entre Abdera i Dicea, prop del llac Bistonis, segons Heròdot i Estrabó.
Veure Tràcia і Bístons
Bízie
Bízia (en grec antic Βιζύη) és l'antic nom de l'actual Vize, a Turquia.
Veure Tràcia і Bízie
Bòsfor
El Bòsfor (en turc Boğaziçi o İstanbul Boğazı, literalment 'l'Estret' o 'l'Estret d'Istanbul') és un estret que separa la part europea de Turquia (la Trakya) de la part asiàtica (l'Anatòlia), i connecta la mar de Màrmara amb la mar Negra.
Veure Tràcia і Bòsfor
Beòcia
Beòcia és una regió de l'antiga Grècia, situada a l'oest de l'Àtica, amb capital a Orcomen i centre principal a Tebes.
Veure Tràcia і Beòcia
Berisades
Berisades (en grec antic Bερισαδης) fou rei dels odrisis de Tràcia que a la mort del seu pare el rei Cotis I (358 aC) va heretar els seus dominis conjuntament amb els seus germans Amadocos i Cersobleptes I. Va regnar poc temps i ja era mort el 352 aC.
Veure Tràcia і Berisades
Bessos
Els bessos habitaven a les muntanyes i al nord-oest de la tribu diesos. Els bessos (Bessi) eren una tribu tràcia independent que vivia en un territori que va de Mèsia fins al Ròdope, al sud de Tràcia, però sovint hom els situa a l'Hemimont, la serralada que separa Mèsia de Tràcia, a la zona nord de l'Hebros.
Veure Tràcia і Bessos
Bisaltes
Els bisaltes (en llatí bisaltae, en grec antic Βισάλτης) eren un poble traci que habitava la regió de Bisàltia, situada entre Macedònia i Tràcia.
Veure Tràcia і Bisaltes
Bisante
Bisante (en llatí Bisanthe, en grec antic Βισάνθη) era una gran ciutat de Tràcia a la costa de la Propòntida, que havia estat fundada per colons de Samos, segons Heròdot i Claudi Ptolemeu.
Veure Tràcia і Bisante
Bisàltia
Bisàltia (en llatí Bisaltia, en grec antic Βισαλτία) era un districte de Macedònia que anava des del riu Estrímon i el llac Cercinitis, a l'est, fins a Crestònia a l'oest, segons diu Heròdot.
Veure Tràcia і Bisàltia
Bistonis
El Bistonis (en llatí Bistonis, en grec antic Βιστονὶς λίμνη) era un llac de Tràcia al país dels bistons (o bistonis) dels que va prendre el nom, segons diuen Estrabó i Claudi Ptolemeu.
Veure Tràcia і Bistonis
Bitínia
Bitínia és una regió del nord-oest d'Àsia Menor, actualment Turquia, a la part asiàtica del Bòsfor i de cara a la mar Negra.
Veure Tràcia і Bitínia
Bitis (príncep)
Bitis (en llatí Bithys, en grec antic Βίθυς) era un príncep dels odrisis de Tràcia.
Veure Tràcia і Bitis (príncep)
Bizanci
Bizanci (Byzantium, Βυζάντιον) fou una ciutat grega de Tràcia, a la riba del Bòsfor, que va ocupar un lloc molt important en la història.
Veure Tràcia і Bizanci
Botieus
Els botieus (Bottiæi, en Βοττιαῖοι) eren un poble de mític origen cretenc segons Estrabó (encara que probablement eren tracis) que vivia al districte macedoni de Bòtia o Botiea.
Veure Tràcia і Botieus
Bràsides
Bràsides o Bràsidas (Brasidas), fill de Tel·lis, va ser un general espartà d'entre els més importants de la primera part de la Guerra del Peloponnès.
Veure Tràcia і Bràsides
Bulgària
Bulgària (búlgar: България, Balgària), oficialment la República de Bulgària,búlgar: Република България, Repúblika Balgària és un estat del sud-est d'Europa situat a la part oriental dels Balcans.
Veure Tràcia і Bulgària
Calígula
Gai Juli Cèsar August Germànic (llatí: Gaius Iulius Caesar Augustus Germanicus; nascut el 31 d'agost del 12 i mort el 24 de gener del 41), més conegut com a Calígula (Caligula), fou el tercer emperador de l'Imperi Romà entre el 37 i el 41.
Veure Tràcia і Calígula
Calcedònia
Calcedònia (en llatí Chalcedon, en grec antic Χαλκηδών) era una ciutat de Bitínia a l'entrada del Pont Euxí, i l'altre costat de Bizanci, tal com diu Esteve de Bizanci.
Veure Tràcia і Calcedònia
Cassi Dió
Luci Cassi Dió (Lucius Cassius Dīo Coccēiānus; Nicea, vers 155 – després del 230), conegut també com a Dió Cassi, va ser un historiador i escriptor romà en llengua grega.
Veure Tràcia і Cassi Dió
Caucons
Els caucons (en Καύκωνες) van ser un antic poble que Homer esmenta en la Ilíada juntament amb els lèleges i els pelasgs com a aliats dels Troians.
Veure Tràcia і Caucons
Càrdia
Càrdia, situada al nord del Quersonès Traci (avui Península de Gal·lípoli) Càrdia (Cardia) era una de les principals ciutats gregues del Quersonès traci, al golf de Melas.
Veure Tràcia і Càrdia
Cícons
Els cícons (Cicones) foren un poble de Tràcia que vivia a la costa, entre els riu Lissos, a l'oest, i l'Hebros, a l'est.
Veure Tràcia і Cícons
Cersobleptes I
Cersobleptes I (en grec antic Κερσοβλέπτης) va ser rei dels odrisis.
Veure Tràcia і Cersobleptes I
Ciceró
Marc Tul·li Ciceró, en llatí Marcus Tullius Cicero (Arpinum, 3 de gener de 106 aC - Formia, 7 de desembre de 43 aC), fou polític, filòsof i orador de l'antiga Roma.
Veure Tràcia і Ciceró
Cimó II
L'''òstracon'' amb el nom de Cimó II, que va servir per enviar-lo a l'exili. Cimó II (en llatí Cimon, en grec antic Κίμων "Kímon") fou un general atenenc, fill de Milcíades II i d'Hegesípila.
Veure Tràcia і Cimó II
Claudi
nascut Tiberi Claudi Drus i més tard conegut com a Tiberi Claudi Neró Germànic, va ser el quart emperador romà.
Veure Tràcia і Claudi
Claudi Ptolemeu
Claudi Ptolemeu (en grec antic:, Klaudios Ptolemaios); ca.
Veure Tràcia і Claudi Ptolemeu
Clazòmenes
Clazòmenes (Clazomenae) era una ciutat de Jònia a l'Àsia Menor al sud de la badia d'Esmirna.
Veure Tràcia і Clazòmenes
Colonització grega
Mapa de les principals colònies gregues i fenícies La colonització grega comprèn l'expansió dels grecs a l'edat antiga, primer per les conques de la Mediterrània i del mar Negre, i després també per extenses regions d'Àsia.
