Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Ramon Berenguer I і Sança de Castella (1006-1027)
Ramon Berenguer I і Sança de Castella (1006-1027) tenen 13 coses en comú (en Uniopèdia): Berenguer Ramon I, Bisbat de Girona, Comtat de Barcelona, Comtat de Girona, Ermessenda de Carcassona, Llobregat, Olèrdola, Ramon Berenguer I, Ramon Borrell I, Sanç d'Olèrdola, Sanç I Garcia de Castella, Saragossa, Urraca Salvadórez.
Berenguer Ramon I
Berenguer Ramon I, dit el Corbat (?, ca. 1005 - 31 de març de 1035, Barcelona) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (1017-1035).
Berenguer Ramon I і Ramon Berenguer I · Berenguer Ramon I і Sança de Castella (1006-1027) ·
Bisbat de Girona
El bisbat de Girona és una de les divisions administratives de l'església catòlica a Catalunya, inclòs en la província eclesiàstica de Tarragona.
Bisbat de Girona і Ramon Berenguer I · Bisbat de Girona і Sança de Castella (1006-1027) ·
Comtat de Barcelona
El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.
Comtat de Barcelona і Ramon Berenguer I · Comtat de Barcelona і Sança de Castella (1006-1027) ·
Comtat de Girona
El Comtat de Girona fou un dels comtats catalans que es constituí després de la conquesta franca en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren Marca Hispànica.
Comtat de Girona і Ramon Berenguer I · Comtat de Girona і Sança de Castella (1006-1027) ·
Ermessenda de Carcassona
Ermessenda de CarcassonaErmessén, Ermessindis, Ermessendis, Ermessenz o Armessén en textos anteriors al (Carcassona?,Sòria (1989) ca. 972 / 975-977Gil (2004:35) - Sant Quirze de Besora, 1 de març de 1058) va ser comtessa consort de Barcelona, Girona i Osona. Va estar casada des del 991 amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, amb qui cogovernà fins que morí el 1017; el seu difunt marit li donà en escriptura testamentària el condomini dels tres comtats en violarium per tota la vida, de manera que governà en solitari com a regent durant la minoria d'edat de son fill (1017-1021), i a partir d'aleshores cogovernà amb aquest en qualitat de copropietària. Amb tot, ràpidament, varen sorgir desavinences entre tots dos, que no es resolgueren fins al repartiment del domini: foren per a son fill Berenguer Ramon I els comtats de Barcelona i Osona, i per a Ermessenda el comtat de Girona. Però son fill morí sobtadament el 1035 llegant els seus dominis als seus descendents, moment en el qual Ermessenda tornà a fer valdre el seu condomini per assumir la regència primer (1035-1039), i cogovernar amb el seu net després. En aquest context, marcat per l'afebliment de lauctoritas comtal barcelonina, hagué d'enfrontar-se a la revolució feudal quan mers oficials designats pels comtes de Barcelona —castlans i veguers— s'aixecaren en armes esdevenint barons feudals que amb epicentre al Penedès i encapçalats per Mir Geribert desafiaren la potestas comtal barcelonina i la seva política de mantenir la pau amb els sarraïns a canvi del cobrament de paries. Ermessenda feu costat a son net Ramon Berenguer I en la sufocació de la revolta nobiliària, que finalment s'aconseguí però no amb el retorn de l'antic ordre romanogòtic vigent fins als temps de Ramon Borrell (972-1017) sinó per la claudicació davant les noves pràctiques feudals —les convenientiae—, i l'auge de l'ordre cavalleresc. Durant el cogovern amb el seu net Ramon Berenguer I sorgiren noves dissensions que s'agreujaren quan aquest repudià la política matrimonial dissenyada per la seva àvia i es casà amb Almodis de la Marca. Aleshores, Ermessenda pressionà les jerarquies eclesiàstiques a fi que excomuniquessin el seu net, fet que aconseguí el 1055; l'excomunió afeblí encara més l'autoritat dels comtes de Barcelona i tornà a instigar la revolta nobiliària. Finalment, el 1057, Ermessenda de Carcassona vengué el condomini sobre els comtats de Barcelona, Osona i Girona al seu net i es retirà al castell de Sant Quirze de Besora, on morí l'1 de març de 1058. Fou sebollida en un sarcòfag de pedra situat a la galilea exterior de la catedral de Girona, fins que el 1385 el rei Pere el Cerimoniós ordenà que fos traslladat a l'interior de la nau i recobert amb un nou sepulcre gòtic. L'any 1982, el sepulcre gòtic fou obert i es descobrí que l'única decoració exterior del sarcòfag romànic eren disset franges pintades de color roig i daurat, la qual decoració ha estat considerada com un possible antecedent preheràldic del senyal dels quatre pals. Ermessenda va realitzar importants donacions a les diòcesis i esglésies dels seus dominis i fou una de les dones amb més autoritat dins la política del. Governà durant uns seixanta-cinc anys i morí prop dels vuitanta-cinc, esdevenint una de les dones amb més poder polític en la història de Catalunya. La seva vida exemplifica l'evolució de la condició de la dona aristocràtica a l'antiga Gòtia: passà de gaudir d'una posició privilegiada a perdre poder en el moment en què les Leges Gothorum (Lleis dels gots) es veieren relegades per les convenientiae feudals que els magnats feien entre ells al marge de les lleis. Aquests magnats -per mitjà de la violència i la guerra- posaren en dubte la potestas comtal com a garant de l'ordre públic. Aquests canvis conduïren al nou ordre feudal, que imperà durant els següents dos segles.
Ermessenda de Carcassona і Ramon Berenguer I · Ermessenda de Carcassona і Sança de Castella (1006-1027) ·
Llobregat
El Llobregat és un dels principals rius de Catalunya.
Llobregat і Ramon Berenguer I · Llobregat і Sança de Castella (1006-1027) ·
Olèrdola
Olèrdola és un municipi de la comarca de l'Alt Penedès, amb capital a Sant Miquel d'Olèrdola.
Olèrdola і Ramon Berenguer I · Olèrdola і Sança de Castella (1006-1027) ·
Ramon Berenguer I
Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).
Ramon Berenguer I і Ramon Berenguer I · Ramon Berenguer I і Sança de Castella (1006-1027) ·
Ramon Borrell I
Ramon Borrell (? 972 - Barcelona, 8 de setembre de 1017) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (992 o 993-1017).
Ramon Berenguer I і Ramon Borrell I · Ramon Borrell I і Sança de Castella (1006-1027) ·
Sanç d'Olèrdola
Sanç d'Olèrdola, Sanç Berenguer o Sanç de Lluça († d. 6 març 1058), era el fill petit de Berenguer Ramon I amb la seva primera esposa Sança de Castella.
Ramon Berenguer I і Sanç d'Olèrdola · Sanç d'Olèrdola і Sança de Castella (1006-1027) ·
Sanç I Garcia de Castella
Sanç I Garcia de Castella, dit el dels Bons furs (ca. 965 - 1017), fou comte de Castella (995-1017).
Ramon Berenguer I і Sanç I Garcia de Castella · Sanç I Garcia de Castella і Sança de Castella (1006-1027) ·
Saragossa
Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.
Ramon Berenguer I і Saragossa · Sança de Castella (1006-1027) і Saragossa ·
Urraca Salvadórez
Urraca Salvadórez (? - 1025) fou infanta de Castella i comtessa consort de Castella (995 - 1017).
Ramon Berenguer I і Urraca Salvadórez · Sança de Castella (1006-1027) і Urraca Salvadórez ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Ramon Berenguer I і Sança de Castella (1006-1027)
- Què tenen en comú Ramon Berenguer I і Sança de Castella (1006-1027)
- Semblances entre Ramon Berenguer I і Sança de Castella (1006-1027)
Comparació entre Ramon Berenguer I і Sança de Castella (1006-1027)
Ramon Berenguer I té 218 relacions, mentre que Sança de Castella (1006-1027) té 23. Com que tenen en comú 13, l'índex de Jaccard és 5.39% = 13 / (218 + 23).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Ramon Berenguer I і Sança de Castella (1006-1027). Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
