SortintEntrant

🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!

Taula de continguts

1. 411 les relacions: Abadan, Abbas I el Gran, Abbàs (nom), Abbàs ibn Abd-al-Múttalib, Abu-Hàmid al-Ghazalí, Abu-Múslim, Adurbad, Afganistan, Agència Central d'Intel·ligència, Ahura Mazda, Ahwaz, Aiatol·là, Al-Mansur (abbàssida), Alí ibn Abi-Tàlib, Alexandre el Gran, Alfabet àrab, Alfabet ciríl·lic, Alfabet grec, Alfabet llatí, Alfabet persa, Alides, Altiplà Iranià, Amosis II, Amudarià, Anahita, Anatòlia, Angra Mainyu, Antàlcides, Antígon Monoftalm, Antíoc III, Antiga Grècia, Antioquia de l'Orontes, Anxan, Aq Qoyunlu, Aquèmenes, Arbust, Ardabil, Ardaixir I, Ariaramnes de Pèrsia, Aris (poble), Armènia, Arsaces I de Pàrtia, Arsaces II de Pàrtia, Arsàcides, Artaxata, Artaxerxes I de Pèrsia, Artaxerxes II de Pèrsia, Artaxerxes III de Pèrsia, Artàban I de Pàrtia, Artàban II de Pàrtia, ... Ampliar l'índex (361 més) » « Shrink índex

Abadan

Abadan (àrab Abbadan, que és el nom que va portar fins al 1935, persa آبادان) és una ciutat del sud-oest de l'illa del mateix nom a la riba esquerra del Shatt al-Arab a l'Iran a l'ostan (província) de Khuzestan i al comtat d'Abadan.

Veure Pèrsia і Abadan

Abbas I el Gran

Abbas I de Pèrsia, també conegut com a Abbas I el Gran (27 de gener de 1571-19 de gener de 1629) fou xa de la dinastia safàvida de Pèrsia, fill i successor de Muhammad Khudabanda el 1588.

Veure Pèrsia і Abbas I el Gran

Abbàs (nom)

Abbàs o, amb l'article inicial, al-Abbàs és un nom masculí àrab —en àrab عباس o العباس, ʿAbbās o al-ʿAbbās— que literalment significa ‘sever’ o ‘adust’ o, amb l'article inicial, ‘el sever’ o ‘l'adust’.

Veure Pèrsia і Abbàs (nom)

Abbàs ibn Abd-al-Múttalib

Al-Abbàs ibn Abd-al-Múttalib (la Meca, 566 – Medina, 652, any 32 de l'hègira) fou oncle del profeta Muhàmmad i d'Alí, quart califa sunnita i primer imam xiïta.

Veure Pèrsia і Abbàs ibn Abd-al-Múttalib

Abu-Hàmid al-Ghazalí

Abu-Hàmid al-Ghazalí, conegut també amb el nom catalanitzat d'Algatzell i, entre els musulmans, com l'imam al-Ghazalí o Hújjat-al-Islam (Tus, Khorasan, c. 5 de juliol de 1057 - 19 de desembre de 1111), fou un teòleg, filòsof, jurista i mestre sufí considerat un dels pensadors més importants del món islàmic, representant el misticisme més profund.

Veure Pèrsia і Abu-Hàmid al-Ghazalí

Abu-Múslim

Abu-Múslim Abd-ar-Rahman ibn Múslim al-Khurassaní, més conegut senzillament com a Abu-Múslim — en persa ابو مسلمخراسانى; en àrab أبو مسلمعبد الرحمن بن مسلمالخراساني— (700 - 755) fou el cap de la revolució abbàssida al Khurasan.

Veure Pèrsia і Abu-Múslim

Adurbad

Adurbad fill de Mahrspand (Ādurbād i Marhspandān) fou un gran saderdot (mobad de mobads) mazdaista durant el regnat de Sapor II (309-379).

Veure Pèrsia і Adurbad

Afganistan

L'Afganistan, oficialment l'Emirat Islàmic de l'Afganistan, és un estat sense litoral situat a la cruïlla de l'Àsia Central i de l'Àsia Meridional, a l'altiplà iranià, a la zona de transició entre l'Himàlaia i les regions de la mar Càspia.

Veure Pèrsia і Afganistan

Agència Central d'Intel·ligència

L'Agència Central d'Intel·ligència (en anglès, Central Intelligence Agency), més coneguda com a CIA per les seves sigles en anglès, és l'agència governamental dels Estats Units encarregada de la recopilació, l'anàlisi i l'ús de la informació a l'exterior del país, ja sigui sobre governs, grups, corporacions o individus que puguin afectar la seguretat nacional del país, o dels seus interessos econòmics o geoestratègics.

Veure Pèrsia і Agència Central d'Intel·ligència

Ahura Mazda

Ahura Mazda, anomenat més tard Ormazd, fou el déu suprem de l'antiga religió politeista persa, que possiblement provenia d'un tronc comú amb la filosofia vèdica, confonent-se a l'origen amb Mitra-Varuna citats al Rigveda (on Varuna és anomenat a vegades Asura, "el Senyor", d'on derivaria Ahura).

Veure Pèrsia і Ahura Mazda

Ahwaz

Pont sobre el Karun Ahwaz (اهواز, Ahvāz) és una ciutat de l'Iran, capital de la província de Khuzestan.

Veure Pèrsia і Ahwaz

Aiatol·là

miniatura Aiatol·là és un títol de distinció donat a un clergue xiïta.

Veure Pèrsia і Aiatol·là

Al-Mansur (abbàssida)

Abu-Jàfar Abd-Al·lah al-Mansur ibn Muhàmmad ibn Alí, més conegut simplement pel seu làqab com a al-Mansur, (al-Humayma, a l'est del Jordà, 709/713 - camí de la Meca, 775) fou califa abbàssida de Bagdad (754-775).

Veure Pèrsia і Al-Mansur (abbàssida)

Alí ibn Abi-Tàlib

Abu-l-Hàssan Alí ibn Abi-Tàlib al-Haiximí, més conegut simplement com a Alí ibn Abi-Tàlib (La Meca, 23 d'octubre de 598 o 600 o 17 de març de 599 o 600 – Kufa, 27 de gener del 661), va ser un dels primers musulmans, quan només tenia deu o onze anys i va ser el quart califa de l'islam (656-659).

Veure Pèrsia і Alí ibn Abi-Tàlib

Alexandre el Gran

Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.

Veure Pèrsia і Alexandre el Gran

Alfabet àrab

Lalfabet àrab, altrament dit alifat (d'àlif, la seva primera lletra), té característiques semblants a l'alfabet hebreu, i també és un abjad.

Veure Pèrsia і Alfabet àrab

Alfabet ciríl·lic

1025-1050) Lalfabet ciríl·lic és un alfabet utilitzat per a escriure sis llengües eslaves (rus, ucraïnès, belarús, serbi, macedònic i búlgar), així com altres llengües parlades a Rússia i en altres estats de l'antiga Unió Soviètica, com ara el tàtar (una llengua turquesa) i l'udmurt (una llengua finoúgrica), l'abkhaz, l'àzeri, el bosnià, el txetxè, el kazakh, el komi, el moldau, el mongol, el tadjik, l'uzbek i el iacut.

Veure Pèrsia і Alfabet ciríl·lic

Alfabet grec

Lalfabet grec (en grec: Ελληνικό αλφάβητο) és un repertori de vint-i-quatre lletres que s'ha fet servir per a escriure la llengua grega des dels segles IX o VIII aC.

Veure Pèrsia і Alfabet grec

Alfabet llatí

Lalfabet llatí és el sistema d'escriptura alfabètic desenvolupat pels romans per escriure el llatí.

Veure Pèrsia і Alfabet llatí

Alfabet persa

L'alfabet persa és l'alfabet que s'empra per escriure el persa.

Veure Pèrsia і Alfabet persa

Alides

Alides és el nom donat als descendents d'Alí ibn Abi-Tàlib.

Veure Pèrsia і Alides

Altiplà Iranià

Plaques tectòniques d'Euràsia, Aràbia i Índia. Laltiplà iranià, és una formació geològica d'Àsia Occidental i Àsia Central.

Veure Pèrsia і Altiplà Iranià

Amosis II

Contracte de parceria de l'època d'Amosis II. Louvre. Amasis II, Jenemibra Ahmose, Ahmose II, o Àmasis (570 - 526 aC.) va ser faraó de la dinastia XXVI d'Egipte.

Veure Pèrsia і Amosis II

Amudarià

LAmudarià (Amudarià;, Omudarió o darioi Omu;;; en turcman: Amyderýa) és un riu de l'Àsia Central, conegut antigament com a Oxus.

Veure Pèrsia і Amudarià

Anahita

Anahita Anahita o Anāhitā en llengua avèstica, és el nom d'una figura cosmològica indoirànica, venerada com la divinitat de les aigües (Aban), associada amb la fertilitat, la sanació i la saviesa.

Veure Pèrsia і Anahita

Anatòlia

miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.

Veure Pèrsia і Anatòlia

Angra Mainyu

Angra Mainyu (en avèstic) o Ahriman (en persa) és una divinitat del zoroastrisme que representa la força maligna que intenta arrossegar l'home cap a l'error.

Veure Pèrsia і Angra Mainyu

Antàlcides

Antàlcides (en llatí Antalcidas, en grec antic Ἀνταλκίδας) fou un polític espartà i diplomàtic dels més hàbils que mai havia tingut el seu país, un bon alumne de l'escola de Lisandre.

Veure Pèrsia і Antàlcides

Antígon Monoftalm

Antígon Monoftalm o Antígon el Borni (en Antigonus; vers 382-301 aC) fou un general macedoni que va arribar a rei d'Àsia i rei de Macedònia.

Veure Pèrsia і Antígon Monoftalm

Antíoc III

Moneda amb la imatge d'Antíoc. Antíoc III dit «el gran» (vers 241 aC-187 aC) fou rei selèucida del 223 aC al 187 aC.

Veure Pèrsia і Antíoc III

Antiga Grècia

Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.

Veure Pèrsia і Antiga Grècia

Antioquia de l'Orontes

Antioquia fou la capital de l'Imperi Selèucida i més tard capital regional de l'Imperi Romà i l'Imperi Romà d'Orient.

Veure Pèrsia і Antioquia de l'Orontes

Anxan

Anxan (en sumeri: 𒀭𒍝𒀭 An sá an) va ser un regne de la regió d'Elam, situat al sud-est a l'oest del modern Fars.

Veure Pèrsia і Anxan

Aq Qoyunlu

Els Aq Qoyunlu (xai blanc) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar Diyar Bakr i després la major part de Pèrsia, fins al 1502.

Veure Pèrsia і Aq Qoyunlu

Aquèmenes

Aquèmenes (en persa antic 𐏃𐎧𐎠𐎶𐎴𐎡𐏁, 'Haxāmaniš', en grec antic Ἀχαιμένης) va ser l'ancestre fundador de la Dinastia Aquemènida (Ἀχαιμενίδαι) de Pèrsia.

Veure Pèrsia і Aquèmenes

Arbust

La ginesta és un tipus d'arbust Un arbust és el nom d'una forma vegetal.

Veure Pèrsia і Arbust

Ardabil

Ardabil (persa i àzeri: اردبیل, Ardebil; turc, Erdebil; antic persa: Artavil que vol dir "Lloc Sagrat"; armeni Artavet i Artavel) és una ciutat de l'Iran, capital de la província d'Ardabil.

Veure Pèrsia і Ardabil

Ardaixir I

Relleu d'Ardaixir I prop de Persèpolis, Iran. Ardaixir I, del grec Artaxerxes (? - 240), fou el primer Xahanxà (Rei dels reis) de la dinastia sassànida, i rei dels reis de Pèrsia des de l'any 226, quan prengué el poder a Artaban V de Pàrtia (rei de l'Imperi Part) fins a l'any 240.

Veure Pèrsia і Ardaixir I

Ariaramnes de Pèrsia

Ariaramnes (Pau dels Aris) va ser fill de Teispes, rei dels perses i d'Anxan, i germà de Cir I. Era també net d'Aquemenes el fundador de la dinastia Aquemènida.

Veure Pèrsia і Ariaramnes de Pèrsia

Aris (poble)

Els aris o arians són una sèrie de pobles, derivat del sànscrit "Ārya" que vol dir “noble” o “honorable”.

Veure Pèrsia і Aris (poble)

Armènia

La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.

Veure Pèrsia і Armènia

Arsaces I de Pàrtia

Arsaces I (en grec antic Ἀρσάκης; en part: 𐭀𐭓𐭔𐭊 Aršak; en persa antic: اشک Ašk) va ser el cap del grup nòmada dels Parnes, d'origen escita o dahan, que vivia a l'est de la mar Càspia i rei de Pàrtia entre els anys 250 aC i 247 aC (o potser entre el 250 aC i el 214 aC).

Veure Pèrsia і Arsaces I de Pàrtia

Arsaces II de Pàrtia

Tiridates és el nom que Flavi Arrià va donar a un segon suposat rei dels parts, germà i successor d'Arsaces I de Pàrtia.

Veure Pèrsia і Arsaces II de Pàrtia

Arsàcides

Els arsàcides van ser una dinastia de reis de Pàrtia que va regnar a l'Iran creant l'imperi part, que substituí el dels selèucides.

