Similituds entre Permià і Triàsic
Permià і Triàsic tenen 28 coses en comú (en Uniopèdia): Amfibis, Ammonits, Arcosaures, Àsia, Bòlid, Braquiòpodes, Cefalòpodes, Cicadòfits, Cynognathus crateronotus, Dinosaures, Era geològica, Estatge geològic, Estrat (geologia), Extinció del Permià-Triàsic, Extinció massiva, Ginkgo, Glossopteris, Invertebrats, Línia equatorial, Mol·luscs, Monsó, Pangea, Pantalassa, Pinòpsides, Pteridospermatòfits, Sinàpsids, Supercontinent, Taula dels temps geològics.
Amfibis
Els amfibis (Amphibia) són una classe de vertebrats tetràpodes i ectoterms.
Amfibis і Permià · Amfibis і Triàsic ·
Ammonits
Els ammonoïdeus (Ammonoidea) són una subclasse extinta de mol·luscs cefalòpodes coneguts popularment com a ammonits.
Ammonits і Permià · Ammonits і Triàsic ·
Arcosaures
Els arcosaures (Archosauria, que en grec vol dir 'rèptils dominants') són un grup de sauròpsids (rèptils) diàpsids que evolucionaren dels arcosauriformes durant l'Oleniokià (Triàsic inferior).
Arcosaures і Permià · Arcosaures і Triàsic ·
Àsia
LÀsia és un continent situat a l'hemisferi nord que forma la part oriental del supercontinent d'Euràsia.
Àsia і Permià · Àsia і Triàsic ·
Bòlid
A la imatge a) es veu un meteor molt brillant (bòlid) i b) la seva fragmentació posterior En astronomia, un bòlid (del grec βολίς, míssil) és un meteor molt brillant que, en tenir una massa de més de 10 grams, causa un gran solc al penetrar en l'Atmosfera terrestre.
Bòlid і Permià · Bòlid і Triàsic ·
Braquiòpodes
Morfologia d'un braquiòpode. Els braquiòpodes (Brachiopoda, del llatí brachium, 'braç' + neollatí -poda, 'peu') són un fílum d'invertebrats marins bentònics, pertanyents al clade dels lofoforats.
Braquiòpodes і Permià · Braquiòpodes і Triàsic ·
Cefalòpodes
sèpies comunes (''Sepia officinalis'') en aigües poc profundes. ''Benthoctopus'' sp. al mont submarí Davidson a 2.422 m de profunditat.Reconstrucció de ''Cameroceras'', de l'Ordovicià. ''Nautilus'', un fòssil vivent. ammonites. Un calamar gegant; l'exemplar capturat el 1954 mesurava 9,2 m. Ous de calamar. Calamars assecant-se al sol. Ració de pop. Els cefalòpodes (Cephalopoda, gr kefale, 'cap', i pus, 'peu') són una classe de mol·luscs que es caracteritzen per presentar un cap diferenciat i un conjunt de braços o tentacles modificats a partir del peu del mol·lusc ancestral.
Cefalòpodes і Permià · Cefalòpodes і Triàsic ·
Cicadòfits
Els cicadòfits (Cycadophyta) són una divisió de plantes gimnospermes caracteritzada per presentar una gran corona de fulles pinnades compostes i un estípit.
Cicadòfits і Permià · Cicadòfits і Triàsic ·
Cynognathus crateronotus
Cynognathus crateronotus és una espècie de teràpsid cinodont del Triàsic inferior.
Cynognathus crateronotus і Permià · Cynognathus crateronotus і Triàsic ·
Dinosaures
Els dinosaures (Dinosauria) són un grup heterogeni de sauròpsids.
Dinosaures і Permià · Dinosaures і Triàsic ·
Era geològica
Una era geològica és una subdivisió del temps geològic, que divideix els eons.
Era geològica і Permià · Era geològica і Triàsic ·
Estatge geològic
L'estatge geològic és aquella divisió de les capes rocoses, utilitzades més aviat per paleontòlegs que estudien fòssils que per geòlegs que estudien les formacions rocoses.
Estatge geològic і Permià · Estatge geològic і Triàsic ·
Estrat (geologia)
Els estrats de Goldenville, a Bedford (Canadà). Estan composts de denses capes de sediments oceànics que foren dipositats durant el Cambrià mitjà i més tard arribaren a la terra ferma. Aquesta formació cobreix més de la meitat de la província de Nova Escòcia i en algunes zones arriba a tenir un gruix de fins a 7,8 quilòmetres. Un estrat, en geologia i altres disciplines que hi estan relacionades, és una capa de roca o sòl amb unes característiques pròpies que la distingeixen de les capes adjacents.
Estrat (geologia) і Permià · Estrat (geologia) і Triàsic ·
Extinció del Permià-Triàsic
L'extinció del Permià-Triàsic (abreujada P-Tr) o extinció permiana fou una extinció massiva que es produí fa aproximadament 252 milions d'anys i marca el límit entre els períodes geològics Permià i Triàsic.
