Accés més ràpid que el navegador!
155 les relacions: Abajo las murallas, Acadèmia Francesa de les Ciències, Agregacions municipals de Barcelona, Aigua, Ajuntament de Barcelona, Antoni Brusi i Ferrer, Antoni Rovira i Trias, Arquitectura de Barcelona, Automòbil, Avinguda del Paral·lel, Avinguda Diagonal, Avinguda Meridiana, Baldomero Espartero, Barcelona, Besòs, Bienni Progressista, Burgesia, Carrer de Pere IV, Casa, Castell de Montjuïc, Catalunya, Còlera, Cementiri del Poblenou, Ciutat, Clavegueram, Coberta (arquitectura), Companyia dels Camins de Ferro de Barcelona a Mataró, Dècada del 1960, Dècada del 1970, Demografia, Desamortitzacions espanyoles, Edat mitjana, Eixample (urbanisme), Emili Bordoy i Alcàntara, Enric Prat de la Riba i Sarrà, Església dels Sants Just i Pastor, Exposició Universal de Barcelona, Febre d'Or, Febre groga, Ferrocarril, Fortalesa de la Ciutadella, Fossar de les Moreres, França, Francesc Daniel Molina i Casamajó, Gas, Gendre, Generalitat de Catalunya, Georges Eugène Haussmann, Governador civil, Gran Via de les Corts Catalanes, ..., Guerra del Francès, Higienisme, Història de Barcelona, Hodonímia de Barcelona, Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Ildefons Cerdà i Sunyer, Illa urbana, Indià, Institut d'Estudis Catalans, Isabel II d'Espanya, Jaume Balmes i Urpià, Joan Soler i Mestres, Josep Fontserè i Domènech, Josep Fontserè i Mestre, Josep Maria de Porcioles i Colomer, Josep Oriol Mestres i Esplugas, Josep Soteras i Mauri, La Rambla, La Renaixensa, Laureà Figuerola i Ballester, Les Corts, Llatí, Lliga Regionalista, Llobregat, Lluís Domènech i Montaner, Lluís Permanyer i Lladós, Madrid, Manuel de Solà-Morales i Rubió, Manuel Duran i Bas, Meridià de París, Metre, Miquel Garriga i Roca, Modernisme, Montjuïc (Barcelona), Muralles de Barcelona, París, Pascual Madoz Ibáñez, Passeig de Gràcia, Passeig de Sant Joan, Pau de Sitjar i Ruata, Pere Felip Monlau i Roca, Pesta, Pierre François André Méchain, Pla hipodàmic, Pla Jaussely, Plaça d'Urquinaona, Plaça de la Universitat, Plaça de les Glòries Catalanes, Plàtan comú, Poma, Ral, Ramón María Narváez y Campos, Rambla de Catalunya, Ramon de Meer i Kindelán, Refrany, Sant Andreu de Palomar, Sant Gervasi de Cassoles, Sant Martí de Provençals, Sant Pere de les Puel·les, Sants, Segle XV, Segle XX, Torre del Rellotge (Barceloneta), Transport, Turisme de Barcelona, Urbanisme, Urbanisme de Barcelona, Utopia, Via Laietana, Viena, Vila de Gràcia, Xamfrà, Zona Franca de Barcelona, 10 d'octubre, 11 de setembre, 14 de setembre, 1641, 1714, 1802, 1819, 1821, 1838, 1840, 1841, 1842, 1844, 1846, 1850, 1853, 1854, 1855, 1859, 1860, 1888, 1897, 1905, 1907, 2 de febrer, 23 de maig, 26 d'octubre, 3 de desembre, 31 de juliol, 8 de juliol, 9 d'agost, 9 de juny. Ampliar l'índex (105 més) »
Abajo las murallas
Ban en què es comunica a la població la voluntat d'enderrocar les muralles "Abajo las murallas!!!" és el nom d'un pamflet de 1841, obra del metge i higienista Pere Felip Monlau, que va guanyar el concurs convocat per l'Ajuntament de Barcelona per analitzar els avantatges d'enderrocar les muralles medievals.
Nou!!: Pla Cerdà і Abajo las murallas · Veure més »
Acadèmia Francesa de les Ciències
LAcadèmia Francesa de les Ciències (Académie des sciences) és una societat científica, fundada el 1666 pel Rei Lluís XIV de França per iniciativa de Jean-Baptiste Colbert.
Nou!!: Pla Cerdà і Acadèmia Francesa de les Ciències · Veure més »
Agregacions municipals de Barcelona
''Plànol de Barcelona i els seus voltants'' (1855), d'Ildefons Cerdà. Les agregacions municipals de Barcelona van ser un conjunt d'annexions de poblacions limítrofes amb la ciutat de Barcelona, efectuades entre els segles i. Durant aquest procés, la Ciutat Comtal va efectuar diverses agregacions totals o parcials de municipis i territoris situats al pla de Barcelona, entre les quals destaquen les de vuit poblacions del seu entorn: el 1897, Santa Maria de Sants, les Corts, Sant Gervasi de Cassoles, Gràcia, Sant Andreu de Palomar i Sant Martí de Provençals; el 1904, Horta; i, el 1921, Sarrià.
Nou!!: Pla Cerdà і Agregacions municipals de Barcelona · Veure més »
Aigua
Gota d'aigua Laigua (variants dialectals no normatives: aiga, aigo, àuia) és un compost químic transparent, inodor, insípid, químicament format per hidrogen i oxigen, de fórmula química H2O, els quals noms sistemàtics són òxid de dihidrogen i oxidà.