Veure Pèrsia і Arsàcides

Artaxata

Artaxata (en armeni: Արտաշատ, transcripció Artashat o Artašat; també apareix esmentada com a Artaxiasata), fou una ciutat de les planes de la vora de l'Araxes, a la vall del Mont Ararat, que fou fundada pel rei Artaxes I d'Armènia després del 188 aC, probablement el 176 aC, i que va esdevenir capital de l'Armènia Sofene.

Veure Pèrsia і Artaxata

Artaxerxes I de Pèrsia

Artaxerxes I (en persa Artakhshathra, a la Bíblia apareix com Artakhshasta) conegut com a Longimanus fou rei de reis de l'Imperi Persa del 465 aC al 424 aC.

Veure Pèrsia і Artaxerxes I de Pèrsia

Artaxerxes II de Pèrsia

Artaxerxes II Memnon (vers 436 aC – 358 aC) fou rei de reis de l'Imperi Persa del 404 aC fins que va morir 358 aC.

Veure Pèrsia і Artaxerxes II de Pèrsia

Artaxerxes III de Pèrsia

L'Imperi Persa al començament del regant d'Artaxerxes III (verd) i les seves conquestes (gris fosc) Tomba d'Artaxerxes III a Persèpolis Artaxerxes III Ocos fou rei de reis de l'Imperi Persa del 358 aC al 338 aC.

Veure Pèrsia і Artaxerxes III de Pèrsia

Artàban I de Pàrtia

Artàban I va ser rei de Pàrtia de l'any 214 al.

Veure Pèrsia і Artàban I de Pàrtia

Artàban II de Pàrtia

Artàban II (en part: 𐭍𐭐𐭕𐭓 'Ardawān') va ser rei de Pàrtia de l'any 127 aC al 124 aC.

Veure Pèrsia і Artàban II de Pàrtia

Artàban III de Pàrtia

Monedes amb la imatge d''''Artaban III'' Artàban III (en part 𐭍𐭐𐭕𐭓 'Ardawān') va ser rei de Pàrtia de l'any 10 al 42 aproximadament.

Veure Pèrsia і Artàban III de Pàrtia

Artàban V de Pàrtia

Artàban V fou rei de Pàrtia des del 209 al 226 Es va rebel·lar el 209 contra son germà Vologès VI de Pàrtia i es va apoderar de la part occidental de l'Imperi, singularment Mesopotàmia, la Mèdia del sud i l'Atropatene.

Veure Pèrsia і Artàban V de Pàrtia

Ase

L'ase, burro o ruc (Equus asinus) és un mamífer de la família dels èquids.

Veure Pèrsia і Ase

Assíria

Escultura assíria. Assíria (siríac) fou un Imperi hegemònic de la zona de Mesopotàmia que derivava el seu nom de la primera capital, Assur.

Veure Pèrsia і Assíria

Astíages de Mèdia

Astíages (babiloni Istumegu, antic iranià Rshtivaiga, elamita Iristimanka) fou rei dels medes des de vers el 584 aC al 550 aC.

Veure Pèrsia і Astíages de Mèdia

Atenes

Atenes (Αθήνα, Athina; Ἀθῆναι; en català medieval Cetines) és la capital de Grècia, la capital de la regió grega de l'Àtica i la ciutat més gran del país.

Veure Pèrsia і Atenes

Atropatene

Atropatene o Media Atropatene (originalment conegut com a Atropatkan i Atorpatkan) és el nom amb què es va conèixer al període clàssic la regió que equival a l'actual Azerbaidjan independent i a l'Azerbaidjan iranià, i el Kurdistan iranià.

Veure Pèrsia і Atropatene

Auró

Inflorescència d'''Acer platanoides'' (erable) Els aurons (Acer) són un gènere de plantes angiospermes de la família de les sapindàcies (Sapindaceae).

Veure Pèrsia і Auró

Avèstic

Escrit en avèstic. Lavèstic fou un dialecte irànic, molt afí al vèdic.

Veure Pèrsia і Avèstic

Avesta

Traducció francesa de l'Avesta per Ignaci Pietraszewski. Berlín, 1858 LAvesta és el conjunt de llibres sagrats de la religió iraniana preislàmica predicada per Zoroastre, el zoroastrisme o mazdaisme, i actualment seguida encara pels anomenats parsis.

Veure Pèrsia і Avesta

Azerbaidjan

LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.

Veure Pèrsia і Azerbaidjan

Azerbaidjan Iranià

L'Azerbaidjan iranià és el territori nacional dels àzeris sota sobirania de l'Iran.

Veure Pèrsia і Azerbaidjan Iranià

Índia

LÍndia (Bhārat), oficialment la República de l'Índia (Bhārat Gaṇarājya), és un estat del sud de l'Àsia.

Veure Pèrsia і Índia

Àfrica del Nord

miniatura L'Àfrica del Nord és una regió del continent africà que habitualment es considera que inclou els estats i territoris següents.

Veure Pèrsia і Àfrica del Nord

Àsia Central

L'Àsia Central és una de les regions geogràfiques menys clarament definides del món i el seu terme varia considerablement segons els criteris geogràfics, lingüístics, culturals o polítics que s'adoptin.

Veure Pèrsia і Àsia Central

Babilònia

Babilònia era un antic estat de Mesopotàmia (actualment l'Iraq).

Veure Pèrsia і Babilònia

Babilònia (ciutat)

Babilònia (sumeri Kadingirra, biblíca Babel, en accadi Babilim) és el nom accadi d'una ciutat de Sumer, capital de l'estat de Babilònia, a Mesopotàmia (actualment Iraq).

Veure Pèrsia і Babilònia (ciutat)

Bactriana

La Bactriana o Bactris (Bāxtriš) fou una satrapia de l'Imperi Persa i després de l'Imperi Selèucida, que tenia per capital Bactra, que correspon a la moderna Balkh.

Veure Pèrsia і Bactriana

Bagdad

Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.

Veure Pèrsia і Bagdad

Bahrain

Bahrain, oficialment el Regne de Bahrain, és un estat insular del sud-oest d'Àsia, format per un arxipèlag d'unes 30 illes situat al Golf Pèrsic, prop de la costa de l'Aràbia Saudita, a la qual la uneix un dic artificial de 24 km; les illes principals són Al-Bahrayn i Al-Muharraq, unides també per un dic.

Veure Pèrsia і Bahrain

Balutxistan (regió)

Balutxistan és una regió històrica del sud d'Àsia, dividida entre el Pakistan, l'Iran i l'Afganistan.

Veure Pèrsia і Balutxistan (regió)

Balutxistan Occidental

Bandera del Balutxistan Occidental Balutxistan Occidental (en balutxi: گۏریچی بلۏچستان) o Balutxistan afganès, és la part del Balutxistan que roman sota administració iraniana.

Veure Pèrsia і Balutxistan Occidental

Batalla d'Edessa

La batalla d'Edessa es va lluitar entre els exèrcits de l'Imperi Romà i l'exèrcit de l'Imperi Sassànida el 259.

Veure Pèrsia і Batalla d'Edessa

Batalla de Carres

La Batalla de Carres va ser una important batalla que succeí l'any 53 aC entre l'exèrcit romà sota el comandament del general Marc Licini Cras, governador de Síria en aquells moments, i l'exèrcit part del general Surenes. Aquesta batalla va ser una de les derrotes més greus que va sofrir la República romana.

Veure Pèrsia і Batalla de Carres

Batalla de Platea

La Batalla de Platea o de Platees va ser la darrera batalla de les Guerres Mèdiques al sud de Grècia.

Veure Pèrsia і Batalla de Platea

Batalla de Salamina

La Batalla de Salamina Ναυμαχία τῆς Σαλαμῖνος, Naumakhia tes Salaminos) va ser una batalla naval entre les polis gregues i l'Imperi Persa que va tenir lloc el 480 aC als estrets entre el Pireu i l'Illa de Salamina, a prop d'Atenes.

Veure Pèrsia і Batalla de Salamina

Búfal aquàtic

El búfal aquàtic o búfal indi (Bubalus bubalis) és un gran ungulat, membre de la subfamília dels bovins que es troba tant en estat domèstic com silvestre.

Veure Pèrsia і Búfal aquàtic

Beduïns

Petra, Jordània Els beduïns són àrabs nòmades que viuen als deserts del Nègueb, Sinaí, Sàhara i altres regions del nord d'Àfrica.

Veure Pèrsia і Beduïns

Bosc mixt hircà del Caspi

Lerik a Azerbaijan L'ecoregió Bosc mixt hircà de la Càspia o Jungles de l'Iran que es troba dins del bioma dels boscs mixts temperats de fulla ampla, és una zona de boscos exuberants de la terra baixa i montans que ocupen una superfície d'uns 55.000 km² prop de les ribes meridionals de la mar Càspia de l'Iran i Azerbaijan.

Veure Pèrsia і Bosc mixt hircà del Caspi

Boscos de Hara

Boscos Hara Boscos Hara a Qeshm Els Manglars de Qeshm o Boscos Hara de Qeshm és el nom comú pels boscos de manglars situats al litoral sud de l'Iran, particularment prop de l'illa de Qeshm en el Golf Pèrsic.

Veure Pèrsia і Boscos de Hara

Bou

Els bous o toros (Bos primigenius taurus) són mamífers quadrúpedes remugants criats com a bestiar.

Veure Pèrsia і Bou

Budisme

Estàtua representant Siddharta Gautama Pagoda a Lumbini (Nepal) Siddharta Gautama amb els seus cinc deixebles La Dharmatxakra (''Roda Dharma'') representa el noble camí dels vuit passos El budisme és una doctrina filosòfica basada en els ensenyaments de Siddharta Gautama (el Buda històric).

Veure Pèrsia і Budisme

Burgesia

Una burgesa catalana retratada al voltant de 1572 La burgesia (antigament també burguesia) és una classe social, tal com l'entenen l'economia política i el marxisme, que acostuma a estar caracteritzada per posseir els mitjans de producció, sobretot el capital, en les relacions econòmiques.

Veure Pèrsia і Burgesia

Cabirol

El cabirol (Capreolus capreolus) és el membre de la família Cervidae més petit d'Euràsia.

Veure Pèrsia і Cabirol

Cabra

La cabra domèstica (Capra aegagrus hircus) és una subespècie de cabra provinent de la domesticació de la cabra salvatge asiàtica al sud-oest d'Àsia i Europa oriental.

Veure Pèrsia і Cabra

Califa

Califa (de l'àrab, ‘successor’, ‘substitut’, ‘representant’, ‘lloctinent’) és el títol que designava la màxima autoritat de l'islam, tant a nivell espiritual com polític.

Veure Pèrsia і Califa

Califat

200x200px El terme califat fa referència al primer sistema de govern establert en l'islam i va representar la unitat entorn del líder de l'''umma'' (comunitat musulmana).

Veure Pèrsia і Califat

Califat Abbàssida

Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).

Veure Pèrsia і Califat Abbàssida

Cambises II de Pèrsia

Cambises II va ser rei de Pèrsia, de la Dinastia Aquemènida de l'any 530 aC fins al 521 aC.

Veure Pèrsia і Cambises II de Pèrsia

Camell

Els camells o gamells (Camelus) són un gènere de mamífers quadrúpedes de la família dels camèlids, grup que també inclou les llames i els guanacs, entre d'altres.

Veure Pèrsia і Camell

Canaan

Canaan (cananeu: כנען, hebreu (dialecte cananeu meridional): כְּנַעַן,, hebreu modern: Knàan; grec: Χαναάν; llatí: Canaan; arameu:; àrab کنعان) era la terra dels cananeus, a on actualment s'ubiquen Israel, Gaza i Cisjordània, juntament amb algunes zones del Líban i Síria.

Veure Pèrsia і Canaan

Capra aegagrus aegagrus

Capra aegagrus aegagrus és l'avantpassat salvatge de la cabra domèstica.

Veure Pèrsia і Capra aegagrus aegagrus

Caucas

Mapa administratiu de la regió del Caucas de l'URSS, 1952-1991 Les muntanyes del Caucas, a vista de satèl·lit El Caucas, de vegades Cauques, és una regió natural a l'est d'Europa i a l'oest d'Àsia, entre la mar Negra i la mar Càspia.

Veure Pèrsia і Caucas

Cavall

El cavall (Equus caballus) és un mamífer ungulat de la família dels èquids.

Veure Pèrsia і Cavall

Cérvol comú

Exemplars de cérvol comú El cérvol o cérvol comú (Cervus elaphus) és una espècie de cérvol àmpliament distribuïda per l'hemisferi nord.

Veure Pèrsia і Cérvol comú

Cérvols

Els cérvols, cervos, o ceros (Cervidae) són una família de mamífers remugants de la família Cervidae.

Veure Pèrsia і Cérvols

Cigonya

Una cigonya volant. Les cigonyes són els ocells del gènere Ciconia.

Veure Pèrsia і Cigonya

Civilització

Les ruïnes de Machu Picchu, de la civilització inca El terme civilització té una gran varietat de significats relacionats amb la societat humana.

Veure Pèrsia і Civilització

Civilització de la vall de l'Indus

La civilització de la vall de l'Indus va ser una cultura desenvolupada al voltant del riu Indus cap al tercer mil·lenni aC i descoberta a partir de les troballes de l'arqueologia de mitjan.

Veure Pèrsia і Civilització de la vall de l'Indus

Clima continental

Köppen El clima continental és el clima de l'interior dels continents a la zona climàtica temperada.

Veure Pèrsia і Clima continental

Clima subtropical

Les zones de clima subtropical del món (en groc), segons Köppen. Clima subtropical és el tipus de clima amb característiques intermèdies entre els climes pròpiament tropicals i el clima subàrtic.

Veure Pèrsia і Clima subtropical

Cobànides

Mapa Cobànides o Cubànides (Čubànides o Čobànides, Cupànides o Copànides, Cupanites o Cubanites, persa سلسله امرای چوپانی Amir Chupani) fou una dinastia d'amirs mongols.

Veure Pèrsia і Cobànides

Commagena

La Commagena (en llatí Commagene, en grec antic Κομμαγηνή) va ser una regió situada al sud-oest d'Armènia i al nord de Síria, a la zona al sud de la ciutat turca de Melitene fins al riu Eufrates.

Veure Pèrsia і Commagena

Comunisme

El comunisme és una pràctica social i una teoria que s'ha manifestat al llarg de la història en diversos corrents, pràctiques i filosofies, les quals basen les seves propostes d'organització social en la igualtat absoluta d'oportunitats per a tothom, l'eliminació de les jerarquies i l'apropiació col·lectiva o la no-propietat dels mitjans de producció.

Veure Pèrsia і Comunisme

Constitució

Una constitució és un conjunt de principis fonamentals o precedents establerts segons els quals un estat o una altra organització es governa.

Veure Pèrsia і Constitució

Cosroes I

Cosroes I el Just —Khusraw I Anushirwan— va ser un dels reis més importants de la dinastia sassànida durant el Segon Imperi Persa.

Veure Pèrsia і Cosroes I

Ctesifont

Ctesifont (Ktēsiphōn; persa sassànida: 𐭲𐭩𐭮𐭯𐭥𐭭, tysfwn; تیسفون; ܩܛܝܣܦܘܢ) fou la capital de l'Imperi part i després de l'imperi dels perses sassànides.

Veure Pèrsia і Ctesifont

Cupressàcies

Les cupressàcies (Cupressaceae) són una família de coníferes de l'ordre de les pinals.

Veure Pèrsia і Cupressàcies

Damasc

Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.

Veure Pèrsia і Damasc

Darios el Gran

Darios I el Gran (antic persa: 𐎭𐎠𐎼𐎹𐎺𐎢𐏁, Dārayava(h)uš; nascut cap al 550 aC i mort el 486 aC) fou rei de Pèrsia de la dinastia aquemènida.

Veure Pèrsia і Darios el Gran

Darios III de Pèrsia

batalla d'Issos. Darios III Codomà (vers 380 aC - 330 aC) fou el darrer rei aquemènida de l'Imperi Persa, del 336 aC al 330 aC.

Veure Pèrsia і Darios III de Pèrsia

Deioces de Mèdia

Deioces fou el suposat primer rei de Mèdia vers el 700 aC.

Veure Pèrsia і Deioces de Mèdia

Diàdocs

Efígie d'Alexandre el Gran Diàdocs, del grec antic: διάδοχοι, 'successors', foren aquells generals d'Alexandre el Gran que, després de la seva inesperada mort el 323 aC, es van repartir l'imperi.

Veure Pèrsia і Diàdocs

Dinastia afxàrida

Mapa del territori regit per la dinastia afxàrida La dinastia afxàrida fou una dinastia de Pèrsia i l'Afganistan (1736-1796) fundada per Nàdir-Xah de la tribu turca dels afxar, branca dels qirqlu.

Veure Pèrsia і Dinastia afxàrida

Dinastia jalayírida

La dinastia jalayírida o jalaírida fou una nissaga mongola que pren nom de la tribu mongola dels Jalàyir o Jalàïr i que va governar Pèrsia i Iraq en el període d'ensorrament de la dinastia il-kànida i fins al 1412 (al Baix Iraq fins al 1432).

Veure Pèrsia і Dinastia jalayírida

Dinastia Qajar

La dinastia Qajar de Pèrsia fou una nissaga tribal turca que va governar Pèrsia del 1794 al 1925.

Veure Pèrsia і Dinastia Qajar

Dinastia Zand

La dinastia Zand fou una nissaga que va regnar sobre Pèrsia de 1750 a 1794.

Veure Pèrsia і Dinastia Zand

Dracma

La dracma (en grec modern δραχμή, drakhmí; en plural δραχμές, drakhmés, o δραχμαί, drakhmé, fins a 1980) és el nom d'una antiga unitat monetària i de pes de moltes ciutats i territoris de l'antiga Grècia i d'alguns regnes de l'Orient Pròxim durant l'època hel·lenística, i també la moneda de la Grècia moderna, introduïda el 1832 i substituïda per l'euro el 2001 a efectes legals, i definitivament el 2002, a raó de 340,750 dracmes per euro.

Veure Pèrsia і Dracma

Dualisme

Representació del dualisme per René Descartes. Els inputs es transmeten pels òrgans sensorials de l'epífisis al cervell i des d'allà a l'esperit immaterial. El dualisme és una sèrie de concepcions religioses, epistemològiques o filosòfiques que consideren que l'home o l'univers està constituït «per dos elements independents i irreductibles entre ells com ara, l’esperit i la matèria, l'ànima i el cos», el bé i el mal, la natura i la cultura.

Veure Pèrsia і Dualisme

Ecbàtana

Ecbàtana fou la capital de l'Imperi mede, capital d'estiu dels perses aquemènides, i seu de la satrapia de Mèdia durant el període aquemènida, part i sassànida.

Veure Pèrsia і Ecbàtana

Edat de pedra

L'edat de pedra és el període de la prehistòria durant el qual els éssers humans creaven eines de pedra a partir de la tecnologia existent.

Veure Pèrsia і Edat de pedra

Egipte

Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.

Veure Pèrsia і Egipte

El Llibre dels Reis

El llibre dels reis o Xahnamé (Śāhnāmeh o Śāh Nāmeh) és un poema èpic escrit pel poeta persa Firdawsí cap a l'any 1000, que exposa la història i la mitologia de l'Afganistan, Tadjikistan i l'Iran (territori d'esplendor de l'Imperi persa, el centre del qual era Afganistan) des de la creació del món fins a la conquesta de l'islam al.

Veure Pèrsia і El Llibre dels Reis

Elam

Elam, casa reial Elam fou un regne de la part sud-oest Khuzestan de l'actual Iran, constituït per una federació de regnes o regions de població elamita.

Veure Pèrsia і Elam

Elburz

Elburz o Alborz és una cadena muntanyosa que separa l'altiplà central iranià de la depressió de la mar Càspia i, d'altra part, estableix la continuïtat entre el Caucas i l'Hindu Kush (Paropamisades).

Veure Pèrsia і Elburz

Eneolític

Ledat del coure, també anomenada calcolític (del grec χαλκός, khalkós 'coure', i del grec λίθος, lithos 'pedra') i eneolític (del llatí aenĕus 'coure'; i del grec λίθος, lithos 'pedra'), és un període de la prehistòria situat entre el neolític ('Nova Edat de la Pedra') i l'edat del bronze.

Veure Pèrsia і Eneolític

Escites

s Els escites eren un poble nòmada, pastor i migrador.

Veure Pèrsia і Escites

Esparta

Esparta (grec dòric: Σπάρτα, Sparta; grec modern: Σπάρτη, Sparti) o Lacedemònia (grec dòric: Λακεδαίμων, Lakedàimon) fou una destacada polis grega del Peloponès, precursora de la ciutat moderna del mateix nom.

Veure Pèrsia і Esparta

Estats Units d'Amèrica

Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.

Veure Pèrsia і Estats Units d'Amèrica

Eufrates

LEufrates (en turc i en;, Furât; en arameu, en l'Antic Testament, Prath; en assiri Pu-rat-tu; en persa antic Ufratu;, Frot o) és un riu que en gran part discorre per l'Iraq.

Veure Pèrsia і Eufrates

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Veure Pèrsia і Europa

Extrem Orient

Mapa de 1903 de la regió considerada tradicionalment ''' Extrem Orient '''. Extrem Orient L'Extrem Orient (també anomenat Orient Llunyà o Àsia Oriental) és, de forma inconcreta, l'est de l'Àsia, incloent-hi sovint els territoris russos del nord-est així com la regió occidental de l'oceà Pacífic, llevat del continent australià i de Nova Zelanda i altres illes d'Oceania.

Veure Pèrsia і Extrem Orient

Fagus

Fagus (faig) és un gènere de plantes amb flor de la família Fagaceae (la mateixa família que el garric l'alzina i el roure).

Veure Pèrsia і Fagus

Faisà

Faisà és el nom amb què es coneixen els individus d'unes 35 espècies que pertanyen a 11 gèneres de la subfamília Phasianinae, família dels fasiànids.

Veure Pèrsia і Faisà

Falcó

Falcó és el nom comú que s'aplica a la major part de les espècies del gènere Falco, que són ocells rapinyaires de la família dels falcònids (Falconidae).

Veure Pèrsia і Falcó

Farah Pahlaví

Farah Pahlaví, coneguda també pel seu nom de naixement, Farah Diba, (Teheran, 14 d'octubre de 1938), va ser l'última reina i única Shahbanou de l'Iran.

Veure Pèrsia і Farah Pahlaví

Flavi Claudi Constantí

Flavi Claudi Constantí (en llatí), conegut com a Constantí II (Arelatum, 316 - 340) fou emperador romà del 337 al 340, a càrrec de la part occidental del territori imperial.

Veure Pèrsia і Flavi Claudi Constantí

Fraapatios de Pàrtia

Fraapatios (en part: 𐭐𐭓𐭉𐭐𐭕 'Friyapāt') va ser un rei arsàcida de Pàrtia de l'any 196 aC al 181 aC, i va succeir al seu pare Artaban I. Durant el seu regnat, i després de la derrota selèucida a Magnèsia del Sipilos (189), Pàrtia es va convertir en un estat independent.

Veure Pèrsia і Fraapatios de Pàrtia

Fraates I de Pàrtia

Fraates I fou rei de Pàrtia del 181 aC al 173 aC.

Veure Pèrsia і Fraates I de Pàrtia

Fraates II de Pàrtia

Fraates II fou rei de Pàrtia del 136 aC al 127 aC.

Veure Pèrsia і Fraates II de Pàrtia

Fraates III de Pàrtia

Fraates III fou rei de Pàrtia des de vers el 69 aC fins al 57 aC.

Veure Pèrsia і Fraates III de Pàrtia

Fraates V de Pàrtia

Fraates V fou rei de Pàrtia del 2 aC al 5 dC El 2 aC el rei Fraates IV fou assassinat pel seu fill Fraataces i la mare d'aquest, Musa (una italiana no romana).

Veure Pèrsia і Fraates V de Pàrtia

Freixe

''Fraxinus angustifolia'' Flors de ''F. excelsior'' Llavors de F. excelsior ''Fraxinus ornus'' Els freixes (Fraxinus) són un gènere de plantes amb flor de la família Oleaceae (oleàcies).

Veure Pèrsia і Freixe

Garrigues

Logotip del Consell Comarcal de Les Garrigues Les Garrigues és una comarca de Catalunya, dins les comarques de ponent, d'una extensió de 799,7 km² i que integra 24 municipis.

Veure Pèrsia і Garrigues

Gasela

Una gasela és un tipus de bòvid del gènere Gazella.

Veure Pèrsia і Gasela

Gat persa

Gat persa El gat persa és una raça de gat que prové del gat d'angora turc.

Veure Pèrsia і Gat persa

Gaumata

L'Imperi mede cap a l'any 600 aC Gaumata va ser, segons la Inscripció de Behistun (erigida per Darios I), un magEn l'imperi Mede el terme grec μάγος (magos) no era utilitzat únicament per a referir-se als bruixots, ja que també identifica a homes savis o, més específicament, homes de ciència; y també a la casta sacerdotal del zoroastrisme.

Veure Pèrsia і Gaumata

Gaznèvides

Els gaznèvides foren una dinastia musulmana persa i un imperi d'origen mameluc turquès, que en el seu moment d'esplendor va governar grans parts de Pèrsia, Khorasan, gran part de Transoxiana i el nord-est del subcontinent indi del 977 fins al 1186.

Veure Pèrsia і Gaznèvides

Geòrgia

Geòrgia (საქართველო, transcrit Sakàrtvelo i pronunciat) és un estat de l'Europa de l'Est.

Veure Pèrsia і Geòrgia

Genguis Khan

Genguis Khan, de nom Temujin (c. 1162-1227), fou el primer emperador mongol.

Veure Pèrsia і Genguis Khan

Ghilzai

Els Ghilzai (Ghilzay, Ghalzay, Ghalzai, Ghiliji o Ghalji) són una important tribu paixtu del sud-est de l'Afganistan entre Kandahar i Gazni fins a la frontera amb Pakistan on també viuen.

Veure Pèrsia і Ghilzai

Gneu Domici Corbuló

Bust de '''Gneu Domici Corbuló'''. Còpia de l'original que es conserva als Museus Capitolins Gneu Domici Corbuló (c. 7 - 67) era fill de Vistília, una dona que va tenir set fills amb sis marits diferents.

