Similituds entre Radó і Radioisòtop
Radó і Radioisòtop tenen 20 coses en comú (en Uniopèdia): Actini, Aqüífer, Càncer de pulmó, Desintegració α, Diòxid de carboni, Element químic, Geologia, Isòtop, Isòtops del radi, Isòtops del tori, Nombre atòmic, Nombre màssic, Partícula α, Període de semidesintegració, Plom, Radioactivitat, Radioactivitat natural, Tori, Urani, Urani 238.
Actini
L'actini és un element químic de símbol Ac i nombre atòmic 89.
Actini і Radó · Actini і Radioisòtop ·
Aqüífer
Figura 1. Esquema d'un aqüífer típic. Les fletxes indiquen les direccions típiques de flux, en secció transversal, d'un aqüífer simple. Un aqüífer és una formació de terra subterrània saturada d'aigua que pot estar formada per roques permeables o materials sense consolidar (grava, sorra o llim).
Aqüífer і Radó · Aqüífer і Radioisòtop ·
Càncer de pulmó
El càncer de pulmó és un conjunt de malalties resultants del creixement maligne de cèl·lules del tracte respiratori, en particular el teixit pulmonar, i un dels tipus de càncer més freqüents a nivell mundial.
Càncer de pulmó і Radó · Càncer de pulmó і Radioisòtop ·
Desintegració α
Partícula alfa La desintegració α és una forma de desintegració radioactiva on un nucli atòmic emet una partícula α i es transforma en un nucli de quatre unitats menys de nombre màssic i dues unitats menys de nombre atòmic.
Desintegració α і Radó · Desintegració α і Radioisòtop ·
Diòxid de carboni
El diòxid de carboni (antigament anomenat biòxid de carboni i anhídrid carbònic) és una substància molecular constituïda per carboni i oxigen de fórmula química CO2.
Diòxid de carboni і Radó · Diòxid de carboni і Radioisòtop ·
Element químic
La taula periòdica dels elements químics Els elements químics són substàncies pures que no es poden descompondre en cap altra substància pura més senzilla mitjançant mètodes químics.
Element químic і Radó · Element químic і Radioisòtop ·
Geologia
Escorça aprimada (per extensió cortical) La geologia (del grec γη (geo, 'terra'), i λóγος (logos, 'ciència') és la ciència que estudia la Terra, la seva història i els processos que li han donat forma. El camp d'acció de la geologia inclou l'estudi de la composició, l'estructura, les propietats físiques i dinàmiques, i la història dels materials que formen la Terra, així com els processos que els han formats, els han mogut de lloc o els han transformat. Els geòlegs han establert que l'edat de la Terra és d'uns 4.600 milions d'anys i han determinat que la litosfera de la Terra, que inclou l'escorça, està fragmentada en plaques tectòniques que es mouen o suren sobre un mantell superior (l'astenosfera). Els geòlegs han pogut localitzar i gestionar els recursos naturals de la Terra, com per exemple el petroli i el carbó, així com els metalls (ferro, coure i urani entre altres). L'astrogeologia es refereix a l'aplicació dels principis geològics en l'estudi d'altres planetes, tot i que s'hi solen utilitzar altres termes més especialitzats: selenologia (de la Lluna), areologia (de Mart), etc. El primer a utilitzar el terme geologia fou Richard de Bury el 1473, que l'utilitzava per a diferenciar entre la jurisprudència terrenal i la teològica. Jean André Deluc fou el primer d'utilitzar el terme amb el seu sentit modern, l'any 1779.
Geologia і Radó · Geologia і Radioisòtop ·
Isòtop
Els tres isòtops de l'hidrogen (tots amb 1 protó, Z.
Isòtop і Radó · Isòtop і Radioisòtop ·
Isòtops del radi
El radi (Ra) no té cap isòtop estable.
Isòtops del radi і Radó · Isòtops del radi і Radioisòtop ·
Isòtops del tori
El tori (Th) natural no té cap isòtop estable, tot i que en té un de relativament estable, el 232Th amb un període de semidesintegració de 14.000 milions d'anys.
Isòtops del tori і Radó · Isòtops del tori і Radioisòtop ·
Nombre atòmic
Z - Nombre atòmic El nombre atòmic, representat per Z, és el nombre de protons presents en el nucli atòmic.
Nombre atòmic і Radó · Nombre atòmic і Radioisòtop ·
Nombre màssic
El nombre màssic o nombre de massa representa el nombre de nucleons d'un nucli atòmic, és a dir la suma dels protons i dels neutrons presents en el nucli d'un àtom.
Nombre màssic і Radó · Nombre màssic і Radioisòtop ·
Partícula α
Emissió d'una partícula α. Una partícula α és un nucli atòmic constituït per dos protons i dos neutrons, lligats per la força nuclear forta, que s'emet a gran velocitat en la desintegració radioactiva de núclids generalment pesants, com el radi, el tori, l'urani o el plutoni.
Partícula α і Radó · Partícula α і Radioisòtop ·
Període de semidesintegració
Isòtops, representats pel seu nombre de neutrons N enfront del seu nombre de protons Z. El períodes de semidesintegració es representen amb escala de colors. El període de semidesintegració, període radioactiu o semivida, t_o T_, d'un radionúclid és el temps que transcorre fins que la meitat dels nuclis d'una mostra pura d'una espècie de radionúclid determinada decaigui (es transformi) en un altre nucli diferent a causa de la seva inestabilitat nuclear.
Període de semidesintegració і Radó · Període de semidesintegració і Radioisòtop ·
Plom
El plom és l'element químic de símbol Pb i nombre atòmic 82.
Plom і Radó · Plom і Radioisòtop ·
Radioactivitat
Símbol internacional del perill de radioactivitat La radioactivitat (anomenada també desintegració nuclear o desintegració radioactiva) és un procés físic pel qual certes substàncies amb nuclis atòmics inestables, anomenats radionúclids, es transformen espontàniament en núclids diferents perdent energia en forma de raigs de partícules, de vegades acompanyats de raigs d'ones electromagnètiques, per tal d'assolir uns nuclis atòmics més estables i de menor massa, ja que al procés perden part d'ella per desintegració.
Radó і Radioactivitat · Radioactivitat і Radioisòtop ·
Radioactivitat natural
El nivell de radioactivitat natural és diferent de zero a qualsevol lloc de la Terra. La radioactivitat natural és la radioactivitat que es presenta a la natura a causa de les cadenes d'elements radioactius naturals i d'origen no antropogènic.
Radó і Radioactivitat natural · Radioactivitat natural і Radioisòtop ·
Tori
El tori és l'element químic de símbol Th i nombre atòmic 90.
Radó і Tori · Radioisòtop і Tori ·
Urani
L'urani és un element químic metàl·lic de símbol U i nombre atòmic 92.
Radó і Urani · Radioisòtop і Urani ·
Urani 238
L'’urani 238 (238U o U-238) és l'isòtop més comú de l'urani que es troba a la naturalesa.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Radó і Radioisòtop
- Què tenen en comú Radó і Radioisòtop
- Semblances entre Radó і Radioisòtop
Comparació entre Radó і Radioisòtop
Radó té 77 relacions, mentre que Radioisòtop té 167. Com que tenen en comú 20, l'índex de Jaccard és 8.20% = 20 / (77 + 167).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Radó і Radioisòtop. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: