Taula de continguts
68 les relacions: Acadèmia Francesa de les Ciències, Anihilació, Antoine Henri Becquerel, Astronomia de raigs gamma, Ésser humà, Cadena de desintegració, Camp elèctric, Camp magnètic, Cèl·lula, Clorur de bari, Desintegració α, Desintegració β, Dosímetre, Efecte Compton, Efecte fotoelèctric, Electró, Electró-volt, Energia, Energia cinètica, Energia d'enllaç, Ernest Rutherford, Esclat de raigs gamma, Espectre, Físic, Fissió nuclear, Formigó, França, Freqüència, Fusió nuclear, Gamma, GRB 970508, Hertz, Ionització, Longitud d'ona, Marie Curie, Metre, Nature, Nombre atòmic, Nucleó, Nucli atòmic, Opacitat, Orbital atòmic, Partícula α, Partícula β, Paul Ulrich Villard, Pierre Curie, Plom, Positró, Química, Radi (element), ... Ampliar l'índex (18 més) »
- Espectre electromagnètic
- Radioactivitat
- Raigs gamma
Acadèmia Francesa de les Ciències
LAcadèmia Francesa de les Ciències (Académie des sciences) és una societat científica, fundada el 1666 pel Rei Lluís XIV de França per iniciativa de Jean-Baptiste Colbert.
Veure Radiació gamma і Acadèmia Francesa de les Ciències
Anihilació
Feynman de l'anihilació d'un positró amb un electró en un fotó que també es torna a desintegrar en un positró i un electró En física, el terme anihilació s'aplica al procés que succeeix quan una partícula subatòmica col·lideix amb la seva respectiva antipartícula.
Veure Radiació gamma і Anihilació
Antoine Henri Becquerel
Antoine Henri Becquerel (París, 15 de desembre de 1852 - Le Croisic, 25 d'agost de 1908) fou un físic francès, descobridor de la radioactivitat i guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1903.
Veure Radiació gamma і Antoine Henri Becquerel
Astronomia de raigs gamma
Els raigs gamma no penetren en l'atmosfera, per la qual cosa han de ser estudiats des d'un telescopi espacial L'astronomia de raigs gamma es defineix com l'estudi astronòmic de cosmos a través dels raigs gamma (fotons d'energia superior als raigs X).
Veure Radiació gamma і Astronomia de raigs gamma
Ésser humà
Els éssers humans o homes (Homo sapiens) són una espècie de primats bípedes de la família dels homínids.
Veure Radiació gamma і Ésser humà
Cadena de desintegració
Les quatre cadenes radioactives naturals principals Cadena radioactiva de l'urani 235. La cadena de desintegració, sèrie radioactiva o mode de decaïment és el camí que segueix un radioisòtop inestable fins que acaba convertint-se en un isòtop estable.
Veure Radiació gamma і Cadena de desintegració
Camp elèctric
En física, el camp elèctric és el camp generat per un objecte carregat elèctricament, aquest camp genera una força que actua sobre d'altres objectes també carregats elèctricament.
Veure Radiació gamma і Camp elèctric
Camp magnètic
Llimadures de ferro alineades entorn d'un imant, seguint el seu camp magnètic En física, el camp magnètic és una entitat física generada per la presència de càrregues elèctriques en moviment (com ara els corrents elèctrics), o bé per la presència de partícules quàntiques amb espín, i que exerceix una força sobre les altres càrregues que es mouen sota la seva influència.
Veure Radiació gamma і Camp magnètic
Cèl·lula
Una cèl·lula (del llatí cellula, diminutiu de cella, 'cel·la') és la unitat bàsica estructural i funcional de tot ésser viu i, de fet, l'element més petit que es pot considerar viu.
Veure Radiació gamma і Cèl·lula
Clorur de bari
El clorur de bari és una sal fromada per anions clorur i cations bari.
Veure Radiació gamma і Clorur de bari
Desintegració α
Partícula alfa La desintegració α és una forma de desintegració radioactiva on un nucli atòmic emet una partícula α i es transforma en un nucli de quatre unitats menys de nombre màssic i dues unitats menys de nombre atòmic.
