Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Príncep de Girona і Violant de Bar
Príncep de Girona і Violant de Bar tenen 11 coses en comú (en Uniopèdia): Compromís de Casp, Comte de Cervera, Corona d'Aragó, Ferran d'Antequera, Joan el Caçador, Llista de comtes de Barcelona, Llista de reis de Sicília i Nàpols, Martí l'Humà, Pere el Cerimoniós, Príncep de Girona, Sicília.
Compromís de Casp
El Compromís de Casp (1412) fou una reunió de nou notables, representants del Regne d'Aragó, del Regne de València i del Principat de Catalunya (tres per estat), que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria l'últim rei de la Corona d'Aragó, Martí l'Humà, mort el 1410.
Compromís de Casp і Príncep de Girona · Compromís de Casp і Violant de Bar ·
Comte de Cervera
Elionor de Borbó, actual comtessa de Cervera Comte de Cervera és un títol creat el 27 de gener de 1353 pel rei Pere III el Cerimoniós per al seu fill i hereu, l'infant Joan.
Comte de Cervera і Príncep de Girona · Comte de Cervera і Violant de Bar ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Corona d'Aragó і Príncep de Girona · Corona d'Aragó і Violant de Bar ·
Ferran d'Antequera
Ferran d'Antequera, dit de Trastàmara, el Just o l'Honest i anomenat també Ferran I d'Aragó (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416) i regent de Castella (1406-1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.
Ferran d'Antequera і Príncep de Girona · Ferran d'Antequera і Violant de Bar ·
Joan el Caçador
Joan el Caçador, el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, anomenat també Joan I d'Aragó (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396; en aragonès Juan i en llatí Johannes), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397).
Joan el Caçador і Príncep de Girona · Joan el Caçador і Violant de Bar ·
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Llista de comtes de Barcelona і Príncep de Girona · Llista de comtes de Barcelona і Violant de Bar ·
Llista de reis de Sicília i Nàpols
Llista cronològica dels reis del Regne de Nàpols i del Regne de Sicília, així com del Regne de les Dues Sicílies, de la conquesta normanda a la unitat d'Itàlia.
Llista de reis de Sicília i Nàpols і Príncep de Girona · Llista de reis de Sicília i Nàpols і Violant de Bar ·
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Martí l'Humà і Príncep de Girona · Martí l'Humà і Violant de Bar ·
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Pere el Cerimoniós і Príncep de Girona · Pere el Cerimoniós і Violant de Bar ·
Príncep de Girona
El Príncep de Girona és un títol del regne, el principal de l'hereu del tron de la Corona d'Aragó, que tenia annexes les rendes reials de la ciutat de Girona i de la vegueria de Girona.
Príncep de Girona і Príncep de Girona · Príncep de Girona і Violant de Bar ·
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Príncep de Girona і Violant de Bar
- Què tenen en comú Príncep de Girona і Violant de Bar
- Semblances entre Príncep de Girona і Violant de Bar
Comparació entre Príncep de Girona і Violant de Bar
Príncep de Girona té 122 relacions, mentre que Violant de Bar té 105. Com que tenen en comú 11, l'índex de Jaccard és 4.85% = 11 / (122 + 105).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Príncep de Girona і Violant de Bar. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
