Accés més ràpid que el navegador!
138 les relacions: Acord de Divendres Sant, Acta d'Unió (1800), Anglaterra, Anglicanisme, Antrim, Arklow, Armada Invencible, Arpa, Badia de Bantry, Baile Eoin, Ballinamuck, Ballymore Eustace, Ballynahinch (Down), Barret frigi, Belfast, Bunclody, Cahir, Carlow, Carnew, Castell de Dublín, Castlebar, Catòlics irlandesos, Catolicisme, Collooney, Comtat d'Antrim, Comtat de Carlow, Comtat de Donegal, Comtat de Down, Comtat de Kildare, Comtat de Longford, Comtat de Mayo, Comtat de Meath, Comtat de Sligo, Comtat de Tipperary, Comtat de Westmeath, Comtat de Wexford, Comtat de Wicklow, Conflicte nord-irlandès, Consell de guerra, Consell Privat del Regne Unit, Curragh, Directori francès, Divide et impera, Dublín, Dunlavin, Enniscorthy, Església d'Irlanda, Estats Pontificis, Estats Units d'Amèrica, Expedició d'Irlanda (1796), ..., Foulkesmill, França, Gaèlic irlandès, Guerra de la Independència dels Estats Units, Guerra Guillemita d'Irlanda, Guerres de la Revolució Francesa, Guerrilla, Il·lustració, Irlanda, Irlanda del Nord, John Murphy (sacerdot), Jove Irlanda, Kilcock, Kilcullen, Kilcummin, Kilkenny, Kill (Kildare), Killala, Lazare Hoche, Leinster, Letterkenny, Liberalisme, Llei marcial, Londres, Lough Swilly, Maynooth, Metodisme, Milícia, Munster, Naas, New Ross, Newtownmountkennedy, Orde d'Orange, Oulart, Parlament d'Irlanda, Presbiterianisme, Presoner de guerra, Primera República Francesa, Prosperous, Protestantisme, Pujol de Tara, Rathangan (Kildare), Rebel·lió irlandesa de 1641, Regne d'Irlanda, Regne Unit, República de Connacht, Republicanisme irlandès, Revolució Francesa, Robert Emmet, Robert Stewart (vescomte de Castlereagh), Royal Navy, Saintfield, Sectarisme, Societat dels Irlandesos Units, Terrorisme d'Estat, Theobald Wolfe Tone, Toraigh, Ulster, Unionisme (Irlanda), Wexford, Wicklow, 1 de gener, 12 d'octubre, 12 de novembre, 14 de juliol, 1691, 1782, 1791, 1793, 1795, 1796, 1797, 1798, 1800, 1801, 1803, 1804, 1831, 1836, 1898, 1998, 2 de març, 21 de juny, 22 d'agost, 23 de maig, 24 de maig, 6 de juny, 8 de setembre. Ampliar l'índex (88 més) »
Acord de Divendres Sant
L'Acord de Divendres Sant (en anglès, Good Friday Agreement) o Acord de Belfast va ser signat a Belfast, Irlanda del Nord, el 10 d'abril de 1998 pels governs irlandès i britànic, i diferents partits polítics (entre ells la majoria dels nord-irlandesos, inclòs el Sinn Féin), amb la intenció de posar fi al Conflicte d'Irlanda del Nord.
Nou!!: Rebel·lió irlandesa de 1798 і Acord de Divendres Sant · Veure més »
Acta d'Unió (1800)
La bandera de la Unió. L'Acta d'Unió de 1800 (també coneguda com a Acta d'Unió de 1801 (1 de gener de 1801)) és el document que va formalitzar la unió del Regne de Gran Bretanya i del Regne d'Irlanda en un únic regne, per tal de crear el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda.
Nou!!: Rebel·lió irlandesa de 1798 і Acta d'Unió (1800) · Veure més »
Anglaterra
Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.
Nou!!: Rebel·lió irlandesa de 1798 і Anglaterra · Veure més »
Anglicanisme
Langlicanisme o l'església anglicana és una denominació cristiana protestant que segueix les doctrines establertes per l'Església d'Anglaterra.
Nou!!: Rebel·lió irlandesa de 1798 і Anglicanisme · Veure més »
Antrim
Antrim (de l'irlandès Aontroim que significa "granja solitària"; en escocès de l'Ulster Antrìm, Anthrim o Entrim) és una ciutat del Comtat d'Antrim, al nord-est d'Irlanda del Nord, en la ribera del riu Six Mile Water, a mitja milla al nord-est del llac Neagh.
Nou!!: Rebel·lió irlandesa de 1798 і Antrim · Veure més »
Arklow
Arklow (del nòrdic antic Arnkell-lág "la devasa d'Arnkell"; en gaèlic irlandès An tInbhear Mór o "el gran estuari") és una vila d'Irlanda als marges del riu Avoca, al comtat de Wicklow, a la província de Leinster.
Nou!!: Rebel·lió irlandesa de 1798 і Arklow · Veure més »
Armada Invencible
La Grande y Felicísima Armada, denominada sarcàsticament lArmada Invencible pels anglesos, va ser el nom que va rebre la gran flota que va armar Felip II de Castella el 1588 per a la conquesta d'Anglaterra.
Nou!!: Rebel·lió irlandesa de 1798 і Armada Invencible · Veure més »
Arpa
L'arpa és un instrument de corda pinçada, composta per un marc ressonant i una sèrie variable de cordes tensades entre la secció inferior i la superior.
Nou!!: Rebel·lió irlandesa de 1798 і Arpa · Veure més »
Badia de Bantry
La badia de Bantry (gaèlic irlandès Bá Bheanntraí; també Cuan Baoi, Inbhear na mBárc o Bádh Bheanntraighe) és una badia situada al comtat de Cork, al sud-oest d'Irlanda.
Nou!!: Rebel·lió irlandesa de 1798 і Badia de Bantry · Veure més »
Baile Eoin
Baile Eoin o Johnstown és un poble al Comtat de Kildare, Irlanda a 2 km al nord de Naas a la sortida 8 de la carretera N7.
Nou!!: Rebel·lió irlandesa de 1798 і Baile Eoin · Veure més »
Ballinamuck
Ballinamuck (en gaèlic irlandès Béal Átha na Muc que vol dir "desembocadura del gual del porc") és una vila d'Irlanda, al comtat de Longford, a la província de Leinster.
Nou!!: Rebel·lió irlandesa de 1798 і Ballinamuck · Veure més »
Ballymore Eustace
Ballymore Eustace (en gaèlic irlandès An Baile Mór que vol dir "la vila gran" o Baile Mór na nIústasach o "la gran vila dels Eustace") és una vila d'Irlanda, al comtat de Kildare, a la província de Leinster.
Nou!!: Rebel·lió irlandesa de 1798 і Ballymore Eustace · Veure més »
Ballynahinch (Down)
Ballynahinch (en gaèlic irlandès Baile na hInse) és una vila d'Irlanda del Nord, al comtat de Down, a la província de l'Ulster.
Nou!!: Rebel·lió irlandesa de 1798 і Ballynahinch (Down) · Veure més »
Barret frigi
s). ''La llibertat guiant al poble'', de Delacroix, 1830. El barret frigi és una lligadura consistent en una espècie de caputxa de forma gairebé cònica, però amb la punta corbada, confeccionada habitualment amb llana o feltre.
Nou!!: Rebel·lió irlandesa de 1798 і Barret frigi · Veure més »
Belfast
Belfast (Béal Feirste, en gaèlic irlandès) és la segona ciutat més gran d'Irlanda.
Nou!!: Rebel·lió irlandesa de 1798 і Belfast · Veure més »
Bunclody
Bunclody (en gaèlic irlandès Bun Clóidí, que vol dir "fons del riu Clóidi") és una vila d'Irlanda, al comtat de Wexford, a la província de Leinster.
Nou!!: Rebel·lió irlandesa de 1798 і Bunclody · Veure més »
Cahir
Cahir (en irlandès An Chathair) és una ciutat d'Irlanda, al comtat de Tipperary Sud, a la província de Munster.
Nou!!: Rebel·lió irlandesa de 1798 і Cahir · Veure més »
Carlow
Carlow (Ceatharlach en irlandès) és una ciutat d'Irlanda, capital del comtat de Carlow, a la província de Leinster.
Nou!!: Rebel·lió irlandesa de 1798 і Carlow · Veure més »
Carnew
Carnew (en gaèlic irlandès Carn an Bhua, que vol dir "turó de la victòria") és una vila d'Irlanda, al comtat de Wicklow, a la província de Leinster.
Nou!!: Rebel·lió irlandesa de 1798 і Carnew · Veure més »
Castell de Dublín
1.
Nou!!: Rebel·lió irlandesa de 1798 і Castell de Dublín · Veure més »
Castlebar
Castlebar (en irlandès Caisleán an Bharraigh) és una ciutat de la República d'Irlanda, cap del Comtat de Mayo.
Nou!!: Rebel·lió irlandesa de 1798 і Castlebar · Veure més »
Catòlics irlandesos
Creu cèltica, símbol dels catòlics irlandesos Bandera dels Irlandesos dels Estats Units.Smith, W. Flags through the Ages and across the World, McGraw-Hill Book Co., 1975.Znamierowski, A. The World Encyclopedia of Flags, Lorenz Books, 1999, 2007. Catòlics irlandesos (Irish-Catholics) és un terme usat per descriure a persones d'Irlanda o persones d'ascendència irlandesa que són de religió catòlica.
Nou!!: Rebel·lió irlandesa de 1798 і Catòlics irlandesos · Veure més »
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Nou!!: Rebel·lió irlandesa de 1798 і Catolicisme · Veure més »
Collooney
Collooney (en gaèlic irlandès Cúil Mhuine, que vol dir "racó de l'espessor") és una vila d'Irlanda, al comtat de Sligo, a la província de Connacht.
Nou!!: Rebel·lió irlandesa de 1798 і Collooney · Veure més »
Comtat d'Antrim
El comtat d'Antrim (gaèlic Aontroim, que es pot traduir com "cim solitari") és un dels sis comtats d'Irlanda que formen part d'Irlanda del Nord.
Nou!!: Rebel·lió irlandesa de 1798 і Comtat d'Antrim · Veure més »
Comtat de Carlow
El Comtat de Carlow (gaèlic irlandès: Contae Cheatharlach) és un comtat de la República d'Irlanda situat en la província de Leinster.
Nou!!: Rebel·lió irlandesa de 1798 і Comtat de Carlow · Veure més »
Comtat de Donegal
El comtat de Donegal (pron.: /ˈdʌnɨɡɔːl/ o /ˌdʌnɨˈɡɔːl/; en gaèlic irlandès: "Contae Dhún na nGall" o "Tír Chonaill") és un comtat de la província de l'Úlster (República d'Irlanda), dels que no formen part d'Irlanda del Nord.
Nou!!: Rebel·lió irlandesa de 1798 і Comtat de Donegal · Veure més »
Comtat de Down
El comtat de Down (gaèlic An Dúin) és un dels sis comtats d'Irlanda que formen part d'Irlanda del Nord.
Nou!!: Rebel·lió irlandesa de 1798 і Comtat de Down · Veure més »
Comtat de Kildare
El Comtat de Kildare (gaèlic irlandès: Cill Dara) és un comtat de la República d'Irlanda situat al sud-oest del Comtat de Dublín, en la província de Leinster.
