Primera partició de Polònia і Segona partició de Polònia

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Primera partició de Polònia і Segona partició de Polònia

Primera partició de Polònia vs. Segona partició de Polònia

Les terres arrabassades per les tres potències en la partició de Polònia República en els anys 1773-1789 com a protectorat de l'Imperi Rus ''La imatge d'Europa el 1772'', segons una vinyeta satírica britànica ''Le gâteau des rois'' – (al·legoria sobre la partició de Polònia, calcografia realitzada sobre la base dels dibuixos de Noël Le Mire Part del "pastís polonès" que correspongué a cadascun dels països implicats en la Primera partició La primera partició de Polònia (o de la República de les Dues Nacions) va tenir lloc el 1772. Polònia després de la Segona Partició (1793). Tractat de partició del 1793. La Segona partició de la Mancomunitat de Polònia i Lituània va ser la segona de les tres particions que va posar fi a l'existència de la Mancomunitat Polonesolituana el 1795.

Cambridge University Press

Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.

Cambridge University Press і Primera partició de Polònia · Cambridge University Press і Segona partició de Polònia · Veure més »

Caterina II de Rússia

, anomenada la Gran, Екатери́на II Алексе́евна Вели́кая, Iekaterina II Alekséievna Velíkaia, fou una princesa alemanya que esdevingué tsarina de Rússia per l'abdicació del seu marit, el tsar Pere III.

Caterina II de Rússia і Primera partició de Polònia · Caterina II de Rússia і Segona partició de Polònia · Veure més »

Confederació de Polònia i Lituània

La Confederació de Polònia i Lituània o República de les Dues Nacions, o també Corona de Polònia i Gran Ducat de Lituània, fou una república aristocràtica federal formada per la Corona del Regne de Polònia i el Gran Ducat de Lituània establerta el 1569 en virtut de la unió de Lublin.

Confederació de Polònia i Lituània і Primera partició de Polònia · Confederació de Polònia i Lituània і Segona partició de Polònia · Veure més »

Estanislau August Poniatowski

Estanislau August Poniatowski o Estanislau II August (en polonès: Stanisław August Poniatowski, nascut Stanisław Antoni Poniatowski) (Voŭčyn (Belarús), 17 de gener de 1732 – Sant Petersburg (Rússia), 12 de febrer de 1798) fou el darrer rei de Polònia i gran duc de Lituània (Confederació de Polònia i Lituània), del 25 de novembre de 1764 al 7 de gener de 1795.

Estanislau August Poniatowski і Primera partició de Polònia · Estanislau August Poniatowski і Segona partició de Polònia · Veure més »

Gdańsk

Gdańsk (en polonès; en caixubi Gduńsk, en alemany Danzig, en llatí Dantiscum) és la ciutat que allotja el port principal de Polònia.

Gdańsk і Primera partició de Polònia · Gdańsk і Segona partició de Polònia · Veure més »

Imperi Rus

LImperi Rus (Российская империя, transliteració: Rossískaia Impéria) fou un estat que va existir des del 1721 fins a la declaració de la república l'agost del 1917.

Imperi Rus і Primera partició de Polònia · Imperi Rus і Segona partició de Polònia · Veure més »

Repartiment de Polònia

Abans del repartiment, la confederació lituano-polonesa en el seu moment de major expansió (en rosa pàl·lid, els territoris perduts ja el segle XVII). El terme repartiment de Polònia designa el seguit de tres annexions successives del territori de la República de les Dues Nacions (Polònia i Lituània) cap al final del (1772, 1793 i 1795) en benefici de l'Imperi Rus, el regne de Prússia i l'Arxiducat d'Àustria.

Primera partició de Polònia і Repartiment de Polònia · Repartiment de Polònia і Segona partició de Polònia · Veure més »

Sejm

Sejm és el nom que designa la cambra baixa del parlament polonès, encara que en altres èpoques designava el parlament en el seu conjunt.

Primera partició de Polònia і Sejm · Segona partició de Polònia і Sejm · Veure més »

Suborn

Representació d'un suborn. El suborn (calc del castellà) o, més pròpiament, subornació és un delicte que consisteix en el fet que una autoritat o funcionari públic accepte o sol·licite un obsequi a canvi de realitzar o d'ometre un acte.

Primera partició de Polònia і Suborn · Segona partició de Polònia і Suborn · Veure més »

Szlachta

''Szlachcic'' del segle XVII Szlachta (IPA era el nom de la noblesa al Regne de Polònia i el Gran Ducat de Lituània. La unió de tots dos països va formar la Confederació de Polònia i Lituània. La szlachta va sorgir a l'Edat Mitjana la qual va existir a través del temps, inclosos el i principis del XX. Tradicionalment, els seus membres eren propietaris de les terres, en general en forma de latifundis. La szlachta va gaudir de substancials i quasi exclusius privilegis polítics fins al repartiment de Polònia ja quasi al. Les distincions de la noblesa van ser oficialment abolides per la Constitució de Polònia de març de 1921, encara que parcialment restablertes per la Constitució de 1935. Mentrestant la qualitat de membre de la szlachta roman estant reivindicada en alguns cercles de la societat polonesa, dins i fora del país. En dir d'autors com Piotr Paweł Bajer i Czesław Miłosz, la «noblesa» posseïa la seva pròpia cultura, la seva pròpia escala de valors i el seu propi estil de vida.«Sent tan nombrosa, el conjunt de les seves formes de ser i actuar van influir àmpliament a la resta de la societat que es va impregnar de moltes d'elles. Alguns aspectes de la seva influència cultural poden veure's també a la Polònia actual».

Primera partició de Polònia і Szlachta · Segona partició de Polònia і Szlachta · Veure més »

Toruń

Toruń (Thorn) és una ciutat situada al nord de Polònia, als marges del riu Vístula.

Primera partició de Polònia і Toruń · Segona partició de Polònia і Toruń · Veure més »