Veure Pèrsia і Gneu Domici Corbuló

Gneu Pompeu Magne

Gneu Pompeu Magne — Gnaeus Pompeius Magnus —, sovint citat només com a Pompeu (Roma, 30 de setembre del 106 aC - Egipte Ptolemaic, 20 de setembre del 48 aC), fou un famós general i estadista al final de la República Romana fill del també reputat general Gneu Pompeu Estrabó.

Veure Pèrsia і Gneu Pompeu Magne

Golf d'Oman

El golf d'Oman o mar d'Oman (en àrab خليج عمان, Khalij 'Oman) és un entrant nord-occidental de la mar d'Aràbia que, a través de l'estret d'Ormuz, es comunica amb el golf Pèrsic.

Veure Pèrsia і Golf d'Oman

Golf Pèrsic

Mapa El golf Pèrsic (literalment ‘golf Aràbic’, i, menys usual,, ‘golf Pèrsic’, tot i que històricament també, ‘mar de Pèrsia’, entre altres noms) és un gran golf format per una part del mar de Pèrsia, entre Aràbia i l'Iran.

Veure Pèrsia і Golf Pèrsic

Gorga

Gorga és una població del País Valencià situada a la comarca del Comtat.

Veure Pèrsia і Gorga

Gotarces I de Pàrtia

Gotarces I fou rei de Partia del 90 aC al 80 aC aproximadament.

Veure Pèrsia і Gotarces I de Pàrtia

Gotarces II de Pàrtia

Gotarces fou rei de Pàrtia el 42 en rebel·lió, d'Hircània i Pàrtia Oriental del 43 al 45, de Pàrtia en rebel·lió el 45, i altre cop (sense oposició) del 47 fins al 51.

Veure Pèrsia і Gotarces II de Pàrtia

Gran Khorasan

El Gran Khorasan és el nom convencional donat a la regió del Khorasan.

Veure Pèrsia і Gran Khorasan

Grau Celsius

Anders Celsius, creador del grau amb el seu nom El grau Celsius, representat com a ℃ (°C), és una unitat de temperatura que deu el seu nom a l'astrònom suec Anders Celsius (1701-1744), que proposà per primera vegada una escala de temperatura el 1742, dos anys abans de morir.

Veure Pèrsia і Grau Celsius

Grècia

Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.

Veure Pèrsia і Grècia

Guepard asiàtic

El guepard asiàtic (Acinonyx jubatus venaticus), també conegut com a guepard iranià és una espècie críticament amenaçada de guepard, és concretament una subespècie, que actualment només es troba a l'Iran.

Veure Pèrsia і Guepard asiàtic

Guerres mèdiques

Les guerres mèdiques són els dos conflictes bèl·lics en què es van enfrontar la major part de les ciutats gregues unides, liderades per Atenes, contra els perses de l'Imperi Aquemènida, conegut també com a Imperi Mèdic, a començaments del.

Veure Pèrsia і Guerres mèdiques

Guineu

Guineu roja ''Vulpes vulpes''- Crani Les guineus, guilles o raboses (antigament renards, volps o guinardes) són mamífers de la família dels cànids.

Veure Pèrsia і Guineu

Hadrià

Hadrià o Adrià, nom complet Publi Eli Trajà Hadrià, (Publius Aelius Traianus Hadrianus) (Itàlica, Hispània, 24 de gener del 76 - Baia, 10 de juliol del 138) fou emperador de l'Imperi Romà del 117 al 138.

Veure Pèrsia і Hadrià

Harmuza

Harmuza (Ἅρμουζα πόλις) fou una antiga ciutat capital del districte d'Harmozeia a la regió de Carmània actualment a Iran.

Veure Pèrsia і Harmuza

Hebreus

Els hebreus (del llatí Hebraei, i aquest al seu torn provinent del Ἑϐραῖοι /, el qual prové de l'hebreu עברי Ivri) són un antic poble semita del Pròxim Orient mencionat en la Bíblia hebrea, que conté nombroses referències i constitueix la principal font documental sobre ells.

Veure Pèrsia і Hebreus

Hekatompilos

Hekatompilos (o Hecatompylos) fou la capital de l'Imperi part fins al 129 aC i la capital d'estiu després d'aquesta data.

Veure Pèrsia і Hekatompilos

Hemió

L'hemió o ase salvatge (Equus hemionus) és un mamífer gros de la família dels èquids.

Veure Pèrsia і Hemió

Heròdot

Heròdot d'Halicarnàs (Ἡρόδοτος Ἁλικαρνᾱσσεύς; Halicarnàs, 484 aC - Turis, 425 aC) va ser un historiador i geògraf grec.

Veure Pèrsia і Heròdot

Hindi

Lhindi (हिन्दी) és una llengua indoària derivada del sauraseni, un dels pràcrits medievals.

Veure Pèrsia і Hindi

Hit

Hit o Hīt és una vila de l'Iraq, a la província d'al-Anbar, a la riba dreta de l'Eufrates a uns 185 km de Bagdad i al nord-oest de Ramadi.

Veure Pèrsia і Hit

Home de Neandertal

Lhome de Neandertal (Homo neanderthalensis) o simplement neandertal és una espècie extinta del gènere Homo que visqué a Europa i al Pròxim Orient durant el paleolític mitjà, entre fa 200.000-250.000 i 28.000 anys.

Veure Pèrsia і Home de Neandertal

Il-kanat

Lil-kanat va ser un kanat mongol establert a Pèrsia al, fruit de les campanyes de Genguis Khan a Khwarizm durant els anys 1219-1224.

Veure Pèrsia і Il-kanat

Immortals

Perses Immortals, detall del fris dels arquers al palau de Darios a Susa. Maons vidrats de silici, c. 510 abans de Crist. Els Immortals (del grec: Ἀθάνατοι), de vegades «els Deu Mil Immortals» o «Immortals Perses») va ser el nom donat per Heròdot a una força d'elit dels soldats que van lluitar a l'Exèrcit aquemènida.

Veure Pèrsia і Immortals

Imperi Aquemènida

LImperi Aquemènida o dels aquemènides fou el primer i més extens imperi dels perses, el qual es va estendre pels territoris dels actuals estats de l'Iran, l'Iraq, el Turkmenistan, l'Afganistan, l'Uzbekistan, Turquia, Xipre, Síria, el Líban, Israel-Palestina i Egipte.

Veure Pèrsia і Imperi Aquemènida

Imperi Britànic

Les àrees en color rosa indiquen els territoris que en un moment o altre han format part de l'Imperi Britànic a través de la història. 200x200px L'Imperi Britànic eren els territoris les terres que depenien políticament i econòmica del Regne de Gran Bretanya i posteriorment del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda.

Veure Pèrsia і Imperi Britànic

Imperi Mede

L'imperi Mede o també Mèdia (en grec Μηδία, en persa antic Māda) fou la regió poblada pels medes, avui dia a l'Iran a l'Altiplà Iranià entre la mar Càspia al nord, i els rius de Mesopotàmia a l'oest entre els segles VIII i VI aC.

Veure Pèrsia і Imperi Mede

Imperi Mongol

L'Imperi Mongol, fundat per Genguis Khan al, va ser l'imperi contigu més extens, és a dir, el que més superfície seguida ha controlat al llarg de la història.

Veure Pèrsia і Imperi Mongol

Imperi Part

L'Imperi Part fou un regne d'estructura feudal que va existir aproximadament des del 249 aC fins a l'any 231 dC.

Veure Pèrsia і Imperi Part

Imperi Persa

Imperi Persa és la denominació convencional per anomenar diversos imperis de l'antiguitat en general i més pròpiament pels regits per dinasties perses originades a Pèrsia (aquemènida i sassànida).

Veure Pèrsia і Imperi Persa

Imperi Romà

L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.

Veure Pèrsia і Imperi Romà

Imperi Safàvida

Mapa històric Shah Abbas-Safavida Els safàvides foren una dinastia que va governar a Pèrsia des del fins al.

Veure Pèrsia і Imperi Safàvida

Imperi Sassànida

LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).

Veure Pèrsia і Imperi Sassànida

Imperi Selèucida

LImperi Selèucida fou un dels estats sorgits de la descomposició de l'imperi d'Alexandre el Gran.

Veure Pèrsia і Imperi Selèucida

Imperi Seljúcida

LImperi Seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca originaris del nord del mar d'Aral i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l'Àsia Menor entre els segles  i. En el es van islamitzar adoptant la branca del sunnisme d'aquesta religió.

Veure Pèrsia і Imperi Seljúcida

Indústria

Burés al 1905, prop d'Anglès (la Selva). La indústria és el procés d'elaboració de productes a partir de primeres matèries com les instal·lacions i sistemes associats.

Veure Pèrsia і Indústria

Indus

El riu Indus i els seus afluents L'Indus (en hindi सिन्‍धु नदी, Sindhu nadi, conegut com a Sindhu en sànscrit; grec, Sinthos, llatí Sintus) és el principal riu del Pakistan, encara que neix a la Xina i travessa una part de territori de l'Índia.

Veure Pèrsia і Indus

Iran

La República Islàmica de lIran, anomenat simplement lIran, és un país de l'Orient Mitjà.

Veure Pèrsia і Iran

Iraq

LIraq o Irac, o el seu nom oficial República de l'Iraq, és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.

Veure Pèrsia і Iraq

Isfahan

Plaça Naqsh-e Jahan Isfahan o Ispahan, localitzada a 340 kilòmetres al sud de Teheran, és la capital de la província d'Isfahan i la tercera ciutat més gran de l'Iran (després de la mateixa Teheran i Mashad).

Veure Pèrsia і Isfahan

Islam

La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.

Veure Pèrsia і Islam

Ismaïl I

Abu-l-Mudhàffar Ismaïl, Ismaïl-Xah o Ismaïl I (17 de juliol de 1487 -23 de maig de 1524) fou el primer xa safàvida de Pèrsia (1501 -1524) i fundador efectiu de la dinastia.

Veure Pèrsia і Ismaïl I

Jònia

267x267px 269x269px La Jònia (Ἰωνία, Ionia; gentilici Ἴων i Ἰωνικός) és el nom assignat als territoris poblats pels jonis grecs a l'Àsia Menor, entre Focea (al nord) i Milet (al sud), segons Heròdot.

Veure Pèrsia і Jònia

Jiroft

Jiroft (de vegades coneguda com a Djiruft) és una ciutat de l'Iran, al sud-est del país, a la província de Kerman, a la plana d'Hali Rud al sud de les muntanyes Bariz o Baridjan, sud-oest de Bam.

Veure Pèrsia і Jiroft

Judaisme

El judaisme és la religió del poble jueu.

Veure Pèrsia і Judaisme

Juniperus

Juniperus és un gènere de coníferes de la família de les cupressàcies, que compren ginebres, càdecs i savines.

Veure Pèrsia і Juniperus

Kabul

Vista de la ciutat Museu de Kabul Kabul (en persa: کابل, Kābul) és la capital i la ciutat més gran de l'Afganistan, i també la capital de la província homònima.

Veure Pèrsia і Kabul

Kabulistan

Kabulistan o Zabulistan eren els territoris orientals del Gran Khorasan centrats a la ciutat de Kabul.

Veure Pèrsia і Kabulistan

Kandahar

Kandahar o Qandahar és una ciutat de l'Afganistan, capital de la província homònima, situada a 500 km al sud-oest de Kabul.

Veure Pèrsia і Kandahar

Kara-khitai

El kanat karakitai, imperi kara-kitan o imperi de l'Est (en mongol Хар Хятан; Kara Kidan; en xinès 西遼; en pinyin Xī Liáo) fou un imperi fundat pels mongols kitan de l'Àsia Central del 1124-1218.

Veure Pèrsia і Kara-khitai

Kerman

La porta de Masjid per la qual va entrar Agha Mohammad Khan. Kerman és una ciutat de l'Iran.

Veure Pèrsia і Kerman

Kermanxah

Kermanxah és una ciutat de l'Iran, capital de la província de Kermanxah, a l'oest del país, i del comtat de Kermanxah.

Veure Pèrsia і Kermanxah

Khorasan (província del Califat)

Khorasan o Khurasan fou una província del califat omeia sobre la qual exerciren el poder efectiu del al principi del.

Veure Pèrsia і Khorasan (província del Califat)

Khorramxahr

Khorramxahr és un port i ciutat de la província de Khuzestan, a l'Iran, uns 10 km al nord d'Abadan, a la dreta del Xatt al-Arab (Arvand Rud, en persa), prop de la confluència amb el canal Haffar, afluent del Karun.

Veure Pèrsia і Khorramxahr

Khuzestan

Comtats de Khuzestan Khuzestān (خوزستان) és una de les 31 províncies de l'Iran al sud-oest del país, a la frontera amb Iraq (província de Bàssora) i el golf Pèrsic.

Veure Pèrsia і Khuzestan

Khwarizm

Khwarizm, Khwarazm, Khorazm, Khwarezm o Khorezm anomenada Khivà al període post mongol, és una regió de la part inferior de l'Amudarià (Oxus).

Veure Pèrsia і Khwarizm

Kobad I

Kobad I (també Kaveh, Kavadh o Qobad, en Cobades, en Κοβάδης) fou rei sassànida de Pèrsia del 488 al 531, fill de Peroz I i successor del seu oncle Balash.

Veure Pèrsia і Kobad I

Kurd

Zones de poblament kurd El kurd (kurdî) és un idioma indoeuropeu de la branca indoiraniana que constitueix un continu dialectal.

