Taula de continguts
68 les relacions: Afrasiyab, Alp Arslan, Andidjan, Àhmad Sanjar, Bagdad, Balasagun, Balkh, Bukharà, Conca del Tarim, Dinastia Anuixtigínida, Encyclopædia Iranica, Ganges, Gúrides, Gran Khorasan, Gwalior, Harun Bughra Khan, Imperi Seljúcida, Issik Kul, Jetissú, Kaixgar, Kara-khitai, Karlucs, Khitan, Khwarizm, Kutxlug, Mahmud de Ghazna, Malwa, Massud I ibn Mahmud, Mathura, Màlik-Xah I, Merv, Nixapur, Ozgon, Panjab, Qarakhànida, Regne de Ferganà, Regne de Khotan, Riu Talas, Samarcanda, Samànides, Sirdarià, Somnath, Talas, Thanesar, Toghril Beg I, Transoxiana, Vall de Ferganà, 1008, 1012, 1013, ... Ampliar l'índex (18 més) »
- Kanats
Afrasiyab
Afrasiyab fou un rei llegendari dels turànics o turcs, que hauria mort combatent al rei iranià Kai Khusraw.
Veure Qarakhànida і Afrasiyab
Alp Arslan
Bocaccio. Alp Arslan Adud al-Dawla Abu Shudja Muhammad ben Dawud Çagribeg (1029/1030-1073) fou el segon sultà seljúcida (1063-1073) fill de Çağrı Beg Dawud.
Veure Qarakhànida і Alp Arslan
Andidjan
Andidjan (en uzbek Andijon; rus Andizan o Andizhan) és una ciutat de la vall de Fergana a la riba esquerra del Iaxartes o Sirdarià.
Veure Qarakhànida і Andidjan
Àhmad Sanjar
Àhmad Sanjar,(nom complet en persa/àrab: ʾAbū al-ḥāriṯ Muʿizz ad-Dunya wa ad-Dīn ʿaḍad ad-Dawla ʾAḥmad Sanjar ibn Malikšāh,أبو الحارث معز الدنيا و الدين "عضد الدولة" أحمد سنجر بن ملكشاه; (Muïzz-ad-Dunya wa ad-Din: en àrab "honor del poder i de la religió"; Adhad-ad-Dawla: "suport de la dinastia també conegut com a Sultà Sanjar (Sanjar és una paraula turca que vol dir "el qui penetra" o "el qui enfonsa"), fou un sultà seljúcida de Transoxiana i del Gran Khorasan.
Veure Qarakhànida і Àhmad Sanjar
Bagdad
Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.
Veure Qarakhànida і Bagdad
Balasagun
Balasagun (Balassagun, Balasaghun, Karabalsagun; 八剌沙衮.
Veure Qarakhànida і Balasagun
Balkh
Balkh és una ciutat de l'Afganistan a la província de Balkh, a uns 20 km de la capital provincial Mazar-e Sharif (o Mazar-i Sharif) i 74 km al sud de l'Amudarià.
Veure Qarakhànida і Balkh
Bukharà
Bukharà és una de les ciutats principals de l'Uzbekistan.
Veure Qarakhànida і Bukharà
Conca del Tarim
La conca del Tarim és una regió natural de la Xina en la regió autònoma de Xinjiang, formada pel riu Tarim i la seva àrea.
Veure Qarakhànida і Conca del Tarim
Dinastia Anuixtigínida
La dinastia anuixtigínida, més coneguda com la dinastia dels Khwarazm-xah o Khwarizm-xah (erròniament ja que aquest títol fou propi de diverses dinasties) fou una dinastia musulmana iniciada a la regió de Khwarizm, centrada al voltant de Khivà, que va governar lImperi Khwarizm del 1077 al 1220 i en alguns territoris del 1224 fins al 1231.
Veure Qarakhànida і Dinastia Anuixtigínida
Encyclopædia Iranica
LEncyclopædia Iranica és un projecte de la Universitat de Colúmbia començat el 1973 amb la intenció de crear una enciclopèdia en llengua anglesa sobre la història, cultura i civilització dels pobles irànics des de la Prehistòria a l'actualitat.
Veure Qarakhànida і Encyclopædia Iranica
Ganges
El Ganges (en sànscrit, Ganga; en devanagari: गंगा Gaṅgā, com en la majoria de les llengües índies) és un dels grans rius del subcontinent indi, que flueix en direcció est des del nord de l'Índia creuant la plana del Ganges fins a Bangladesh.
Veure Qarakhànida і Ganges
Gúrides
Situació geo-política a Àsia pels volts del 1200. Es pot apreciar l'extensió del Soldanat gúrida i els seus veïns Els gúrides, autoanomenats xansabànides, foren una dinastia persa musulmana que rebé el seu nom del territori de Ghur a l'Afganistan.
