Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Principat de Catalunya і Reial Audiència de Catalunya (borbònica)
Principat de Catalunya і Reial Audiència de Catalunya (borbònica) tenen 14 coses en comú (en Uniopèdia): Absolutisme, Catalunya, Corregiment, Decrets de Nova Planta, Diputació del General de Catalunya, Felip V d'Espanya, Ferran el Catòlic, Monarquia Absoluta Borbònica, Regnat d'Isabel II d'Espanya, Regne d'Aragó, Regne de València, Reial Audiència de Catalunya, Vall d'Aran, Vegueria.
Absolutisme
Labsolutisme fou una filosofia política característica de l'Europa d'època moderna, que propugnava que la monarquia havia de tenir un poder absolut, és a dir sense límits i sense compartir-lo, i per això anomenaren aquesta forma de govern com a monarquia absoluta.
Absolutisme і Principat de Catalunya · Absolutisme і Reial Audiència de Catalunya (borbònica) ·
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Catalunya і Principat de Catalunya · Catalunya і Reial Audiència de Catalunya (borbònica) ·
Corregiment
Un corregiment era, primigèniament, una demarcació administrativa del regne de Castella, a càrrec d'un corregidor i d'un tinent de corregidor.
Corregiment і Principat de Catalunya · Corregiment і Reial Audiència de Catalunya (borbònica) ·
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.
Decrets de Nova Planta і Principat de Catalunya · Decrets de Nova Planta і Reial Audiència de Catalunya (borbònica) ·
Diputació del General de Catalunya
La Diputació del General del Principat de Catalunya era un òrgan del Principat de Catalunya que vetllava pel compliment de les constitucions i altres lleis catalanes.
Diputació del General de Catalunya і Principat de Catalunya · Diputació del General de Catalunya і Reial Audiència de Catalunya (borbònica) ·
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Felip V d'Espanya і Principat de Catalunya · Felip V d'Espanya і Reial Audiència de Catalunya (borbònica) ·
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Ferran el Catòlic і Principat de Catalunya · Ferran el Catòlic і Reial Audiència de Catalunya (borbònica) ·
Monarquia Absoluta Borbònica
La Monarquia Absoluta Borbònica fou la monarquia absoluta establerta a Espanya sota el domini de la dinastia borbònica des de la fi de la Guerra de Successió Espanyola fins al regnat de Ferran VII d'Espanya el 1833.
Monarquia Absoluta Borbònica і Principat de Catalunya · Monarquia Absoluta Borbònica і Reial Audiència de Catalunya (borbònica) ·
Regnat d'Isabel II d'Espanya
El regnat d'Isabel II d'Espanya és el període de la història d'Espanya en que l'estat es constitueix com una monarquia constitucional després de la mort de Ferran VII de Castella el 1833 i la promulgació de la Constitució espanyola de 1837.
Principat de Catalunya і Regnat d'Isabel II d'Espanya · Regnat d'Isabel II d'Espanya і Reial Audiència de Catalunya (borbònica) ·
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Principat de Catalunya і Regne d'Aragó · Regne d'Aragó і Reial Audiència de Catalunya (borbònica) ·
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Principat de Catalunya і Regne de València · Regne de València і Reial Audiència de Catalunya (borbònica) ·
Reial Audiència de Catalunya
La Reial Audiència i Reial Consell de Catalunya, o també Reial Senat de Catalunya, fou el màxim òrgan col·legiat d'administració de justícia i govern al Principat i els Comtats de Rosselló i Cerdanya que exercia el poder judicial en nom del rei.
Principat de Catalunya і Reial Audiència de Catalunya · Reial Audiència de Catalunya і Reial Audiència de Catalunya (borbònica) ·
Vall d'Aran
Municipis de la Vall d'Aran Els sis terçons, que aquí es representen superposats als límits municipals, formen la divisió territorial tradicional de la vall i són també les circumscripcions electorals del Consell General. La Vall d'Aran o Aran, de vegades anomenada pel seu topònim oficial Val d'Aran (en aranès, que amb l'article seria era Val d'Aran; en altres modalitats de l'occità es diu Vath d'Aran o Vau d'Aran), en aranès, és una vall pirinenca i una comarca (parçan) situada al sud-est de la regió històrica i cultural de Gascunya, a la també regió històrica, encara més gran, d'Occitània.
Principat de Catalunya і Vall d'Aran · Reial Audiència de Catalunya (borbònica) і Vall d'Aran ·
Vegueria
230x230px Una vegueria és la divisió territorial de Catalunya que estableix l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, amb personalitat jurídica pròpia i amb dues funcions: el govern intermunicipal de cooperació local i l'organització dels serveis de la Generalitat de Catalunya.
Principat de Catalunya і Vegueria · Reial Audiència de Catalunya (borbònica) і Vegueria ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Principat de Catalunya і Reial Audiència de Catalunya (borbònica)
- Què tenen en comú Principat de Catalunya і Reial Audiència de Catalunya (borbònica)
- Semblances entre Principat de Catalunya і Reial Audiència de Catalunya (borbònica)
Comparació entre Principat de Catalunya і Reial Audiència de Catalunya (borbònica)
Principat de Catalunya té 202 relacions, mentre que Reial Audiència de Catalunya (borbònica) té 48. Com que tenen en comú 14, l'índex de Jaccard és 5.60% = 14 / (202 + 48).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Principat de Catalunya і Reial Audiència de Catalunya (borbònica). Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