Veure Tràcia і Colonització grega
Conó (almirall)
Conó (Conon Κόνων) fou un general atenenc del segle V i IV aC.
Veure Tràcia і Conó (almirall)
Constantí I el Gran
Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancicrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.
Veure Tràcia і Constantí I el Gran
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Veure Tràcia і Constantinoble
Corpil·lis
Els corpil·lis o corpils (en llatí corpilli, en grec antic κορπίλλιες) eren una tribu tràcia que vivien a la riba del riu Hebros, segons Plini el Vell al districte de Corpiàlica (Κορπιαλική), diu Claudi Ptolemeu.
Veure Tràcia і Corpil·lis
Cotis II
Cotis II (Cotys, Κότυς), va ser rei dels odrisis de Tràcia.
Veure Tràcia і Cotis II
Cunaxa
Cunaxa fou el nom d'una ciutat de Mesopotàmia, vora el riu Eufrates al nord de al nord de Babilònia.
Veure Tràcia і Cunaxa
Curopedi
Curopedi (grec Curopedion o Curupedion o Kurupedion o Kuropedion, llatí Curupedium o Curopedium) fou una plana de Lídia, no lluny de Sardes, on el febrer del 281 aC Lisímac de Tràcia fou derrotat i mort per Seleuc I Nicàtor.
Veure Tràcia і Curopedi
Dacis
Els dacis (llatí Dacī, grec Dákai) foren els antics habitants de Dàcia (que correspon a l'actual Romania) i d'algunes parts de Mèsia al sud-est d'Europa.
Veure Tràcia і Dacis
Dardanels
Els Dardanels (en Çanakkale Boğazı), a l'antiguitat anomenat Hel·lespont (Hel·lèspontos), és un estret del nord-oest de Turquia que connecta la mar Egea amb la mar de Màrmara.
Veure Tràcia і Dardanels
Darios el Gran
Darios I el Gran (antic persa: 𐎭𐎠𐎼𐎹𐎺𐎢𐏁, Dārayava(h)uš; nascut cap al 550 aC i mort el 486 aC) fou rei de Pèrsia de la dinastia aquemènida.
Veure Tràcia і Darios el Gran
Dàrdans (Il·líria)
Els dàrdans (Δάρδανοι, Δαρδάνιοι o Δαρδανεῖς) eren un poble del sud-oest de Mèsia i part de la Il·líria que donaren nom a la regió de la Dardània, corresponent si fa no fa amb l'actual Kosovo.
Veure Tràcia і Dàrdans (Il·líria)
Denteletes
Els denteletes (en llatí Dentheletae, en grec antic Δενθηλῆται) eren un poble de Tràcia que ocupaven un territori anomenat Dentelècia, segons Claudi Ptolemeu, que sembla que limitava amb el poble dels maedi cap al sud-est.
Veure Tràcia і Denteletes
Dercil·lides
Dercil·lides (en llatí Dercyllidas, en grec antic Δερκυλλίδας "Derkyllídas") fou un militar espartà.
Veure Tràcia і Dercil·lides
Diòpites d'Atenes
Diòpites (en llatí Diopeithes, en grec antic Διοπείθης) fou un general atenenc pare del poeta Menandre d'Atenes.
Veure Tràcia і Diòpites d'Atenes
Dionís
Dionís és el déu del vi i la vinya, del teatre, de la rauxa i de les festes, banquets i orgies, representat moltes vegades pel raïm o per una gran pantera negra.
Veure Tràcia і Dionís
Doloncs
Els doloncs o dolonques (en llatí doloncae o dolonci, en grec antic Δόλογκοι)) eren una tribu tràcia, que segons sembla formava part del grup dels bitinis, diu Plini el Vell.
Veure Tràcia і Doloncs
Dorisc
Dorisc (Doriskos) va ser un establiment costaner de Tràcia a la plana occidental del riu Hebros, plana sovint anomenada de Dorisc.
Veure Tràcia і Dorisc
Drabesc
Drabesc (Drabescus) fou una localitat de Tràcia on els colons grecs d'Amfípolis foren derrotats pels edons, un poble traci, que combatien per les mines d'or de la regió.
Veure Tràcia і Drabesc
Durrës
Durrës (en italià Durazzo, eslau i otomà Drač, Dirač o Durač) és una ciutat d'Albània, capital de l'antic districte (rrethi) de Durrës i des del 1993 de la nova divisió administrativa anomenada comtat (''qark'') de Durrës, situada al golf de Durrës a la mar Adriàtica.
Veure Tràcia і Durrës
Eíon
Eíon (en Ἠϊών ἡ ἐπὶ Στρυμόνι, Eíon de l'Estrímon) fou una ciutat de l'antiga Grècia situada a la desembocadura de l'Estrímon, a la frontera entre Macedònia i Tràcia.
Veure Tràcia і Eíon
Edònida
Edonis o Edònida (en grec antic Ἠδωνίς, Ἠδωνίδα) era un districte de Tràcia habitat pel poble dels edons, Era a l'esquerra del riu Estrímon des del llac Cercinitis fins al riu Nestos i entre el mont Orbelos al nord i el Prieres al sud.
Veure Tràcia і Edònida
Edirne
Banda de l'Ajuntament d'Edirne Edirne (antigament Adrianòpolis, Αδριανουπολις; búlgar: Одрин) és una ciutat de Turquia a la vora del Maritza, a la frontera amb Grècia a Tràcia, capital de la província d'Edirne.
Veure Tràcia і Edirne
Edons
Els edons, edonis o edonesos (Edones o Edonii) van ser un poble traci.
Veure Tràcia і Edons
Egospòtamos
Egospòtamos o Egospòtams (en llatí Aegospotami, en grec antic Αἰγὸς Ποταμοί)Mish, Frederick C., Editor en cap.
Veure Tràcia і Egospòtamos
Eleünt
Eleünt (grec Ἐλαιοûς Elaious o Ἐλεοûς Eleous, llatí Elaeus) fou una ciutat, la més al sud del Quersonès traci, a l'Hel·lespont, al nord del promontori de Mastúsia (Mastusium).
Veure Tràcia і Eleünt
Enez
Enez (Aenus, en Αἶνος, en català adaptat com a Enos) és una ciutat a la província d'Edirne a Turquia, regió de Tràcia, cap del districte del mateix nom (Districte d'Enez).
Veure Tràcia і Enez
Escites
s Els escites eren un poble nòmada, pastor i migrador.
Veure Tràcia і Escites
Escordiscs
Els escordiscs (en llatí Scordisci, en grec antic Σκορδίσκοι) van ser una poderosa tribu celta (o segons altres il·líria o molt barrejats amb els il·liris) que vivien a la part sud de la Baixa Pannònia entre els rius Savus, Dravus i Danubi.
Veure Tràcia і Escordiscs
Esparta
Esparta (grec dòric: Σπάρτα, Sparta; grec modern: Σπάρτη, Sparti) o Lacedemònia (grec dòric: Λακεδαίμων, Lakedàimon) fou una destacada polis grega del Peloponès, precursora de la ciutat moderna del mateix nom.
Veure Tràcia і Esparta
Estrabó
Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec nascut a Amàsia a mitjans del segle I aC vers 62 aC, mort cap a l'any 20 dC.
Veure Tràcia і Estrabó
Estrímon
LEstrímon (en Στρυμόνας, Strimonas; Струма, Struma; Strymo) és un riu que neix a Bulgària, a prop de Sofia, i desemboca a Grècia, a prop d'Amfípolis, al golf Estrimònic.
Veure Tràcia і Estrímon
Expedició dels deu mil
En línies puntejades, la ruta de Xenofont i els ''Deu Mil'', arribant fins al cor de Pèrsia. L'expedició dels deu mil va ser un campanya formada per contingents de mercenaris grecs, reclutats pel persa Cir el Jove, durant la revolta per obtenir el tron contra el seu germà gran, el rei aquemènida Artaxerxes II ''Memnon''.
Veure Tràcia і Expedició dels deu mil
Farnabazos II
Farnabazos II (vers 435 aC – després del 373 aC) fou un noble persa que fou sàtrapa de Dascilios.
Veure Tràcia і Farnabazos II
Fenicis
Mapa de Fenícia durant la seva expansió colonial. Els fenicis eren un poble semita sorgit de les migracions dels semites des de Mesopotàmia.
Veure Tràcia і Fenicis
Filip II de Macedònia
Estàtua de Filip II de Macedònia Filip II de Macedònia (382 – 336 aC) fou rei d'aquesta zona al nord de Grècia del 356 al 336 aC.
Veure Tràcia і Filip II de Macedònia
Filip V de Macedònia
Filip V de Macedònia (Φίλιππος, Philippus — 237 aC-179 aC) fou rei de Macedònia, fill de Demetri II de Macedònia, que va morir el 229 aC.
Veure Tràcia і Filip V de Macedònia
Filipos
Filipos o Filips (Philippi) fou una ciutat de Macedònia fundada per Filip II de Macedònia, pare d'Alexandre el Gran, del qual pren el nom.
Veure Tràcia і Filipos
Foció
Foció (en llatí Phocion, en grec antic Φωκίων) (vers 402 aC-317 aC), fill de Focos, fou un general i home d'estat atenenc, d'origen humil.
Veure Tràcia і Foció
Frigis
Els frigis en grec antic Φρύγες) eren un poble que va viure a l'Àsia Menor a partir del segle XII aC. El seu nom original era ''muskhis''. Eren indoeuropeus i van arribar a la zona probablement des dels Balcans, empesos per altres pobles. A aquest poble el menciona Homer al "Catàleg dels troians" a la Ilíada, on diu que van lluitar a la guerra de Troia al costat de Príam, dirigits per Forcis i per Ascani, un fill del rei Príam.
Veure Tràcia і Frigis
Gai Octavi (pretor 61 aC)
Gai Octavi (en llatí Caius Octavius) va ser un cavaller romà, fill de Gai Octavi i pare de l'emperador August i d'Octàvia Menor.
Veure Tràcia і Gai Octavi (pretor 61 aC)
Gai Senti
Gai Senti Saturní (en llatí Caius Sentius Saturninus) va ser un magistrat i militar romà dels segles II i I aC.
Veure Tràcia і Gai Senti
Galàcia
Galàcia (Galatia) era el territori on habitaven els gals d'Anatòlia, anomenats gàlates, més tard concretat a un territori delimitat del centre de l'Àsia Menor, que primer va ser una tetrarquia i després província romana.
Veure Tràcia і Galàcia
Gal·lípoli
El port de Gal·lípoli Gal·lípoli o Gal·lípol (en Gelibolu; en Καλλίπολις, Kal·lípolis, literalment 'ciutat bella') és una ciutat de Turquia localitzada a la península de Gal·lípoli, i forma un districte de la província de Çanakkale.
Veure Tràcia і Gal·lípoli
Germànic Cèsar
Germànic Juli Cèsar (Germanicus Iulius Caesar; nascut el 24 de maig del 15 aC i mort el 10 d'octubre del 19) va ser el fill gran de Drus el vell (Neró Claudi Drus).
Veure Tràcia і Germànic Cèsar
Getes
Els getes (en llatí getae, en grec antic Γέται) eren un poble que els autors antics situaven entre els grups de nacions tràcies, que habitava a l'actual Bulgària, al nord de Tràcia i en veïnatge amb els roxolans (del grup sàrmata).
Veure Tràcia і Getes
Gneu Pompeu Magne
Gneu Pompeu Magne — Gnaeus Pompeius Magnus —, sovint citat només com a Pompeu (Roma, 30 de setembre del 106 aC - Egipte Ptolemaic, 20 de setembre del 48 aC), fou un famós general i estadista al final de la República Romana fill del també reputat general Gneu Pompeu Estrabó.
Veure Tràcia і Gneu Pompeu Magne
Gran Companyia Catalana
La Gran Companyia Catalana (Exercitus francorum, Societas exercitus catalanorum, Societas cathalanorum, Magna Societas Catalanorum) fou una companyia de mercenaris creada el 1303 per Roger de Flor i formada majoritàriament per almogàvers aragonesos i catalans veterans de la Guerra de Sicília.
Veure Tràcia і Gran Companyia Catalana
Grècia
Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.
Veure Tràcia і Grècia
Guerra del Peloponnès
La Guerra del Peloponnès va ser un conflicte bèl·lic que va afectar a Grècia en els anys des del 431 aC fins al 404 aC i va enfrontar la Lliga de Delos (conduïda per Atenes) i els seus aliats, de tendència democràtica, contra Esparta i els seus, de tendència oligàrquica.
Veure Tràcia і Guerra del Peloponnès
Guerres Mitridàtiques
Les Guerres mitridàtiques van ser uns enfrontaments militars entre la República Romana i el rei Mitridates VI Eupator del Pont, que es van lliurar entre l'any 88 aC i el 66 aC.
Veure Tràcia і Guerres Mitridàtiques
Haemimontus
Haemimontus era el nom que es va donar al a una província romana de l'antiga regió de Tràcia que va prendre el nom del mont Hemus (Haemus).
Veure Tràcia і Haemimontus
Hemus
Hemus (Haemus o Aemus) és una serralada al nord de Tràcia avui conegudes com els Balcans.
Veure Tràcia і Hemus
Heròdot
Heròdot d'Halicarnàs (Ἡρόδοτος Ἁλικαρνᾱσσεύς; Halicarnàs, 484 aC - Turis, 425 aC) va ser un historiador i geògraf grec.
Veure Tràcia і Heròdot
Hipsaltes
Els hipsaltes (en llatí Hypsaltae, en grec antic Ύψαλταί) eren una de les tribus de Tràcia que menciona Plini el Vell.
Veure Tràcia і Hipsaltes
Histieu
Histieu (en llatí Histiaeus, en grec antic Ἱστιαῖος), mort l'any 494 aC, fou tirà de Milet.
Veure Tràcia і Histieu
Homer
Homer (Homerus) és el suposat autor de les obres literàries més antigues conegudes a Europa: els poemes orals la Ilíada i lOdissea.
Veure Tràcia і Homer
Iamphorina
Iamphorina era la capital dels medis (maedi) de Macedònia.
Veure Tràcia і Iamphorina
Iapods
Iapods o Iapids (en llatí iapodes o iapydes, en grec antic Ἰάποδες o Ἰάπυδες) era una tribu del poble il·liri que vivia al nord de Dalmàcia i a l'est de Libúrnia.
Veure Tràcia і Iapods
Ifícrates el Vell
Ifrícrates el Vell (Iphicrates) fou un famós general atenès del.
Veure Tràcia і Ifícrates el Vell
Il·líria
Il·líria (Illyricum; Ιλλύρις) fou el nom que rebia a l'antiguitat la terra poblada pels il·liris, un poble heterogeni i força desconegut però d'acceptada filiació indoeuropea.
Veure Tràcia і Il·líria
Il·liris
Els il·liris són un poble protohistòric dels Balcans, d'origen indoeuropeu, familiars dels tracis i dels dacis.
Veure Tràcia і Il·liris
Imbros
Imbros (nom turc: Gökçeada; també se'n diu Görke o İmroz; en grec Iμβρος, Imvros) és una illa de la mar Egea, a la costa de Tràcia, propera a Samotràcia i Lemnos.
Veure Tràcia і Imbros
Imperi Aquemènida
LImperi Aquemènida o dels aquemènides fou el primer i més extens imperi dels perses, el qual es va estendre pels territoris dels actuals estats de l'Iran, l'Iraq, el Turkmenistan, l'Afganistan, l'Uzbekistan, Turquia, Xipre, Síria, el Líban, Israel-Palestina i Egipte.
Veure Tràcia і Imperi Aquemènida
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Veure Tràcia і Imperi Otomà
Imperi Persa
Imperi Persa és la denominació convencional per anomenar diversos imperis de l'antiguitat en general i més pròpiament pels regits per dinasties perses originades a Pèrsia (aquemènida i sassànida).
Veure Tràcia і Imperi Persa
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Veure Tràcia і Imperi Romà d'Orient
Imperi Selèucida
LImperi Selèucida fou un dels estats sorgits de la descomposició de l'imperi d'Alexandre el Gran.
Veure Tràcia і Imperi Selèucida
Jònia
267x267px 269x269px La Jònia (Ἰωνία, Ionia; gentilici Ἴων i Ἰωνικός) és el nom assignat als territoris poblats pels jonis grecs a l'Àsia Menor, entre Focea (al nord) i Milet (al sud), segons Heròdot.
Veure Tràcia і Jònia
Júpiter (mitologia)
Estàtua de Júpiter. En la mitologia romana Júpiter (Iuppiter en llatí, genitiu Iovis) és el déu suprem del cel, cap del panteó i déu del llamp.
Veure Tràcia і Júpiter (mitologia)
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Veure Tràcia і Juli Cèsar
Les Metamorfosis
XV) Les Metamorfosis (en llatí original Metamorphoseon), del poeta romà Ovidi, és un poema narratiu en quinze llibres i que abasta prop de 12.000 hexàmetres que descriu la creació i la Història del món, fent servir com a fonts les tradicions mitològiques de Grècia i Roma.
Veure Tràcia і Les Metamorfosis
Licini I
Licini (en llatí) fou emperador romà del 308 al 324.
Veure Tràcia і Licini I
Lisímac de Tràcia
Lisímac de Tràcia (en llatí Lysimachus, en grec antic Λυσίμαχος) (nascut circa el 350 aC, mort el 281 aC) fou rei de Tràcia i de Macedònia.
Veure Tràcia і Lisímac de Tràcia
Lisimaquea
Lisimaquea o Lisimaquia (en Lysimachia) fou una ciutat de Tràcia situada davant el Quersonès.
Veure Tràcia і Lisimaquea
Luci Anneu Flor
Luci Anneu Florus o Publi Aneu Florus (en llatí Lucius Annaeus Florus o Publius Annaeus Florus) (?, segle I — ?, segle II) va ser un historiador i poeta romà.
Veure Tràcia і Luci Anneu Flor
Luci Corneli Sul·la
Luci Corneli Sul·la Fèlix (en Lucius Cornelius Sulla, 138 aC - 78 aC) va ser un polític i general romà, cònsol l'any 88 aC i 80 aC i cap del partit dels optimats.
Veure Tràcia і Luci Corneli Sul·la
Luci Estertini (governador)
Luci Estertini (en llatí Lucius Stertinius) va ser un magistrat romà dels segles III i II aC.
Veure Tràcia і Luci Estertini (governador)
Maduatens
Maduatens (en llatí Maduateni) era una de les tribus tràcies que menciona Livi juntament amb els pobles dels astis (astii), quenis (caeni) i corels (coreli) que devien viure a la vora.
Veure Tràcia і Maduatens
Maedi
Els maedi (en grec antic Μαιδοί o Μαῖδοι) eren un poble poderós de l'oest de Tràcia, que vivia prop de les fonts de l'Axius (Vardar) i del Margus (Morava), i al sud de les estivacions del Scomius.
Veure Tràcia і Maedi
Magnèsia del Sípil
Magnèsia del Sipilos (Magnesia Ad Sipylum, Μαγνησία ὑπὸ Σιπύλῳ) fou una ciutat de Lídia a la part nord-oest de la muntanya de Sipilos (Sipylum) i a la part sud del riu Hermos (Hermus).
Veure Tràcia і Magnèsia del Sípil
Mar de Màrmara
La mar de Màrmara (en Marmara Denizi; en Θάλασσα τουΜαρμαρά, Thàlassa tu Marmarà), a l'antiguitat anomenada Propòntida (Propontis) és una mar continental molt tancada que connecta la mar Negra amb la mar Egea i que alhora separa la part asiàtica de Turquia de la part europea.
Veure Tràcia і Mar de Màrmara
Mar Egea
La mar Egea, o el mar Egeu p. 22 (en grec Αιγαίο Πέλαγος, Egeo Pèlagos; en turc Ege Denizi), és un braç de mar de la Mediterrània, situat entre la península grega i Anatòlia (o Àsia Menor, actualment part de Turquia).
Veure Tràcia і Mar Egea
Mar Negra
La mar Negra (o mar Negre; vegeu la secció sobre el nom), a l'antiguitat anomenada Pont Euxí (Euxinus Pontus), és una mar continental situada entre Europa i Àsia que comunica amb la mar Mediterrània (a través de la mar de Màrmara) pel Bòsfor, i amb la mar d'Azov per l'estret de Kertx.
Veure Tràcia і Mar Negra
Marc Aureli Probe
Marc Aureli Probe (Marcus Aurelius Probus) fou emperador romà del 276 al 282.
Veure Tràcia і Marc Aureli Probe
Mardoni
Mardoni (Mardonius) (mort el 479 aC) va ser un comandant persa durant les Guerres Mèdiques al.