Veure Pèrsia і Kurd

Kurdistan

El Kurdistan és una extensa regió històrica i cultural de l'Orient Mitjà.

Veure Pèrsia і Kurdistan

Lingüística

La lingüística és la ciència que estudia la llengua natural.

Veure Pèrsia і Lingüística

Llac Urmia

Vídeo que mostra el procés de dessecació del llac Urmia entre 1984 i 2014. El llac Urmia (en farsi دریاچهٔ ارومیه) és un llac salat de l'Azerbaidjan iranià, al nord-oest de l'Iran, situat al costat est de la ciutat d'Urmia.

Veure Pèrsia і Llac Urmia

Lleó asiàtic

El lleó asiàtic (Panthera leo persica) és l'única subespècie de lleó que actualment es pot trobar fora d'Àfrica en llibertat.

Veure Pèrsia і Lleó asiàtic

Llengües indoàries

Les llengües indoàries són una de les branques en què se separaren les llengües indoeuropees.

Veure Pèrsia і Llengües indoàries

Llengües indoeuropees

Les llengües indoeuropees d'Europa Les llengües indoeuropees són les que pertanyen a una mateixa gran família lingüística derivades d'una antiga llengua reconstruïda per l'historiocomparatisme i que hom anomena protoindoeuropeu.

Veure Pèrsia і Llengües indoeuropees

Llengües semítiques

miniatura Les llengües semítiques són la subfamília nord-oriental de les llengües afroasiàtiques, de les quals són l'única família que es parla a l'Àsia.

Veure Pèrsia і Llengües semítiques

Llengües turqueses

Les llengües turqueses són una família lingüística.

Veure Pèrsia і Llengües turqueses

Llengua elamita

Lelamita era una llengua parlada a Elam i regions veïnes, fins fa poc coneguda només pels textos escrits en escriptura cuneïforme trobats a Susa i alguns altres llocs, i que daten d'entre el 2400 i el 300 aC.

Veure Pèrsia і Llengua elamita

Llengua pluricèntrica

Una llengua pluricèntrica és una llengua amb diverses versions estàndard.

Veure Pèrsia і Llengua pluricèntrica

Lleopard persa

El lleopard persa (Panthera pardus ciscaucasica) és la subespècie més grossa de lleopard i és nativa del nord de l'Iran, est de Turquia, el Caucas, sud del Turkmenistan, i parts occidentals de l'Afganistan.

Veure Pèrsia і Lleopard persa

Llibertat

La llibertat guiant el poble. Inauguració de l'Estàtua de la Llibertat a Nova York l'any 1886, obra d'Edward Moran La llibertat (del llatí libertas) és la capacitat d'escollir.

Veure Pèrsia і Llibertat

Mahmud Ghazan

Ghazan als braços del seu pare Arghun i el seu avi Abaqa Ghazan i esposa la cort date.

Veure Pèrsia і Mahmud Ghazan

Mahoma

Mahoma o Muhàmmad (de l'àrab), de nom complet Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Abd-al-Múttalib ibn Haixim ibn Abd-Manaf ibn Qussayy, fou un líder religiós, social i polític àrab i fundador de l'islam, una de les religions mundials.

Veure Pèrsia і Mahoma

Mar Càspia

La mar Càspia o mar Caspiana és una mar tancada que ocupa la part més fonda d'una depressió entre Àsia i Europa, la Depressió caspiana, que és part de la gran depressió aralocaspiana.

Veure Pèrsia і Mar Càspia

Mar d'Aral

Vaixell a una zona dessecada del Mar d'Aral Estat de la Mar d'Aral a l'octubre de 2008 El mar d'Aral vist de l'espai el 1985. Moment en què l'illa ''Renaixement'', originalment al centre de l'Aral, es converteix en una península (fi de 2000-començament de 2001).

Veure Pèrsia і Mar d'Aral

Marc Aureli

Marc Aureli, per casament Marcus Annius Verus (26 d'abril del 121 - 17 de març del 180) fou emperador romà del 161 al 180, que succeí a Antoní Pius, juntament amb son germà, i fill adoptiu d'Antoní Pius, Luci Aureli Ver.

Veure Pèrsia і Marc Aureli

Marc Estaci Prisc

Marc Estaci Prisc (en Marcus Statius Priscus Licinius Italicus) va ser un magistrat romà del.

Veure Pèrsia і Marc Estaci Prisc

Marc Vipsani Agripa

Marc Vipsani Agripa (en Marcus Vipsanius Agrippa; Dalmàcia, 63 aC - Campània, 12 aC) va ser un militar i polític romà del.

Veure Pèrsia і Marc Vipsani Agripa

Mardoni

Mardoni (Mardonius) (mort el 479 aC) va ser un comandant persa durant les Guerres Mèdiques al.

Veure Pèrsia і Mardoni

Mashad

emam reza Mashad (de l'àrab, literalment ‘santuari’, ‘tomba d'un màrtir’) és la segona ciutat més gran en població de l'Iran i una de les ciutats santes de l'islam.

Veure Pèrsia і Mashad

Maukisres de Pàrtia

Maukisres fou rei de Pàrtia des de vers el 87 aC fins al 77 aC.

Veure Pèrsia і Maukisres de Pàrtia

Medes

V, mostren un soldat mede vestit amb els vestits tradicionals medes darrera d'un arquer persa. Els medes o medians (la paraula prové del Llatí clàssic Mēdus (normalment com a plural, Mēdī) del Grec antic (Àtica i Iònica) Μῆδος (xipriota ma-to-i Μᾶδοι, plural) del persa antic Māda.

Veure Pèrsia і Medes

Meherdates de Pàrtia

Meherdates (de vegades esmentat com Mitridates IV) fou rei de Pàrtia l'any 49.

Veure Pèrsia і Meherdates de Pàrtia

Merv

Merv o Merw (xinès: 木鹿, Mulu; per distingir-la de l'altra ciutat amb el mateix nom, Marw al-Rudh, els àrabs la van anomenar Marw aix-Xahijan), antigament centre de la satrapia de Margiana, i posteriorment Alexandria i Antioquia Margiana), fou una antiga ciutat situada a l'actual Turkmenistan, situada en un important oasi a l'Àsia Central, a la històrica ruta de la Seda, prop de l'actual Mary.

Veure Pèrsia і Merv

Mesolític

El mesolític és un període cultural al final del paleolític superior, com a transició entre aquesta època i el període neolític, i la seva datació és aproximadament de cap al 9000 aC fins al 6000 aC.

Veure Pèrsia і Mesolític

Mesopotàmia

Mesopotàmia al Creixent Fèrtil. Mesopotàmia (del grec antic, Me.so.po.taˈmi.a, ‘entre dos rius’) és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.

Veure Pèrsia і Mesopotàmia

Mesopotàmia (província romana)

La província romana de Mesopotàmia va ser una província creada pels romans entre els rius Eufrates i Tigris, que va tenir dos extensions molt diferents en els dos períodes en què va existir.

Veure Pèrsia і Mesopotàmia (província romana)

Misticisme

Teresa de Jesús, una de les majors exponents del misticisme al cristianisme El misticisme és la sensació que prové del convenciment que s'ha establert una unió directa entre la persona i Déu dins la via ascètica o procediment de la mística.

Veure Pèrsia і Misticisme

Mitra (mitologia)

Mitra o Mitras (en persa, میترا Mithra; en grec, Mithras) fou el déu del sol i la llum entre els perses.

Veure Pèrsia і Mitra (mitologia)

Mitridates I de Pàrtia

Mitridates I el gran o el diví fou rei del l'imperi Part del 173 aC al 136 aC.

Veure Pèrsia і Mitridates I de Pàrtia

Mitridates II de Pàrtia

Mitridates II o Mitridates el Gran fou rei de Pàrtia del 124 aC al 87 aC.

Veure Pèrsia і Mitridates II de Pàrtia

Mitridates IV de Pàrtia

Mitridates IV fou rei de Pàrtia del 115 al 116 i del 129 al 140.

Veure Pèrsia і Mitridates IV de Pàrtia

Mongols

Distribució actual de les ètnies mongols i màxima expansió del seu Imperi Els mongols (en mongol: Mongol en mongol Mongγol; mongol cirílic: Монгол Mongol) són un grup ètnic originari de la Mongòlia actual, Rússia i la República Popular de la Xina, principalment en el que avui dia és la regió autònoma de Mongòlia interior i les repúbliques Buriàtia, Kalmukia, Tuvà i Yakutia de la Federació Russa.

Veure Pèrsia і Mongols

Monofisisme

El monofisisme va ser un corrent cristològic que considerava que l'única natura de Crist és la divina.

Veure Pèrsia і Monofisisme

Monoteisme

El monoteisme (del Grec μόνος "únic" i θεός "déu") és la creença que només hi ha una deïtat, un ésser suprem que es coneix universalment com a Déu,Cross, F.L.; Livingstone, E.A., eds.

Veure Pèrsia і Monoteisme

Morera

Les moreres (Morus) són un gènere de plantes angiospermes de la família de les moràcies (Moraceae).

Veure Pèrsia і Morera

Mosterià

El mosterià és una cultura o període que es desenvolupa a partir del 70.000 aC aproximadament, a la part final del paleolític inferior, durant els períodes glacials Würm I i Würm II i el període interglacial entre ambdós.

Veure Pèrsia і Mosterià

Mufló

El mufló (o antigament mufró o moltó de Còrsega) (del grup Ovis orientalis orientalis) es reconeix pel seu aspecte d'ovella, car aquesta darrera té el seu origen en el mufló.

Veure Pèrsia і Mufló

Muntanya Damavand

Situació dins el Mazanderan i el comtat d'Amol La muntanya Damāvand (persa: دماوند) és una muntanya volcànica de l'Iran al districte de Laridjan, dins el comtat d'Amol, província de Mazanderan.

Veure Pèrsia і Muntanya Damavand

Musulmà

260x260px Població musulmana mundial per percentatge (Pew Research Center, 2009). Un musulmà és qui professa l'islam, una religió abrahàmica monoteista basada en l'Alcorà, que els musulmans consideren la paraula literal de Déu revelada al profeta Mahoma, i, amb menor autoritat que l'Alcorà, els ensenyaments i pràctiques atribuïts tradicionalment a Mahoma.

Veure Pèrsia і Musulmà

Nàdir-Xah Afxar

fou xa de Pèrsia (1736 - 1747) que va fundar de la dinastia afxàrida.

Veure Pèrsia і Nàdir-Xah Afxar

Neolític

El neolític (del grec νέος, néos, 'nou', i λίθος, líthos, 'pedra') és un període de la prehistòria proposat per l'arqueòleg John Lubbock el 1865 per definir la segona part de l'edat de pedra, essent la primera part, i molt més llarga, el paleolític.

Veure Pèrsia і Neolític

Nestorianisme

El nestorianisme és una doctrina cristològica iniciada al per Nestori, patriarca de Constantinoble.

Veure Pèrsia і Nestorianisme

Nixapur

Nixapur és una ciutat de la província de Razavi Khorasan al nord-est de l'Iran, situada en una plana fèrtil als peus de la serralada Binalud, a 1.250 m d'altitud, a prop de Mashad, que n'és la capital regional.

Veure Pèrsia і Nixapur

Noguera

La Noguera, històricament anomenada Urgell Mitjà, és una comarca de les Terres de Ponent que ocupa la part central de la Ribera del Segre.

Veure Pèrsia і Noguera

Oceà Atlàntic

Loceà Atlàntic és un dels cinc oceans de la Terra entre Amèrica -a l'oest- i Europa i Àfrica -a l'est.

Veure Pèrsia і Oceà Atlàntic

Oceà Índic

L'oceà Índic (en àrab, Bahr al-Hind) és la tercera massa d'aigua més gran del món, i cobreix aproximadament el 20% de la superfície de la Terra.

Veure Pèrsia і Oceà Índic

Om

Els oms (Ulmus), són un gènere de plantes angiospermes de la família de les ulmàcies.

Veure Pèrsia і Om

Omeies

Els Banu Umayya o omeies van ser un llinatge àrab que va exercir el poder califal primer a Orient, amb capital a Damasc, i després a Al-Àndalus, amb capital a Còrdova.

Veure Pèrsia і Omeies

Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació

lires amb un homenatge a la FAO L'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO, sigles de Food and Agriculture Organization) és una organització específica de l'ONU, creada el 16 d'octubre de 1945, a la ciutat de Quebec.

Veure Pèrsia і Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació

Orient Mitjà

L'Orient Mitjà en un sentit més ample Països de l'Orient Mitjà actual Orient Mitjà, Orient Pròxim o Pròxim Orient és la part de l'Orient que és a prop d'Europa (Occident).

Veure Pèrsia і Orient Mitjà

Orient Pròxim

L'Orient Pròxim en un sentit més ampli LOrient Pròxim o Pròxim Orient és un terme geogràfic que serveix per a designar diferents territoris segons geògrafs, arqueòlegs i historiadors, per una banda, i politòlegs, economistes i periodistes per l'altra.

Veure Pèrsia і Orient Pròxim

Orodes I de Pàrtia

Orodes I fou rei de Pàrtia vers el 80 aC.

Veure Pèrsia і Orodes I de Pàrtia

Orodes II de Pàrtia

Orodes II fou rei de Pàrtia proclamat vers el 54 aC i reconegut vers el 52 aC, i fins al 37 aC.