Veure Radiació gamma і Desintegració α
Desintegració β
Diagrama de Feynman de la desintegració β-. En la figura, un dels tres quarks de l'esquerra (quark ''d'', en blau) emet un bosó W- i passa a ser un quark ''u''. El bosó emès (W-) es desintegra en un antineutrí i un electró.La desintegració β, decaïment β o emissió β és un procés pel qual un nucli atòmic es transforma en un altre nucli atòmic mitjançant l'emissió o la captura d'una partícula β (un electró o un positró) i l'emissió d'un antineutrí electrònic o un neutrí electrònic, per efecte de la interacció feble.
Veure Radiació gamma і Desintegració β
Dosímetre
Dosímetre Vista posterior Un dosímetre és un aparell medidor que s'utilitza per a registrar la dosi de radiació ionitzant rebuda per la persona que el duu.
Veure Radiació gamma і Dosímetre
Efecte Compton
Efecte Compton d'un fotó sobre un electró lligat a un nucli En mecànica quàntica, l'efecte Compton és l'augment de la longitud d'ona, que comporta una disminució de la serva energia, d'un fotó en col·lidir amb un electró.
Veure Radiació gamma і Efecte Compton
Efecte fotoelèctric
El diagrama mostra l'emissió d'electrons d'una placa metàl·lica, els fotons incidents provoquen l'ejecció d'electrons del metall Heinrich Hertz, pels volts de l'any 1890, descobridor de l'efecte fotoelèctric. L'efecte fotoelèctric és la capacitat de la llum per a alliberar electrons d'una superfície metàl·lica exposada a la llum o, en general, a una radiació electromagnètica i de la qual absorbeix fotons.
Veure Radiació gamma і Efecte fotoelèctric
Electró
L'electró (e− o β−) és una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica elemental negativa.
Veure Radiació gamma і Electró
Electró-volt
Un electró-volt (símbol: eV) —de vegades electronvolt, que també és correcte— és la quantitat d'energia adquirida per un electró lliure en travessar un camp elèctric amb una diferència de potencial d'un volt.
Veure Radiació gamma і Electró-volt
Energia
Recolector d'energia Lenergia és una magnitud física que és un atribut present en qualsevol mode de sistema físic i que es pot manifestar en forma de treball útil, de calor, de llum o altres maneres.
Veure Radiació gamma і Energia
Energia cinètica
L'energia cinètica (de símbol Ec, K o T) és l'energia que conté un cos pel fet d'estar en moviment.
Veure Radiació gamma і Energia cinètica
Energia d'enllaç
Animació de la dissociació d'una molècula diatòmica AB en dos àtoms, A i B. L'energia d'enllaç és el valor mitjà de les energies de dissociació de l'enllaç en fase gasosa (normalment a una temperatura de 298 K) per a tots els enllaços del mateix tipus dins de la mateixa espècie química.
Veure Radiació gamma і Energia d'enllaç
Ernest Rutherford
Ernest Rutherford, 1r Baró Rutherford Nelson OM, FRS (Brightwater, Nova Zelanda, Imperi Britànic, 1871 - Cambridge, Anglaterra, Regne Unit, 1937) fou un físic, químic i professor universitari britànic que fou guardonat amb el Premi Nobel de Química de l'any 1908.
Veure Radiació gamma і Ernest Rutherford
Esclat de raigs gamma
estrella massiva en procés de fusió nuclear convertint els elements més lleugers en altres més pesants. Quan la fusió ja no genera la pressió suficient per contrarestar la gravetat, l'estrella es col·lapsa ràpidament per formar un forat negre.
Veure Radiació gamma і Esclat de raigs gamma
Espectre
L'espectre electromagnètic és el conjunt de totes les possibles ones electromagnètiques, des de les de major freqüència, com els raigs gamma i raigs X, fins a les de menor freqüència, com les ones de ràdio.
Veure Radiació gamma і Espectre
Físic
Una física en 2015 Físic és el nom comú que se'ls dona als científics que es dediquen a l'àrea de les ciències físiques.
Veure Radiació gamma і Físic
Fissió nuclear
Representació animada de la fissió nuclear, un neutró impacta amb un nucli i el divideix en dos nuclis més petits, alliberant-se tres neutrons que poden impactar amb d'altres nuclis recomençant el procés. Central nuclear de fissió Una fissió nuclear és una reacció nuclear mitjançant la qual un nucli atòmic pesant es divideix en dos o més nuclis lleugers i potser altres subproductes, generalment neutrons i fotons, sovint en forma de raigs gamma.
Veure Radiació gamma і Fissió nuclear
Formigó
Formigonat El formigó o pinyonada és el material de construcció resultant de la mescla de ciment (o un altre conglomerant) amb grava (pedrusca o àrids gruixuts), sorra (àrids fins) i aigua.
Veure Radiació gamma і Formigó
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Veure Radiació gamma і França
Freqüència
Modulació de freqüència La freqüència és la mesura del nombre de vegades que ocorre un esdeveniment per unitat de temps.
Veure Radiació gamma і Freqüència
Fusió nuclear
Diagrama de fusió del deuteri i el triti per formar Heli 4. La fusió nuclear consisteix en una reacció en la qual dos nuclis atòmics (per exemple de deuteri) es converteixen en un nucli més pesant (en l'exemple heli), aquesta reacció va acompanyada de l'emissió de partícules (en l'exemple del deuteri un neutró).
Veure Radiació gamma і Fusió nuclear
Gamma
La gamma és la tercera lletra de l'alfabet grec.
Veure Radiació gamma і Gamma
GRB 970508
8 de maig de 1997 | detected_by.
Veure Radiació gamma і GRB 970508
Hertz
Hertz (símbol Hz) és una unitat de freqüència del Sistema Internacional d'Unitats.
Veure Radiació gamma і Hertz
Ionització
Ionització provocada pel xoc de dos àtoms d'hidrogen. Un d'ells perd l'electró: H + H -> H + p^+ + e^- La ionització és el fenomen per mitjà del qual un àtom o una molècula elèctricament neutres es converteixen en un ió.
Veure Radiació gamma і Ionització
Longitud d'ona
Aquesta imatge mostra la mesura de la longitud d'ona entre dos punts d'equilibri i l'equivalent sobre dues crestes consecutives. La longitud d'ona és la magnitud física que indica la distància entre el principi i el final d'una ona completa (cicle).
Veure Radiació gamma і Longitud d'ona
Marie Curie
, més coneguda com a (Curie era el cognom del seu marit, Pierre Curie) o Madame Curie (Varsòvia, 7 de novembre de 1867 - París, 4 de juliol de 1934) va ser una física i química polonesa, pionera de l'estudi de les radiacions.
Veure Radiació gamma і Marie Curie
Metre
El metre (m) és la unitat fonamental de longitud del Sistema Internacional de pesos i mesures.
Veure Radiació gamma і Metre
Nature
Nature és una de les revistes científiques més antigues i famoses.
Veure Radiació gamma і Nature
Nombre atòmic
Z - Nombre atòmic El nombre atòmic, representat per Z, és el nombre de protons presents en el nucli atòmic.
Veure Radiació gamma і Nombre atòmic
Nucleó
Un nucleó és qualsevol de les partícules hadròniques (neutrons o protons) que componen el nucli d'un àtom.
Veure Radiació gamma і Nucleó
Nucli atòmic
Model d'un nucli atòmic amb els protons en vermell i els neutrons en blau El nucli atòmic és la part central de l'àtom que conté la major part de la matèria que el forma però que, tanmateix, n'ocupa un volum relativament molt petit.
Veure Radiació gamma і Nucli atòmic
Opacitat
Comparacions d'opacitat (1), translucidesa (2), i transparència (3); darrere de cada panell hi ha una estrella. Un material presenta opacitat quan no deixa passar la llum en proporció apreciable.
Veure Radiació gamma і Opacitat
Orbital atòmic
Representació dels orbitals 1''s,'' 2''s'' i 3''s'' en funció del radi en una dimensió (a baix) i en dues dimensions (a dalt). Un orbital atòmic és cadascuna de les funcions d'ona, solució de l’equació de Schrödinger, que descriuen l’estat estacionari d’un electró que forma part d’un àtom.
Veure Radiació gamma і Orbital atòmic
Partícula α
Emissió d'una partícula α. Una partícula α és un nucli atòmic constituït per dos protons i dos neutrons, lligats per la força nuclear forta, que s'emet a gran velocitat en la desintegració radioactiva de núclids generalment pesants, com el radi, el tori, l'urani o el plutoni.
