Període hel·lenístic d'Egipte і Ptolemeu VI Filomètor

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Període hel·lenístic d'Egipte і Ptolemeu VI Filomètor

Període hel·lenístic d'Egipte vs. Ptolemeu VI Filomètor

El període hel·lenístic d'Egipte o Egipte Ptolemaic correspon al període de l'antiguitat en la regió de l'actual Egipte entre la conquesta macedònica per Alexandre el Gran i la caiguda en mans de l'Imperi Romà, és a dir, al període de domini per part de la dinastia ptolemaica o dels ptolomeus. Moneda de Ptolemeu VI Ptolemeu VI Filomètor（Πτολεμαῖος) (vers 185 aC-145 aC) fou rei d'Egipte del 180 aC al 145 aC.

Alexandre I Balas

Alexandre Balas, traduït com "el tro", "el llamp" o "el senyor", (en llatí Alexander Balas, en grec antic Αλέξανδρος Βάλας) fou rei selèucida de l'any 150 aC al 146 aC.

Alexandre I Balas і Període hel·lenístic d'Egipte · Alexandre I Balas і Ptolemeu VI Filomètor · Veure més »

Alexandria

Alexandria (antic egipci: raqedum) és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria.

Alexandria і Període hel·lenístic d'Egipte · Alexandria і Ptolemeu VI Filomètor · Veure més »

Antíoc IV

Moneda d'Antíoc IV. Al revers es mostra Apol·lo assegut. La inscripció grega diu ΑΝΤΙΟΧΟΥ ΘΕΟΥ ΕΠΙΦΑΝΟΥ ΝΙΚΗΦΟΡΟΥ ("Antíoc, imatge de déu, portador de la victòria"). Antíoc IV Epifanes, en llatí Antiochus Epiphanes, en grec Αντίοχος Επιφανής, és a dir, l'Il·lustre (circa 215 aC-163 aC) fou emperador de l'Imperi Selèucida del 174 aC al 163 aC). El seu nom original era Mitridates, però va agafar el nom d'Antíoc en pujar al tron. Era fill d'Antíoc III el gran i germà de Seleuc IV Filopàtor. Des del 188 aC va ser ostatge a Roma segons els acords del Tractat d'Apamea, i justament el 175 aC va ser bescanviat pel fill de Seleuc IV, Demetri que va ocupar el seu lloc. Seleuc IV va ser assassinat aquell any pel seu ministre Heliodor, que es va proclamar rei. Quan Antíoc va arribar li va ser fàcil amb ajut d'Àtal I de Pèrgam es va imposar al ministre Heliodor i es va proclamar rei en lloc de l'absent Demetri. Cleòpatra, la germana d'Antíoc, s'havia casat amb Ptolemeu V Epífanes i havia mort, i Antíoc va reclamar les províncies de Celesíria i Palestina que li havia donat com a dot. Els romans, en aquella època feien la guerra a Perseu de Macedònia, i Antíoc va veure una bona oportunitat per atacar Egipte. En quatre campanyes, (171 aC-168 aC), va recuperar les províncies que reclamava i va ocupar totalment Egipte, amb excepció d'Alexandria. Va empresonar al rei, Ptolemeu VI Filomètor però per no alarmar els romans el va alliberar deixant-lo com a rei vassall. Mentrestant, a Alexandria havien proclamat rei un germà del rei egipci, de nom Ptolemeu VIII Evergetes II i quan Antíoc es va retirar els dos germans van acordar regnar junts. A la seva tornada a Síria va passar per Jerusalem el 169 aC, on havia crescut el descontentament perquè el rei havia imposat la religió grega i l'uniformisme après dels seus anys d'ostatge a Roma, religió que havia estat assumida pels dos darrers grans pontífexs jueus, Menelau i el seu germà petit Jàson (el germà gran Onies IV havia estat exiliat a Egipte el 177 aC). Antíoc va saquejar el temple de Jerusalem, i va assassinar molts jueus i d'altres van ser venuts com esclaus; llavors va crear una ciutadella a Jerusalem on va establir una guarnició encarregada de vigilar el país. El 168 aC Antíoc va tornar a envair Egipte ocupant el país menys Alexandria, mentre la seva flota ocupava Xipre. Prop d'Alexandria Antíoc es va trobar amb el cònsol Gai Popil·li Laenes, que en nom de Roma el va convidar a sortir del país i de Xipre i el va amenaçar amb la guerra. Antíoc, doncs, va haver de retirar-se. No va passar massa temps del saqueig del temple de Jerusalem quan un fanàtic religiós de nom Mataties Asmoneu de Modin (descendent de Jashmonai) va organitzar una partida d'homes (potser un miler, entre ells cinc fills de Mataties: Joan o Gadis, Simó o Tasi, Judes o Macabeu, Eleazar o Anaran i Jonatan o Afo) per fer la guerra de guerrilla contra els selèucides a la regió al nord-est de Jerusalem. Mataties va morir el 167 aC i el va succeir el seu fill Judes Macabeu, quan ja s'havien aplegat uns sis mil homes, que van derrotar repetidament els selèucides. El 166 aC Antíoc IV va atacar el rei Artaxes I d'Armènia i el va derrotar, però només li va poder imposar una contribució de guerra. També es va reunir un exèrcit de quaranta mil homes i set mil genets per dominar la rebel·lió dels jueus, sota la direcció de tres generals: Ptolemeu, Nicànor i Gòrgies, però aquest exèrcit va ser derrotat en un atac sorpresa quan estava acampat prop d'Emaús a l'oest de Jerusalem. Es va enviar un nou exèrcit encara més gran (seixanta mil homes i cinc mil genets) l'any següent (165 aC) i també en va sortir derrotat quan acampaven prop de Bet Zur, la capital dels asmoneus, però després els macabeus van patir una derrota considerable a Jamnia. Antíoc IV va morir el 163 aC i el va succeir el seu fill infant Antíoc V Eupator (el Ben Nascut) sota regència del general Lísies. Bagasis i Ptolemeu de Commagena es van fer independents.