Veure Pèrsia і Orodes II de Pàrtia

Orodes III de Pàrtia

Orodes III fou rei de Pàrtia de l'any 5 al 7.

Veure Pèrsia і Orodes III de Pàrtia

Os bru

Los bru (Ursus arctos), onso o ossa (al Pallars) és una espècie de mamífer carnívor originari d'Euràsia i Nord-amèrica.

Veure Pèrsia і Os bru

Os del Tibet

''Ursus thibetanus formosanus'' Pell d'un os del Tibet (c. 1938) Cadell al zoo de Berlin Al zoo Chiang Mai, de Tailàndia Os del Tibet Os a Anholter Park, a Alemanya Il·lustració de l'any 1896 Los del Tibet (Ursus thibetanus) és un os de mida mitjana, amb urpes esmolades i de pelatge negre amb una marca de color crema en forma de ve baixa al pit.

Veure Pèrsia і Os del Tibet

Osroene

Osroene (Osrhoene) o Regne d'Edessa fou un regne a la part nord-oest de Mesopotàmia entre l'Eufrates i el Tigris entre els anys 137 aC i 249 dC quan fou conquerida i integrada a l'Imperi Romà com una província d'Osroene.

Veure Pèrsia і Osroene

Osroes I de Pàrtia

Osroes I (o Khusro I) fou rei de Pàrtia del 105 al 129.

Veure Pèrsia і Osroes I de Pàrtia

Ovella

Les ovelles o bens (Ovis aries) són mamífers quadrúpedes remugants mantinguts com a bestiar.

Veure Pèrsia і Ovella

Pacoros I de Pàrtia

Pacoros I fou rei associat de Pàrtia des de vers el 42 aC fins al 38 aC.

Veure Pèrsia і Pacoros I de Pàrtia

Pahlevi

Dinastia Pahlevi o Pahlavi (arabitzat Pahlawī) fou el nom adoptat per la nissaga persa fundada el 1925 per Rida Shah (1925-1941) i continuada per Muhammad Rida Shah (Mohammad Reza Pahlevi, 1945-1979).

Veure Pèrsia і Pahlevi

Paixtu

El paixtu és la llengua autòctona del poble Paixtu i parlada a l'Afganistan, el Pakistan i parts de l'Índia amb vora 45,5 milions de parlants, documentada des del.

Veure Pèrsia і Paixtu

Pakistan

La República Islàmica del Pakistan o el Pakistan (en urdú: پاکستان) és un estat ubicat al centre-sud d'Àsia.

Veure Pèrsia і Pakistan

Paleolític

El paleolític (del grec παλαιός, palaiós, antic, i λίθος, líthos, pedra, "edat de la pedra tallada") és una etapa de la prehistòria dels humans caracteritzada per l'ús d'instruments de pedra tallada, encara que també s'utilitzaven altres matèries primeres orgàniques (mal conservades i poc conegudes) per construir diversos estris: os, banya, fusta, cuir, fibres vegetals, etc.

Veure Pèrsia і Paleolític

Palestina

Mapa actual de l'estat d'Israel Palestina (Pléixet - Palestina, o, Eretz Israel) és una regió històrica del Pròxim Orient compresa entre el mar Mediterrani i el Jordà, on actualment es troben l'estat d'Israel i els Territoris Palestins, sota l'Autoritat Nacional Palestina.

Veure Pèrsia і Palestina

Panjabi

El Panjabi és un idioma indoari parlat pels habitants de la històrica regió del Panjab (avui dividida entre el Pakistan i l'Índia) i la seva diàspora.

Veure Pèrsia і Panjabi

París

París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.

Veure Pèrsia і París

Parsis

Els parsis (literalment "perses") són els membres d'una comunitat ètnica que practica el zoroastrisme.

Veure Pèrsia і Parsis

Partamasiris

Partamasiris o també Partamasir va ser rei d'Armènia de l'any 113 al 114.

Veure Pèrsia і Partamasiris

Partamaspades de Pàrtia

Partamaspades (o Partamaspates) fou rei de Pàrtia del 116 al 117 i d'Osroene del 118 al 123.

Veure Pèrsia і Partamaspades de Pàrtia

Parts

Els parts (en llatí: parthi o parthyaei, en grec antic Πάρθοι), originàriament anomenats parnis o aparnis (Πάρνοι, 'Parnoi', Ἄπαρνοι, 'Aparnoi') van ser un poble indoeuropeu establert a la zona del nord-est del modern Iran.

Veure Pèrsia і Parts

Pasàrgada

Pasàrgada fou la capital de les tribus iranianes del sud-oest i de la dinastia fundada per Aquèmenes, situada entre l'actual Marvdasht i Saadat Abad, a 130 km al nord-est de Xiraz, a uns 87 km al nord-est de Persèpolis (província de Fars), a la vora d'un riu anomenat Cir (Cyrus, modern Kur).

Veure Pèrsia і Pasàrgada

Pèrsida

Persis o Pèrsida (Perside) (''Parsa''.) fou una regió de l'antiga Pèrsia, a l'Iran, considerada el cor de Pèrsia i el districte que dona nom al poble dels perses entre les muntanyes Zagros o el llac Urmia.

Veure Pèrsia і Pèrsida

Pedra calcària

La piràmide de Keops està construïda amb blocs de pedra calcària Dissolució d'una roca calcària per efecte de l'aigua hidrotermal a Pamukkale, Turquia La pedra calcària és una roca sedimentària composta majoritàriament (més del 50%) per carbonat de calci (CaCO₃), generalment calcita.

Veure Pèrsia і Pedra calcària

Pequín

Pequín o Beijing (en xinès: 北京, pinyin: Běijīng, 'capital del nord') és la capital de la República Popular de la Xina, situada al nord-est del país, davant la serralada Ian-Xan (燕山) i a l'est de la serralada Tai-Hang-Xan (太行山).

Veure Pèrsia і Pequín

Perdiu chukar

'' Alectoris chukar falki '' La perdiu chukar (Alectoris chukar) és una espècie d'ocell de la família dels fasiànids que viu en zones amb herba o escassa vegetació de la zona paleàrtica, des del sud-est d'Europa fins a Mongòlia i el nord de la Xina.

Veure Pèrsia і Perdiu chukar

Persa

El persa o farsi és una llengua indoeuropea parlada a Iran, Afganistan (oficialment conegut com a persa Dari des del 1958, per raons polítiques), Tadjikistan (on es coneix oficialment com a tadjik des de l'època soviètica), Uzbekistan, Bahrain, Iraq, Azerbaidjan, Armènia, Geòrgia, el sud de Rússia i estats veïns que han estat sota la influència persa.

Veure Pèrsia і Persa

Persèpolis

Persèpolis (literalment ‘la ciutat persa’; en persa antic: Pārsa; en persa modern, Takht-i Jamshid, ‘el tron de Jamxid') va ser la capital de l'Imperi Persa durant l'època aquemènida.

Veure Pèrsia і Persèpolis

Perses

miniatura Els perses van ser una branca del poble ari establert a l'Altiplà Iranià, que vivia a la província coneguda per Persis.

Veure Pèrsia і Perses

Persiana

Persianes enrotllables de la Casa Milà (La Pedrera) de Barcelona. Persiana veneciana d'interiors. Persiana de lamel·les verticals. Una persiana és un element mecànic que normalment es col·loca a l'exterior o interior d'un balcó o finestra per protegir les habitacions de la llum o la calor.

Veure Pèrsia і Persiana

Pistatxer

El festuc o pistatxer (Pistacia vera) és un arbre petit, de fins a 10 metres d'alt, originari de les regions muntanyoses de l'Àsia Central.

Veure Pèrsia і Pistatxer

Plantes

Les plantes (Plantae) són organismes multicel·lulars autòtrofs (productors primaris).

Veure Pèrsia і Plantes

Plistocè superior

El Plistocè superior és el quart i últim estatge faunístic de l'època del Plistocè.

Veure Pèrsia і Plistocè superior

Polis

A la Grècia clàssica, la polis (πόλις) era la ciutat estat, el marc essencial on es desenvolupà i s'expandí la civilització grega fins a l'època arcaica.

Veure Pèrsia і Polis

Politeisme

Processó dels déus al sarcòfag de Prometeu, c. 240 aC, al Museu del Louvre El politeisme (del grec: πολλοί θεός: molts déus) consisteix a creure i/o adorar molts déus o divinitats.

Veure Pèrsia і Politeisme

Postguerra

La postguerra és el període posterior a la guerra i es caracteritza per la crisi demogràfica, econòmica i social que ha causat el conflicte precedent.

Veure Pèrsia і Postguerra

Pretendent al tron

Un pretendent al tron és algú que aspira a un tron perquè creu que hi té dret, però que encara no ha estat generalment reconegut, sigui perquè el tron ja està ocupat per algú altre o perquè ha estat abolit.

Veure Pèrsia і Pretendent al tron

Protoindoeuropeus

Els protoindoeuropeus són una hipotètica població prehistòrica d'Euràsia que parlava el protoindoeuropeu (PIE), l'avantpassat de les llengües indoeuropees segons la reconstrucció lingüística.

Veure Pèrsia і Protoindoeuropeus

Província de Fars

Ruïnes de Persèpolis Fars (Fârs) és una de les trenta-un províncies de l'Iran al sud del país, coneguda en època clàssica com Pèrsida (Perside) o Persis.

Veure Pèrsia і Província de Fars

Província de Lorestan

Comtats de Lorestan Khorramabad La província de Lorestan (també província de Luristan, de Lurestan o de Loristan; en persa Lorestān; en lori: Luressu) és una divisió administrativa de l'Iran a la part occidental del país, a les muntanyes Zagros.

Veure Pèrsia і Província de Lorestan

Qara Qoyunlu

Els Kara Koyunlu o Qara Qoyunlu (‘els Xais Negres’) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar a part de les actuals Iran, Turquia, l'Iraq, Armènia i l'Azerbaidjan del 1375 al 1468.

Veure Pèrsia і Qara Qoyunlu

Quercus

Quercus és un gènere d'arbres (i alguns arbusts) de la família de les fagàcies.

Veure Pèrsia і Quercus

Rússia

Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.

Veure Pèrsia і Rússia

Regió d'Escítia

s La regió coneguda com a Escítia va ser un regne creat pels escites a l'estepa pòntica que va durar del segle VI aC al segle III aC.

Veure Pèrsia і Regió d'Escítia

Regne de Macedònia

El Regne de Macedònia (grec: Μακεδονία) fou un regne hel·lènic que va existir des d'una època desconeguda fins a la conquesta romana del 168 aC.

Veure Pèrsia і Regne de Macedònia

Religió

jainista, el símbol ahimsa4a fila: el lotus encès ayyavazhi, la triple deessa, la creu patent i la rece boga Una religió és el conjunt de creences i pràctiques comunes d'un grup de persones, sovint relacionades amb llur concepció del món i codificada en l'oració, els rituals i les lleis morals.

Veure Pèrsia і Religió

Revolta Jònica

La Revolta Jònica fou un conflicte armat entre els països de l'Àsia Menor i Xipre contra l'Imperi Persa, que va representar un episodi decisiu de la confrontació entre grecs i perses.

Veure Pèrsia і Revolta Jònica

Riu Helmand

LHelmand (també Helmend, Helmund, Hilmand, Hirmand; paixtu: هیرمند, هلمند Hīrmand, Helmand, llatí clàssic: Erymandrus, a l'Avesta Haetumat, a lHudu al-Alam: Hidhmand) és el riu més llarg de l'Afganistan amb una longitud de 1.150 km.

Veure Pèrsia і Riu Helmand

Riu Karun

El riu Karun (també escrit Karun, Karūn i Karoun) és un riu de l'Iran, que antigament es va dir Pasitigris.

Veure Pèrsia і Riu Karun

Roure

El terme roure (o aglaner, aglanera i glaner) pot ser usat per a referir-se a diverses espècies d'arbres del gènere Quercus que tenen la fulla caduca (o marcescent).

Veure Pèrsia і Roure

Ruhol·lah Khomeini

El seyyed Ruhol·lah Khomeini, àmpliament conegut com l'aiatol·là Khomeini (17 de maig del 1900 – 3 de juny del 1989), fou un clergue xiïta iranià i el dirigent espiritual de la revolució islàmica iraniana de 1979 que derrocà la monarquia de Mohammad Reza Pahlavi, el darrer Xa de Pèrsia.

Veure Pèrsia і Ruhol·lah Khomeini

Saces

Els saces era el nom donat pels perses a la branca oriental dels escites: Saka (grec sakai, llatí sacae, xinès sseu pronunciat sseuk) Els sacae (saces) segons Ptolemeu limitaven a l'oest amb els sogdians, al nord amb els escites, i a l'est amb els seres.

Veure Pèrsia і Saces

Safàrides

La dinastia safàrida o dels safàrides de l'Iran va governar un imperi centrat en el Sistan, una regió fronterera entre els actuals Afganistan i Iran, entre 861 i 1003.

Veure Pèrsia і Safàrides

Salze

El salze (Salix L.) (sarga, salenca, vimetera, vimenera, vimer) és un gènere de plantes amb flor de la família de les salicàcies.