Veure Radiació gamma і Partícula α
Partícula β
Desintegració β Una partícula β és un electró o un positró que s'emet en un succés radioactiu a gran velocitat.
Veure Radiació gamma і Partícula β
Paul Ulrich Villard
Paul Ulrich Villard (Saint-Germain-au-Mont-d'Or, 28 de setembre de 1860 — Baiona, 13 de gener de 1934), físic francès.
Veure Radiació gamma і Paul Ulrich Villard
Pierre Curie
fou un físic francès, pioner en l'estudi de la radioactivitat i descobridor de la piezoelectricitat, que fou guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1903, juntament amb la seva dona, Marie Curie, en reconeixement dels seus extraordinaris serveis realitzats conjuntament en les investigacions de la radiació descoberta per Henri Becquerel.
Veure Radiació gamma і Pierre Curie
Plom
El plom és l'element químic de símbol Pb i nombre atòmic 82.
Veure Radiació gamma і Plom
Positró
El positró o antielectró és l'antipartícula de l'electró, un leptó amb igual massa i espín que l'electró, però amb càrrega elèctrica oposada (positiva en comptes de negativa).
Veure Radiació gamma і Positró
Química
La química és la ciència que estudia la composició, estructura i propietats de la matèria i els canvis que aquesta experimenta durant les reaccions químiques.
Veure Radiació gamma і Química
Radi (element)
El radi és l'element químic de símbol Ra i nombre atòmic 88.
Veure Radiació gamma і Radi (element)
Radiació
Aquest diagrama mostra la constitució i poder de penetració de diferents radiacions ionitzants. Les partícules alfa són aturades per un full de paper mentre que per aturar les beta cal una placa d'alumini. Finalment, la radiació gamma és frenada per la matèria però calen 4 m de plom per aturar-les En física, radiació és l'emissió d'energia a l'espai en forma d'ones (electromagnètiques o gravitatòries) o bé en forma de partícules altament energètiques (neutrins, protons, ions, etc.).
Veure Radiació gamma і Radiació
Radiació de sincrotró
La radiació de sincrotró és una mena de radiació electromagnètica característica produïda per partícules carregades, com ara electrons, que es mouen a gran velocitat, a una fracció apreciable de la velocitat de la llum, en un camp magnètic.
Veure Radiació gamma і Radiació de sincrotró
Radiació electromagnètica
La radiació electromagnètica és un conjunt d'ones electromagnètiques que es propaguen a l'espai amb un component elèctric i un component magnètic.
Veure Radiació gamma і Radiació electromagnètica
Radiació gamma
La radiació gamma (que es representa amb la lletra grega γ) és una forma de radiació electromagnètica,la més energètica de l'espectre electromagnètic, és a dir, es tracta dels fotons de longitud d'ona més curta, o dit d'una altra manera dels fotons de freqüència més alta.
Veure Radiació gamma і Radiació gamma
Radiació ionitzant
Senyal de perill per radiació. Una radiació ionitzant és aquella radiació que té prou energia per provocar l'excitació i la ionització dels àtoms de la matèria al seu pas.
Veure Radiació gamma і Radiació ionitzant
Radiació X
Esquema d'un tub de generació de raigs X Els termes raigs X i radiació X designen una part de l'espectre electromagnètic que correspon a radiació menys energètica que els raigs gamma i més que els raigs ultraviolats.
Veure Radiació gamma і Radiació X
Radioactivitat
Símbol internacional del perill de radioactivitat La radioactivitat (anomenada també desintegració nuclear o desintegració radioactiva) és un procés físic pel qual certes substàncies amb nuclis atòmics inestables, anomenats radionúclids, es transformen espontàniament en núclids diferents perdent energia en forma de raigs de partícules, de vegades acompanyats de raigs d'ones electromagnètiques, per tal d'assolir uns nuclis atòmics més estables i de menor massa, ja que al procés perden part d'ella per desintegració.
Veure Radiació gamma і Radioactivitat
Radioactivitat artificial
Les radiografies són un exemple típic de font de radioactivitat artificial La radioactivitat artificial és tota radioactivitat o radiació ionitzant d'origen antropogènic, és a dir, causada per l'activitat dels humans.