Nou!!: Pla Cerdà і Aigua · Veure més »
Ajuntament de Barcelona
L'Ajuntament de Barcelona és una de les quatre administracions públiques amb responsabilitat política a la ciutat de Barcelona, al costat de l'Administració General de l'Estat d'Espanya, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona.
Nou!!: Pla Cerdà і Ajuntament de Barcelona · Veure més »
Antoni Brusi i Ferrer
fou un periodista català, propietari i director del Diari de Barcelona.
Nou!!: Pla Cerdà і Antoni Brusi i Ferrer · Veure més »
Antoni Rovira i Trias
Antoni Rovira i Trias (Barcelona, 27? de maig de 1816 - Barcelona, 2 de maig de 1889) fou un arquitecte català, guanyador del concurs que el 1859 l'Ajuntament de Barcelona va fer per urbanitzar l'Eixample de Barcelona, i que finalment va desenvolupar-se seguint el Pla Cerdà.
Nou!!: Pla Cerdà і Antoni Rovira i Trias · Veure més »
Arquitectura de Barcelona
consulta.
Nou!!: Pla Cerdà і Arquitectura de Barcelona · Veure més »
Automòbil
Seat 600. Un automòbil (també se'n pot dir auto, cotxe o votura a la Catalunya del Nord) és usualment un vehicle de quatre rodes amb motor destinat al transport de persones, amb capacitat entre dos i 7 seients.
Nou!!: Pla Cerdà і Automòbil · Veure més »
Avinguda del Paral·lel
L'avinguda del Paral·lel és un carrer de la ciutat de Barcelona, que va des de les Drassanes Reials de Barcelona a la plaça d'Espanya.
Nou!!: Pla Cerdà і Avinguda del Paral·lel · Veure més »
Avinguda Diagonal
LAvinguda Diagonal és una avinguda de la ciutat de Barcelona i una de les principals artèries de la ciutat ideada per Ildefons Cerdà dins del pla hipodàmic d'eixample com la Gran Via Diagonal.
Nou!!: Pla Cerdà і Avinguda Diagonal · Veure més »
Avinguda Meridiana
L'avinguda Meridiana és un carrer de Barcelona.
Nou!!: Pla Cerdà і Avinguda Meridiana · Veure més »
Baldomero Espartero
Joaquín Baldomero Fernández-Espartero y Álvarez de Toro (Granátula de Calatrava, província de Ciudad Real, 27 d'octubre de 1793 - Logronyo, 8 de gener de 1879) fou un militar i polític espanyol, Virrei de Navarra, Príncep de Vergara, Duc de la Victòria, Duc de Morella, Comte de Luchana i Vescomte de Banderas.
Nou!!: Pla Cerdà і Baldomero Espartero · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Pla Cerdà і Barcelona · Veure més »
Besòs
El Besòs és un riu català, amb un curs de 17,7 km, que neix a la comarca del Vallès Oriental de la unió dels rius Mogent i Congost i desemboca al Mediterrani en el terme municipal de Sant Adrià de Besòs.
Nou!!: Pla Cerdà і Besòs · Veure més »
Bienni Progressista
Bienni Progressista és el període del Regnat d'Isabel II d'Espanya transcorregut entre juliol de 1854 i juliol de 1856, durant el qual el Partit Progressista pretenia reformar el sistema polític del regnat d'Isabel II, dominat pel Partit Moderat des de 1844, aprofundint en les característiques pròpies del règim liberal.
Nou!!: Pla Cerdà і Bienni Progressista · Veure més »
Burgesia
Una burgesa catalana retratada al voltant de 1572 La burgesia (antigament també burguesia) és una classe social, tal com l'entenen l'economia política i el marxisme, que acostuma a estar caracteritzada per posseir els mitjans de producció, sobretot el capital, en les relacions econòmiques.
Nou!!: Pla Cerdà і Burgesia · Veure més »
Carrer de Pere IV
Plàtans al carrer Pere IV Edifici a Pere IV - Sant Joan de Malta - Castella El Carrer de Pere IV és un eix viari de més de tres km de llarg, que travessa en diagonal el Barri de Poblenou de Barcelona, des de l'Eixample, a la cruïlla del carrer de Zamora, fins a la Rambla de Prim, gairebé al límit de Sant Adrià de Besòs.
Nou!!: Pla Cerdà і Carrer de Pere IV · Veure més »
Casa
''Uma'', casa comunal tradicional del poble mentawai, a Indonèsia. Una casa és tot edifici destinat a servir d'habitació humana.
Nou!!: Pla Cerdà і Casa · Veure més »
Castell de Montjuïc
El Castell de Montjuïc de Barcelona fou una fortalesa militar i, després de la guerra civil, va ser un museu militar.
Nou!!: Pla Cerdà і Castell de Montjuïc · Veure més »
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Pla Cerdà і Catalunya · Veure més »
Còlera
El còlera és una malaltia infecciosa intestinal aguda causada per la ingestió d'aliments o aigua contaminats pel bacteri Vibrio cholerae dels serotips O1 i O139.
Nou!!: Pla Cerdà і Còlera · Veure més »
Cementiri del Poblenou
El cementiri del Poblenou, també conegut com cementiri Vell (per oposició al de Montjuïc), està situat al carrer del Taulat, 2 de Barcelona, i està catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local.
Nou!!: Pla Cerdà і Cementiri del Poblenou · Veure més »
Ciutat
Urbanització mundial cap a 1995 Una ciutat és una població gran amb alta densitat de població, normalment amb predomini del sector terciari i menys del 25% de la població que treballa a l'agricultura.