Extinció del Permià-Triàsic і Permià · Extinció del Permià-Triàsic і Triàsic ·
Extinció massiva
Gràfic sobre l'extinció de gèneres marins. No representa el total de la biodiversitat, sinó una disminució a cada moment geològic Una extinció massiva (o ELE, sigles de l'anglès extinction-level event, 'esdeveniment amb nivell d'extinció') és un període en el qual desapareixen un nombre molt gran d'espècies.
Extinció massiva і Permià · Extinció massiva і Triàsic ·
Ginkgo
miniatura El ginkgo (Ginkgo) és un gènere de gimnospermes de la divisió Ginkgophyta del qual només en queda una espècie, Ginkgo biloba.
Ginkgo і Permià · Ginkgo і Triàsic ·
Glossopteris
Glossopteris (del grec glossa (γλώσσα), 'llengua', per la forma de les fulles) és un gènere de plantes extintes.
Glossopteris і Permià · Glossopteris і Triàsic ·
Invertebrats
Invertebrats Els invertebrats són els animals que no tenen columna vertebral ni endoesquelet.
Invertebrats і Permià · Invertebrats і Triàsic ·
Línia equatorial
Mapamundi amb la línia de l'equador La línia equatorial, línia equinoccial o equador (del llatí aequātōris: 'igualador') és una línia imaginària que fa la volta a un planeta (o a qualsevol altre cos celeste) equidistant dels dos pols.
Línia equatorial і Permià · Línia equatorial і Triàsic ·
Mol·luscs
Els mol·luscs (Mollusca) constitueixen un embrancament d'animals invertebrats.
Mol·luscs і Permià · Mol·luscs і Triàsic ·
Monsó
Avanç de núvols de monsó i ruixats a Aralvaimozhi, a prop de Nagercoil, Índia Núvols de monsó arribant a Port Blair, Andaman, Índia El monsó és tradicionalment un vent d'inversió estacional acompanyat dels canvis corresponents en la precipitació, però actualment s'utilitza per descriure els canvis estacionals en la circulació atmosfèrica i les precipitacions associades a l'oscil·lació latitudinal anual de la zona de convergència intertropical entre els seus límits al nord i al sud de l'equador.
Monsó і Permià · Monsó і Triàsic ·
Pangea
Pangea (del grec antic pan, tot i Gea, Terra) fou el supercontinent on es concentraren totes les masses continentals de la Terra fa entre 200 i 250 milions d'anys.
Pangea і Permià · Pangea і Triàsic ·
Pantalassa
L'oceà que envolta Pangea és Panthalassa Pantalassa (en grec antic, 'tots els mars'), conegut també com a oceà Pantalàssic, fou el vast oceà global que envoltà el supercontinent de Pangea durant el Paleozoic i el Mesozoic primerenc.
Pantalassa і Permià · Pantalassa і Triàsic ·
Pinòpsides
Les pinòpsides (Pinopsida) són una classe de gimnospermes, l'única de la divisió dels pinòfits o coníferes (Pinophyta o Coniferae) i és, per tant, un tàxon monotípic i una de les 13 o 14 divisions en què es classifiquen les plantes.
Permià і Pinòpsides · Pinòpsides і Triàsic ·
Pteridospermatòfits
Els pteridospermatòfits (Pteridospermatophyta), també coneguts com a pteridospermes o falgueres amb llavors, són una agrupació de conveniència que reuneix diversos grups d'espermatòfits extints que tenen fulles semblants a les falgueres.
Permià і Pteridospermatòfits · Pteridospermatòfits і Triàsic ·
Sinàpsids
Crani generalitzat d'un sinàpsid, on s'observa una única obertura darrera l'òrbita.'''j''': jugal, '''p''': parietal, '''po''': postorbital, '''q''': quadrat, '''qj''': quadratojugal, '''sq''': escatós Els sinàpsids (Synapsida, gr. 'arc fusionat'),, coneguts de vegades pel nom informal de Pan-Mammalia i tradicionalment per la denominació errònia de rèptils mamiferoides, són un clade de vertebrats amniotes que van desenvolupar una obertura al crani, la finestra temporal, darrere de cada ull.
Permià і Sinàpsids · Sinàpsids і Triàsic ·
Supercontinent
El supercontinent Pangea Un supercontinent és l'agrupació de tots els continents de la Terra en un de sol, tal com ha passat diverses vegades en el transcurs de la història geològica del planeta, abans d'arribar a la configuració actual.
Permià і Supercontinent · Supercontinent і Triàsic ·
Taula dels temps geològics
Representació dels temps geològics. Representació alternativa dels temps geològics en forma de rellotge. La taula dels temps geològics s'utilitza en geologia per descriure i relacionar esdeveniments de la història de la Terra.
Permià і Taula dels temps geològics · Taula dels temps geològics і Triàsic ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Permià і Triàsic
- Què tenen en comú Permià і Triàsic
- Semblances entre Permià і Triàsic
Comparació entre Permià і Triàsic
Permià té 80 relacions, mentre que Triàsic té 128. Com que tenen en comú 28, l'índex de Jaccard és 13.46% = 28 / (80 + 128).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Permià і Triàsic. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: