Accés més ràpid que el navegador!
83 les relacions: Aiguamolls de Pinsk, Andreu II d'Hongria, Antic eslau oriental, Švarnas, Àustria, Bârlad, Belarús, Belz, Boiar, Buh Meridional, Casa d'Anjou-Sicília, Casimir III, Conrad I de Masòvia, Daniel de Galítsia, Dinastia Árpád, Dinastia Piast, Dinastia ruríkida, Duc, Eduvigis de Polònia, Església Ortodoxa, Estat de l'Orde Teutònic, Galítsia, Gediminas, Gran Ducat de Lituània, Hongria, Horda d'Or, Hrívnia, Imperi Romà d'Orient, Kíiv, Leszek I el Blanc, Lituània, Liubartas, Llatí, Lluís I d'Hongria, Lutsk, Lviv, Mar Bàltica, Mar Negra, Maria I d'Hongria, Maria Teresa I d'Àustria, Moldàvia, Monarca, Monarquia, Mstislav Mstislàvitx, Piatra Neamț, Podíl·lia, Polònia, Polonès, Príncep, Principat de Moldàvia, ..., Regne d'Hongria, Regne de Polònia, Repartiment de Polònia, República de Moldàvia, Rus, Rus de Kíev, Rutè, Rutènia, Sacre Imperi Romanogermànic, Suzerania, Ucraïna, Ucraïnès, Unió de Lublin, Vístula, Voivoda, Voivodat de Podlàquia, Volínia, Volodímir (ciutat), 1205, 1215, 1219, 1221, 1237, 1245, 1253, 1256, 1340, 1349, 1352, 1359, 1569, 1772, 19 de juny. Ampliar l'índex (33 més) »
Aiguamolls de Pinsk
Els aiguamolls de Pinsk (Пінскія балоты), també coneguts com a Pripiàskia baloti o aiguamolls de Pripet (Прыпяцкія балоты) i aiguamolls de Rokitno, són una gran regió natural d'aiguamolls al llarg del riu Prípiat i els seus tributaris, des de Brest (oest) a Mahilioŭ (nord-est) i Kíev (sud-est).
Nou!!: Principat de Galítsia-Volínia і Aiguamolls de Pinsk · Veure més »
Andreu II d'Hongria
Andreu II d'Hongria (c. 1175 - 26 d'octubre de 1235) (en hongarès II. Andras), rei d'Hongria i de Croàcia entre 1205 i 1235 i del Regne de Galítsia i Lodomèria.
Nou!!: Principat de Galítsia-Volínia і Andreu II d'Hongria · Veure més »
Antic eslau oriental
Lantic eslau oriental fou la llengua parlada pels eslaus orientals durant el període comprès entre aproximadament els segles als segles - XIX a la Rus de Kíev i als estats que es va desenvolupar després del col·lapse de la Rus de Kíev.
Nou!!: Principat de Galítsia-Volínia і Antic eslau oriental · Veure més »
Švarnas
Švarnas (lituà) o Xvarn (Шварн) fou Gran Duc de Lituània de 1265 a 1269.
Nou!!: Principat de Galítsia-Volínia і Švarnas · Veure més »
Àustria
Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.
Nou!!: Principat de Galítsia-Volínia і Àustria · Veure més »
Bârlad
Bârlad és una ciutat amb estatus de ''municipiu'' que està situada en el districte de Vaslui, Moldàvia (Romania).
Nou!!: Principat de Galítsia-Volínia і Bârlad · Veure més »
Belarús
Belarús (belarús: Беларусь, Bielarús), oficialment República de Belarús i anteriorment Bielorússia, és un estat sense litoral de l'Europa de l'Est.
Nou!!: Principat de Galítsia-Volínia і Belarús · Veure més »
Belz
Belz (en hebreu: בעלז) és una dinastia hassídica que va ser fundada en el poble de Belz a Ucraïna, prop de la frontera polonesa, en un territori que antigament havia format part de la Corona del Regne de Polònia.
Nou!!: Principat de Galítsia-Volínia і Belz · Veure més »
Boiar
XVII Boiars russos Boiar (en rus: боя́рин (sing.) i боя́ре (pl.)) és el títol dels nobles terratinents eslaus, que s'empra sobretot en l'àmbit rus, serbi, búlgar i romanès (inclosa Moldàvia).
Nou!!: Principat de Galítsia-Volínia і Boiar · Veure més »
Buh Meridional
Mapa del Buh Meridional (en lituà) Mapa dels rius d'Ucraïna (en alemany) La confluència del riu Inhul amb el '''Buh Meridional''' a Mikolaiv, óblast de Mikolaiv, vista aèria des de 10 km. El Buh Meridional o Hípanis (ucraïnès: Півде́нний Буг, Pivdennyi Buh, a vegades Бог, Boh, o Півде́нний Бог, Pivdennyi Boh; turc: Aksu; grec antic: Hypanis) és un riu d'Ucraïna.
Nou!!: Principat de Galítsia-Volínia і Buh Meridional · Veure més »
Casa d'Anjou-Sicília
La Primera Dinastia Capet d'Anjou-Sicília, també anomenada Dinastia Capeta d'Anjou o Segona dinastia Angevina fou un branca menor de la Dinastia Capet.
Nou!!: Principat de Galítsia-Volínia і Casa d'Anjou-Sicília · Veure més »
Casimir III
Casimir III o Casimir el Gran —Kazimierz Wielki — 1310 - 1370) fou rei de Polònia (1333-1370), era fill del rei Ladislau I el Breu i de Jadwiga de Gniezno i la Gran Polònia. Casimir és l'únic rei polonès dels dos que el reberen que ha mantingut el títol de "Gran" en la història polonesa (Boleslau I de Polònia també havia estat anomenat el Gran). Quan rebé la corona, els seus súbdits no reconeixien el seu títol anomenant-lo "rei de Cracòvia". Quan ell arribà, l'economia s'empitjorà per culpa de la guerra i el país s'anava despoblant. A la seva mort, deixava un país doblat en mida (principalment a través de l'addició de la Ucraïna d'avui, en aquell temps el Ducat d'Halicz), pròsper, ric i amb grans perspectives pel futur. Encara que se'l descriu com a rei pacífic als llibres infantils, de fet lluità victoriós en moltes guerres i estava a punt per començar-ne d'altres quan es va morir. Entre 1340 i 1352 es van lliurar diverses guerres per la successió Galítsia-Volínia. Després que Bolesław Jerzy de Mazovia fos enverinat pels nobles rutens locals el 1340, tant Casimir III de Polònia i Gediminas, el gran duc de Lituània van reclamar el regne. Després d'un conflicte prolongat, Galítsia-Volínia es va dividir entre Polònia (Galítsia) i Lituània (Volínia) i en 1352 Casimir III el Gran obté Galítsia (amb Lviv, Hàlitx, Chełm, Lutsk i Belz), Podíl·lia i una part de Volínia, i la resta de Volínia, incloent Kiev, i Podlàquia esdevenen lituanes, i els governants lituans van assumir llavors el títol sobre Rutenia. Rutènia va deixar d'existir com a estat independent. Nascut a Kowal, Casimir el Gran es casava primer amb Aldona de Lituània, la filla de Gediminas de Lituània. Després es casava amb Adelaida de Hessen, sent el començament de la seva carrera de marit bígam. Es divorciava d'Adelaida el 1356, es casava amb Cristina, es divorciava, i en quart lloc (quan com a mínim Adelaida i possiblement també Cristina encara eren vives) el 1365 es casava amb Jadwiga de Glogow i Sagan. Les seves filles foren Cunegunda (1357), que es casava amb Lluís VI el Romà, fill de Lluís IV de Baviera, i Elisabet, que es casava amb el Duc de Pomerània Bogislau V. Les seves tres filles amb la seva quarta muller eren molt joves i de legitimitat dubtosa a causa de la bigàmia del seu pare. Per una desafortunada casualitat estadística, els 5 nens que engendrava amb la seva primera i quarta muller eren filles, i així era incapaç de produir un hereu mascle legítim al seu tron. Quan Casimir, l'últim rei de la dinastia Piast de Polònia, moria el 1370, el seu nebot el rei Lluís I d'Hongria el succeïa convertint-se en rei de Polònia en la unió personal amb Hongria.
Nou!!: Principat de Galítsia-Volínia і Casimir III · Veure més »
Conrad I de Masòvia
Conrad I de Masòvia (en polonès Konrad I Mazowiecki; 1187/1188 - 31 d'agost de 1247), de la dinastia Piast.
Nou!!: Principat de Galítsia-Volínia і Conrad I de Masòvia · Veure més »
Daniel de Galítsia
Daniel de Galítsia (1201, Gàlitx - 1254, Chełm) (en ucraïnès Данило I Галицький) fou un rei de Galítsia del 1205 al 1255, de Przemyśl el 1211 i de Volodímir del 1212 al 1231.
Nou!!: Principat de Galítsia-Volínia і Daniel de Galítsia · Veure més »
Dinastia Árpád
La dinastia Árpád és la primera que regnà a Hongria del 896 al 1301, segons el nom del seu primer duc, Árpád d'Hongria, que regnà del 896 al 907.
Nou!!: Principat de Galítsia-Volínia і Dinastia Árpád · Veure més »
Dinastia Piast
La dinastia Piast és una descendència de reis i de ducs que van governar Polònia des de la seva aparició en tant que Estat independent fins al 1370.
Nou!!: Principat de Galítsia-Volínia і Dinastia Piast · Veure més »
Dinastia ruríkida
La dinastia Rúrik, ruríkida o dels ruríkides (belarús: Ру́рыкавічы, romanitzat: Ryurykavichy; rus: Рю́риковичи, romanitzat: Ryúrikovichi, IPA:; ucraïnès: Рю́риковичі, romanitzat: Riurykovychi; literalment "fills/descendents de Rúrik") fou una dinastia fundada pel príncep dels varegs Rúrik, que es va establir a Nóvgorod cap a l'any 862 d.C. Els ruríkides van ser la dinastia governant de la Rus de Kíev (després de la conquesta de Kíev per Oleg de Nóvgorod el 882) abans que es desintegrés definitivament a mitjan, així com els successors dels principats de Rus i les repúbliques de Rus de Nóvgorod, Pskov, Vladímir-Súzdal, Riazan, Smolensk, Galítsia-Volínia (després del 1199), Txernígov i el Gran Ducat de Moscou (des del 1263).
Nou!!: Principat de Galítsia-Volínia і Dinastia ruríkida · Veure més »
Duc
Duc és un títol nobiliari, generalment el de rang superior, per damunt del marquès; a Rússia el príncep també es deia duc.
Nou!!: Principat de Galítsia-Volínia і Duc · Veure més »
Eduvigis de Polònia
va ser reina titular de Polònia des de 1384 fins a la seva mort.
Nou!!: Principat de Galítsia-Volínia і Eduvigis de Polònia · Veure més »
Església Ortodoxa
LEsglésia Ortodoxa o, oficialment, Església Catòlica Ortodoxa és la segona església cristiana en nombre de fidels.
Nou!!: Principat de Galítsia-Volínia і Església Ortodoxa · Veure més »
Estat de l'Orde Teutònic
LEstat de l'Orde Teutònic (Deutschordensland, també Estat monàstic dels Cavallers Teutònics o Ordensstaat, «Estat de l'Orde»), es va formar el 1224 durant les Croades bàltiques, quan els cavallers de l'Orde Teutònic van conquistar als pagans proïssos (Prutenii o prussians).
Nou!!: Principat de Galítsia-Volínia і Estat de l'Orde Teutònic · Veure més »
Galítsia
200x200px 241x241px 200x200px Galítsia o Halitxinà / Halytxynà és una regió històrica de l'Europa Central, avui dividida entre Polònia i Ucraïna.
Nou!!: Principat de Galítsia-Volínia і Galítsia · Veure més »
Gediminas
Litas commemorativa dedicada a Gedimin Gedimin (ca. 1275 - hivern de 1341) va ser un governant medieval del Gran Ducat de Lituània des de 1316 a 1341, el que significava governar sobre els lituans i sobre una gran part de l'estat de Rus de Kíev.
Nou!!: Principat de Galítsia-Volínia і Gediminas · Veure més »
Gran Ducat de Lituània
El Gran Ducat de Lituània va ser un estat de l'Europa central i oriental del i fins al 1795.
Nou!!: Principat de Galítsia-Volínia і Gran Ducat de Lituània · Veure més »
Hongria
Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.
Nou!!: Principat de Galítsia-Volínia і Hongria · Veure més »
Horda d'Or
L'Horda d'Or (Золотая Орда, Zolotaia Orda) va ser un kanat mongol fundat per Batu el 1237.
Nou!!: Principat de Galítsia-Volínia і Horda d'Or · Veure més »
Hrívnia
La hrívnia (en ucraïnès гривня) és la moneda d'Ucraïna.
Nou!!: Principat de Galítsia-Volínia і Hrívnia · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Principat de Galítsia-Volínia і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Kíiv
Kíiv (en ucraïnès Київ) o Kíev (per la seva denominació històrica en rus, Ки́ев) és la capital i la ciutat més poblada d'Ucraïna.
Nou!!: Principat de Galítsia-Volínia і Kíiv · Veure més »
Leszek I el Blanc
Leszek I el Blanc - Leszek Biały en polonès - (vers 1186 - 1227) fou duc de Cracòvia (1194-1198, 1202-1210, i a partir de 1211), duc de Sandomierz (1194-1227), duc de Masòvia (1194-1200) i duc de Cuiàvia (1199-1200).
Nou!!: Principat de Galítsia-Volínia і Leszek I el Blanc · Veure més »
Lituània
Lituània és un estat d'Europa, i el més al sud dels estats bàltics.
Nou!!: Principat de Galítsia-Volínia і Lituània · Veure més »
Liubartas
Castell de Lutsk, Ucraïna, construït per Liubartas i millorat per Vytautas. Durant el govern lituà la ciutat començà a prosperar Liubartas (també Lubart, Lubko, batejat Dmitri; mort el 1384) fou el governant del Principat de Galítsia-Volínia, a l'actual Ucraïna.
Nou!!: Principat de Galítsia-Volínia і Liubartas · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Principat de Galítsia-Volínia і Llatí · Veure més »
Lluís I d'Hongria
Lluís I d'Hongria (en hongarès I. Lajos), conegut com a Lluís el Gran (Nagy), va regnar com a rei d'Hongria des de 1342, i de Polònia des de 1370.
Nou!!: Principat de Galítsia-Volínia і Lluís I d'Hongria · Veure més »
Lutsk
Lutsk (en ucraïnès Луцьк, en rus Луцк, en polonès Łuck) és el centre administratiu de l'óblast de Volínia, a Ucraïna.
Nou!!: Principat de Galítsia-Volínia і Lutsk · Veure més »
Lviv
Lviv (en ucraïnès: Львів, transcrit: Lviv (nom oficial); en ídix: לעמבערג, Lemberyk; en belarús: Львоў, Lvou; en polonès: Lwów; en armeni: Լեհ, Leh; en rus: Львов, Lvov; en alemany: Lemberg; en llatí: Leopolis) és la capital de la província o óblast de Lviv a l'oest d'Ucraïna, i de la regió històrica de Halytxynà (Galítsia).
Nou!!: Principat de Galítsia-Volínia і Lviv · Veure més »
Mar Bàltica
La mar Bàltica, o el mar Bàltic, és una mar del nord d'Europa, oberta a la mar del Nord i, finalment, a l'oceà Atlàntic a través dels estrets de Kattegat i Skagerrak.
Nou!!: Principat de Galítsia-Volínia і Mar Bàltica · Veure més »
Mar Negra
La mar Negra (o mar Negre; vegeu la secció sobre el nom), a l'antiguitat anomenada Pont Euxí (Euxinus Pontus), és una mar continental situada entre Europa i Àsia que comunica amb la mar Mediterrània (a través de la mar de Màrmara) pel Bòsfor, i amb la mar d'Azov per l'estret de Kertx.
Nou!!: Principat de Galítsia-Volínia і Mar Negra · Veure més »
Maria I d'Hongria
Maria I d'Hongria (vers 1371-1395) va ser la reina d'Hongria des de 1382 fins a la seva mort.
Nou!!: Principat de Galítsia-Volínia і Maria I d'Hongria · Veure més »
Maria Teresa I d'Àustria
Maria Teresa I d'Àustria (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic 1717 - íd. 1780) fou una arxiduquessa d'Àustria que alhora fou duquessa de Milà, reina d'Hongria i Bohèmia (1740-1780), gran duquessa consort de la Toscana i emperadriu consort del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Principat de Galítsia-Volínia і Maria Teresa I d'Àustria · Veure més »
Moldàvia
Mapa on es representa Romania sense Moldàvia (en blau) i el territori de l'antic principat de Moldàvia (en groc), que sobrepassava les fronteres de l'actual estat romanès Moldàvia (en moldau: Moldova) és una regió geogràfica i històrica que correspon aproximadament al territori del principat històric del mateix nom.
Nou!!: Principat de Galítsia-Volínia і Moldàvia · Veure més »
Monarca
Un monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funció per herència i l'exercirà de per vida o fins a l'abdicació.
Nou!!: Principat de Galítsia-Volínia і Monarca · Veure més »
Monarquia
Cristià IV de Dinamarca, avui dia és al Palau de Rosenborg de Copenhaguen. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.
Nou!!: Principat de Galítsia-Volínia і Monarquia · Veure més »
Mstislav Mstislàvitx
Mstislav Mstislàvitx Udanti; El Temerari (Мстисла́в Мстисла́вич Уда́тный; Удало́й, fou un dels prínceps més populars del regne de la Rus de Kíev les dècades anteriors a la invasió mongola de Rússia. Fou l'avi matern del príncep Lev I de Galítsia Fill de Mstislav Rostislàvitx ("El Valent"), de Smolensk i d'una princesa de Riazan, la seva actuació en les guerres contra els kiptxaks del 1193 i del 1203 van proporcionar-li una gran fama dins del regne de Kiev. Poc després de les guerres, es casà amb la filla del kan dels cumans, Kotian. En 1209 és esmentat com a governant de Torópets. Un any després va prendre el tron de Nóvgorod, en derrotar els homes del príncep Sviatoslav Vsèvolodovitx (el mateix Sviatoslav va ser detingut al palau de l'arquebisbe de Nóvgorod) De camí cap a Nóvgorod, Mstislav va lliurar la important ciutat de Torjok del setge que duia a terme Vsèvolod III de Vladímir. Va liderar dues exitoses campanyes a Nóvgorod contra els txuds el 1212 i 1214. El 1215, va expulsar Vsèvolod IV de Kíev i va posar el seu oncle Mstislav Romànovitx al tron. El 1216, liderà una coalició de prínceps russos contra el Principat de Vladímir-Súzdal, i els derrotà a la Batalla de Lipitsa derrocant Yaroslav II de Vladímir, va col·locar el seu aliat Constantí de Rostov i va casar la seva pròpia filla amb Iaroslav II de Vladímir. Després de la victòria, es va retirar a Torjok i es dedicà a fortificar la ciutat. Els seus enemics van aconseguir arrabassar-li el títol de príncep de Nóvgorod, la qual cosa provocà que Mstilav hagués de fugir del nord de Rússia. El 1219 va firmar un tractat de pau amb el seu rival, el príncep Daniel de Galítsia, el qual, a més, es va comprometre amb una de les filles de Mstilav, Ana. El 1223 es va unir a una coalició de prínceps russos i els polovtsos contra la invasió mongola. L'aliança va ser derrotada a la Batalla del riu Kalka i Mstilav aconseguí fugir de la batalla i sobreviure. Regnà com a príncep de Hàlitx fins al 1227, quan les intrigues polítiques dels boiars el van obligar a cedir el principat al seu gendre Andreu II d'Hongria. Finalment es retirà a la ciutat de Tórtxesk fins a la seva mort l'any 1228.
Nou!!: Principat de Galítsia-Volínia і Mstislav Mstislàvitx · Veure més »
Piatra Neamț
Piatra Neamț (en alemany, Kreuzburg an der Bistritz; en hongarès, Karácsonkõ) és una ciutat de Romania, capital de la regió de desenvolupament del Nord-est i de la província de Neamţ, a la regió històrica de Moldàvia.
Nou!!: Principat de Galítsia-Volínia і Piatra Neamț · Veure més »
Podíl·lia
Podíl·lia o Podòlia (en ucraïnès: Поділля, Podillya, en polonès: Podole) és una regió d'Europa Oriental que es troba actualment en la zona centreocidental i sud-occidental d'Ucraïna i que en línies generals correspon amb les actuals óblasti de Khmelnitski, Ternòpil i Vínnitsia.
Nou!!: Principat de Galítsia-Volínia і Podíl·lia · Veure més »
Polònia
Polònia, oficialment República de Polònia, és un estat de l'Europa central.
Nou!!: Principat de Galítsia-Volínia і Polònia · Veure més »
Polonès
El polonès o polonés és una llengua eslava occidental del grup de les llengües lequítiques, que es parla a Polònia, on és oficial.
Nou!!: Principat de Galítsia-Volínia і Polonès · Veure més »
Príncep
Una princesa o príncep és un membre de la família regnant, normalment el fill del rei.
Nou!!: Principat de Galítsia-Volínia і Príncep · Veure més »
Principat de Moldàvia
El Principat de Moldàvia (en romanès Principatul Moldovei) va ser un principat medieval europeu, en el terreny entre els Carpats orientals i el riu Dnièster.
Nou!!: Principat de Galítsia-Volínia і Principat de Moldàvia · Veure més »
Regne d'Hongria
El Regne d'Hongria emergí l'any 1000, quan el Principat d'Hongria, fundat el 896, va ser reconegut com a regne.
Nou!!: Principat de Galítsia-Volínia і Regne d'Hongria · Veure més »
Regne de Polònia
El Regne de Polònia va ser un estat d'Europa oriental creat el 1025 amb la coronació de Boleslau I com a rei de Polònia en el territori que abans havia estat el Ducat de Polònia.
Nou!!: Principat de Galítsia-Volínia і Regne de Polònia · Veure més »
Repartiment de Polònia
Abans del repartiment, la confederació lituano-polonesa en el seu moment de major expansió (en rosa pàl·lid, els territoris perduts ja el segle XVII). El terme repartiment de Polònia designa el seguit de tres annexions successives del territori de la República de les Dues Nacions (Polònia i Lituània) cap al final del (1772, 1793 i 1795) en benefici de l'Imperi Rus, el regne de Prússia i l'Arxiducat d'Àustria.
Nou!!: Principat de Galítsia-Volínia і Repartiment de Polònia · Veure més »
República de Moldàvia
La República de Moldàvia (Republica Moldova en romanès) és un estat sense sortida al mar de l'Europa de l'Est, que limita amb Romania per l'oest i amb Ucraïna pel nord, l'est i el sud.
Nou!!: Principat de Galítsia-Volínia і República de Moldàvia · Veure més »
Rus
El rus és la llengua eslava més parlada.
Nou!!: Principat de Galítsia-Volínia і Rus · Veure més »
Rus de Kíev
XI La Rus de KíevLes fonts medievals es refereixen a aquest Estat com Rus 'o la Terra de la Rus.
Nou!!: Principat de Galítsia-Volínia і Rus de Kíev · Veure més »
Rutè
El rutè, ruté o rúsyn (noms sovint confosos amb la família lingüística del rutè antic) forma part de les llengües eslaves orientals, com el rus, l'ucraïnès i el belarús.
Nou!!: Principat de Galítsia-Volínia і Rutè · Veure més »
Rutènia
Rutènia Rutènia és un territori de l'est d'Europa que fou habitat pels pobles eslaus orientals, i també pels diversos estats que hi van existir en el passat.
Nou!!: Principat de Galítsia-Volínia і Rutènia · Veure més »
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Nou!!: Principat de Galítsia-Volínia і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Suzerania
La suzerania era una situació en la qual una regió o un poble donava tribut a una entitat més poderosa que permetia al tributari una autonomia domèstica limitada però administrant les seves relacions internacionals.
Nou!!: Principat de Galítsia-Volínia і Suzerania · Veure més »
Ucraïna
Ucraïna (en ucraïnès: Україна; TR: Ukraïna) és un estat de l'Europa de l'Est.
Nou!!: Principat de Galítsia-Volínia і Ucraïna · Veure més »
Ucraïnès
Lucraïnès o ucraïnés és una de les llengües eslaves de la branca oriental, parlat per uns 40 milions de persones.
Nou!!: Principat de Galítsia-Volínia і Ucraïnès · Veure més »
Unió de Lublin
Mapa de la Unió La Unió de Lublin (En polonès: Unia lubelska; en lituà: Liublino unija; en ucraïnès: Люблінська унія; en belarús: Люблінская унія) Es va signar l'1 de juliol de 1569, a Lublin, Polònia, i va crear un sol estat, la Mancomunitat de Polònia-Lituània.
Nou!!: Principat de Galítsia-Volínia і Unió de Lublin · Veure més »
Vístula
El Vístula al seu pas per Wawel, a Cracòvia El Vístula (en polonès: Wisła) és un dels principals rius de l'Europa oriental, el més llarg dels que desemboquen al mar Bàltic i el més important de Polònia, per on discorre íntegrament.
Nou!!: Principat de Galítsia-Volínia і Vístula · Veure més »
Voivoda
Armadura d'un voivoda Un voivoda és un títol eslau, que originalment identificava el comandant suprem d'una força militar, i que gradualment va canviar per designar el càrrec de governador d'un territori, els voivodats.
Nou!!: Principat de Galítsia-Volínia і Voivoda · Veure més »
Voivodat de Podlàquia
Podlàquia (en polonès Podlasie) és un dels 16 voivodats que conformen Polònia, segons la divisió administrativa del 1998.
Nou!!: Principat de Galítsia-Volínia і Voivodat de Podlàquia · Veure més »
Volínia
El Castell de Lutsk, seu dels prínceps medievals de Volínia. Volínia o Volín (en ucraïnès: Воли́нь, Volín) comprèn la històrica regió de l'oest d'Ucraïna localitzada entre els rius Prípiat i Buh Occidental, forma part de la regió històrica ucraïnesa de la Políssia (Полісся).
Nou!!: Principat de Galítsia-Volínia і Volínia · Veure més »
Volodímir (ciutat)
Volodímir (Володимир, polonès Włodzimierz, Влади́мир Vladímir, llatí Lodomeria) és una ciutat d'importància regional situada a l'óblast de Volínia, al nord-oest d'Ucraïna.
Nou!!: Principat de Galítsia-Volínia і Volodímir (ciutat) · Veure més »
1205
Sense descripció.
Nou!!: Principat de Galítsia-Volínia і 1205 · Veure més »
1215
Sense descripció.
Nou!!: Principat de Galítsia-Volínia і 1215 · Veure més »
1219
Sense descripció.
Nou!!: Principat de Galítsia-Volínia і 1219 · Veure més »
1221
Sense descripció.
Nou!!: Principat de Galítsia-Volínia і 1221 · Veure més »
1237
El 1237 (MCCXXXVII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Principat de Galítsia-Volínia і 1237 · Veure més »
1245
Sense descripció.
Nou!!: Principat de Galítsia-Volínia і 1245 · Veure més »
1253
Sense descripció.
Nou!!: Principat de Galítsia-Volínia і 1253 · Veure més »
1256
Sense descripció.
Nou!!: Principat de Galítsia-Volínia і 1256 · Veure més »
1340
Una miniatura de la batalla de les '' Cròniques de Jean Froissart''.
Nou!!: Principat de Galítsia-Volínia і 1340 · Veure més »
1349
;Països Catalans.
Nou!!: Principat de Galítsia-Volínia і 1349 · Veure més »
1352
Sense descripció.
Nou!!: Principat de Galítsia-Volínia і 1352 · Veure més »
1359
Sense descripció.
Nou!!: Principat de Galítsia-Volínia і 1359 · Veure més »
1569
Sense descripció.
Nou!!: Principat de Galítsia-Volínia і 1569 · Veure més »
1772
Sense descripció.
Nou!!: Principat de Galítsia-Volínia і 1772 · Veure més »
19 de juny
El 19 de juny és el cent setantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Principat de Galítsia-Volínia і 19 de juny · Veure més »
