Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Proteïna і Virus
Proteïna і Virus tenen 24 coses en comú (en Uniopèdia): Animals, Anticòs, ARN missatger, ARN polimerasa, Arqueobacteris, Àcid desoxiribonucleic, Àcid ribonucleic, Biologia cel·lular, Cèl·lula, Citoplasma, Cristal·lografia de raigs X, Enzim, Lípid, Macromolècula, Membrana plasmàtica, Metabolisme, Microorganisme, Molècula, Nucleoide, Nucli cel·lular, Plantes, Sistema immunitari, Transcripció genètica, Unitat de massa atòmica.
Animals
Els animals (Animalia) conformen un regne d'organismes eucariotes multicel·lulars.
Animals і Proteïna · Animals і Virus ·
Anticòs
Cada anticòs s'uneix a un antigen en concret, de manera similar a com cada clau obre un pany en concret. Els anticossos (també coneguts com a immunoglobulines) són glicoproteïnes del tipus gamma globulina.
Anticòs і Proteïna · Anticòs і Virus ·
ARN missatger
traduït una o més vegades i, finalment, és degradat. L'àcid ribonucleic missatger (ARNm o mRNA) és una molècula d'ARN que serveix de model químic per a crear un producte proteic.
ARN missatger і Proteïna · ARN missatger і Virus ·
ARN polimerasa
Les ARN polimerases, RNA polimerases o RNA pol són un conjunt de proteïnes amb caràcter enzimàtic capaces de polimeritzar els ribonucleòtids per a sintetitzar ARN.
ARN polimerasa і Proteïna · ARN polimerasa і Virus ·
Arqueobacteris
Arbre filogenètic. Els arqueobacteris apareixen al centre en vermell. Els noms científics apareixen en cursiva. Els arqueobacteris o arqueus (Archaea) són un grup de microorganismes unicel·lulars.
Arqueobacteris і Proteïna · Arqueobacteris і Virus ·
Àcid desoxiribonucleic
Làcid desoxiribonucleic (ADN, conegut igualment per la sigla anglesa DNA) és una molècula composta de dues cadenes de polinucleòtids enrotllades al llarg d'un eix comú que formen una doble hèlix amb les instruccions genètiques per al desenvolupament, el funcionament, el creixement i la reproducció de tots els organismes coneguts i molts virus.
Àcid desoxiribonucleic і Proteïna · Àcid desoxiribonucleic і Virus ·
Àcid ribonucleic
Comparació de l'ARN amb l'ADN (en anglès) L'àcid ribonucleic (ARN, conegut igualment per la sigla anglesa RNA) és una molècula polimèrica que té un paper fonamental en la codificació, la descodificació, la regulació i l'empalmament dels gens.
Àcid ribonucleic і Proteïna · Àcid ribonucleic і Virus ·
Biologia cel·lular
La biologia cel·lular o citologia és la branca de la biologia que estudia l'estructura i funció de les cèl·lules com a unitats individuals, complementant així a la histologia (que estudia a les cèl·lules com a component dels teixits).
Biologia cel·lular і Proteïna · Biologia cel·lular і Virus ·
Cèl·lula
Una cèl·lula (del llatí cellula, diminutiu de cella, 'cel·la') és la unitat bàsica estructural i funcional de tot ésser viu i, de fet, l'element més petit que es pot considerar viu.
Cèl·lula і Proteïna · Cèl·lula і Virus ·
Citoplasma
Reticle endoplasmàtic llis (9) Mitocondri (10) Vacúol (11) Citoplasma (12) Lisosoma (13) Centríols dins del centrosoma El citoplasma és la part de la cèl·lula procariota que es troba dins de la membrana plasmàtica i la part de la cèl·lula eucariota que es troba entre el nucli cel·lular i la membrana.
Citoplasma і Proteïna · Citoplasma і Virus ·
Cristal·lografia de raigs X
La cristal·lografia de raigs X pot localitzar cada àtom en una zeolita, la qual és un aluminosilicat amb moltes aplicacions importants com la purificació de l'aigua. La difracció o cristal·lografia de raigs X és una tècnica per a determinar la disposició dels àtoms dins un cristall, en aquest mètode un feix de raigs X colpeja el cristall i causa que el feix de llum s'estengui en moltes direccions específiques.
Cristal·lografia de raigs X і Proteïna · Cristal·lografia de raigs X і Virus ·
Enzim
Diagrama de cintes de l'estructura terciària de la glioxalasa I humana. Els dos ions de zinc necessaris per catalitzar la reacció es mostren com a esferes lila i l'inhibidor enzimàtic S-hexilglutationa es mostra com a model de rebliment d'espai omplint les dues zones actives. Els enzims són substàncies orgàniques, gairebé sempre de natura proteica, que acceleren reaccions químiques.
Enzim і Proteïna · Enzim і Virus ·
Lípid
Bicapa lipídica Els lípids són biomolècules insolubles en aigua que presenten solubilitat elevada en dissolvents orgànics, com ara el cloroform.
Lípid і Proteïna · Lípid і Virus ·
Macromolècula
Imatge tridimensional d'una macromolècula (una proteïna). Una macromolècula és una molècula de dimensions molt grans, habitualment amb diàmetres entre 100 a 10.000 angstroms, amb massa molecular molt elevada.
Macromolècula і Proteïna · Macromolècula і Virus ·
Membrana plasmàtica
Estructura de la membrana plasmàtica La membrana plasmàtica (o membrana cel·lular) és una bicapa lipídica que envolta i delimita tota la cèl·lula.
Membrana plasmàtica і Proteïna · Membrana plasmàtica і Virus ·
Metabolisme
Estructura del coenzim trifosfat d'adenosina (ATP), un intermediari fonamental en el metabolisme de l'energia El metabolisme és el conjunt de reaccions químiques que tenen lloc en un organisme per a mantenir-lo viu.
Metabolisme і Proteïna · Metabolisme і Virus ·
Microorganisme
Els microorganismes o cèl·lules microbianes, com a terme més ampli, són compartiments vius que interaccionen amb l'entorn i altres cèl·lules de forma dinàmica.
Microorganisme і Proteïna · Microorganisme і Virus ·
Molècula
Representació esquemàtica dels àtoms (boles negres) i els enllaços moleculars (barres blanques) d'una molècula de C60, és a dir, un compost format per seixanta àtoms de carboni En química, una molècula (del nou llatí molecula, que és un diminutiu del mot moles, 'massa') és un grup elèctricament neutre i suficientment estable d'almenys dos àtoms en una configuració definida, units per enllaços químics forts (covalents o enllaç iònic).
Molècula і Proteïna · Molècula і Virus ·
Nucleoide
Cèl·lula procariota amb el nucleoide. El nucleoide ("similar al nucli") és una regió de forma irregular de la cèl·lula procariota que conté material nuclear sense membrana nuclear, i on es troba el material genètic d'aquests organismes.
Nucleoide і Proteïna · Nucleoide і Virus ·
Nucli cel·lular
Cèl·lules HeLa tintades per ADN nuclear amb tinció de Hoechst blava fluorescent. Les cèl·lules del centre i de la dreta es troben en interfase i mostren el nucli sencer, mentre que la de l'esquerra ha iniciat la mitosi i té l'ADN condensat. El nucli (del llatí nucleus o nuculeus, 'núcula') és un orgànul envoltat per una membrana que existeix únicament en les cèl·lules eucariotes.
Nucli cel·lular і Proteïna · Nucli cel·lular і Virus ·
Plantes
Les plantes (Plantae) són organismes multicel·lulars autòtrofs (productors primaris).
Plantes і Proteïna · Plantes і Virus ·
Sistema immunitari
Micrografia electrònica de rastreig d'un neutròfil individual (groc) empassant-se bacteris d'àntrax (taronja) El sistema immunitari és el conjunt d'estructures i processos biològics que tenen els organismes per protegir-se contra les malalties.
Proteïna і Sistema immunitari · Sistema immunitari і Virus ·
Transcripció genètica
Transcripció de l'ADN a ARNLa transcripció de l'ADN és el primer procés de l'expressió genètica.
Proteïna і Transcripció genètica · Transcripció genètica і Virus ·
Unitat de massa atòmica
La unitat de massa atòmica (u) és una unitat de massa no inclosa en el Sistema Internacional d'Unitats (SI) igual a la dotzena part de la massa d'un àtom de carboni 12 en el seu estat fonamental.
Proteïna і Unitat de massa atòmica · Unitat de massa atòmica і Virus ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Proteïna і Virus
- Què tenen en comú Proteïna і Virus
- Semblances entre Proteïna і Virus
Comparació entre Proteïna і Virus
Proteïna té 195 relacions, mentre que Virus té 308. Com que tenen en comú 24, l'índex de Jaccard és 4.77% = 24 / (195 + 308).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Proteïna і Virus. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
