Taula de continguts
69 les relacions: Adjacent, Angle, Angle exterior, Angle interior, Apotema, Baricentre, Caere, Cartografia, Catet, Cercle, Circumferència circumscrita, Circumferència goniomètrica, Circumferència inscrita, Conjunt parcialment ordenat, Crater (recipient), Decàgon, Dibuix tècnic, Dodecàgon, Enneàgon, Figura geomètrica, Figura isogonal, Forma geomètrica, Geoffrey Shephard, Geometria, Geometria euclidiana, Grau sexagesimal, Graus de llibertat (física), Grec antic, Hendecàgon, Heptadecàgon, Heptàgon, Hexadecàgon, Hexàgon, Icosàgon, Línia poligonal, Matemàtic, Museus Capitolins, Nombre imaginari, Nombre π, Nombre real, Octàgon, Pentacle, Pentadecàgon, Pentàgon (geometria), Perímetre, Pla complex, Políedre, Políedre de Kepler-Poinsot, Políedre uniforme, Polígon, ... Ampliar l'índex (19 més) »
- Polígons
Adjacent
Exemple d'angles adjacents, la línia de color negre és compartida pels angles adjacents A i β. Adjacent (del llatí adiăcens que significa "que jeu o està al costat de") és un adjectiu qualificatiu, complement d'un substantiu, utilitzat per a determinar el que està a la rodalia d'algun objecte, cosa (incloent-hi llocs, edificis, etc.): és a dir, allò que és adjacent és el que està al costat, allò contigu o limítrof.
Veure Polígon і Adjacent
Angle
∠, el símbol Unicode per a l'angle és l''''U+2220''' En geometria, un angle és una figura geomètrica formada per dues semirectes d'origen comú (el vèrtex de l'angle).
Veure Polígon і Angle
Angle exterior
Els angles β, β ', δ i δ' són angles exteriors d'aquest hexàgon irregular. Els angles α i β són suplementaris. Com β.
Veure Polígon і Angle exterior
Angle interior
Un triangle té tres '''angles interiors''', marcats en la figura com α, β i γ. En geometria, un angle interior o angle intern és un angle format per dos costats d'un polígon que comparteixen un extrem comú i que està contingut dins del polígon.
Veure Polígon і Angle interior
Apotema
Apotema d'un hexàgon L'apotema d'un polígon regular és un segment que va des del centre del polígon al punt mitjà d'un dels seus costats.
Veure Polígon і Apotema
Baricentre
El baricentre o centroide d'un triangle és el punt que es troba a la intersecció de les mitjanes, línies que uneixen els vèrtexs i el punt mitjà del costat oposat.
Veure Polígon і Baricentre
Caere
Caere (en llatí Caere, en grec antic Κἱρε, segons Claudi Ptolemeu o Καιρέα segons Estrabó) també anomenada Agilla (Ἄγυλλα) pels grecs, va ser una antiga ciutat d'Etrúria, a poca distància de la costa de la mar Tirrena, a la vora d'un riu anomenat Caeretanus Amnis, segons Plini el Vell, (avui Vaccina).
Veure Polígon і Caere
Cartografia
projecció emprada La cartografia és l'art i la ciència que té per objecte la representació gràfica d'una àrea geogràfica, habitualment sobre una superfície plana en forma de mapa, plànol o d'altres formes d'expressió cartogràfica.
Veure Polígon і Cartografia
Catet
Triangle rectangle Un catet, en geometria, és qualsevol dels dos costats menors (adjacents) d'un triangle rectangle -els que conformen l'angle recte.
Veure Polígon і Catet
Cercle
Cercle arc és part d'una circumferència Un cercle és el lloc geomètric del pla que inclou els punts que estan a una distància inferior de la llargada d'un segment determinat anomenat radi respecte a un punt fix determinat anomenat centre.
Veure Polígon і Cercle
Circumferència circumscrita
Circumferència circumscrita, \mathfrakC, i circumcentre, O, d'un polígon cíclic, \mathfrakPLa circumferència circumscrita (o de vegades, el cercle circumscrit o circumcercle) d'un polígon que en tingui és la circumferència que passa per tots els vèrtexs d'aquest polígon.
Veure Polígon і Circumferència circumscrita
Circumferència goniomètrica
Evolució de les funcions sinus, cosinus i tangent al primer quadrant amb la circumferència goniomètrica (en alemany "Einheitskreis" circumferència unitària) En matemàtiques, la circumferència goniomètrica, anomenada també circumferència trigonomètrica, circumferència unitat, o cercle goniomètric és una circumferència de radi 1 centrada a l'origen (0,0) del sistema de coordenades cartesianes en al pla euclidià.
Veure Polígon і Circumferència goniomètrica
Circumferència inscrita
Circumferències \mathfrakI_1 i \mathfrakI_2 '''inscrites''' als polígons \mathfrakP_1 i \mathfrakP_2 i '''incentres''' respectius I_1 i I_2 La circumferència inscrita (o de vegades, el cercle inscrit o incercle) d'un polígon que en tingui és la circumferència que és tangent a tots els costats d'aquest polígon.
Veure Polígon і Circumferència inscrita
Conjunt parcialment ordenat
En matemàtiques, especialment en teoria de l'ordre, un conjunt parcialment ordenat (o poset, de l'anglès partially ordered set) és un conjunt equipat amb una relació binària d'ordre parcial.
Veure Polígon і Conjunt parcialment ordenat
Crater (recipient)
Crater o cràtera, paraula que ve del grec κρατῆρ.
Veure Polígon і Crater (recipient)
Decàgon
En geometria, un decàgon és qualsevol polígon amb deu costats i deu angles.
Veure Polígon і Decàgon
Dibuix tècnic
Dibuix tècnic del símbol monetari de l'euro. Un dibuix tècnic ha de facilitar la visualització de tots els detalls de la peça, per permetre la seva anàlisi i la seva futura construcció. Vistes estàndards usades en el dibuix arquitectònic.
Veure Polígon і Dibuix tècnic
Dodecàgon
En geometria, un dodecàgon és un polígon de dotze costats i, per tant, de dotze vèrtexs.
Veure Polígon і Dodecàgon
Enneàgon
En geometria, un enneàgon, també anomenat nonàgon, és un polígon de nou costats i, per tant, de nou vèrtexs.
Veure Polígon і Enneàgon
Figura geomètrica
Figures geomètriques que delimiten superfícies planes. Cossos geomètrics, o figures geomètriques «sòlides» que delimiten volums. Una figura geomètrica és un conjunt de punts.
Veure Polígon і Figura geomètrica
Figura isogonal
En geometria, un polítop (per exemple, un polígon o un políedre, o bé una tessel·lació) és isogonal o vèrtex-transitiu si, en llenguatge planer, tots els seus vèrtexs són iguals.
Veure Polígon і Figura isogonal
Forma geomètrica
Forma geomètrica, el sentit més simple i probablement originari de la paraula forma fa referència a la figura espacial dels cossos materials sòlids.
Veure Polígon і Forma geomètrica
Geoffrey Shephard
va ser un matemàtic britànic.
Veure Polígon і Geoffrey Shephard
Geometria
Geometria plana La geometria (del grec γεωμετρία; γη.
Veure Polígon і Geometria
Geometria euclidiana
Euclides d'Alexandria La geometria euclidiana és la part de la geometria que estudia els objectes o figures i les seves relacions en un espai on es compleixen els cinc postulats d'Euclides i les cinc nocions comunes.
Veure Polígon і Geometria euclidiana
Grau sexagesimal
Un grau sexagesimal (símbol °) és una unitat de mesura dels angles del pla definit com a la sexagèsima part de qualsevol dels angles (iguals) d'un triangle equilàter.
Veure Polígon і Grau sexagesimal
Graus de llibertat (física)
El nombre de graus de llibertat en un sistema físic es refereix al nombre mínim de variables que cal especificar per determinar completament l'estat físic.
Veure Polígon і Graus de llibertat (física)
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Veure Polígon і Grec antic
Hendecàgon
En geometria, un hendecàgon és un polígon d'onze costats i, per tant, d'onze vèrtexs.
Veure Polígon і Hendecàgon
Heptadecàgon
Heptadecàgon regular. En geometria, un heptadecàgon és un polígon de disset costats i, per tant, de disset vèrtexs.
Veure Polígon і Heptadecàgon
Heptàgon
Heptàgon regular En geometria, un heptàgon és un polígon amb set costats i set angles.
Veure Polígon і Heptàgon
Hexadecàgon
Hexadecàgon regular. En geometria, un hexadecàgon és un polígon de 16 costats i altres tants vèrtexs.
Veure Polígon і Hexadecàgon
Hexàgon
Bresca de mel En geometria, un hexàgon correspon a qualsevol polígon de sis costats.
Veure Polígon і Hexàgon
Icosàgon
En geometria, un icosàgon és un polígon de vint costats i, per tant, de vint vèrtexs.
Veure Polígon і Icosàgon
Línia poligonal
Línia poligonal simple Una línia poligonal o cadena poligonal és una sèrie connectada de segments lineals.
Veure Polígon і Línia poligonal
Matemàtic
Leonhard Euler (1707-1783) és àmpliament considerat un dels matemàtics més importants de la història. Representació anacrònica d'Hipàcia en el mural feminista de Gandia Un/a matemàtic/a és una persona l'àrea primària d'estudi i investigació de la qual és la matemàtica.
Veure Polígon і Matemàtic
Museus Capitolins
El Palazzo Nuovo, un dels edificis dels Museus Capitolins, a la plaça del Capitoli de Roma. Els Museus Capitolins (en italià Musei Capitolini) és el museu municipal més important de la ciutat de Roma.
Veure Polígon і Museus Capitolins
Nombre imaginari
Un nombre imaginari és un nombre que elevat al quadrat resulta un nombre real més petit o igual que zero.
Veure Polígon і Nombre imaginari
Nombre π
En matemàtiques, π és la constant d'Arquimedes, una constant que relaciona el diàmetre de la circumferència amb la longitud del seu perímetre.
Veure Polígon і Nombre π
Nombre real
En matemàtiques, els nombres reals (\R) informalment es poden concebre com els nombres associats a longituds o qualsevol mena de magnitud física que se suposa que és contínua.
Veure Polígon і Nombre real
Octàgon
Octàgon regular En geometria, un octàgon és un polígon amb vuitavat amb vuit costats i vuit angles.
Veure Polígon і Octàgon
Pentacle
pentacle encerclat. El símbol del pentalfa (o pentacle o pentagrama) és un polígon estrellat de cinc puntes.
Veure Polígon і Pentacle
Pentadecàgon
En geometria, un pentadecàgon o quindecàgon és un polígon de quinze costats i, per tant, de quinze vèrtexs.
Veure Polígon і Pentadecàgon
Pentàgon (geometria)
En geometria, un pentàgon correspon a qualsevol polígon de 5 costats.
Veure Polígon і Pentàgon (geometria)
Perímetre
El perímetre és la distància al voltant d'una figura bidimensional, o la mesura de la distància al voltant d'un objecte (la llargada del seu contorn). El perímetre d'un objecte o figura geomètrica és la longitud del seu contorn.
Veure Polígon і Perímetre
Pla complex
En matemàtiques, el pla complex és una forma de visualitzar l'espai dels nombres complexos.
Veure Polígon і Pla complex
Políedre
Un políedre és un cos geomètric, la superfície del qual es compon d'una quantitat finita de polígons plans.
Veure Polígon і Políedre
Políedre de Kepler-Poinsot
Una única cara s'ha acolorit en groc i el seu perímetre de vermell per ajudar a identificar les cares. Els políedres o sòlids de Kepler-Poinsot són els políedres estelats regulars.
Veure Polígon і Políedre de Kepler-Poinsot
Políedre uniforme
En geometria, un políedre uniforme és un políedre que admet moltes simetries, les seves cares són polígons regulars i els seus vèrtex són homogenis.
Veure Polígon і Políedre uniforme
Polígon
Exemples de diferents tipus de polígons En geometria, un polígon és una figura plana formada per un nombre finit de segments lineals seqüencials (línia poligonal).
Veure Polígon і Polígon
Polígon equiangular
Un quadrilàter equiangular En geometria euclidiana, un polígon equiangular és un polígon que té tots els angles en els vèrtexs iguals.
Veure Polígon і Polígon equiangular
Polígon equilàter
En geometria, un polígon equilàter és aquell els costats del qual tenen tots la mateixa longitud.