Veure Tràcia і Mardoni
Mariandins
Els mariandins (en llatí Mariandyni, en grec antic Μαριανδυνοί, Μαριανδηνοί, o Μαρυανδυνοί) eren un poble antic i conegut que vivien al nord-est de Bitínia entre els rius Sangarios i Billaeus, a l'est de la tribu anomenada tini o bitini.
Veure Tràcia і Mariandins
Maritsa
El riu '''Maritsa''' prop de Khàrmanli (Bulgària) El Maritsa (Марица Maritsa, Έβρος Evros; Meriç) és un riu de Bulgària, Grècia i Turquia.
Veure Tràcia і Maritsa
Marmara Ereğlisi
Marmara Ereğlisi (literalment "Ereğli de la Màrmara") és una ciutat de Turquia a la província de Tekirdağ cap del districte homònim, a la regió de la Màrmara.
Veure Tràcia і Marmara Ereğlisi
Maronea
Maronea (Μαρώνεια, Marṓneia) era una ciutat rica i poderosa dels cícons de Tràcia, a la costa de la mar Egea, prop del llac Ismar, segons diu Heròdot.
Veure Tràcia і Maronea
Maximianòpolis
Maximianòpolis fou una ciutat anomenada a les escriptures com Hadadrimmon, situada a la plana de Megiddo.
Veure Tràcia і Maximianòpolis
Mègara
Situació geogràfica de Mègara Mègara (en Μέγαρα) va ser una ciutat de Grècia al golf Sarònic, en una plana entre les muntanes Geraneies i les Kerata, al peu d'un doble turó anomenat Cària (Καρία) i Alcathoe (Ἀλκαθόη).
Veure Tràcia і Mègara
Mèsia
Mèsia dins del conjunt de l'Imperi Romà Els Balcans romans al segle IV Mèsia (Moesia) fou una província romana situada als Balcans.
Veure Tràcia і Mèsia
Mísia (regió)
La regió de Mísia (en grec antic Μυσία) era un territori de la costa nord-oest de l'Àsia Menor, conegut primer com a Troas o Tròade i després com a Frígia Hel·lespòntica.
Veure Tràcia і Mísia (regió)
Megabazos
Megabazos (en llatí Megabazus, en grec antic Μεγάβαζος) va ser sàtrapa de Dascilios sota l'imperi dels aquemènides, nomenat cap a l'any 520 aC.
Veure Tràcia і Megabazos
Melinòfags
Els melinòfags (en llatí Melinophagi, en grec antic Μελινοφάγοι) eren un poble de Tràcia a la costa de l'Euxí, prop de Salmidesos, del que parla Xenofont.
Veure Tràcia і Melinòfags
Mesèmbria
Mesèmbria (Mesembria) fou una important ciutat grega de la costa tràcia de l'Euxí, al peu de la serralada d'Hemos, prop de la Mèsia.
Veure Tràcia і Mesèmbria
Milcíades el Jove
Milcíades el Jove (en llatí Miltiades, en grec antic) (al voltant de l'any 550 aC - 489 aC) va ser un general i polític atenenc, arcont epònim d'Atenes l'any 524 aC, governant del Quersonès traci i estrateg a la batalla de Marató l'any 490 aC.
Veure Tràcia і Milcíades el Jove
Mitridates VI Eupàtor
Mitridates VI Eupàtor (Μιθραδάτης Εὐπάτωρ), també anomenat Mitridates VI Dionisi i modernament com Mitridates el Gran, fou rei del Pont del 121 aC al 63 aC, fill i successor de Mitridates V Evèrgetes.
Veure Tràcia і Mitridates VI Eupàtor
Muntanyes del Taure
El massís d'Aladag. Les muntanyes del Taure és una cadena muntanyosa de Turquia situada a l'est de la península d'Anatòlia i que culmina a 3.734 m d'altitud amb el pic Kaldidag, del massís d'Aladag.
Veure Tràcia і Muntanyes del Taure
Nestos
El Nestos a Grècia El Nestos o Mesta (en grec antic Νέστος, o també Νέσσος; en búlgar Места; en turc Kara Su) és un riu que neix a les muntanyes de Rila a Bulgària i desguassa a Grècia a la mar Egea.
Veure Tràcia і Nestos
Nikòpol
Nikòpol (Nikopolis) és una ciutat del nord de Bulgària a la província de Plèven a la riba dreta del Danubi i a uns 4 km del lloc on el riu Osam desaigua al Danubi.
Veure Tràcia і Nikòpol
Odomants
Els odomants (Odomanti) foren una tribu de Peònia esmentada per Heròdot, Tucídides, Esteve de Bizanci i Plini el Vell, que ocupaven el districte conegut com a Odomàntica, segons Claudi Ptolemeu i Titus Livi.
Veure Tràcia і Odomants
Odrisis
Els odrisis (en grec antic Ὀδρύσαι) eren un poble traci que vivien a la regió del riu Artiscos, afluent de l'Hebros, segons diu Heròdot, però que es van estendre considerablement fins a l'oest de l'Artiscos, ja quePlini el Vell diu que lHebrus naixia en territori dels odrisis, cosa que també diu Ammià Marcel·lí.
Veure Tràcia і Odrisis
Oracle de Delfos
Ruïnes de Delfos Loracle de Delfos fou un santuari dedicat a la serp Pitó (Pytho), prop de la ciutat de Delfos (Delphi), on es consultava la divinitat sobre temes diversos i s'obtenien les seves respostes i prediccions, de gran reputació.
Veure Tràcia і Oracle de Delfos
Ovidi
Publi Ovidi Nasó (Publius Ovidius Naso; Sulmona, al país dels pelignes, el 20 de març del 43 aC - Tomis, actual Constanța, l'any 17 o 18), conegut simplement com a Ovidi, fou un poeta romà que va escriure sobre temes d'amor, dones abandonades i transformacions mitològiques.
Veure Tràcia і Ovidi
Pamfília
Pamfília dins de l'Imperi Romà Pamfília (en grec antic Παμφυλία) era una regió de la costa sud-oest de l'Àsia Menor, a l'est de Lícia.
Veure Tràcia і Pamfília
Pau d'Antàlcides
La pau d'Antàlcides va ser un acord general de pau imposat per Pèrsia el 387 aC, però sota influència de les conveniències d'Esparta.
Veure Tràcia і Pau d'Antàlcides
Pausànies d'Esparta
Pausànies d'Esparta o Pausànias (en llatí Pausanias, en grec antic Παυσανίας), fill de Pleistoànax i net de Pausànies, regent d'Esparta, va ser rei d'Esparta del 444 aC al 395 aC de la línia dels Agíades.
Veure Tràcia і Pausànies d'Esparta
Pèrgam
Trajà a Pèrgam Pèrgam (Pergamum o Pergamus; en Πέργαμον) fou una antiga ciutat de Mísia al districte de Teuthrània, al nord del riu Caic (Caicus), prop del lloc on rebia els rius Selí (Selinus, que passava per la ciutat) i Celti (Celtius).
Veure Tràcia і Pèrgam
Pèricles
Pèricles (en Περικλῆς; Perĭclēs; Atenes, 495 aC - 429 aC) va ser un polític i general de l'antiga Grècia del.
