Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Pèrsia і Pèrsida
Pèrsia і Pèrsida tenen 39 coses en comú (en Uniopèdia): Alexandre el Gran, Antígon Monoftalm, Antíoc III, Ardaixir I, Armènia, Artàban I de Pàrtia, Atropatene, Babilònia, Bactriana, Ctesifont, Darios III de Pèrsia, Diàdocs, Eufrates, Golf Pèrsic, Hekatompilos, Imperi Aquemènida, Imperi Sassànida, Imperi Selèucida, Indus, Iran, Isfahan, Kabulistan, Mesopotàmia, Mitridates I de Pàrtia, Osroene, Parts, Pasàrgada, Pèrsida, Persèpolis, Perses, ..., Província de Fars, Província de Lorestan, Saces, Sapor I, Sàtrapa, Selèucia del Tigris, Seleuc I Nicàtor, Sistan, Tigris. Ampliar l'índex (9 més) »
Alexandre el Gran
Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.
Alexandre el Gran і Pèrsia · Alexandre el Gran і Pèrsida ·
Antígon Monoftalm
Antígon Monoftalm o Antígon el Borni (en Antigonus; vers 382-301 aC) fou un general macedoni que va arribar a rei d'Àsia i rei de Macedònia.
Antígon Monoftalm і Pèrsia · Antígon Monoftalm і Pèrsida ·
Antíoc III
Moneda amb la imatge d'Antíoc. Antíoc III dit «el gran» (vers 241 aC-187 aC) fou rei selèucida del 223 aC al 187 aC.
Antíoc III і Pèrsia · Antíoc III і Pèrsida ·
Ardaixir I
Relleu d'Ardaixir I prop de Persèpolis, Iran. Ardaixir I, del grec Artaxerxes (? - 240), fou el primer Xahanxà (Rei dels reis) de la dinastia sassànida, i rei dels reis de Pèrsia des de l'any 226, quan prengué el poder a Artaban V de Pàrtia (rei de l'Imperi Part) fins a l'any 240.
Ardaixir I і Pèrsia · Ardaixir I і Pèrsida ·
Armènia
La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.
Armènia і Pèrsia · Armènia і Pèrsida ·
Artàban I de Pàrtia
Artàban I va ser rei de Pàrtia de l'any 214 al.
Artàban I de Pàrtia і Pèrsia · Artàban I de Pàrtia і Pèrsida ·
Atropatene
Atropatene o Media Atropatene (originalment conegut com a Atropatkan i Atorpatkan) és el nom amb què es va conèixer al període clàssic la regió que equival a l'actual Azerbaidjan independent i a l'Azerbaidjan iranià, i el Kurdistan iranià.
Atropatene і Pèrsia · Atropatene і Pèrsida ·
Babilònia
Babilònia era un antic estat de Mesopotàmia (actualment l'Iraq).
Babilònia і Pèrsia · Babilònia і Pèrsida ·
Bactriana
La Bactriana o Bactris (Bāxtriš) fou una satrapia de l'Imperi Persa i després de l'Imperi Selèucida, que tenia per capital Bactra, que correspon a la moderna Balkh.
Bactriana і Pèrsia · Bactriana і Pèrsida ·
Ctesifont
Ctesifont (Ktēsiphōn; persa sassànida: 𐭲𐭩𐭮𐭯𐭥𐭭, tysfwn; تیسفون; ܩܛܝܣܦܘܢ) fou la capital de l'Imperi part i després de l'imperi dels perses sassànides.
Ctesifont і Pèrsia · Ctesifont і Pèrsida ·
Darios III de Pèrsia
batalla d'Issos. Darios III Codomà (vers 380 aC - 330 aC) fou el darrer rei aquemènida de l'Imperi Persa, del 336 aC al 330 aC.
Darios III de Pèrsia і Pèrsia · Darios III de Pèrsia і Pèrsida ·
Diàdocs
Efígie d'Alexandre el Gran Diàdocs, del grec antic: διάδοχοι, 'successors', foren aquells generals d'Alexandre el Gran que, després de la seva inesperada mort el 323 aC, es van repartir l'imperi.
Diàdocs і Pèrsia · Diàdocs і Pèrsida ·
Eufrates
LEufrates (en turc i en;, Furât; en arameu, en l'Antic Testament, Prath; en assiri Pu-rat-tu; en persa antic Ufratu;, Frot o) és un riu que en gran part discorre per l'Iraq.
Eufrates і Pèrsia · Eufrates і Pèrsida ·
Golf Pèrsic
Mapa El golf Pèrsic (literalment ‘golf Aràbic’, i, menys usual,, ‘golf Pèrsic’, tot i que històricament també, ‘mar de Pèrsia’, entre altres noms) és un gran golf format per una part del mar de Pèrsia, entre Aràbia i l'Iran.
Golf Pèrsic і Pèrsia · Golf Pèrsic і Pèrsida ·
Hekatompilos
Hekatompilos (o Hecatompylos) fou la capital de l'Imperi part fins al 129 aC i la capital d'estiu després d'aquesta data.
Hekatompilos і Pèrsia · Hekatompilos і Pèrsida ·
Imperi Aquemènida
LImperi Aquemènida o dels aquemènides fou el primer i més extens imperi dels perses, el qual es va estendre pels territoris dels actuals estats de l'Iran, l'Iraq, el Turkmenistan, l'Afganistan, l'Uzbekistan, Turquia, Xipre, Síria, el Líban, Israel-Palestina i Egipte.
Imperi Aquemènida і Pèrsia · Imperi Aquemènida і Pèrsida ·
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Imperi Sassànida і Pèrsia · Imperi Sassànida і Pèrsida ·
Imperi Selèucida
LImperi Selèucida fou un dels estats sorgits de la descomposició de l'imperi d'Alexandre el Gran.
Imperi Selèucida і Pèrsia · Imperi Selèucida і Pèrsida ·
Indus
El riu Indus i els seus afluents L'Indus (en hindi सिन्धु नदी, Sindhu nadi, conegut com a Sindhu en sànscrit; grec, Sinthos, llatí Sintus) és el principal riu del Pakistan, encara que neix a la Xina i travessa una part de territori de l'Índia.
Indus і Pèrsia · Indus і Pèrsida ·
Iran
La República Islàmica de lIran, anomenat simplement lIran, és un país de l'Orient Mitjà.
Iran і Pèrsia · Iran і Pèrsida ·
Isfahan
Plaça Naqsh-e Jahan Isfahan o Ispahan, localitzada a 340 kilòmetres al sud de Teheran, és la capital de la província d'Isfahan i la tercera ciutat més gran de l'Iran (després de la mateixa Teheran i Mashad).
Isfahan і Pèrsia · Isfahan і Pèrsida ·
Kabulistan
Kabulistan o Zabulistan eren els territoris orientals del Gran Khorasan centrats a la ciutat de Kabul.
Kabulistan і Pèrsia · Kabulistan і Pèrsida ·
Mesopotàmia
Mesopotàmia al Creixent Fèrtil. Mesopotàmia (del grec antic, Me.so.po.taˈmi.a, ‘entre dos rius’) és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.
Mesopotàmia і Pèrsia · Mesopotàmia і Pèrsida ·
Mitridates I de Pàrtia
Mitridates I el gran o el diví fou rei del l'imperi Part del 173 aC al 136 aC.
Mitridates I de Pàrtia і Pèrsia · Mitridates I de Pàrtia і Pèrsida ·
Osroene
Osroene (Osrhoene) o Regne d'Edessa fou un regne a la part nord-oest de Mesopotàmia entre l'Eufrates i el Tigris entre els anys 137 aC i 249 dC quan fou conquerida i integrada a l'Imperi Romà com una província d'Osroene.
Osroene і Pèrsia · Osroene і Pèrsida ·
Parts
Els parts (en llatí: parthi o parthyaei, en grec antic Πάρθοι), originàriament anomenats parnis o aparnis (Πάρνοι, 'Parnoi', Ἄπαρνοι, 'Aparnoi') van ser un poble indoeuropeu establert a la zona del nord-est del modern Iran.
Pèrsia і Parts · Pèrsida і Parts ·
Pasàrgada
Pasàrgada fou la capital de les tribus iranianes del sud-oest i de la dinastia fundada per Aquèmenes, situada entre l'actual Marvdasht i Saadat Abad, a 130 km al nord-est de Xiraz, a uns 87 km al nord-est de Persèpolis (província de Fars), a la vora d'un riu anomenat Cir (Cyrus, modern Kur).