Antíoc IV і Període hel·lenístic d'Egipte · Antíoc IV і Ptolemeu VI Filomètor · Veure més »

Celesíria

Vista aèria de la regió Celesíria (Coele-Syria, que vol dir Síria Buida), fou una regió al sud de Síria, generalment considerada com el territori al sud del riu Eleutheros incloent tot el territori jueu fins al Sinaí, però estrictament només la vall de la Bekaa al Líban.

Celesíria і Període hel·lenístic d'Egipte · Celesíria і Ptolemeu VI Filomètor · Veure més »

Cleòpatra I

Cleòpatra I o Cleòpatra Sira (en llatí Cleopatra, en grec antic Κλεοπάτρα Σύρα), que va néixer circa el 215 aC i va morir circa el 176 aC, fou reina d'Egipte.

Cleòpatra I і Període hel·lenístic d'Egipte · Cleòpatra I і Ptolemeu VI Filomètor · Veure més »

Cleòpatra II

Cleòpatra II (en llatí Cleopatra, en grec antic Κλεοπάτρα, circa 185 aC - 116 aC) fou reina d'Egipte de la Dinastia Ptolemaica.

Cleòpatra II і Període hel·lenístic d'Egipte · Cleòpatra II і Ptolemeu VI Filomètor · Veure més »

Cleòpatra III

Cleòpatra III (en grec antic Κλεοπάτρα, 161 aC-101 aC) fou reina d'Egipte del 142 aC al 101 aC.

Cleòpatra III і Període hel·lenístic d'Egipte · Cleòpatra III і Ptolemeu VI Filomètor · Veure més »

Dinastia ptolemaica

Els ptolemeus, ptolomeus, dinastia làgida o dels làgides (/ˌtɒlɪˈmeɪ.ɪk/; grec antic: Πτολεμαῖοι, Ptolemaioi),governà Egipte entre el 323 aC i el 30 aC.

Dinastia ptolemaica і Període hel·lenístic d'Egipte · Dinastia ptolemaica і Ptolemeu VI Filomètor · Veure més »

Egipte

Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.

Egipte і Període hel·lenístic d'Egipte · Egipte і Ptolemeu VI Filomètor · Veure més »

Judea

Regne de Moab Judea fou un antic regne i província romana, format a partir de l'encara més antic regne de Judà i situat en la actual Palestina.

Judea і Període hel·lenístic d'Egipte · Judea і Ptolemeu VI Filomètor · Veure més »

Memfis

Memfis (مَنْف; ⲙⲉⲙϥⲓ; Μέμφις) és una ciutat d'Egipte, situada a uns 20 km al sud del Caire.

Memfis і Període hel·lenístic d'Egipte · Memfis і Ptolemeu VI Filomètor · Veure més »

Polibi

Estela de Polibi Polibi (Polybius), fill de Licortes, nascut a Megalòpolis, fou un historiador grec que visqué al voltant dels anys 205 a 120 aC, famós per la seva obra Història, que cobreix amb detall el període del 264 aC al 146 aC.

Període hel·lenístic d'Egipte і Polibi · Polibi і Ptolemeu VI Filomètor · Veure més »

Ptolemeu V Epífanes

Ptolemeu V Epífanes Eucarist (Πτολεμαῖος Ἐπιφανής Εὐχάριστος - -) fou rei d'Egipte (204 aC-180 aC).

Període hel·lenístic d'Egipte і Ptolemeu V Epífanes · Ptolemeu V Epífanes і Ptolemeu VI Filomètor · Veure més »

Ptolemeu VII Neofilopàtor

Ptolemeu VII Neofilopàtor o Eupàtor (en grec antic Πτολεμαῖος Νέος Φιλοπάτωρ) que devia néixer cap a l'any 161 aC i va morir el 144 aC) fou rei d'Egipte del 145 aC al 144 aC. Formava part de la Dinastia ptolemaica. Era fill de Ptolemeu VI Filomètor i de Cleòpatra II. Alguns historiadors pensen que poc abans de morir el seu pare Ptolemeu VI Filomètor el va associar al govern quan va complir 16 anys. En tot cas a la mort del seu pare l'any 145 aC va ser proclamat rei i la seva mare Cleòpatra II es va cuidar de la regència. Ptolemeu Evergetes (II) de Cirene conegut per Fiscó, tenia molts partidaris a la cort, però no va aconseguir apartar del govern a Cleòpatra, amb la qual finalment es va casar. Ptolemeu VII va ser assassinat el mateix dia del casament, després de menys d'un any de regnat (setembre 145 a mitjans del 144 aC) i Evergetes proclamat rei (Ptolemeu VIII Evergetes II). Com que no hi documents contemporanis d'aquest rei, la seva figura ha donat lloc a controvèrsia. Primer per la numeració (VII quan el seu oncle, que ja havia estat rei, ha de portar el VIII) i després per la seva pròpia identitat, ja que alguns pensen que no va ser l'efímer successor del pare sinó que es tractaria de Ptolemeu Memfita, fill de Ptolemeu VIII Evergetes II i de Cleòpatra II, assassinat per ordre del seu pare, o bé algun altre familiar regent, ja que tots es deien Ptolemeu.

Període hel·lenístic d'Egipte і Ptolemeu VII Neofilopàtor · Ptolemeu VI Filomètor і Ptolemeu VII Neofilopàtor · Veure més »

Ptolemeu VIII Evèrgetes II

Ptolemeu VIII Evèrgetes II (en grec antic Πτολεμαῖος Εὐεργέτης) conegut també com a Ptolemeu Fiscó (Πτολεμαῖος Φύσκων), circa 182 aC-116 aC, fou rei de la Dinastia ptolemaica d'Egipte proclamat a Alexandria el 170 aC i formalment corregent el 169 aC, rei únic del 164 aC al 163 aC, rei de Cirene del 163 aC al 144 aC i rei d'Egipte del 144 aC al 116 aC.

Període hel·lenístic d'Egipte і Ptolemeu VIII Evèrgetes II · Ptolemeu VI Filomètor і Ptolemeu VIII Evèrgetes II · Veure més »

Xipre

Xipre és una illa de la Mediterrània.

Període hel·lenístic d'Egipte і Xipre · Ptolemeu VI Filomètor і Xipre · Veure més »