Veure Polígon і Polígon equilàter
Polígon estelat
En geometria, un polígon estelat (o estrellat) és un polígon còncau anomenat així per la seva semblança a una estrella.
Veure Polígon і Polígon estelat
Polígon guerxo
Les arestes laterals (vermelles) del disfenoide tetragonal representen un quadrilàter guerxo regular en ziz-zag. En geometria, un polígon guerxo és un polígon els vèrtexs del qual no són tots coplanars.
Veure Polígon і Polígon guerxo
Polígon simple
hexagonal pentagonal Un polígon simple és un polígon els costats no adjacents del qual no s'intersequen.
Veure Polígon і Polígon simple
Polígons convexos i còncaus
En geometria, un polígon pot ser o bé convex o bé còncau.
Veure Polígon і Polígons convexos i còncaus
Polítop
Visualització d'un dau en les dimensions 1 fins a 5 Un polítop és un conjunt de punts de l'espai Rn limitat per hiperplans.
Veure Polígon і Polítop
Quadrilàter
Sis quadrilàters de diferents tipus. En geometria, un quadrilàter és un polígon de quatre costats.
Veure Polígon і Quadrilàter
Radian
Un arc de circumferència amb la mateixa llargada que el radi d'aquella correspon a un angle d'un radian. Una circumferència completa correspon a un angle de 2π radians. El radian, també escrit radiant, és la unitat natural de mesura d'angles, àmpliament utilitzada en matemàtiques, en física i en nombroses enginyeries.
Veure Polígon і Radian
Segment lineal
Segment Un segment és el conjunt de punts de l'espai que formen dos punts diferents (A i B), anomenats extrems del segment i tots aquells punts de la recta que passa per A i B que estan situats entremig d'aquests dos punts.
Veure Polígon і Segment lineal
Simetria de reflexió
quarta no és una figura simètrica. La simetria de reflexió és una línia imaginària que, en dividir una forma qualsevol, ho fa en dues parts els punts oposats de les quals són equidistants entre si, és a dir, queden simètrics.
Veure Polígon і Simetria de reflexió
Teorema de Pick
El Teorema de Pick és un teorema que ens permet calcular l'àrea de polígons simples reticulars.
Veure Polígon і Teorema de Pick
Thomas Bradwardine
''Geometria speculativa'', 1495 Thomas Bradwardine (v. 1290 – 26 d'agost de 1349) fou un escolàstic, matemàtic, filòsof i teòleg anglès, que va arribar a arquebisbe de Canterbury i que va contribuir notablement a l'evolució dels conceptes científics.
Veure Polígon і Thomas Bradwardine
Triangle
Un triangle és un polígon de tres costats.
Veure Polígon і Triangle
Tridecàgon
En geometria, un tridecàgon és un polígon de tretze costats i, per tant, de tretze vèrtexs.
Veure Polígon і Tridecàgon
Trigonometria
En un robot industrial de tipus antropomòrfic, com el de la figura, els motors controlen els angles relatius entre les barres. Cal aplicar la '''trigonometria''' per determinar els angles que ha d'assolir per tal que la mà del robot se situï en una posició donada.
Veure Polígon і Trigonometria
Trigonometria esfèrica
Triangle esfèric trirectangle ('' els seus angles sumen ''': 270°). La trigonometria esfèrica és un conjunt de relacions anàlogues a les de la trigonometria plana, però en aquest cas, amb angles i distàncies disposades sobre una esfera.
Veure Polígon і Trigonometria esfèrica
Valor absolut
Valor absolut de la funció f(x).
Veure Polígon і Valor absolut
Vèrtex (geometria)
Representació d'un octaedre en el que els '''vèrtexs''' estan marcats amb una esfera Un vèrtex és, en geometria, un punt comú entre dos costats consecutius d'una figura geomètrica.
Veure Polígon і Vèrtex (geometria)
Vegeu també
Polígons
- Apotema
- Cadena de cares
- Estelació
- Facetatge
- Línia poligonal
- Polígon
- Problema del final feliç
- Problema del guarda del museu
- Punt al polígon
- Rosa de Maurer
També conegut com Polígon irregular, Poligonal, Polígon regular, Polígons regulars.