Nou!!: Pla Cerdà і Ciutat · Veure més »
Clavegueram
El clavegueram, xarxa de clavegueram, xarxa de sanejament o xarxa de drenatge és el sistema d'estructures i canonades usat per la recollida i transport de les aigües residuals i pluvials d'una població des del lloc en el qual es generen fins al lloc on s'aboquen al medi natural, o bé, es tracten per no contaminar el medi ambient.
Nou!!: Pla Cerdà і Clavegueram · Veure més »
Coberta (arquitectura)
Teulades de L'Aïnsa des del campanar de l'església de santa Maria (Sobrarb) Edifici en construcció a Melbourne. La coberta és l'element constructiu que protegeix els edificis a la part superior, incloent-hi l'estructura que sustenta aquesta coberta.
Nou!!: Pla Cerdà і Coberta (arquitectura) · Veure més »
Companyia dels Camins de Ferro de Barcelona a Mataró
Foto dels impulsors, accionistes i enginyers que feren possible el Ferrocarril de Mataró a l'estació terme de Barcelona La Companyia dels Camins de Ferro de Barcelona a Mataró fundada el 6 de juny de 1845 construí el primer ferrocarril de la península Ibèrica entre Barcelona i Mataró.
Nou!!: Pla Cerdà і Companyia dels Camins de Ferro de Barcelona a Mataró · Veure més »
Dècada del 1960
La dècada del 1960 comprèn el període d'anys entre el 1960 i el 1969, tots dos inclosos.
Nou!!: Pla Cerdà і Dècada del 1960 · Veure més »
Dècada del 1970
La dècada del 1970 comprèn el període d'anys entre el 1970 i el 1979, tots dos inclosos.
Nou!!: Pla Cerdà і Dècada del 1970 · Veure més »
Demografia
Àrea metropolitana de Tòquio cap a l'oest de la Torre de TòquioLa demografia (del grec demos, "poble") és l'estudi de les poblacions humanes, en especial de manera dinàmica; és a dir, que canvia en el temps i l'espai.
Nou!!: Pla Cerdà і Demografia · Veure més »
Desamortitzacions espanyoles
vescomte d'Àger, fou venut arran de la desamortització espanyola i es troba actualment al museu ''The Cloisters'', Nova York La desamortització va ser un llarg procés historicoeconòmic que va començar a l'estat espanyol el 1798 per Manuel Godoy i tancat ja molt entrat el el 16 de desembre del 1924.
Nou!!: Pla Cerdà і Desamortitzacions espanyoles · Veure més »
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Nou!!: Pla Cerdà і Edat mitjana · Veure més »
Eixample (urbanisme)
Un eixample (calc de l'espanyol 'ensanche' que hauria de ser 'eixamplada' o 'eixamplament' en català, conformement a les regles de derivació de la nostra llengua com ho sosté Gabriel Bibiloni) és l'expandiment de la zona edificada o construïda d'una població, és a dir la concentració d'un conjunt de cases i carrers nous que eixamplen una població.
Nou!!: Pla Cerdà і Eixample (urbanisme) · Veure més »
Emili Bordoy i Alcàntara
Emili Bordoy i Alcàntara (1918 - 2006) va ser un arquitecte català.
Nou!!: Pla Cerdà і Emili Bordoy i Alcàntara · Veure més »
Enric Prat de la Riba i Sarrà
Enric Prat de la Riba i Sarrà (Castellterçol, Moianès, 29 de novembre de 1870 – 1 d'agost de 1917), advocat i periodista, fou el primer president de la Mancomunitat de Catalunya (1914–1917) i un dels principals artífexs del ressorgiment del sentiment nacional català del.
Nou!!: Pla Cerdà і Enric Prat de la Riba i Sarrà · Veure més »
Església dels Sants Just i Pastor
L'església dels Sants Just i Pastor és un temple gòtic situat a la plaça del mateix nom del Barri Gòtic de Barcelona, declarat Bé Cultural d'Interès Nacional en la categoria de monument històric el juny del 2012 pels seus valors històrics singulars i excepcionals.
Nou!!: Pla Cerdà і Església dels Sants Just i Pastor · Veure més »
Exposició Universal de Barcelona
LExposició Universal de 1888 es va celebrar a la ciutat de Barcelona entre el 8 d'abril i el 9 de desembre de 1888, i va rebre un total de 400.000 visitants procedents de tot el món.
Nou!!: Pla Cerdà і Exposició Universal de Barcelona · Veure més »
Febre d'Or
La Febre d'Or és un període de la història de Catalunya iniciada entre 1876 i 1878 en què els condicionants econòmics afavoriren la proliferació de la burgesia catalana per moviments especulatius el darrer quart del.
Nou!!: Pla Cerdà і Febre d'Or · Veure més »
Febre groga
La febre groga és una malaltia vírica endèmica a zones d'Àfrica i Sud-amèrica, causada per un flavivírid transmès per un mosquit, i caracteritzada pels símptomes hemorràgics i la icterícia.
Nou!!: Pla Cerdà і Febre groga · Veure més »
Ferrocarril
Ferrocarril de vapor alemany Ferrocarril modern a Birmingham Tren creuant un viaducte a l'Argentina El ferrocarril és un mitjà de transport que circula entre carrils, normalment d'acer, compost per un o més vagons o cotxes arrossegats per una locomotora.