Pèrsia і Pasàrgada · Pèrsida і Pasàrgada ·
Pèrsida
Persis o Pèrsida (Perside) (''Parsa''.) fou una regió de l'antiga Pèrsia, a l'Iran, considerada el cor de Pèrsia i el districte que dona nom al poble dels perses entre les muntanyes Zagros o el llac Urmia.
Pèrsia і Pèrsida · Pèrsida і Pèrsida ·
Persèpolis
Persèpolis (literalment ‘la ciutat persa’; en persa antic: Pārsa; en persa modern, Takht-i Jamshid, ‘el tron de Jamxid') va ser la capital de l'Imperi Persa durant l'època aquemènida.
Pèrsia і Persèpolis · Pèrsida і Persèpolis ·
Perses
miniatura Els perses van ser una branca del poble ari establert a l'Altiplà Iranià, que vivia a la província coneguda per Persis.
Pèrsia і Perses · Pèrsida і Perses ·
Província de Fars
Ruïnes de Persèpolis Fars (Fârs) és una de les trenta-un províncies de l'Iran al sud del país, coneguda en època clàssica com Pèrsida (Perside) o Persis.
Pèrsia і Província de Fars · Pèrsida і Província de Fars ·
Província de Lorestan
Comtats de Lorestan Khorramabad La província de Lorestan (també província de Luristan, de Lurestan o de Loristan; en persa Lorestān; en lori: Luressu) és una divisió administrativa de l'Iran a la part occidental del país, a les muntanyes Zagros.
Pèrsia і Província de Lorestan · Pèrsida і Província de Lorestan ·
Saces
Els saces era el nom donat pels perses a la branca oriental dels escites: Saka (grec sakai, llatí sacae, xinès sseu pronunciat sseuk) Els sacae (saces) segons Ptolemeu limitaven a l'oest amb els sogdians, al nord amb els escites, i a l'est amb els seres.
Pèrsia і Saces · Pèrsida і Saces ·
Sapor I
Sapor I o Xapur I (215-272) va ser el segon Rei de reis (240-270) de la dinastia sassànida.
Pèrsia і Sapor I · Pèrsida і Sapor I ·
Sàtrapa
Principals satrapies de l'Imperi Persa Sàtrapa (en grec: σατράπης satrápēs, de l'antic persa xšaθrapā(van), protector de la terra/país) és el nom que es va donar als governadors de les províncies dels antics imperis dels Medes i Aquemènides i de diversos dels seus successors, com ara l'Imperi Sassànida i els imperis hel·lenístics.
Pèrsia і Sàtrapa · Pèrsida і Sàtrapa ·
Selèucia del Tigris
Selèucia o Selèucia del Tigris, fou una ciutat de la vora del Tigris construïda per Seleuc I Nicàtor, a uns 60 km al nord de Babilònia, amb materials de la qual fou construïda.
Pèrsia і Selèucia del Tigris · Pèrsida і Selèucia del Tigris ·
Seleuc I Nicàtor
va ser el fundador i primer rei de l'Imperi Selèucida.
Pèrsia і Seleuc I Nicàtor · Pèrsida і Seleuc I Nicàtor ·
Sistan
Sistan fou una regió de Pèrsia.
Pèrsia і Sistan · Pèrsida і Sistan ·
Tigris
El Tigris (en persa antic Tigr; en arameu Deqlath;; en turc i; en hebreu, en textos bíblics, חִדֶּקֶל, Hiddéqel; en grec antic Τίγρης, Tigres, i en) és, juntament amb l'Eufrates, un dels dos grans rius que defineixen la Mesopotàmia; és el més oriental de tots dos i travessa l'Iraq des de les muntanyes de l'Anatòlia.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Pèrsia і Pèrsida
- Què tenen en comú Pèrsia і Pèrsida
- Semblances entre Pèrsia і Pèrsida
Comparació entre Pèrsia і Pèrsida
Pèrsia té 431 relacions, mentre que Pèrsida té 101. Com que tenen en comú 39, l'índex de Jaccard és 7.33% = 39 / (431 + 101).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Pèrsia і Pèrsida. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