Veure Pèrsia і Salze

Samànides

X La dinastia samànida o dels samànides fou una nissaga persa que va regnar a la Transoxiana i després al Khorasan, primer nominalment com a dependents dels governadors del Khorasan i els tahírides del Khorasan (819-875), i després com a sobirans autònoms nominalment dependents del califat (875 al 1003).

Veure Pèrsia і Samànides

Sanabares de Pàrtia

Sanabares fou un pretendent al tron de Pàrtia, que va governar la regió nord-oriental des d'aproximadament el 51 fins al 65.

Veure Pèrsia і Sanabares de Pàrtia

Sanatrokes I de Pàrtia

Sanatrokes I fou rei de Pàrtia des de vers el 77 aC fins al 69 aC.

Veure Pèrsia і Sanatrokes I de Pàrtia

Sanatrokes II de Pàrtia

Sanatroikes II fou rei associat de Pàrtia del 115 al 116 i probablement vers el 129 al 139.

Veure Pèrsia і Sanatrokes II de Pàrtia

Sapor I

Sapor I o Xapur I (215-272) va ser el segon Rei de reis (240-270) de la dinastia sassànida.

Veure Pèrsia і Sapor I

Sapor II

Sapor II o Xapur II (de vegades anomenat 'el gran') va ser un governant de l'Imperi Sassànida a partir del 309 fins al 379.

Veure Pèrsia і Sapor II

Sànscrit

El sànscrit (संस्कृतम् saṃskṛtam) és un idioma indoeuropeu, la llengua dels textos clàssics de l'hinduisme. És una llengua clàssica de l'Índia i la llengua litúrgica de l'hinduisme, el budisme i el jainisme. És un dels 22 idiomes oficials de l'Índia (en anglès) i l'idioma oficial de l'estat d'Uttarakhand.

Veure Pèrsia і Sànscrit

Sàtrapa

Principals satrapies de l'Imperi Persa Sàtrapa (en grec: σατράπης satrápēs, de l'antic persa xšaθrapā(van), protector de la terra/país) és el nom que es va donar als governadors de les províncies dels antics imperis dels Medes i Aquemènides i de diversos dels seus successors, com ara l'Imperi Sassànida i els imperis hel·lenístics.

Veure Pèrsia і Sàtrapa

Síria

La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.

Veure Pèrsia і Síria

Sedentarisme

Fragment d'un fresc de la civilització minoica El sedentarisme és la forma més recent de població humana en la qual una societat deixa de ser nòmada per a establir-se de manera definitiva en una localitat determinada a la qual considera com seva.

Veure Pèrsia і Sedentarisme

Sefid Rud

El Sefid Rud (persa Sefīd-Rūd o o Sepīd-Rūd سفیدرود "Riu Blanc", en àzeri Kizil-Üzen o Qizil Uzun, "Riu Roig"; en àrab Nahr al-Abyad que vol dir "Riu Blanc") també transliterat Sefidrud, Sefidrood, Sepidrood o Sepidrud, és un riu de l'Iran d'uns 670 km que neix al nord-oest del país prop d'Ardilan i corre en direcció generalment nord-est per desguassar a la mar Càspia prop de Rasht.

Veure Pèrsia і Sefid Rud

Segona Guerra Mundial

La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.

Veure Pèrsia і Segona Guerra Mundial

Selèucia del Tigris

Selèucia o Selèucia del Tigris, fou una ciutat de la vora del Tigris construïda per Seleuc I Nicàtor, a uns 60 km al nord de Babilònia, amb materials de la qual fou construïda.

Veure Pèrsia і Selèucia del Tigris

Seleuc I Nicàtor

va ser el fundador i primer rei de l'Imperi Selèucida.

Veure Pèrsia і Seleuc I Nicàtor

Senglar

El senglar, porc senglar o porc salvatge (Sus scrofa) és un mamífer artiodàctil present a Europa, encara que també n'hi ha subespècies a Amèrica, Àfrica i Àsia.

Veure Pèrsia і Senglar

Septimi Sever

Luci Septimi Sever (11 d'abril de 146, Leptis Magna – 4 de febrer de 211, Eboracum, Britània) fou emperador romà fundador de la dinastia Severa.

Veure Pèrsia і Septimi Sever

Sialk

Sialk o Tepe Sialk (en persa, تپه سیلک) és un gran jaciment arqueològic d'època neolítica i antiga situat en un suburbi de la ciutat de Kaixan, província d'Isfahan, al centre de l'Iran.

Veure Pèrsia і Sialk

Sind

La província pakistanesa del Sind -des de 1990 oficialment Sindh en transcripció a l'anglès- (Sindhi: سنڌ) és el territori on viuen majoritàriament els sindis (el poble sindi) i administrativament és una divisió administrativa de primer nivell del Pakistan.

Veure Pèrsia і Sind

Siraf

Siraf (en persa: سیراف; romanitzat com Sīraf; avui Taheri, en àrab: سیراف, Tahiri, en persa: طاهری Ţāherī) coneguda també com a Bandar-e Sīraf, Bandar-e Ţāherī i Bandar-i Ţāhirī - ("Bandar" vol dir "Port" en persa) és una ciutat del districte central del comtat de Kangan, a la província de Bushehr, a l'Iran.

Veure Pèrsia і Siraf

Sirdarià

El Sirdarià (del rus Сырдария, Sirdarià; en kazakh: Сырдария, Sirdarià; en tadjik: Сирдарë, Sirdarió; en uzbek: Sirdaryo; en persa: سيردريا, Sirdarià) és un riu de l'Àsia Central antigament anomenat en grec Ιαξάρτης, Iaxartes.

Veure Pèrsia і Sirdarià

Sistan

Sistan fou una regió de Pèrsia.

Veure Pèrsia і Sistan

Smerdis de Pèrsia

Smerdis (en grec antic Σμέρδις) o en persa Bardiya (بردیا Bardiyā, i amb aquest nom es menciona a la Inscripció de Behistun) era de la dinastia aquemènida i va ser rei de Pèrsia del març a l'octubre aproximadament del 522 aC.

Veure Pèrsia і Smerdis de Pèrsia

Sogdià de Pèrsia

Sogdià (en llatí Sogdianus, en grec antic Σογδιανός) va ser "Rei de reis" de l'Imperi Persa l'any 424 aC, durant uns sis mesos i mig.

Veure Pèrsia і Sogdià de Pèrsia

Sohemus de Sofene

Gai Juli Sohem Filocèsar Filoromà, més conegut com Soemus o Sohemus d'Èmesa i Sofene, va ser rei d'Èmesa i de Sofene.

Veure Pèrsia і Sohemus de Sofene

Spenta Mainyu

Les Spenta Mainyu (l'Esperit Sant, principi de la veritat, del bé) o Ameixa Spenta són qualsevol de les sis dels conceptes mentals, que ajuden homes i dones a progressar a Ahura Mazda la divinitat del Zoroastrisme, són els principals ordenadors de la creació, creats per Ahura Mazda per ajudar a regir-la.

Veure Pèrsia і Spenta Mainyu

Subcontinent indi

Imatge per satèl'lit del subcontinent indi El subcontinent indi, conegut al Pakistan, Indo-Pak subcontinent, o sigui, el subcontinent indo-pakistanès, és una porció de l'Àsia, al sud de l'Himàlaia.

Veure Pèrsia і Subcontinent indi

Sufisme

Ritual sufí a Khartum El sufisme o tassàwwuf (sufigari; en turc:; en urdú) és una tradició mística islàmica de caràcter esotèric, practicada per musulmans però també per no musulmans, que abasta una gran amplitud de pràctiques dedicades a l'amor diví i al cultiu del cor.

Veure Pèrsia і Sufisme

Sumeri

El sumeri (‘llengua nadiua’) era la llengua dels sumeris, al sud de Mesopotàmia, des d'almenys el 4 mil·lenni aC.

Veure Pèrsia і Sumeri

Susa (Iran)

Localització de '''Susa''' a Mesopotàmia Susa (elamita: Ŝuŝan, Ŝuŝun, cuneiforme:;,; persa mitjà: o; persa antic) fou una antiga ciutat que va ser capital del Regne d'Elam i residència del senyor suprem del país.

Veure Pèrsia і Susa (Iran)

Tabaristan

miniatura Plat de plata dels segles VII-VIII. Tabaristan fou una regió al sud de la mar Càspia.

Veure Pèrsia і Tabaristan

Tabriz

Tabriz (antigament en català Toris o Tauris) és una ciutat del nord-oest de l'Iran, capital de l'Azerbaidjan Meridional.

Veure Pèrsia і Tabriz

Tadjik

El tadjik (Тоҷикӣ) és una forma estandarditzada del persa que és llengua oficial al Tadjikistan.

Veure Pèrsia і Tadjik

Tadjikistan

El Tadjikistan (en tadjik: Тоҷикистон, transcrit Tojikiston), oficialment República del Tadjikistan, és un estat de l'Àsia central.

Veure Pèrsia і Tadjikistan

Tahírides del Khorasan

Els tahírides foren una nissaga de governadors del Khorasan per compte dels califes abbàssides encara que gaudint d'àmplia independència.

Veure Pèrsia і Tahírides del Khorasan

Tamerlà

Tamerlà o Timur o Temur Lenk (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 9 d'abril de 1336 - Otrar, 18 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.

Veure Pèrsia і Tamerlà

Teïspes d'Anshan

Teïspes (Cišpiš) va ser rei dels perses entre els anys i 640 aC, aproximadament.

Veure Pèrsia і Teïspes d'Anshan

Teheran

Teheran (en persa تهران / Tehrân) és la capital de l'Iran i una de les ciutats més grans del món.

Veure Pèrsia і Teheran

Thomas Browne

Thomas Browne (Londres, 1605 - 1682) va ser un escriptor i filòsof anglès que va ensenyar a Oxford i va ser nomenat cavaller pels seus serveis al coneixement.

Veure Pèrsia і Thomas Browne

Tian Shan

Posta de sol al Khan Tengri El Tian Shan (en xinès: 天山; en pinyin: Tiān Shān; 'muntanyes Celestials'), també conegut com a Tien Shan i Tangri Tagh ('muntanyes dels Esperits') en llengua uigur, és una serralada muntanyosa situada a l'Àsia Central.

Veure Pèrsia і Tian Shan

Tigre de la mar Càspia

Tigre de la mar Càspia en captivitat. Zoo de Berlín, 1899 El tigre de la mar Càspia (Panthera tigris sbsp. virgata) era una població de tigres que vivia a l'Iran, el Caucas (Armènia), l'Iraq, l'Afganistan, Turquia, Mongòlia, el Kazakhstan, el Kirguizstan, el Tadjikistan, el Turkmenistan i l'Uzbekistan, fins que aparentment s'extingí a finals de la dècada del 1950, tot i que hi ha hagut suposades observacions del tigre més recentment.

Veure Pèrsia і Tigre de la mar Càspia

Tigris

El Tigris (en persa antic Tigr; en arameu Deqlath;; en turc i; en hebreu, en textos bíblics, חִדֶּקֶל, Hiddéqel; en grec antic Τίγρης, Tigres, i en) és, juntament amb l'Eufrates, un dels dos grans rius que defineixen la Mesopotàmia; és el més oriental de tots dos i travessa l'Iraq des de les muntanyes de l'Anatòlia.

Veure Pèrsia і Tigris

Timúrides

Els timúrides foren un imperi musulmà d'origen turcomongol governat per la dinastia timúrida.

Veure Pèrsia і Timúrides

Tiridates I d'Armènia

Tiridates I (armeni: Տրդատ, Trdat) va ser rei d'Armènia de l'any 53 al 100 amb una breu interrupció d'uns mesos cap al 54 i una de més llarga del 58 al 62.

Veure Pèrsia і Tiridates I d'Armènia

Trajà

Marc Ulpi Trajà (Marcus Ulpius Traianus; Itàlica, 18 de setembre del 53 - Selinunt, 9/11 d'agost del 117) fou emperador romà entre el 98 i el 117.

Veure Pèrsia і Trajà

Transoxiana

La Transoxiana (literalment ‘més enllà de l'Oxus’) és una denominació històrica per a l'àrea geogràfica delimitada pels rius Amudarià (antigament Oxus) i Sirdarià, que incloïa la Sogdiana i part de la Bactriana, i que correspon bàsicament a l'Uzbekistan actual.

Veure Pèrsia і Transoxiana

Tràcia Oriental

Etnografia de Tràcia Oriental (1912) (verd.

Veure Pèrsia і Tràcia Oriental

Turc

El turc (Türkçe AFI) és un idioma que és parlat com a primera llengua per més de 63 milions de persones arreu del món, i és la llengua turquesa més parlada.

Veure Pèrsia і Turc

Turcs

Els turcs (en turc, Türkler) són una nació i el poble de Turquia (p. 378) així com una ètnia, les localitzacions principals de la qual es troben a Turquia, Xipre i Europa del Sud-est.

Veure Pèrsia і Turcs

Turkmenistan

El Turkmenistan, oficialment la República de Turkmenistan (en turcman Türkmenistan Respublikasi, en rus Туркменистан), és un estat de l'Àsia Central que limita al nord amb el Kazakhstan i l'Uzbekistan, al sud-est amb l'Afganistan, al sud amb l'Iran i a l'oest amb la mar Càspia.

Veure Pèrsia і Turkmenistan

Turquia

Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest d'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.

Veure Pèrsia і Turquia

Ulema

Un ulema (de l'àrab, sing., lit. ‘que sap’) és un doctor de la llei islàmica expert en qüestions jurídiques i teològiques.