Veure Tràcia і Pèricles
Pístiros (Tràcia interior)
Mapa amb algunes de les principals colònies gregues de l'antiga Tràcia. En el mapa apareixen dues ciutats amb el nom de ''Pistiros'': la situada a la zona nord-oest és de la que tracta aquest article Pistiros (en grec, Πίστυρος) és el nom d'una antiga ciutat de Tràcia interior.
Veure Tràcia і Pístiros (Tràcia interior)
Pelicà
Els pelicans (Pelecanidae) són una família d'ocells pelicaniformes formada per un sol gènere, Pelecanus, que comprèn 8 espècies.
Veure Tràcia і Pelicà
Península Calcídica
La península Calcídica, dins Grècia. La península Calcídica (grec: Χαλκιδική) és una península de Grècia, a la costa de Tràcia, avui repartida entre els nomós de la Calcídica i de Tessalònica.
Veure Tràcia і Península Calcídica
Península de Gal·lípoli
La península de Gal·lípoli (Gelibolu Yarımadası; Χερσόνησος της Καλλίπολης, Khersónissos tis Kalípolis; en català medieval, Gal·lípol), a l'antiguitat anomenada Quersonès Traci (Chersonesus Thracica), és una petita península de Turquia.
Veure Tràcia і Península de Gal·lípoli
Peonis
Els peonis (en Παίονες, Pàiones) van ser un poble del nord de Grècia que va ocupar el país que després es va dir Macedònia, amb centre al riu Àxios.
Veure Tràcia і Peonis
Perseu de Macedònia
Perseu de Macedònia (en Perseus; vers 212 aC-165 aC) fou el darrer rei de Macedònia, fill gran de Filip V de Macedònia.
Veure Tràcia і Perseu de Macedònia
Petra de Macedònia
Petra (Πέτρα) és una localitat grega situada a la perifèria de la regió de Macedònia Central.
Veure Tràcia і Petra de Macedònia
Pisístrat
Pisístrat (Peisistratus; abans del 600-527 aC), fill d'Hipòcrates i parent de Soló per part de mare, fou un tirà d'Atenes.
Veure Tràcia і Pisístrat
Plòvdiv
Plòvdiv és una ciutat de Bulgària, capital de la província de Plòvdiv.
Veure Tràcia і Plòvdiv
Plini el Vell
o Gai Plini Segon va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.
Veure Tràcia і Plini el Vell
Plotinòpolis
Plotinòpolis (en llatí Plotinopolis, en grec antic Πλωτινόπολις) era una ciutat de Tràcia a la via entre Trajanòpolis i Adrianòpolis.
Veure Tràcia і Plotinòpolis
Poligàmia
La poligàmia (del grec, 'molts matrimonis') en el món animal és la relació en què els animals mantenen més d'un vincle sexual durant el període de reproducció i criança.
Veure Tràcia і Poligàmia
Pomòrie
Vista aèria de Pomòrie Pomòrie (Поморие), a l'antiguitat i fins a 1934 coneguda com a Anquíalos (Anchialus; en Анхиало, Anhialo; Ahyolu; en protobúlgar, Tuthom) és una població i complex turístic costaner del sud-est de Bulgària, situat en una estreta península rocosa a la badia de Burgàs, a la part sud de la costa búlgara de la mar Negra.
Veure Tràcia і Pomòrie
Pomponi Mela
Pomponi Mela o Mel·la - Pomponius Mela - (mort el 45 dC), que va escriure al voltant del 43 dC, va ser el primer geògraf romà.
Veure Tràcia і Pomponi Mela
Priantes
Els priantes (en llatí priantae) eren un poble de Tràcia de la regió del riu Hebros.
Veure Tràcia і Priantes
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Veure Tràcia і Primera Guerra Mundial
Ptolemeu Ceraune
Ptolemeu Ceraune (en grec antic Πτολεμαῖος Κεραυνός, circa 320-278 aC) fou rei de Macedònia probablement de l'any 280 aC al 278 aC.
Veure Tràcia і Ptolemeu Ceraune
Ptolemeu III Evèrgetes I
Moneda de Ptolemeu III Ptolemeu III Evèrgetes o Ptolemeu III Evèrgetes I (Ptolemeu el Benefactor) fou rei d'Egipte (246 aC-222 aC).
Veure Tràcia і Ptolemeu III Evèrgetes I
Quint Fabi Labeó
Quint Fabi Labeó (en llatí Quintus Fabius Labeo) va ser un magistrat romà.
Veure Tràcia і Quint Fabi Labeó
Quint Minuci Rufus (cònsol 110 aC)
Quint Minuci Rufus (en Quintus Minucius Q. f. Rufus) va ser un magistrat romà dels segles i aC.
Veure Tràcia і Quint Minuci Rufus (cònsol 110 aC)
Rascos
Rascos o Rascus (en llatí Rhascus, en grec antic Ράσκος) era un dels dos caps odrisis de Tràcia.
Veure Tràcia і Rascos
Rascuporis II
Rascuporis II (en llatí Rhascuporis, en grec antic Ῥασκούπορις) era un dels dos caps dels odrisis de Tràcia que regnà a Seutòpolis o Sautes.
Veure Tràcia і Rascuporis II
Ròdope
El massís del Ròdope (Ῥοδόπη; Родопи, Rodopi; Rodoplar; Rhodope) és una serralada muntanyosa de la regió de Tràcia que fa frontera entre Grècia i Bulgària.
Veure Tràcia і Ròdope
Regió de Frígia
El nucli de Frígia (groc) i la major extensió aproximada del Regne frigi Frígia (en llatí Phrygia, en grec antic Φρυγία) (també mencionat com a Regne de Muska) va ser una regió del centre de l'Àsia Menor habitada pels frigis (phryges Φρύξ) dels que se'n sap poc dels seus orígens.
Veure Tràcia і Regió de Frígia
Regne dels odrisis
El Regne dels odrisis fou un regne traci que va exercir el poder sobre la major part de Tràcia i sobre la majoria de tribus tràcies.
Veure Tràcia і Regne dels odrisis
Remetalces I
Remetalces I (Rhoemetalces) va ser rei dels odrisis de Tràcia, germà de Cotis i de Rascuporis II, i oncle i regent de Rascuporis III.
Veure Tràcia і Remetalces I
Revolta Jònica
La Revolta Jònica fou un conflicte armat entre els països de l'Àsia Menor i Xipre contra l'Imperi Persa, que va representar un episodi decisiu de la confrontació entre grecs i perses.
Veure Tràcia і Revolta Jònica
Rumèlia
Rumèlia, mapa de 1801 Rumèlia (del turc: Rumeli, 'terra dels rūm'; grec: Ρούμελη, Rúmeli; búlgar: Румелия, Rumèlia), variació turca (derivat de Rüm-ili), fou una província otomana de la península Balcànica, que comprenia territoris dels actuals estats d'Albània, Bulgària, Grècia, Macedònia del Nord, Moldàvia, Romania (especialment la Valàquia, el Banat i la Dobrudja), Sèrbia, i el que avui resta de Turquia a Europa.
