Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Propà

Índex Propà

El propà és un compost químic del grup dels hidrocarburs, la qual molècula està constituïda per tres àtoms de carboni enllaçats linealment i vuit àtoms d'hidrogen enllaçats als carbonis, la qual fórmula molecular és C3H8.

66 les relacions: Acetaldehid, Acetona, Aigua, Alcà, Amoníac, Benzè, Biomassa, Butà, Cacauet, Canya de sucre, Carboni, Catalitzador, Ceba, Cel·lofana, Cloroform, Color, Combustió, Combustible, Compost químic, Condicions normals de pressió i temperatura, Conformació, Coure, Dacsa, Debye, Deshidrogenació, Destil·lació fraccionada, Diòxid de carboni, Dietilèter, Electronegativitat, Energia d'enllaç, Enllaç covalent, Estructura cristal·lina, Etanol, Età, Etè, Forces de dispersió de London, Ford T, Gas, Gas liquat del petroli, Gas natural, Gasolina, Halogen, Hidrocarbur, Hidrogen, Iodur de potassi, Isomerisme conformacional, Marcellin Pierre Eugène Berthelot, Mecanisme de reacció, Microorganisme, Molècula, ..., Olor, Oxidació, Paper, Planta petroquímica, Poma, Primeres matèries, Propè, Propilenglicol, Punt d'ebullició, Punt d'inflamabilitat, Sistema monoclínic, Soia, Tabac, Temperatura d'autoignició, Tetraclorur de carboni, Variació de l'entalpia estàndard de combustió. Ampliar l'índex (16 més) »

Acetaldehid

L'etanal o acetaldehid és un compost orgànic de fórmula CH₃CHO.

Nou!!: Propà і Acetaldehid · Veure més »

Acetona

Lacetona o propanona és un compost orgànic que té la fórmula (CH₃)₂CO.

Nou!!: Propà і Acetona · Veure més »

Aigua

Gota d'aigua Laigua (variants dialectals no normatives: aiga, aigo, àuia) és un compost químic transparent, inodor, insípid, químicament format per hidrogen i oxigen, de fórmula química H2O, els quals noms sistemàtics són òxid de dihidrogen i oxidà.

Nou!!: Propà і Aigua · Veure més »

Alcà

Els alcans són molècules orgàniques formades per la unió covalent d'un nombre variable de carbonis units a àtoms d'hidrogen.

Nou!!: Propà і Alcà · Veure més »

Amoníac

Lamoníac, de noms sistemàtics trihidrur de nitrogen o azà, és un compost químic molecular, la molècula del qual consta d'un àtom de nitrogen enllaçat mitjançant enllaços simples covalents a tres àtoms d'hidrogen d'acord amb la fórmula NH3.

Nou!!: Propà і Amoníac · Veure més »

Benzè

El benzè o benzéBenzé en pronúncia occidental i benzè en pronúncia oriental en química, és un hidrocarbur cíclic aromàtic, (de fórmula C₆H₆).

Nou!!: Propà і Benzè · Veure més »

Biomassa

La biomassa, en l'àmbit de la tecnologia de les fonts d'energia renovables, és la matèria orgànica d'origen vegetal o animal, que pot ser utilitzada com a font d'energia, ja sigui com a combustible o per altres processos.

Nou!!: Propà і Biomassa · Veure més »

Butà

El butà és un compost químic del grup dels hidrocarburs, la qual molècula està constituïda per quatre àtoms de carboni enllaçats linealment i deu àtoms d'hidrogen enllaçats als carbonis, la qual fórmula molecular és C4H10.

Nou!!: Propà і Butà · Veure més »

Cacauet

Planta de cacauet mostrant llegums enterrats Flor de cacauet La imatge mostra les tiges de dos fruits creixent cap a terra per enterrar-se Planta amb fruits El cacauet és una espècie de plantes amb flors de la família de les fabàcies que pertany a l'espècie Arachis hypogaea.

Nou!!: Propà і Cacauet · Veure més »

Canya de sucre

Un camp segant-se de canya de sucre La canyamel, canya de sucre o canya dolça (Saccharum officinarum) és una planta de la família de les Poaceae.

Nou!!: Propà і Canya de sucre · Veure més »

Carboni

El carboni és l'element químic de símbol C i nombre atòmic 6.

Nou!!: Propà і Carboni · Veure més »

Catalitzador

La hidrogenació de C.

Nou!!: Propà і Catalitzador · Veure més »

Ceba

La ceba (Allium cepa) és una planta herbàcia bulbosa de la família de les amaril·lidàcies.

Nou!!: Propà і Ceba · Veure més »

Cel·lofana

Bossa de '''cel·lofana''' transparent amb parells de galetes unides per xocolata. La ''cinta cel·lo'' està feta amb cel·lofana La cel·lofana és un polímer natural derivat de la cel·lulosa.

Nou!!: Propà і Cel·lofana · Veure més »

Cloroform

El cloroform (CHCl₃) (o triclorometà o triclorur de metil) és un compost orgànic de fórmula química CHCl 3.

Nou!!: Propà і Cloroform · Veure més »

Color

Degradat de colors El color és una propietat perceptiva causada per la llum quan aquesta interacciona amb l'ull, el cervell i la nostra experiència.

Nou!!: Propà і Color · Veure més »

Combustió

Flama causada per la combustió La combustió és una reacció química exotèrmica d'una substància, o mescla de substàncies, anomenades combustible amb l'oxigen.

Nou!!: Propà і Combustió · Veure més »

Combustible

La fusta fou el primer combustible usat per la humanitat Un combustible és una substància emprada per a produir energia mitjançant la seva combustió.

Nou!!: Propà і Combustible · Veure més »

Compost químic

Un compost químic és una substància pura formada per dos o més elements químics i que pot descompondre's en aquests per mètodes químics apropiats.

Nou!!: Propà і Compost químic · Veure més »

Condicions normals de pressió i temperatura

En química, el terme condicions normals de pressió i temperatura (abreviat CNPT) implica que la temperatura referenciada és de 0 °C (273,15 K) i la pressió d'1 atm (definida com a 101.325 Pa).

Nou!!: Propà і Condicions normals de pressió i temperatura · Veure més »

Conformació

miniatura S'anomena conformació, és a dir forma real, a cadascun dels arranjaments geomètrics dels àtoms d'una molècula en l'espai, que poden interconvertir-se per rotació, més o menys lliure, d'uns grups atòmics respecte als altres entorn d'un enllaç simple, pres com a eix.

Nou!!: Propà і Conformació · Veure més »

Coure

El coure és l'element químic de símbol Cu i nombre atòmic 29.

Nou!!: Propà і Coure · Veure més »

Dacsa

La dacsa, blat de moro, blat d'Índies, moresc o panís (Zea mays) és una planta de la família de les poàcies originària de Centreamèrica on havia estat conreada pels pobles indígenes des de temps prehistòrics, els registres arqueològics i l'anàlisi filogenètica suggereixen que la domesticació del blat de moro va començar pel cap baix fa 6.000 anys.

Nou!!: Propà і Dacsa · Veure més »

Debye

El debye (símbol: D) és una unitat de moment dipolar elèctric.

Nou!!: Propà і Debye · Veure més »

Deshidrogenació

Deshidrogenación en bioquímica es refereix a la pèrdua d'àtoms d'hidrogen (generalment un parell d'atoms) per part d'una molècula orgànica.

Nou!!: Propà і Deshidrogenació · Veure més »

Destil·lació fraccionada

La destil·lació fraccionada és un procés físic utilitzat en química per separar barreges (generalment homogènies) de líquids mitjançant la calor, i amb un ampli intercanvi calòric i màssic entre vapors i líquids.

Nou!!: Propà і Destil·lació fraccionada · Veure més »

Diòxid de carboni

El diòxid de carboni (antigament anomenat biòxid de carboni i anhídrid carbònic) és una substància molecular constituïda per carboni i oxigen de fórmula química CO2.

Nou!!: Propà і Diòxid de carboni · Veure més »

Dietilèter

L'èter, dietilèter o etoxietà, és un compost orgànic i el més comú dels èters.

Nou!!: Propà і Dietilèter · Veure més »

Electronegativitat

Mapa de potencial electroestàtic d’una molècula d’aigua, on l’àtom d’oxigen té una càrrega més negativa (vermella) que els àtoms d’hidrogen positius (blaus) L'electronegativitat és una magnitud química que mesura la força d'atracció que exerceix un àtom sobre els electrons d'un altre àtom en un enllaç químic.

Nou!!: Propà і Electronegativitat · Veure més »

Energia d'enllaç

Animació de la dissociació d'una molècula diatòmica AB en dos àtoms, A i B. L'energia d'enllaç és el valor mitjà de les energies de dissociació de l'enllaç en fase gasosa (normalment a una temperatura de 298 K) per a tots els enllaços del mateix tipus dins de la mateixa espècie química.

Nou!!: Propà і Energia d'enllaç · Veure més »

Enllaç covalent

Enllaç covalent entre hidrogen i carboni per formar metà L'enllaç covalent és un tipus d'enllaç químic en què dos àtoms comparteixen un o més parells d'electrons de tal manera que la seva escorça quedi plena.

Nou!!: Propà і Enllaç covalent · Veure més »

Estructura cristal·lina

Representació de l'estructura cristal·lina de l'esfalerita ZnS. En groc els anions sulfur S^2- i en gris els cations zinc(+2) Zn^2+. L'estructura cristal·lina és la distribució espacial ordenada dels àtoms o molècules que formen un cristall.

Nou!!: Propà і Estructura cristal·lina · Veure més »

Etanol

L'alcohol etílic, etanol o esperit de vi és un alcohol, de fórmula CH₃CH₂OH, que s'ha utilitzat habitualment en moltes cultures.

Nou!!: Propà і Etanol · Veure més »

Età

Letà és un compost químic del grup dels hidrocarburs, la qual molècula està constituïda per dos àtoms de carboni enllaçats entre ells i sis àtoms d'hidrogen enllaçats als carbonis, la qual fórmula molecular és C2H6.

Nou!!: Propà і Età · Veure més »

Etè

L'etè o eté, abans també anomenat etilè, és un compost químic orgànic consistent en dos àtoms de carboni enllaçats mitjançant un doble enllaç covalent i quatre àtoms d'hidrogen enllaçats mitjançant enllaços simples covalents als carbonis, dos a cadascun.

Nou!!: Propà і Etè · Veure més »

Forces de dispersió de London

Cel·la unitat d'un cristall de iode on les molècules de diiode, I₂, es troben enllaçades mitjançant forces de dispersió Neu carbònica, diòxid de carboni sòlid gràcies a les forces de London Les forces de dispersió de London són forces intermoleculars febles que sorgeixen de forces interactives entre dipols temporals en molècules sense moment dipolar permanent.

Nou!!: Propà і Forces de dispersió de London · Veure més »

Ford T

Ford T El Ford Model T va ser un automòbil produït per la companyia Ford Motor Company de Henry Ford des de 1908 a 1927.

Nou!!: Propà і Ford T · Veure més »

Gas

Un gas és un estat de la matèria en què les forces interatòmiques o intermoleculars entre els diferents àtoms o molècules d'una substància són tan petites que la substància no adopta ni forma ni volum fix, tendint a expandir-se tant com sigui possible per ocupar el recipient que el conté.

Nou!!: Propà і Gas · Veure més »

Gas liquat del petroli

Busos LPG a Hong Kong Un gas liquat del petroli o GLP és un gas dissolt al petroli que podem obtenir evaporant el petroli cru i condensant aquests gasos.

Nou!!: Propà і Gas liquat del petroli · Veure més »

Gas natural

Producció de gas natural al món El gas natural és una font d'energia fòssil que, com el carbó o el petroli, està constituïda per una barreja d'hidrocarburs, unes molècules formades per àtoms de carboni i hidrogen.

Nou!!: Propà і Gas natural · Veure més »

Gasolina

Gasolina Una gasolinera La gasolina o benzina (o encara essència) és una barreja d'hidrocarburs derivada del petroli que s'utilitza com a combustible en motors de combustió interna.

Nou!!: Propà і Gasolina · Veure més »

Halogen

Els halògens són els elements del grup 17 de la taula periòdica i que tenen configuració electrònica ns² np⁵, i són: fluor (F), clor (Cl), brom (Br), iode (I), àstat (At) i tennes (Ts).

Nou!!: Propà і Halogen · Veure més »

Hidrocarbur

En química orgànica, un hidrocarbur és un compost orgànic que consisteix completament d'hidrogen i carboni.

Nou!!: Propà і Hidrocarbur · Veure més »

Hidrogen

Lhidrogen és l'element químic de símbol H i nombre atòmic 1.

Nou!!: Propà і Hidrogen · Veure més »

Iodur de potassi

El iodur de potassi, KI, és un compost inorgànic iònic que es presenta en forma de cristalls incolors.

Nou!!: Propà і Iodur de potassi · Veure més »

Isomerisme conformacional

Conformadors del butà, en projecció de Newman. La isomeria conformacional, o isomerisme conformacional, és una forma d'estereoisomerisme en la qual els isòmers presenten diferents conformacions i poden ser interconvertits exclusivament per rotacions sobre enllaços simples.

Nou!!: Propà і Isomerisme conformacional · Veure més »

Marcellin Pierre Eugène Berthelot

Marcellin Pierre Eugène Berthelot (25 d'octubre de 1827 - 18 de març de 1907), va ser un químic i polític francès.

Nou!!: Propà і Marcellin Pierre Eugène Berthelot · Veure més »

Mecanisme de reacció

El mecanisme de reacció és el conjunt d'etapes en les quals es desenvolupa una reacció química.

Nou!!: Propà і Mecanisme de reacció · Veure més »

Microorganisme

Els microorganismes o cèl·lules microbianes, com a terme més ampli, són compartiments vius que interaccionen amb l'entorn i altres cèl·lules de forma dinàmica.

Nou!!: Propà і Microorganisme · Veure més »

Molècula

Representació esquemàtica dels àtoms (boles negres) i els enllaços moleculars (barres blanques) d'una molècula de C60, és a dir, un compost format per seixanta àtoms de carboni En química, una molècula (del nou llatí molecula, que és un diminutiu del mot moles, 'massa') és un grup elèctricament neutre i suficientment estable d'almenys dos àtoms en una configuració definida, units per enllaços químics forts (covalents o enllaç iònic).

Nou!!: Propà і Molècula · Veure més »

Olor

Al·legoria de la mala olor. Pintura humorística Jan Miense Molenaar del segle XVII L'olor és una propietat intrínseca de la matèria i es defineix com la sensació resultant de la recepció d'un estímul per l'olfacte.

Nou!!: Propà і Olor · Veure més »

Oxidació

Oxidació del ferro. L'oxidació és el procés electroquímic pel qual un ió o àtom perd un o diversos electrons.

Nou!!: Propà і Oxidació · Veure més »

Paper

Mides estàndards del paper d'oficina El paper (del llatí papyrus) és una làmina constituïda per un entramat tridimensional de fibres de cel·lulosa i d'altres substàncies (minerals, coles, colorants, etc.) que permeten millorar les seves propietats i fer-lo apte per l'ús al qual està destinat.

Nou!!: Propà і Paper · Veure més »

Planta petroquímica

Una refineria de petroli és una planta de procés industrial on es processa cru i es refina per a donar productes de petroli útils, com gas liquats de petroli, gasolina, querosè, gasoli, i asfalt.

Nou!!: Propà і Planta petroquímica · Veure més »

Poma

Borrons, fruits, i fulles de la pomera (''Malus domestica'') miniatura La poma, maçana o mançana és el fruit del tipus pom de la pomera, que és l'espècie Malus domestica de la família de les rosàcies.

Nou!!: Propà і Poma · Veure més »

Primeres matèries

Les primeres matèries o les matèries primeres són els recursos d'origen mineral o agrícola que les persones extreuen de la natura que, per una sèrie de transformacions industrials o artesanals es transformen en productes intermedis o productes de consum final.

Nou!!: Propà і Primeres matèries · Veure més »

Propè

El propè o propilè (també propé i propilé) és un compost químic del grup dels hidrocarburs, la qual molècula està constituïda per tres àtoms de carboni, dos d'ells enllaçats amb un enllaç covalent doble i l'altre per un enllaç covalent simple a un dels altres dos, i sis àtoms d'hidrogen enllaçats als carbonis, la qual fórmula molecular és CH2.

Nou!!: Propà і Propè · Veure més »

Propilenglicol

El propilenglicol, també anomenat 1,2-propanediol o propan-1,2-diol, és un compost orgànic (un diol o alcohol doble) amb la fórmula C₃H₈O₂ o HO-CH₂-CHOH-CH₃.

Nou!!: Propà і Propilenglicol · Veure més »

Punt d'ebullició

El punt d'ebullició o la temperatura d'ebullició d'una substància és la temperatura a la que les fases líquida i gasosa es troben en equilibri, és a dir, quan la pressió de vapor del líquid s'iguala a la pressió externa.

Nou!!: Propà і Punt d'ebullició · Veure més »

Punt d'inflamabilitat

El punt d'inflamabilitat o punt de flama d'una substància, generalment un combustible, és la temperatura més baixa a què pugui formar-se una barreja inflamable amb l'aire.

Nou!!: Propà і Punt d'inflamabilitat · Veure més »

Sistema monoclínic

Un exemple de cristalls monoclínics, ortoclasa Monoclínic en cristal·lografia és una xarxa monoclínica d'un sistema cristal·lí que consta d'un eix binari, un pla perpendicular a aquest i un centre d'inversió.

Nou!!: Propà і Sistema monoclínic · Veure més »

Soia

La soia o soja (Glycine max (L.) Merr. o Glycine soja Siebold & Zucc.) és una planta herbàcia de la família de les fabàcies originària de l'est d'Àsia present a la Xina, al Japó, a Corea i a Taiwan.

Nou!!: Propà і Soia · Veure més »

Tabac

Una cigarreta encesa tirada en un cendrer El tabac és una droga recreativa legal produïda, entre altres coses, amb diverses espècies del gènere Nicotiana, que contenen nicotina, tot i que una gran part de la nicotina d'aquest producte és afegida artificialment.

Nou!!: Propà і Tabac · Veure més »

Temperatura d'autoignició

La temperatura d'autoignició d'una substància és la temperatura mínima per la qual aquesta combustionarà espontàniament, a una pressió atmosfèrica normal i sense una font externa d'ignició (com una flama o una guspira).

Nou!!: Propà і Temperatura d'autoignició · Veure més »

Tetraclorur de carboni

El tetraclorur de carboni, o tetraclorometà, és un compost binari de carboni i clor, amb fórmula química CCl4.

Nou!!: Propà і Tetraclorur de carboni · Veure més »

Variació de l'entalpia estàndard de combustió

La variació de l'entalpia estàndard de combustió és la variació de l'entalpia quan un mol d'una substància reacciona completament amb oxigen sota condicions normals de pressió i temperatura (encara que els valors experimentals en general s'obtenen sota condicions diferents i són posteriorment ajustats).

Nou!!: Propà і Variació de l'entalpia estàndard de combustió · Veure més »

Redirigeix aquí:

C3H8, Gas propà, R290.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »