Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Pontils і Querol

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Pontils і Querol

Pontils vs. Querol

Pontils és un municipi de la comarca de la Conca de Barberà, que abans del 1995 rebia el nom de Santa Perpètua de Gaià, per un altre dels seus nuclis. Querol és un municipi de la comarca de l'Alt Camp, que s'estén al sector nord-oriental de la comarca, al límit amb la Conca de Barberà, l'Alt Penedès i Anoia, i s'estén en la seva major part a l'esquerra del Gaià, riu que travessa el territori de nord a sud.

Similituds entre Pontils і Querol

Pontils і Querol tenen 13 coses en comú (en Uniopèdia): Coll de les Agulles (Querol), Comarca, Conca de Barberà, Ermessenda de Carcassona, Festa major, Llista de topònims de Querol, Municipi, Ramon Berenguer I, Riu Gaià, Santa Coloma de Queralt, Santa Perpètua de Gaià, Seguer, Vallespinosa.

Coll de les Agulles (Querol)

El Coll de les Agulles és un coll de muntanya al límit dels termes municipals de Querol, de la comarca de l'Alt Camp i de Pontils, de la Conca de Barberà.

Coll de les Agulles (Querol) і Pontils · Coll de les Agulles (Querol) і Querol · Veure més »

Comarca

En general, una comarca és una extensió de territori reduïda que agrupa diverses poblacions, que té una certa unitat a causa de les condicions naturals, la història o les relacions de veïnatge entre els pobles que la formen.

Comarca і Pontils · Comarca і Querol · Veure més »

Conca de Barberà

La Conca de Barberà és una comarca de Catalunya situada al nord del Camp de Tarragona.

Conca de Barberà і Pontils · Conca de Barberà і Querol · Veure més »

Ermessenda de Carcassona

Ermessenda de CarcassonaErmessén, Ermessindis, Ermessendis, Ermessenz o Armessén en textos anteriors al (Carcassona?,Sòria (1989) ca. 972 / 975-977Gil (2004:35) - Sant Quirze de Besora, 1 de març de 1058) va ser comtessa consort de Barcelona, Girona i Osona. Va estar casada des del 991 amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, amb qui cogovernà fins que morí el 1017; el seu difunt marit li donà en escriptura testamentària el condomini dels tres comtats en violarium per tota la vida, de manera que governà en solitari com a regent durant la minoria d'edat de son fill (1017-1021), i a partir d'aleshores cogovernà amb aquest en qualitat de copropietària. Amb tot, ràpidament, varen sorgir desavinences entre tots dos, que no es resolgueren fins al repartiment del domini: foren per a son fill Berenguer Ramon I els comtats de Barcelona i Osona, i per a Ermessenda el comtat de Girona. Però son fill morí sobtadament el 1035 llegant els seus dominis als seus descendents, moment en el qual Ermessenda tornà a fer valdre el seu condomini per assumir la regència primer (1035-1039), i cogovernar amb el seu net després. En aquest context, marcat per l'afebliment de lauctoritas comtal barcelonina, hagué d'enfrontar-se a la revolució feudal quan mers oficials designats pels comtes de Barcelona —castlans i veguers— s'aixecaren en armes esdevenint barons feudals que amb epicentre al Penedès i encapçalats per Mir Geribert desafiaren la potestas comtal barcelonina i la seva política de mantenir la pau amb els sarraïns a canvi del cobrament de paries. Ermessenda feu costat a son net Ramon Berenguer I en la sufocació de la revolta nobiliària, que finalment s'aconseguí però no amb el retorn de l'antic ordre romanogòtic vigent fins als temps de Ramon Borrell (972-1017) sinó per la claudicació davant les noves pràctiques feudals —les convenientiae—, i l'auge de l'ordre cavalleresc. Durant el cogovern amb el seu net Ramon Berenguer I sorgiren noves dissensions que s'agreujaren quan aquest repudià la política matrimonial dissenyada per la seva àvia i es casà amb Almodis de la Marca. Aleshores, Ermessenda pressionà les jerarquies eclesiàstiques a fi que excomuniquessin el seu net, fet que aconseguí el 1055; l'excomunió afeblí encara més l'autoritat dels comtes de Barcelona i tornà a instigar la revolta nobiliària. Finalment, el 1057, Ermessenda de Carcassona vengué el condomini sobre els comtats de Barcelona, Osona i Girona al seu net i es retirà al castell de Sant Quirze de Besora, on morí l'1 de març de 1058. Fou sebollida en un sarcòfag de pedra situat a la galilea exterior de la catedral de Girona, fins que el 1385 el rei Pere el Cerimoniós ordenà que fos traslladat a l'interior de la nau i recobert amb un nou sepulcre gòtic. L'any 1982, el sepulcre gòtic fou obert i es descobrí que l'única decoració exterior del sarcòfag romànic eren disset franges pintades de color roig i daurat, la qual decoració ha estat considerada com un possible antecedent preheràldic del senyal dels quatre pals. Ermessenda va realitzar importants donacions a les diòcesis i esglésies dels seus dominis i fou una de les dones amb més autoritat dins la política del. Governà durant uns seixanta-cinc anys i morí prop dels vuitanta-cinc, esdevenint una de les dones amb més poder polític en la història de Catalunya. La seva vida exemplifica l'evolució de la condició de la dona aristocràtica a l'antiga Gòtia: passà de gaudir d'una posició privilegiada a perdre poder en el moment en què les Leges Gothorum (Lleis dels gots) es veieren relegades per les convenientiae feudals que els magnats feien entre ells al marge de les lleis. Aquests magnats -per mitjà de la violència i la guerra- posaren en dubte la potestas comtal com a garant de l'ordre públic. Aquests canvis conduïren al nou ordre feudal, que imperà durant els següents dos segles.

Ermessenda de Carcassona і Pontils · Ermessenda de Carcassona і Querol · Veure més »

Festa major

Drac de Vilafranca, el drac més antic d'Europa. Celebració dels Castellers de Vilafranca durant la jornada castellera de la Festa Major de Vilafranca 2017. Baixada de l'Àliga durant les Festes de Santa Tecla de Tarragona Una festa major és la festa o el festival més important de cada barri, poble, vila o ciutat.

Festa major і Pontils · Festa major і Querol · Veure més »

Llista de topònims de Querol

Llista de topònims (noms propis de lloc) del municipi de Querol, a l'Alt Camp.

Llista de topònims de Querol і Pontils · Llista de topònims de Querol і Querol · Veure més »

Municipi

territoris de parla catalana Un municipi és l'entitat local bàsica de l'organització territorial i element primari de participació ciutadana en els assumptes públics en molts països.

Municipi і Pontils · Municipi і Querol · Veure més »

Ramon Berenguer I

Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).

Pontils і Ramon Berenguer I · Querol і Ramon Berenguer I · Veure més »

Riu Gaià

El Gaià és un riu de les comarques de Tarragona.

Pontils і Riu Gaià · Querol і Riu Gaià · Veure més »

Santa Coloma de Queralt

Santa Coloma de Queralt és una població situada a l'altiplà de la Baixa Segarra, constituïda com a municipi a la Conca de Barberà.

Pontils і Santa Coloma de Queralt · Querol і Santa Coloma de Queralt · Veure més »

Santa Perpètua de Gaià

Santa Perpètua de Gaià és un nucli de població que pertany al municipi de Pontils, a la Conca de Barberà, i al que donava nom fins al 1995.

Pontils і Santa Perpètua de Gaià · Querol і Santa Perpètua de Gaià · Veure més »

Seguer

Seguer és un agregat de Pontils, a la Conca de Barberà.

Pontils і Seguer · Querol і Seguer · Veure més »

Vallespinosa

Vallespinosa és un agregat que es troba al sud-oest del terme de Pontils, a la Conca de Barberà.

Pontils і Vallespinosa · Querol і Vallespinosa · Veure més »

La llista anterior respon a les següents preguntes

Comparació entre Pontils і Querol

Pontils té 30 relacions, mentre que Querol té 151. Com que tenen en comú 13, l'índex de Jaccard és 7.18% = 13 / (30 + 151).

Referències

En aquest article es mostra la relació entre Pontils і Querol. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:

Hey! Estem a Facebook ara! »