Veure Qarakhànida і Gúrides
Gran Khorasan
El Gran Khorasan és el nom convencional donat a la regió del Khorasan.
Veure Qarakhànida і Gran Khorasan
Gwalior
Mapa de la fortalesa de Gwalior Gwalior fou un estat tributari protegit de l'Índia dins la residència de Gwalior de l'Agència de l'Índia central.
Veure Qarakhànida і Gwalior
Harun Bughra Khan
Harun Bughra Khan (Ali ibn Hàssan) (mort 1034), esmentat generalment a les cròniques com a Alitigin, fou un kan de la branca hassànida o occidental dels karakhànides, que va governar a Transoxiana al començament del.
Veure Qarakhànida і Harun Bughra Khan
Imperi Seljúcida
LImperi Seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca originaris del nord del mar d'Aral i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l'Àsia Menor entre els segles i. En el es van islamitzar adoptant la branca del sunnisme d'aquesta religió.
Veure Qarakhànida і Imperi Seljúcida
Issik Kul
Issik Kul (llac calent) escrit també Yssyk Koul, Issyk Koul, Issyk Kul, Ysyk Köl, Issyk-Kol i altres variants i transcrit de vegades com Issiq Qul o Issiq Kul és el principal llac de l'Àsia Central i un dels llacs d'aigua dolça més grans del món, però lleugerament salat, no es congela, a causa de la salinitat.
Veure Qarakhànida і Issik Kul
Jetissú
polonesa del rus "Semirétxie", equivalent a Zhetysu propi) al sud-est del llac Balkhash Jetissú, «set rius», o literalment «set aigües», és un nom medieval turc avui recuperat en kazakh que designa el «país dels set rius», anomenat pels russos Semirétxie.
Veure Qarakhànida і Jetissú
Kaixgar
Kaixgar (sent altres transcripcions Kaixcar o Khaixgar, en uigur: قەشقەر K̡ǝxk̡ǝr; en xinès: 喀什 Kāshí o 喀什噶尔 Kāshígéěr) és una ciutat oasi a la regió autònoma del Xinjiang, a la República Popular de la Xina.
Veure Qarakhànida і Kaixgar
Kara-khitai
El kanat karakitai, imperi kara-kitan o imperi de l'Est (en mongol Хар Хятан; Kara Kidan; en xinès 西遼; en pinyin Xī Liáo) fou un imperi fundat pels mongols kitan de l'Àsia Central del 1124-1218.
Veure Qarakhànida і Kara-khitai
Karlucs
Els karlucs o karluks (també qarluqs, qarluks, karluqs, en àrab i persa: halluh transcrit en àrab Kharlukh i en persa Khallukh, xinès: 葛邏祿;葛逻禄.
Veure Qarakhànida і Karlucs
Khitan
Els kitan o khitan (transcripció antiga xinesa K'i-tan; 契丹; pinyin: Qìdān), Khitai o Khitaï (transcripció arabo-persa) o Kitat (en mongol) foren un grup mongol nòmada de l'Àsia oriental, que apareixen esmentats per primer cop a les fonts xineses vers 405 o 406 quan estaven establerts a l'oest del riu Leao-ho, entre aquest i el seu afluent en Chara-mouren a la que després fou província de Jehol.
Veure Qarakhànida і Khitan
Khwarizm
Khwarizm, Khwarazm, Khorazm, Khwarezm o Khorezm anomenada Khivà al període post mongol, és una regió de la part inferior de l'Amudarià (Oxus).
Veure Qarakhànida і Khwarizm
Kutxlug
Kutxlug (pot aparèixer també com a Kutchlug o Kuchlug) fou el darrer kan dels kara khitai (de facto 1211-1213, de iure 1213-1218) Era fill de Tayang, el kan dels naiman.
Veure Qarakhànida і Kutxlug
Mahmud de Ghazna
Abu-l-Qàssim Mahmud ibn Sebüktigin més conegut com a Mahmud de Ghazna (2 de novembre de 971 - 30 d'abril de 1030) fou el fundador de l'Imperi gaznèvida, que regí des del 997 fins a la seva mort.
Veure Qarakhànida і Mahmud de Ghazna
Malwa
Aspecte de l'altiplà de Malwa Baati, àpat típic de la zona de Malwa Malwa és una antiga regió de l'Índia bàsicament formada per les terres de l'altiplà de Malwa amb 19.788 km² a Madhya Pradesh, amb capitals tradicionals a Ujjain i Indore.
Veure Qarakhànida і Malwa
Massud I ibn Mahmud
Abu-Saïd Massud I ibn Mahmud Xihab-ad-Dawla Jamal-al-Mil·la o, més senzillament, Massud I ibn Mahmud (998-1040) fou sultà gaznèvida (1030-1040), fill del sultà Mahmud ben Sebuktegin.
Veure Qarakhànida і Massud I ibn Mahmud
Mathura
Mathura o Muttra (मथुरा) és una ciutat sagrada de l'Índia a Uttar Pradesh a uns 50 km d'Agra.
Veure Qarakhànida і Mathura
Màlik-Xah I
Jalal-ad-Dawla Muïzz-ad-Din Abu-l-Fat·h Màlik-Xah ibn Alp Arslan, conegut com a Màlik-Xah I (1055-1092), fou gran soldà seljúcida del 1073 al 1092, sota el qual l'imperi Seljúcida va arribar a la seva màxima extensió i potència.
Veure Qarakhànida і Màlik-Xah I
Merv
Merv o Merw (xinès: 木鹿, Mulu; per distingir-la de l'altra ciutat amb el mateix nom, Marw al-Rudh, els àrabs la van anomenar Marw aix-Xahijan), antigament centre de la satrapia de Margiana, i posteriorment Alexandria i Antioquia Margiana), fou una antiga ciutat situada a l'actual Turkmenistan, situada en un important oasi a l'Àsia Central, a la històrica ruta de la Seda, prop de l'actual Mary.
Veure Qarakhànida і Merv
Nixapur
Nixapur és una ciutat de la província de Razavi Khorasan al nord-est de l'Iran, situada en una plana fèrtil als peus de la serralada Binalud, a 1.250 m d'altitud, a prop de Mashad, que n'és la capital regional.
Veure Qarakhànida і Nixapur
Ozgon
Ozgon (en kirguís: Өзгөн Özgön; en rus: Узген) és una ciutat situada a la província d'Oix al Kirguizstan, amb uns 40.000 habitants.
Veure Qarakhànida і Ozgon
Panjab
Regió del Panjab i les fronteres actuals El Panjab (en panjabi: ਪੰਜਾਬ o پنجاب) és una regió geogràfica i històrica d'Àsia, constituïda per territoris als estats actuals del Pakistan i l'Índia, on formen bàsicament la província pakistanesa del Panjab i l'estat del Panjab, si bé també cal considerar dins la regió algunes zones de l'estat d'Haryana i del d'Himachal Pradesh a l'Índia, i de la província de la Frontera del Nord-oest al Pakistan, així com territoris del sud de Caixmir.
Veure Qarakhànida і Panjab
Qarakhànida
Els qarakhànides o karakhànides (dinastia qarakhànida, també karakhànida) foren una dinastia turca que va governar principalment a Kashgària del al XII.
Veure Qarakhànida і Qarakhànida
Regne de Ferganà
El regne de Ferganà és el nom convencional d'un antic estat que va existir probablement entre els segles III aC i VI dC en part de l'actual Uzbekistan.
Veure Qarakhànida і Regne de Ferganà
Regne de Khotan
El regne de Khotan (xinès Yutian o Yu-tien) fou un estat de l'Àsia Central al que fou el Turquestan Xinès i avui Xinjiang Uigur, centrat a l'oasi de Khotan (Hotan) amb continuïtat política entre el i principis del.
Veure Qarakhànida і Regne de Khotan
Riu Talas
El riu Talas o Taraz és un riu del Kirguizstan i el Kazakhstan.
Veure Qarakhànida і Riu Talas
Samarcanda
Samarcanda és la segona ciutat més gran de l'Uzbekistan, a la província de Samarcanda, amb una població 412.300 (2005).
Veure Qarakhànida і Samarcanda
Samànides
X La dinastia samànida o dels samànides fou una nissaga persa que va regnar a la Transoxiana i després al Khorasan, primer nominalment com a dependents dels governadors del Khorasan i els tahírides del Khorasan (819-875), i després com a sobirans autònoms nominalment dependents del califat (875 al 1003).
Veure Qarakhànida і Samànides
Sirdarià
El Sirdarià (del rus Сырдария, Sirdarià; en kazakh: Сырдария, Sirdarià; en tadjik: Сирдарë, Sirdarió; en uzbek: Sirdaryo; en persa: سيردريا, Sirdarià) és un riu de l'Àsia Central antigament anomenat en grec Ιαξάρτης, Iaxartes.
Veure Qarakhànida і Sirdarià
Somnath
Somnath (també Deo Pattan, Prabhas Pattan, Veraval Pattan, o Pattan Somnath) és una antiga ciutat i centre de pelegrinatge del districte de Junagarh al Kathiawar, estat de Gujarat.
Veure Qarakhànida і Somnath
Talas
* Toponímia.
Veure Qarakhànida і Talas
Thanesar
Thanesar (hindi: थानेसर) és una antiga ciutat de l'Índia, a Haryana, a la riba del Ghaggar, districte de Kurukshetra (abans al districte de Karnal), a uns 160 km al nord-oest de Delhi a. És famosa perquè fou la capital del regne del seu nom origen de la dinastia d'Harsa o Harshavardhana; el nom deriva de l'original Sthaneshwar que vol dir "Llar del Senyor".
Veure Qarakhànida і Thanesar
Toghril Beg I
Abu Talib Muhammad Toghril Beg ibn Mikail conegut com a Toghril Beg I (vers 990 - 4 de setembre de 1063) fou el primer sultà de la dinastia seljúcida juntament amb el seu germà Çağrı Beg Dawud.
Veure Qarakhànida і Toghril Beg I
Transoxiana
La Transoxiana (literalment ‘més enllà de l'Oxus’) és una denominació històrica per a l'àrea geogràfica delimitada pels rius Amudarià (antigament Oxus) i Sirdarià, que incloïa la Sogdiana i part de la Bactriana, i que correspon bàsicament a l'Uzbekistan actual.
Veure Qarakhànida і Transoxiana
Vall de Ferganà
La vall de Ferganà (Vodiysi Farg'ona; Фергана өрөөнү, Fergana öröönu; водии Фaрғонa, Vodin Farg'ona; Ферга́нская доли́на, Fergànskaia dolina; دشت فرغانه, Dasht e-Ferganah) és una depressió entre les serralades de Hissar i Alai (part del Pamir) al sud i la serralada de Tian Shan al nord.
Veure Qarakhànida і Vall de Ferganà
1008
El 1008 (MVIII) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Veure Qarakhànida і 1008
1012
El 1012 (MXII) fou un any de traspàs començat en dimarts que pertany al i per tant a la plena edat mitjana.
Veure Qarakhànida і 1012
1013
El 1013 (MXIII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Qarakhànida і 1013
1014
* '''Expedició normanda''' a Galícia.
Veure Qarakhànida і 1014
1025
El 1025 (MXXV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Qarakhànida і 1025
1030
El 1030 (MXXX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Qarakhànida і 1030
1032
El 1032 fou un any de traspàs iniciat en dissabte pertanyent a l'edat mitjana.
Veure Qarakhànida і 1032
1040
El 1040 (MXL) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Veure Qarakhànida і 1040
1042
El 1042 (MXLII) fou un any comú iniciat en divendres pertanyent a l'alta edat mitjana.
Veure Qarakhànida і 1042
1055
El 1055 (MLV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Qarakhànida і 1055
1072
El 1072 (MLXXII) fou un any de traspàs iniciat en diumenge pertanyent a l'edat mitjana.
Veure Qarakhànida і 1072
1089
El 1089 (MLXXXIX) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Qarakhànida і 1089
1102
El 1102 (MCII) fou un any comú del que va començar en dimecres.
Veure Qarakhànida і 1102
1132
El 1132 (MCXXXII) fou un any de traspàs començat en divendres pertanyent a l'edat mitjana.
Veure Qarakhànida і 1132
1153
;Països Catalans.
Veure Qarakhànida і 1153
1937
;Països Catalans: Bitllet del Consell Municipal de Reus, de '''1937'''.
Veure Qarakhànida і 1937
23 d'octubre
El 23 d'octubre és el dos-cents noranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-setè en els anys de traspàs.
Veure Qarakhànida і 23 d'octubre
23 de maig
El 23 de maig és el cent quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Qarakhànida і 23 de maig
4 de gener
El 4 de gener és el quart dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Qarakhànida і 4 de gener
9 de setembre
El 9 de setembre és el dos-cents cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Qarakhànida і 9 de setembre
955
El 955 (CMLV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Qarakhànida і 955
Vegeu també
Kanats
- Dinastia Liao
- Dinastia Yuan
- Horda d'Or
- Horda de Nogai
- Ilkanat
- Imperi Mongol
- Kaip Khan
- Kanat
- Kanat Àvar
- Kanat Kimak
- Kanat Uigur
- Kanat d'Astracan
- Kanat de Jungària
- Kanat de Kazi Kumukh
- Kanat de Khivà
- Kanat de Kokand
- Kanat de Sibèria
- Kanat de Txagatai
- Khàzars
- Mogolistan
- Qarakhànida
- Rouran
- Turcs occidentals
També conegut com Ilek, Ilek Khans, Karakhan, Karakhànida, Karakhànides, Khanat Qarakhànida, Qarakhan, Qarakhànides.