Veure Pèrsia і Ulema

Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques

La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.

Veure Pèrsia і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques

Urdú

L'urdú és una llengua indoiraniana parlada principalment a l'Índia i al Pakistan.

Veure Pèrsia і Urdú

Uzbekistan

Zones de parla persa a l'Uzbekistan. La República de l'Uzbekistan o simplement l’Uzbekistan és un estat de l'Àsia Central.

Veure Pèrsia і Uzbekistan

Vardanes I de Pàrtia

Vardanes I fou rei de Pàrtia del 42 al 46.

Veure Pèrsia і Vardanes I de Pàrtia

Vocal

Les vocals són els sons de la parla que s'articulen exclusivament amb la vibració de les cordes vocals, sense que el pas de l'aire per les cavitats superiors de l'aparell fonador (la faringe, la cavitat bucal i la cavitat nasal) hi afegeixin cap altre element sonor.

Veure Pèrsia і Vocal

Vologès I de Pàrtia

Vologès I fou rei de Partia del 51 al 77.

Veure Pèrsia і Vologès I de Pàrtia

Vologès III de Pàrtia

Vologès III fou rei de Pàrtia governant les regions orientals del 105 al 140 i tota Pàrtia del 140 al 147.

Veure Pèrsia і Vologès III de Pàrtia

Vologès IV de Pàrtia

Vologès IV fou rei de Pàrtia del 147 al 191, fill de Mitridates V de Pàrtia, que havia lluitat contra el monarca part governant Vologès III de Pàrtia.

Veure Pèrsia і Vologès IV de Pàrtia

Vologès V de Pàrtia

Vologès V fou rei de Pàrtia del 191 al 208.

Veure Pèrsia і Vologès V de Pàrtia

Vonones I de Pàrtia

Vonones I fou rei de Pàrtia de l'any 7 (de fet el 8) fins al 10, i rei d'Armènia del 13 al 16 (nominalment fins al 18).

Veure Pèrsia і Vonones I de Pàrtia

Vonones II de Pàrtia

Vonones II fou rei de Pàrtia dos mesos l'any 51.

Veure Pèrsia і Vonones II de Pàrtia

Xa

Xa (literalment ‘rei’) és un títol reial que fou utilitzat històricament per les principals figures de les monarquies iranianes.

Veure Pèrsia і Xa

Xahr-i Sokhta

Xahr-i Sokhta o Xahr-i Sokhteh (literalment 'ciutat cremada') és un jaciment arqueològic que data de l'edat del bronze, situat al sud-est de l'Iran, a Sistan.

Veure Pèrsia і Xahr-i Sokhta

Xatt al-Arab

El Xatt al-Arab al seu pas per Basra El Xatt al-Arab (‘Costa dels Àrabs’) o Arvand (Arvandrūd) és un riu format a la ciutat d'Al-Qurna (Iraq) per la unió de l'Eufrates i el Tigris, que corren junts els últims 170 km fins a arribar al golf Pèrsic.

Veure Pèrsia і Xatt al-Arab

Xiisme

El xiisme (etimològicament de l'expressió, 'partit d'Alí' o 'facció d'Alí') és la segona variant més important de la fe islàmica després de la sunnita i abans del kharigisme, tot i que només representa entre un 10% i un 15% dels musulmans, la gran majoria iranians.

Veure Pèrsia і Xiisme

Xina

La Xina (en xinès simplificat 中国, en xinès tradicional 中國, en pinyin Zhōngguó, literalment 'el País del Mig') és un territori històric asiàtic d'orígens mil·lenaris que va ser un puntal de saviesa en l'antiguitat.

Veure Pèrsia і Xina

Xiraz

Xiraz és una ciutat al sud-oest de l'Iran i és capital de la província de Fars.

Veure Pèrsia і Xiraz

Zagros

La serralada del Zagros és una cadena muntanyosa de l'Iran que s'estén de nord a sud amb una lleugera inclinació a l'oest cap al final i que forma la part central de les muntanyes que van des del Caucas fins al sud de l'Iran, ocupant la major part dels actuals Kurdistan iranià i Kurdistan iraquià.

Veure Pèrsia і Zagros

Zoroastre

Zoroastre o Zaratustra va ser un profeta (mantran) i poeta de l'antiga Pèrsia, fundador de la religió anomenada zoroastrisme.

Veure Pèrsia і Zoroastre

Zoroastrisme

L'atar, el foc sagrat, és un concepte fonamental del zoroastrisme. El zoroastrisme, mazdaisme o mazdeisme és una de les religions més antigues del món.

Veure Pèrsia і Zoroastrisme

116

El 116 (CXVI) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.

Veure Pèrsia і 116

117

Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 AC (vermell), 44 AC (taronja), 14 DC (groc), i '''117''' D (verd).

Veure Pèrsia і 117

129

El 129 (CXXIX) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.

Veure Pèrsia і 129

140

L'any 140 és un any de traspàs que comença un dijous.

Veure Pèrsia і 140

161

El 161 (CLXI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Veure Pèrsia і 161

1874

;Països Catalans.

Veure Pèrsia і 1874

1907

;Països Catalans.

Veure Pèrsia і 1907

191

El 191 (CXCI) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.

Veure Pèrsia і 191

1925

''Far a Groix'' de Paul Signac (1925).

Veure Pèrsia і 1925

193

El 193 (CXCIII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Veure Pèrsia і 193

1935

Casa del carrer Nou de la Pobla de Lillet.

Veure Pèrsia і 1935

1941

;Països Catalans.

Veure Pèrsia і 1941

1946

;Països Catalans.

Veure Pèrsia і 1946

1953

1953 (MCMLIII) fon un any començat en dijous.

Veure Pèrsia і 1953

1955

1955 (MCMLV) fon un any normal començat en dissabte.

Veure Pèrsia і 1955

1964

;Països Catalans.

Veure Pèrsia і 1964

197

El 197 (CXCVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Veure Pèrsia і 197

1977

1977 (MCMLXXVII) fon un any normal començat en dissabte segons el calendari gregorià.

Veure Pèrsia і 1977

2006

2006 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià i declarat Any internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.

Veure Pèrsia і 2006

226

El 226 (CCXXVI) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Veure Pèrsia і 226

325

El 325 (CCCXXV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.

Veure Pèrsia і 325

486

El 486 (CDLXXXVI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Veure Pèrsia і 486

498

El 498 (CDXCVIII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Veure Pèrsia і 498

560

El 560 (DCXCV) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.

Veure Pèrsia і 560

77

El 77 (LXXVII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Veure Pèrsia і 77

, Artàban III de Pàrtia, Artàban V de Pàrtia, Ase, Assíria, Astíages de Mèdia, Atenes, Atropatene, Auró, Avèstic, Avesta, Azerbaidjan, Azerbaidjan Iranià, Índia, Àfrica del Nord, Àsia Central, Babilònia, Babilònia (ciutat), Bactriana, Bagdad, Bahrain, Balutxistan (regió), Balutxistan Occidental, Batalla d'Edessa, Batalla de Carres, Batalla de Platea, Batalla de Salamina, Búfal aquàtic, Beduïns, Bosc mixt hircà del Caspi, Boscos de Hara, Bou, Budisme, Burgesia, Cabirol, Cabra, Califa, Califat, Califat Abbàssida, Cambises II de Pèrsia, Camell, Canaan, Capra aegagrus aegagrus, Caucas, Cavall, Cérvol comú, Cérvols, Cigonya, Civilització, Civilització de la vall de l'Indus, Clima continental, Clima subtropical, Cobànides, Commagena, Comunisme, Constitució, Cosroes I, Ctesifont, Cupressàcies, Damasc, Darios el Gran, Darios III de Pèrsia, Deioces de Mèdia, Diàdocs, Dinastia afxàrida, Dinastia jalayírida, Dinastia Qajar, Dinastia Zand, Dracma, Dualisme, Ecbàtana, Edat de pedra, Egipte, El Llibre dels Reis, Elam, Elburz, Eneolític, Escites, Esparta, Estats Units d'Amèrica, Eufrates, Europa, Extrem Orient, Fagus, Faisà, Falcó, Farah Pahlaví, Flavi Claudi Constantí, Fraapatios de Pàrtia, Fraates I de Pàrtia, Fraates II de Pàrtia, Fraates III de Pàrtia, Fraates V de Pàrtia, Freixe, Garrigues, Gasela, Gat persa, Gaumata, Gaznèvides, Geòrgia, Genguis Khan, Ghilzai, Gneu Domici Corbuló, Gneu Pompeu Magne, Golf d'Oman, Golf Pèrsic, Gorga, Gotarces I de Pàrtia, Gotarces II de Pàrtia, Gran Khorasan, Grau Celsius, Grècia, Guepard asiàtic, Guerres mèdiques, Guineu, Hadrià, Harmuza, Hebreus, Hekatompilos, Hemió, Heròdot, Hindi, Hit, Home de Neandertal, Il-kanat, Immortals, Imperi Aquemènida, Imperi Britànic, Imperi Mede, Imperi Mongol, Imperi Part, Imperi Persa, Imperi Romà, Imperi Safàvida, Imperi Sassànida, Imperi Selèucida, Imperi Seljúcida, Indústria, Indus, Iran, Iraq, Isfahan, Islam, Ismaïl I, Jònia, Jiroft, Judaisme, Juniperus, Kabul, Kabulistan, Kandahar, Kara-khitai, Kerman, Kermanxah, Khorasan (província del Califat), Khorramxahr, Khuzestan, Khwarizm, Kobad I, Kurd, Kurdistan, Lingüística, Llac Urmia, Lleó asiàtic, Llengües indoàries, Llengües indoeuropees, Llengües semítiques, Llengües turqueses, Llengua elamita, Llengua pluricèntrica, Lleopard persa, Llibertat, Mahmud Ghazan, Mahoma, Mar Càspia, Mar d'Aral, Marc Aureli, Marc Estaci Prisc, Marc Vipsani Agripa, Mardoni, Mashad, Maukisres de Pàrtia, Medes, Meherdates de Pàrtia, Merv, Mesolític, Mesopotàmia, Mesopotàmia (província romana), Misticisme, Mitra (mitologia), Mitridates I de Pàrtia, Mitridates II de Pàrtia, Mitridates IV de Pàrtia, Mongols, Monofisisme, Monoteisme, Morera, Mosterià, Mufló, Muntanya Damavand, Musulmà, Nàdir-Xah Afxar, Neolític, Nestorianisme, Nixapur, Noguera, Oceà Atlàntic, Oceà Índic, Om, Omeies, Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació, Orient Mitjà, Orient Pròxim, Orodes I de Pàrtia, Orodes II de Pàrtia, Orodes III de Pàrtia, Os bru, Os del Tibet, Osroene, Osroes I de Pàrtia, Ovella, Pacoros I de Pàrtia, Pahlevi, Paixtu, Pakistan, Paleolític, Palestina, Panjabi, París, Parsis, Partamasiris, Partamaspades de Pàrtia, Parts, Pasàrgada, Pèrsida, Pedra calcària, Pequín, Perdiu chukar, Persa, Persèpolis, Perses, Persiana, Pistatxer, Plantes, Plistocè superior, Polis, Politeisme, Postguerra, Pretendent al tron, Protoindoeuropeus, Província de Fars, Província de Lorestan, Qara Qoyunlu, Quercus, Rússia, Regió d'Escítia, Regne de Macedònia, Religió, Revolta Jònica, Riu Helmand, Riu Karun, Roure, Ruhol·lah Khomeini, Saces, Safàrides, Salze, Samànides, Sanabares de Pàrtia, Sanatrokes I de Pàrtia, Sanatrokes II de Pàrtia, Sapor I, Sapor II, Sànscrit, Sàtrapa, Síria, Sedentarisme, Sefid Rud, Segona Guerra Mundial, Selèucia del Tigris, Seleuc I Nicàtor, Senglar, Septimi Sever, Sialk, Sind, Siraf, Sirdarià, Sistan, Smerdis de Pèrsia, Sogdià de Pèrsia, Sohemus de Sofene, Spenta Mainyu, Subcontinent indi, Sufisme, Sumeri, Susa (Iran), Tabaristan, Tabriz, Tadjik, Tadjikistan, Tahírides del Khorasan, Tamerlà, Teïspes d'Anshan, Teheran, Thomas Browne, Tian Shan, Tigre de la mar Càspia, Tigris, Timúrides, Tiridates I d'Armènia, Trajà, Transoxiana, Tràcia Oriental, Turc, Turcs, Turkmenistan, Turquia, Ulema, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, Urdú, Uzbekistan, Vardanes I de Pàrtia, Vocal, Vologès I de Pàrtia, Vologès III de Pàrtia, Vologès IV de Pàrtia, Vologès V de Pàrtia, Vonones I de Pàrtia, Vonones II de Pàrtia, Xa, Xahr-i Sokhta, Xatt al-Arab, Xiisme, Xina, Xiraz, Zagros, Zoroastre, Zoroastrisme, 116, 117, 129, 140, 161, 1874, 1907, 191, 1925, 193, 1935, 1941, 1946, 1953, 1955, 1964, 197, 1977, 2006, 226, 325, 486, 498, 560, 77.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

La informació es basa en articles de Wikipedia i altres projectes de Wikimedia, i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat