Accés més ràpid que el navegador!
88 les relacions: Abraham de Moivre, Adolphe Quételet, Aleksandr Liapunov, Anàlisi de relacions, Anàlisi matemàtica, Andrei Kolmogórov, Andrei Màrkov, Aristòtil, As (carta), Atzar, Ètica a Nicòmac, Émile Borel, Baralla de cartes, Blaise Pascal, Boris Gnedenko, Cadena de Màrkov, Catolicisme, Càlcul (matemàtiques), Càlcul de probabilitats, Christiaan Huygens, Ciència, Ciceró, Color, Combinatòria, Companyia de Jesús, Conjunt, Conjunt de les parts, Dau, Distribució conjunta, Distribució de probabilitat, Distribució normal, Edat mitjana, Element (matemàtiques), Equació diferencial en derivades parcials, Equiprobabilitat, Esdeveniment impossible, Esperança matemàtica, Estadística, Experiment aleatori, Física, Filosofia, Freqüència (estadística), Girolamo Cardano, Henri Léon Lebesgue, Ian Hacking, Independència estadística, Integració, Jakob Bernoulli, Jarl Waldemar Lindeberg, Llei dels grans nombres, ..., Matemàtiques, Mitjana aritmètica, Moneda (peça de metall), Moviment brownià, Nicolau Oresme, Nombre, Partició (matemàtiques), Pòquer, Percentatge, Pierre de Fermat, Pierre-Simon Laplace, Probabilitat condicionada, Problema dels punts, Procés estocàstic, Regla de Laplace, Renaixement, Risc, Roger Cotes, Símbol, Segle XVI, Sistema complex, Subconjunt, Succés, Successió (matemàtiques), Teologia moral, Teorema, Teorema de Bayes, Teorema del límit central, Teoria de la informació, Teoria de la mesura, Teoria de la probabilitat, Thomas Simpson, U (nombre), Variable aleatòria, Variància, Wolfgang Döblin, Xinxeta, Zero. Ampliar l'índex (38 més) »
Abraham de Moivre
va ésser un matemàtic francès.
Nou!!: Probabilitat і Abraham de Moivre · Veure més »
Adolphe Quételet
Lambert Adolphe Jacques Quételet (Gant, 22 de febrer del 1796 - Brussel·les, 17 de febrer del 1874), va ser un matemàtic, astrònom, naturalista, estadista i sociòleg belga, precursor de l'estudi demogràfic i fundador de l'Observatoire royal de Belgique.
Nou!!: Probabilitat і Adolphe Quételet · Veure més »
Aleksandr Liapunov
, nom complet amb patronímic Aleksandr Mikhàilovitx Liapunov, fou un matemàtic i estadístic rus.
Nou!!: Probabilitat і Aleksandr Liapunov · Veure més »
Anàlisi de relacions
Lanàlisi de relacions, en probabilitat, sorgeix de la comprovació que una forta correlació no té sentit aïlladament.
Nou!!: Probabilitat і Anàlisi de relacions · Veure més »
Anàlisi matemàtica
convergència, la teoria de la mesura, la geometria i la teoria de la probabilitat i l'estadística Lanàlisi matemàtica, o simplement anàlisi (del grec ανάλυσις análysis, 'solució', ἀναλύειν analýein, 'resoldre'), és la branca de les matemàtiques que té per objecte l'estudi de les relacions de dependència d'una variable respecte d'una altra, és a dir, de les funcions.
Nou!!: Probabilitat і Anàlisi matemàtica · Veure més »
Andrei Kolmogórov
fou un matemàtic rus, preeminent en el, que va avançar diversos camps científics (entre ells la teoria de probabilitats, la topologia, la lògica intuïcionista, les turbulències, la mecànica clàssica i la complexitat computacional).
Nou!!: Probabilitat і Andrei Kolmogórov · Veure més »
Andrei Màrkov
La seva tomba al racó literari del Cementiri Volkov de Sant Petersburg Andrei Andréievitx Màrkov, Андре́й Андре́евич Ма́рков, (Riazan - 20 de juliol de 1922, Petrograd) fou un matemàtic rus conegut pels seus treballs en teoria de nombres i teoria de la probabilitat.
Nou!!: Probabilitat і Andrei Màrkov · Veure més »
Aristòtil
Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.
Nou!!: Probabilitat і Aristòtil · Veure més »
As (carta)
Asos de la baralla francesa L'As és la carta amb el número u. La paraula as prové del llatí que era una moneda romana.
Nou!!: Probabilitat і As (carta) · Veure més »
Atzar
Un mapa de bits generat de forma pseudoaleatòria Latzar és un conjunt de causes no conegudes amb el resultat d'un efecte imprevisible, que no està regit per les lleis de la natura ni per la voluntat humana conscient.
Nou!!: Probabilitat і Atzar · Veure més »
Ètica a Nicòmac
Rafael. S'hi observa Aristòtil sostenint la seva ''Ètica a Nicòmac'' LÈtica a Nicòmac, sovint anomenada simplement lÈtica (grec: Ta Ethika), és un tractat d'Aristòtil sobre la virtut i la moral que defineix l'ètica aristotèlica.
Nou!!: Probabilitat і Ètica a Nicòmac · Veure més »
Émile Borel
fou un matemàtic i polític francès.
Nou!!: Probabilitat і Émile Borel · Veure més »
Baralla de cartes
Tarot de Visconti - Sforza Una baralla de cartes és un joc de naips o cartes de joc, en general 48.
Nou!!: Probabilitat і Baralla de cartes · Veure més »
Blaise Pascal
fou un filòsof, matemàtic, físic, inventor, escriptor, moralista, místic i teòleg occità, considerat un dels personatges més brillants de la saviesa occidental i probablement l'únic que ocupa llocs de primera línia en els manuals de totes les disciplines que conreà.
Nou!!: Probabilitat і Blaise Pascal · Veure més »
Boris Gnedenko
va ser un matemàtic soviètic.
Nou!!: Probabilitat і Boris Gnedenko · Veure més »
Cadena de Màrkov
Un diagrama que representa un procés de Markov de dos estats, amb els estats etiquetats com a ''E'' i ''A''. Cada número representa la probabilitat que el procés de Màrkov canviï d'un estat a un altre, amb la direcció indicada per la fletxa. Per exemple, si el procés de Màrkov està en l'estat ''A'', aleshores la probabilitat que canviï l'estat ''E'' és 0.4, mentre que la probabilitat que romangui en l'estat ''A'' és 0.6. Una cadena de Màrkov, que rep el seu nom del matemàtic rus Andrei Màrkov (1856-1922), és una sèrie d'esdeveniments, en la qual la probabilitat que passi un esdeveniment depèn de l'esdeveniment immediat anterior.
Nou!!: Probabilitat і Cadena de Màrkov · Veure més »
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Nou!!: Probabilitat і Catolicisme · Veure més »
Càlcul (matemàtiques)
El càlcul, a les matemàtiques, n'és la part que estudia el conjunt d'operacions efectuades sobre quantitats.
Nou!!: Probabilitat і Càlcul (matemàtiques) · Veure més »
Càlcul de probabilitats
'''Càlcul de probabilitats:''' "Campana de Gauss" o "distribució normal" Probabilitat ''p'' d'obtenir un resultat ''S'' en sumar els valors de ''n'' daus Probabilitat acumulada ''p'' d'obtenir un resultat ''S'' en sumar els valors de ''n'' daus Tres marxes isotròpiques aleatòries (independents) a la xarxa \mathbbZ^2; 10 000 pas El càlcul de probabilitats és l'estudi matemàtic dels fenòmens caracteritzats per l'atzar i la incertesa.
Nou!!: Probabilitat і Càlcul de probabilitats · Veure més »
Christiaan Huygens
Christiaan Huygens (l'Haia, 14 d'abril del 1629 - l'Haia, 8 de juny o 8 de juliol del 1695) va ser un matemàtic, físic i astrònom neerlandès, del, i un dels científics més influents en la seva època.
Nou!!: Probabilitat і Christiaan Huygens · Veure més »
Ciència
La ciència (del llatí scientia) és, etimològicament, un conjunt de coneixements dels principis i les causes obtingudes per mitjà del raonament.
Nou!!: Probabilitat і Ciència · Veure més »
Ciceró
Marc Tul·li Ciceró, en llatí Marcus Tullius Cicero (Arpinum, 3 de gener de 106 aC - Formia, 7 de desembre de 43 aC), fou polític, filòsof i orador de l'antiga Roma.
Nou!!: Probabilitat і Ciceró · Veure més »
Color
Degradat de colors El color és una propietat perceptiva causada per la llum quan aquesta interacciona amb l'ull, el cervell i la nostra experiència.
Nou!!: Probabilitat і Color · Veure més »
Combinatòria
La combinatòria és una branca de les matemàtiques pures que s'ocupa de l'estudi d'objectes discrets (i normalment també finits).
