Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Péssah і Torà (llei jueva)
Péssah і Torà (llei jueva) tenen 21 coses en comú (en Uniopèdia): Arameu, Èxode, Captiveri babiloni, Hagadà, Hebreu, Israel, Jerusalem, Josies, Judaisme, Judaisme caraïta, Jueus, Levític, Mixnà, Moisès, Profeta, Regne de Judà, Sefardites, Tabernacle, Tanakh, Tribus d'Israel, Xavuot.
Arameu
Larameu és una llengua semítica parlada al Pròxim Orient actualment per unes 500.000 persones en els seus diferents dialectes, sobretot entre els assiris i els caldeus, i en greu perill d'extinció. És important perquè va arribar a ser la llengua de comunicació més important de la regió i l'idioma de Jesús (i d'alguns escrits de la Bíblia). Originàriament contenia un alfabet particular, després es va escriure usant el sistema fenici i l'hebreu (tots aquests, fonètics). Un dels documents més importants per a estudiar-lo són els controvertits Manuscrits de la mar Morta o Rotlles de Qumran.
Arameu і Péssah · Arameu і Torà (llei jueva) ·
Èxode
L'Èxode, o Segon de Moisès és el segon llibre de la Torà, i per tant de la Bíblia.
Èxode і Péssah · Èxode і Torà (llei jueva) ·
Captiveri babiloni
Es coneix amb el nom de Captiveri de Babilònia o Captivitat de Babilònia al període del abans de Crist, en què bona part del poble jueu va ser forçat a desplaçar-se des Regne de Judà fins a la capital de l'imperi de Nabucodonosor II.
Captiveri babiloni і Péssah · Captiveri babiloni і Torà (llei jueva) ·
Hagadà
text bíblic i la tradicional Hagadà. La Torà (Bíblia hebrea) conté onze referències en relació als faraons, però cap d'elles els denomina de forma específica sinó que fa servir només "Faraó", terme que el context bíblic té el sentit de "rei egipci". Fora de les escriptures sagrades per al judaisme, la seva exegesis en el marc del monoteísme hebreu, no es coneix evidència arqueològica o altre document que corrobori que "Faraó" hagi estat necessàriament Ramsès II. La present era llegida en Sepharad durant el Séder de Péssah. arxiudata.
Hagadà і Péssah · Hagadà і Torà (llei jueva) ·
Hebreu
Lhebreu és una llengua semítica occidental de la família lingüística afroasiàtica.
Hebreu і Péssah · Hebreu і Torà (llei jueva) ·
Israel
Israel, oficialment l'Estat d'Israel (en hebreu:; en àrab), és un estat reconegut per l'àmplia majoria d'estats amb representació a l'ONU —no obstant això, no és reconegut per 32 estats—, ubicat a l'Orient Mitjà, en la regió oriental de la mar Mediterrània.
Israel і Péssah · Israel і Torà (llei jueva) ·
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Jerusalem і Péssah · Jerusalem і Torà (llei jueva) ·
Josies
El Escorial El rei Josies per Julius Schnoor von Carolsfeld. Josies (en hebreu יאשיהו בן-אמון Yôšiyyāhû ben Amon), segons la Bíblia, va ser el setzè rei de Judà.
Josies і Péssah · Josies і Torà (llei jueva) ·
Judaisme
El judaisme és la religió del poble jueu.
Judaisme і Péssah · Judaisme і Torà (llei jueva) ·
Judaisme caraïta
200x200px El caraisme o judaisme caraïta (en hebreu: יהדות קראית, transliterat: Yahadut Karait) és una branca del judaisme que tan sols reconeix l'autoritat del Tanakh (l'Antic Testament) i rebutja les creences del judaisme ortodox, així com la llei jueva (la halacà) i les altres escriptures rabíniques com la Mixnà, la Guemarà i el Talmud.
Judaisme caraïta і Péssah · Judaisme caraïta і Torà (llei jueva) ·
Jueus
Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.
Jueus і Péssah · Jueus і Torà (llei jueva) ·
Levític
El Levític és el tercer llibre de la Tanakh i de la Bíblia.
Levític і Péssah · Levític і Torà (llei jueva) ·
Mixnà
La Misnà o Mixnà (en hebreu:, "repetició") és la primera compilació integral de les lleis orals jueves i el document religiós més important després de la Bíblia.
Mixnà і Péssah · Mixnà і Torà (llei jueva) ·
Moisès
Moisès o Moisés és un personatge bíblic que, segons el relat de l'Èxode, va alliberar el poble jueu de l'opressió a què es veia sotmès per Egipte.
Moisès і Péssah · Moisès і Torà (llei jueva) ·
Profeta
Un profeta (del grec antic: προφήτης transliterat: profétés) és una persona que ha tingut una trobada amb la divinitat, que li ha ordenat revelar a la humanitat un missatge, usualment sobre allò que passarà en el futur.
Péssah і Profeta · Profeta і Torà (llei jueva) ·
Regne de Judà
El Regne de Judà (en hebreu מַלְכוּת יְהוּדָה Malekhot Yəhûdāh) va ser un regne assentat a l'antiga Canaan i que es va crear després de la divisió del Regne d'Israel.
Péssah і Regne de Judà · Regne de Judà і Torà (llei jueva) ·
Sefardites
Sefarad en hebreu modern es fa servir per a referir-se a Espanya, i sefardites (en hebreu: יהודים ספרדים) (transliterat: Yehudim Sefaradim) és el terme genèric per denominar els descendents dels jueus que van viure en la península Ibèrica fins a 1492, any en què foren expulsats.
Péssah і Sefardites · Sefardites і Torà (llei jueva) ·
Tabernacle
Model del tabernacle a Israel, Timna Park El tabernacle és un terme d'origen llatí que significa "tenda de campanya".
Péssah і Tabernacle · Tabernacle і Torà (llei jueva) ·
Tanakh
Tanakh és un acrònim que identifica la Bíblia jueva, i coincideix en gran part amb l'Antic Testament cristià, llevat dels deuterocanònics (els llibres que no foren acceptats dins el cànon cristià sinó fins al, és a dir: els dos llibres del Macabeus, Judit, Tobies, Saviesa, Siràcida i Baruc; tampoc formen part de la Tanakh Bel i el dragó i Susanna, que en els deuterocanònics formen els dos últims capítols de Daniel).
Péssah і Tanakh · Tanakh і Torà (llei jueva) ·
Tribus d'Israel
Les Dotze Tribus d'Israel varen ser, tal com diu la Bíblia, les tribus dels dotze fills del patriarca Jacob, els descendents d'Abraham, Isaac, i Jacob, a qui Déu va prometre la Terra de Canaan.
Péssah і Tribus d'Israel · Torà (llei jueva) і Tribus d'Israel ·
Xavuot
Xavuot (en hebreu:, literalment setmanes) és una festa religiosa jueva que se celebra el dia 6 del mes de Sivan a Israel, i els dies 6 i 7 de Sivan a la diàspora.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Péssah і Torà (llei jueva)
- Què tenen en comú Péssah і Torà (llei jueva)
- Semblances entre Péssah і Torà (llei jueva)
Comparació entre Péssah і Torà (llei jueva)
Péssah té 72 relacions, mentre que Torà (llei jueva) té 156. Com que tenen en comú 21, l'índex de Jaccard és 9.21% = 21 / (72 + 156).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Péssah і Torà (llei jueva). Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