Veure Tràcia і Rumèlia
Sabazi
Sabazi envoltat de serps Sabazi (en grec antic) fou una divinitat frígia, i el seu culte tenia caràcter orgiàstic.
Veure Tràcia і Sabazi
Samotràcia
Samotràcia (Σαμοθρᾴκη, grec modern: Samotrhraki, llatí: Sanctus Mandrachi, en turc: Semedirek o Semadirek) és una illa grega de la regió de Tràcia, a l'Hebros, amb una superfície de 178 km² i una població de 3.000 persones (el 1981 eren 2.871 habitants).
Veure Tràcia і Samotràcia
Sapeus
Els sapeus (Sapaei) foren un poble traci que ocupava la part sud del Pangèon.
Veure Tràcia і Sapeus
Satres
Els satres (Satrae) foren un poble traci que vivia a una part del Pangèon, el rius Nestos i el riu Estrímon.
Veure Tràcia і Satres
Sàrdica
Sàrdica (Σαρδική, la variant Sèrdica fou més usat pels grecs i Sàrdica pels romans) fou una ciutat de la Mèsia Superior.
Veure Tràcia і Sàrdica
Sàrmates
Els sàrmates foren un poble iranià oriental integrat per gran nombre de pobles acollits sota aquesta denominació que els escites donaven als pobles "no escites" sobre els que governaven.
Veure Tràcia і Sàrmates
Segona Guerra Civil romana
La Segona Guerra Civil romana va ser un conflicte militar lliurat entre el 49 aC i el 45 aC, protagonitzat per l'enfrontament de Juli Cèsar amb la facció tradicionalista i conservadora del senat liderada militarment per Gneu Pompeu Magne.
Veure Tràcia і Segona Guerra Civil romana
Seleuc I Nicàtor
va ser el fundador i primer rei de l'Imperi Selèucida.
Veure Tràcia і Seleuc I Nicàtor
Senat Romà
El Senat Romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.
Veure Tràcia і Senat Romà
Sestos
Sestos (en Sestus) era la principal ciutat del Quersonès Traci, situada enfront d'Abidos.
Veure Tràcia і Sestos
Seutes II
Seutes II (en llatí Seuthes, en grec antic Σεύθης) va ser un rei odrisi de Tràcia.
Veure Tràcia і Seutes II
Seutes III
Seutes III (en llatí Seuthes, en grec antic Σεύθης) era un rei odrisi de Tràcia, successor (potser el 341 aC) de Cersobleptes I, probablement imposat per Filip II de Macedònia que havia conquerit una part important de Tràcia.
Veure Tràcia і Seutes III
Silivri
Silivri és el centre del districte Silivri de la província d'Istanbul, situada a la costa de la mar de Màrmara a la part europea d'Istanbul, uns 80 km a l'oest del centre d'Istanbul.
Veure Tràcia і Silivri
Sitalces de Tràcia
Sitalces (en llatí Sitalces, en grec antic Σιτάλκης) fou rei dels odrisis de Tràcia.
Veure Tràcia і Sitalces de Tràcia
Suetoni
Gai Suetoni Tranquil, en llatí Gaius Suetonius Tranquillus (70 - 126), fou un escriptor llatí de l'època imperial, exponent fonamental del gènere biogràfic.
Veure Tràcia і Suetoni
Tasos
Tasos (Θάσος, Thassos; en català medieval: el Taix; en turc: Tashoz) és una illa del nord de la mar Egea, a la costa de Tràcia, de 394 km².
Veure Tràcia і Tasos
Tàcit
Publi o Gaius Corneli Tàcit (en llatí Publius o Caius Cornelius Tacitus) (56 - 120), historiador romá que va ser un senador, cònsol i governador romà.
Veure Tràcia і Tàcit
Tàxiles (general)
Tàxiles (en grec antic Ταξίλης) va ser un general de Mitridates VI Eupator, un dels que gaudia de la màxima confiança del rei.
Veure Tràcia і Tàxiles (general)
Tempira
Tempira (en llatí Tempyra, en grec antic Τέμπυρα) era una ciutat del sud de Tràcia vora la Via Egnàcia, entre Trajanòpolis i Maximianòpolis.
Veure Tràcia і Tempira
Teos
Teos (en grec antic Τέως) era una ciutat jònica de la costa d'Àsia Menor, situada al costat sud de l'istme que connecta una península amb el continent.
Veure Tràcia і Teos
Tessàlia
Mapa de la Tessàlia clàssica. Tessàlia (tr) és una regió de Grècia.
Veure Tràcia і Tessàlia
Tinis (grup humà)
Els tinis (en grec antic Θυνοί) eren un poble del sud-est de Tràcia entre els Agrians i les muntanyes que els separaven del Pont Euxí.
Veure Tràcia і Tinis (grup humà)
Topiris
Topiris (Topiris o Topirus) va ser una ciutat de Tràcia al nord-est de la boca del riu Nestos, i a l'oest d'Abdera.
Veure Tràcia і Topiris
Traci (llengua)
El traci és un idioma extingit al, parlat a la zona actualment ocupada per Sèrbia i Bulgària.
Veure Tràcia і Traci (llengua)
Trajanòpolis de Tràcia
Trajanòpolis de Tràcia (en llatí Trajanopolis, en grec antic Τραϊανόπολις) era una ciutat fundada per l'emperador Trajà o potser en honor seu, a la costa sud de Tràcia, quasi al mateix temps que Plotinòpolis, fundada en honor de la seva dona Pompeia Plotina.
Veure Tràcia і Trajanòpolis de Tràcia
Trasibul d'Atenes
Trasibul d'Atenes (en llatí Thrasybulus, en grec antic Θρασύβουλος) que va viure entre els segles i aC, fou un militar atenenc de la demos de Steiria, fill de Licos.
Veure Tràcia і Trasibul d'Atenes
Trausis
Els trausis (en llatí trausi, en grec antic Τραύσοι) eren un poble de Tràcia.
Veure Tràcia і Trausis
Tràcia Oriental
Etnografia de Tràcia Oriental (1912) (verd.
Veure Tràcia і Tràcia Oriental
Tribal·lis
Els tribal·lis (en llatí Triballi, en grec antic Τριβαλλοί) eren un poble de Tràcia que sembla que en els seus primers temps van ser una tribu molt forta i poderosa que vivia a la vora del Danubi, però pressionats per altres pobles del nord i de l'oest van minvar i finalment van acabar per desaparèixer.
Veure Tràcia і Tribal·lis
Troia
Troia (en luvi Taruisa/*Tarhuisa pel nom del déu hitita Taru/Tahui; en grec Τροία o Τροίας; també anomenada Ílion, en grec Ίλιον o Ίλιος; Ílium, en llatí Īlium, i Wilusa en hitita) és una ciutat tant històrica com llegendària, on es va desenvolupar la Guerra de Troia, descrita a la Ilíada, un poema èpic de l'antiga Grècia.
Veure Tràcia і Troia
Tucídides
Bust de Tucídides, Museu Reial d'Ontàrio Tucídides (en Θουκυδίδης; entre 460 i 455 aC – c. 400 aC) va ser un historiador grec i l'autor de la Història de la Guerra del Peloponnès, on explica la guerra que va tenir lloc al entre Esparta i Atenes.