Nou!!: Rebel·lió irlandesa de 1798 і Comtat de Kildare · Veure més »
Comtat de Longford
El comtat de Longford —Longfoirt en gaèlic irlandès— és un comtat de la província de Leinster (República d'Irlanda).
Nou!!: Rebel·lió irlandesa de 1798 і Comtat de Longford · Veure més »
Comtat de Mayo
El comtat de Mayo (gaèlic irlandès Mhaigh Eo o pla dels teixos) és un comtat de la província de Connacht (República d'Irlanda).
Nou!!: Rebel·lió irlandesa de 1798 і Comtat de Mayo · Veure més »
Comtat de Meath
El comtat de Meath (gaèlic irlandès An Mhí) és un comtat de la província de Leinster (República d'Irlanda).
Nou!!: Rebel·lió irlandesa de 1798 і Comtat de Meath · Veure més »
Comtat de Sligo
El comtat de Sligo (gaèlic irlandès Sligeach) és un comtat de la província de Connacht (República d'Irlanda).
Nou!!: Rebel·lió irlandesa de 1798 і Comtat de Sligo · Veure més »
Comtat de Tipperary
El comtat de Tipperary (gaèlic irlandès Tiobraid Árainn) és un comtat de la província de Munster (República d'Irlanda).
Nou!!: Rebel·lió irlandesa de 1798 і Comtat de Tipperary · Veure més »
Comtat de Westmeath
El comtat de Westmeath (en gaèlic irlandès An hlarmhí) és un comtat de la província de Leinster (República d'Irlanda).
Nou!!: Rebel·lió irlandesa de 1798 і Comtat de Westmeath · Veure més »
Comtat de Wexford
El comtat de Wexford (gaèlic irlandès Loch Garman) és un comtat de la província de Leinster (República d'Irlanda).
Nou!!: Rebel·lió irlandesa de 1798 і Comtat de Wexford · Veure més »
Comtat de Wicklow
El comtat de Wicklow (gaèlic irlandès Cill Mhantáin AFI) és un comtat de la província de Leinster (República d'Irlanda).
Nou!!: Rebel·lió irlandesa de 1798 і Comtat de Wicklow · Veure més »
Conflicte nord-irlandès
El conflicte nord-irlandès, anomenat també The Troubles ("els trastorns" o "els problemes") o Na Trioblóidi en gaèlic irlandèsLa denominació anglesa «Troubles» té, en tant que terme polític, una llarga història, tant a Irlanda com a Anglaterra. En el context dels anys 1960, feia habitualment referència, o bé a la Guerra Angloirlandesa, que va tenir lloc després de la Primera Guerra Mundial, o bé a la Guerra Civil Irlandesa. Per bé que el terme existeix des de 1378, segons l'Oxford English Dictionary, aquest terme ha estat utilitzat diverses vegades en el passat per designar períodes de conflicte o de desordre. Caldrà esperar bastant de temps després del començament del conflicte perquè aquest terme sigui empleat de manera habitual per designar-lo. Vegeu és un període de violència i d'agitació política a Irlanda del Nord en la segona meitat del. Comença a finals dels anys 60 S'han proposat diverses dates com a principi del conflicte nord-irlandès: l'any 1966, el 12 d'agost de 1968, el 12 d'agost o el 14 d'agost de 1969. Vegeu i es considera que acaba entre 1997 i 2007, segons les interpretacions. S'han assenyalat diverses dates com a fi del conflicte: el 20 de juliol de 1997, el 10 d'abril de 1998, el 15 d'agost de 1998, el 2 de desembre de 1999, el 28 de juliol de 2005, el 26 de setembre de 2005 i el 8 de maig de 2007. Vegeu Ulster Volunteer Force La violència continua tanmateix després d'aquesta data, però de manera ocasional i a petita escala, mentre que la majoria dels grups bel·ligerants deposen les armes. El conflicte comença en la segona meitat dels anys 60 com un moviment per als drets civils contra la segregació confessional que experimenta la minoria catòlica. L'oposició entre republicans i nacionalistes (principalment catòlics), d'una part, i lleialistes i unionistes (principalment protestants), d'altra banda, sobre el futur d'Irlanda del Nord arrossega un augment de la violència que perdura durant trenta anys. És el fet de grups paramilitars republicans, com l'IRA Provisional, l'objectiu del qual és de posar fi a l'autoritat britànica a Irlanda del Nord i crear una República irlandesa sobre el conjunt de l'illa, i lleialistes, com l'Ulster Volunteer Force, formada el 1966 per aturar el que percep com el deteriorament del caràcter britànic del país, però també d'aixecaments populars i de les forces de seguretat de l'Estat, l'Exèrcit britànic i la policia. El conflicte nord-irlandès és diversament definit per alguns dels seus actors, sigui com una guerra,.Faligot p.140, (Reginald Maudling)Faligot p.171 un conflicte ètnic, una guerrilla o una guerra civil. L'acció dels grups paramilitars republicans (principalment l'IRA Provisional) és considerada com terrorisme per les forces de seguretat britàniques, però també com una revolució, una insurrecció o una resistència militar a l'ocupació i a l'imperialisme britànic pels seus partidaris.Faligot p.119-153-156 Els historiadors estan dividits sobre aquestes qualificacions Faligot p.165 i alguns refusen l'ús del terme «terrorisme». Aquest conflicte afecta la vida quotidiana de la majoria dels nord-irlandesos, així com incidentalment la dels anglesos i dels irlandesos al sud de l'illa. En diverses ocasions entre 1969 i 1998, aquest conflicte va córrer el risc de transformar-se en una verdadera guerra civil, com, per exemple, el 1972 després del Diumenge Sagnant o durant la vaga de fam del 1981, quan es produeixen les mobilitzacions massives i hostils per ambdues parts. En 1998, un procés de pau posa fi al conflicte, prenent com a base l'Acord de Divendres Sant. Per primer cop, el govern britànic reconeix la «dimensió irlandesa» del conflicte, el principi que el poble de l'illa d'Irlanda en el seu conjunt pugui resoldre els problemes entre el Nord i el Sud per consentiment mutu, sense intervenció exterior, permet obtenir l'acord dels nacionalistes i dels republicans. Estableix també a Irlanda del Nord un govern consociatiu, compost obligatòriament d'unionistes i de nacionalistes.