Veure Radiació gamma і Radioactivitat artificial
Radioactivitat natural
El nivell de radioactivitat natural és diferent de zero a qualsevol lloc de la Terra. La radioactivitat natural és la radioactivitat que es presenta a la natura a causa de les cadenes d'elements radioactius naturals i d'origen no antropogènic.
Veure Radiació gamma і Radioactivitat natural
Radionúclid
Dibuix representant un radionúclid emetent radioactivitat alfa Un núclid radioactiu o radionúclid és un núclid inestable, i que per tant degenera emetent radiacions ionitzants.
Veure Radiació gamma і Radionúclid
Raigs catòdics
Els raigs catòdics, descoberts per Johann Wilhelm Hittorf el 1869, són un feix d'electrons emès per un càtode i accelerat per un camp elèctric.
Veure Radiació gamma і Raigs catòdics
Reacció nuclear
Reacció nuclear del Liti amb Deuteri que dona dos nuclis Heli4. Reacció nuclear de fissió Reaccions nuclears de fusió al Sol Una reacció nuclear és un procés al qual, de manera espontània o induïda, un o més nuclis atòmics canvia la seva composició, és a dir el nombre de protons o de neutrons que conté.
Veure Radiació gamma і Reacció nuclear
Secció eficaç
En física nuclear, la secció eficaç (cross section en anglès) es defineix com la probabilitat d'interacció entre dues partícules.
Veure Radiació gamma і Secció eficaç
Tub de Crookes
El Tub de Crookes és un con de vidre amb 1 ànode i 2 càtodes.
Veure Radiació gamma і Tub de Crookes
Urani
L'urani és un element químic metàl·lic de símbol U i nombre atòmic 92.
Veure Radiació gamma і Urani
Wilhelm Röntgen
Wilhelm Conrad Röntgen (Lennep, Regne de Prússia, 27 de març de 1845 - Múnic, República de Weimar, 10 de febrer de 1923) fou un físic alemany descobridor de la radiació electromagnètica en longitud d'ona, origen dels raigs X, guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1901.
Veure Radiació gamma і Wilhelm Röntgen
1900
;Països Catalans.
Veure Radiació gamma і 1900
1903
;Països Catalans.
Veure Radiació gamma і 1903
Vegeu també
Espectre electromagnètic
- Banda K
- Banda espectral
- Energia del fotó
- Enginyeria de radiofreqüència
- Espectre electromagnètic
- Espectre visible
- Infraroig
- Microones
- Radiació X
- Radiació gamma
- Raigs T
- Ultraviolat
Radioactivitat
- Antoine Henri Becquerel
- Branca Edmée Marques
- Cadena de desintegració
- Cambra de boira
- Captura electrònica
- Criticitat
- Curie (unitat)
- Datació basada en el carboni 14
- Desintegració α
- Desintegració β
- Emissió de neutrons
- Emissió de positrons
- Emissió de protons
- Equació de Bateman
- Equilibri secular
- Equilibri transitori
- Espectroscòpia gamma
- Fissió espontània
- Fissió nuclear
- Fracció de desintegració
- Gray (unitat)
- Illa d'estabilitat
- Kerma (física)
- Massa crítica
- Mutagen
- Núclid màgic
- Partícula α
- Partícula β
- Període de semidesintegració
- Radiació gamma
- Radiació ionitzant
- Radioactivitat
- Radioisòtop
- Radioisòtop sintètic
- Radioisòtop traça
- Radionúclid extint
- Radioquímica
- Radioteràpia
- Reacció nuclear
- Refugi antiatòmic
- Residu radioactiu
- Sievert
- Sonda de neutrons
- Transmutació nuclear
Raigs gamma
- Astronomia de raigs gamma
- Espectroscòpia gamma
- Fórmula de Weizsäcker
- Gammacàmera
- Radiació gamma
- Resplendor de raigs gamma terrestre
També conegut com Desintegració gamma, Emissió gamma, Espectròmetre de raigs gamma, Radiació γ, Radiactivitat gamma, Radioactivitat gamma, Radioactivitat γ, Raig gamma, Raigs Gamma, Raigs γ, Rajos gamma.