Nou!!: Pla Cerdà і Ferrocarril · Veure més »
Fortalesa de la Ciutadella
La Ciutadella de Barcelona fou una fortalesa construïda després de la guerra de Successió Espanyola amb la intenció de reprimir els barcelonins.
Nou!!: Pla Cerdà і Fortalesa de la Ciutadella · Veure més »
Fossar de les Moreres
Vista general Amb la basílica de Santa Maria del Mar al fons Durant la Diada Nacional de Catalunya de 2012 Peveter de la flama eterna en memòria dels morts durant el setge de Barcelona (1713-1714) El Fossar de les Moreres és una plaça de Barcelona on hi ha un memorial de guerra pels morts del Setge de Barcelona (1713-1714), declarat bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Pla Cerdà і Fossar de les Moreres · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Pla Cerdà і França · Veure més »
Francesc Daniel Molina i Casamajó
Francesc Daniel Molina i Casamajó (Vic, 1812 - Barcelona, 5 de juliol de 1867) fou un arquitecte català.
Nou!!: Pla Cerdà і Francesc Daniel Molina i Casamajó · Veure més »
Gas
Un gas és un estat de la matèria en què les forces interatòmiques o intermoleculars entre els diferents àtoms o molècules d'una substància són tan petites que la substància no adopta ni forma ni volum fix, tendint a expandir-se tant com sigui possible per ocupar el recipient que el conté.
Nou!!: Pla Cerdà і Gas · Veure més »
Gendre
El gendre o fill polític (del llatí, generu, d'idèntic significat) és, respecte d'una persona, el marit de el/la seu/seva fill/filla.
Nou!!: Pla Cerdà і Gendre · Veure més »
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Nou!!: Pla Cerdà і Generalitat de Catalunya · Veure més »
Georges Eugène Haussmann
Boulevard Haussmann, París Georges Eugène Haussmann, també conegut com a baró Haussmann, (París, 27 de març de 1809 - París, 11 de gener de 1891) fou un polític francès, prefecte del Sena entre el 23 de juny de 1853 i el 5 de gener de 1870.
Nou!!: Pla Cerdà і Georges Eugène Haussmann · Veure més »
Governador civil
El governador civil era l'autoritat política designada pel govern d'Espanya per exercir el control màxim d'aquest a les províncies d'Espanya a partir de la seva creació per Javier de Burgos el 1833.
Nou!!: Pla Cerdà і Governador civil · Veure més »
Gran Via de les Corts Catalanes
La Gran Via de les Corts Catalanes és una de les vies més importants de la ciutat de Barcelona, que la travessa d'un costat a l'altre, amb un recorregut de més de nou quilòmetres (tretze comptant les prolongacions a l'Hospitalet i Sant Adrià), amb què és el carrer més llarg de l'Estat espanyol.
Nou!!: Pla Cerdà і Gran Via de les Corts Catalanes · Veure més »
Guerra del Francès
La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.
Nou!!: Pla Cerdà і Guerra del Francès · Veure més »
Higienisme
L'higienisme és un corrent que comença a mitjans del en conseqüència del progrès de la medicina i de la comprensió de la propagació de malalties, primer al Regne Unit.
Nou!!: Pla Cerdà і Higienisme · Veure més »
Història de Barcelona
Port de Barcelona, gravat de Joseph Friedrich Leopold (ca. 1720) La història de Barcelona s'estén al llarg de 4.000 anys, des de l'acabament del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la ciutat, fins a l'actualitat.
Nou!!: Pla Cerdà і Història de Barcelona · Veure més »
Hodonímia de Barcelona
XIX és el centre neuràlgic de Barcelona. Els hodònims de Barcelona estan regulats per la Ponència de Nomenclàtor dels Carrers de Barcelona, una comissió depenent de la regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona.
Nou!!: Pla Cerdà і Hodonímia de Barcelona · Veure més »
Hospital de la Santa Creu i Sant Pau
LHospital de la Santa Creu i Sant Pau és un conjunt modernista situat a la ciutat de Barcelona que fou projectat per l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner.
Nou!!: Pla Cerdà і Hospital de la Santa Creu i Sant Pau · Veure més »
Ildefons Cerdà i Sunyer
Mas Cerdà de la Garga, a Centelles, lloc de naixement d'Ildefons Cerdà Ildefons Cerdà i Sunyer (Centelles, Osona, 23 de desembre de 1815 - Caldas de Besaya, Cantàbria, 21 d'agost de 1876) fou un enginyer, urbanista, jurista, economista i polític català, un home polifacètic que va escriure la Teoría general de la urbanización, obra pionera de l'especialitat, que el fa ser considerat un dels fundadors de l'urbanisme modern.
Nou!!: Pla Cerdà і Ildefons Cerdà i Sunyer · Veure més »
Illa urbana
Mansanes a la trama urbana de Barcelona pla Una illa de cases o illa urbana és un conjunt d'edificis que constitueixen una unitat dins una ciutat.
Nou!!: Pla Cerdà і Illa urbana · Veure més »
Indià
Can Sora (Begur), construït el 1870 per la família Cama Marti, que va fer fortuna a Cuba Un indià, sovint citat amb els noms populars dindiano, americano o americà, foren aquelles persones que, després d'emigrar a Amèrica, tornaven a la metròpoli després d'haver fet fortuna (havent “fet les Amèriques”).
Nou!!: Pla Cerdà і Indià · Veure més »
Institut d'Estudis Catalans
LInstitut d'Estudis Catalans (IEC) és una corporació acadèmica, científica i cultural que té per objecte la recerca científica en tots els elements de la cultura catalana.
Nou!!: Pla Cerdà і Institut d'Estudis Catalans · Veure més »
Isabel II d'Espanya
Maria Isabel Lluïsa de Borbó i Borbó-Dues Sicílies (Madrid, 10 d'octubre de 1830 – París, 9 d'abril de 1904) va regnar Espanya com Isabel II entre 1833 i 1868.
Nou!!: Pla Cerdà і Isabel II d'Espanya · Veure més »
Jaume Balmes i Urpià
Jaume Llucià Balmes i Urpià (Vic, Osona, 28 d'agost de 1810 - Vic, Osona, 9 de juliol de 1848) fou un filòsof, teòleg i clergue catòlic català.
Nou!!: Pla Cerdà і Jaume Balmes i Urpià · Veure més »
Joan Soler i Mestres
Joan Soler i Mestres (Barcelona, 15 d'agost de 1797 - 5 de gener de 1863) fou un arquitecte català.
Nou!!: Pla Cerdà і Joan Soler i Mestres · Veure més »
Josep Fontserè i Domènech
Casa Gené, obra de '''Josep Fontserè i Domènech''' de 1848, al carrer de l'Hospital cantonada amb Robador, al Raval de Barcelona Josep Fontserè i Domènech (Vinyols i els Arcs, el Baix Camp, 26 de febrer de 1798 — Barcelona, 18 de maig de 1870) va ser un fuster i arquitecte català.
Nou!!: Pla Cerdà і Josep Fontserè i Domènech · Veure més »
Josep Fontserè i Mestre
Josep Fontserè i Mestre (Barcelona, 1829 - Barcelona, 15 de maig de 1897) fou un mestre d'obres català.
Nou!!: Pla Cerdà і Josep Fontserè i Mestre · Veure més »
Josep Maria de Porcioles i Colomer
Josep Maria de Porcioles i Colomer (Amer, 15 de juliol de 1904 - Vilassar de Dalt, 3 de setembre de 1993) fou un jurista, notari i polític català.
Nou!!: Pla Cerdà і Josep Maria de Porcioles i Colomer · Veure més »
Josep Oriol Mestres i Esplugas
Josep Oriol Mestres i Esplugas, (Barcelona, 21 de novembre de 1815 - 7 de juliol de 1895) fou un arquitecte i pessebrista català.
Nou!!: Pla Cerdà і Josep Oriol Mestres i Esplugas · Veure més »
Josep Soteras i Mauri
Josep Maria Soteras i Mauri (Barcelona, 1907-1989) fou un arquitecte català especialitzat en urbanisme.
Nou!!: Pla Cerdà і Josep Soteras i Mauri · Veure més »
La Rambla
La Rambla, també anomenada les Rambles perquè té diversos trams amb noms diferents, és un passeig emblemàtic de Barcelona que discorre entre la Plaça de Catalunya, centre neuràlgic de la ciutat, i el Port Vell.
Nou!!: Pla Cerdà і La Rambla · Veure més »
La Renaixensa
La Renaixensa va ser un diari de tendència catalanista conservadora nascut a Barcelona l'1 de gener de 1881, amb el mateix nom que el setmanari que el va precedir i que sortia des de 1871.
Nou!!: Pla Cerdà і La Renaixensa · Veure més »
Laureà Figuerola i Ballester
Panteó al Cementiri de Girona on està enterrat Laureà Figuerola. Laureà Figuerola i Ballester (Calaf, Anoia, 4 de juliol de 1816 - Madrid, 28 de febrer de 1903)ABC, 5 de març de 1903, fou un economista i polític català, que estudià filosofia i dret.
Nou!!: Pla Cerdà і Laureà Figuerola i Ballester · Veure més »
Les Corts
Les Corts és un dels deu districtes de la ciutat de Barcelona.
Nou!!: Pla Cerdà і Les Corts · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Pla Cerdà і Llatí · Veure més »
Lliga Regionalista
La Lliga Regionalista fou un partit polític conservador català que va aparèixer per la fusió de la Unió Regionalista amb el Centre Nacional Català el 25 d'abril de 1901.
Nou!!: Pla Cerdà і Lliga Regionalista · Veure més »
Llobregat
El Llobregat és un dels principals rius de Catalunya.
Nou!!: Pla Cerdà і Llobregat · Veure més »
Lluís Domènech i Montaner
La data atribuïda és la que figura al Registre Civil de l'Ajuntament de Barcelona, ja que històricament ha existit una disparitat de versions sobre aquesta dada.
Nou!!: Pla Cerdà і Lluís Domènech i Montaner · Veure més »
Lluís Permanyer i Lladós
Lluís Permanyer i Lladós a la redacció de ''La Vanguardia'' a la Diagonal de Barcelona Lluís Permanyer i Lladós (Barcelona, 1939) és un periodista i assagista català.
Nou!!: Pla Cerdà і Lluís Permanyer i Lladós · Veure més »
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Nou!!: Pla Cerdà і Madrid · Veure més »
Manuel de Solà-Morales i Rubió
fou un arquitecte i urbanista català, catedràtic d'urbanisme de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona i fundador de la Societat Catalana d'Ordenació del Territori, adscrita a l'Institut d'Estudis Catalans.
Nou!!: Pla Cerdà і Manuel de Solà-Morales i Rubió · Veure més »
Manuel Duran i Bas
Manuel Duran i Bas (Barcelona, 28 de novembre de 1823 - Barcelona, 10 de febrer de 1907) fou un jurisconsult i polític català, fill del metge Ramon Duran i Obiols i d'Eulàlia Bas.