Nou!!: Probabilitat і Combinatòria · Veure més »
Companyia de Jesús
La Companyia de Jesús (en llatí: Societas Jesu S.J.) és un orde religiós catòlic de clergues regulars fundat el 1540 per Ignasi de Loiola, qui després va ser canonitzat com Sant Ignasi de Loiola.
Nou!!: Probabilitat і Companyia de Jesús · Veure més »
Conjunt
Exemple de conjunt el conjunt '''A''' conté els elements ''a'',''i'',''l'',''o'',''r'' i ''t'', o expressat matemàticament; A.
Nou!!: Probabilitat і Conjunt · Veure més »
Conjunt de les parts
Donat un conjunt S, es defineix el conjunt de les parts de S o conjunt potència de S, escrit \mathcal(S), P(S), ℘(S), o '''2'''''S'', com el conjunt de tots els subconjunts de S. Per exemple, si S és el conjunt aleshores la llista completa dels subconjunts de S és.
Nou!!: Probabilitat і Conjunt de les parts · Veure més »
Dau
Daus Paschier Joostens, ''De Alea'', 1642 Un dau és un cub amb un número en cada cara.
Nou!!: Probabilitat і Dau · Veure més »
Distribució conjunta
En el camp de la probabilitat, donades dues variables aleatòries X i Y, la distribució conjunta de X i Y és la distribució de probabilitat de la intersecció d'esdeveniments associats a X i Y, és a dir, dels esdeveniments X.
Nou!!: Probabilitat і Distribució conjunta · Veure més »
Distribució de probabilitat
Carl Friedrich Gauss (1777–1855). Percentatges de probabilitat a la distribució normal. En probabilitats i estadística les expressions distribució de probabilitat o llei de probabilitat tenen diversos sentits: per nombrosos autors, són sinònimes de Probabilitat, però molts altres autors les reserven per a les probabilitats a \mathbb^n, n\ge 1.
Nou!!: Probabilitat і Distribució de probabilitat · Veure més »
Distribució normal
La distribució normal, també coneguda com a distribució gaussiana, és una important família de distribucions de probabilitat contínues i és aplicable a molts camps.
Nou!!: Probabilitat і Distribució normal · Veure més »
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Nou!!: Probabilitat і Edat mitjana · Veure més »
Element (matemàtiques)
En teoria de conjunts, un element o membre d'un conjunt (o família de conjunts) és un objecte atòmic que forma part d'aquest conjunt (o família).
Nou!!: Probabilitat і Element (matemàtiques) · Veure més »
Equació diferencial en derivades parcials
En matemàtiques, una equació diferencial en derivades parcials és una equació que relaciona les derivades parcials d'una funció de diverses variables.
Nou!!: Probabilitat і Equació diferencial en derivades parcials · Veure més »
Equiprobabilitat
En teoria de les probabilitats, l'equiprobabilitat designa que probabilitats iguals s'apliquen a esdeveniments diferents.
Nou!!: Probabilitat і Equiprobabilitat · Veure més »
Esdeveniment impossible
En matemàtiques i més concretament en estadística i teoria de la probabilitat, un esdeveniment impossible és el que mai no es realitza.
Nou!!: Probabilitat і Esdeveniment impossible · Veure més »
Esperança matemàtica
Lesperança matemàtica (o senzillament esperança) o mitjana d'una variable aleatòria és, en teoria de la probabilitat, la mitjana dels valors que pot prendre la variable ponderats per la probabilitat d'aquests valors.
Nou!!: Probabilitat і Esperança matemàtica · Veure més »
Estadística
lang.
Nou!!: Probabilitat і Estadística · Veure més »
Experiment aleatori
En teoria de la probabilitat i estadística un experiment aleatori, experiència aleatòria o fenomen aleatori és aquell que sota el mateix conjunt de condicions inicials es pot repetir infinites vegades i sempre tindrà un resultat que està dins d'un conjunt de resultats possibles.
Nou!!: Probabilitat і Experiment aleatori · Veure més »
Física
La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.
Nou!!: Probabilitat і Física · Veure més »
Filosofia
La filosofia (del grec Φιλοσοφία filossofia, 'amor per la saviesa') és un camp d'estudi que cerca, per mitjà d'arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona a la naturalesa.
Nou!!: Probabilitat і Filosofia · Veure més »
Freqüència (estadística)
Per a l'ús d'aquest terme en Física, vegeu Freqüència.
Nou!!: Probabilitat і Freqüència (estadística) · Veure més »
Girolamo Cardano
Gerolamo Cardano, o Girolamo Cardan (Pavia, 24 de setembre de 1501 - Roma, 21 de setembre de 1576) fou un famós matemàtic del Renaixement, metge, astròleg, jugador de jocs d'atzar i filòsof.
Nou!!: Probabilitat і Girolamo Cardano · Veure més »
Henri Léon Lebesgue
Henri-Léon Lebesgue (Beauvais, 28 de juny de 1875 - París, 26 de juliol de 1941) va ser un matemàtic francès conegut sobretot per la seva aportació a la teoria del càlcul integral.
Nou!!: Probabilitat і Henri Léon Lebesgue · Veure més »
Ian Hacking
era un filòsof i historiador de la Ciència canadenc, guanyador del l'any 2009.
Nou!!: Probabilitat і Ian Hacking · Veure més »
Independència estadística
En teoria de probabilitats, es diu que dos successos aleatoris són independents entre si quan la probabilitat de cadascun d'ells no està influïda perquè l'altre succés ocorri o no, és a dir, quan tots dos successos no estan correlacionats.
Nou!!: Probabilitat і Independència estadística · Veure més »
Integració
La integral definida d'una funció representa l'àrea limitada per la gràfica de la funció amb signe positiu quan la funció té valors positius i negatiu quan en té de negatius. El concepte d'integració és un concepte fonamental de les matemàtiques avançades, especialment en els camps del càlcul i de l'anàlisi matemàtica.
Nou!!: Probabilitat і Integració · Veure més »
Jakob Bernoulli
Jakob Bernoulli (també Jacob, o James o Jacques) va ser un matemàtic suís del, conegut, sobretot, pels seus treballs en càlcul diferencial i en teoria de la probabilitat.
Nou!!: Probabilitat і Jakob Bernoulli · Veure més »
Jarl Waldemar Lindeberg
va ser un matemàtic i estadístic finlandès.
Nou!!: Probabilitat і Jarl Waldemar Lindeberg · Veure més »
Llei dels grans nombres
Una il·lustració de la llei dels grans nombres, amb una sèrie concreta de llançaments d'un dau. A mesura que augmenta el nombre de llançaments, la mitjana dels valors de tots els resultats s'aproxima a 3,5. Mentre que sèries diferents de llançaments poden mostrar un esquema diferent quan encara s'han fet pocs llançaments (a l'esquerra), quan augmenta el nombre de llançaments (a la dreta) les sèries es comporten de manera similar. En teoria de la probabilitat, la llei dels grans nombres més senzilla és un teorema segons el qual quan el nombre d'observacions d'un fenomen aleatori és molt gran, la freqüència relativa d'un esdeveniment convergeix quasi segurament a la probabilitat de l'esdeveniment.
Nou!!: Probabilitat і Llei dels grans nombres · Veure més »
Matemàtiques
Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).
Nou!!: Probabilitat і Matemàtiques · Veure més »
Mitjana aritmètica
Construcció geomètrica per a trobar les mitjanes aritmètica (A), quadràtica (Q), geomètrica (G) i harmònica (H) de dos nombres a i b. La mitjana aritmètica o terme mitjà és un paràmetre estadístic associat a un conjunt de dades numèriques que s'obté sumant els valors de totes les dades i dividint-lo pel nombre d'elements del conjunt.
Nou!!: Probabilitat і Mitjana aritmètica · Veure més »
Moneda (peça de metall)
'''Monedes''' Una moneda és una peça d'un material preuat per una comunitat.
Nou!!: Probabilitat і Moneda (peça de metall) · Veure més »
Moviment brownià
El moviment brownià és el moviment irregular i aleatori que segueixen petites partícules immerses en un fluid.
Nou!!: Probabilitat і Moviment brownià · Veure més »
Nicolau Oresme
Nicolau Oresme (1323-1382) va ser un erudit medieval conseller de Carles V de França i divulgador científic.
Nou!!: Probabilitat і Nicolau Oresme · Veure més »
Nombre
Un nombre (també número, segons l'AVL) és el concepte que sorgeix del resultat de comptar les coses que formen un agregat, o una generalització d'aquest concepte.
Nou!!: Probabilitat і Nombre · Veure més »
Partició (matemàtiques)
Partició d'un disc en 6 parts. En matemàtiques, una partició d'un conjunt és una subdivisió en diversos subconjunts no buits, de forma cada element del conjunt pertany a un, i només un, dels subconjunts.
Nou!!: Probabilitat і Partició (matemàtiques) · Veure més »
Pòquer
Taula de pòquer miniatura El pòquer (o, en anglès, poker) és un popular joc de cartes del tipus de jocs anomenats d'envit, on els jugadors, amb totes o part de les seves cartes ocultes, fan apostes sobre una licitació inicial, i després, la suma d'apostes és per al jugador o jugadors que tenen la millor combinació de cartes d'entre els que queden fins a l'aposta final.
Nou!!: Probabilitat і Pòquer · Veure més »
Percentatge
Wikimedia (abril de 2009 a 2012) Un percentatge és una forma d'expressar una proporció o fracció com a fracció de denominador 100, és a dir, com a quantitat de centèsimes.
Nou!!: Probabilitat і Percentatge · Veure més »
Pierre de Fermat
Pierre de Fermat (17 d'agost de 1601 o 1607/8 – Tolosa de Llenguadoc, 12 de gener de 1665) fou un jurista i matemàtic occità, sobresortí pels seus treballs matemàtics.
Nou!!: Probabilitat і Pierre de Fermat · Veure més »
Pierre-Simon Laplace
Pierre-Simon Laplace (Beaumont-en-Auge, Normandia, 23 o 28 de març del 1749 - París, 5 de març del 1827), fou un brillant matemàtic, astrònom i físic francès.
Nou!!: Probabilitat і Pierre-Simon Laplace · Veure més »
Probabilitat condicionada
La probabilitat condicionada és la probabilitat que hi hagi un succés A, sabent que també succeeix un altre succés B. La probabilitat condicional s'escriu P(A|B), i es llegeix «la probabilitat de A donada B».
Nou!!: Probabilitat і Probabilitat condicionada · Veure més »
Problema dels punts
El problema dels punts és el primer desafiament de probabilitat que es coneix.
Nou!!: Probabilitat і Problema dels punts · Veure més »
Procés estocàstic
L'índex borsari és un exemple de procés estocàstic de tipus no estacionari (per això no es pot predir) En teoria de probabilitat i generalment en el camp estadístic, un procés aleatori o procés estocàstic és un concepte matemàtic normalment definit com un conjunt de variables aleatòries.
Nou!!: Probabilitat і Procés estocàstic · Veure més »
Regla de Laplace
La regla de Laplace consisteix en el càlcul de la probabilitat d'un succés associat a un experiment aleatori mitjançant una fórmula que suposa que tots els successos d'aquesta experiència són equiprobables (és a dir, que tinguin la mateixa probabilitat de verificar-se).
Nou!!: Probabilitat і Regla de Laplace · Veure més »
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Nou!!: Probabilitat і Renaixement · Veure més »
Risc
Risc és el dany potencial que pot sorgir per un procés present o esdeveniment futur.
Nou!!: Probabilitat і Risc · Veure més »
Roger Cotes
Roger Cotes va ser un matemàtic anglès del.
Nou!!: Probabilitat і Roger Cotes · Veure més »
Símbol
Portar cintes de diversos colors és una acció simbòlica que mostra suport per a determinades campanyes Un símbol és una representació d'una idea, de manera que aquesta pugui ser percebuda per algun dels sentits; és una realitat que n'evoca d'altres en la nostra ment mitjançant algun procediment d'analogia.
Nou!!: Probabilitat і Símbol · Veure més »
Segle XVI
El segle XVI és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1501 i 1600.
Nou!!: Probabilitat і Segle XVI · Veure més »
Sistema complex
Compendi de conceptes relacionats amb els sistemes complexos Un sistema complex, especialment en matemàtica, és un sistema compost per parts interconnectades que com una totalitat mostren una o més propietats que no són òbvies des de les propietats de les parts individuals.
Nou!!: Probabilitat і Sistema complex · Veure més »
Subconjunt
Exemple gràfic, A⊆B. Un subconjunt és un conjunt format per elements d'un altre conjunt.
Nou!!: Probabilitat і Subconjunt · Veure més »
Succés
Diagrama d'un succés A en un espai mostral B Un succés o esdeveniment, en estadística, és qualsevol dels tipus de resultat que hom pot considerar en una experiència aleatòria.
Nou!!: Probabilitat і Succés · Veure més »
Successió (matemàtiques)
Gràfica d'una successió convergent.En matemàtiques, una successió o seqüència és una llista ordenada d'objectes.
Nou!!: Probabilitat і Successió (matemàtiques) · Veure més »
Teologia moral
La teologia moral és el mandat i el compliment de la veu de la consciència en el cor de cada ésser humà, de la inspiració de la naturalesa i, en definitiva (per als creients),Aquesta frase no té sentit per als no creients de la veu de Déu que és la Llei divina que fa que la relació entre les persones humanes sigui la millor (per als creients) "per assolir la glòria de Déu".
Nou!!: Probabilitat і Teologia moral · Veure més »
Teorema
editor.
Nou!!: Probabilitat і Teorema · Veure més »
Teorema de Bayes
Un rètol de neó, que mostra l'enunciat del teorema de Bayes En la teoria de probabilitat, el teorema de Bayes és una proposició plantejada pel filòsof anglès Thomas Bayes el 1763 que expressa la probabilitat condicional d'un esdeveniment aleatori A donat B en termes de distribució de probabilitat condicional de l'esdeveniment B donat A i la distribució de probabilitat marginal de l'esdeveniment A. En termes més generals, el teorema de Bayes és de gran rellevància perquè vincula probabilitat de l'esdeveniment A donat B amb la probabilitat de B donat A. Per exemple, sabent la probabilitat de tenir un maldecap si es té la grip, es podria saber (si es disposa d'algunes dades addicionals) la probabilitat de tenir la grip si es té un maldecap.
Nou!!: Probabilitat і Teorema de Bayes · Veure més »
Teorema del límit central
En matemàtiques, el Teorema del límit central (o Teorema central del límit) diu que la distribució de la suma estandarditzada de variables aleatòries independents amb variància finita tendeix a una distribució normal estàndard quan el nombre de termes de la suma creix indefinidament.
Nou!!: Probabilitat і Teorema del límit central · Veure més »
Teoria de la informació
La teoria de la informació estudia la quantificació, l'emmagatzamatge i la comunicació de la informació.
Nou!!: Probabilitat і Teoria de la informació · Veure més »
Teoria de la mesura
De manera informal es pot dir que una mesura és una aplicació que fa correspondre els conjunts amb nombres positius que representen la seva grandària. Això ho fa de tal manera que, si un conjunt A és subconjunt d'un altre B, a A li fa correspondre un nombre més petit que a B. En matemàtiques el concepte de mesura generalitza nocions com ara "longitud", "àrea", i "volum" (tot i que no totes les aplicacions de les mesures tenen a veure amb mides físiques).
Nou!!: Probabilitat і Teoria de la mesura · Veure més »
Teoria de la probabilitat
La teoria de la probabilitat és la teoria matemàtica que modela els fenòmens aleatoris.
Nou!!: Probabilitat і Teoria de la probabilitat · Veure més »
Thomas Simpson
Thomas Simpson (20 d'agost de 1710, Market Bosworth, Leicestershire, Anglaterra, Regne Unit - 14 de maig de 1761) va ser un inventor i matemàtic anglès.
Nou!!: Probabilitat і Thomas Simpson · Veure més »
U (nombre)
El nombre u és el nombre natural que segueix el zero i precedeix el dos.
Nou!!: Probabilitat і U (nombre) · Veure més »
Variable aleatòria
A l'estudi de molts experiments aleatoris molt sovint no ens interessa el resultat que s'obté sinó alguna quantitat numèrica relacionada amb ell.
Nou!!: Probabilitat і Variable aleatòria · Veure més »
Variància
Exemple de mostres de dues poblacions amb la mateixa mitjana però diferent variància. La població blava té una variància més gran que la població vermella. En teoria de probabilitat, la variància d'una variable aleatòria és una mesura de la dispersió d'una variable aleatòria X respecte de la seva mitjana E. Es defineix com l'esperança de \left (X - E \right)^2, això és V(X).
Nou!!: Probabilitat і Variància · Veure més »
Wolfgang Döblin
va ser un matemàtic francès d'origen alemany.
Nou!!: Probabilitat і Wolfgang Döblin · Veure més »
Xinxeta
Xinxeta. Una xinxeta o tatxeta és un accessori de despatx molt comú que consisteix en una mena de clau, generalment metàl·lic, amb una cabota circular i una punxa al centre, que es fixa a una paret o un tauler amb la sola força del polze.
Nou!!: Probabilitat і Xinxeta · Veure més »
Zero
El zero és tant un nombre com un numeral, que segueix el menys u i precedeix l'u.
Nou!!: Probabilitat і Zero · Veure més »
