Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Plató і Sòcrates
Plató і Sòcrates tenen 32 coses en comú (en Uniopèdia): Al·legoria de la caverna, Amor, Anaxàgores, Antiga Grècia, Apol·lo, Apologia de Sòcrates, Aristòtil, Bé (filosofia), Ciceró, Críties, Critó (diàleg platònic), Diàlegs socràtics, El convit, Esclavitud, Euclides, Fedó, Felicitat, Filòsof, Filó d'Alexandria, Guerra del Peloponnès, Jocs Olímpics, Justícia, La República (Plató), Maièutica, Moral, Pèricles, Plató, Plutarc de Queronea, Renaixement, Trenta Tirans, ..., Virtut, Xenofont. Ampliar l'índex (2 més) »
Al·legoria de la caverna
Al·legoria de la caverna. A l'esquerra (de dalt a baix): sol, coses naturals, ombres de coses naturals, foc, objectes artificials, ombres d'objectes artificials, nivell d'al·legoria.A la dreta (de dalt a baix): «bona» idea, idees, objectes matemàtics, llum, criatures i objectes, imatge, analogia del sol i analogia de la línia dividida. ''Al·legoria de la caverna de Plató'' per Jan Saenredam segons Cornelis van Haarlem. 1604, Albertina, Viena. El mite de la caverna (també anomenat analogia de la caverna o caverna de Plató) és una al·legoria presentada pel filòsof de l'antiga Grècia Plató en la seva obra La República (514a–520a) per comparar «l'efecte de l'educació (παιδεία) i la manca d'aquesta en la nostra natura».
Al·legoria de la caverna і Plató · Al·legoria de la caverna і Sòcrates ·
Amor
El caràcter xinès tradicional per a l'amor (愛) consisteix en una suma dels símbols del cor (al mig) dins d'"acceptació", "sentiment", o "percepció", que mostren una gran emoció Lamor és un gran afecte cap a altres persones, objectes o éssers.
Amor і Plató · Amor і Sòcrates ·
Anaxàgores
Anaxàgores o Anaxàgoras (Anaxagoras, en Ἀναξαγόρας) (500 aC-428 aC) fou un filòsof grec natural de Clazòmenes.
Anaxàgores і Plató · Anaxàgores і Sòcrates ·
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Antiga Grècia і Plató · Antiga Grècia і Sòcrates ·
Apol·lo
Apol·lo (Απόλλων, Apóllōn), de vegades Apol·ló, és el déu de la medicina, de la bellesa masculina, de la música i de la poesia en la mitologia grega i, posteriorment, en la mitologia romana; també va ser considerat déu del Sol, en substitució d'Hèlios.
Apol·lo і Plató · Apol·lo і Sòcrates ·
Apologia de Sòcrates
LApologia de Sòcrates (en grec Ἀπολογία Σωκράτους) o Defensa de Sòcrates, escrita entre el 393 i 389 aC, és la versió que dona Plató del discurs de defensa pronunciat pel filòsof Sòcrates davant del tribunal atenès que el va condemnar a mort el 399 aC.
Apologia de Sòcrates і Plató · Apologia de Sòcrates і Sòcrates ·
Aristòtil
Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.
Aristòtil і Plató · Aristòtil і Sòcrates ·
Bé (filosofia)
Personificació de la bondat, 1839 El bé o bondat és la qualitat moral que porta el subjecte a actuar correctament, és una virtut i un objectiu vital si la persona vol obrar d'acord amb la seva ètica.
Bé (filosofia) і Plató · Bé (filosofia) і Sòcrates ·
Ciceró
Marc Tul·li Ciceró, en llatí Marcus Tullius Cicero (Arpinum, 3 de gener de 106 aC - Formia, 7 de desembre de 43 aC), fou polític, filòsof i orador de l'antiga Roma.
Ciceró і Plató · Ciceró і Sòcrates ·
Críties
Crítias—Critias, Kritías Κριτίας— (vers 460 aC - 403 aC), fill de Callaeschros (Cal·lescre) i net de Crítias, fou un sofista i orador grec deixeble de Sòcrates, i oncle carnal (i possiblement influència de joventut) de Plató.
Críties і Plató · Críties і Sòcrates ·
Critó (diàleg platònic)
El Critó és un diàleg escrit per Plató, amb Sòcrates i Critó d'Atenes com a interlocutors.
Critó (diàleg platònic) і Plató · Critó (diàleg platònic) і Sòcrates ·
Diàlegs socràtics
Els Diàlegs Socràtics formen part d'un gènere en prosa literària desenvolupat a l'Antiga Grècia a finals del segle IV a. C. i que van ser preservats en els diàlegs platònics i l'obra socràtica de Xenofont - tant dramàtica com narrativa - en les quals els personatges discuteixen problemes morals i filosòfics per il·lustrar el mètode socràtic.
Diàlegs socràtics і Plató · Diàlegs socràtics і Sòcrates ·
El convit
El convit o Simposi (Συμπόσιον, Sympósion) és un diàleg de Plató escrit cap al 380 aC que versa sobre l'amor.
El convit і Plató · El convit і Sòcrates ·
Esclavitud
''L'esclavitud al Brasil'', per Jean-Baptiste Debret (1768-1848) Lesclavitud, esclavisme o esclavatge (totes del grec medieval sklábos que al seu torn prové d'eslau, per ser els eslaus els esclaus més freqüents quan es va encunyar el terme) és la condició que implica el control d'una o més persones contra la seva voluntat, obligades per la violència o d'altres formes de coacció.
Esclavitud і Plató · Esclavitud і Sòcrates ·
Euclides
Euclides (en Eucleides) fou un matemàtic de l'antiga Grècia que va viure cap al 300 aC i és conegut avui en dia com a «pare de la geometria».
Euclides і Plató · Euclides і Sòcrates ·
Fedó
Fedó (Phaedon) o Quant a l'ànima (grec clàssic) és un diàleg platònic que parla de la immortalitat de l'ànima, ambientat en les darreres hores de vida de Sòcrates, en què apareixen bastants dels seus amics reunits a la presó d'Atenes (i en què, com conta el diàleg, no va assistir Plató), a l'espera de la seva execució mitjançant la ingesta de cicuta.
Fedó і Plató · Fedó і Sòcrates ·
Felicitat
La felicitat és un sentiment agradable de satisfacció i absència de patiment.
Felicitat і Plató · Felicitat і Sòcrates ·
Filòsof
Un filòsof és una persona que practica o investiga la filosofia.
Filòsof і Plató · Filòsof і Sòcrates ·
Filó d'Alexandria
Filó d'Alexandria o Filó Jueu (en hebreu ידידיה Iedidià, o פילון Filón, Philon Judaeus; Alexandria, c. 13 aC? - 50 dC) és considerat el primer filòsof jueu.
Filó d'Alexandria і Plató · Filó d'Alexandria і Sòcrates ·
Guerra del Peloponnès
La Guerra del Peloponnès va ser un conflicte bèl·lic que va afectar a Grècia en els anys des del 431 aC fins al 404 aC i va enfrontar la Lliga de Delos (conduïda per Atenes) i els seus aliats, de tendència democràtica, contra Esparta i els seus, de tendència oligàrquica.
Guerra del Peloponnès і Plató · Guerra del Peloponnès і Sòcrates ·
Jocs Olímpics
Els Jocs Olímpics moderns (en grec Ολυμπιακοί Αγώνες, en francès Jeux Olympiques i en anglès Olympic Games;El francès i l'anglès són els idiomes oficials dels Jocs Olímpics. abreujat JJOOEn català no es doblen les sigles quan es refereixen a un substantiu en plural. Tanmateix, alguns autors consideren les sigles JJOO una excepció a la norma. Vegeu) són un esdeveniment internacional de gran importància en què participen milers d'atletes en diverses competicions d'esports d'estiu i d'hivern.
Jocs Olímpics і Plató · Jocs Olímpics і Sòcrates ·
Justícia
Al·legoria de la justícia La justícia és un concepte moral que implica tractar a cada persona i afer d'una manera imparcial.
Justícia і Plató · Justícia і Sòcrates ·
La República (Plató)
La República és un tractat de política escrit pel filòsof Plató.
La República (Plató) і Plató · La República (Plató) і Sòcrates ·
Maièutica
La maièutica (del grec maieutikos, 'parir') és el mètode socràtic de caràcter inductiu basat en la dialèctica.
Maièutica і Plató · Maièutica і Sòcrates ·
Moral
''Moral compass'', 2015 La moral és una disciplina que determina la rectitud del comportament humà segons unes normes que expressen l'existència d'uns deures i obligacions.
Moral і Plató · Moral і Sòcrates ·
Pèricles
Pèricles (en Περικλῆς; Perĭclēs; Atenes, 495 aC - 429 aC) va ser un polític i general de l'antiga Grècia del.
Pèricles і Plató · Pèricles і Sòcrates ·
Plató
Plató (Plato, en àrab Aflatun; ca. 21 de maig del 427 aC - 347 aC) va ser un dels filòsofs més influents de l'antiga Grècia.
Plató і Plató · Plató і Sòcrates ·
Plutarc de Queronea
Plutarc Plutarc de Queronea (Πλούταρχος; c. 46 - c. 120) va ser un historiador i assagista grec que va viure en temps de la Grècia romana.
Plató і Plutarc de Queronea · Plutarc de Queronea і Sòcrates ·
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Plató і Renaixement · Renaixement і Sòcrates ·
Trenta Tirans
Els Trenta Tirans (en grec οἱ Τριάκοντα, hoi Triakonta) era un govern oligàrquic pro-espartà compost de trenta magistrats anomenats tirans, que succeí a la democràcia atenenca al final de la Guerra del Peloponès, durant menys d'un any, al 404 aC.
Plató і Trenta Tirans · Sòcrates і Trenta Tirans ·
Virtut
Una virtut és una qualitat moral positiva, oposada al defecte (ètica) o vici (religió).
Plató і Virtut · Sòcrates і Virtut ·
Xenofont
Xenofont d'Atenes ; c. 430 Strassler i al., 2022-04-20 at the Wayback Machine.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Plató і Sòcrates
- Què tenen en comú Plató і Sòcrates
- Semblances entre Plató і Sòcrates
Comparació entre Plató і Sòcrates
Plató té 170 relacions, mentre que Sòcrates té 167. Com que tenen en comú 32, l'índex de Jaccard és 9.50% = 32 / (170 + 167).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Plató і Sòcrates. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