Nou!!: Pla Cerdà і Manuel Duran i Bas · Veure més »
Meridià de París
El Meridià de París és el meridià que passa per l'Observatori de París (longitud 2° 20′ 14,025″ est).
Nou!!: Pla Cerdà і Meridià de París · Veure més »
Metre
El metre (m) és la unitat fonamental de longitud del Sistema Internacional de pesos i mesures.
Nou!!: Pla Cerdà і Metre · Veure més »
Miquel Garriga i Roca
Façana de l'ajuntament de Mataró, obra de Miquel Garriga i Roca de l'any 1867 Miquel Garriga i Roca (Alella, 14 de gener de 1808 - Barcelona, 14 d'octubre de 1888) fou un arquitecte i urbanista.
Nou!!: Pla Cerdà і Miquel Garriga i Roca · Veure més »
Modernisme
Palau de la ''Sezession'' a Viena. The Summit,'' 1912, obra modernista del pintor Cesare Saccaggi, de Tortona El modernisme va ser un moviment cultural, literari i artístic produït a Occident a la fi del i al començament del.
Nou!!: Pla Cerdà і Modernisme · Veure més »
Montjuïc (Barcelona)
Montjuïc La muntanya de Montjuïc de Barcelona es caracteritza per la seva forma de penya-segat que s'enfonsa en la mar Mediterrània per la banda del Morrot.
Nou!!: Pla Cerdà і Montjuïc (Barcelona) · Veure més »
Muralles de Barcelona
Les muralles de Barcelona són, en essència, dos conjunts emmurallats diferenciats corresponents a èpoques històriques diferents.
Nou!!: Pla Cerdà і Muralles de Barcelona · Veure més »
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Nou!!: Pla Cerdà і París · Veure més »
Pascual Madoz Ibáñez
Bust de Pascual Madoz, de Rafael Atché, al Cementiri de Montjuïc Pascual Madoz Ibañez (Pamplona-Iruñea 1806 - Gènova 1870) fou un polític espanyol de tendència liberal.
Nou!!: Pla Cerdà і Pascual Madoz Ibáñez · Veure més »
Passeig de Gràcia
XX, des del Portal de l'Àngel El Passeig de Gràcia és una de les avingudes principals de Barcelona i també una de les seves àrees comercials i de negocis més importants.
Nou!!: Pla Cerdà і Passeig de Gràcia · Veure més »
Passeig de Sant Joan
El Passeig de Sant Joan és un bulevard de Barcelona que travessa els barris de la Dreta de l'Eixample i el Camp d'en Grassot.
Nou!!: Pla Cerdà і Passeig de Sant Joan · Veure més »
Pau de Sitjar i Ruata
Pau de Sitjar i Ruata, també conegut com a Pablo de Sichar o senzillament Pau de Sitjar (Estada, Comtat de Ribagorça, actualment enquadrada a la comarca del Somontano de Barbastre, 25 de gener de 21 d'agost de 1751 - Barcelona, 1831) fou un religiós català, que esdevení Bisbe de Barcelona entre els anys 1808 i 1831.
Nou!!: Pla Cerdà і Pau de Sitjar i Ruata · Veure més »
Pere Felip Monlau i Roca
, fou un doctor en medicina, higienista i humanista.
Nou!!: Pla Cerdà і Pere Felip Monlau i Roca · Veure més »
Pesta
La pesta és una malaltia infecciosa causada pel bacteri Yersinia pestis, (bacil aerobi i gramnegatiu).
Nou!!: Pla Cerdà і Pesta · Veure més »
Pierre François André Méchain
Pierre François André Méchain, nascut a Laon el 16 d'agost de 1744 i mort a Castelló de la Plana (comarca de la Plana Alta) el 20 de setembre de 1804, va ser un astrònom i geògraf francès.
Nou!!: Pla Cerdà і Pierre François André Méchain · Veure més »
Pla hipodàmic
Plànol amb traçat ortogonal del centre de la ciutat de Le Havre, reconstruït després de la Segona Guerra Mundial Plànol amb traçat ortogonal de la ciutat de Windermere, Florida. Un pla, traçat o planejament hipodàmic, també denominat 'pla ortogonal', 'equirrectangular', 'en quadrícula' o 'en escac', és el pla urbanístic que organitza el disseny dels carrers en angle recte, creant illes de cases rectangulars.
Nou!!: Pla Cerdà і Pla hipodàmic · Veure més »
Pla Jaussely
El Pla Jaussely fou un projecte d'adaptació del planejament urbanístic de Barcelona definit al Pla Cerdà per tal d'encaixar la trama de l'Eixample de Barcelona amb els traçats originals de les vil·les que envoltaven la ciutat de Barcelona.
Nou!!: Pla Cerdà і Pla Jaussely · Veure més »
Plaça d'Urquinaona
La plaça d'Urquinaona de Barcelona és una plaça al barri de la Dreta de l'Eixample del districte de l'Eixample, en la frontera amb el barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera del districte de Ciutat Vella.
Nou!!: Pla Cerdà і Plaça d'Urquinaona · Veure més »
Plaça de la Universitat
La plaça de la Universitat de Barcelona és un espai públic situat a la confluència de la ronda de Sant Antoni, ronda de la Universitat i els carrers dels Tallers i de Pelai, que forma part del circuit de les antigues Rondes de Barcelona, que separen Ciutat Vella de l'Eixample.
Nou!!: Pla Cerdà і Plaça de la Universitat · Veure més »
Plaça de les Glòries Catalanes
L'avui desaparegut alzinar del centre de la plaça vist des de l'auditori de l'edifici DHUB La plaça de les Glòries Catalanes, anomenada sovint plaça de les Glòries o simplement Glòries, és una plaça de Barcelona.
Nou!!: Pla Cerdà і Plaça de les Glòries Catalanes · Veure més »
Plàtan comú
El plàtan comú (Platanus x hispanica) és una espècie d'angiosperma de la família de les platanàcies (Platanaceae).
Nou!!: Pla Cerdà і Plàtan comú · Veure més »
Poma
Borrons, fruits, i fulles de la pomera (''Malus domestica'') miniatura La poma, maçana o mançana és el fruit del tipus pom de la pomera, que és l'espècie Malus domestica de la família de les rosàcies.
Nou!!: Pla Cerdà і Poma · Veure més »
Ral
Frederic IV anomenat el Senzill, 1355-1377. Ral és la denominació que reben diferents tipus de moneda, totes actualment en desús.
Nou!!: Pla Cerdà і Ral · Veure més »
Ramón María Narváez y Campos
Ramón María Narváez y Campos (Loja, 5 d'agost de 1800 — Madrid, 23 d'abril de 1868), fou un polític i militar espanyol, duc de València, conegut com El Espadón de Loja.
Nou!!: Pla Cerdà і Ramón María Narváez y Campos · Veure més »
Rambla de Catalunya
''La girafa coqueta'', escultura de Josep Granyer a la cantonada amb la Diagonal La Rambla de Catalunya és un dels vials més cèntrics de Barcelona.
Nou!!: Pla Cerdà і Rambla de Catalunya · Veure més »
Ramon de Meer i Kindelán
Ramon de Meer i Kindelán, baró de Meer, (Barcelona, 11 de gener de 1787 - Madrid, 5 de novembre de 1869), fou un militar espanyol d'origen flamenc.
Nou!!: Pla Cerdà і Ramon de Meer i Kindelán · Veure més »
Refrany
miniatura Un refrany (del llatí refringere) és l'exposició en forma de sentència d'una idea, de la qual traspua una conclusió, ensenyament o norma de conducta.
Nou!!: Pla Cerdà і Refrany · Veure més »
Sant Andreu de Palomar
Plaça Orfila amb l'església de Sant Andreu de Palomar al fons Sant Andreu de Palomar és un barri del districte de Sant Andreu de Barcelona.
Nou!!: Pla Cerdà і Sant Andreu de Palomar · Veure més »
Sant Gervasi de Cassoles
L'antic municipi de Sant Gervasi de Cassoles, agregat a Barcelona el 1897, s'estenia per bona part de l'antic districte III de Barcelona, al nord-oest de la ciutat, entre els municipis, abans també independents, de Sarrià, les Corts de Sarrià, Gràcia i Horta.
Nou!!: Pla Cerdà і Sant Gervasi de Cassoles · Veure més »
Sant Martí de Provençals
Església de Sant Martí Coberta del campanar de l'església de Sant Martí de Provençals Sant Martí de Provençals és un dels deu barris en què es divideix el districte de Sant Martí a la ciutat de Barcelona.
Nou!!: Pla Cerdà і Sant Martí de Provençals · Veure més »
Sant Pere de les Puel·les
Sant Pere de les Puel·les, o de les Puelles, va ser un monestir benedictí femení fundat a l'actual plaça de Sant Pere, al barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera de la ciutat de Barcelona.
Nou!!: Pla Cerdà і Sant Pere de les Puel·les · Veure més »
Sants
Sants és un barri del districte barceloní de Sants-Montjuïc.
Nou!!: Pla Cerdà і Sants · Veure més »
Segle XV
El segle XV, que inclou els anys compresos entre 1401 i 1500, suposa la transició entre l'edat mitjana i l'edat moderna.
Nou!!: Pla Cerdà і Segle XV · Veure més »
Segle XX
El segle XX comprèn el període d'anys entre l'1 de gener de 1901 fins al 31 de desembre de 2000, tots dos inclosos.
Nou!!: Pla Cerdà і Segle XX · Veure més »
Torre del Rellotge (Barceloneta)
La Torre del Rellotge és un edifici del municipi de Barcelona protegit com a bé cultural d'interès local.
Nou!!: Pla Cerdà і Torre del Rellotge (Barceloneta) · Veure més »
Transport
El port de Barcelona representa un dels majors eixos de transport del Mediterrani. El transport és el moviment de gent i béns d'un lloc a un altre.
Nou!!: Pla Cerdà і Transport · Veure més »
Turisme de Barcelona
Turisme de Barcelona, és un consorci dedicat a la promoció de la ciutat de Barcelona com a destinació turística.
Nou!!: Pla Cerdà і Turisme de Barcelona · Veure més »
Urbanisme
La Ciutat Ideal, Piero della FrancescaL'urbanisme o la urbanística (també anomenat en altres llengües planificació urbana) és la ciència i tècnica de l'ordenació de les ciutats i del territori.
Nou!!: Pla Cerdà і Urbanisme · Veure més »
Urbanisme de Barcelona
Plànol de Barcelona. Lurbanisme de Barcelona s'ha desenvolupat conforme a l'evolució històrica i territorial de la ciutat, i d'acord amb altres factors definitoris de l'espai públic, com l'arquitectura, les infraestructures urbanes i l'adequació i manteniment d'espais naturals, parcs i jardins.