Veure Tràcia і Tucídides
Tylis
Tylis (en grec antic: Τύλις o Tyle o Tule) va ser la capital d'un estat celta dels Balcans, mencionat per l'historiador Polibi) que va tenir curta durada. Podria ser l'antiga Tylios, en llatí: Tulis. Era una ciutat de Tràcia a la costa del Euxí (mar Negra).
Veure Tràcia і Tylis
Valent
Flavi Juli Valent (Flavius Julius Valens; 328 - 9 d'agost de 378), més conegut simplement com a Valent, va ser emperador romà de l'any 364 fins a la seva mort.
Veure Tràcia і Valent
Vespasià
Tit Flavi Vespasià (Titus Flavius Vespasianus; nascut el 17 de novembre del 9 i mort el 24 de juny del 79), conegut simplement com a Vespasià, fou emperador romà entre el 69 i el 79 després de ser proclamat per les seves tropes i imposar-se en la guerra civil de l'any dels quatre emperadors.
Veure Tràcia і Vespasià
Via Egnàcia
Antiga ruta de la Via Egnàcia La Via Egnàcia (en albanès Rruga Egnatia, en macedònic Виа Игнација Via Ignacija, en grec Εγνατία Οδός Egnatia Odós) era una via construïda pels romans al voltant del 146 aC.
Veure Tràcia і Via Egnàcia
Xenofont
Xenofont d'Atenes ; c. 430 Strassler i al., 2022-04-20 at the Wayback Machine.
Veure Tràcia і Xenofont
Xerxes I de Pèrsia
cuneïforme, atribuïdes a Xerxes I Xerxes I (persa: خشایارشاه, 'Khashayar Shah') (519 aC - 465 aC) fou rei dels reis de l'Imperi persa (xahanxà) del 485 aC al 465 aC.
Veure Tràcia і Xerxes I de Pèrsia
Zone
Zone (grec antic: Ζώνη) fou una ciutat de la costa sud de Tràcia, situada en un cap o promontori amb el mateix nom, a poca distància a l'oest de l'entrada al llac Stentoris (en llatí Lacus Stentoris).
Veure Tràcia і Zone
10 d'agost
El 10 d'agost és el dos-cents vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-tresè en els anys de traspàs.
Veure Tràcia і 10 d'agost
1341
El 1341 (MCCCXLI) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Tràcia і 1341
1453
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Tràcia і 1453
1878
;Països Catalans.
Veure Tràcia і 1878
1885
Font de Sant Roc de la plaça de les Coromines de la Pobla de Lillet;Països Catalans.
Veure Tràcia і 1885
1913
;Països Catalans.
Veure Tràcia і 1913
1922
;Països Catalans.
Veure Tràcia і 1922
1923
;Països Catalans.
Veure Tràcia і 1923
1940
;Països Catalans.
Veure Tràcia і 1940
255
El 255 (CCLV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Tràcia і 255
26
El 26 (XXVI) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Tràcia і 26
334
El 334 (CCCIV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Tràcia і 334
447
El 447 (CDXLVII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Tràcia і 447
També conegut com Celetes, Celètica, Província de Tràcia, Queletes, Quelètica, Regió de Tràcia, Tràcia (província romana), Tràcia (regió).
, Cícons, Cersobleptes I, Ciceró, Cimó II, Claudi, Claudi Ptolemeu, Clazòmenes, Colonització grega, Conó (almirall), Constantí I el Gran, Constantinoble, Corpil·lis, Cotis II, Cunaxa, Curopedi, Dacis, Dardanels, Darios el Gran, Dàrdans (Il·líria), Denteletes, Dercil·lides, Diòpites d'Atenes, Dionís, Doloncs, Dorisc, Drabesc, Durrës, Eíon, Edònida, Edirne, Edons, Egospòtamos, Eleünt, Enez, Escites, Escordiscs, Esparta, Estrabó, Estrímon, Expedició dels deu mil, Farnabazos II, Fenicis, Filip II de Macedònia, Filip V de Macedònia, Filipos, Foció, Frigis, Gai Octavi (pretor 61 aC), Gai Senti, Galàcia, Gal·lípoli, Germànic Cèsar, Getes, Gneu Pompeu Magne, Gran Companyia Catalana, Grècia, Guerra del Peloponnès, Guerres Mitridàtiques, Haemimontus, Hemus, Heròdot, Hipsaltes, Histieu, Homer, Iamphorina, Iapods, Ifícrates el Vell, Il·líria, Il·liris, Imbros, Imperi Aquemènida, Imperi Otomà, Imperi Persa, Imperi Romà d'Orient, Imperi Selèucida, Jònia, Júpiter (mitologia), Juli Cèsar, Les Metamorfosis, Licini I, Lisímac de Tràcia, Lisimaquea, Luci Anneu Flor, Luci Corneli Sul·la, Luci Estertini (governador), Maduatens, Maedi, Magnèsia del Sípil, Mar de Màrmara, Mar Egea, Mar Negra, Marc Aureli Probe, Mardoni, Mariandins, Maritsa, Marmara Ereğlisi, Maronea, Maximianòpolis, Mègara, Mèsia, Mísia (regió), Megabazos, Melinòfags, Mesèmbria, Milcíades el Jove, Mitridates VI Eupàtor, Muntanyes del Taure, Nestos, Nikòpol, Odomants, Odrisis, Oracle de Delfos, Ovidi, Pamfília, Pau d'Antàlcides, Pausànies d'Esparta, Pèrgam, Pèricles, Pístiros (Tràcia interior), Pelicà, Península Calcídica, Península de Gal·lípoli, Peonis, Perseu de Macedònia, Petra de Macedònia, Pisístrat, Plòvdiv, Plini el Vell, Plotinòpolis, Poligàmia, Pomòrie, Pomponi Mela, Priantes, Primera Guerra Mundial, Ptolemeu Ceraune, Ptolemeu III Evèrgetes I, Quint Fabi Labeó, Quint Minuci Rufus (cònsol 110 aC), Rascos, Rascuporis II, Ròdope, Regió de Frígia, Regne dels odrisis, Remetalces I, Revolta Jònica, Rumèlia, Sabazi, Samotràcia, Sapeus, Satres, Sàrdica, Sàrmates, Segona Guerra Civil romana, Seleuc I Nicàtor, Senat Romà, Sestos, Seutes II, Seutes III, Silivri, Sitalces de Tràcia, Suetoni, Tasos, Tàcit, Tàxiles (general), Tempira, Teos, Tessàlia, Tinis (grup humà), Topiris, Traci (llengua), Trajanòpolis de Tràcia, Trasibul d'Atenes, Trausis, Tràcia Oriental, Tribal·lis, Troia, Tucídides, Tylis, Valent, Vespasià, Via Egnàcia, Xenofont, Xerxes I de Pèrsia, Zone, 10 d'agost, 1341, 1453, 1878, 1885, 1913, 1922, 1923, 1940, 255, 26, 334, 447.