Nou!!: Rebel·lió irlandesa de 1798 і Conflicte nord-irlandès · Veure més »
Consell de guerra
Usualment, un consell de guerra és un procediment judicial militar de caràcter sumari o sumaríssim en el qual es dilucida de forma ràpida la comissió d'un delicte tipificat en el Codi de justícia militar que, per la situació de guerra o una altra d'anàloga (estat d'excepció, estat de setge o estat d'alarma), no permet esperar a la justícia militar ordinària.
Nou!!: Rebel·lió irlandesa de 1798 і Consell de guerra · Veure més »
Consell Privat del Regne Unit
El Molt Honorable Consell Privat de Sa Majestat, habitualment conegut com el Consell Privat és un cos formal de consellers del sobirà del Regne Unit.
Nou!!: Rebel·lió irlandesa de 1798 і Consell Privat del Regne Unit · Veure més »
Curragh
El camp Curragh Curragh (gaèlic irlandès An Currach) és una planura oberta de gairebé 5.000 acres (20 km²) de terra comunal del comtat de Kildare, Irlanda, entre Newbridge i Kildare.
Nou!!: Rebel·lió irlandesa de 1798 і Curragh · Veure més »
Directori francès
El Directori fou el sistema de govern vigent durant la Primera República Francesa entre el 4 de brumari de l'any IV (26 d'octubre de 1795) i el 18 de brumari de l'any VIII (9 de novembre de 1799).
Nou!!: Rebel·lió irlandesa de 1798 і Directori francès · Veure més »
Divide et impera
Divide et impera, llatí per a «divideix i venceràs» és una locució que resumeix una estratègia política que consisteix a atiar les divisions de l'enemic o adversari.
Nou!!: Rebel·lió irlandesa de 1798 і Divide et impera · Veure més »
Dublín
Dublín (en irlandès Baile Átha Cliath; en anglès Dublin) és la ciutat més gran i la capital de la República d'Irlanda.
Nou!!: Rebel·lió irlandesa de 1798 і Dublín · Veure més »
Dunlavin
Dunlavin (en gaèlic irlandès Dún Luáin) és una vila d'Irlanda, al comtat de Wicklow, a la província de Leinster.
Nou!!: Rebel·lió irlandesa de 1798 і Dunlavin · Veure més »
Enniscorthy
Enniscorthy (en gaèlic irlandès Inis Córthaidh) és una vila d'Irlanda, al comtat de Wexford, a la província de Leinster.
Nou!!: Rebel·lió irlandesa de 1798 і Enniscorthy · Veure més »
Església d'Irlanda
LEsglésia d'Irlanda (en irlandès Eaglais na hÉireann) és una província autònoma de la Comunió Anglicana.
Nou!!: Rebel·lió irlandesa de 1798 і Església d'Irlanda · Veure més »
Estats Pontificis
Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870 Els Estats Pontificis, també coneguts com a Estats de l'Església, van ser uns territoris de la Itàlia central, que es van mantenir independents i sota govern dels Papes de Roma entre el 752 i el 1870, hereus de l'antic Exarcat de Ravenna.
Nou!!: Rebel·lió irlandesa de 1798 і Estats Pontificis · Veure més »
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Nou!!: Rebel·lió irlandesa de 1798 і Estats Units d'Amèrica · Veure més »
Expedició d'Irlanda (1796)
L'Expedició d'Irlanda de 1796 va ser un intent avortat d'invasió d'Irlanda en suport a la resistència nacionalista irlandesa per les tropes revolucionàries.
Nou!!: Rebel·lió irlandesa de 1798 і Expedició d'Irlanda (1796) · Veure més »
Foulkesmill
Foulkesmill (en gaèlic irlandès Muileann Fúca) és un poblet d'Irlanda, al comtat de Wexford, a la província de Leinster.
Nou!!: Rebel·lió irlandesa de 1798 і Foulkesmill · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Rebel·lió irlandesa de 1798 і França · Veure més »
Gaèlic irlandès
El gaèlic irlandès o gaèlic irlandés, o simplement irlandès o irlandés (Gaeilge, pronunciat), és una llengua parlada com a llengua nadiua a l'illa d'Irlanda per prop d’unes 70.000 persones com a primera llengua, predominantment a les zones occidentals rurals de l'illa.
Nou!!: Rebel·lió irlandesa de 1798 і Gaèlic irlandès · Veure més »
Guerra de la Independència dels Estats Units
La Guerra de la Independència dels Estats Units d'Amèrica (també anomenada Guerra de la Revolució Americana) va començar com una revolució de tretze colònies britàniques a Amèrica del Nord que va conduir a una guerra oberta contra el Regne de Gran Bretanya, i va acabar en una guerra mundial entre diverses grans potències europees.
Nou!!: Rebel·lió irlandesa de 1798 і Guerra de la Independència dels Estats Units · Veure més »
Guerra Guillemita d'Irlanda
La Guerra Guillemita d'Irlanda o Guerra jacobita d'Irlanda, (en gaèlic irlandès Cogadh an Dá Rí o 'La guerra dels Dos Reis') va esclatar després del destronament de Jaume II d'Anglaterra en 1688 per la seva filla Maria II d'Anglaterra i el seu marit Guillem d'Orange, net de Carles I. Va provocar l'aixecament jacobita d'Escòcia encapçalat pel vescomte de Dundee, que es va iniciar en les mateixes dates.
Nou!!: Rebel·lió irlandesa de 1798 і Guerra Guillemita d'Irlanda · Veure més »
Guerres de la Revolució Francesa
Les Guerres de la Revolució Francesa foren una sèrie de conflictes bèl·lics, esdevinguts entre 1792 i 1802, en què França s'enfrontà a diferents monarquies europees.
Nou!!: Rebel·lió irlandesa de 1798 і Guerres de la Revolució Francesa · Veure més »
Guerrilla
La guerra de guerrilles, genuïnament dita guerra de partides i antigament guerra guerrejada, és un tipus de confrontació en què uns escamots irregulars, és a dir, no professionals, dirigeixen petites i ràpides accions de combat contra un exèrcit, policia o, de vegades, altres forces insurgents.
Nou!!: Rebel·lió irlandesa de 1798 і Guerrilla · Veure més »
Il·lustració
La Il·lustració (en francès: Siècle des Lumières; en alemany: Aufklärung; en anglès: Enlightenment; en italià: Illuminismo) va ser un corrent filosòfic, polític i social europeu que promovia el progrés, el racionalisme i el liberalisme en contra del poder reial, la noblesa i l'obscurantisme catòlic.
Nou!!: Rebel·lió irlandesa de 1798 і Il·lustració · Veure més »
Irlanda
Irlanda (en irlandès, Éire, pronunciat; en anglès, Ireland, pronunciat o), també anomenada República d'Irlanda (en irlandès, Poblacht na hÉireann, en anglès, Republic of Ireland), és un estat sobirà situat al nord-oest d'Europa que inclou 26 dels 32 comtats de l'illa d'Irlanda.
Nou!!: Rebel·lió irlandesa de 1798 і Irlanda · Veure més »
Irlanda del Nord
Irlanda del Nord és una regió administrativa del Regne Unit situada al nord-est de l'illa d'Irlanda.
Nou!!: Rebel·lió irlandesa de 1798 і Irlanda del Nord · Veure més »
John Murphy (sacerdot)
John Murphy (1753 - 2 de juliol de 1798) fou un sacerdot catòlic irlandès i un dels líders de la Rebel·lió irlandesa de 1798 a Wexford que va ser executat per soldats britànics.
Nou!!: Rebel·lió irlandesa de 1798 і John Murphy (sacerdot) · Veure més »
Jove Irlanda
Thomas Davis Charles Gavan Duffy La Jove Irlanda (en anglès Young Ireland i en el gaèlic irlandès Éire Og) fou un moviment nacional irlandès de caràcter revolucionari que va operar a mitjans dels anys 40 del.
Nou!!: Rebel·lió irlandesa de 1798 і Jove Irlanda · Veure més »
Kilcock
Kilcock (en gaèlic irlandès Cill Choca que vol dir "església de Choca") és una vila d'Irlanda, al comtat de Kildare, a la província de Leinster.
Nou!!: Rebel·lió irlandesa de 1798 і Kilcock · Veure més »
Kilcullen
Kilcullen (en gaèlic irlandès Cill Chuilinn) és una vila d'Irlanda, al comtat de Kildare, a la província de Leinster.
Nou!!: Rebel·lió irlandesa de 1798 і Kilcullen · Veure més »
Kilcummin
Kilcummin (en gaèlic irlandès Cill Chuimín, que vol dir "església de Chuimín") és un cap de platja d'Irlanda, al comtat de Mayo, a la província de Connacht.
Nou!!: Rebel·lió irlandesa de 1798 і Kilcummin · Veure més »
Kilkenny
Kilkenny (Cill Chainnigh en irlandès, que vol dir "església de Cainnech d'Aghaboe") és una ciutat d'Irlanda, a la regió de Leinster, la sisena ciutat d'Irlanda.
Nou!!: Rebel·lió irlandesa de 1798 і Kilkenny · Veure més »
Kill (Kildare)
Kill (en gaèlic irlandès an Chill que vol dir "l'església") és una vila d'Irlanda, al comtat de Kildare, a la província de Leinster.
Nou!!: Rebel·lió irlandesa de 1798 і Kill (Kildare) · Veure més »
Killala
Killala (en gaèlic irlandès Cill Ala) és una vila d'Irlanda, al comtat de Mayo, a la província de Connacht.
Nou!!: Rebel·lió irlandesa de 1798 і Killala · Veure més »
Lazare Hoche
, de nom complet Louis Lazare Hoche, va ser un general francès de la Revolució Francesa.
Nou!!: Rebel·lió irlandesa de 1798 і Lazare Hoche · Veure més »
Leinster
Leinster (en gaèlic irlandès: Laighin ˈl̪ˠaːjɪnʲ) és la província oriental d'Irlanda, que comprèn els comtats de Carlow, Dublín, Kildare, Kilkenny, Laois, Longford, Louth, Meath, Offaly, Westmeath, Wexford i Wicklow.
Nou!!: Rebel·lió irlandesa de 1798 і Leinster · Veure més »
Letterkenny
Letterkenny (Leitir Ceanainn en irlandès que vol dir turó dels O'Cannons) és una ciutat d'Irlanda, a la regió de l'Ulster i la ciutat més important del comtat de Donegal.
Nou!!: Rebel·lió irlandesa de 1798 і Letterkenny · Veure més »
Liberalisme
El liberalisme és un grup d'ideologies polítiques, socials i religioses, que s'oposen a l'absolutisme i que afirma la llibertat de la persona i la supremacia de la iniciativa individual per sobre de la col·lectiva.
Nou!!: Rebel·lió irlandesa de 1798 і Liberalisme · Veure més »
Llei marcial
Llei marcial a Egipte. Tancs egipcis utilitzats en un punt de control prop de la plaça Tahrir durant la revolució egípcia de 2011. La llei marcial (del llatí martiālis, de Mart) és una situació d'excepció en l'aplicació de les normes legals ordinàries d'un estat, normalment regulat a la seva constitució, en la qual s'atorguen facultats extraordinàries a les forces armades o a la policia pel que fa a l'administració de justícia i el manteniment de l'ordre públic.
Nou!!: Rebel·lió irlandesa de 1798 і Llei marcial · Veure més »
Londres
Londres (anglès: London) és la capital i ciutat més poblada d'Anglaterra i del Regne Unit.
Nou!!: Rebel·lió irlandesa de 1798 і Londres · Veure més »
Lough Swilly
Mapa de la regió El lough Swilly (en gaèlic irlandès, Loch Súilí) que podria traduir-se lliurement com a llac d'ombres o llac dels Ulls.
Nou!!: Rebel·lió irlandesa de 1798 і Lough Swilly · Veure més »
Maynooth
Maynooth (məˈnuːθ; en gaèlic irlandès, Maigh Nuad) és una ciutat universitària del nord del Comtat de Kildare, a Irlanda.
Nou!!: Rebel·lió irlandesa de 1798 і Maynooth · Veure més »
Metodisme
John Wesley El metodisme és una de les denominacions del cristianisme protestant que es va a originar a Anglaterra, en un moviment anomenat "Avivament Metodista", dirigit pel bisbe anglicà John Wesley i el seu germà Charles Wesley, en el.
Nou!!: Rebel·lió irlandesa de 1798 і Metodisme · Veure més »
Milícia
Voluntàries armades a la guerra de Vietnam. Una milícia és un grup paramilitar format per ciutadans que s'uneixen per tal d'oferir serveis de defensa a un territori o a una ideologia.
Nou!!: Rebel·lió irlandesa de 1798 і Milícia · Veure més »
Munster
Munster (gaèlic irlandès, An Mhumhain) és la més meridional de les províncies històriques d'Irlanda.
Nou!!: Rebel·lió irlandesa de 1798 і Munster · Veure més »
Naas
Naas ((en irlandès Nás na Ríogh |n̪ˠaːsˠ n̪ˠə ɾˠiː) és una ciutat de la República d'Irlanda, capital del comtat de Kildare. Es troba a 40 quilòmetres de Dublín.
Nou!!: Rebel·lió irlandesa de 1798 і Naas · Veure més »
New Ross
New Ross (en gaèlic irlandès Ros Mhic Thriúin o "bosc del fill de Treon") és una vila d'Irlanda, al comtat de Wexford, a la província de Leinster.
Nou!!: Rebel·lió irlandesa de 1798 і New Ross · Veure més »
Newtownmountkennedy
Newtownmountkennedy (en gaèlic irlandès Baile an Chinnéidigh, que vol dir "vila de Kennedy") és una vila d'Irlanda, al comtat de Wicklow, a la província de Leinster.
Nou!!: Rebel·lió irlandesa de 1798 і Newtownmountkennedy · Veure més »
Orde d'Orange
Bandera de l'Orde d'Orange Desfilada de l'Orde d'Orange a Galagow. LOrde d'Orange (en anglès Orange Order o Orange Institution) és una organització de fraternitat protestant, que opera al Regne Unit i la República d'Irlanda, és de caràcter conservador, que defensa la pertinença d'Irlanda primer i d'Irlanda del Nord actualment a la Corona Britànica.
Nou!!: Rebel·lió irlandesa de 1798 і Orde d'Orange · Veure més »
Oulart
Oulart (en gaèlic irlandès An tAbhallort antigament Ubhallghort - "l'horta") és una vila d'Irlanda, al comtat de Wexford, a la província de Leinster.
Nou!!: Rebel·lió irlandesa de 1798 і Oulart · Veure més »
Parlament d'Irlanda
Façana de l'edifici del Parlament d'Irlanda, a Dublín. Actualment allotja una branca del Banc d'Irlanda. El Parlament d'Irlanda va ser un cos legislatiu existent a Dublín entre el 1297 i el 1800.
Nou!!: Rebel·lió irlandesa de 1798 і Parlament d'Irlanda · Veure més »
Presbiterianisme
El presbiterianisme és el nom donat a la doctrina d'algunes esglésies protestants, principalment les Esglésies Reformades, basades en els ensenyaments de la Bíblia, que tenen a Joan Calví com un dels comentaristes més importants.
Nou!!: Rebel·lió irlandesa de 1798 і Presbiterianisme · Veure més »
Presoner de guerra
Soldats Austro-Hongaresos fets presoners de guerra a Rússia; una fotografia de 1915 presa per Sergei Mikhailovich Prokudin-Gorskii Presoners de guerra alemanys capturats després de la caiguda d'Aquisgrà, al 1944, durant la Segona Guerra Mundial. Un presoner de guerra (PDG, en anglès Prisoner of War POW, PoW, o PW) és un soldat, pilot, o marí que és fet presoner per l'enemic immediatament després d'un enfrontament.
Nou!!: Rebel·lió irlandesa de 1798 і Presoner de guerra · Veure més »
Primera República Francesa
* La Primera República Francesa, oficialment la República francesa (République française) fou proclamada el 21 de setembre de 1792, durant la Revolució Francesa, amb la qual cosa fou destronat Lluís XVI, a qui, després de la insurrecció del 10 d'agost de 1792, l'Assemblea Legislativa havia declarat suspès en les seves funcions i posat sota arrest.
Nou!!: Rebel·lió irlandesa de 1798 і Primera República Francesa · Veure més »
Prosperous
Prosperous (en gaèlic irlandès An Chorrchoill que vol dir "el bosc suau") és una vila d'Irlanda, al comtat de Kildare, a la província de Leinster.
Nou!!: Rebel·lió irlandesa de 1798 і Prosperous · Veure més »
Protestantisme
El protestantisme és una branca del cristianisme que agrupa diverses denominacions cristianes i generalment es refereix a aquelles que es van separar de l'Església catòlica arran de la Reforma del, les derivades d'aquestes i també aquelles que hi comparteixen doctrines o ideologies similars.
Nou!!: Rebel·lió irlandesa de 1798 і Protestantisme · Veure més »
Pujol de Tara
El pujol de Tara (en anglès: Hill of Tara, en irlandès gaèlic: Teamhair na Rí, 'el pujol dels reis') és una allargada elevació calcària d'escassa altitud, situada a prop del riu Boyne i que s'estén entre Navan i Dunshaughlin, en el comtat de Meath, a la província de Leinster d'Irlanda.
Nou!!: Rebel·lió irlandesa de 1798 і Pujol de Tara · Veure més »
Rathangan (Kildare)
Rathangan (en gaèlic irlandès Ráth Iomgháin que vol dir "fort de Iomgháin") és una vila d'Irlanda, al comtat de Kildare, a la província de Leinster.
Nou!!: Rebel·lió irlandesa de 1798 і Rathangan (Kildare) · Veure més »
Rebel·lió irlandesa de 1641
La Rebel·lió irlandesa de 1641 (gaèlic irlandès Éirí Amach 1641) va començar com un intent de cop d'estat per l'aristocràcia catòlica que poblava l'illa d'Irlanda, però es va convertir en un conjunt d'actes de violència entre els natius del país i els colons procedents d'Anglaterra i d'Escòcia, la qual cosa va donar al lloc al començament del conflicte conegut com les Guerres Confederades.
Nou!!: Rebel·lió irlandesa de 1798 і Rebel·lió irlandesa de 1641 · Veure més »
Regne d'Irlanda
El Regne d'Irlanda fou un estat situat a l'oest d'Europa que ocupa l'illa d'Irlanda i que existí entre el i XVIII, moment en què s'integrà en el Regne de la Gran Bretanya i Irlanda.
Nou!!: Rebel·lió irlandesa de 1798 і Regne d'Irlanda · Veure més »
Regne Unit
El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.
Nou!!: Rebel·lió irlandesa de 1798 і Regne Unit · Veure més »
República de Connacht
La República de Connacht (oficialment en anglès: Provisional Government of the Province of Connacht, en gaèlic irlandès: Rialtas Sealadach Chúige Connachta) i moltes vegades denominada simplement com a República Irlandesa, va ser una república irlandesa independent del Govern britànic creada gràcies a l'ajuda militar francesa als Irlandesos Units durant la rebel·lió irlandesa de 1798.
Nou!!: Rebel·lió irlandesa de 1798 і República de Connacht · Veure més »
Republicanisme irlandès
El republicanisme irlandès (gaèlic: Poblachtánachas, anglès: Irish Republicanism) és una ideologia basada en la defensa d'una república única per a tota Irlanda, amb variacions que van des de l'estat unitari, a la federació o confederació de les quatre províncies històriques de l'illa.
Nou!!: Rebel·lió irlandesa de 1798 і Republicanisme irlandès · Veure més »
Revolució Francesa
La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.
Nou!!: Rebel·lió irlandesa de 1798 і Revolució Francesa · Veure més »
Robert Emmet
Retrat de Robert Emmet Robert Emmet (Dublín, Irlanda, 4 de març de 1778 - 20 de setembre de 1803) fou un republicà irlandès.
Nou!!: Rebel·lió irlandesa de 1798 і Robert Emmet · Veure més »
Robert Stewart (vescomte de Castlereagh)
Robert Stewart, II marquès de Londonderry (18 de juny de 1769 - 12 d'agost de 1822), més conegut a la història com Lord Castlereagh, va ser un estadista irlandès i britànic.
Nou!!: Rebel·lió irlandesa de 1798 і Robert Stewart (vescomte de Castlereagh) · Veure més »
Royal Navy
La Royal Navy (Marina Reial) del Regne Unit és el servei militar britànic més antic (i conegut antigament com a Servei Superior).
Nou!!: Rebel·lió irlandesa de 1798 і Royal Navy · Veure més »
Saintfield
Saintfield (en gaèlic irlandès Tamhnaigh Naomh, que vol dir "camp sagrat", anglicitzat Tawnaghneeve) (see archival records) és una vila d'Irlanda del Nord, al comtat de Down, a la província de l'Ulster.
Nou!!: Rebel·lió irlandesa de 1798 і Saintfield · Veure més »
Sectarisme
El sectarisme és la intolerància, discriminació o odi que sorgeixen de donar importància a les diferències percebudes entre diferents grups socials, polítics o religiosos, o entre les subdivisions dins d'un grup, com les diferents manifestacions d'una mateixa religió o les faccions d'un moviment polític.
Nou!!: Rebel·lió irlandesa de 1798 і Sectarisme · Veure més »
Societat dels Irlandesos Units
La Societat dels Irlandesos Units (Society of United Irishmen), també coneguda simplement com a United Irishmen,va ser una societat subversiva de caràcter republicà i independentista d'Irlanda.
Nou!!: Rebel·lió irlandesa de 1798 і Societat dels Irlandesos Units · Veure més »
Terrorisme d'Estat
El terrorisme d'Estat consisteix en l'exercici il·legítim per l'Estat del monopoli de la violència a partir del moment en què aquesta violència està en contradicció amb el contracte descrit per Thomas Hobbes, segons el qual l'individu accepta abdicar una part de la seva llibertat a canvi de la protecció de l'Estat.
Nou!!: Rebel·lió irlandesa de 1798 і Terrorisme d'Estat · Veure més »
Theobald Wolfe Tone
Theobald Wolfe Tone, conegut pòstumament com a Wolfe Tone (Dublín, 20 de juny de 1763 – 19 de novembre de 1798), va ser un líder revolucionari irlandès i un dels membres fundadors dels Irlandesos Units.
Nou!!: Rebel·lió irlandesa de 1798 і Theobald Wolfe Tone · Veure més »
Toraigh
Toraigh (en anglès Tory Island) és una illa d'Irlanda.
Nou!!: Rebel·lió irlandesa de 1798 і Toraigh · Veure més »
Ulster
Ulster (en Ulaidh/Cúige Uladh, en Ulstèr o Ulster) és una "província històrica" de l'illa de Irlanda.
Nou!!: Rebel·lió irlandesa de 1798 і Ulster · Veure més »
Unionisme (Irlanda)
Isabel II, Belfast. En la part inferior es pot llegir:''Nosaltres els súbdits britànics de l'Ulsterprometem la nostra aliançaa sa Majestat Sobiranala Reina Elisabet IIara i per sempre.'' L'Unionisme és la ideologia que promou el manteniment o l'enfortiment dels vincles polítics i culturals entre Irlanda (sovint i, especialment Irlanda del Nord) i Gran Bretanya, i que originalment defensava que les relacions institucionals entre ambdós països es desenvolupessin en el marc de l'Acta d'Unió de 1800, que els va unir en una sola entitat política.
Nou!!: Rebel·lió irlandesa de 1798 і Unionisme (Irlanda) · Veure més »
Wexford
Wexford (del nòrdic antic Veisafjǫrðr, iola: Weisforthe, irlandès: Loch Garman) és una ciutat d'Irlanda, capital del comtat de Wexford, a la província de Leinster.
Nou!!: Rebel·lió irlandesa de 1798 і Wexford · Veure més »
Wicklow
Wicklow (en irlandès Cill Mhantáin o "església dels sense dents") és una ciutat d'Irlanda, capital del comtat de Wicklow, a la província de Leinster.
Nou!!: Rebel·lió irlandesa de 1798 і Wicklow · Veure més »
1 de gener
El primer de gener és el primer dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Rebel·lió irlandesa de 1798 і 1 de gener · Veure més »
12 d'octubre
El 12 d'octubre és el dos-cents vuitanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Rebel·lió irlandesa de 1798 і 12 d'octubre · Veure més »
12 de novembre
El 12 de novembre o 12 de santandria és el tres-cents setzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dissetè en els anys de traspàs.
Nou!!: Rebel·lió irlandesa de 1798 і 12 de novembre · Veure més »
14 de juliol
El 14 de juliol és el cent noranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Rebel·lió irlandesa de 1798 і 14 de juliol · Veure més »
1691
;Països Catalans.
Nou!!: Rebel·lió irlandesa de 1798 і 1691 · Veure més »
1782
;Països Catalans.
Nou!!: Rebel·lió irlandesa de 1798 і 1782 · Veure més »
1791
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Rebel·lió irlandesa de 1798 і 1791 · Veure més »
1793
;Països Catalans.
Nou!!: Rebel·lió irlandesa de 1798 і 1793 · Veure més »
1795
;Països Catalans.
Nou!!: Rebel·lió irlandesa de 1798 і 1795 · Veure més »
1796
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Rebel·lió irlandesa de 1798 і 1796 · Veure més »
1797
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Rebel·lió irlandesa de 1798 і 1797 · Veure més »
1798
;Països Catalans.
Nou!!: Rebel·lió irlandesa de 1798 і 1798 · Veure més »
1800
;Països Catalans.
Nou!!: Rebel·lió irlandesa de 1798 і 1800 · Veure més »
1801
;Països Catalans.
Nou!!: Rebel·lió irlandesa de 1798 і 1801 · Veure més »
1803
Llinda a la catedral de Vic, amb la data d'acabament de les obres (15 de setembre de 1803).
Nou!!: Rebel·lió irlandesa de 1798 і 1803 · Veure més »
1804
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Rebel·lió irlandesa de 1798 і 1804 · Veure més »
1831
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Rebel·lió irlandesa de 1798 і 1831 · Veure més »
1836
Llinda d'una casa del carrer del Pont Vell de Besalú Placa commemorativa de la primera foto feta a Barcelona, el 10 de novembre de 1836;Països Catalans.
Nou!!: Rebel·lió irlandesa de 1798 і 1836 · Veure més »
1898
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Rebel·lió irlandesa de 1798 і 1898 · Veure més »
1998
1998 (MCMXCVIII) fon un any normal començat en dijous segons el calendari gregorià, i parcialment corresponent al 5100 del calendari Kali Yuga.
Nou!!: Rebel·lió irlandesa de 1798 і 1998 · Veure més »
2 de març
El 2 de març és el seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Rebel·lió irlandesa de 1798 і 2 de març · Veure més »
21 de juny
El 21 de juny és el cent setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Rebel·lió irlandesa de 1798 і 21 de juny · Veure més »
22 d'agost
El 22 d'agost és el dos-cents trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Rebel·lió irlandesa de 1798 і 22 d'agost · Veure més »
23 de maig
El 23 de maig és el cent quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Rebel·lió irlandesa de 1798 і 23 de maig · Veure més »
24 de maig
El 24 de maig és el cent quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Rebel·lió irlandesa de 1798 і 24 de maig · Veure més »
6 de juny
El 6 de juny és el cent cinquanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Rebel·lió irlandesa de 1798 і 6 de juny · Veure més »
8 de setembre
El 8 de setembre és el dos-cents cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Rebel·lió irlandesa de 1798 і 8 de setembre · Veure més »