Nou!!: Pla Cerdà і Urbanisme de Barcelona · Veure més »
Utopia
l'obra homònima (1516) Utopia (del grec οὐ, «no» i τόπος, «indret», literalment: «enlloc») és un neologisme inventat per Thomas More al per a descriure una illa imaginària que acull una societat perfecta en tots els sentits.
Nou!!: Pla Cerdà і Utopia · Veure més »
Via Laietana
La Via Laietana és un carrer de Barcelona que comunica l'Eixample amb el port travessant Ciutat Vella.
Nou!!: Pla Cerdà і Via Laietana · Veure més »
Viena
Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).
Nou!!: Pla Cerdà і Viena · Veure més »
Vila de Gràcia
La Vila de Gràcia, per antonomàsia Gràcia, és un dels barris més populars i actius de la ciutat de Barcelona.
Nou!!: Pla Cerdà і Vila de Gràcia · Veure més »
Xamfrà
Mercado de la Esperanza a Santander, on el xamfrà articula les façanes i permet que cadascuna tingui el seu acabament cantoner independent Un xamfrà és un recurs urbanístic que consisteix a unir amb una línia obliqua els costats de les illes en les seves cantonades, eliminant-ne aquestes, amb l'objectiu de millorar la circulació i ampliar les cruïlles, fet que provoca que les parcel·les situades en aquests llocs tinguin circumstàncies físiques especials.
Nou!!: Pla Cerdà і Xamfrà · Veure més »
Zona Franca de Barcelona
La Zona Franca de Barcelona és un polígon industrial i logístic al delta del Llobregat, entre la muntanya de Montjuïc, la Ronda del Litoral (B-10), el Far del Llobregat i el Port de Barcelona, a prop de la Marina de Sants, el Prat de Llobregat i de l'Hospitalet de Llobregat.
Nou!!: Pla Cerdà і Zona Franca de Barcelona · Veure més »
10 d'octubre
El 10 d'octubre és el dos-cents vuitanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Pla Cerdà і 10 d'octubre · Veure més »
11 de setembre
L'11 de setembre és la Diada Nacional de Catalunya i el dos-cents cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Pla Cerdà і 11 de setembre · Veure més »
14 de setembre
El 14 de setembre és el dos-cents cinquanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Pla Cerdà і 14 de setembre · Veure més »
1641
;Països Catalans.
Nou!!: Pla Cerdà і 1641 · Veure més »
1714
Constitucions de Catalunya de 1585.
Nou!!: Pla Cerdà і 1714 · Veure més »
1802
;Països Catalans.
Nou!!: Pla Cerdà і 1802 · Veure més »
1819
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Pla Cerdà і 1819 · Veure més »
1821
;Països Catalans.
Nou!!: Pla Cerdà і 1821 · Veure més »
1838
centralització de totes les seques d'Espanya a la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre);Països catalans.
Nou!!: Pla Cerdà і 1838 · Veure més »
1840
;Països Catalans.
Nou!!: Pla Cerdà і 1840 · Veure més »
1841
Sense descripció.
Nou!!: Pla Cerdà і 1841 · Veure més »
1842
;Països Catalans: Espartero a Barcelona.
Nou!!: Pla Cerdà і 1842 · Veure més »
1844
;Països Catalans.
Nou!!: Pla Cerdà і 1844 · Veure més »
1846
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Pla Cerdà і 1846 · Veure més »
1850
Plànol de Barcelona, l'any 18503 de novembre, Barcelona: Comença a funcionar el Teatre Odeon, al carrer de l'Hospital, número 45.
Nou!!: Pla Cerdà і 1850 · Veure més »
1853
;Països Catalans.
Nou!!: Pla Cerdà і 1853 · Veure més »
1854
;Països Catalans.
Nou!!: Pla Cerdà і 1854 · Veure més »
1855
;Països Catalans.
Nou!!: Pla Cerdà і 1855 · Veure més »
1859
;Països Catalans.
Nou!!: Pla Cerdà і 1859 · Veure més »
1860
;Països Catalans.
Nou!!: Pla Cerdà і 1860 · Veure més »
1888
;Països Catalans.
Nou!!: Pla Cerdà і 1888 · Veure més »
1897
barceloní del Fort Pienc.
Nou!!: Pla Cerdà і 1897 · Veure més »
1905
Cartell de l'Exposició Universal de Lieja el 1905.
Nou!!: Pla Cerdà і 1905 · Veure més »
1907
;Països Catalans.
Nou!!: Pla Cerdà і 1907 · Veure més »
2 de febrer
El 2 de febrer és el trenta-tresè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Pla Cerdà і 2 de febrer · Veure més »
23 de maig
El 23 de maig és el cent quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Pla Cerdà і 23 de maig · Veure més »
26 d'octubre
El 26 d'octubre és el dos-cents noranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-centè en els anys de traspàs.
Nou!!: Pla Cerdà і 26 d'octubre · Veure més »
3 de desembre
El 3 de desembre és el tres-cents trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Pla Cerdà і 3 de desembre · Veure més »
31 de juliol
El 31 de juliol és el dos-cents dotzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents tretzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Pla Cerdà і 31 de juliol · Veure més »
8 de juliol
El 8 de juliol és el cent vuitanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent norantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Pla Cerdà і 8 de juliol · Veure més »
9 d'agost
El 9 d'agost és el dos-cents vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Pla Cerdà і 9 d'agost · Veure més »
9 de juny
El 9 de juny és el cent seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Pla Cerdà і 9 de juny · Veure més »
